Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

2.044.038 VOTANTS, EL 90% A FAVOR DEL REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA ( 1r octubre 2017 ). Objectius: Completar la DUI, assegurar la Llengua, institucionalitzar la República i el territori.

3 de maig de 2021
0 comentaris

FULL RUTA ANC i 11S d’enguany: Campanya massiva pel Cens del CxR i Cadena de Nusos Territorial.

TOT EL FULL DE RUTA DE L’ANC DEL 2021
ES RESUMEIX EN UN SOL PUNT:


INSCRIURE TOTHOM 
AL CENS DE LA REPÚBLICA.
QUANTS MÉS CIUTADANS MILLOR,

Obtenint cadascú dels inscrits els Carnets i QR de la Identitat ciutadana del Consell per la República.

EN AQUEST 11S  i EN AQUESTA ASSEMBLEA GENERAL DE L’ANC:
Feu-ne una Campanya Massiva.
Tenim, teniu, temps per a preparar-ho, Tots Junts, totes les cèl·lules i tots els nusos

L’ANC HAURIA DE FER LA GRAN CADENA EN XARXA SOBRE EL TERRITORI AMB NUSOS
A CADA POBLE O CIUTAT SENSE CONTACTE FÍSIC SOLS NEURONAL DE MÒBIL A MÒBIL
PER A LA REAFIRMACIÓ DEL 1r d’OCTUBRE i DE LA DUI del 27 d’octubre del 2017:

Aquest hauria de ser-ne el sentit, que probablemet s’ha d’abreujar al màxim:

“Sí al 1r d’octubre, sí al 27 d’octubre, sí al CxR i al seu Cens de la República, sí als Consells Locals de tota mena, tots al territori enxarxats i apunt per quan faci falta!”

O explicat amb més paraules:
“Jo reafirmo el meu vot del 1r d’octubre, procuro la meva inscripció al Cens de la República i al Consell Local que em sigui més útil i proper, i em comprometo està apunt en la mesura del raonable i possible per ser present al meu territori en el moment que se’ns soliciti, amb la consciència que laIndependència del nostre país depèn de mi i de tots nosaltres, en cap cas no depen sols ni dels polítics ni dels MH Presidents, el de la República a l’Exili, el de la Generalitat de Catalunya i de tots els altres Presidents que ja estan retirats.”

Certament, l’ANC s’ha de decidir pel Cens de la República, promovent la inscripció de tothom al Consell per la República, CxR, i deixar enrere l’aparença d’anar a mig gas.

L’ANC ha d’apuntar la banya en fer créixer el Cens de la República, tant que hi dediqui tot l’11 de sertembre d’enguany. Al costat de les tradicionals samarretes hi ha de comprometre la inscripció en aquest Cens de tots els seus socis que encara no hi siguin inscrits, i sumar-hi l’import de 6, 10 o 12 euros. No hi ha d’haver volta de full, ni discussions celestials, es fa i ja està.

L’ANC he de ser conscient de la seva pròpia naturalesa de defensora de la República votada i guanyada el 1r d’octubre de 2017, i per tot això no necessita res dels partits polítics, sols la pròpia decisió i convenciment, de manera que les seves sectorials i territorials han de formar part activa d’aquesta cadena de Consell Locals, de CDR i demés associacions patriòtiques, i junts coordinar-se ja sobre el territori, completant, també per aquest proper 11S de 2021, aquells QR de color blau de l’any passat, en xarxa sobre el territori.

Seria molt bo fer una mena de Gran Cadena Territorial, desconnectada pel tema Covid però a la vegada present en nòduls a tot el territori català, Pobles, Ciutats, Districtes, i a l’hora justa 17:14 fer una Reafirmació General del 1r d’octubre “Referèndum” i del 27 d’octubre “DUI” del 2017, llegint-ne els texts principals. Un d’ells publicat pel CxR aquest 23 d’abril, Diada de Sant Jordi de 2021.

Això només és una idea. L’ANC sap de sobres com portar-la a la pràctica per que tots puguem celebrar, espiritualitzar i viure la nostra Independència, i edificar així sense parar la República Catalana Independent, el Mandat dels Catalans per als Catalans, del Poble Català per al Poble de Catalunya … nosaltres!

Salvador Molins, Berga

PS: FULL RUTA ANC i 11S d’enguany: Campanya massiva pel Cens del CxR i Cadena de Nusos Territorial.

———

Extret de Vilaweb:

El paper de l’ANC

“No he percebut, ni que fos entre línies, que l’ANC estigui disposada a tornar a posar a rega els partits”

https://www.vilaweb.cat/noticies/el-paper-de-lanc/


per Oriol Izquierdo:

El temps roda i l’ANC convoca una nova assemblea general a la qual se sotmetrà un altre full de ruta. És un text molt més ben escrit que no solen ser-ho aquesta mena de textos, i s’hi recullen tot un seguit de propostes, algunes de ben noves i imaginatives i tot, que denoten la voluntat de l’Assemblea de tornar a prendre la iniciativa i deixar d’anar tan a remolc de la repressió espanyola com hi anem del 155 ençà. L’Assemblea reivindica que ha estat l’ànima central del procés i amb aquest document sembla que vol demostrar que ho pot tornar a ser. Us convido a llegir-lo i a provar d’il·lusionar-vos novament com ens sentíem il·lusionats quan la nostra era una revolució de somriures.

Però també pot ser que el somriure se us glaci a la cara com m’ha passat a mi en constatar que el document, al costat de les virtuts que he esmentat i moltes més que se n’hi poden trobar, té unes mancances massa estructurals i de fons per a capgirar la inèrcia que ens arrossega. Cal esperar que, en l’assemblea que l’ha de treballar, els militants de l’ANC hi posin l’ànima i el millorin tant com caldria. Almenys, en aspectes tan centrals com aquests dos que posaré d’exemple.

El nou full de ruta repassa els antecedents del moviment fins a la victòria electoral del 14 de febrer, i dedica prou espai a descriure la situació de bloqueig que provoca “el nivell de confrontació i desqualificació entre les candidatures, que lluny d’afavorir el debat genera cansament, desmobilització i decepció”. He de dir, però, que aquesta denúncia del partidisme dels partits, que d’això es tracta, m’ha semblat essencialment retòrica. Perquè he trobat que s’hi tenia una cura exquisida a evitar que de la descripció se’n pogués extreure cap retret i que, alhora, s’admetia aquest escenari com una mena de fatalitat inevitable en la qual ens hem de resignar a nedar. Vaja, que no he percebut, ni que fos entre línies, que l’ANC estigui disposada a tornar a posar a rega els partits si continuen desentenent-se del seu compromís amb el Primer d’Octubre i amb els respectius electors.

Però això no és tot. M’ha cridat l’atenció fins a alarmar-me la displicència amb què el nou full de ruta tracta el Consell per la República. Que no s’esmenta fins al paràgraf 132 (de 200), i encara per posar-lo d’exemple de la confrontació entre els partits. Més enllà d’això, se li reconeix, sí, que ha de tenir un paper fonamental en la projecció exterior del cas dels catalans. I para de comptar.

Es constata la necessitat de constituir “una agència catalana dedicada a la recaptació de recursos” i a funcionar com a caixa de resistència, complementària de la caixa de solidaritat, però s’ignora que el Consell va crear ara fa un any, per fer front a la pandèmia en el pic de la primera onada, un fons republicà d’acció solidària.

S’enumeren molts dels objectius amb què es pot construir la següent fase de la confrontació, però no es fa cap esment de la reflexió que, sobre això mateix, ha plantejat el Consell al document programàtic “Preparem-nos”.

I es reclama que “cal promoure la creació de xarxes locals” que integrin “de manera confederada les entitats i agrupacions locals que comparteixen l’objectiu de la independència”, menystenint el paper que ja fan, ara mateix, en aquest sentit, els Consells Locals impulsats pel Consell per la República, amb la participació activa de molts militants de base de la mateixa ANC.

Aleshores, a què juguem? El full de ruta afirma que “l’independentisme no està ni fragmentat ni confrontat” i que “qui ho està és la seva representació política”. Però alhora l’ANC, a la vista d’aquesta proposta, és incapaç de situar-se més enllà del seu propi afany de protagonisme, i es nega fins i tot a incorporar en la seva descripció de l’actual correlació de forces la realitat que ja és el Consell per la República, un organisme amb una indiscutible visibilitat internacional i la força de prop de 100.000 inscrits i desenes i desenes de Consells Locals organitzant-se per començar a convertir la nostra república en realitat al carrer.

He tingut la impressió que és com si calgués tornar a aquells moments inicials de l’ANC, quan, per avançar, va ser imprescindible que els seus fundadors intercanviessin papers sense saber qui els escrivia. Perquè l’excés de personalisme i massa greuges de campanar amenaçaven de frustrar el projecte. I, mentrestant, la independència continua esperant que ens decidim a fer el pas.

Oriol Izquierdo
Mail Obert de Vilaweb

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!