Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

2.044.038 VOTANTS, EL 90% A FAVOR DEL REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA ( 1r octubre 2017 ). Objectius: Completar la DUI, assegurar la Llengua, institucionalitzar la República i el territori.

12 de setembre de 2024
Sense categoria
0 comentaris

Fora la ploranera! Tu ets la Independència, empoderat!

Fer més curt el camí?

Fa quatre dies exactament, a la TV de Berga, projectaven una pel·lícula documental rodada per Benet Boixader l’any 1966, amb ocasió del Cinquantenari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt, en aquella ocasió i tal com estàvem acostumats, el discurs del batlle de Berga d’aleshores, un reconegut i ben endollat franquista, va ser íntegrament amb castellà i amb aquell toc d’aires imperials de conquesta, no només això, el bisbe de Solsona també va fer la seva solemne homilia en castellà, tot era forçat i estrany, però la gent sotmesa s’ho empassa tot, llevat de patriotes com l’Antonino Massagué. Tot Berga estava engalanada i les banderes franquistes, la “rojigualda” del pollastre, la de les “FET y la JONS” i la de “La Falange” s’alternaven i intentaven lluir per tota la ciutat* i ara arribo on jo volia arribar, intentant explicar el perquè d’aquesta màxima de la manifestació d’avui “Fer més curt el camí”. Què va passar? Doncs que cap dels berguedans que vivíem aquella festa en aquell ja llunyà 1966, en mig d’aquella ostentació de poder i d’espanyolisme odiós i recalcitrant, de cap manera ens podíem imaginar que allò, en aquell nivell, només duraria 13 anys i aquell règim inamovible cauria l’any 1979. Tot i que masses d’aquells fantasmes encara ens toquen els pebrots. Els catalans i la nostra revolució d’alliberament nacional i política estem al bell mig de la història i des d’ací dins es fa difícil veure el conjunt. Doncs això, amb manifestacions com la d’avui, empenyem i empenyem, tibem i tibem per veure com l’estaca de la nostra dependència de França i d’Espanya cau! Tan de bo sigui abans dels propers 13 anys, potser com va profetitzar Deulofeu per l’avui encara futur 2029.
.
Doncs sí, en aquesta Manifestació d’aquest 11S de 2024, jo hi era, casualment i feliç per a mi i per a molts envoltats de jovent per tots cantons, des de “Nosaltres Sols” fins a la “JNC”. Molt jovent, molt! feia molt goig i t’omplia d’orgull i esperança.
.
Curiosament, enguany, quan s’han acabat els parlaments i s’ha conclòs la Manifestació, molta gent s’ha quedat davant l’Arc del Triomf com si no en tingués prou i trobés a faltar alguna cosa. La gent no acabava de marxar. L’any passat, que tot va ser més llarg, més recorregut i més parlaments, abans d’acabar tots els parlaments, àdhuc el de Lluís Llach d’aleshores, la gent ja desfilava cap a casa, com vulgarment es diu, i quan va acabar de parlar la presidenta d’aleshores, Dolors Feliu, ja quedava molt poca²⁰ gent en l’acte.
.
L’editorial d’avui de Vicent Partal fa una descripció magnífica i molt encertada d’aquesta diada, de la gent que hi hem assistit i de l’esperit de bonhomia i de lluita que s’hi respirava, segons el meu parer, tan que m’enorgulleix haver-hi sigut.
.
Ara, mentre el llegia, jo pensava, potser en Partal m’ha vist des de la seva particular atalaia, jo amb la meva petita estelada a l’aire i la meva pancarta plegada sota el braç, la pancarta “Catalonia Next State in Europe” que amb “Catalunya Acció” la vam fer el 2006 amb ocasió de la Manifestació per les Estructures i molts anys la hem portat estesa i la hem penjat en nombroses ocasions, la duia per si de cas em feia falta i podia estirar-la, cosa que no ha estat així.
.
Estiguem sempre apunt i persistim en la nostra lleialtat al Mandat del Primer d’Octubre i disposats a completar la DUI catalana del nostre Parlament, perquè el tren de la nostra independència tornarà passar tot i que ara mateix no sabem quan.
.
Fem-nos catalans lliures, empoderem-nos, abandonem la mandra, el fàstic, la són i com ens ha dit Llach, abandonem la ploranera. Tu i jo i tu, sols nosaltres som la Independència, ningú ens la donarà, la hem de fer realitat, “la independència no es pidola, es fa i es pren” ens ho ensenyava Lluís Maria Xirinacs, que allà al Ciemen també el vaig conèixer. Visca!

.

Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, de Berga, CDR BIC, per la DUI, pel MxI, pels Cossos Territorials per la Llista Cívica.

.

PS:

Els carrers, incontestablement, són nostres

https://www.vilaweb.cat/noticies/els-carrers-incontestablement-son-nostres/

Yï

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!