CDR*s – Distanciament i implosió.

Els CDR*s són els protagonistes i els precipitadors de l’implosió com ho foren els activistes berlinesos que van pressionar i desmuntar el mur pedra a pedra, moltes vegades jugant-s’hi la pròpia vida, mentre els piolins de la RDA els amenaçaven amb porres i metralletes.

Els CDR*s molt més encara que tallar carreteres i esquivar antiavalots, defensen l’esperit que ens portarà a l’Estat Català Independent en forma de República: Reafirmar el Referèndum de l’1 d’octubre i completar el que li falta al 27 d’octubre del 2017.

CDR*s estiguem a punt, preparem-nos i coordinem-nos per precipitar la gran Implosió.

Salvador Molins, CDR*bic, CA, UPDIC, ANC, ÒMNIUM

………………..

Ahir J. Comellas G. em feia una confidència, em deia “des de la meva perspectiva m’adono que Espanya s’està distanciant de Catalunya a marxes forçades, tant que els lligaments es van trencant l’un rere l’altre, no sé amb precisió quan s’esdevindrà la ruptura però tinc el presentiment que serà aviat … una implosió, potser? com va passar amb el Mur de Berlin que de cop i volta i pedra rere pedra es va esfondrar”

Ens estem distanciant sense adonar-nos-en. Són dos estils incompatibles, dues maneres de veure la vida, dues maneres totalment oposades d’actuar, en tot, en la bonhomia, en com veiem el món, la vida, la política, les lleis, el dret, la llibertat i la independència ,,, en tot!   ells sotmetre i supervisar-ho tot, fiscalitzar-ho tot …  nosaltres, viu i deixa viure, respecta’t i respecta als altres. Nosaltres llibertat i dignitat, ells odi, repressió, presó, aixafament i destrucció de l’adversari, nosaltres excel·lència, ells robatori, espoliació, suplantació i supeditació. I així fins l’infinit!

Això em lliga amb l’entrevista de l’altre dia que va fer Vilaweb a Terricabres:
“—Trigarem a ser independents?
—No, no pot trigar més de tres anys. Hi haurà una implosió”

https://www.vilaweb.cat/noticies/josep-maria-terricabras-lautonomia-a-catalunya-sha-acabat-per-sempre/

…………

Eduard Solà “Els Heterodoxos”:

La darrera revolució o ilustració heterodoxa de la història està passant ara a Catalunya: “El Procés de Recuperació de la Independència dels catalans” que esta`deixant en evidència el supremacisme, el dogmatisme i el totalitarisme espanyol en tot el que es refereix a Catalunya, a la qual vol destruir i subjugar des de fa centúries.

“Quan Edward Snowden, pocs dies abans del Referèndum de l’1 d’octubre es va fer ressò de la relació entre el cas català i l’observança dels Drets Humans, vaig escriure un post per a tenir presents les seues paraules en els propers mesos, que a mi ja em semblen anys.”

“I diràs que hi som <enmig de la darrera il·lustració de la història>, tot i que no sabem cap on tombarà tot plegat, tot d’una, potser. “ <implosió?>

“Personalment, sóc un escèptic que tendeix al pessimisme. Em salva, però, sentir-me un entusiasta de la voluntat d’evolucionar. Cap a on? Cap a l’esperança en l’adveniment de nacions interdependents, capaces de du a la pràctica formes no dependents en relació amb el medi i el treball. I capaces, per tant, de resoldre els conflictes sense prejudicis, des de la fraternitat del diàleg i la discussió i amb una visió universalitzant del present.”

Els heterodoxos.  Extret del blog “Solcades” d’Eduard Solà

https://blocs.mesvilaweb.cat/eduardsola/?p=281412


“Fins quan pagarem perquè ens piquin?” Carles Muñoz Espinalt)

RENEGUEM D’ESPANYA ! L’1 d’Octubre és viu ! Catalunya Independent lluny d’aquesta gent.

Sols l’1 i el 27 d’octubre del 2017 comporten un compromís: L’1 Declarar la Independència i un cop declarada, el 27, completar la República. Ara ens cal acabar la feina que resta pendent.

Comunicat (manifest) del CDR*bic de Berga, 6 de març del 2018:

1 – Només hi ha un camí per aturar la repressió:

República en tot i per tot!  República Catalana Independent!

2 – Reafirmem-nos tots en la Declaració d’Independència que el 27 d’octubre del 2017 va votar el nostre Parlament en fidelitat al nostre mandat -del Poble Català- del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre del mateix any.

3 – Nom caiguem en la trampa de tenir en cap consideració el que va passar el 10 d’octubre, ja que fou tan sols un empàs, declaro, aturo i espero re-emprendre.
La reactivació, de la Declaració compromesa en la convocatòria del Referèndum vinculant, es va fer el 27 d’octubre, veritable data de la Declaració d’Independència de Catalunya en forma de República.

4 – El que ara cal fer és preparar i preparar-se per fer amb èxit i prendre aquelles decisions d’estat que haurien donat forma al que es va Declarar. Qui ho havia de fer eren el President Puigdemont i tot el seu equip de govern, Vicepresident i demés Consellers.

5 – Els defensors de la República Catalana Independent no renunciarem! Si no fan la feina els polítics la farem nosaltres, el Poble menut, com sempre. “Això no ho aturarà ningú perquè no renunciarem. Irene Negre”

6 – El President Puigdemont que es deixi de lamentar per si el 10 d’octubre es va equivocar o no, perquè el 27 d’octubre a la tarda i a la nit es va tornar equivocar, i si no es posa a treballar com a Cap d’Estat de la República Catalana es continuarà equivocant fins l’infinit.

7 – Ens hem de comprometre en implementar la República, ens hem de coordinar tots i hem de preparar l’estratègia per fer-ho.

No fer-ho és la veritable causa que transforma qualsevol persona que vulgui exercir el càrrec de President de la Generalitat del Principat de Catalunya en titella de l’invasor espanyol. Un President i un Parlament titelles o que actuïn com a tals no mereixen ser investits.

Estem tips de la falsa autonomia de cartró pedra a la que l’estat espanyol sempre ens aboca. Durant massa temps hem acceptat aquest enganyós joc.

Ara ja hem dit “Prou!”  no hi ha marxa enrere.

Salvador Molins, en nom del CDR*berga.

Reafirmem-nos en la Declaració d’Independència (27’O-17) i el Referèndum Vinculant de l’1 Oct 2017

LA DUI, LA HAIA i la VIA BÀLTICA
 
Amb la DUI i en el cas Kosovo, el Tribunal Internacional de la va dictaminar  Jurisprudència:

El dictamen emès pel Tribunal de Dret Internacional de La Haia sobre el dret a la independència i la legalitat de la declaració unilateral de Kosovo el 2008:

“El dret internacional general no conté cap prohibició aplicable respecte de les declaracions d’independència. La declaració d’independència de 17 de febrer del 2008 [de Kosovo] no infringeix el dret internacional general”. Així ho dictaminava el Tribunal Internacional de Justícia, per 10 vots a 4, el 22 de juliol del 2010, en la resposta al requeriment d’opinió consultiva fet per l’Assemblea General de l’ONU sobre si “s’ajusta al dret internacional la declaració unilateral d’independència formulada per les institucions provisionals d’autogovern de Kosovo”.

free-kosova15170933_10209222417049958_5341885301271783710_n1 PRECIPITEM_6

La Unitat de l’Independentisme Català passa per saber entomar la Via Bàltica. 

Ens hem refiat dels partits polítics amb la falsa idea que la Independència de la Nació l’havien de fer ells com a partits -”partits”!?- – sempre partits! per pròpia naturalesa de partits- però això ha estat un error greu de l’independentisme català actual.

Els partits són per fer política però com a tals no serveixen per fer nació -o sigui, fer la independència-.

La Via Bàltica la va fer l’ANC d’aquells països veient que els seus partits -aliats de fet de l’URSS- no estaven per la feina.

Aquí passa el mateix, els partits pseudo autonomistes o pseudo independentistes digueu-li com vulgueu no estant per la feina o no hi estant plenament units, ni estant al cent per cent per la independència primant diàlegs amb Espanya i Referèndums de gran dificultat en tots sentits, primant, a més, pressupostos autonòmics i procediments lligats a la legislació de l’estat que ens sotmet, …

Si volem assolir la Independència ens cal un sol objectiu, una sola estratègia i un sol capdavanter que no essent líder de cap d’aquests partits capitanegi el Punt i Final que el Poble Català necessita i exigeix.

Fins que no tinguem o construïm això no ens mourem de lloc, i això no ens ho podem permetre, ni el Poble català ni els partits polítics catalans que creguin en la llibertat plena de Catalunya.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- de Jordi Fornas, ex Batlle de Gallifa. Soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.

149 estat

He tingut un somni, he vist un cel nou i una terra nova, he vist de nou Catalunya Lliure!

En tot moment Reafirmem-nos en el Referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i en la seva vinculada Declaració d’Independència de Catalunya del dia 27 d’octubre a primeres hores de la tarda.

No claudiquem!
No neguem el que vàrem fer!
Hem d’acabar-ho!
Preparem-nos per acabar-ho!
Unim-nos per acabar-ho!

Salvador Molins Escudé, CDR*bic, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM.

Comentaris a l’Editorial de Vicent Partal a Vilaweb:

Empar Valls

26.03.2018  |  23:48

Respirem tots profundament, buidem els nostres cors de sentiments d’impotència i de ressentiment.
És la nostra responsabilitat i obligació no defallir i refer-nos i pensar que cada dia que passa estem més a prop de recuperar la llibertat per tots.
El patiment que estem vivint, potser es condició per trencar murs, obrir camins i consciències.
Amb el temps ho sabrem.
Omplim els cors de esperança i confiança en què, encara que no ho sembli, avancem que ens porta més a prop de la victòria.

 

pasqual sala

27.03.2018  |  00:34

Estellés és totalment valencià: sensual, irònic, popular, gens solemne o si ho és de seguida se´n fa una mica de conya. és capaç de descriure´s com un poeta reflexiu … al qual se li pixa un gos a la sabata. tal qual en un dels versos d´un poemari que ara no recorde, potser de “llibre de meravelles”. és un valencià que, dissortadament, no és del tot volgut per un poble desquiciat com el valencià. vosaltres, catalans, s´imagineu que el bust de Salvador Espriu clarejara, cada cert temps, trepitjat per actes vandàlics? alguns valencians, però més pocs dels que ens pensem, no li perdonen que assumira la veu d´un poble. la ignorància fa por.
Vicent, valencià com jo, m´has emocionat; us recomane llegir “Llibre de meravelles”, del gran autor valencià, del gran modelaror del “Mural del País Valencià”. Catalans, coneixeu-nos una mica més a través del nostre poeta senyer, gràcies.

… / …

https://www.vilaweb.cat/noticies/ser-poble-vicent-andres-estelles-editorial-vicent-partal/

………………………

“Ser poble, en el sentit que Estellés ho escriu, és ser ‘un entre tants’. Un entre tants que es reconeix en el seu dolor i en les seues alegries de cada nit. Ser poble és ser d’un poble concret, però també ser del poble, dels qui treballen, dels qui es guanyen la vida d’una manera decent, dels qui somnien la llibertat, però també la dignitat.

I en aquests moments particularment difícils, ara que tornem a tenir gent a la presó i a l’exili, crec que estaria bé que per un moment miràssem enrere per reconèixer a través d’Estellés aquelles generacions que ens varen dur en la part més pedregosa del camí. Aquells homes i dones bons que ens varen aguantar la terra, que varen aguantar la llengua, que varen aguantar l’esperança.”  Vicent Partal

………………………..

Secundí Mollà

27.03.2018  |  00:48

Assumiràs la veu d’un poble
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols, 5
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents, 10
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble. 15
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci. 20
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt, 25
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula 30
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble. 35
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble. 40
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

Vicent Andrés Estellés, del Llibre de meravelles.

……………………………

L’Espinàs entrevista l’Estellés

 

<iframe width=”590″ height=”358″ src=”https://www.youtube.com/embed/HOVQE9g4aG0″ frameborder=”0″ allow=”autoplay; encrypted-media” allowfullscreen></iframe>

Signeu ací una Petició Alemanya en defensa del 130.è President dels Catalans i de la Independència de Catalunya.

Petició per a la No Extradició del President Català
d’Alemanya a Espanya.

Carles Puigdemont no ha comès cap delicte, ans el contrari, fidel al seu Poble, el Poble Català, i fidel a les promeses electorals que el van portar a ser elegit democràticament per a President de Catalunya, ha defensat el Dret a l’Autodeterminació de Catalunya i de tots els catalans fins a convocar el Referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017 que va ser aprovat amb una participació del 47% i un 90% dels vots afirmatius i corroborat a les darreres eleccions del 21 de desembre del 2017 amb una participació d’un 80% de votants que els va donar majoria absoluta al Parlament de Catalunya.

La voluntat d’Independència dels catalans i de Catalunya no és una invenció de Carles Puigdemont sinó un anhel de tot el Poble que ve de més enllà del 1714 en que Espanya va prohibir i derogar totes les nostres lleis i constitucions suplantant-les amb el Decret de Nova Planta que imposava a Catalunya les lleis de Castella per la força, l’anomenat dret de conquesta i la més absoluta repressió. Ara des de fa pocs anys, 2004, 2010, 2012, 2014, 2018, el Poble Català considera arribada l’hora de recuperar la seva (nostra) independència i tornar a ser un estat independent com ho fou des de l’any 984 fins el 1714.

El Referèndum de l’1 d’octubre del 2017 va ser legítim i legal per als catalans i per la seva organització no es van malbaratar cabals públics i menys encara quan els catalans aporten a l’estat, l’espoliació encoberta i abusiva de més d’un 11% del PIB Català, quan a Alemanya quan l’aportació dels Lands sobrepassen el 4% hi ha mecanismes per evitar l’efecte d’espoliació contra aquest Land.

Espanya, una altra vegada més, torna a reprimir Catalunya, ara amb amenaces de presó de 20 anys contra govern i parlamentaris catalans fidels a la democràcia i al seu Poble.

El món democràtic europeu i mundial no pot permetre la deriva fascista d’Espanya que malda per destruir el progrés de les actuals i modernes societats democràtiques i el valor dels drets humans i socials en elles assolits. No permetem que el món faci marxa enrrere!

Llibertat pel President Puigdemont i pels polítics, periodistes, mestres i civils encausats pel govern espanyol només pel delicte d’haver sigut fidels al seu poble de manera escrupulosament pacífica, ordenada, democràtica i respectuosa amb les persones de tots els àmbits, de tots els orígens i llengües, raça i religió, i actuacions de procediments legals correctes segons l’ordenament i lleis administratives del Parlament i del Govern Català.

La convocatòria del Referèndum es va fer de forma unilateral després de demanar infructuosament més de 20 vegades la convocatòria del mateix Referèndum de forma dialogada.

Tingueu en compte la següent jurisprudència dictaminada en el cas de Kossovo: “El dret internacional general no conté cap prohibició aplicable respecte de les declaracions d’independència. La declaració d’independència de 17 de febrer del 2008 [de Kosovo] no infringeix el dret internacional general”. Així ho dictaminava el Tribunal Internacional de Justícia, per 10 vots a 4, el 22 de juliol del 2010, en la resposta al requeriment d’opinió consultiva fet per l’Assemblea General de l’ONU sobre si “s’ajusta al dret internacional la declaració unilateral d’independència formulada per les institucions provisionals d’autogovern de Kosovo”.

Salvador Molins Escudé, Conseller de Catalunya Acció, membre del Partit Polític “UPDIC” -Units per a Declarar la Independència de Catalunya- membre del CDR*bic, soci de l’ANC, soci de lÒMNIUM.

—————

Tarducció al català:

Heimatbund convocatòries de solidaritat:

Catalunya ex-president carles puigdemont detingut a Alemanya

El català ex-president carles puigdemont va ser detingut al matí en entrada de dinamarca a alemanya. A espanya, puigdemont és molt de temps a la presó, adverteix roland lang.

L ‘ arrest va ser informat per l ‘ advocat de puigdemonts jaume alonso-cuevillas d ‘ espanya. El landeskriminalamt kiel va confirmar l ‘ arrest, basat en una ordre de detenció europea per madrid. L ‘ oficina del fiscal federal a schleswig és responsable del procediment a alemanya. Els 55 anys puigdemont va estar a la seva manera de tornar de finlàndia a bèlgica, va dir el seu portaveu joan maria pique. El puigdemont vivint a l ‘ exili a brussel · les va ser l ‘ últim per parlar amb el parlament finlandès i va tenir un discurs el divendres a la universitat d ‘ hèlsinki ell després volia viatjar de tornada a bèlgica via dinamarca i alemanya. El tribunal suprem espanyol havia obert actuacions penals contra puigdemont i altres polítics el divendres. Amenacen de ser 25 anys de presó.

Puigdemonts advocat belga paul bekaert no havia vist una nova ordre de detenció internacional d ‘ espanya per al seu client almenys fins que bekaert considera ” l ‘ emissió d ‘ una nova ordre de detenció europea ” per ” abusiva i il · legal.” el poder judicial espanyol acusa puigdemont i l ‘ altre català Polítics de rebel · lió, sedició i després del referèndum independentista a l ‘ octubre del 2017, marid ja havia demanat una ordre de detenció europea contra puigdemont. Mentre hi havia audiències a bèlgica, el tribunal suprem espanyol inesperadament es va retirar a principis de desembre.

L ‘ anomenada ordre de detenció europea simplifica i accelera l ‘ extradició d ‘ un sospitós entre dos membres de la ue les autoritats judicials treballen directament junts, la via diplomàtica com en el cas d ‘ extradició tradicional en principi, les decisions en matèria penal són mútuament reconegudes i per tant una El problema es pot entregar.

El “black peter” ara és a alemanya. Si puigdemont és formalment correcte, no és només als ulls dels catalans que s ‘ statehood, i totes les minories nacionals i grups ètnics que s ‘ han concedit el dret a l ‘ autodeterminació, a l ‘ beadle dels manifestants anteriors del govern central espanyol De debò.

Per plantejar-se la nostra veu, el sud sud heimatbund demana solidaritat amb puigdemont i el poble català.

Tots podem fer una aportació individual per signar aquesta petició https://chn.ge/2Gnig3K
Això és possible a través d ‘ accés a internet.
 

 

Quan sortiran de la presó? Encoratjar els convençuts i evitar d’entrar en fase de revolta descontrolada.

Actualitat del moviment i del moment independentista català.
Represa estratègica , versió punt 2.
.
En fidelitat a la voluntat dels catalans expressada en el Referèndum d’Autodeterminació del 21 d’octubre del 2017, fem el que creguem que calgui per completar les mancances necessàries per completar amb èxit l’aplicació de la DUI. Per fidelitat i per sentit pràctic de voluntat d’eficàcia i de victòria.

Haver fet les coses més bé o més malament no ens ha de fer oblidar que hi hagut dos fets cabdals que no podem negar: S’ha fet el Referèndum d’Autodeterminació vinculant i s’ha guanyat, i el Parlament va votar la Declaració d’Independència i es va aprobar amb una majoria de 72 vots, quatre més dels necessaris per guanyar la DUI. Potser amb noves estratègies i segurament amb nous capdavanters, però el nou replanteig que es pugui seguir o nova orientació estratègica ha de partir d’ací, dels camps base ja assolits, són de massa nivell per a renunciar-hi, seria una altra forma d’error estratègic. Partim d’ací, no cremem les il·lusions del Poble que tan costen d’aixecar i reconstruir. Hem de ser ferms en els nous plantejaments però ser conscients que hi ha factors incontrolables que poden fer fracassar el Projecte més perfecte.

Salvador Molins, CDR*bic, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC, soci ANC, soci d’ÒMNIUM.

Pidolant des de la submissió, l’esclavitud i l’amor com fan els nostres parlamentaris a un estat bàrbar com és Espanya no veig que puguin sortir de la presó dels inquisidors.

Penjo aquí la resposta a la pregunta “que faria per desencallar la situació actual?” que m’han fet diverses vegades per si algú la vol debatre o aportar-hi idees:

Jo no hi hauria arribat a aquesta situació. No hauria fet res del que ha fet en Puigdemont des del 2015 tenint majoria absoluta democràtica i legítima, absolutament res, tal com ja l’havien aconsellat molts experts internacionals. Però ell a la seva, ni puto cas.

És com si se’m pregunta com puc desencallar ara un càncer que està en mestàstasi quan no s’ha fet res per a aturar el càncer quan es podia.

Sortir d’aquest fangar ara que s’ha permès que Espanya es faci forta, que ha pogut constatar que des de l’estranger no li diuen res ni hi ha represàlies, que ha tornat a instaurar la por entre molts catalans i que els nostres representants polítics no tenen ni el més minim coratge per a enfrontar-s’hi, comença sempre pel mateix punt: rellevar-los a tots per gent més capaç i coratjosa; igual que es fa en una empresa dirigida per gent que l’enfonsa o igual que es relleven els comandaments en un exèrcit que acumula derrotes.

La mateixa gent que ens ha portat a aquest fangar no ens treurà d’aquest fangar, i si no es canalitza adequadament tota l’emprenyada i tota la indignació a través d’uns lideratges més ferms, dignes i sobretot coratjosos, aleshores entres en fase de revolta descontrolada, cosa que no interessa ningú, ni a nosaltres ni als nostres potencials aliats amb qui hauríem de negociar el reconeixement del futur Estat Català independent.

(Josep Castany, Catalunya Acció)

La CUP té raó i és l’única sortida digna. El diàleg espanyol és presó. La “Decisió” Dret de decidir dels catalans és República Independent.

El diàleg espanyol és presó. La “Decisió” Dret de decidir dels catalans és República Independent. Ara! no d’ací a 10 anys, o tres, o dos, o un en que no surtin en llibertat els ostatges de repressió -o de guerra, com preferiu dir-ho?- de la permanent guerra de submissió d’Espanya contra Catalunya.

Varem ajupir-nos i arrossegar-nos com cucs (John Adams) … vàrem arrossegar-nos com cucs el 10 d’octubre qua el compromís era de 48 hores, vàrem arronsar-nos com cucs la tarda, capvespre, vespre, nit i matinada del 27-28 d’octubre …

Aquest dissabte en el debat d’Investidura amb tots els empresonats sobre la taula i amb els que han assolit exiliar-se de la repressió espanyola, barroera i injusta i farcida d’odi i prepotència, aquest dissabte en aquest ple per investir el President de Catalunya, què penseu fer? ajupir-nos altra vegada? arrossegar-nos sempre més als peus i sota la bota de guerra d’Espanya i dels espanyols?

Poseu-vos ERC i Junts x Catalunya en línia amb la CUP amb el compromís d’implementar la República sense por i decididament, perquè la repressió continuarà i tan ferotge com als polítics i jutges espanyols els plagui, fa més de tres-cents anys que dura. No vulguem aclucar els ulls o mirar cap a una altra banda.

Salvador Molins, CDR*bic, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència de Catalunya-, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM…

A l’ONU: El Dret d’Autodeterminació de Catalunya. La DUI del 27 d’octubre de 2017.

CAL PORTAR LA DUI CATALANA: 68 + 4 = 72 DIPUTATS AL TRIBUNAL DE LA HAYA. QUI HO FARÀ?  QUAN HO FARÀ?

Reafirmem-nos en la Declaració d’Independència de Catalunya votada pel Parlament Català el 27 d’octubre de 2017 en obediència al mandat dels ciutadans de Catalunya en el Referèndum Vinculant de l’1 d’octubre de 2017.  Com en el cas de Kossovo, el Parlament Català va votar la DUI (Declaració Unilateral d’Independència) i 72 diputats ho van fer afirmativament quan la majoria absoluta era de 68 diputats.

Cal acabar aquest procediment, primer de tot demanant l’aval del Tribunal de Dret Internacional de La Haya tal com es va fer en el cas Kossové.

Salvador Molins, CDR*bic, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM.

DRETS HUMANS  (El Nacional.cat)

https://www.elnacional.cat/ca/politica/onu-pressions-espanya_249927_102.html

Malgrat les fortes pressions d’Espanya per evitar que l’independentisme pugui explicar el seu relat internacionalment, aquest dimarts l’eurodiputat d’ERC Jordi Solé ha pogut intervenir al ple de l’ONU mentre se celebrava el 37 Consell de Drets Humans. Solé ha aprofitat el minut i mig que ha tingut per intervenir davant la resta d’estats i associacions per defensar el dret a l’autodeterminació de Catalunya, la “violència desproporcionada i horrible” de l’1-O i l’existència de presos polítics.

 (El següent vídeo té l’opció de subtítols de Youtube)

Però, com s’ho ha fet per intervenir davant les recurrents pressions d’Espanya? L’eurodiputat d’ERC ha utilitzat el temps d’intervenció d’una de les ONG que ha organitzat els actes sobre Catalunya a l’ONU. Així, sense posar el nom de l’orador en l’ordre del dia, els representants d’Espanya en aquesta organització no han pogut saber qui era l’orador ni de què faria el parlament fins que ha començat, segons han assegurat a El Nacional fonts d’ERC.

Durant el parlament de Solé hi havia diversos representants de l’Estat espanyol a la sala, que s’han mostrat molestos per la intervenció. De fet, després de la intervenció, un dels representats s’ha aixecat i ha sortit de la sala a parlar per telèfon. Minuts després, Espanya ha demanat el dret a rèplica i s’ha mostrat indignada per les paraules de Solé.

“Espanya va tenir una reacció autoritària”

En la seva intervenció, Solé ha assegurat que Espanya va tenir una “reacció autoritària” i que a Catalunya “la llibertat d’expressió i la de reunió estan en joc”. “Espanya ha violat el dret a l’autodeterminació”, ha denunciat.

En un discurs a la Sala XX del Palau de les Nacions Unides de Ginebra, on hi ha la cúpula de Miquel Barceló, Solé ha dit que l’empresonament preventiu de membres del govern i de la societat civil és un “clar abús”. A més, ha assegurat que “el fet que a l’any 2018 a la UE hi hagi presos polítics no es pot acceptar de cap manera”.

La consellera Meritxell Serret també ha entrat dins la sala de plens de l’ONU, tot i que no ha parlat.

Solé i Serret participen aquest dimarts en unes sessions que es fan en una sala de la seu de les Nacions Unides a Ginebra per parlar sobre el cas català. Les jornades han estat organitzades per les ONG Tamil Uzhagam i Association Bharathi Centre Culturel Franco-Tamoul.


 

A tots els catalans: ACCELEREM LA NOSTRA LLIBERTAT. A cada atac un llaç i una estelada!


Comprometem-nos i Reafirmem-nos en la Declaració d’Independència de l’1 d’octubre del 2017.

(Nota de Blocs de Vilaweb: La teva entrada LA MILLOR ESTRATÈGIA: ACCELERAR. Xavier Sala i Martín ha rebut un comentari)

Comentari de: Blanca Serra i Puig

També és cert que el mantra de “eixamplar la base de l’independentisme” a base de rebaixar i rebaixar i rebaixar plantejaments per fer-se perdonar fins a simpatitzar amb Iceta i el 155 és una bona ximpleria, perquè la realitat és que per eixamplar s’ha de fer totalment al revés: primer determinació i empenta cap endavant i amb el fets consumats i ben clars és quan arrossegues la bona gent i deixes enrere els icetes i els 155. Dius que Gandhi va començar sol a caminar i al cap de poc eren milers… doncs es tracta d’això.

Blanca Serra

—————–

Veure: https://blocs.mesvilaweb.cat/empordaaccio/arxius/271846

LA MILLOR ESTRATÈGIA: ACCELERAR. Xavier Sala i Martín

LA MILLOR ESTRATÈGIA: ACCELERAR. Xavier Sala i Martín <mantenir l’impuls, renovar el momentum, i accelerar> (Salvador Molins, CDR*bic)

———————

XAVIER SALA I MARTÍN:

“La meva pregunta –i per això no em veig amb cor d’opinar amb seguretat– és si el col·lapse de l’estat espanyol arribarà abans que el col·lapse de l’independentisme.”

Jo hauria declarat la independència immediatament.”

” havien d’entendre que calia que declaressin immediatament la independència precisament per evitar d’anar a la presó.”

“hi ha un suport molt general -al món actual, arreu) a la capacitat que tenim de decidir què volem fer”

En qualsevol cas, sí que penso que la millor opció era accelerar i no alentir.”

 

 

—Hem interpretat malament la història de David i Goliat?

—Els jueus ens diuen que David guanya perquè és jueu. Els cristians diuen que encara que siguis dèbil pots guanyar amb el suport de Déu. Hi ha un filòsof periodista canadenc que es diu Malcolm Gladwell que diu que les coses no són com semblen i que David és molt més fort que no es pensa la gent. Que ara no sabem valorar la força d’una fona com a arma d’aquell temps. I que Goliat era un personatge enorme i que el relat bíblic fa entendre diverses vegades que no hi veia bé. Els símptomes que explica el relat original coincideixen amb l’acromegàlia, una síndrome que pateixen molts jugadors de bàsquet d’aquests enormes. I per tant, ni David era tan dèbil ni Goliat era tan fort, segons Gladwell.

—I la vostra interpretació?

—Que la clau eren les regles del joc. Hi ha un moment que el rei Saül diu a David que es posi un casc de bronze i agafi un escut i una espasa. I ell diu que no, que hi va amb la fona. Tot l’exèrcit d’Israel havia assumit que havien de combatre amb les regles de joc de Goliat, amb la infanteria. David diu que de cap manera, que ell vol l’artilleria. És quan escull les regles de joc que guanya.

Decidir les regles del joc és la victòria. A Catalunya, això no ho hem après, perquè acceptem jugar amb les regles de Goliat.

 

 

—Ara parlarem de Catalunya… Dieu que el món millora ‘i millora molt’, però tenim la sensació que tot va molt pitjor. És perquè tenim més informació que mai?

—Sí que millora molt. Fixa’t que moltes de les respostes d’Economia en colors i les preguntes que m’heu fet tenen a veure amb la psicologia. Darrerament, els economistes incorporem més altres ciències, especialment la psicologia. Sempre he definit l’economia com la ciència de prendre decisions. Siguin decisions més econòmiques – comprar, invertir, vendre…– o menys –casar-se, tenir fills, viatjar… Però la manera de prendre decisions no sempre ve de la racionalitat a ultrança, sinó del funcionament del cervell, l’evolució i la psicologia. Nosaltres som el resultat de l’evolució dels nostres ancestres.”

… / …

Com el veieu, el moment polític a Catalunya?

—Hi ha moltes coses que se m’escapen. Perquè segurament no sóc prou llest per a analitzar-ho bé. Però si ho analitzo de manera optimista, em fa la impressió que, baralles a banda, juguem a buscar que l’estat espanyol s’excedeixi. I ho fem amb un cert èxit. L’estat espanyol fa coses que un any enrere ningú no hauria somiat que faria i que hi ha molta gent al món que ho observa i calla. Però, a la llarga, això que fa l’estat espanyol no serà sostenible. L’estat espanyol s’excedeix amb la restricció i la repressió de drets bàsics com la llibertat d’expressió o la llibertat de reunió. O la restricció aquesta amb què el president de la Generalitat és decidit per un jutge i no pel poble. I això significa que la sobirania de la nació no la té la ciutadania sinó un jutge.

No trobeu que fan i desfan amb absoluta impunitat?

—Un jutge designat a dit amb uns mecanismes que han estat condemnats per parcials i contraris a la separació de poders per tribunals europeus. Espanya ha estat condemnada per manca de separació de poders per la manera com es trien els jutges. Per tant, un senyor triat d’una manera que ha estat condemnada té prioritat a l’hora de decidir qui governa el país per sobre de la població. Això pot tenir molts adjectius, però segur que no pot tenir el qualificatiu de democràtic. Jo crec que això no és sostenible. La meva pregunta –i per això no em veig amb cor d’opinar amb seguretat– és si el col·lapse de l’estat espanyol arribarà abans que el col·lapse de l’independentisme. Perquè la nostra capacitat de barallar-nos per les parides més grans tampoc no deixa de sorprendre’m.

 

 

Us va decebre la reacció política, institucional, després del referèndum de l’1 d’octubre?

Jo hauria declarat la independència immediatament. Crec que es va perdre l’impuls. Allò que els americans anomenen el momentum. Hi havia un impuls en què la gent estava disposada a defensar-ho tot. Van esperar un mes i la cosa es va anar florint. Però tampoc no vull opinar amb rotunditat perquè m’és impossible de ficar-me a la pell d’aquests líders que sabien perfectament que anirien a la presó. Però havien d’entendre que calia que declaressin immediatament la independència precisament per evitar d’anar a la presó.

 

Per evitar la presó?

—L’única manera de salvar-se de la presó era declarar la independència després del referèndum. Jo pensava en ells: ‘Que aquesta gent us mataran! Que no tenen escrúpols!’ No vull dir que es van equivocar perquè jo no sé què hauria fet en lloc seu. Des de Nova York, potser tot es veu més fàcil. I no vull jutjar-ho. Potser hauria fet una cosa diferent de la que pensava des de la distància si m’hagués tocat a mi de prendre les decisions. En qualsevol cas, sí que penso que la millor opció era accelerar i no alentir.

I ara ens trobem que ens dediquem a cercar el penal a dins l’àrea…

—Crec que ara és l’estratègia bona. Anar buscant… i que els tribunals vagin vulnerant els drets bàsics… i anar produint notícies negatives sobre Espanya al món.

I fa efecte a fora? En aquests espais de poder que visiteu… Davos…

A Davos no havia vist mai tant d’interès per la qüestió catalana. Encara que els diaris espanyols diguin que no se’n va parlar. Mentida! Tothom parlava de Catalunya. Cada vegada que algú parlava amb mi, la primera pregunta era sobre la independència de Catalunya. Per tant, és mentida que Catalunya no interessi el món. Això és mentida. I l’interès no és precisament per dir ‘quina sort que ja s’ha aturat tot gràcies al 155’. No. Ja ho hem vist: Pep Guardiola es posa un llaç i tot Anglaterra, fins i tot el parlament britànic, comença a debatre sobre el tema català.

No era l’estratègia d’Espanya, aquesta. Tot al contrari…

—Exacte. Fins fa un any, l’estratègia espanyola era evitar que se’n parlés a fora. Sabien que si se’n parlava, la posició feble era la seva. No pots convèncer la gent que els arguments de prohibició democràtica són els bons. El ‘no pots votar pels meus collons’, la gent civilitzada no ho accepta. Que no ens deixin votar és un argument poderosíssim a favor nostre. Una altra cosa és que la gent doni suport a la independència. No és així. Però sí que hi ha un suport molt general a la capacitat que tenim de decidir què volem fer. Per a això, trobarem suport a tot arreu. Com que ells sabien que tenien una posició dèbil, la seva estratègia era censurar.

Van perseguir debats, conferències, periodistes…

—A mi em van censurar dues conferències. Em van cancel·lar una conferència a Suècia i una altra a Angola per pressions de la diplomàcia espanyola. Concretament, de l’ambaixador espanyol d’aquests països. Però jo tinc passaport americà. Vaig amb passaport americà. Als organitzadors els deia això: jo sóc americà, a mi no em pot afectar el que digui l’ambaixada espanyola. Per mi, l’ambaixada espanyola i la del Nepal són el mateix. No poden decidir res sobre les activitats dels ciutadans nord-americans. Només faltaria! Tampoc no han de fer res contra les activitats dels ciutadans espanyols, però a mi encara menys. Jo no sóc espanyol.

El xantatge els funcionava en alguns casos.

—Sí, és clar. Comprarem uns quants tancs, o farem no sé quins tractes militars, en canvi d’impedir la llibertat d’expressió quan es tracti de parlar de Catalunya. L’estratègia de voler que no es parli d’allò que no els convé va destinada al fracàs. Guardiola es posa un llaç i tot el Regne Unit parla de la independència de Catalunya durant dues setmanes. I la cosa ha arribat al parlament britànic. Com deia, vam perdre l’oportunitat de fer la millor estratègia, que era accelerar després de l’1 d’octubre. Però ara la millor estratègia que tenim és aguantar fort i que sigui l’estat espanyol que s’excedeixi.

En un capítol del llibre parleu del funcionament de les colònies espanyoles. No trobeu que hi ha moltes similituds amb la situació actual?

—Sí. Trec l’explicació del llibre Per què fracassen les nacions, de Daron Acemoglu i James Robinson. Sí que hi ha moltes coses que són iguals que l’estratègia colonial. Fins i tot la retòrica. Ells fan aquest discurs en positiu: ‘Salvem la democràcia, nosaltres respectem la llei.’ Van ser incapaços de justificar l’esclavisme i la tortura que van practicar a les colònies. Aleshores també volien vendre aquest missatge de salvació: ‘Els donem la capacitat de ser cristians’, deien aleshores.

Pretenien convertir les víctimes en les grans beneficiades del seu salvatgisme.

—Quan van crear la institució de l’encomienda, que és esclavisme nu i cru, ells amagaven què era en realitat. Els governadors de la colònia, donaven encomendados als amics i als colons. Eren nadius que treballarien per a ells. Però no volien que es digués que era ‘esclavisme’ perquè deien que, en canvi d’allò, hi havia un capellà que els ensenyava la religió cristiana. En la seva retòrica –i en el seu cap, segurament també–, en una època en què l’esclavitud no es veia bé a Europa, ells consideraven que feien un favor als colonitzats. Aquesta retòrica goebbelsiana la veiem també avui. Em sorprèn com giren la realitat. I em sorprèn com arrela la idea que els supremacistes som nosaltres.

Voleu dir que arrela?

—Vejam. Analitzem la seva gran obra dels últims temps. Es diu Tabàrnia. Com es diu la part de Catalunya que no és Tabàrnia? Tractòria. A veure, hi ha res més supremacista que això? Tabàrnia, la gent sofisticada de ciutat, cosmopolita… I els altres són pagesos endarrerits… Aquesta és la seva idea. I aquests que fan aquests plantejaments ens diuen supremacistes a nosaltres? En la història recent d’Occident no hi ha hagut res més supremacista que Tabàrnia. I ens acusen a nosaltres de supremacistes? Que es mirin al mirall. L’Arrimadas diu que ella no defensa això de Tabàrnia, però considera que ha aconseguit posar els independentistes davant el mirall. No, no, no. Us hi ha posat a vosaltres, davant el mirall, Arrimadas! El mirall d’això sou vosaltres.

Girar la truita sempre.

—S’ha demostrat sens dubte qui són els supremacistes, els racistes, els classistes i els que desperten odi. Fan servir la mateixa retòrica del colonialisme de sempre. Diuen que ho fan per nosaltres i que no és esclavisme. Ens ajuden, diuen. Tot continua igual. I, parlant de colònies, m’agradaria que tothom recordés com es va fer la independència de l’Índia.

Ens hi ajudeu?

—La independència va començar quan el govern colonial va decidir que les úniques empreses que podien vendre sal havien de ser angleses. Van pretendre imposar el monopoli de la sal a favor dels anglesos. Tothom havia de comprar sal anglesa i ningú més no en podia produir. No podies anar al mar, evaporar l’aigua i quedar-te la sal. Això era il·legal. Aleshores, Gandhi va anar caminant mil quilòmetres per arribar a la platja per agafar la sal. Va dir que no acceptava aquella imposició i que els indis podien fer sal. Va fer la Marxa de la Sal. Va començar a caminar ell tot sol. I s’hi van afegir dues persones, deu, un centenar. I, finalment, milers i milers. Tots caminant cap al mar per fer sal. I els anglesos el van fotre a la presó.

Gandhi va ser empresonat per sedició i el tribunal deia que seria alliberat si la seva gent renunciava als seus objectius…

—Va passar anys a la presó per rebel·lió. I la independència de l’Índia va tardar deu anys. Però va arribar. I ara nosaltres fem sal. Ara fem sal.

—————-  De l’entrevista de Pere Cardús (Vilaweb) a Xavier Sala i Martín:

https://www.vilaweb.cat/noticies/xavier-sala-i-martin-decidir-les-regles-de-joc-es-la-victoria-i-a-catalunya-no-ho-hem-apres-entrevista/