“El català patrimoni de tots. Riquesa compartida.”
El català!
“Moltes persones que viuen a Catalunya ja l’entenen i el saben llegir.”
Teresa Permanyer
06.12.2021 | 01:03
Estic d’acord amb tot el que ha dit el Sr Orpí llevat d’una cosa : el català no està desprestigiat, ans al contrari. I Ïtenen por. Tenen por perquè fa 4 anys vam demostrar que podíem vèncer, tenen por perquè tenim un país fet i es volen defensar. Ens ataquen en el punt feble, la qüestió lingüística. Cert, saben el que fan i com que ens dura la baixa autoestima després de deixar perdre l’oportunitat de guanyar, ens segueixen atacant. I nosaltres , víctimes d’una immadura emoció col·lectiva que es mou entre l’eufòria a la ensulsiada, caiem ara en la seva trampa i intentem buscar solucions ben estranyes -Sr Barnils. La immersió lingüística no és perfecte i això ho sabem, però ha fet a tota la població de menys de 50 anys competent en les habilitats passives: comprensió lectora i oral. L’escriptura té les seves dificultats i el moment no ha ajudat gaire -penso en els mòbils- i la llengua oral , tres quarts del mateix, la proliferació de canals… etc. Però ara és sobretot, la defensa de molts castellanoparlants que sentien recular el seu patrimoni lingüístic personal i que van engegar un atac contra el català i que penetra en aquesta actitud nostra tan pueril d’esperar sempre l’aprovació de l’altre. Podríem començar a ser analítics i deixar aparcats els cofoïsme i l’autoflagel·lació? El català té una literatura en gran expansió, una cultura de mires molt àmplies -filosofia en català inclosa-, té un món científic català importantíssim, però té mancances, sí. Sembla que no ens puguem riure de nosaltres mateixos, el món més popular té dificultats per arrelar en català i… si s’ha de conviure amb el castellà -que cadascú faci el que vulgui. No em veig donant solucions, però sí que vull donar una actitud de fortalesa perquè em sento orgullosa de poder parlar en català amb nois i noies/ homes i dones de tot el món que viuen aquí, alguns dels quals em parlen també en català i d’altres em contesten en castellà. Mantinguem el bon rumb de la nostra llengua, reivindiquem-la, treballem pel 75% real, i, sobretot, busquem la manera d’introduir el català en els centres de treball per quotes, gradualment -que és la manera de que tingui el prestigi que li falta. I que els infants juguin també en català. Potser sí que cal una República, però de moment, ja tenim molta gent que es pot empoderar. A aquesta hora algú em llegirà?
——–
“El català, nou patrimoni de molts de fins als 50 anys i en creixement. ”
“Els catalans a vegades arribem tard, però quan arribem ens en sortim força bé.”
Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent del CDR BlC.
PS1:
Autodeterminem-nos, apoderem-nos, cada moment! Preparem-nos pel “Prou definitiu”!
Al CdR ja som 103.007 censats!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!