Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

COM DESPERTAR LA VOLUNTAT ADORMIDA DEL POBLE
per QUIM GIBERT, psicòleg.

El nord del Marroc va ser fins a l’any 1955 un protectorat espanyol, és a dir un territori sota control del govern de Madrid. Durant la dècada dels anys 20 la serralada del Rif fou l’escenari d’intensos combats entre les forces peninsulars i les tribus de l’indret. Arran d’un seguit d’èxits armats dels magribins, Abd el-Krim (Ashdir, 1882-El Caire, 1963) es va veure en cor de convertir el Rif en una república independent, tot i que la seva existència va ser efímera. Les gestes d’aquest amazig que es va aixecar en armes, les retrata amb exquisidesa Miquel Ferrà Martorell (Sóller, 1940) a Abdallah Karim, el predicador (Editorial Moll i Edicions Proa, 2005).
La idea de fer aquesta novel·la, que ha estat guardonada amb el Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga 2004, neix llegint premsa de l’època. En concret, la notícia de l’agressió d’un general africanista a un funcionari colonial en una caserna de Melilla, en serà el detonant. L’historiador Ferrà Martorell no se’n sabrà avenir que un militar pegui a qui no pot respondre. «L’home valent s’ha de midar amb algú altre de la mateixa força i destresa. Simitarra contra simitarra. Pistola contra pistola», és una de les múltiples reflexions que conté el llibre. Aquest alt comandament que traspua tanta covardia i odi és Manuel Fernández Silvestre i el subordinat, Abd el-Krim. Igual que en el cas de Francesc Macià i Mohandas Gandhi, els constants menyspreus contra els rifenys convertiran Abd el-Krim en un independentista de pedra picada: «Jo pensava que l’estranger era amic nostre (…) que ens veien d’igual a igual (…) jo, dins la meva ingenuïtat, els era fidel, confiava en ells, els entregava el meu prestigi i els meus fills».

En el moment que Abd el-Krim deixa de tenir por a la mort, esdevé un lluitador que ho donarà tot per la llibertat del seu poble: «si imitàvem els poderosos colonitzadors, a la llarga només seríem una pobra caricatura d’ells en prejudici de la identitat nostrada». Arran de la força i l’entusiasme que encomanarà parlant, també serà conegut amb el sobrenom d’El Jattabi, és a dir, El Predicador. I no pararà fins a «treure el nostre poble del servilisme degradant i moure la seva voluntat adormida».

Cercant sempre els punts febles de l’adversari, Abd el-Krim s’adonarà que el seu pas per l’Estat major espanyol com a funcionari no haurà estat en va: «sé com pensa l’invasor colonialista pel que fa a les marxes de tropes (…) quines estratègies de combat defensiu aconsella als seus oficials». Aquestes dades entorn les virtuts i defectes militars dels enemics, serà determinant en el moment de derrotar els espanyols a Annual (1921). I, de retruc, retrobar-se en aquesta batalla amb Silvestre, un dels responsables dels 13.000 soldats espanyols que hi van perdre la vida. No oblidem que l’any 1906 Espanya es reparteix el Marroc amb França amb l’objecte precisament de refer el prestigi militar després del desastre de 1898. I que per tal de posseir el Rif, des de la península es parlava d’una cultura iberoberber, que la frontera natural d’Espanya era l’Atlas, que hi havia una essència africana en la cultura espanyola…
Abdallah Karim, el predicador és també una història d’amor cap a una dona, Daifa, la concubina del general Silvestre: «Les autoritats colonials, en la majoria casos, volien provar la fruita indígena». Metafòricament Daifa representarà «el nostre Rif, humiliat, explotat i vençut pels estrangers», del paisatge del qual el protagonista se’n sent part consubstancial. Tant és així, que el rebel·larà constatar que el colonialisme no és més que un negoci. I és que a costa de l’explotació de miners rifenys, els espanyols aniran buidant de tresors minerals el ventre del Rif.
L’autor confessa identificar-se amb els ideals i la psicologia que acompanya el personatge, al qual titlla de quixot i d’home clau en la història contemporània del Magrib. I és que la llegenda d’aquest falcó de muntanyes agrestes és la llegenda d’aquells que «conserven esperances d’arribar al cim de l’aventura que dóna sentit a les seves vides».

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!