Una vegada més, amb la detenció i empresonament de Pablo Hasel, aquesta setmana hem vist com s’empetitia una mica més la ja prou feble llibertat d’expressió a l’estat espanyol i, per desgràcia encara, a Catalunya. Dir que els Borbons són uns lladres en una cançó no hauria de ser considerat ja una ofensa sinó una opinió, que en aquest cas és fonamentada per una llarga llista de dades i fets històrics que ens remunten al 1707.

No cap en cap democràcia normal –ja no cal dir avançada– que un raper sigui condemnat per injúries a la corona. I encara menys quan la corona ha de sortir d’amagat per fugir a una dictadura a viure com un rei (perdoneu-me la redundància), perseguida per una gran taca de corrupció, escàndols i enganys.

Encara és més estrany, per anar caragolant la farsa, que tot això passi justament en aquell moment precís que la història ens ha regalat –oh, gràcies!– el govern més progressista del sistema solar, si l’última missió a Mart de la nau Perseverance no fa cap descobriment que ho desmenteixi. Imagineu-vos què no ens passaria si no tinguéssim la gran sort i fortuna de comptar, al govern espanyol, amb la perseverant presència dels amics de Podem i els comuns. Sense ells no s’hauria produït la reforma del codi penal en tres mesos, la derogació de la llei mordassa, la independència dels fiscals amb vocació professional, la fi de la repressió, les comissions d’investigació del 17-A, de la guerra bruta, de la corrupció a la monarquia, la fi dels atacs a la llibertat d’expressió… Ai!, disculpeu, que ara no sé del cert si tot això que dic ha passat o només eren promeses d’aquelles que no es fan mai realitat.

El cas és que aquesta setmana un raper ha entrat a la presó per haver expressat lliurement la seva opinió. I que hi ha gent a la presó i a l’exili per haver procurat que la ciutadania s’expressés lliurement. I que s’ha inhabilitat un president de la Generalitat, servidor, per haver mantingut una pancarta que exigia la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats d’acord amb allò que ens encomanava als servidors públics la resolució del grup de treball sobre detencions arbitràries de la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides. I que molta més gent ha estat perseguida, jutjada i condemnada per haver volgut expressar-se amb la llibertat que s’hauria de garantir a qualsevol estat que es vulgui anomenar democràtic.

I la llibertat d’expressió va de bracet del dret de manifestació que, a la vegada, comparteix categoria amb el dret de seguretat i d’integritat física. Tots aquests són drets i llibertats fonamentals que han de ser pilars d’un estat i, per tant, missions prioritàries de l’ordenament jurídic, de les estructures de poder i, per tant també, d’una policia democràtica i de servei ciutadà.

Els Mossos d’Esquadra són uns servidors públics, que amb la seva feina –molt sovint silenciosa, discreta i imperceptible– ens ofereix la possibilitat de viure amb una seguretat raonable sense perdre drets com ara la privadesa o la mobilitat. I aquesta feina, com la de totes les policies democràtiques europees, és la que fan el 99% dels dies de l’any sense ocupar portades de diaris ni obertures de telenotícies.

I és per això, perquè som ciutadans que ens volem lliures, que cal evitar de totes passades que passin coses com les que sí que han ocupat les portades aquests últims dies. I això no és qüestió de debats pim-pam-pum a les xarxes socials o d’opinadors de tertúlia poc especialitzats o gens, sinó que cal aportar anàlisi real i crítica de tots els aspectes que produeixen aquests esclats de foc i càrregues.  Hi causes molt profundes en el patiment dels nostres joves. I cal analitzar-ho bé, amb veus expertes en diverses matèries, perquè al final de tot hi ha una persona que ha perdut la visió d’un ull, cosa que no havia d’haver passat mai. A ella, la seva família i a qualsevol ciutadà que mai no havia d’haver tingut cap lesió física, el meu suport.

Com va anunciar el conseller Miquel Sàmper –i és un dels encàrrecs que jo li vaig fer quan li vaig proposar d’assumir el Departament d’Interior–, cal reformular de cap a cap el model de gestió de l’ordre públic de la policia de Catalunya. Perquè volem ser també punta de llança en la resolució de situacions de conflicte al carrer, on tots els drets i llibertats han de ser preservats. La mediació, però també el disseny de dispositius de contenció, han de ser repensats prenent de referència, si cal, els models d’altres policies europees i mundials. Avancem-nos. Canviem tot allò que s’hagi de canviar. Involucrem-nos-hi tota la societat. No pot passar ni un sol dia més sense emprendre aquesta reforma que permeti de refer la confiança que la ciutadania hagi pogut perdre envers la nostra policia.

———————

Com si fossin personatges de la “Taronja Mecànica” d’Anthony Burgess, els polimossos surten de cacera humana i assaboreixen les humiliacions que practiquen a les pobres preses, que són abatudes, torturades, mutilades i insultades.

L’endemà, en societat, llurs sindicats fan el ploricó indignats perquè els polítics no els avalen, en una mostra de sinceritat només semblant, seguint el guió, a la del delinqüent a qui volien redimir, que esdevé policia, i obté així el merescut aval institucional del monopoli de la força.

DANI CORNELLÀ

vilaweb.cat

El diputat de la CUP Dani Cornellà, agredit ahir per un agent de la BRIMO dels Mossos amb un cop de porra al cap a Girona, ha afirmat que “ni cops de porra, ni operacions d’estat no frenaran els anhels de llibertat i justícia social d’aquest poble”. Cornellà ha agraït el suport que ha rebut i ha dit que continuen compromesos en començar un nou cicle.

Avui a les 18.00 es farà una concentració de suport a Dani Cornellà
davant l’Ajuntament de Celrà, d’on fou batlle.

————————-

Alguns comentaris extrets de Vilaweb:

María Paz Piñeiro

20.02.2021  |  22:59

HIPÓCRITAS Y CÓMPLICES!!
Más de un 50%de esos personajes no tendrían que estar en el cuerpo.
Y lo sabéis.

Rosa Gispert

20.02.2021  |  15:19

També volia afegir que el fum no ens impedeixi veure el foc. I en aquest cas el foc és un govern espanyol PSOE+ Podem que permet que s’empresoni un cantant per les lletres d’una cançó. I que ER vulgui fer entrar al govern català un d’aquests partits que governen i reprimeixen a Catalunya desde Madrid i no fan res per evitar-ho.

Rosa Gispert

20.02.2021  |  14:58

Llàstima que han tingut 3 anys per fer-ho i els han perdut miserablement
amb les guerres i traïcions contra Junts.
Si, si, apa ara que s’encarregui ER del mossos i deixeu salut i treball per Junts,
que ja heu acumulat masses morts. Anem ben llestos si ho heu de fer igual de malament
com ho heu fet fins ara.

Ramon Feixas

20.02.2021  |  13:27

El gran problema és que tots els esforços i saviesa que els polítics puguin fer o tenir,
un jutge ho gira en sentit contrari premiant als policies i violents i castigant a les víctimes.
Com s’ha demostrar el franquisme no té escrúpols ni límits en la seva facècia.
Té un paper molt difícil el conseller d’interior.
Més demostrat no pot ser que amb el que està aguantant el Sr. Forn,
precisament per no haver col·laborat al setge franquista contra Catalunya.
Crec que val la pena fer-se càrrec de la situació de qui dirigeix aquesta conselleria.
És com si els actius de Rota un dia els piqués d’acorralar Madrid
en nom de la democràcia.

M. Carme Serrat

20.02.2021  |  12:41

ER HIPOCRITES

 

Josep Maria Rovira

20.02.2021  |  12:13

MOLTA GENT SAP I DINTRE DELS MOSSOS TAMBÉ QUE HI HA UN COL.LECTIU
QUE ESTA ENQUISTAT EN ELS MOSSOS D’ESQUADRA QUE NO TÉ
CAP SENTIMENT DEMOCRÀTIC I QUE UTILITZA EL PODER DE LES ARMES
PER TREURE A FORA ELS SEUS SENTIMENTS FEIXISTOIDES,
AIXÓ ES PRODUCTE DE UN MAL NIVELL DE SELECCIÓ PROPICIAT PER
NORMATIVES ESPANYOLISTES EN EL QUAL HAN CAIGUT MOLTES VEGADES DIRIGENTS POLÍTICS QUE NO HAN FET BÉ LA SEVA FEINA. S’HA DE FER UN SEGUIMENT MOLT ACURAT PER TENIR UNA POLICIA FORTA, DECIDIDA I DEMOCRÀTICA, I EXPEDIENTAR ELS QUE NO COMPLEIXIN ESTRICTAMENT LES FORMES CORRECTES.

PS:
LA CUP LA MILLOR APOSTA PEL DEPARTAMENT D’INTERIOR.
Els Mossos Robocop que no facin el ploricó!  Des de Quim Torra a Dani Cornellà.