“Catalunya completarà la “Creu d’Occident” a Europa un cop faci, sense por, la DUI”

La Independència cada dia més aprop! Quan farem el salt? com farem el salt? BIC 2294

La Creu d’Occident a Europa, la bandera de Sant Jordi
i la nostra Estelada.

Amb Catalunya, Occident pot completar en el marc d’Europa un dels seus grans eixos, em refereixo a l’eix anglosaxo que connecta els Estats Units amb Londres i va fins Israel, un estil de democràcia i de defensa de la llibertat en el que Catalunya encaixarà bé i esdevindrà una vàlua que d’alguna manera encara resta pendent.

L’altre eix més significatiu enllaça Alemanya, França i Itàlia. L’arc del Nord el formen països com Suècia, Noruega, Islàndia i Dinamarca, …

A més, dins d’Europa no és bo que Anglaterra es trobi gaire sola i amb Catalunya hi trobaria un bon aliat i una altra ferma companya.

Els dos eixos ben completats dibuixaran una creu, no pas d’estels lluents com els que dibuixen la famosa i bonica constel·lació anomenada «la Creu dels Mars del Sud» brúixola i nord de vaixells i mariners al llarg de tota la història, sinó una creu formada pels diferents estels blancs corresponents a les nacions europees, estels que simbolitzen la llibertat dels Pobles que frueixen del suprem valor de la seva pròpia independència, estels blancs com el que figura dins del triangle blau de la nostra estelada.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa.

Catalunya recuperarà la seva Independència, tan si com no! No ens rendirem fins assolir-ho!

Catalunya recuperarà la seva Independència, tan si com no! No ens rendirem fins assolir-ho!

Seurem i parlarem amb un sol interès: Catalunya i la seva llibertat! __ EA 1506

Catalunya recuperarà la seva Independència, tan si com no! No ens rendirem fins assolir-ho!

Si el 9N no guanyem la Consulta, el més aviat possible, sense límits de cap mena ho tornarem a intentar.

Per a nosaltres, els independentistes catalans, la Independència no és un estadi sinó el segon valor suprem de la Nació, després del primer valor que és la seva existència.
Els Pobles com les persones després d’existir han de ser plenament lliures, o el que és el mateix, les persones lliures i les nacions independents.

————

La nostra Independència no és negociable, els catalans no ens rendirem fins a recuperar plenament les nostres constitucions i llibertats.

Continuarem tan si com no el camí que vàrem endegar fa més de 1000 anys, el camí d’una nació lliure i plena, la nació dels catalans!
Continuarem la tasca de llibertat i plenitud que vàrem gaudir i sobretot defensar durant set segles de sobirania i aquests tres segles darrers de submissió a la maldestre Castella, i a l’ara anomenada Espanya.

A Catalunya procurarem una possible sortida cada any a partir d’ara!

Cada 11 setembre, Dia de la Resistència, farem una  “Consulta per la Independència” anual fins assolir la Victòria definitiva i recuperant la nostra plena sobirania i unitat.

Volem guanyar la Independència de tota la Nació, no solament la del Principat de Catalunya, i també com Andorra amb cadira a l’ONU.
 

No ens rendirem mai fins assolir la Independència de tota la Nació Catalana.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre d’UPDIC (Units per Declarar la Independència Catalana.
 
Publicat fa 20th September per Salvador Molins, BIC-CA
0
  1. “A la taula de Sant Bernat qui no hi és no hi és comptat” Democràcia=50+1 responsables en igualtat d’oportunitats.“A la taula de Sant Bernat qui no hi és no hi és comptat”

    “A la taula de sant Bernat qui no hi és no hi és comptat”
    50 + 1 és el principi de la democràcia, l’abstenció és responsabilitat de qui s’abstet. Si no t’interessa el que es planteja el teu Poble és que tant et fa una cosa com l’altra.
    Dret a participar amb responsabilitat i igualtat d’oportunitats.

    ELECCIONS EUROPEES. Els 1.401.421 vots que van aconseguir ERC, CiU i ICV en són pocs en relació amb els 5.317.789 catalans cridats a les urnes. Tot just un 26% del cos electoral. “De cara a Europa, això no és força suficient”, apunta. “Encara han d’aparèixer un milió de vots independentistes més”,

    Publicat fa 13 hours ago per Salvador Molins, BIC-CA
    0

    Afegeix un comentari

  2. William Cole de Los Angeles Times: “Catalunya ha de pensar en la possibilitat d’una DUI” https://ow.ly/CrUqg
    M’agrada que algú aporti una mica de sentit comú en aquest circ de tres pistes en què s’ha convertit la hipotètica consulta no vinculant amb tres respostes dins de la legalitat espanyola.
    Publicat fa 3 weeks ago per Salvador Molins, BIC-CA
    0

    Afegeix un comentari

  3. Publicat fa 3 weeks ago per Salvador Molins, BIC-CA
    0

    Afegeix un comentari

  4. “Si Catalunya s’independitza, naturalment trobarem la manera de treballar-hi.” (Ambaixador dels EUA al Regne Unit, Mr. Louis Susman). Mes clar, l’aigua.
    Publicat fa 3 weeks ago per Salvador Molins, BIC-CA
    0

    Afegeix un comentari

  5. 9N2014, qui guanya?

    Font: 324.cat
    El decret de convocatòria de la consulta del 9N diu que l’objectiu és conèixer l’opinió de les persones sobre el futur polític de Catalunya. Des de sempre aquesta consulta s’ha volgut diferenciar d’un referèndum vinculant o d’un plebiscit (aquesta suposada diferenciació, ara no la valoro).
     Com que s’ha repetit tant que és una consulta no vinculant, era d’esperar que ni el decret ni enlloc no s’especifiqui quina distribució de vots de cada opció significa la victòria d’una d’elles en la consulta.
    Tanmateix, també es repeteix sovint que si l’opció SÍ-SÍ no treu més del 50% dels vots, voldrà dir que ha perdut i (atenció a la maniobra!) que per tant han vençut les altres dues opcions, és a dir, el NO i el SÍ-NO juntes!?
     A veure, qui ha decidit que el NO i el SÍ-NO van junts? Qui decideix els equips d’opcions?
     En democràcia les normes apliquen per igual a totes les opcions. Si no es defineixen “equips” d’entrada, totes les opcions per guanyar han de treure el mateix percentatge de vots. Per tant, seguint l’anterior exemple, si el SÍ-SÍ no arriba al 50% de vots, s’ha de mirar quina altra opció arriba al 50% de vots per dir que ha guanyat.
    Font: cs.nyu.edu
    Si cap opció arriba al 50% de vots tenim dos camins:
    –          Declarar guanyadora l’opció amb més vots, o
    –          Fer una segona votació entre les dues opcions més votades per veure quina guanya superant (aleshores sí ja que seria una votació binària) el 50% dels vots
     Si això no es vol establir, com a mínim, cal foragitar del tot la idea i qualsevol comentari en el sentit que si el SÍ-SÍ no supera el 50% ha perdut i automàticament han guanyat les altres dues opcions formant un “equip imaginari”. La consulta perdria tot valor democràtic. Estem entesos?Podeu llegir l’article a:
    – El Punt Avui
    – Diari Gran Del Sobiranisme
    – Directe.cat 
    – e-noticies

    1 comentari:

    Pere Segura ha dit…

    La cosa hauriad’anar com en les eleccions. No governa el partit que treu el 50%. Posa que els del No no son majoria. La cosa queda entre els que volen estat propi. Cal atendre el queguanyi d’aquests. En realitat es tractad’Estat si o Estat no.
    Tanmateix caldrà veure on es troba la politiqueria o la gent.
    Als promotors d’aquest bloc, des de la transversalitat d’idees, d’orígens, ens uneix des de fa temps una visió, aleshores de futur, ara una visió de present: la INDEPENDÈNCIA de Catalunya.
    Publicat fa 3 weeks ago per Salvador Molins, BIC-CA
    0

    Afegeix un comentari

  6. No transformem la llengua en un miseriós plat de llenties !
    (Inclou un text de Maria Torrents)
    Pregunta nº5 de la gigaenquesta que els cervells pensants que l’han creat han tingut el detall de publicar-la en castellà per als catalanets esclaus que són incapaços d’utlitzar el català quan fan el porta a porta pel seu propi país. Aquí teniu la gran creació de pregunta que pot ser un bon exemple de quan un grup humà passa de comportar-se com a individus que pensen i raonen a comportant-se com un ramat desdibuixat sense cap tipus de criteri ni personalitat i obeint qualsevol bestiesa que li fan fer. Gaudiu de la pregunta i sobretot no us oblideu d’aplaudir amb les orelles per a fer vent que és molt important per tal que “el procés” (de propera estrena als cinemes de tot Catalunya) tiri endavant i arribi a Ìtaca. I encara hi ha gent que em recomana fer-me voluntari d’aquesta rucada. Començo a entendre per què els polítics que ha triat la gent parlen com parlen a la gent que els ha triat.
    Aquí la pregunta en qüestió que m’ha fet descobrir entre d’altres animalades que el meu país no es diu Catalunya, sinó “el país nou”:
    “Alguns partits catalans s’han manifestat a favor que en el país nou el castellà sigui oficial, a més del català. Què n’opina?
    A) És normal, molts catalans tenen el castellà com a primera llengua.
    B) El català ha de tenir estatus de llengua nacional i el castellà ha de ser protegit perquè ningú pugui ser discriminat per motius lingüístics.
    C) El més important és que a Catalunya es parlin el màxim de llengües: el català, el castellà i moltes més”
    —————–

    1412 – 2012

    Aquest any 2012 fa exactament sis segles de la signatura del Compromís de Casp.
    Aquest any 2012 fa exactament sis segles de la signatura del Compromís de Casp. Sis segles que la nació catalana va engendrar la creació de la seva ombra nacional. Una ombra que l’ha anat engolint fins arribar a l’etapa final que ara vivim, on l’anorreament del nostre poble és un fet innegable.
    Al Compromís de Casp l’afany de poder, de riquesa i d’expansió, l’orgull, la prepotència, el cinisme i la capacitat de manipulació d’una part important de la noblesa de la corona catalano-aragonesa, de la burgesia mercantil i de l’església es van girar contra la pròpia nació, tot posant els seus interessos partidistes i personals per sobre de l’interès nacional. Van perpetrar una traïció, que en posar totes aquestes energies al servei d’una monarquia que mai va mirar pels interessos del país, sinó per la d’aquests magnats que l’havien entronitzat, i en darrera instància pels interessos de la nació castellana, generà una clivella profundament patògena per a la integritat de la nostra nació. Desproveïa el país d’unes energies psíquiques, les més primàries, que havien jugat un paper decisiu en la configuració de la grandesa de la corona catalano-aragonesa.
    Des d’aquell moment la capacitat de poder s’anà esllanguint i amb això la nostre grandesa nacional.
    Aquest procés no va ser ni senzill ni ràpid ni incruent. Hi hagué moltes veus lúcides, homes valents que el denunciaren i hi plantaren cara, però foren eliminats. I totes aquestes energies anaren a parar a mans d’una altra nació, que s’ha erigit en l’instrument de la nostra ombra. Una ombra que no para d’encalçar-nos, perquè en darrera instància, o vulguem o no, és part consubstancial de la nostra pàtria.
    En sis segles s’ha tancat el cercle colonitzador que s’inicià el 1412, un llarg període en què aquesta ombra s’ha acarnissat sobre la nostra identitat i la nostra ànima, per recordar-nos de manera brutal i dolorosa, que no podem sobreviure si no la tornem a integrar. No és casual que aquest procés hagi durat sis segles. El sis és el nombre del Maligne, el senyor de la mentida i la confusió, el rebel, el no reconegut. Aquest ha estat el seu temps. Un temps i una força que els catalans li han cedit, perquè no podem oblidar que al maligne li donen forma totes les energies psíquiques, tots els trets de caràcter que ens neguem. En ser incapaços de mirar-lo de fit a fit i d’integrar-lo al nostre món interior amb autoritat, esdevé l’ombra poderosa que es fa mestressa de la nostra vida, i la desfà. Només quan reconeixem en nosaltres totes les possibilitat, totes les energies, tots els trets de caràcter des del nucli d’autoritat interior, esdevenim sencers i forts. I l’ombra s’esvaeix, perquè ja no té cap funció.
    Hem arribat, doncs, al final del cicle. Només tenim davant nostre dues sortides. Seguir-nos negant a restituir-nos aquestes energies, seguir-nos negant a esdevenir sencers, restar en la nostra feblesa i convidar així definitivament a que la ràbia que conté aquesta ombra engoleixi aquells que no la volen reconèixer., i amb ells, la nació sencera. O bé, reconèixer que som nosaltres els que hem creat el Maligne, aquesta ombra poderosa que s’ha ensenyorit de casa nostra amb tota la ràbia del qui és ignorat, i que és la nostra inconsciència la que l’engreixa cada dia que passa.
    No ens ha de fer por ser conscients que dintre nostre hi rauen possibilitats d’un poder infinit. Rebutjar-les ens hi encadena, com s’ha demostrat en la nostra vida nacional. Allò que s’espera de nosaltres és que assumim la responsabilitat del nostre poder i siguem molt conscients de com el canalitzem, al servei de què i de qui.
    La feblesa que ha engendrat la pèrdua i la persistent negació d’una part fonamental de les nostres energies psíquiques ens ha portat on som. I no podem esperar que cap iniciativa política ens en tregui mentre no es corregeixi l’error fonamental que l’ha permès.
    Cal, amb una urgència peremptòria que els catalans s’adonin de la necessitat de portar a terme aquesta integració de la nostra ombra, i sobretot de la necessitat de posar al davant del procés d’independència homes i dones que demostrin amb actes aquesta integritat psíquica i de caràcter. Homes que exerceixin l’autoritat de la qual el país n’està orfe. Homes i dones que tinguin visió d’estat català, i pensin i actuïn com els estadistes que aquest país necessita per ressorgir de les seves cendres, tot posant èmfasis en els actes i en les paraules que han de ser conductores de la unitat i l’autoritat que ens són indispensables. Així doncs, cal parlar de nació catalana enlloc de Països catalans, cal parlar de català quan ens referim a qualsevol varietat dialectal de la nostra llengua…
    Els eunucs de la política autonomista, són el fruit insípid d’una terra capada. Són l’antítesi del que la nació catalana necessita per assolir una independència digna, que regeneri tot el nostre cos nacional. Amb la seva feblesa inciten els atacs contra la nostra nació. Es per això que la prepotència i la provocació, el menyspreu i la humiliació a la nostra llengua i a la nostra identitat són el nostre pa de cada dia.
    No entenen que per encarar i integrar l’ombra poderosíssima que hem generat no s’hi val el diàleg, ni fer pedagogia, només compta l’autoritat autèntica, la que neix d’un ésser integrat. L’únic diàleg que els colonitzadors de la nostra nació entenen és trobar davant seu la pròpia imatge. Això és l’únic que els aturarà i els dissoldrà. Creieu que els aliats a la segona guerra mundial els hi va passar pel cap fer pedagogia a Hitler? Sabien massa bé que una ombra poderosa com la que s’havia ensenyorit del poble alemany només es podia neutralitzar amb autoritat i poder. Els veieu capaços, a aquests eunucs de la política autonòmica d’obrir expedients disciplinaris i expulsar del cos de mossos d’esquadra els qui qüestionen i manipulen la legalitat lingüística, per citar només un cas?
    Aquest eunucs no poden entendre que la feblesa convida la prepotència, mentre l’autoritat coratjosa, l’atura i la dissol.
    Amb la seva feblesa encoratgen la humiliació i la destrucció del les restes de la nostra pàtria.
    Segurament, però, havia de ser així. “Perquè si el blat de gra no mor, no pot donar fruit abundós”
    La nació catalana va fer una florida primerenca i excepcional. Donà el seu fruit, i entrà en un procés de decadència perquè va negligir el seu ésser psíquic nacional en benefici del poder i dels diners. Aquest procés de podridura nacional ens ha obligat a sofrir allò que ens negàvem, a esdevenir més conscients per a poder superar el remolí que ens engoleix. I ens posa altra volta al capdavant, com a nació, del procés evolutiu de la humanitat, en aquests dolors de part d’una nova consciència, una consciència integrada, que reconegui la seva plenitud, i que superi aquest món polaritzat, endèmic i gastat.
    La nostra batalla per la independència s’inscriu en una batalla còsmica, la de descobrir la veritable naturalesa del mal, que nosaltres hem creat i hem fet poderós, en escindir-nos i negar-nos aquelles energies que formen, ho vulguem o no, part del nostre ésser, però que en la nostra miopia dualista ens neguem a actualitzar, i projectem cap enfora creant els nostres enemics.
    Tot aquest procés de podridura i sofriment nacional, té, en aquest context, quatre finalitats evidents:
    1-passar el sedàs per provar els qui són dignes del nou món que s’albira, els qui s’han mantingut fidels a a la plenitud del seu ésser individual i nacional, i no han doblegat el genoll davant el Baal de la colonització, l’escissió i la destrucció del nostre ésser.
    2-fer conscient per un nombre cada vegada més gran de persones, que l’exterior és el reflex del nostre món interior. I, per tant, fer evident que el renaixement de la nació catalana exigeix un nombre crític de catalans, disposats a mirar-se a ells mateixos amb sinceritat absoluta, i amb ells, la pàtria; assumir la tasca feixuga i dolorosa de reintegrar la nostra ombra i, tancant així la vella clivella que ens ha portat on som, recuperar l’autoritat i el poder intrínsecs de tot ésser sencer. Aquesta és la tasca inexcusable que ens interpel·la, i que espera la nostra resposta.
    3-aprendre les grans lliçons que la història ens forneix:
    La lliçó de la humilitat, que no hem de confondre amb la feblesa. Només els forts poden ser prou humils per mirar-se i adonar-se que és un mateix el qui crea el seu enemic i la font de la seva destrucció. Aquest lliçó ens ensenya que hem estat desfets per allò que ens hem negat.
    La lliçó de la unitat. En la doble vessant d’entendre que:
    a- la divisió de les lluites partidistes per sobre del bé nacional, i de l’individualisme patològic,”el rei al cos” que massa catalans semblen tenir, i que els impedeix d’escoltar l’altre i de mirar-se amb sinceritat a ells mateixos, han estat el germen de tots els nostres mals.
    b- que la integració de totes les energies psíquiques que malden per reunificar-se en cada un de nosaltres i en la nació catalana és l’únic camí per a regenerar-la i fer-la ressorgir de les cendres.
    4-fer possible que totes les immenses energies que s’havien desplegat en l’esclat de la nació catalana, que va florir i fruitar amb intensitat i bellesa durant unes quants segles, s’anessin replegant i l’abandonessin, per a congriar-se i possibilitar el salt cap al nou nivell de consciència i el món nou que construiran els qui estiguin disposats a fer aquest treball d’integració, l’única garantia de regeneració tant individual com nacional.
    Ja ho va anunciar Jung fa més de mig segle “Només a través de l’individual que conscientment integra la seva ombra pot esdevenir-se la regeneració”.
    La història ens interpel·la ara i aquí.. La resposta correcta és escrita a les nostres entranyes i als nostres cors. No la defugim!!
    Maria Torrents. Consellera de CA.
    Publicat fa 3 weeks ago per Salvador Molins, BIC-CA
    0

    Afegeix un comentari

  7. El profeta i la DUI

    El profeta “tot segueix al peu de la lletra per continuar l’engany i l’auto engany”

    COMP_BG
    La campanya del Dret a Decidir no és un camí cap a la independència sinó una estudiada “gran marrada” per intentar arribar al convergent “2016″ i anar tirant, mentre cada dia perdem pel camí 50 milions d’euros (8.800 milions de les antigues pessetes diàries, per fer-nos-en una idea precisa de com ens empobrim i retallem a dojo, tot menys aturar l’espoliació secular que ens ofega).
    La campanya del Dret a Decidir amb una consulta no vinculant és realment la campanya per no decidir res,  sols opinar, … ni tant sols opinar segons la voluntat i ordre dels nostres invasors i carcellers.  Perdem, doncs, cada dia, diners, dignitat, credibilitat, il·lusió i convenciment, gràcies al DRET A NO DECIDIR cru i de facto del gran auto engany de la mateixa ANC.
    Allargar aquesta situació és demencial, totalment injust i suïcida!
    ——————
    El profeta
    La Consulta ha mort! Descansi en pau!
    “Deixem que els morts enterrin els morts”
    Que ni Mas, ni el Junqueras, ni el Parlament, ni la Forcadell, ni la Muriel, ni el Viladabadal …
    la vulguin ressucitar, no!
    La Consulta és ben morta!
    Ara ja reposa al cel dels estatuts,
    concretament al costat de darrer estatut “tururut”
    Ara és l’hora de la DUI “la Declaració Unilateral d’Independència”
    la que tots diuen que és l’escenari menys adequat
    Tot intent de pactar amb Espanya està abocat al fracàs més absolut, això ja ho sabia Cambó fa més de cent anys, i també ho ha de saber el President i el Poble català, no podem al·legar ignorància sense abaixar la cara de vergonya.
    Gràcies als espanyols la Consulta ha mort, com l’estatut, no els vulguem ressuscitar,
    hi  perdrem el temps i la cordura.
    Ara és l’hora de la DUI sense dubtes ni aplaçaments, preparar la DUI, fer la DUI,
    només amb decisió i sumantt-hi 68 diputats del nostre Parlament.
    Parlant de la Consulta en negatiu “si la llavor del blat està corcada no pot donar bon fruit”.
    Parlant de la Consulta en positiu, “només quan el gra de blat  és bo i mort llavors pot donar fruit.
    Desinfectem la consulta del “no vinculant”, desinfectem-la de la pregunta trampa i aleshores tot seguit no la vulguem ressuscitar, ans al contrari acabem-la de matar i anem per la DUI.
    Si encara ens queda seny fem-ho ben de pressa, no deixem perllongar ni l’engany,  ni l’auto engany.
    Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre d’UPDIC
    (Units per a Declarar la Independència Catalana)
    Publicat fa 4 weeks ago per Salvador Molins, BIC-CA
    0

    Afegeix un comentari

  8. Les tres estructures d’estat bàsiques per a fer la DUI i obtenir el reconeixement internacional:
    Del Facebook de Josep Castany, Director General de Catalunya Acció:
    El millor enllaç per apropar la DUI i el reconeixement internacional:
    ———————–
    Les tres estructures d’estat bàsiques per a fer la DUI:
    El resultat de les urnes en unes eleccions és el que realment et dóna legitimitat a nivell internacional perquè expressa la voluntat de la gent. Les úniques estructures d’estat que necessitem per a ser independents són: Un Parlament escollit democràticament que és el representant legítim del poble a ulls internacionals, i un govern cohesionat amb un president que lideri de forma clara, determinada i responsable la independència, ja que aquest president és considerat l’interlocutor vàlid durant les negociacions internacionals prèvies i posteriors a la Declaració d’Independència al Parlament de Catalunya.
    Josep Castany
    N’estic fins al capdamunt de llegir pel facebook aquesta brama falsa de que la declaració d’independència sense el reconeixement internacional és paper mullat i que a base de posar en evidència Espanya “convencerem” els estats per tal que es posin al nostre costat. A veure, preparar una declaració d’independència significa precisament que el teu president i el seu equip de govern negociï de forma directa o indirecta el reconeixement del nou Estat Català per quan declaris la independència. I si et plau, deixem de confondre la gent dient coses que no són certes com que la forma d’aconseguir aquest reconeixement és demostrant la poca democràcia que té Espanya. Amb això el que et guanyes són simpaties, que ja està bé, però no tenen res a veure amb el reconeixement d’un nou estat independent. Als estats que es “posaran del nostre costat” com alguns diuen no els convences; els estats que et reconeixeran com a estat independent un cop declarem la independència, mai abans perquè no existeixes, ho faran perquè prèviament hi hauràs negociat., i tenint present que el reconeixement d’un nou estat funciona com unes fitxes del dominó d’influències geoestratègiques, econòmiques i de civilització ja ens podem imaginar qui seran els primers amb qui haurem de negociar si volem ser reconeguts. A veure si comencen a entendre com funciona el món perquè anar amb el lliri a la mà l’únic que aconsegueix és despistar i desorientar encara més a la gent i anar de pet al fracàs.
    Josep Castany.
    Ara comença la partida de debò per la nostra independència, quan Espanya et nega els teus drets i la teva existència i tu has de decidir si fas un pas endavant o et pixes a sobre i fas un pas endarrere.
    Josep Castany.
    Publicat fa 4 weeks ago per Salvador Molins, BIC-CA
    0

    Afegeix un comentari

  9. Blindem el Procés d’Independència de Catalunya davant dels enemics més propers i letals:

    Consulta no Vinculant, resposta partida en quatre, federalismes i tercera via camuflades.

    Avui, divendres 26 de setembre del 2004, apareixia al Diario el País la trampa “Urkullu” del sempre interessat PNV basc, sempre aliè als interessos del Poble de Catalunya.
    La nostra sobirania no té res a veure amb Euskadi, ells van a la seva i per una engruna de poder o sobirania seva han sacrificat i sacrificaran la nostra, deu ser part del que en podríem dir “egoisme d’estat”. Catalunya en aquest sentit peca d’ingenuïtat.
    Urkullu torna a treure en joc l’engany de la “Soberanía Compartida”. No em de caure en cap trampa, per a Catalunya només hi ha un futur propi i autèntic, la sobirania plena i urgent, la Independència! A la que no podem renunciar de cap manera i més encara, la hem de protegir i ens hem de protegir dels nostres enemics més directes i propers en el temps, com són la condició no vinculant de la Consulta a la que ens hi aboquen Mas i CiU seguits dels demés partits, i també l’altra gran enemic que és la Pregunta Trampa, la millor pregunta -vols un estat, vols que sigui independent?- però partida i condicionada amb lectura de resultat incert que amb tres respostes o dues més dues combinades divideix l’electorat en tres o quatre parts i l’aboca a la tercera via -ens encolomen la tercera via en forma d’una pregunta aparentment innocent-. Aquesta és la gran obra de Mas i Duran ajudats per l’Herrera i la Camats i les seves arts i manyes.
    Amb aquests dos enemics a la ma, Mas i Duran, i probablement Herrera, deixen l’actual Procés de Secessió d’Espanya i l’imminent Referèndum “Consultiu?” en paper mullat i aboquen al fracàs la difícil victòria d’un afer tan important per a nosaltres com és la Independència que és per a molts com un salt al buit.
    Davant d’aquestes dues gegants amenaces els catalans hem de blindar el nostre objectiu, la nostra determinació i el camí que hem de seguir sense dubtar, o sigui hem de blindar el procés d’Independència de Catalunya fins assolir l’Estat Català Independent que sigui garant de la nostra plena sobirania.
    Si perdem la Consulta, vistes aquestes greus dificultats i entrebancs, no esperarem una altra generació, sinó que de seguida ho tornarem a intentar, cada 11 de setembre, en cada una de les diferents eleccions, ho tornarem a intentar fins que assolim fer la DUI i aplicar-la tot seguit.
    Salvador Molins, CA, UPDIC, soci de l’ANC
    La Independència no és moneda de canvi ni objecte de pressió per forçar a pactes o concessions

    Volem Catalunya Independent com Dinamarca, Suïssa o Israel, membres actius i amb cadira a l’ONU, amb opció al Consell de Seguretat.

    Volem un estat normal per a un país normal, una
    Catalunya Independent com Dinamarca, Suïssa o Israel, un estat membre actiu de l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Sempre ho hem volgut així i així serà.
    Preparem ja la Declaració Unilateral d’Independència.
    DUI iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii !!!
    —————
    Catalunya va equivocar-se de parella,
    amb Castella potser voluntàriament i amb Espanya
    a la força.
    No tornem a caure en el pitjor error de la nostra història!
    —————-

    Catalunya, Poble Català!
    No et federis mai, tu has nascut per esdevenir plenament sobirà!

    Només la Confederació és vàlida per a Catalunya, la lliure confederació de les terres de la seva parla.
    A banda d’aquesta Confederació vés amb compte i sobretot amb Espanya no t’hi assocïis, no t’hi federis i si pot ser no t’hi relacionis.
    Ves amb compte, no et federis mai amb un pinxo! i menys amb 14 pinxos!
    No et federis mai amb un estrany.
    No et federis mai amb un dictador.
    No et federis mai amb 14 enemics. (14 autonomies castellanes)
    No et federis mai amb 15 egoistes. (14 autonomies i el seu govern central)
    No et federis mai amb qui se senti el centre del món trepitjant als altres..
    No et federis mai amb qui es creu amb dret a aixafar als altres, a dominar-los, a fiscalitzar-los.
    No et federis mai amb amb un colonitzador.
    No et federis mai amb un imperialista.
    No et federis mai amb ningú que no respecti i que sota qualsevol concepte posi pals a a les rodes al ple desenvolupament de la llengua catalana.
    No et federis mai amb ningú que t’imposi les seves lleis i no respecti escrupolosament les teves.
    No et federis mai amb ningú que et vulgui imposar la seva constitució.
    No et federis mai amb ningú que no et deixi les portes obertes per sortir de la federació.
    No et federis mai amb ningú que et gravi amb impostos abusius.
    No et federis mai amb ningú que vulgui controlar les teves escoles.
    No et federis mai amb ningú que vulgui imposar-te la seva història, o la seva manera de veure la teva història.
    No et federis mai amb qui no pugui acceptar que tinguis Seleccions Nacionals plenament reconegudes internacionalment.
    No et federis mai amb qui no et deixi ser actor europeu i mundial de Ple Dret.
    No et federis mai amb qui sempre vol decidir les teves coses.
    No et fedris mai amb qui sempre vol interferir i condicionar les teus negocis i les teves relacions comercials.
    No et federis mai amb aquells que permetin que les empreses que operen en el teu territori paguin els seus impostos en països aliens.
    No et federis mai amb aquells que de tant que et necessitin no et deixin viure.
    No et federis mai amb aquells que menyspreïn els teus símbols, el teu himne, les teves banderes.
    No et federis mai amb qui t’ha prohibit qualsevol tipus de relació lliure entre els teus territoris.
    No et federis mai ni amb Espanya, ni amb els espanyols, ni amb les seves comunitats, inclosa Euskadi, ni amb els seus governs.
    No ho facis perquè seria el certificat de defunció de tota la nostra nació i aleshores Catalunya emmudiria per sempre!
    Catalunya no et federis mai amb Espanya, ni amb Euskadi ni amb Europa.
    Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre d’UPDIC (Units per Declarar la Independència Catalana)
    Publicat fa 27th September per Salvador Molins, BIC-CA
    0

    Afegeix un comentari

  10. Els enemics del procés:

    Consulta no Vinculant, resposta partida en quatre, federalismes i tercera via camuflades.

    Avui, divendres 26 de setembre del 2004, apareixia al Diario el País la trampa “Urkullu” del sempre interessat PNV basc, sempre aliè als interessos del Poble de Catalunya.
    La nostra sobirania no té res a veure amb Euskadi, ells van a la seva i per una engruna de poder o sobirania seva han sacrificat i sacrificaran la nostra, deu ser part del que en podríem dir “egoisme d’estat”. Catalunya en aquest sentit peca d’ingenuïtat.
    Urkullu torna a treure en joc l’engany de la “Soberanía Compartida”. No em de caure en cap trampa, per a Catalunya només hi ha un futur propi i autèntic, la sobirania plena i urgent, la Independència! A la que no podem renunciar de cap manera i més encara, la hem de protegir i ens hem de protegir dels nostres enemics més directes i propers en el temps, com són la condició no vinculant de la Consulta a la que ens hi aboquen Mas i CiU seguits dels demés partits, i també l’altra gran enemic que és la Pregunta Trampa, la millor pregunta -vols un estat, vols que sigui independent?- però partida i condicionada amb lectura de resultat incert que amb tres respostes o dues més dues combinades divideix l’electorat en tres o quatre parts i l’aboca a la tercera via -ens encolomen la tercera via en forma d’una pregunta aparentment innocent-. Aquesta és la gran obra de Mas i Duran ajudats per l’Herrera i la Camats i les seves arts i manyes.
    Amb aquests dos enemics a la ma, Mas i Duran, i probablement Herrera, deixen l’actual Procés de Secessió d’Espanya i l’imminent Referèndum “Consultiu?” en paper mullat i aboquen al fracàs la difícil victòria d’un afer tan important per a nosaltres com és la Independència que és per a molts com un salt al buit.
    Davant d’aquestes dues gegants amenaces els catalans hem de blindar el nostre objectiu, la nostra determinació i el camí que hem de seguir sense dubtar, o sigui hem de blindar el procés d’Independència de Catalunya fins assolir l’Estat Català Independent que sigui garant de la nostra plena sobirania.
    Si perdem la Consulta, vistes aquestes greus dificultats i entrebancs, no esperarem una altra generació, sinó que de seguida ho tornarem a intentar, cada 11 de setembre, en cada una de les diferents eleccions, ho tornarem a intentar fins que assolim fer la DUI i aplicar-la tot seguit.
    Salvador Molins, CA, UPDIC, soci de l’ANC
    La Independència no és moneda de canvi ni objecte de pressió per forçar a pactes o concessions

    Volem Catalunya Independent com Dinamarca, Suïssa o Israel, membres actius i amb cadira a l’ONU, amb opció al Consell de Seguretat.

    Volem un estat normal per a un país normal, una
    Catalunya Independent com Dinamarca, Suïssa o Israel, un estat membre actiu de l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Sempre ho hem volgut així i així serà.
    Preparem ja la Declaració Unilateral d’Independència.
    DUI iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii !!!
    —————
    Catalunya va equivocar-se de parella,
    amb Castella potser voluntàriament i amb Espanya
    a la força.
    No tornem a caure en el pitjor error de la nostra història!
    —————-

    Catalunya, Poble Català!
    No et federis mai, tu has nascut per esdevenir plenament sobirà!

    Només la Confederació és vàlida per a Catalunya, la lliure confederació de les terres de la seva parla.
    A banda d’aquesta Confederació vés amb compte i sobretot amb Espanya no t’hi assocïis, no t’hi federis i si pot ser no t’hi relacionis.
    Ves amb compte, no et federis mai amb un pinxo! i menys amb 14 pinxos!
    No et federis mai amb un estrany.
    No et federis mai amb un dictador.
    No et federis mai amb 14 enemics. (14 autonomies castellanes)
    No et federis mai amb 15 egoistes. (14 autonomies i el seu govern central)
    No et federis mai amb qui se senti el centre del món trepitjant als altres..
    No et federis mai amb qui es creu amb dret a aixafar als altres, a dominar-los, a fiscalitzar-los.
    No et federis mai amb amb un colonitzador.
    No et federis mai amb un imperialista.
    No et federis mai amb ningú que no respecti i que sota qualsevol concepte posi pals a a les rodes al ple desenvolupament de la llengua catalana.
    No et federis mai amb ningú que t’imposi les seves lleis i no respecti escrupolosament les teves.
    No et federis mai amb ningú que et vulgui imposar la seva constitució.
    No et federis mai amb ningú que no et deixi les portes obertes per sortir de la federació.
    No et federis mai amb ningú que et gravi amb impostos abusius.
    No et federis mai amb ningú que vulgui controlar les teves escoles.
    No et federis mai amb ningú que vulgui imposar-te la seva història, o la seva manera de veure la teva història.
    No et federis mai amb qui no pugui acceptar que tinguis Seleccions Nacionals plenament reconegudes internacionalment.
    No et federis mai amb qui no et deixi ser actor europeu i mundial de Ple Dret.
    No et federis mai amb qui sempre vol decidir les teves coses.
    No et fedris mai amb qui sempre vol interferir i condicionar les teus negocis i les teves relacions comercials.
    No et federis mai amb aquells que permetin que les empreses que operen en el teu territori paguin els seus impostos en països aliens.
    No et federis mai amb aquells que de tant que et necessitin no et deixin viure.
    No et federis mai amb aquells que menyspreïn els teus símbols, el teu himne, les teves banderes.
    No et federis mai amb qui t’ha prohibit qualsevol tipus de relació lliure entre els teus territoris.
    No et federis mai ni amb Espanya, ni amb els espanyols, ni amb les seves comunitats, inclosa Euskadi, ni amb els seus governs.
    No ho facis perquè seria el certificat de defunció de tota la nostra nació i aleshores Catalunya emmudiria per sempre!
    Catalunya no et federis mai amb Espanya, ni amb Euskadi ni amb Europa.
    Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre d’UPDIC (Units per Declarar la Independència Catalana)

 

“Catalunya completarà la “Creu d’Occident” a Europa un cop faci, sense por, la DUI”

“Catalunya completarà la “Creu d’Occident” a Europa un cop faci, sense por, la DUI”

La Independència cada dia més aprop! Quan farem el salt? com farem el salt? BIC 2294

La Creu d’Occident a Europa, la bandera de Sant Jordi
i la nostra Estelada.

Amb Catalunya, Occident pot completar en el marc d’Europa un dels seus grans eixos, em refereixo a l’eix anglosaxo que connecta els Estats Units amb Londres i va fins Israel, un estil de democràcia i de defensa de la llibertat en el que Catalunya encaixarà bé i esdevindrà una vàlua que d’alguna manera encara resta pendent.

L’altre eix més significatiu enllaça Alemanya, França i Itàlia. L’arc del Nord el formen països com Suècia, Noruega, Islàndia i Dinamarca, …

A més, dins d’Europa no és bo que Anglaterra es trobi gaire sola i amb Catalunya hi trobaria un bon aliat i una altra ferma companya.

Els dos eixos ben completats dibuixaran una creu, no pas d’estels lluents com els que dibuixen la famosa i bonica constel·lació anomenada «la Creu dels Mars del Sud» brúixola i nord de vaixells i mariners al llarg de tota la història, sinó una creu formada pels diferents estels blancs corresponents a les nacions europees, estels que simbolitzen la llibertat dels Pobles que frueixen del suprem valor de la seva pròpia independència, estels blancs com el que figura dins del triangle blau de la nostra estelada.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa.

Per la Independència, jo també sóc Joan Coma. Vam guanyar el 27S amb 72 diputats: fem la DUI !

15401011_10210724862192148_8967646627964774933_nbatalla

La batalla que toca ara és entre un referèndum perdible i una DUI possible de fer (72 diputats, govern regional i President democràtic) senzilla de fer  i a la vegada ja homologada pel Tribunal Internacional de la Haia que en va assentar jurisprudència en el cas de Kosovo.

És una batalla d’estratègies entre els favorables a la DUI i els favorables a un RUI tret de la màniga i rectificat de full de ruta en només 4 mesos.

 

És una batalla per la determinació i fermesa en l’aclariment que el 27S es va guanyar i per aquest motiu segons la voluntat dels catalans independentistes s’ha de fer la DUI “Declaració Unilateral d’Independència” i no pas l’engany de que els catalans van ordenar una transició entre el post autonomisme i la pre independència.

Puigdemont com Mas al seu torn fa una interpretació esbiaixada de la voluntat dels catalans manifestada a les urnes -de que tan presumeixen-, les urnes del 27S que la mateixa nit electoral van córrer a desmentir -CUP i de fet JXSI- “No som prous” digueren els incomplidors i mecs polítics que ens ha tocat patir. Amb el consentiment dels figurants de la pel·lícula, ANC, ÒMNIUM i AMI.

El pretès i subliminal “DRET A DECIDIR” dels catalans no existeix ni és respectat ni pels mateixos partits i polítics pretesament independentistes -amb raó s’autoanomenen sobiranistes, nova pastanaga que eludeix el compromís real del mot independència o independentista. Aquests partits i capdavanters sempre es salven la rereguarda i l’escapatòria dels compromisos que contrauen amb els seus votants. El Poble català de nou és enganyat i traït.

Jo sóc Joan Coma, sols per la Independència, això sí amb gran respecte per la seva fermesa i determinació i preocupat per les sensacions que ha d’haver patit indefens en mans de l’enemic primer de Catalunya i els catalans. Aquests dos dies he pensat amb ell, però de moment sols ell i també el Santiago Espot han baixat al segon pis del Bunker de l'”Audiencia Nacional Española” rodejats de GEOS ESPAÑOLES amb metralletes carregades en mà.

Preparem la DUI perquè ens enfrontem a un Imperi decadent i nervió que morirà matant ni que sigui jurídicament o amb tupinades que ja estant en marxa* de l’alçada d’una catedral capaces de fer descarrilar qualsevol referèndum previst i preparat pels incauts catalans i els seus nefastos i dèbils polítics capdavanters. Ai las!  (L’institut Cervantes no para de fer cursos sobre la “nacionalidad española” entre els immigrants a Catalunya, i a Catalunya l’entrada de gent de parla castellana i altres d’agrupaments familiars i altres arguments semblants no s’ha aturat ni un dia, al revés, no para de créixer …)

Preparem la DUI per protegir-nos i per guanyar la Independència.
Preparem la DUI per homologada i per sentit comú.

Preparem i fem la DUI … !

Aquesta és la darrera batalla, ja s’hi van trobar els jueus, sort van tenir que els va vèncer el sentit comú i la total voluntat d’esdevenir un Poble plenament Independent.

No estem lluitant contra ningú més que contra nosaltres mateixos i els nostres autoenganys i ruqueries.

DUI ….. !

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de l’UPDIC de Jordi Fornas, Soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.

1 PRECIPITEM_615170933_10209222417049958_5341885301271783710_n15025271_1123937874321090_1602220925748663714_o149 estatqaMYfBRWTsHXkDq-800x450-noPad

Tota lluita que amagui de forma subliminal o no subliminal la Independència de Catalunya, esdevé estèril i inútil.

trahit
Tota lluita que amagui de forma subliminal o no subliminal la Independència de Catalunya, esdevé estèril i inútil.
Amb manifestos com aquest els patriotes catalans resten indefensos davant del botxins castellans i espanyols i el que es pitjor, la seva lluita esdevé estèril i infravalorada.
Aquest manifest ingenu només fa pessigolles incapaces de fer riure als espanyols que encara resulten enfortits de les seves indecents malifetes.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de l’UPDIC, Soci de l’ÒMNIUM i soci de l’ANC.
————————————

M

anifest per la detenció de Joan Coma (Assemblea Nacional Catalana)

EL FUTUR DEL NOSTRE POBLE NO EL DECIDIRÀ
CAP TRIBUNAL: NI UN PAS ENRERE

Llibertats, Solidaritat i Democràcia no són en aquests moments paraules buides, ni expressions retòriques. Llibertats, Solidaritat i Democràcia són conceptes plens de vigor, de força i d´unitat en defensa de la convivència política, i per denunciar l’autoritarisme d’un estat que pretén anul·lar la representativitat ciutadana en voler condemnar la llibertat d´expressió política dels regidors en el ple municipal.

En Joan Coma té tota la llibertat de triar el camí per mantenir les seves conviccions, tot obeint la seva consciència i complint el compromís democràtic pel qual va ser escollit. Ho respectem i ens hi solidaritzem. D´altres triaran altres camins per defensar les llibertats i la democràcia, i també ho respectem i ens hi solidaritzem. Aquesta solidaritat amb tots i totes, per part nostra, ens portarà cap a una complicitat cada dia més forta per defensar les llibertats i la democràcia. Podran atemptar contra les individualitats, però no podran trencar aquesta complicitat si tenim la capacitat d´anar-la construint.
Volem que tothom qui es mobilitzi en defensa de la llibertat d´expressió –i totes les llibertats amenaçades-, la solidaritat i la democràcia se senti representat per aquest manifest, sigui quin sigui el seu pensament polític o sigui quina sigui la seva filiació partidista. No obstant, sí que volem que aquest manifest sigui una incomoditat per a aquells anti-demòcrates que volen fer passar pels tribunals la representació de la ciutadania, i que es neguen a que es vulgui construir el futur d’una Catalunya justa segons la voluntat de la seva població.

Els enemics de les llibertats i de la democràcia no estan entre els que som demòcrates, no els hi busqueu, ni intenteu culpabilitzar ningú. Els contraris a les llibertats i a la democràcia són aquells qui, emparant-se en tribunals que s´han tornat agents polítics i de poder, no de justícia, volen minvar els nostres drets i la representativitat del nostre poble.
En aquests moments volem recordar les pròpies paraules d´en Joan Coma, que va escriure que “passi el que passi, mantinguem la calma, practiquem la no-violència que hem après de la desobediència civil pacífica i resistent, i somriem perquè si són capaços de fer el que estan fent, de recórrer a tics inquisitorials i vies excepcionals, és perquè ja saben que democràticament ho tenen tot perdut.”

El futur del nostre poble no el decidirà cap tribunal. El futur del nostre poble el decidirem tots i totes.

Solidaritat Joan, som al teu costat i no caminaràs sol.
Solidaritat a totes i a tots els qui en aquests moments la justícia us converteix en perseguits polítics. Som al vostre costat i no caminareu sols.

I solidaritat entre nosaltres, que defensem les llibertats i la democràcia. Caminem ben de costat i no estarem mai sols.

Joan, et volem lliure, et volem a casa i et volem a l´ajuntament de Vic representant a qui t’ha escollit democràticament.

Visca les llibertats, Catalunya i els Països Catalans!

Vic, 27 de desembre de 2016

1 PRECIPITEM_6

La batalla actual és fer complir als nostres capdavanters i als seus i nostres 72 diputats.

 batalla14523114_1185522704847324_5484112173439604371_n

0-baltica

Al·leluia! aviat entrarem a la Via Bàltica. (Fotografia)
“La batalla actual és fer complir als nostres capdavanters i als seus i nostres 72 diputats”
.
Cantant les absoltes a la Via Catalana. No pas al “Procés” que segueix viu.
.
Greus errors porten la Via Catalana a estavellar-se.
La revolució dels somriures a part de somriure ha fet fallades garrafals i ha posat el “procés” fins ara en mans equivocades i amb estratègies errònies. Entre el pacte de Junts i Cup s’està conformant si la Via Catalana tira endavant o no.Els errors principals d’aquesta opció -l’anomenada Via Catalana- han estat tres, o potser tres línies d’errors:
.
1a línia d’error: – S’ha confiat el lideratge a Artur Mas, (Avui, Puigdemont segueix el mkateix intent, Salvador Molins Escudé26 / desembre / 2015 – 27-12-2016 ) un polític que a part de les seves virtuts, tothom en té i potser les seves en algun aspecte puguin ésser de gran vàlua personal i pel seu parrtit, ha anat de fracàs en fracàs en la seva teoria i opció pràctica d’intentar entendre’s amb l’estat espanyol -sempre “España” al cap i a la fi- promeses de Zapatero, pacte fiscal, consulta sense efectes jurídics i ara -encara en dura la darrera pastanaga impossible, referèndum pactat!!! Els de DL es van ben equivocar en els cartells electorals que volien dir “possible” tatxant “l’impossible”. No! res del que ha proposat Artur Mas ha funcionat! És com per pensar-s’ho dues vegades!2a línia d’error:  L’ANC ha optat per la Via Catalana nom que interpreta dos conceptes que fan aigües per tot arreu, el primer la Revolució dels Somriures paral·lela al Win Win de Mas i l’altra -més bàsica i fonamental- posar en última instància el “Procés” en mans dels partits polítics, que estan demostrant no saber gestionar-lo ni tenir l’altura de mires i dignitat per a gestionar-lo amb Raó d’Estat molt per sobre dels seus interessos de partit.

Al final i per reblar el clau, en aquesta mateixa línia, la del Win Win o el no trepitgem l’ull de poll de ningú, l’ANC va fer una terrible fallada, no va donar la seva Presidència a qui havien votat majoritàriament els socis de l’ANC: Liz Castro. Potser es veritat que el Poble, en aquest cas els socis de l’ANC, tenen una lucidesa i una intel·ligència més clares, llàstima que com sempre i arreu s’acabi traint o desoint al Poble, en tenim exemples arreu: Egipte, Grècia, Catalunya.

3a línia d’error: Més senzilla encara. Es concentra en els tres errors garrafals del Candidat de la CUP, Antonio Baños, expressats amb insolència -aquesta fou la sensació- la mateixa nit electoral: 1 – “Ja tinc feina” 2 – “La DUI no la podem fer perquè hem perdut el Plebiscit” 3 – La Cup diu NO a la Presidència de Mas”. Aquestes tres afirmacions i de la manera que van ser ràpidament argumentades i dites, potser ja aquella mateixa nit, sense saber-ho cap de nosaltres, foren la sentència de mort de la Via Catalana, potser també la sentència de mort de la mateixa CUP i també la sentència de mort del DL d’Artur Mas que aleshores encara no havia nascut. A banda d’això, la Cup no ha sabut explicar-se bé, o ha basat el seu rebuig de Mas en purismes i suposicions, no ha ensenyat o no ha sabut ensenyar o no ha volgut ensenyar si Mas era trampa, l’única raó vàlida per a foragitar-lo del lideratge de la VIa Catalana

Resum:

Tan de bo, del dret o del revés, amb pacte o sense pacte, de gust o per força, ben aviat fem un pas de gegant i saltem en positiu de la Via Catalana a la Via Bàltica.

Ells, Lituània, Letònia i Estònia, en una any després de la seva gran Cadena, presentant-se a unes eleccions com la de 27S van recuperar la seva Independència davant d’un gegant, si cap, més agressiu i temut que la mateixa “España”.

Que tinguem sort!

Salvador Molins Escudé, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, català pro DUI, simpatitzant de tots els catalans pro DUI, simpatitzant de l’UPDIC de Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa.

15170933_10209222417049958_5341885301271783710_n15401011_10210724862192148_8967646627964774933_n
1 PRECIPITEM_6

DUI: L’hora de la decisió arribarà més aviat que no pas tard. Aleshores haurem de revestir-nos de fermesa i no recular.

15401011_10210724862192148_8967646627964774933_n15025271_1123937874321090_1602220925748663714_o

Perquè votaré SI en el referèndum d’autodeterminació?

Abans de l’estiu o després de l’estiu, amb la convocatòria del referèndum d’autodeterminació de Catalunya, s’obrirà un intens debat ciutadà entre els defensors del SI i els del NO sobre si Catalunya ha d’ésser o no un nou estat independent dins d’Europa (i si és possible, membre de la Unió Europea).

Aquesta campanya serà oberta i tots els arguments a favor i en contra caldrà contraposar-los respecte a la situació actual, d’immobilisme i deteriorament. No hi haurà una oferta clara de les terceres vies que tanta gent ha esperat durant els darrers anys. Ningú amb la mínima responsabilitat ha plantejat una opció del tipus: concert econòmic, oficialitat total arreu del català i fet nacional en tots els ordres (esports, exteriors,…) com alternativa a la independència i al naixement d’un nou estat sobirà.

La campanya del NO serà per proposar un model constitucional i d’organització territorial de l’Estat espanyol en regressió i en crisis. En canvi, l’alternativa del SI serà del canvi i per construir una societat que superi moltes de les mancances actuals. A canvi, òbviament, s’hauran d’assumir sacrificis, en forma d’incerteses o bé de provisionalitats. Al final del camí, no obstant això, el SI donarà més garanties a tots els ciutadans i els serveis públics, sense dubte, experimentaran una millora substancial.

Molts ciutadans, malgrat tot, dubtaran molt, i les emocions i els sentiments faran acta de presència. No ho veuran 100% clar, i el dinamisme contra el desconegut farà trontollar també als més convençuts en la causa d’emancipació nacional. Tot plegat és lògic, i per això, cal saber-se explicar bé, i entendre amb meridiana objectivitat el motiu d’aquesta necessitat.

En primer lloc, per desenvolupar l’autogovern, sense limitacions, ni tan sols econòmiques, pròpies d’un sistema de finançament autonòmic injust i arbitrari. En segon lloc, per desenvolupar una identitat solidària i transversal pròpia de països petits amb fortes conviccions democràtiques, a semblança de Dinamarca, Suïssa, Àustria, Finlàndia, Estònia,… I finalment, per garantir l’existència d’una cultura, una llengua i un valor que dins el context espanyol queda desemparat, poc protegit i en clara submissió i retrocés.

La proposta ciutadana, d’estil republicà, que tothom entén que forma part del SI, és la garantia més sòlida per a la protecció de totes les minories i les seves especificitats, dins del nou estat. I a més, la seva construcció es vol fer precisament comptant amb la seva aportació. Per això, és del cert que, com  el President Puigdemont va afirmar no fa gaire,  el nou país el “farien principalment als que ara s’oposen a la seva naixença”.

Per tant, per tot plegat, votaré SI. Al costat dels que votin NO, veïns de sempre i gent educada, en un exercici de convivència i democràcia que ens ha de fer estar tranquils i decidits a defensar aquesta opció col·lectiva. En certa mesura, des de l’anunci del “o referèndum o referèndum”, la campanya prèvia per motivar la participació en aquesta votació vinculant i decisiva ja s’ha iniciat. Falta donar-li tota la formalitat necessària i dotar-la dels mecanismes més exigents de validesa democràtica, però ja està en marxa. És una gran oportunitat col·lectiva, i ningú en quedarà al marge.

Llorenç Prats, @AraDesdara

Advocat i periodista

Feu clic aquí per Respondre
Lluis Cerdanya
20 des.
estimat company, des de fa molt de temps penso que mentre es doni informació ambigua no podrem arribar a aquesta majoria clara que volem.

quan recaptarem aprox. com ho repartirem, per partides clares, quin tipus de republicà volem. etc

estic amb tu , però claredat que mai ens han dat cap dels polítics.

149 estat1 PRECIPITEM_6

“El primer del tot FOTRE EL CAMP i després enllestir la Constitució Catalana” Josep M. Murià

“LA NACIÓ SENCERA, LA LLENGUA CATALANA, L’ESTAT INDEPENDENT I LA CONSTITUCIÓ COM LA DE L’HAVANA, BREU, CLARA, URGENT … I DELS NOUS DIPUTATS UN EN REPRESENTACIÓ DE TOTS ELS CATALANS DE FORA DE L’ÀMBIT TERRITORIAL DE LA NACIÓ”  (Salvador Molins, CA, UPDIC, soci ANC, soci de l’ÒMNIUM)
———————-
OPINIÓ
19 desembre 2016 2.00 h

TRIBUNA del diari avui – el punt

Carta als constituentsJosé María Murià Rouret

MEMBRE DE L’ACADÈMIA MEXICANA DE LA HISTÒRIA

“Es visqui on es visqui es pot ajudar en el futur de Catalunya

Ja sé que el primer de tot és fer el que s’ha de fer: fotre el camp… en la qual cosa no s’ha d’escatimar esforç de cap mena i sí mirar menys pels interessos puntuals de partits, comarques i grups. Cal tenir present que la causa de tots ha de ser en aquests moments prioritària a la d’uns quants. Tant de bo tots els autèntics catalans ho pensin així. Però ara que s’acosta Nadal i és temps de fer cartes als Reis, al Pare Noel o Santa Claus demanant coses que desitgem, em permeto fer-ho a tots els que tenen a veure amb la redacció de la Constitució política que haurà de regir els destins de la tan desitjada República Catalana.

En aquest moment tan me fa si el règim ha de ser presidencialista o parlamentari, mentre sigui democràtic, però sigui quin sigui el tipus de congrés de què formin part els futurs diputats, demanaria que els qui són de veritat catalans, malgrat residir fora de l’Estat espanyol i, fins i tot sense que ara tinguin la nacionalitat espanyola i conservar la del país que va acollir els seus pares i avis, sempre que demostrin que s’estimen com cal la senyera i, fins i tot, l’estelada, a més de parlar de manera acceptable el català, gaudeixin almenys d’un escó que els representi en la futura càmera de diputats.

És a dir, que el meu prec és que se senti almenys una veu que representi el punt de vista dels catalans de “fora”, la qual cosa no pot fer menys que enriquir la concepció que es tingui de qualsevol circumstància.

No sóc el primer que dic això ni és pas un invent estrany. Més d’un català distingit ja ho ha fet i, fins i tot, aquest és el cas de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes… Però també s’ha de dir que això passa ja fins i tot a països que han gaudit d’estat propi des de fa molts anys, com ara França i Itàlia, i alguna cosa que s’hi assembla tenen els gallecs… Fins i tot l’Estat espanyol ja ha acordat mecanismes legals per concedir la ciutadania a descendents de jueus expulsats l’any 1492.

Estic convençut que un país com Catalunya, que va tenir una minva tan considerable de gent valuosa com a resultat del triomf dels franquistes revoltats, podria fer alguna cosa en aquest sentit. Si el que va succeir fa cinc segles va ser un acte de violència “física i legal”, el mateix és el cas dels esdeveniments d’ara fa prop de vuitanta anys. Però fins i tot caldria prendre en comte que la crisi actual ha expulsat igualment jovenalla de molt bon nivell.

Ja s’ha dit que la força de Catalunya dependrà de la suma de tots, la qual cosa vol dir que es visqui on es visqui es pot ajudar en el futur d’aquest ens al qual tot els catalans pertanyen, amb papers o no degudament avalats per Madrid. Cal que aquests representants siguin joves i tinguin visió i anhel de futur, però també cal que, com deia el meu poeta preferit: “la voluntat de ser vulguin per cuirassa / que cap dard no traspassa / per ferir-los el pit.”

 

JOSÉ M. MURIÀ – MEMBRE DE L’ACADÈMIA MEXICANA DE LA HISTÒRIA

EX MINISTRE D’ASSUMPTES EXTERIORS DEL GOVERN MEXICÀ.

15401011_10210724862192148_8967646627964774933_n149 estat

ALTRES ARTICLES DE L’AUTOR

  • Sí, Santiago: es pot

    https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1020305-si-santiago-es-pot.html

     

“Una cosa anomenda DUI”

15401011_10210724862192148_8967646627964774933_n15025271_1123937874321090_1602220925748663714_oqaMYfBRWTsHXkDq-800x450-noPad

No va de democràcia, va d’independència. Espot, Forcadell i els demés imputats fan el que fan perquè s’han compromès en independitzar aquest Poble.

Quan ÒMNIUM i l’ANC donen el missatge “VA DE DEMOCRÀCIA” s’equivoquen perquè rebaixen la potència del que estem fent, dilueixen l’objectiu i en canvi no eixamplen el que ells anomenen “base social”. Almenys a Berga, a la concentració en favor de la democràcia només hi havia independentistes. Alguns demòcrates no independentistes no els vaig veure per enlloc. Disparem amb pólvora molla i no actuem amb una estratègia concretada per tancar el procés de forma guanyadora.

L’aposta del  Pacte fiscal va ser un fracàs per dos motius, el primer perquè els que ens governaven el veien com una escapatòria per a poder fer al revés del que els demanava el Poble (2012), o sigui, enlloc d’independència seguir sotmesos a Espanya només arreglant una mica els comptes. I va fracassar perquè amb Espanya només hi ha una negociació possible … la submissió total, abans per les armes i ara més subtilment.

El mateix passarà amb el Referèndum que ara volen pactar, per sort aquesta possibilitat els espanyols, als nostres polítics, ja els hi han fotut enlaire.

No és que vulgui torpedinar el pla dels partidaris del tan volgut referèndum, sinó que el que vull és guanyar la Recuperació de la nostra secular independència i no pas perdre-la com ho han fet quebequesos i escocesos.

Avui, ara, després de Kosovo, el camí guanyador, legítim i legal internacional és fer primer la DUI -Declaració Unilateral d’Independència- i, si molt cal fer després el Referèndum, però fer-el ja sota la legalitat catalana, i fer-el de ratificació de la Constitució del nou Estat Català Independent.

Compatriotes catalans! No perdem el nord: No va de democràcia, va d’Independència! de la Independència que li és prèvia en tota Nació.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa.

0 -15170933_10209222417049958_5341885301271783710_nfree-kosovaIMG_2320

 

 

 

“El nostre nord és trencar amb Espanya” DUI ja!

Divendres 16 de desembre de 2016

TRIBUNA OBERTA: Article de Santiago Espot, imputat per la Xiulada anual del Final de la Copa del Rei espanyol de torn.

s-espot-madridTOTS DUI HAIA

Avui, Madrid, Audiència Nacional

 «Sempre he actuat amb la màxima de donar la cara i de combatre als que volen reduir la meva pàtria a una anècdota folklòrica, i aquesta vegada no serà una excepció»

Fa pocs dies un vell independentista em deia: “Qui ens havia de dir que, després de quaranta anys d’aparent democràcia espanyola, per escriure un manifest, un català, hagi d’anar a declarar davant un tribunal espanyol”. Això és el que avui dilluns 7 de novembre jo, en teoria, hauré de fer a les 11 hores a la capital espanyola.

Veritablement, és una situació greu que posa en evidència el sistema polític i jurídic d’una democràcia nascuda de la voluntat d’un dictador. En som conscients els catalans? Si he de respondre pel meu cas particular, he de dir que uns més que uns altres. Sens dubte, el qui més clar ho ha vist és l’independentisme sincer i fora de l’oficialitat.

L’actual règim dinàstic espanyol és fill d’un pensament on la discrepància és tolerada sempre i quan sigui feta dins les regles del joc que ells han imposat. És normal i no ens hauria de sorprendre. Permeten un independentisme que no vagi més enllà del simbolisme. Però quan es desafia obertament a l’estat, llavors les conseqüències penals són implacables. Ho hem pogut veure en les accions contra els càrrecs electes del nostre poble.

Ara però, a qui li pot tocar rebre és a qualsevol català de peu que manifesti una voluntat clara de trencar amb Espanya. Això, ni més ni menys, és el que proclamava el “Manifest per la xiulada a l’himne espanyol i a Felip VI” amb motiu de la final de copa celebrada al Camp Nou el passat 30 de maig de 2015 que vaig redactar i que va ser signat per dotze entitats, entre les quals hi havia Catalunya Acció. Avís per a navegants:  a partir d’ara qualsevol “civil” català haurà de passar pel sedàs dels tribunals si vol combatre obertament contra Espanya a través de la paraula o per escrit.

Tots recordem la monumental protesta en forma de xiulada quan aquell dia el monarca espanyol va entrar a la llotja de can Barça mentre sonaven els acords de la marxa reial. Era possiblement la mostra de rebuig més gran que patia a Catalunya la casa de Borbó i l’idea d’Espanya des de feia anys i panys. La irritació fou tan gran que la mateixa presidència del govern espanyol demanava a la mitja part del partit que s’investiguessin els fets. Només quaranta-vuit hores després, el secretari d’Estat d’Interior afirmava en roda de premsa que s’investigarien “policialment” els autors i signants de l’esmentat manifest. Des d’aquell dia fins avui hi ha hagut un inèdit recorregut penal i administratiu (no oblidem les multes de gairebé un milió d’euros a les dotze entitats signats del manifest) ple d’ànsies de venjança, i que desemboca en la meva condició com a únic investigat per aquells fets per part de la Fiscalia General de l’Estat davant el Jutjat numero 4 de l’Audiència Nacional.

La mentalitat espanyola no perdona a qui desafia la seva concepció de l’estat de forma rotunda. Com tampoc no pot permetre, segons ells, una humiliació als seus símbols encarnats també en la corona. Una corona que representa la nissaga dels Borbons a la qual han fet fora diverses vegades al llarg de la història, i sempre amb Catalunya com una de les raons fonamentals. A diferència de nosaltres, ells acostumen a tenir memòria i no obliden. Són rancuniosos de mena i faran el que calgui (repeteixo, el que calgui) per mantenir el seu entramat d’indecents martingales financeres i polítiques.

Els catalans sovint som massa càndids quan es tracta d’interpretar els mecanismes que mouen la idea de perpetuar la idea territorial d’Espanya. Alguns encara creuen que tenim amics disfressats de lila allà a la Carrera de San Jerónimo de Madrid. Podrem veure si és així quan avui, davant les portes de l’Audiència Nacional, vegem qui hi és present defensant la llibertat d’expressió d’un català.

Per la meva part, avui seuré davant un jutge i un fiscal espanyols. La meva actitud es coneixerà a posteriori. Sempre he actuat amb la màxima de donar la cara i d’anar a combatre als que volen reduir la meva pàtria a una simple anècdota folklòrica i aquesta vegada no serà una excepció. Però una cosa és segura: el meu capteniment en defensa de la causa de la independència no es mourà ni un mil·límetre. Ni cap Borbó ni cap tribunal espanyol no em farà canviar d’actitud.

Santiago Espot, President de Catalunya Acció.

esp577162_3606293111985_1113377346_3519413_809095002_nEl cartell de "Marxem pitant", la concentració convocada pel #MoltesMercès dilluns 7 de novembre de 2016 davant de la delegació del govern espanyol a Catalunya a Barcelona per protestar perquè Santiago Espot ha estat cridat a declarar com a investigat a l'Audiencia Nacional. El cartell de "Marxem pitant", la concentració convocada pel #MoltesMercès dilluns 7 de novembre de 2016 davant de la delegació del govern espanyol a Catalunya a Barcelona per protestar perquè Santiago Espot ha estat cridat a declarar com a investigat a l'Audiencia Nacional.

qaMYfBRWTsHXkDq-800x450-noPad