Catalunya Lliure i Plena: DESBORDEM-NOS !
Vols la Independència? La vas votar! Ara … Viu-la. Fés-la gran. Fes gran el CxR.
Només depèn de nosaltres, els enemics de Catalunya ho saben per això s’esmercen tant en atacar-nos, reprimir-nos, vexar-nos!
L’Essencial: Fes-te del CxR. Ja som 97.727. Cerca a l’ordinador o al mòbil “CxR” i censa’t. Esdevé ciutadà català lliure!
Dels 2.044.038 vots per a l’Estat Català Independent, comptabilitzats oficialment, 97.727 votants catalans ja ens hem censat a la Incipient República Catalana, votada, guanyada i declarada. Fem gran i fort el Consell per la República, primera institució republicana lliure de la subjugació de l’estat espanyol. Si vas anar votar per què no et registres al cens del CxR? És que algú es refia dels polítics, és que ells ens han de fer tota la feina? o d’Europa? … quan som nosaltres que ens hem d’apoderar i esdevenir responsables i conscients. La Independència de Catalunya és responsabilitat de cadascú, meva en primera instància, sóc jo qui la vull, sóc jo i tu els que volem Catalunya i els catalans lliures i responsables de casa nostra i de tot el món. El Dret a Decidir no és res sense la nostra dignitat, el nostre convenciment i la nostra acció, petita acció da cada dia, la primera inscriure’ns, censar-nos. Homes de poca fe! no sigueu esclaus! sigueu lliures!
CxR __ Hem de ser molts, hem de ser tots. Ara ja som 97.727. És molt senzill censa’t, ja!
en format electrònic i de franc.
la Fundació Randa i el Centre d’Estudis Joan Bardina han penjat la trilogia en PDF
Així, doncs, el PDF recull els tres títols que componen la trilogia completa: ‘La sembra laboriosa’ (abril, 1993), ‘Una pedregada seca’ (abril, 1994) i ‘La collita perduda’ (abril, 1997).
Els responsables de la digitalització de l’obra han volgut destacar en el comunicat aquest fragment de la ‘Benèvola conclusió de la primera part’:
«Crec que he demostrat a bastament en aquestes pàgines quantes coses són possibles sense vendre’s als poderosos. Només cal romandre amorosament i orgànicament lligat al poble. Acostumar-se a obtenir la força política mitjançant el voler del poble, de les dones i homes de carn i os, de la seva feina i de les seves il·lusions, dels seus barris i comarques, de les seves cooperatives, entitats i tota mena d’organitzacions de base, i no per mitjà dels diners, dels impostos, de les armes, de la tècnica, de la propaganda i les intrigues. Cal no impedir, com es fa sistemàticament, l’accés del poble a la informació, a les fonts dels diners públics, als centres de decisió. Aquesta és encara la infanteria imprescindible. I la teníem! I la podem tornar a tenir si sabem i volem omplir el fossat ferest obert entre el poble i els seus líders.»
PS:
CxR __ Hem de ser molts, hem de ser tots. Ara ja som 97.727. És molt senzill censa’t, ja! ___ Xirinacs ens digué “sigueu poble” … Som-hi doncs!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!