Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

“He assistit a molts judicis arreu del món i no havia sentit mai una sensació d’indefensió tan gran com avui.” La frase és de l’advocat Gonzalo Boye, un dels lletrats que va representar ahir els quaranta-un represaliats al Tribunal de Comptes espanyol, però de segur que podria signar-la qualsevol dels advocats. Trenta-quatre dels citats són els que finalment s’enfronten a una fiança solidària de 5,4 milions d’euros per l’acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017.

Les fiances milionàries imposades pel Tribunal de Comptes

Els representants legals dels encausats van arribar a les portes del tribunal a les nou del matí. Van fer-los passar a una sala, on hi havia un ordinador per a cadascú. Els van lliurar un plec de 504 pàgines i els van donar només tres hores per a llegir-s’ho abans de presentar les al·legacions que consideressin pertinents. Tan sols van tenir deu minuts per lletrat, independentment de si representaven un afectat o deu. La fiança milionària, però, ja havia estat decidida. A primera hora, El País ho publicava a la portada. El diari ho sabia, pel cap baix, des d’abans-d’ahir gràcies a una nova filtració, habitual en els casos judicials que afecten polítics, alts càrrecs i activistes independentistes.

Entre els represaliats hi havia l’ex-delegada del govern a París, Maryse Olivé. Va morir-se l’any 2017, però l’havien citada igualment. Per si no fos prou escandalós, el tribunal va resoldre que imposava una fiança de 22.725,27 euros a la seva filla. Les sancions són milionàries per a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Artur Mas, Raül Romeva, Andreu Mas-Colell, Francesc Homs, Albert Royo, Rosa Vidal i Mireia Vidal, i d’uns milers d’euros per als altres represaliats.

El tribunal nepotista i tardofranquista que reprimeix sense jutges

I ara què? Un recorregut judicial llarg

Avui continuen les al·legacions dels advocats i després hi haurà les de les acusacions, és a dir, la fiscalia i l’advocacia de l’estat. Aquest ordre és invers a qualsevol procés judicial. Primer sempre intervenen les acusacions i després les defenses. El tribunal lliurarà la liquidació definitiva per a cadascun dels represaliats, que podria variar una mica respecte de les xifres sabudes ahir.

Després s’obrirà un termini de cinc dies perquè els advocats de la defensa presentin un recurs d’apel·lació al Tribunal de Comptes. En quinze dies hàbils, els trenta-quatre afectats hauran d’aportar la fiança solidària o veuran com els són embargats els comptes corrents i el patrimoni mentre l’organisme dicta una sanció definitiva, que podria ser diferent de la fiança.

La Caixa de Solidaritat espera un gest del govern per a ajudar els represaliats del Tribunal de Comptes

Aquest embargament pot durar anys. Entre cinc i set, segons Jubert. La següent estació serà la presentació d’un recurs a la sala tercera del Tribunal Suprem espanyol. En el cas del 9-N, per exemple, l’ex-president Artur Mas va recordar ahir que fa dos anys que van interposar el recurs i el Suprem ni tan sols ha dit si l’admet a tràmit o no. L’últim pas serà un recurs d’empara al Tribunal Constitucional espanyol i, finalment, una demanda al Tribunal d’Estrasburg per la vulneració del dret de defensa i d’un procés amb les degudes garanties.

Però el cas de Puigdemont té dues particularitats. D’una banda, la seva immunitat com a eurodiputat. D’una altra, el fet d’estar sota jurisdicció de Bèlgica. Boye va explicar a VilaWeb que estudiarien d’emprendre accions legals contra el Tribunal de Comptes davant la justícia belga, i tampoc no descartava d’anar al Tribunal de Luxemburg per a fer valer la seva immunitat. “No hi he vist ni la petició del suplicatori ni la concessió”, comentava, amb ironia.

L’incendiari vot discrepant que el Tribunal de Comptes espanyol va voler amagar

L’espoliació d’aquesta causa s’afegeix a la del 9-N, pendent de resoldre’s amb un recurs encallat al Suprem, i a les fiances dipositades pels presoners polítics condemnats per malversació per a compensar la presumpta despesa del govern en l’organització de l’1-O. Ara per ara es manté el dubte sobre qui assumirà aquesta nova fiança. La Caixa de Solidaritat, que va fer-se càrrec i contribuir a les anteriors, està en un moment crític i espera un gest de la Generalitat abans de llançar qualsevol nova campanya de recaptació per a afrontar-la. La pressió dels pròxims dies pot augmentar perquè l’ens assumeixi aquest pagament.

—————-

Només hi ha una cosa que pot aturar l’enemic de Catalunya: LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA !Ç
Fora l’estat espanyol de Catalunya, fora les forces d’ocupació.