Reafirmem-nos amb la DI del 27 d’octubre. Les meves reflexions. 28 d’octubre del 2017.

UNITS PER DEFENSAR LA INDEPENDÈNCIA CATALANA:
Nosaltres sols! Com Suïssa i Israel.

El món ho vol així, dons haurà de ser així. Nosaltres també ho volem “Sols”!!!
Visca la República Catalana !

Reflexions després de la Proclamació.

Voluntat primera: Implementarem la República Catalana. No consentirem cap agressió exterior. No ens ajupirem a les pretensions estrangeres. Tanta por els fem?! Ens volen sols … doncs sols!

Primer de tot tinguem ben clar que amb l’acte de Declaració hem creat una nova legalitat. Oblidem Espanya, oblidem el 155, oblidem denúncies, querelles, multes, neguem-nos a tot això. Comencem de nou.

Primer Decret: Nomenament de jutges i cossos policials. Creació voluntariat.
Segon Decret: Cercar l’ajut comercial i militar. Pacte comercial, de valors, d’interessos i d’amistat.
Tercer Decret: Creació del Banc Català de la República. Començar a cobrar els impostos.

Hem arribat fins la Declaració, un pas de gegant per a la Catalunya sotmesa des de fa 300 anys. Hem fet el pas crucial, des de 2004, jo, Salvador Molins i Escudé hi he estat treballant contínuament, donat de la mà de Catalunya Acció i també actualment de l’UPDIC de Jordi Fornas. Catalunya Acció ha sigut humil, però persistent i constant i continuarem fins la plena consolidació de la 6a República Catalana.

Catalans, President i Vicepresident, i tot el govern i Parlament en ple, hem fet el Cim més alt i difícil, hem fet l’impossible per un Poble sotmès sota l’amenaça de les armes i de les lleis prepotents d’un estat terrorista, lladre i abusiu, ara ja està! no parlem més d’aquest enemic secular que voldria que la Nació Catalana hagués mort amb aquell Decret de Nova Planta, però Catalunya no ha mort ni morirà.

Comencem!:

1 – Creació del voluntariat per la defensa suau i constant de la República. Si es creu convenient, però està clar que ara els defensors i convençuts del nostre Poble ens hem d’organitzar mentalment i física, o sigui maneres i hores.

2 – Els Cubans han resistit, nosaltres també ho farem, ara hem d’implementar la República.

3 – Els alemanys acabada la 2a Guerra Mundial, l’endemà del Canvi de Paradigma van començar a treballar, i nosaltres també ho farem, una o dues hores per aixecar el seu país, nosaltres ja fa temps que ho fem i ho continuarem fent, cadascú a la seva manera però tots junts, una mica més organitzats.

4 – Hem de preveure un sistema de nomenaments per si hagués algun intent d’intervenció per part d’algú..

5 – Rearmem-nos psicològica i políticament. Aclarim idees. Fins ara el mur i forat que suposava estar anclats dins l’estat de les autonomies espanyoles, pensat per subjugar a catalans, gallecs i bascos, no ens deixava veure més enllà, i encara tenim la por i no sabem com fer-ho per passar d’aquesta gent, maltractadors compulsius. Oblidem-nos del passat!

6 – A partir d’ara, si volem tirar endavant i està clar que hi tirarem, hem de tenir ben clar que ara ja, el 155 espanyol, no té cap efecte dins la República Catalana, és il·legal, no ens interessa. Amb molt bona voluntat es va fer la llei de Transitorietat, cal aplicar-la de seguida, però no ens ha de fer por, ni vergonya, ni actitud de ruqueria deixar de fer els canvis necessaris en els moments necessaris a cop de Decret. Ho hem entès que amb la Proclamació de la República acabem de crear un nova legalitat, que hem d’implementar, tan si com no, totalment apart de la legalitat imperant al Regne d’Espanya, ara nosaltres, Catalunya ja no som al Regne d’Espanya, som a la República Catalana.

7 – És manifesta la voluntat de Diàleg dels catalans. Però no hi haurà cap diàleg fins que ells s’asseguin a parlamentar i a discutir sobre els actius i els passius i de quin tant per cent assumirem els catalans del deute comú un cop haguem descomptat tot el que ens han robat almenys des de l’any 1979.

8 – Hauria està bé que estats molt propers geogràficament ens haguéssim reconegut en aquestes hores en les que més bé ens faria un reconeixement d’aquesta mena. Però de moment no ho han fet. Fins i tot Andorra ens gira l’esquena. Nosaltres, els catalans, quan arribi l’hora mai deixarem de banda un Poble que aspiri a la seva llibertat. S’han conjurat per no fer-ho, sobretot alguns que
ens semblava que ho farien
.

Molt bé! ens volen solitaris -és una manera de dir-ho, voldrien que no existíssim- ens volen …  i el que és més curiós és que, en positiu, nosaltres també ens hi volem … sols com Suïssa i Israel!  Està clar, ningú ens regalarà res. Haurem de defensar la nostra Independència, ara sí! amb el treball constant, l’organització constant i el somriure a la cara constant i amable. Ja ho diu l’Estat Jueu “no tenim amics, només tenim pactes” pactes que els catalans haurem d’anar construint.
No canviarem la Llibertat i la Sobirania de la República ni per diners, ni per prestigis, ni per Europa.

9 – Companyes i companys de país, compatriotes de Catalunya, tingueu-ho ben clar, ens en sortirem! Armem-nos de la fermesa dels cubans. Tinguem present i defensem la llibertat i la sobirania per sobre dels sacrificis que hagem de suportar, esperem que siguin lleus.

10 – Catalunya, per tots els nostres avantpassats, els que han donat la vida seva i la dels seus per les nostres llibertats i comoditats, pel futur dels nostres fills i néts, no siguem perucs ni comodons. Lleu és i serà la nostra càrrega en comparació a tants i tantes homes i dones que han patit la repressió d’estats i persones terroristes de tots els temps.

Avui mateix, ara mateix, al Rif hi ha 450 persones empresonades per defensar la seva nació i la seva llibertat, moltes d’elles en vaga de fam, a aquests Rifenys hi podem sumar els nostres presos polítics, tots ells són persones i patriotes que no mereixen cap repressió ni cap violència de cap terrorista d’estat.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i de l’UPDIC «Units per defensar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa.

LA NACIÓ SENCERA, LA LLENGUA COMPARTIDA, ELS PPCC CONFEDERATS …

Dues-centes persones s’han concentrat a la plaça de Mare de Déu de València per demanar l’alliberament dels presos polítics i mostrar la solidaritat amb el poble català. Han seguit una convocatòria espontània a través de WhatsApp i originada pel manifest del poeta Manel Rodríguez Castelló, que se solidaritza amb Catalunya i els presos polítics.

‘La idea és continuar afermant els llaços fraterns amb Catalunya. Anirem avançant de mica en mica i intentarem crear una estructura de país, no només a València sinó a la resta de comarques’, ha explicat Rodríguez, en declaracions a VilaWeb.

LA NACIÓ SENCERA, LA LLENGUA COMPARTIDA, ELS PPCC CONFEDERATS …

Sí a la República! Trenquem la por i l’odi. Catalunya, Brussel·les, Suïssa

Reafirmem-nos tots els catalans lliures en la Declaració d’Independència de Catalunya  que una colla de poca-soltes i incomplidors no paren d’intentar negar. Una Declaració d’Independència no es fa ni simbòlica ni per broma, ni jurídica, ni política, es fa amb dignitat davant del Poble i no se l’enganya mai !

Defensem la República Catalana Independent proclamada el 27 d’Octubre a primera hora de la tarda. Que els que no van acabar la feina callin d’una vegada i es posin a treballar o que pleguin!

Sí a la República! Trenquem la por i l’odi. Catalunya, Brussel·les, Suïssa…

(Salvador Molins, CDR*bic, Catalunya Acció, UPDIC, s/ANC, s/ÒMNIUM)

——————-

Tots sabem que la resposta espanyola sempre serà la mateixa davant qualsevol president que realment vulgui complir el mandat electoral. I aquest mandat fa inevitable l’enfrontament que el poble català ja ha demostrat que no tem. Només estem esperant que ens diguin quan cal començar”

“I si fallés també el president Puigdmont? – simplement s’hauria demostrat el que Catalunya Acció ha dit des de sempre: cap partit autonomista no ens durà a la independència. Si cal, ja farem l’alternativa (anem-hi pensant). Ens podrem cansar de tots els partits actuals, però mai no ens cansarem de lluitar per la nostra llibertat. Per ara, donem l’última oportunitat al president legítim. Per cert, la gran barrera que ens volen fer creure que no poden saltar és la investidura. Sí, la que es pot fer telemàticament, o convocant la reunió del Parlament a l’estranger, o en aigües internacionals, o d’altres maneres…”

“Està per veure si Puigdemont farà el que cal, però no estarà obligat a acatar l’autonomisme que sembla que tant agrada als d’ERC, si fem cas de la darrera campanya que han fet i de les declaracions indignes, d’esclau servil, que Junqueras fa de tant en tant des de la presó. Només cal veure la dignitat i fermesa que van mantenir altres polítics que que van ser a la presó de debò (no com a part de guions pactats amb l’estat espanyol), i penso per exemple en Mandela o Companys.”

(Salvador Petit, membre de Catalunya Acció)

——————-

l’única vacuna segura contra aquesta infecció que és Espanya ha estat, del fracàs de l’últim estatut ençà, el projecte de construcció de la República. Si volem sobreviure no hi podem renunciar. Com no podem renunciar a administrar-la als qui encara són vulnerables a la infecció, també als nostres veïns embanderats que s’imaginen que ens mereixem les garrotades que rebem. I és que hi haurà un dia, finalment, quan hàgim aconseguit fer net i cadascú pugui tornar a ser i a sentir-se en llibertat qui sigui que vulgui ser, que fins i tot ells ens ho agrairan.”

(Oriol Izquierdo)

https://blocs.mesvilaweb.cat/oi/?p=269048

Només un camí sense marxa enrere: República Catalana Independent

ARA JA DISPAREN BALINS … Unitat, democràcia, 27S … República!

Digues una paraula que ara i a Catalunya signifiqui unitat, democràcia i ni un pas enrere. -Doncs, bàsicament una, “República” com estat català independent. Només aquesta representa no tirar ni un pas enrere. Diguem-ho clar! no ho amaguem com sempre sota un munt d’eufemismes com per amagar la nostra por.

Avui he vist a la televisió un reportatge dels primers dies de la Segona Guerra Mundial, es centrava en les primeres actuacions de Churchil i De Gol, molts capitostos francesos i anglesos volien amagar el cap sota l’ala, sobretot França que claudicava davant l’abasallament de les tropes de Hitler que els van vèncer i desballestar el seu exèrcit i la seva sobirania totalment. No era solament presó, multes i impunitat total sinó també desfeta militar total. Churchil ho va dir clar: o ens destrueixen o els destruïm” no hi ha punt intermedi.

La situació de De Gol en aquells primers dies, davant del govern claudicant de Paris -el mateix governem el que puguem per per fer-ho veure, fer veure que aturem un 155 que ja fa anys que dura transformant la nostre sobirania i el govern real en res, en cartró pedra que mullen i trepitgen quan els dona la gana- tal com deia que el cas de De Gol és calcat del cas de Puigdemont, a De Gol que acabada la guerra i acabat el seu exili de França seria catalogat d’heroi i alliberador, quan va marxar de França per conduir el govern alliberador el mateix Estat Francés el va condemnar i el reclamava per traïdor i sediciós.

Ara toca acabar la República, fer vinculant el Resultat del Referèndum de l’1 d’octubre del 2017, acabar la Declaració que vam fer al nostre Parlament el 27 d’octubre del 2017. Una bona eina i una bona estratègia pot ésser servir-nos de la situació actual per posar un peu a Brussel·les, un peu ja fora del sistema polític espanyol.

Hem de reafirmar-nos amb l’única determinació d’alliberar-nos i actuar com a República, hem de Reafirmar el Referèndum i la Declaració mentre trenquem fibra a fibra les cordes que ens atenallen, les cordes i cadenes d’aquell elefant que no sap que l’únic que el reté és la por de la seva ment, perquè no més li cal tibar amb determinació per tombar i arrancar aquella estaca que el subjuga.

Només República, el groc vol dir República, trenquem la por amb la que ens volen sotmetre.

No els donem més temps, ara ja disparen perdigonades, ja s’hi atreveixen, ai las si pugen un nivell més i aleshores disparen cartutxos o bales.

Salvador Molins (CDR*bic) (CA, UPDIC, s/ANC, s/ÒMNIUM)

https://blocs.mesvilaweb.cat/jordimartif69/

Reafirmem la República. Trenquem la por. Organitzem i preparem el punt i final.

Desitjàvem que el malson dels ostatges s’acabés de pressa però l’enemic té ben clar que està en estat de guerra contra Catalunya, sempre hi ha estat però ara ja n’ha perdut la vergonya, i no els deixarà anar sota cap concepte. Mentre els deixem no trauran la seva pota de damunt de Catalunya.

Ells, sols, inútils, mai han vençut Catalunya, si fos com ells volen ja hauríem desaparegut, com altres Pobles ja ens haurien sotmés del tot, seríem com el cap d’un senglar dissecat penjat a la seva sala d’estar, la sardana ja seria la seva reina de “las danzas regionales”, seríem pura decoració.

Només la República Catalana Independent alliberarà aquests ostatges. Reafirmem-nos visiblement amb la Declaració d’Independència. Trenquem la por. Preparem l’aturada de País, preparant-hi la ment, preparant el rebost per si l’aturada és llarga, esperem el moment oportú … tot arribarà!

No ens lamentem encara que ens punxi l’espina dels que tenim a la presó, l’espina de la impunitat dels enemics -enemics per activa o per passiva-, dels colps que ens donen, de la revenja amb que ens colpegen i l’altivesa i la supèrbia amb que s’hi rabegen …

No ens lamentem, tenim feina, molta feina:
Trenquem la por. Preparem l’aturada de País, preparant-hi la ment, preparant el rebost per si l’aturada és llarga, esperem el moment oportú … tot arribarà!  Una batalla si es vol guanyar s’ha de preparar. Serà una batalla democràtica, serà legítima, serà incruenta, però si ens ho proposem … serà!

Reafirmem la República. Trenquem la por. Organitzem i preparem la feina que falta acabar per arribar al punt i final.

Salvador Molins, CDR*bic (CA, UPDIC, s/ANC, s/ÒMNIUM)

Govern a l’Exili: Comença a actuar! Al Parlament Català: Restitució Puigdemont o Eleccions.

Jordi Balbastre

13.02.2018  |  01:34

Si el president del parlament diu que el límit és la vulneració de la llei ( suposem l’espanyola) . Està clar caldrà convocar noves eleccions.
No sembla aquesta una solució gens atractiva aquesta, però els catalans van votar la restitució de la Presidència com institució en la persona de Carles Puigdemont sense cap mena de dubtes.
Un poble que va ser heroic el primer d’octubre, que ha estat insultat i vexat, i que és perseguit i està absolutament indefens, ara no se li pot dir que anirem amb componendes i arreglats perquè el Reino no s’enfadi. Els catalans no s’ho mereixen això.
No recuperarem les institucions autonòmiques perquè ja ens les van arrebasdar fa molt de temps. No ens enganyem, només teníem les carcasses d’una mena de pobre gestió regional.
Penseu que els ocupants no marxaran mai, tenen el que volien, control de la autonomia i dels mossos. A més amb la violència van reafirmar davant del món econòmic que estan disposats al que calgui. Penseu el pitxor.
La UE va dormir tranquila aquell dia, i els capitals econòmics es van sentir datisfets, havien esclafat als catalans. És la solució idònia per a tothom. Però no han reeixit en això perquè els catalans lluiten per recuperar la seva dignitat.
El que el Gobierno ha aconseguit no ho deixarà anar mai. La democràcia s’ha extraviat si va arribar a aflorar en algun moment.
Desde la República es pot recuperar als hostatges, que en seran centenars en els propers temps, i permetra a Catalunya fer-se un lloc al món.
Els catalans mereixen també el respecte dels seus representants, el límit està en el que es decideix a les urnes senyor President .

Jordi Pedemonte

13.02.2018  |  01:32

Jo crec que la gent és conscient , tot i que no de forma tècnica, de
les estratègies de Madrid i de la falta de compromís dels nostres
polítics.
Si no vols la responsabilitat, no et presentis.
Pero aquesta gent ha fet de la política la seva única professió, i ha
invertit el temps a pujar poc a poc fins on son ara, per tant poden
renunciar al pais, a la dignitat i a tot el que calgui, però mai a la
seva posició.
Ara matiex tenim una ERC que és autonomista, es rendeix i s’umilia per
salvar el cul, i com mes ho fa, mes dificil ho te per salvar-se.
Tenim un PdCat desorientat, segurament també amb una forta tendència
autonomista.
Possiblement només es salvi les CUP, tot i que no se que pensen o si
tenen un pensament continuat en el temps.
Si no passa res aviat la cosa està perduda, segurament calen unes
noves eleccions, on només es presentin les CUP, i tirem pel dret, que
encara no ho ha provat ningú.

JOAN RAMON GOMÀ

13.02.2018  |  00:37

Potser que Puigdemont comenci a governar com a president legal de la República sense esperar cerimoniers d’investidura. Que facin la cerimònia quan s’adonin que no tenen altre sortida.

Com a president pot començar a nomenar govern, a dictar lleis i decrets, a recaptar Impostos a emetre deute a crear el banc central de la república, a impulsar el procés constituent…

Tots els republicans li donarem suport personal i econòmic. El poble català necessitem arremangar-nos per construir la república. Si us plau, que el president ens mani feina!

Josep Usó

12.02.2018  |  23:01

Al nostre camp sembla que hi ha polítics que encara no acaben d’entendre a quin joc juguen. És molt normal, tindre por d’anar a la presó; però és gairebé inevitable, veient la desesperació d’Espanya. Malgrat tot, la fallida econòmica del reino sembla inevitable a curt termini. Ara ja es parla de no pagar les pensions (que els jubilats donen sa casa a canvi de la promesa que unes asseguradores solvents o no els pagaran una pensió). No hi ha més remei que seguir endavant. I si es té por, es fa un pas al costat i que una altra persona agafe el relleu.

————————-

El seguit d’irregularitats en la causa general contra l’independentisme desfermada per l’estat espanyol és cada dia més increïble. I ahir vàrem viure un nou espectacle sorprenent quan els qui anaven a denunciar la violència policíaca a Girona es van trobar com qui diu denunciats ells mateixos com a ‘causants’ que la policia els pegués. Espanya és un estat, ho ha estat sempre, amb un nivell d’arbitrarietat legal immens, però amb el referèndum se superen unes barreres que no s’havien traspassat mai. I això fa pensar.

Aquests darrers dies diverses persones, juristes i advocats, han coincidit a explicar-me una possibilitat que m’ha sorprès, però que com més va més plausible veig: que en realitat el judici que hauria de tancar aquesta causa no té gens d’importància. Tothom coincideix que és impossible que els tribunals europeus accepten una instrucció tan plena d’irregularitats com la que es fa; que la tombaran quan hi arribe. I la retirada de l’euroordre ho diu tot: els jutges espanyols són ben conscients que el delicte que s’han inventat no és creïble més enllà de les seues fronteres.

Si segueixen aquest camí no és per perseguir la justícia, sinó pel rendiment polític que té a curt termini. I per això tant els fa el resultat que puga tenir el judici. L’única cosa que volen és aturar la independència, frenar el procés que va començar el 27 d’octubre amb la proclamació de la República i que va ser renovat a les eleccions del 21 de desembre. Que el jutge Llarena encausàs tots els qui han de declarar aquests dies precisament l’endemà de les eleccions i amb els resultats electorals sobre la taula és extremadament significatiu. El propòsit, tinguem-ho clar, no és impartir justícia ni cercar-ne, sinó incidir en el debat polític. Intenten fer impossible que els resultats del 21-D, tant negatius per a l’estat, puguen fer-se realitat.

Intenten això i intenten provocar. Provocar una explosió social que puga justificar mesures encara més dràstiques i sobretot més generalitzades. Igual que van provocar el 20 de setembre a la seu d’Economia i a la de la CUP. L’estat espanyol fa per manera que el malestar es descontrole per a portar l’independentisme al terreny que ells dominen millor, que és el de la violència.

I tot és pensat per a ara, per a avui mateix. Això caldria entendre-ho i assumir-ho. Amb les actuacions judicials, volen allunyar en el temps la concreció de la República, aquella que la població va crear el primer d’octubre, la que el parlament va formalitzar el 27 d’octubre i la que els ciutadans van ratificar el 21 de desembre. Després d’aquelles eleccions, un acord de les forces republicanes i la restitució del govern legítim era el gest de ruptura que ens retornava a l’escenari republicà. I el fet, però, és que aquest escenari sembla que s’allunye una mica més. Sobretot perquè fa efecte el sistema d’atemorir alguns polítics més preocupats perquè els seus actes no tinguen conseqüències penals que no pas per la concreció possible del projecte pel qual els dos milions de republicans van donar tot allò que tenien. Ells, els jutges, sembla que saben molt bé què fan. Però no veig tan clar si a l’altra banda en som prou conscients.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

La voluntat primera del Poble Català es va expressar l’1 d’Octubre: Estat Independent en forma de República.

Dignitat, responsabilitat i radicalitat democràtica (ANC, 10 febrer 2017)

COMUNICAT

El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, reunit en sessió ordinària a Igualada aquest dissabte 10 de febrer, considera que hem entrat en una fase decisiva del camí que ens ha de portar a la independència efectiva de Catalunya. Ara cal demostrar que uns i altres estem disposats a assumir les responsabilitats i conseqüències penals davant de l’estat demofòbic que tenim obertament en contra.

  • Demanem sentit de responsabilitat als polítics en el seu lideratge cap a la independència, assumint els riscos que això comporta tot donant-los el suport necessari des de la societat civil perquè aquesta condició es pugui complir. 
  • Respondrem judicialment a l’abús de poder de l’Estat espanyol i farem costat a tothom que emprengui accions en aquest sentit. 
  • Denunciem la inacció, i preparem mobilitzacions per donar suport a accions valentes o per exigir-les. Per això, en cas que no hi hagi acord per a la investidura, cridem a mobilitzar-nos immediatament per exigir la investidura del president que hem votat i a favor de la República. 
  • Reclamem a les forces polítiques catalanes que s’investeixi de nou el president legítim de Catalunya, Carles Puigdemont, al Parlament de Catalunya i de forma efectiva, sense estar condicionats als desacreditats tribunals espanyols, la llei dels quals no ha de tenir efectes sobre el territori de Catalunya des de la declaració d’independència del 27 d’octubre de 2017.
  • Així mateix, quan el president Puigdemont torni a Catalunya per entomar el repte de liderar la creació efectiva de la República Catalana, l’Assemblea Nacional Catalana serà al seu costat i defensarà les nostres institucions i Govern fins a les últimes conseqüències.

 

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

La Nació sencera, la llengua catalana, els estats confederats i les lleis i constitucions recuperades i actualitzades.

LLOMPART, L’HOME DEL PAÍS

Josep M. Llompart va ser el tercer president de l’OCB, entre els anys 1976 i 1984, anys de grans esperances polítiques que dissortadament molt poques varen reeixir. Durant la seva presidència, d’acord amb els canvis sociopolítics del moment, incorpora el país a les altres dues branques constitucionals, la llengua i la cultura. A més, apregona la transversalitat o neutralitat política de l’entitat però la referma en el seu activisme decidit, inequívoc i sense voltar gens pel català i la seva cultura.
Així, no s’amaga mai, ans al contrari, de parlar amb la màxima naturalitat de Països Catalans en moltes intervencions com a president de l’OCB. Finalment, com a preclar home de cultura, estudiós de la literatura catalana i poeta reconegut, prestigia l’entitat.
També propugna l’acció conjunta de totes les entitats culturals que treballen arreu del territori català. Llompart és ben conscient que serà a través de la mobilització cívica que es podrà presentar amb força la nostra realitat nacional. Ho dirà més d’una vegada: la nostra nació se salvarà si incorpora tots els països; si no és així, no se’n sortirà.
Costarà molt, però el 23 de juny de 1990, al Castell de Bellver, es constitueix la Federació Llull integrada per Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià, i Llompart n’és nomenat president.
Uns anys abans, el 1983, sens dubte gràcies al seu carisma i al prestigi abans al·ludit, aconsegueix que Joan Miró cedeixi una obra a l’entitat, que passava per fortes estretors econòmiques i gràcies a la reproducció de la qual es pogué sortir de l’atzucac. I de Llompart és el lema que acompanya aquest tresor: “Cada poble llaura el seu futur”.
Llompart és l’home -l’homenot a la manera de Josep Pla- del país, que és com dir dels Països, dels nostres Països, i per això, per l’actual junta de l’Obra, que m’honora de presidir, ha estat sempre un dels referents. I per palesar el nostre tarannà llompartià, a la col·lecció de llibres d’assaig que coeditam amb Lleonard Muntaner, li volguérem dir “La terra d’Argensa”, com el seu llibre de poemes de l’any 1972.
Una col·lecció, per cert, que acaba de presentar el seu tercer títol, “La Revolta dels Enllaçats”, de Bartomeu Martí, coordinador de l’Obra Cultural Balear, que també és una contribució de l’entitat a la viviència de Llompart, ara que celebram els vint anys de la seva mort.
Si volem honorar com cal el llegat de Llompart, l’hem de tenir sempre a l’abast. Sortosament, ens queden les seves reflexions, els seus poemes i, sobretot, la seva impecable lliçó cívica, el seu compromís en ferm amb el país, amb els nostres Països. I si seguim les seves petjades, ben segur que anirem per terra ferma.Extret del Blog “Marginàlies de
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòlteshttps://blocs.mesvilaweb.cat/jmateuimarti/?p=239098&

Barcelona. Presentació de la proposta de Constitució Catalana liderada pel jutge Santiago Vidal,. Ateneu Barcelonés.

CATALUNYA INDEPENDENT COM SUÏSSA I ISRAEL. POBRE EUROPA COVANT EL MONSTRE FEIXISTA ESPANYOL

Valors primordials del moment actual:

1 – No oblidar els 21 i 27 d’octubre.
2 – Implementar la República.

CONSTITUCIÓ DE CATALUNYA de Francesc Aguilar

Ase catalanoparlant mig

CONSTITUCIÓ DE CATALUNYA

Per Francesc Aguilar i Domenjó

Nosaltres, el poble de Catalunya

Volent restablir els nostres drets sobirans, conscients de la nostra responsabilitat envers les generacions futures i volent bastir una comunitat unida, pròspera, solidària, oberta i respectuosa amb la dignitat humana i els drets fonamentals, ens donem la present Constitució.

Preàmbul.

La Constitució que ens donem, s’inspira en els principis continguts en la Declaració dels Drets de l’Home de 1789, en la Declaració Universal de les Nacions Unides proclamada el 1948 i en la Convenció Europea dels Drets Humans de 1950.

Els poders públics tenen l’obligació de garantir i respectar aquests principis i els drets fonamentals que s’estableixen en aquesta Constitució.

Títol I.- Principis Generals. La sobirania.

Art.- 1. L’Estat.

Catalunya és una república independent, democràtica, laica, social i de dret.

Art. 2. Exercici de la sobirania.

La sobirania nacional pertany al poble de Catalunya, que l’exerceix directament o mitjançant els seus representants.

Art. 3. El territori.

El territori de Catalunya es correspon amb els límits geogràfics actuals de Catalunya, que podrà establir majors vincles polítics, socials, econòmics, culturals i els que convinguin amb els territoris de la resta de Països Catalans i de l’Antiga corona d’Aragó.

Art. 4. La capital.

La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona o aquella decidida pel poder legislatiu de Catalunya.

Art. 5. Llengua.

El català és la llengua pròpia, nacional i oficial de Catalunya.

L’occità, denominat aranès a l’Aran, és també llengua oficial en aquell territori.

Art. 6. Nacionalitat.

Una llei regularà les condicions d’adquisició, conservació i pèrdua de la condició nacional de català.

Els ciutadans del País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent i l’Alguer tenen garantida la condició nacional de catalans, si ho sol·liciten.

Art. 7. Els símbols.

Els símbols de Catalunya són la senyera estelada, la festa nacional, l’himne nacional, i aquells decidits pel poder legislatiu de Catalunya.

Títol II. Els Drets Fonamentals.

Art. 8. Dignitat humana.

La dignitat humana és inviolable.

Art. 9. Dret a la vida.

Tot ésser humà té dret a la vida.

La pena de mort, la tortura i el tractament inhumà o degradant són prohibits.

Art.10. Igualtat davant la llei.

Les dones i els homes són iguals davant la llei.

Ningú pot ser perjudicat o afavorit per raó del seu origen, la seva raça, el seu naixement, les seves conviccions, les seves opinions o la seva situació social, o qualsevol altra condició personal.

Art.11. La llibertat.

La llibertat individual està garantida.

Està especialment garantida:

a) La llibertat personal i la integritat física i moral.

b) El respecte a la vida privada i familiar.

c) El dret a l’honor i a la pròpia imatge.

d) La inviolabilitat del domicili, de la correspondència i de les telecomunicacions.

e) El dret de tenir i educar els fills.

f) La llibertat de pensament, de consciència i de religió.

g) La llibertat de tenir opinions, d’expressar-les i difondre-les.

h) La llibertat de premsa.

i) La llibertat d’associació, reunió i manifestació.

j) El dret de vaga i el dret a la negociació col·lectiva.

k) El dret a rebre educació i la llibertat d’ensenyament.

l) La llibertat a la creació artística i a la recerca.

m) La llibertat d’escollir i exercir una professió.

n) La llibertat d’empresa, comerç i indústria.

o) La llibertat de fixar el propi domicili.

p) La llibertat d’accés als càrrecs públics.

q) La llibertat lingüística.

Art. 12. Associacions i confessions religioses.

Les associacions i confessions religioses no fruiran de cap protecció especial i es regiran per les lleis comuns i d’associacions.

 Els rituals religiosos es mantindran en l’àmbit privat i de les llibertats individuals i col·lectives. Els organismes de l’Estat es mantindran al marge.

Les autoritats civils i militars podran participar dels rituals religiosos a títol personal però  no en funció del càrrec públic o com a representació institucional.

Art. 13. Protecció jurídica.

Tothom té dret a obtenir una tutela judicial efectiva.

Tothom té dret a la presumpció d’innocència.

Tota persona detinguda ha de ser portada davant del jutge abans de les vint-i-quatre hores següents a la seva detenció.

Tothom té dret al jutge natural predeterminat per la llei, a ser defensat per advocat, a saber de que se l’acusa i a un procés públic, ràpid i just.

Les lleis penals i sancionadores no són retroactives.

Es prohibeixen els tribunals especials.

Tota persona injustament detinguda té dret a ser indemnitzada pel dany sofert.

Art.14. La prohibició de la censura.

La censura està prohibida.

Art. 15. Propietat.

El dret de propietat està garantit en la seva funció privada i social.

Art. 16. Matrimoni i comunitat.

El dret al matrimoni i a formar una família està garantit.

La llibertat de constituir altres formes de vida en comú diferent a la del matrimoni monògam està garantida.

L’Estat garantirà els drets del menor d’edat

Art 17. Protecció del territori.

Tothom té el dret a viure en un medi natural equilibrat.

Els òrgans de l’Estat tenen l’obligació d’assegurar una utilització justa del sòl i una ocupació racional del territori. Han de combatre el soroll i la pol·lució de l’aire; del sòl i de l’aigua, i salvaguardar la flora, la fauna i la bellesa originària dels paisatges, així com el patrimoni natural i arquitectònic.

Art. 18. La prohibició de la arbitrarietat.

Tothom té dret a ser tractat pels òrgans de l’Estat sense arbitrarietats i amb respecte a les exigències de la bona fe.

Art.19. Drets polítics.

Els ciutadans tenen dret a participar en els afers públics.

Tota persona major de setze anys té el dret de prendre part en les eleccions, votacions populars i referèndums, de ser elegit per ocupar càrrecs públics i de donar suport a qualsevol iniciativa legislativa popular.

Una llei regularà els casos excepcionals en què una persona pot ser privada dels drets polítics.

Art. 20. Iniciativa legislativa popular.

Cinquanta mil electors o cinquanta municipis poden demanar al poder legislatiu, mitjançant una iniciativa legislativa popular, la promulgació, modificació o derogació de disposicions constitucionals o legislatives.

Títol III. Els deures dels ciutadans.

Art. 21. Defensa de Catalunya.

Els catalans tenen el deure i el dret de defensar Catalunya.

Art. 22. Despeses públiques.

Tots els ciutadans han de contribuir al sosteniment de les despeses públiques.

Títol IV. L’organització de l’Estat.

Art. 23. Els Poders de l’Estat.

Els tres poders fonamentals de l’Estat són el poder legislatiu, el poder executiu i el poder judicial.

Els poders legislatiu, executiu i judicial estan separats. Les lleis regularan els òrgans que formaran cadascun dels poders de l’Estat així com la seva composició, atribucions i funcions.

Art. 24. Els municipis.

Es regularan per llei les atribucions i funcions dels municipis i òrgans supramunicipals.

Títol V. Modificació de la Constitució.

Art. 25. Principi de llibertat per modificar la constitució.

La constitució pot ser modificada total o parcialment.

Qualsevol modificació ha de ser sotmesa a referèndum popular que s’haurà d’aprovar per majoria simple de vots.

Art. 26. Modificació parcial.

La modificació parcial de la constitució s’adequarà a les normes que regulin el procediment legislatiu ordinari.

La modificació parcial de la constitució pot versar sobre un o diversos articles però en cap cas pot afectar a més d’una matèria.

Art.- 27. Modificació total.

La modificació total de la constitució podrà ser instada pel poble per via d’iniciativa popular, o bé per l’òrgan legislatiu.

Disposicions transitòries i finals

Primera.- Aquesta Constitució deroga, en el territori de Catalunya, la Constitució del Regne d’Espanya de 1978.

Segona.- Fins que no es dictin les lleis que regulin la composició, atribucions i funcions dels poders legislatiu, executiu i judicial, aquestes atribucions seran exercides pel Parlament de Catalunya, el President, el Govern de la Generalitat i els òrgans judicials, en la forma establerta a la llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut de Catalunya.

Tercera.- Queden derogades totes les normes jurídiques dictades pel Parlament de Catalunya que contradiguin els principis i drets continguts en aquesta Constitució.

Quarta.- Entrada en vigor.

Aquesta Constitució entra en vigor l’endemà de ser ratificada pel poble de Catalunya en referèndum.

Ase catalanoparlant reduit

Catalunya, capital Brussel·les. Govern de la República a Brussel·les i Delegació autonòmica a la Generalitat.

Sembla que l’acord per a formar govern comença a prendre forma. Després de l’atzucac de la setmana passada al parlament, els negociadors dels tres partits independentistes van obrint camí cap a un nou full de ruta, conscients que no poden tornar a defraudar els seus votants. La clau pot ser un canvi de xip molt important que, si es confirma, ja cal que tothom vaja assumint: Catalunya, capital Brussel·les.

Tal com expliquem en aquest article sobre el curs de les negociacions, sembla que els tres partits independentistes comencen a tenir coll avall que les institucions autonòmiques continuaran controlades pel govern espanyol, fins i tot si es retira formalment el 155. I que, siga com siga, allò que reste de l’autonomia no serà comparable amb allò que tenia d’autònoma la Generalitat de fa només pocs anys. Amb el control financer i les amenaces penals, la Moncloa pot inutilitzar qualsevol política que es pretenga fer des de Barcelona. El canvi de xip requereix adonar-se precisament d’això. Si fins ara a Catalunya la Generalitat ho era tot, políticament parlant, d’ara endavant serà una part més d’un projecte polític global que, de moment, sembla que tindrà la capital a Brussel·les.

Veurem com es va concretant, això, i sobretot veurem com es concreta el pas, difícil, de la investidura. Però, ara com ara, les veus que la setmana passada responien alarmades a les trucades i els missatges, ahir ja hi responien amb calma. Les circumstàncies especials, imposades, que viu el país motiven un excés de silenci i discreció, que és irritant per als periodistes però segurament necessari per a pactar sense ensurts.

Tanmateix, la jugada general promet. Promet perquè significa que la majoria sobiranista està disposada a mantenir l’enfrontament polític amb l’estat espanyol i no arronsar-se. Promet perquè implica acceptar que els dos milions de votants van sancionar la República proclamada a l’octubre i no un pas arrere autonòmic que ja no es farà. I promet perquè sembla que traça una via factible i concreta per a avançar: explotar constantment la capacitat d’acció d’aquesta tríada atacant, formada pel govern legítim emparat en la legislació europea, pel govern autonòmic inscrit en la legislació espanyola i per la voluntat dels votants independentistes. Oblideu, doncs, la comunitat autònoma i comenceu a pensar en uns termes que des del primer minut aniran més enllà, d’acord amb el que el parlament va proclamar el 27 d’octubre.

—————————–

https://www.vilaweb.cat/noticies/canvi-de-xip-catalunya-capital-brusselles/


Els tres partits polítics independentistes treballen en un pacte per a desencallar la investidura del president de la Generalitat, formar govern i impulsar un programa polític que tot fa pensar que anirà més enllà de la gestió autonòmica. La discreció amb què es treballa es va trencar ahir, en part, quan es va fer córrer que l’Assemblea d’Electes o una institució semblant tindria un paper determinant a l’hora de desencallar la investidura.

L’Assemblea d’Electes de Catalunya, també anomenada Assemblea de Càrrecs Electes, és un registre en què es poden inscriure voluntàriament tots els càrrecs polítics que ho vulguin. L’Assemblea es va presentar el 2016, impulsada per l’Associació de Municipis per la Independència, amb la funció d’esdevenir una eina democràtica per a defensar les institucions catalanes  en el cas hipotètic que fossin suprimides o bé en el cas d’una gran excepcionalitat política. Poden ser-ne membres els 9.283 càrrecs electes que hi ha actualment al Principat, dels quals 9.077 són regidors o batlles; 135, diputats al parlament; 47, diputats catalans al congrés espanyol; 16, senadors; i 8, eurodiputats. Segons la pàgina web, ara com ara té 3.587 membres.

Superar les institucions autonòmiques
L’Assemblea d’Electes ha restat fins ara pràcticament inactiva i s’ha dedicat sobretot a eixamplar el nombre de membres. Segons les informacions que es van saber ahir, l’assemblea o un organisme semblant s’activarà per esdevenir un referent institucional, més enllà del Parlament de Catalunya, de manera que es consolidarà la via de la superació de les institucions autonòmiques que ja havia començat amb el manteniment del govern legítim a Brussel·les.

En vista del segrest efectiu de la Generalitat per part de l’estat espanyol, els partits independentistes consideren que ha arribat el moment d’activar aquesta institució com a motor polític de les forces republicanes i dipositària de la legalitat institucional suprimida a la força amb l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola. Perquè aquesta activació fos més efectiva podria comptar amb l’aval del Parlament de Catalunya.

L’anàlisi que més o menys comparteixen els tres grups és que, fins i tot si amb la formació de govern es retira formalment el 155, la Generalitat de Catalunya continuarà intervinguda, de fet, amb la pressió judicial i la intervenció financera. Hi ha el convenciment que el govern espanyol continuarà impedint, si més no mentre mani el PP, qualsevol mesura que la Generalitat vulgui adoptar i que no agradi a Madrid. Amb això, el propòsit de ‘fer república’ des de la Generalitat serà impossible. Per exemple, si el parlament aprova una llei com la de la pobresa energètica o el govern decideix de tornar a obrir les ambaixades, l’estat espanyol en tindrà prou d’impedir la despesa necessària o amenaçar amb penes de presó per a desactivar actuacions que eren factibles amb el règim autonòmic anterior al cop d’estat contra les institucions catalanes.

És en aquest context que els partits veuen la necessitat de crear institucions noves que superin les autonòmiques i mantinguin un torcebraç polític constant amb l’estat espanyol. Amb aquestes institucions, que podrien estar a l’estranger però formades per gent elegida democràticament pels ciutadans, els partits consideren que es podrien dur a terme polítiques, que després es traslladarien al territori precisament fent servir les institucions autonòmiques (la Generalitat) o les locals (com ara els ajuntaments o les diputacions).

El paper de les institucions autonòmiques
En el rerefons de tota aquesta maniobra, hi ha la constatació que les institucions autonòmiques catalanes tenen avui menys poder que mai i són més controlades que mai. Però alhora es reconeix que continuen essent l’instrument essencial de gestió del país. I és per això que es considera imprescindible de formar el govern autonòmic i lluitar contra el 155 i l’ofec a la Generalitat, des del Parlament de Catalunya i paral·lelament a la conformació de les institucions republicanes.

Aquest doble joc serviria per a entrebancar la repressió i ensems aguditzar les dificultats amb què va ensopegant l’estat espanyol de resultes de la pressió que exerceix sobre el poder judicial.

https://www.vilaweb.cat/noticies/el-pacte-dibuixara-un-nou-marc-politic-mes-enlla-de-lautonomia/


logoCapcaleraRepublica

L’1 d’octubre de 2017 Catalunya va celebrar un referèndum d’autodeterminació on hi van participar 2.286.217 persones, el 90,2% de les quals van votar a favor de la independència del país. Durant la jornada, la violència dels cossos de seguretat de l’Estat van provocar 1.066 ferits d’entre una ciutadania que en tot moment va exercir resistència pacífica en defensa de la democràcia.

Deu dies més tard, el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, va fer una proclamació suspensiva de la República tot fent una darrera crida de diàleg a l’Estat i a l’espera de mediació internacional.

El 27 d’octubre el Parlament va votar a favor de proclamar la República catalana i d’instar al Govern de la Generalitat a aplicar-ne els seus efectes mitjançant el desenvolupament de la llei de transitorietat jurídica i l’obertura del procés constituent, per 70 vots a favor, 10 en contra i 2 en blanc.

El mateix dia, però, l’Estat va aplicar l’article 155 de la Constitució contra Catalunya, que va suposar la destitució de tots els membres del Govern, el cessament de prop de 150 alts càrrecs i la intervenció efectiva de la Generalitat, així com la convocatòria d’eleccions catalanes pel 21 de desembre.

El resultat d’aquestes eleccions convocades pel president Mariano Rajoy va atorgar majoria a les forces partidàries de l’aplicació de la República (JxC, ERC i CUP), que van obtenir 70 escons enfront dels 57 aconseguits pels partits que van donar suport a l’aplicació de l’article 155 i la consegüent suspensió de l’autonomia (C’s, PSC i PP).

Com a conseqüència de l’actuació dels òrgans judicials espanyols, el vicepresident Junqueras i el conseller Forn són a la presó en caràcter preventiu però incondicional, els consellers Mundó, Borràs, Rull, Turull, Bassa i Romeva hi van passar 32 dies i el president Puigdemont i els consellers Ponsatí, Comín, Puig i Serret es troben en situació d’exiliats polítics a Brussel·les des de finals d’octubre. Les persones represaliades, acusades i investigades per part de l’Estat en aquest procés democràtic i pacífic es compten per centenes.

Aquesta web és un espai de preservació del mandat democràtic sorgit de la voluntat ciutadana expressat en totes les eleccions recents. Hi trobaràs l’activitat present i futura, així com informació de tot tipus i canals diversos a través dels quals en podràs formar part. Creiem en els valors democràtics, la pau i la justícia i és la nostra obligació treballar per preservar-los. I creiem i treballem per una República catalana que ha d’oferir millors oportunitats per a tothom. Visca Catalunya!

Catalunya-Bèlgica, gener de 2018