No ho oblidem: L’1 d’octubre: Sí    El 2 d’octubre: DUI  !

“Mireia Boya (CUP)  … recordava que diumenge 1 d’octubre del 2017 es farà un referèndum d’autodeterminació vinculant i no cap mobilització, ni cap procés participatiu ni cap repic d’atuells.”

Marta Rovira (ERC) explicava que havien passat aquests quinze dies que havien semblat tres mesos. Però que s’havia aguantat. ‘Què es pensaven? Què es pensaven? Que ens deixaríem vèncer?’ També dedicava un minut a recordar els que ja no podran viure aquest moment i demanava fer-ne memòria aquests dies:

<Josep Espelt del Flor de Neu i Eugeni, el català asturià pancartista de Berga, membres del BIC i membres de Catalunya Acció, i molts altres patriotes catalans traspassats no fa gaire, des de “la pàtria lliure del cel” sigueu amb nosaltres! i seguiu, des del més enllà, aixecant l’anhel i els braços enlaire, com tants i tants catalans que com el Moisès bíblic esperen actius el fi de la darrera batalla.>

https://www.vilaweb.cat/noticies/lespurna-que-encen-la-flama-la-vigilia-del-referendum/

L’1 d’octubre: Sí    El 2 d’octubre: DUI  !

En el Referèndum de l’1 d’octubre del 2017, si l’estat espanyol o sicaris seus toquen tan sols una urna o una papereta, la resposta hauria de ser simplement mesurada i justa … tan sols una DUI immediata i fulminant.

“He vist un món nou i una terra nova” he vist de nou la Catalunya Lliure!

Unim-nos en tot i per tot per precipitar el procés. El Poble ho fa … i els partits? què fan?

Quin és el nou paradigma? -SOM ! així ho visqueren i sentiren els participants a la Cadena per a la Independència … siguem! doncs.

“He vist un món nou i una terra nova” he vist una Catalunya Lliure i un món amb més pau, renovat i més equilibrat”

Només depèn de nosaltres, ara només depèn de nosaltres els catalans!

Els catalans hem de convenir i en som tots conscients de que no hi ha res al món més difícil que la Independència de Catalunya, però també hem de convenir que molts, moltíssims catalans ja hem emprès el camí de la recuperació de la nostra independència i que a hores d’ara ja hem creuat el punt d’inflexió i que ja no hi ha marxa enrere en aquest magnífic procés. No hi ha marxa enrere perquè no hi ha marxa enrere i perquè no volem que hi sigui!

Davant de les dificultats naturals i evidents per concluir de pressa i satisfactòriament aquest procés d’alliberament nacional català, hi ha dues maneres d’avançar, l’una discutir i alertar dels incompliments i mancances per part dels que tenen l’oportunitat de capitanejar el procés d’Independència de Catalunya, i l’altra manera d’avançar i fer avançar és accelerar el canvi de paradigma que Catalunya està vivint.

Aquesta darrera manera és la idea de Jordi Fornas  i la tasca especialitzada del projecte de l’UPDIC «Units per Declarar la Independència de Catalunya» i per portar-la a terme necessitem la teva adhesió, adhesió que no suposa ni et suposa renunciar a res del que estàs defensant actualment, ni et suposa anar contra ningú, sols es tracta de fer gran el gran clam d’UNIR-NOS tots per DECLARAR LA INDEPENDÈNCIA. Unint-nos a dos nivells, el popular i el polític. El popular: la gent i entitats catalanes. El polític, els partits polítics catalans que ja han descobert o decidit que estant per la feina que ens ocupa, partits polítics que fent un acte sabàtic han de saber congelar els seus interessos de partit per centrar-se en l’assoliment del nou estat català, eina homologada i bàsica per administrar la pròpia sobirania sense interferències, sense imposicions ni martingales alienes. En poc més d’un any i escaig, un cop assolit el control del nostre país, les formacions polítiques catalanes podran descongelar els seus interessos de partit i defensar així com es fa a tot el món democràtic els interessos dels seus partidaris.

Així, doncs, aquesta és la tasca primordial de l’UPDIC i de tots els que a partir d’ara li donin suport: agrupar totes les forces per fer un nou pas en el gran salt quàntic que ens cal fer: Unir-nos en tot i per tot per Declarar la Independència Catalana, perquè aquest gran esforç necessita de la força, la decisió i la determinació de molts!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa i batlle honorari de Venecia capital del Veneto.

300 anys de submissió han estat també tres segles de resistència! … DUI … ja !

La Nació sencera, la llengua catalana, l’estat independent i la Constitució com la de l’Havana, breu, clara, potent i a hores d’ara ja molt urgent.

“300 anys de submissió han estat també tres segles de resistència!

L’1 d’octubre: Sí    El 2 d’octubre: DUI … ja !

En el Referèndum de l’1 d’octubre del 2017, si l’estat espanyol o sicaris seus toquen tan sols una urna o una papereta, la resposta hauria de ser simplement mesurada i justa … tan sols una DUI immediata i fulminant.

(Salvador Molins i Escudé, Conseller de Catalunya Acció i membre de l’UPDIC

—————————————

Bartomeu Mestre i Sureda

HISTÒRIES DE LA GUERRA DE SUBMISSIÓ (10)


…  “Lamentablement, de l’enfilall d’efectes generats per la submissió a Castella (lingüicidi, militarització, aculturació educativa, espoliació fiscal i tantes altres), les dues majors conseqüències d’haver perdut aquella guerra varen ser perdre la sobirania de cada un dels antics regnes de la Corona d’Aragó (el de València, el de Mallorca, el de Sardenya i el Principat) i l’esquarterament entre els territoris de la Nació Catalana, la locució més utilitzada durant aquell conflicte bèl·lic per referir-se al conjunt dels nostres territori. Sobirania i esquarterament són, encara ara, els dos grans deures per tal d’assolir la llibertat i la represa de la confederació dels diversos territoris.

La desitjable commemoració solidària del Tricentenari de la caiguda de Sardenya per part de les terres que, fins a aquell moment, havien viscut agermanades, a més de la desídia viscuda a Mallorca fa dos anys, ha topat amb una circumstància rellevant que n’ha obstaculitzat el reconeixement històric degut. Avui el Principat viu el procès de reconquerir la sobirania. No hi ha marxa enrere i, per més que faci l’estat borbònic de Felip VI, prevaldrà el dret de qualsevol poble a autodeterminar-se i a decidir el seu futur.

Altra cosa és veure com el camí de refer i reparar l’esquarterament no sols no s’ha iniciat, sinó que des de gairebé totes les institucions hi ha un desinterès i un desconeixement absolut sobre quin és el marc nacional. La profusió de festes «nacionals», d’himnes i de banderes, delaten com la «maña» borbònica ha fet forat i ha perpetuat un provincianisme segregador. Han passat 40 anys del Congrés de Cultura Catalana i alguns dels debats imprescindibles (la represa política, els símbols, la identitat…) no només no s’han tancat, sinó que no s’han activat ni tan sols. Com sol passar, les coses més urgents (i les d’ara certament ho són) eviten abordar les més necessàries. En aquest punt ens trobam. Sense defallir, sense retre la lluita, perquè si els qui lluiten poden perdre els qui no ho fan ja han perdut. Així, cap a la victòria i, com va escriure Salvador Espriu l’any 1968, «Ens alcem tots dos/ en encesa espera/ el meu poble i jo!».

Al capdavall, els 300 anys de submissió han estat també tres segles de resistència! “

Etziba Balutxo…

Bartomeu Mestre i Sureda

https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=269678

L’1 Sí, el 2 DUI (720 dies després del 27S)

L’1 d’octubre votem Sí.

El 2 d’octubre, si hem guanyat o no s’ha pogut votar com la llei catalana i la llei internacional mana fem immediatament la DUI. No traïu de nou Catalunya, seria la 721 traïció en poc més o menys de dos anys.

—————–

Partal parla molt tard del 27S. JxSí i la Cup molt irresponsables. Quan esperen a fer la DUI? Quan ja sigui massa tard?!

Fa 720 dies del 27S, 720 DUIS (DUI) avortades per no sabem ben bé perquè. Partal i molts, masses, han callat i consentit fins avui, sols, fa un mes aproximadament, Sala Martin va donar públicament la cara per defensar la Victòria i exigències de la votació del 27S, les “eleccions de la teva vida” aleshores la nostra classe política ja intentava emmerdar de nou la independència amb aquell “volem votar”.

El 27S unes eleccions “Plebiscitàries” que atorgaven majoria absoluta a l’independentisme amb 72 diputats amb un 80% de participació, no va ser un bon resultat pels escrupulosos i altament democràtics i suposo més interessats que cagats catalans, que ja és dir. Varen enterrar i amagar l’obligació dels capdavanters escollits de fer la “DI” declaració d’independència que homologada internacional pel Tribunal de Dret Internacional de la Haya s’anomena “DUI” (Declaració Unilateral d’Independència).

Segons l’editorial de Vilaweb-Partal que ens explica que pot passar l’1 i el 2 d’octubre, i escoltant  les darreres declaracions del President Puigdemont “no sóc partidari de la DUI” aquests senyors capdavanters al·lèrgics a la DUI que avui Partal ens explica com obligació dels 72 i com a opció plenament viable però sempre i permanenment descartada, com si fos que anem sobrats els catalans, com un gerro xinès d’alt valor històric, humà i espiritual exposat contínuament a caure a terra i trencar-se en mil bocins, això al llarg de 720 dies d’oportunitat històrica per al Renaixement, la Recuperació i la Restitució plena de la Nació dels Catalans. Quanta misèria! Quanta irresponsabilitat!

No n’hi ha prou encara de misèria i irresponsabilitat, quan Espanya bull de revenja i d’imposició, quan es preveu que la repressió després del Referèndum encara pot ser més violenta, que enlloc d’encarar la DUI, definitivament d’una punyetera vegada, es pensa en allargar-ne la seva resolució en 15 dies (som tan legalistes… que fa federat!) o potser encara fer unes altres eleccions, o repetir el Referèndum sota la tutela europea, ai las … no hem votat prou vegades … misèria i no sé com més catalogar-ho per fer-ne entendre l’absoluta gravetat de l’afer, posant una i una altra vegada Catalunya en perill total.

Prou!

L’1 d’octubre votem Sí.

El 2 d’octubre, si hem guanyat o no s’ha pogut votar com la llei catalana i la llei internacional mana fem immediatament la DUI. No traïu de nou Catalunya, seria la 721 traïció en poc més o menys de dos anys.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa i batlle honorari de Venecia capital del Veneto.

———————-

https://www.vilaweb.cat/noticies/que-pot-passar-diumenge-que-pot-passar-dilluns-editorial-vicent-partal/

 què passarà el dia 2?   (de l’Editorial de Vicent Partal)
Aquesta és la gran qüestió. Més important i tot que allò puga passar el dia 1. Passe què passe amb el referèndum, hi ha dues coses que hauran quedat claríssimes: la voluntat d’una part enorme de la ciutadania catalana de fer el pas definitiu cap a la independència i el caràcter repressor de l’estat espanyol.

Diumenge, aquestes dues coses hauran estat absolutament documentades davant la població del Principat i de la resta de l’estat estat espanyol i davant els altres estats i l’opinió pública internacional. I sobre aquesta base el govern haurà de prendre la decisió més important: fixar el dia de la proclamació de la independència si és que ha guanyat el sí.

La llei del referèndum d’autodeterminació és rotundament clara. Si guanya el no es convocaran unes eleccions autonòmiques i si guanya el sí es proclamarà la independència quaranta-vuit hores després de la publicació dels resultats definitius. I això, a tot estirar, ha de ser el dia 14.

És molt important, molt, entendre una cosa. El Parlament de Catalunya actual ja té una majoria que va ser escollida en unes eleccions per a proclamar la independència, sense necessitat de fer cap referèndum. Aquest referèndum s’ha convocat perquè Junts pel Sí i la CUP volen que la proclamació vaja acompanyada d’una expressió popular en vots. Però això no es pot fer servir per eludir el compromís primer, que era proclamar la independència. Encara menys si aquesta expressió és impedida per la força.

L’aclariment imprescindible és aquest: el Parlament de Catalunya pot proclamar la independència i té legitimitat per a fer-ho, passe què passe diumenge. No solament si la votació es desenvolupa amb normalitat. Compte amb les trampes en aquest sentit. La repressió no anul·la el resultat del 27-S. Si de cas, el reforça.

El govern, per tant, prendrà la decisió que considere adequada i sembla segur que aquesta decisió serà proclamar la independència. La manera de fer-ho, és clar, dependrà de què haja passat diumenge dia 1 i de com respiren les cancelleries internacionals. Si, per exemple, l’ús de la força és molt greu, podria ser una opció exigir la protecció de la Unió Europea. Es podria fer l’oferta de repetir el referèndum sota el control de la UE en un termini breu. I si no hi ha resposta ràpida passar a la política de fets consumats. Espanya haurà tornat a demostrar que no té el control del territori i la proclamació de la independència alliberaria el govern català d’algunes dificultats òbvies que té ara. Hi ha qui pensa en l’opció de convocar eleccions autonòmiques i proclamar la independència si hi ha majoria en vots a les forces independentistes, però no em sembla bona idea. Tal com estan les coses, és evident que l’estat procediria a il·legalitzar tots els partits independentistes, sense preocupar-se de les conseqüències internacionals.

La clau de volta de tot plegat, doncs, és votar amb serenor diumenge i complir la llei d’autodeterminació dilluns si guanya el sí, proclamant la independència durant la primera quinzena d’octubre. La primera cosa depèn de tots nosaltres i és feina nostra acomplir-la. Els ciutadans hem de ser al carrer diumenge i votar o fer tant com puguem per votar. La segona depèn del govern i el parlament, però cal que no perdem mai de vista que Espanya no té manera d’evitar-la, aquesta proclamació, si no és que fa un colp d’estat per al qual no té ni té prou forces ni suport internacional.

El dia 1/OCT/2017 això s’acaba. Ni el 2019, ni el 2025. DUI ja! No traïm Catalunya.

1936-39 El feixisme ataca Catalunya. Europa calla. Resultat final al món: 40 milions de morts.

1936-39

El feixisme ataca Catalunya.
Europa calla.
Resultat final al món:
40 milions de morts.   

(Salvador Molins, ca-updic)


1 d’octubre: Sí

2 d’octubre: DUI


Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa


————————————-

La suspensió dels Drets Civils (per Víctor Alexandre)

http://elmon.cat/opinio/24852/la-suspensio-dels-drets-civils

PRELUDI DE L’ARTICLE …

“la lluita contra el feixisme, demana la cohesió i la fermesa de tots els demòcrates europeus”

“La violència que l’Estat espanyol està exercint aquests dies contra persones, empreses, entitats i institucions de Catalunya acusades del terrible crim de promoure que la gent decideixi el seu futur a les urnes demostra que ens enfrontem al feixisme; i aquesta realitat, la lluita contra el feixisme, demana la cohesió i la fermesa de tots els demòcrates europeus. El feixisme comença despullant de drets tots aquells que considera inferiors, i després, com està passant, criminalitza la dissidència, intimida periodistes, esclafa la llibertat de premsa, esclafa la llibertat d’expressió, imposa el pensament únic, subvenciona associacions enaltidores del feixisme, prohibeix els actes i les reunions que li són desafectes, requisa revistes amb anuncis que diuen la paraula “democràcia”, envaeix les conselleries de Governació, d’Economia, d’Exteriors i d’Afers Socials, irromp en les redaccions de diaris i setmanaris, irromp en les empreses de missatgeria, escorcolla impremtes, estableix controls a les carreteres a la recerca de conductors que duguin algun paper relatiu a l’1 d’octubre, viola la correspondència a les oficines de correus cercant-hi continguts que qualifica de subversius, assalta els domicilis particulars que tenen pancartes amb el lema “democràcia” o “referèndum’ al balcó, imposa sancions de milers i milers d’euros a ciutadans per raons ideològiques, suprimeix els drets civils, interposa querelles criminals multitudinàries, efectua detencions massives, engrosseix cada minut la llista de presos polítics…”

El 27 de febrer passat, en un article publicat a El Món, vaig escriure que ens enfrontem al feixisme. De fet, aquest era justament el títol: “Ens enfrontem al feixisme”. Aleshores, ara en fa set mesos, encara no havien passat les coses que estan passant aquests dies. L’Estat espanyol encara confiava que el procés català s’autodestruiria, com ho feien les cintes magnetofòniques de la vella Missió: impossible, i que els catalans, capcots, submisos i resignats, assumiríem que som inferiors mentals sense capacitat de decidir sobre la nostra pròpia vida. Però això no ha passat. Al contrari, Catalunya manté impertorbable el seu objectiu de llibertat, i l’Estat espanyol, fidel a si mateix, opta per la via de la violència. No, no és una violència de sang i fetge. De moment. És una violència d’una altra naturalesa, una violència jurídica, governamental i policial que s’expressa per mitjà de cossos armats i que es dirigeix contra ciutadans anònims, funcionaris, regidors, alcaldes, diputats, consellers, presidenta del Parlament, president de Catalunya i empreses, entitats i institucions.

L’arribada recent de milers de policies espanyols a Catalunya aquarterats en vaixells –esplèndid, per cert, l’acord dels estibadors de no abastir-los– no té cap altre objectiu que fer una exhibició de força armada –“para que vean los catalanes quien manda aquí”– gràcies a la qual la població se senti intimidada i l’1 d’octubre renunciï a votar i es quedi a casa morta de por. Però, ves per on, és just aquest desplegament d’esperpèntica musculatura allò que fa més palès el seu fracàs i la seva feblesa. L’exhibició de múscul és el recurs de l’impotent, és el recurs del qui infla els bíceps per amagar l’esquifidesa del seu quocient intel·lectual. Per damunt del cervell, ell sempre hi posa les vísceres. I l’Estat espanyol, mancat d’arguments humanístics, s’aferra a la seva llei, una llei antidemocràtica que vulnera la Declaració Universal dels Drets Humans de la qual és signatari i que té un rang superior a totes les lleis, decrets i normes de tots els països pretesament democràtics del món.

El feixisme no és cap Règim –malgrat que de vegades i a diferents llocs, dissortadament, ho ha estat– ni és cap uniforme. El feixisme, com també el racisme, és una actitud de vida que el Diccionari de la Llengua Catalana defineix així: “Actitud autoritària, arbitrària, violenta, etc, amb què hom s’imposa a una persona o grup”. Estem parlant, en definitiva, de supremacisme, d’algú que es creu superior a un altre o a uns altres per la seva condició de blanc, de fort, de mascle, d’hisendat, de poderós, d’Estat, d’imperi, etc, i exigeix la submissió d’un tercer a la seva voluntat i a les seves lleis.

La violència que l’Estat espanyol està exercint aquests dies contra persones, empreses, entitats i institucions de Catalunya acusades del terrible crim de promoure que la gent decideixi el seu futur a les urnes demostra que ens enfrontem al feixisme; i aquesta realitat, la lluita contra el feixisme, demana la cohesió i la fermesa de tots els demòcrates europeus. El feixisme comença despullant de drets tots aquells que considera inferiors, i després, com està passant, criminalitza la dissidència, intimida periodistes, esclafa la llibertat de premsa, esclafa la llibertat d’expressió, imposa el pensament únic, subvenciona associacions enaltidores del feixisme, prohibeix els actes i les reunions que li són desafectes, requisa revistes amb anuncis que diuen la paraula “democràcia”, envaeix les conselleries de Governació, d’Economia, d’Exteriors i d’Afers Socials, irromp en les redaccions de diaris i setmanaris, irromp en les empreses de missatgeria, escorcolla impremtes, estableix controls a les carreteres a la recerca de conductors que duguin algun paper relatiu a l’1 d’octubre, viola la correspondència a les oficines de correus cercant-hi continguts que qualifica de subversius, assalta els domicilis particulars que tenen pancartes amb el lema “democràcia” o “referèndum’ al balcó, imposa sancions de milers i milers d’euros a ciutadans per raons ideològiques, suprimeix els drets civils, interposa querelles criminals multitudinàries, efectua detencions massives, engrosseix cada minut la llista de presos polítics…

I, tanmateix, això no és res comparat amb el que l’Estat espanyol és capaç de fer en els dies que vindran. Em pregunto quan tindran valor d’ocupar TV3 i Catalunya Ràdio davant de tot el planeta. És el primer que fan els dictadors quan volen imposar el pensament únic: ocupar-ne la ràdio i la televisió nacionals. Ja fa anys que el govern espanyol en té ganes, però l’esguard amatent del món el frena. Això no treu, però, que la cerrazón que el caracteritza li enteli el cervell i el faci reafirmar-se per mitjà de la força. No s’adona que aquesta força porta implícita la seva futura i traumàtica derrota.

Mentrestant, això sí, intentarà fer tot el mal que pugui. El seu paroxisme supremacista, que l’empeny a emmordassar Catalunya, a exigir-li literalment “la rendició” i a delirar imaginant que els catalans ens agenollarem i demanarem perdó per gosar enraonar de tu a tu amb l’Estat espanyol, no li deixa veure que no ens cal fer cap campanya en favor de l’1 d’octubre. Per què l’hauríem de fer? És absolutament innecessària. La campanya ens l’està fent ell solet, ja que si quedava algun català que, santa innocència!, no se n’havia assabentat, ara no sols n’està al cas sinó que té ben clar que l’1-O anirà a votar i que el seu vot, sigui del signe que sigui, serà un acte d’afirmació contra el totalitarisme i contra el supremacisme. Ara que tothom veu units PP, PSOE i Ciudadanos en aquesta inquisitorial croada espanyola contra els Heretges de la Santa Madre España i contra els Drets Humans, són molts els qui troben resposta a la pregunta: “Per què Franco va morir al llit?”

No hi ha pas xoc de trens, només hi ha una imatge; la imatge que difonen tots els mitjans de comunicació d’arreu del món: un Estat que per mitjà de forces paramilitars envaeix carrers, institucions, empreses i cases particulars de Catalunya i un poble català pacífic que se’ls mira amb la saviesa de l’ancià que sap que tot aquest teatre no és res més que la façana d’un immens complex d’insignificança. El món sap que l’1 d’octubre els catalans estem cridats a les urnes per decidir el nostre futur. Aquesta és la raó per la qual tenim entre nosaltres quatre-cents periodistes internacionals. L’1 d’octubre, per tant, votarem. I tant que votarem! Votarem perquè l’Estat espanyol no és ningú, absolutament ningú, per dir a Catalunya sobre què pot votar i sobre què no pot votar. Si a l’Estat espanyol li agrada, bé; i si no, també.

La suspensió dels Drets Civils (per Víctor Alexandre)

http://elmon.cat/opinio/24852/la-suspensio-dels-drets-civils

1 d’octubre: Sí

2 d’octubre: DUI

DUI o DUI. Quan trencarem la dependència amb la “Injusticia Espanyola” i els seus bancs, clars objectes de repressió?

L’1 d’octubre el Referèndum, però si no el deixen fer o resulta adulterat aleshores sense cap dubte obeïu el 27S i fem la DUI urgent.

Ompliran Catalunya de policies i guàrdies civils, els bancs, Sabadell, La Caixa, BBVA-Caixa de Catalunya estant a les seves ordres i tot un seguit de mesures que només podrem afrontar si declarem la independència i deixem de dependre de la injustícia espanyola. Ara ja és una qüestió de supervivència.”
 

Doncs què esperem? DUI immediata ja!

La segona mesura serà posar a ratlla els bancs que operin en territori català per tal que no puguin embargar cap compte corrent sense l’autorització de la Judicatura i altres autoritats Catalanes.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa

L’1 d’octubre votem, si no es pot fem la DUI urgent. Tinguem-la apunt.

L’1 d’octubre votem Sí a la nostra Independència, si no es pot votar o no valen les votacions per causa d’aquesta repressió que de nou pateix ara mateix el nostre Poble, aleshores hem de fer la DUI immediata per dignitat i justícia envers nosaltres i envers tots els Pobles que com nosaltres fan cua per assolir la seva plena llibertat o sigui la seva plena Independència.

Això va d’Independència! Una Nació si no és lliure no pot ser plenament democràtica.
.

Potser també tenen raó. Ho escric parlant d’allò que ara mateix i ja fa dies, o mesos o anys, els processistes diuen que això va de democràcia.

Som a l’hora de la democràcia, o més ben dit, l`hora de l’augment -o retrocés- de la democràcia en el tracte entre els estats i les nacions com la nostra que volen pujar en la categoria d’autogovern fins a la plenitud. L’hora de l’ascensió de nivell d’aquell dret que Wodrowod Wilson va defimir el 2014 com a Dret Humà número 14, el Dret de tots els Pobles a l’autodeterminació.

Quan una nació, com la nostra o semblant, accedeix a aplicar i fer efectiu aquest dret sublim, quan és capaç de trencar els rols de maltractament i submissió, aleshores la causa dels Pobles avança, l’Europa de les Nacions lliures, la llibertat del Rif, la llibertat del Kurdistan, la llibertat dels Tibetans i tantes altres causes que fan cua en el nostre món i en la nostra història.

Va de democràcia? -i tant que sí! de la Democràcia dels Pobles, la interdependència dels Pobles Independents, dels pobles que assoleixen autogovernar-se amb plenitud o sigui sense interferències ni fiscalitzacions alienes que et menystinguin per sistema i permanentment.

Senyors, catalans tots, això va d’Independència, i sols reeixirem si assolim recuperar i restituir en la seva totalitat aquella plenitud i maduresa del nostre Poble, de la nostra Nació, que fou explicada per Pau Casals a l’ONU, aquella plenitud i maduresa que havíem d’haver millorat fins a la perfecció, però que mai! mai havíem d’haver perdut.

Si Catalunya guanya aquest pols contra l’orgull i les males maneres de fer d’un Imperi decadent que està apunt de perdre un altre dels Pobles que des de fa centúries ha empresonat, subjugat i torturat, aleshores la causa dels Pobles Liiures avança.

Si Catalunya perd aquest pols amb l’Espanya altiva i orgullosa, si Catalunya no assoleix trencar aquesta submissió i autodeterminar-se, aleshores tristament s’aboca a la seva possible dissolució i decadència a extrems que no ens podem imaginar.

Però, no som pas prou conscients de la vergonya que representa ser un Poble trist i acomodat a la submissió, un Poble “meravellòs” però que en realitat té segrestada i anul·lada la seva “meravella”, la seva idiosincràsia, la seva genuïna aportació a la humanitat, un Poble que per fora és vernís de somriures i win-wins, però per dins és poruc, trist, acomodat i covard.

Per dignitat i per justícia, l’1 d’octubre votem i si no es pot votar aleshores hem de fer la DUI. Tinguem-la apunt.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa

Catalonia is going to complete the “West Cross”in Europe once catalans make the UDI without fear. “DUI ja!”

Catalonia is going to complete the “West Cross”in Europe once catalans make the UDI without fear.

“The West Cross in Europe, the Saint George’s flag and our “Estelada*”

With Catalonia, the West can complete one of the Europe’s major axes, I refer to the anglo-saxon axis which connects the USA with London and goes to Israel, with a democracy’s and liberty’s defense style with which Catalonia is going to fit and is going to become a valve that somehow still remains outstanding.

The other more significant axis links Germany, France and Italy.

The northern arch is formed by countries like Sweden, Norway, Iceland and Denmark.

In addition, for Europe, is not good that England feels a little alone, and with Catalonia, England is going to find a good ally and another secure companion.

The two well-completed axes will draw a cross, not of bright stars as the one’s drawn by the well known and beautiful constellation named “the cross of the southern seas”, compass and north of the ships and sailors throughout all the history, but a cross made by different white stars corresponding to the european nations, stars that simbolizes the freedom of peoples that enjoy the supreme value of his own independence, white stars such as the one that appear within the blue triangle of our “estalada” and also fill with magnificence the USA flag.

Salvador Molins, councilor of Catalunya Acció, member of the ANC and member of Òmnium Cultural.

* “Estelada”  independance of Catalonia flag

—————————————————-

https://www.learnliberty.org/blog/breaking-up-spain-secession-and-individual-rights/

https://www.nytimes.com/2017/06/23/opinion/catalonias-challenge-to-spain.html

https://www.irishtimes.com/opinion/editorial/referendum-in-catalonia-sleepwalking-into-a-crisis-1.3126878


https://www.ft.com/search?q=Catalonia%E2%80%99s+referendum+exposes+a+divided+Spain+  

Espanya ataca i no es veu per enlloc la prudència de fer una DUI.

Josep Castany     Facebook

“el que estan aconseguint al no proclamar la independència (DUI) com bé podrien fer al Parlament de forma democràtica i d’acord amb el Dret Internacional, és alimentar la bèstia, reforçar-la, que s’organitzi i que s’encabroni. I el que esteu veient ara és només un aperitiu … “

16 minuts · 

Detendrien el president Puigdemont i aquí encara els bons minyons processistes i referendistes anirien fent manifestacions per a defensar la democràcia (dins d’Espanya, es clar) i fent grans discursos autocomplaents a la vegada que estèrils, en lloc de proclamar la independència que per això se’ls va votar i engegar-los a la merda d’una vegada.

De tant demòcrates que es pensen que són, resulta que són uns pobres esclaus i es deixen esclafar com a cucs, incapaços ells de trencar amb l’amo, amb el seu abús, la seva injustícia i la seva repressió. Per això ara diuen que això no va d’independència sinó que va de democràcia. Ja, la democràcia dels esclaus incapaços d’alliberar-se democràticament fent la DUI.

L’autonomisme i el processisme han configurat una psicologia col·lectiva de món màgic, infantil i innocent. Han fet creure els catalans que vivíem en una democràcia, que el millor era no parlar del franquisme i la seva herència i oblidar-lo, que no s’havia de respondre als menyspreus que rebíem contínuament els catalans, que a Catalunya vivíem en una gran convivència (sempre que els catalans no reclaméssim drets), que la nostra independència (o sigui destruir Espanya) serà “la revolució dels somriures” o serà una gran “festa de la democràcia”. Quan els polítics actuen tard i a deshora, el poble se n’adona de la realitat i veu el conflicte quan ja li està explotant als morros.

Josep Castany

5h · 

9h · 

Comentaris
Josep Maria Ferrer Blanch

Josep Maria Ferrer Blanch El que fan aquesta genr es fotre pilotes fora. Guanyar temps i anar dilüint el procés. Si en quinze dies no es proclama l’independéncia crec qu’ens tindríem que posar d’acord i agafar el parlament. I no deixar-ne sortir ni un fins que no proclamin l’independéncia.

Rosa Maria Marès

Rosa Maria Marès El tracte que esta donant l’estat espanyol a Catalunya, ja comença a fer acceptar internacionament la idea de que el govern podra fer una DUI i que será acceptada com “mal menor” pels estats democratics. Crec sincerament que Puigdemont ja ho tè calculat. O referendum o DUI i acceptació internacional de facto a quansevol de les dues opcions. “Fait accomplit”, i Real politique
Josep Castany

Data i hora: 16 setembre 13:43 · 

La DUI s’ha de fer, abans o després del Referèndum, millor abans.

La DUI és legal internacional segons el Tribunal de Dret Internacional de L’Haia. La DUI s’ha de fer, abans o després del Referèndum, millor abans.

Quan fas la DUI deixes de ser un afer intern de l’estat del que et vols separar, amb tot el positiu que això comporta.

Les dificultats del dia després són les mateixes tan en el cas d’haver fet la DUI com en el cas d’haver fet el Referèndum en espera del natural reconeixement de diferents estats, quants més millor, i quan més influents millor.

L’endemà s’entra en la darrera fase, la fase de la fermesa dels catalans, fins que es buidin plenament i marxin de Catalunya les forces, les prerrogatives i les institucions de l’estat espanyol.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa