Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent
2.044.038 VOTANTS, EL 90% A FAVOR DEL REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA ( 1r octubre 2017 ). Objectius: Completar la DUI, assegurar la Llengua, institucionalitzar la República i el territori.
INDEPENDÈNCIA
L’objectiu està marcat:
Reafirmar 1r octubre. Completar la DUI
Viure la Llengua. Edificar la República. Passar d’Ñ.
Coordinar nous capdavanters veritablement independentistes en un nou projecte unitari, un SNP.CAT per a les properes eleccions a la Colònia.
Com precipitar el compromís de nous capdavanters lleials a l’objectiu.
El camí és a Waterloo, comença amb la primera institució de la Incipient República Catalana Independent, o sigui que comença amb el CxR i l’Assemblea de Representants.
La Generalitat sotmesa a Ñ s’hi ha d’adequar. Si no ho fa esdevé retardatària, com encertadament digué el MHP Torra “el principal obstacle”
Anàlisis del dia a dia de la Colònia:
El que diu Ferran Escamilla no es fa per generació espontània. Els capdavanters i polítics que s’adonen de la perversió actual en la que els nostres polítics i els seus partits no s’han mantingut clarament lleials al mandat del 1r d’octubre s:han d’implicar en una cosa nova, en la unitat veritable de tots o un partit nou. No tenim temps per esperar que les cúpules d’Er, Junts o CUP ens tornin trair i decepcionar. Quasi tots els comentaris d’avui, d’una manera o altra ens diuen això.
Darrers comentaris:
Mònica Batlle
13.01.2022 | 00:11
A les últimes eleccions ja me vaig passar a votar Primàries
Ferran Escamill
13.01.2022 | 00:03
Aqui toquem el moll de l’os.
Acceptem que aquí a Catalunya, també hi tenim unes èlits -stablishment- que també té un “statu quo” a protegir.
Això inclou poders en àmbits polítics, econòmics, als mitjans,… igual que a l’estat espanyol, de fet, podriem dir que en formen part també, encara que a vegades d’amagat. Son en definitiva la Cort del Regne i fan el que calgui per preservar els seus privilegis.
Però no siguem tan derrotistes per imprecisos i no caiem en l’errada de posar a tothom al mateix sac.
No és de rebut i és molt injust per els qui encara conserven l’honestedat com a principi intocable, que n’hi han. I n’hi han molts, que estic segur que tots sabriem identificar dins les files del partits i que tard o d’hora prendran l’iniciativa quan els esdeveniments i suports els hi ho permetin.
Estic segur que no cal enumenar-los. Més o menys, tots els tenim identificats i hem d’entendre que a hores d’ara no poden liderar la “revolució” amb tot en contra, però donades les circumstàncies, arribat el moment -o moments- que tots, espero, sabrem identificar, emergiran, lideraran i arrossegaran a la resta que ja no podra seguir posant el fre, pel que considerin ja imparable.
Confiem-hi i estiguem emetents als esdeveniments, seguim a les assossiacions civils i a les consignes de la lluita de l’exili, que és on es juga la partida i on tenim les oportunitats guanyadores i aprofitem-les.
Víctor Torguet
13.01.2022 | 00:18
Deixem de pensar a votar els actuals partits “fake-indepes”. Hem de crear un partit nou i comunicar bé perquè les persones que segueixin temptates de seguir votaper la seva pròpia naturalesa de polític professional.nt els actuals “fake-indepes” facin el canvi.
Hi ha tanta argumentació per accelerar la marxa cap a la independència que em faig creus veient com els actuals fake-lndepes l’amaguen.
No serà gens fàcil. Tota la maquinària del col·laboracionisme institucional anirà a sac contra el nou partit. Però no tenim cap altra alternativa.
Els polítics indepes actuals estan en plantilla de l’administració colonial i no volen perdre la feina ni deixar de tocar diners públics. A banda de que estan tots amenaçats i cagats de por per la seva pròpia naturalesa de polític professional.
Cristina Moscardó
13.01.2022 | 00:35
Ens estem quedant sense alternatives. Necessitem una força de païs transversal i realment independentista que cregui en l’ 1O com a data fundacional de la independència. Els partits que hi ha al poder no ens representen. Sobretot ER amb la farsa de la taula. Han regalat els pressupostos a Madrid i ara el govern de Sanchez ja té 2 anys de coll i ” donde dije digo, digo Diego”. Ni reforma de la llei de sedició, ni de les injúries a la corona, ni protecció del català, ni llibertat de presos i exiliats, ni fi de la repressió ni res de res..L’ Estat ho té claríssim i com molt bé diu l’ article, no hi ha bons i dolents, tots són la mateixa cosa i remen en la mateixa direcció.Tots són l’ enemic de Catalunya. Prou de tebiors. S’ ha de tenir clar el diagnòstic per curar la malaltia.
JOSEP AMILCAR ALBERT
13.01.2022 | 00:35
Una “classe política” apessebrada a la menjadora del partit, sense història laboral prèvia i amb cap eixida laboral fora del pessebre polític, perquè des-de ben joves no han fet altra cosa que medrar dins del partit, arrossegant-se i llepant el cul del cap de torn i del règim, no farà cap independència ni cuestionarà l’ordre establert. Els hi va el sou i les gratificacions.
Jordi Nogués
13.01.2022 | 00:52
Un pensament clari i sense embuts, un cop més ,Sr. Partal. Això de la repressió i tota mena de guerres brutes no s’aturara mai, mani qui mani. Ells ho tenen claríssim! Hauriam de tenir la història molt present. El problema es quan deixarem de queixar-nos amb llagrimetes i ens posem en peu d’una vegada.
Núria Castells
13.01.2022 | 01:01
Va ser un MHP de la Generalitat -que no era “polític d’ofici”!- l’únic que va dir les coses clares… un cop ja era, pràcticament, fora d’escena:
‘He arribat a la conclusió que un dels obstacles per a assolir la independència és l’autonomia’.
Quim Torra, des del cim del poder autonòmic… va “necessitar arribar” a la conclusió! I això perquè no era un polític de partit i, presumptament, no sabia DEL TOT el pa que s’hi donava.
Però, evidentment, els polítics d’ofici -de partit- saben que no hi ha partits espanyols bons i dolents! Que tot és una escenificació per mantenir l’establishment a costa del que calgui.
CAP polític veterà pot ignorar-ho.
I, doncs, juguen el joc perquè s’hi avenen. Perquè s’hi guanyen molt bé la vida i no els cal treballar gaire. Tenen bona nòmina, visibilitat i aliment per a l’ego, prebendes, jubilació màxima garantida i etc. (Alguns, potser, perquè confien en poder fer “alguna cosa”…) La festa la paguem nosaltres, el poble. I, si som catalans, la paguem doblement.
Només puntualitzar que crec que molta gent “del carrer” sí que no que sap -o no sabia- que la política habitual és una pantomima. O no sabia fins a quin punt, en tot cas.
El 2017 i següents ens han llevat la bena dels ulls. I aquest procés, dolorós però totalment necessari, és el que ha d’encaminar-nos cap a exigir comptes als “nostres” polítics. I a desplaçar-los quan calgui.
Si aquests anys no han servit per a obrir-nos els ulls, la derrota és segura. Perquè seguir pel camí que anàvem no porta on volem anar.
Ho dic en descàrrec de la gent “que els votàvem”. Nosaltres -com el president Torra- també hem necessitat el nostre temps per arribar a conclusions.
Ara, només cal actuar en conseqüència.
Jaume Riu
13.01.2022 | 01:08
LA INDIGNACIÓ MÉS OPORTUNA
Ja està bé que avui Vicent Partal ens recordi com ens indigna això que explica Villarejo, i com ens hauria d’indignar que els polítics independentistes catalans juguen a fer veure que hi ha una Espanya bona i una de dolenta, però l’editorial, tot i ser oportuna, es queda a mig camí.
La indignació més oportuna no la trobem en la confessió de Villarejo, ni tampoc el punt de vista miop dels polítics independentistes catalans.
El que més m’indigna son els ciutadans que ho fan possible i permeten que perduri el despropòsit.
Fa més de deu any, des del moviment d’indignats del 15-M es va expressar un sentiment d’enuig inters i la proposta d’una democràcia més participativa va seduir a la població, però després han seguit votant als mateixos.
Sempre torno a confiar que la població no torni a votar cap dels grups polítics amb un punt de vista tan miop com els que governen fins ara.
Jordi Torruella
13.01.2022 | 03:39
Els polítics fan la representació d’una obra teatral l’objectiu del qual és obtenir el màxim de poltrones possibles. Són persones mediocres sense principis que tant els hi fa representar un paper o altre. Representar ser de dretes o d’esquerres. Representar ser constitucionalista o independentista. Òbviament, es tracta d’una obra de teatre dirigida pels qui tenen les claus del teatre i hi ha unes línies vermelles que no es poden travessar sota cap concepte. Malauradament, el sentiment nacional és el que, de forma cíclica, posa en perill la viabilitat del teatre. Molt especialment el nacionalisme català. I cal combatre’l.
Que cíclicament el nacionalisme català posi contra les cordes aquesta representació teatral no és pas gràcies als mediocres polítics actors que fan el paper d’independentistes. Sinó que és gràcies al poble català. I la qüestió és com podem rebentar aquesta obra teatral? Votant actors actuals? Si fem el mateix, obtindrem el mateix. Cal canviar les regles de joc.
People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY) – RTR270BQPeople hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY) – RTR270BQ
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!