“el moviment sense por a la DUI ha de ser proactiu, no una postura sinó un moviment” i ha de promoure l’abstenció pel 26J

MXI_5

“el moviment sense por a la DUI ha de ser proactiu, no una postura sinó un moviment” i ha de promoure l’abstenció pel 26J

YnJ1c3NlbC1DQQ==_230080_4389_1

“tan l’Estat espanyol com les potències internacionals <sense una DUI> conclouran que el nostre poble no té la determinació necessària per assolir la independència.”

<la nostra estratègia unilateral com a únic recurs per fer prevaldre el nostre dret inalienable a l’autodeterminació no ve forçada per la negativa d’Espanya sinó que és una eina que neix de la transformació del concepte d’autodeterminació com a  dret que suposadament t’han de respectar al concepte de la pròpia determinació o l’autoobligació de qui vol ser independent i és plenament conscient de la seva voluntat i dels seu dret inalienable com a nació a ser-ho.”>

<Quan Catalunya Acció, el novembre del 2004, va decidir portar Catalunya a la seva Independència amb almenys 10 anys o sigui pels voltants del 2014 es va crear una fractura en el llarga anar tirant del Poble Català en el seu periple de submissió a Espanya amb la vista posada a una suposada imprecisa i allunyada “Itaca” es generava una voluntat proactiva “d’anar vers”  -determinació- en contra del que sempre s’havia reivindicat des del 1914 -el dret a l’autodeterminació que el tens però mai arriba qui te’l reconegui-.>

Intervenció de comentaris <…>
al Post de Josep Pinyol al seu blog “Declaració Unilateral d’Independència” que ací enganxo:

——————-

28 de maig de 2016    General

Aquesta negativa espanyola té una majoria de dos terços del seu electorat i ha forçat la nostra estratègia unilateral com a únic recurs per fer prevaldre el nostre dret inalienable a l’autodeterminació. 

La via constituent a la República Catalana va obtenir el 48% de l’electorat a les eleccions del 27 de setembre <però majoria absoluta segons la llei en que se sustentava> i es va concretar en la resolució d’inici del procés constituent vers la República Catalana del passat 9 de novembre <DIP>.

Reprendre, ara, la via referendària és una trampa perquè no aporta cap benefici. Tindrà la mateixa oposició frontal de l’Estat espanyol que la resolució del 9-N. No afegirà el suport d’«En Comú Podem» al procés sobiranista, perquè aquesta força política supedita la celebració del plebiscit a un pacte amb l’Estat. Aquest només és possible amb un canvi de règim espanyol i un canvi de mentalitat de l’electorat que no és previsible ni a curt ni a mitjà termini. Tampoc alterarà l’actitud de les grans potències europees i mundials (França, Alemanya, Gran Bretanya, Estats Units) interessades a mantenir l’ordre establert a Espanya. Ara, de manera cínica, al·leguen la inexistència del 50% de vots a favor a de la independència per inhibir-se, però, si hi fos, tampoc mourien un dit.

Només l’opinió pública dels seus països pot alterar la seva pèrfida posició. <Aquest és un dels efectes de la DUI …    l’opinió pública dels seus països>

La majoria independentista no pot dubtar de la seva legitimitat democràtica. 

Qui vulnera els principis democràtics i els tractats internacionals sobre drets humans és el Regne d’Espanya que nega el dret inalienable del poble català a l’autodeterminació. El que no es comporta com un govern democràtic és el govern espanyol que menysprea les manifestacions de milions de persones i les Corts espanyoles que ignoren els resultats de les eleccions catalanes de 2012 i 2015. Les potències europees tindrien el dret moral d’exigir el 50% de vots a favor de la independència si haguessin pressionat l’Estat espanyol per fer possible un referèndum com el d’Escòcia i no s’haguessin rentat les mans tractant-lo d’un afer intern espanyol. <Sempre és un afer intern si no es fa la DUI>

Perquè ressorgeix el tema del referèndum ara?.

La criminalització de la resolució del 9-N explica les reticències a avançar en el camí marcat i la recerca d’«astúcies» com la reconsideració de la possibilitat d’un referèndum. Són les excuses del qui pateix pels queixals corcats, però encara li fa més por el dolor d’arrancar-los i retarda la cita amb el dentista. Perquè, amb la sentència del Tribunal Constitucional, els representants electes, si apliquen el mandat que va guanyar les eleccions, patiran multes, inhabilitacions i processaments per desobediència que poden acabar en presó.

<on comença el sense por de tots i total>

A més, els nostres governants saben que el Govern i el Senat espanyols aplicaran la intervenció de l’autonomia prevista a l’article 155 de la Constitució Espanyola, abans de permetre la celebració d’unes eleccions constituents o d’un referèndum unilateral d’independència.

Amb aquesta perspectiva només hi ha dos escenaris possibles:

1 –  El primer consisteix en continuar amb la inèrcia actual, caracteritzada des dels mesos de la investidura per les divisions entre Junts pel Si i la CUP i, des de fa un temps entre CDC i ERC. 

Aquesta inèrcia de divisió política va acompanyada de giragonses estratègiques sobre si referèndum unilateral o pactat, sobre les estructures d’Estat i la desconnexió. 

Si no acabem de manera ràpida amb aquest escenari, de manera ineluctable, ens trobarem amb unes eleccions autonòmiques anticipades, que significaran el final del procés. 

Aquest <i tot> fracàs implicarà, a casa nostra, la més brutal desmoralització de bona part de l’electorat sobiranista i la pèrdua de la majoria independentista. A l’exterior perdrem la credibilitat guanyada amb les manifestacions més grans d’Europa; tan l’Estat espanyol com les potències internacionals <sense una DUI> conclouran que el nostre poble no té la determinació necessària per assolir la independència.

2 – La segona alternativa és la plantejada per Joan Tardà com «escenari gandhià», en el sentit que adapta a la Catalunya contemporània el model de desobediència civil de Mahatma Gandhi en la seva lluita per la independència de l’Índia. En aquest escenari la majoria del poble català i els seus dirigents electes porten fins a les últimes conseqüències el full de ruta de l’ANC i de Junts del Si. <Qui és capaç de fer això? només un moviment que neixi per fer això amb cap voluntat pactista>

<Si ho fan amb> Ho fan amb plena consciència que la proclamació de la República catalana, l’aprovació de les lleis de transitorietat i la convocatòria d’eleccions constituents comportaran multes i inhabilitacions. <que un sense por multitudinari pot aturar facilment>

D’acord amb la lògica de la desobediència «gandhiana» aquestes no seran pagades i les inhabilitacions no seran acatades, assumint que aquesta insubmissió comportarà la presó  i la intervenció explícita d’una autonomia que ja està desnaturalitzada per la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 i intervinguda de fet pel control de les seves finances. <això només passarà sinó hi ha un moviment sense por proactiu>

L’empresonament del President de la Generalitat, del Parlament, de consellers i dels 72 diputats independentistes significarà el retorn dels presos polítics a Espanya. 

Només amb una actitud conseqüent com aquesta convertirà el conflicte català en un problema europeu, de la mateixa manera que la presó de Martin Luther King va convertir les lleis segregacionistes dels Estats sudistes en un problema de tot els Estats Units. Com serà rebut al Consell de Ministres europeu al President espanyol que empresoni els representants electes dels catalans? Només la presó dels representants electes del poble català convertirà la nostra lluita per l’autodeterminació en un problema mundial

<Només la nostra lluita amb determinació per l’autodeterminació i sense por ho farà> com va aconseguir Nelson Mandela des de Robben Island.

Al mateix temps si els representants electes independentistes compleixen el seu mandat electoral i el porten fins a les últimes conseqüències commocionaran les consciències de tots els nostres conciutadans i aconseguirem la més àmplia majoria social. 

——————————–

A diferència del primer escenari de divisió i convocatòria d’eleccions autonòmiques 

que provocaria la decepció i el final del procés iniciat el 2010

l’empresonament dels nostres representants i la intervenció de l’autonomia mantindrien vives la indignació i la mobilització del nostre poble. 

Se succeirien les onades de solidaritat i de desobediència civil fins a la resolució democràtica del conflicte.

————————–

Paradoxalment descartar ara l’expectativa d’un referèndum pactat amb l’Estat espanyol obriria la porta a una intervenció exterior per solucionar el que seria un problema d’àmbit europeu.  

Amb molta probabilitat,  aquesta intervenció externa exigiria un referèndum ; però no de caràcter consultiu com el que permet la constitució espanyola, sinó d’autodeterminació, per tant vinculant, acompanyat de les imprescindibles garanties de les institucions internacionals.  

Article de:  Josep Pinyol Declaració Unilateral d’Independència

Textes entre parèntesis “menor i major” “<>” són de Salvador Molins,
Conseller de Catalunya Acció, membre de Compromesos amb la DUI, Soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, Simpatitzant de l’UPDIC de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa -Units per a Declarar la Independència de Catalunya-.

“el moviment sense por a la DUI ha de ser proactiu, no una postura sinó un moviment” i ha de promoure l’abstenció pel 26J

11s2016

La DUI és el model a seguir (Antoni Abat, Copenhagen)

El passat 17 de maig passat Antoni Abat Ninet, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Copenhaguen, va comparèixer al Parlament de Catalunya davant la Comissió d’Estudi del Procés Constituent.

Hem volgut recollir la seva intervenció atès que va plantejar com a model a seguir la Declaració Unilateral d’Independència. Abat va subratllar la “legitimitat” que el Parlament té ja ara per declarar unilateralment la independència.

Ara bé, va afegir que “el mateix dia s’hauria de convocar un referèndum d’independència” per tal que la ciutadania ratifiqués el pas que hauria fet la cambra catalana. Un “referèndum ratificador” de l’estil del de les repúbliques bàltiques, quan van decidir independenditzar-se de la Unió Soviètica. La proposta no va agradar ni a Catalunya Sí Que Es Pot ni a JxSí. A continuació podeu veure’n la intervenció completa.

 

El passat 17 de maig passat Antoni Abat Ninet, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Copenhaguen, va comparèixer al Parlament de Catalunya davant la Comissió d’Estudi del Procés Constituent.

Hem volgut recollir la seva intervenció atès que va plantejar com a model a seguir la Declaració Unilateral d’Independència. Abat va subratllar la “legitimitat” que el Parlament té ja ara per declarar unilateralment la independència. Ara bé, va afegir que “el mateix dia s’hauria de convocar un referèndum d’independència” per tal que la ciutadania ratifiqués el pas que hauria fet la cambra catalana. Un “referèndum ratificador” de l’estil del de les repúbliques bàltiques, quan van decidir independenditzar-se de la Unió Soviètica. La proposta no va agradar ni a Catalunya Sí Que Es Pot ni a JxSí. A continuació podeu veure’n la intervenció completa.

Video Player

00:00
20:42

En el següent enllaç podeu veure la resta d’intervencions realitzades durant la sessió de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent https://www.parlament.cat/web/canal-parlament/sequencia/videos/index.html?p_cp1=7691016&p_cp2=7691252&p_cp3=7691248

1 PRECIPITEM_6pacte DUI

A Madrid no hi hem d’anar a fer res: ABSTENCIÓ !!!

YnJ1c3NlbC1DQQ==_230080_4389_1

 

Això ho hem d’acabar! xicotes i xiccts! tan si sou de l’esquerra independentista com si som de la dreta més conservadora de Catalunya, parlo dels que som catalans i estimem aquesta terra i la volem lliure, no parlo pas dels que no saben on viuen ni que són.

.

I el primer pas del final del final és la DUI !

Treiem-nos son i cagarel·les de sobre, autoodis i punyetes. Abandonem enganys com referèndums que ja hem fet i win-wins d’una guerra que vol esborrar-nos del mapa o tancar-nos en una reserva, com el pobres animals en vies d’extinció.

.

Prou d’auto enganys! DUI ja !

.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa.

El català, primer valor, raó d’estat i obligació fonamentals de la República Catalana Independent.

4 COL COL

El català, primer valor, raó d’estat i obligació fonamentals de la República Catalana Independent.

Com als EEUU és la nació, a Catalunya és la llengua, el primer valor de la República i la primera raó d’estat.

 Llengua i Nació són els fonaments de l’estat català, les columnes que sostenen i defensen la nostra llibertat de pensament i d’acció.

La llengua catalana és fonament i primera raó d’estat per a Catalunya, ha de ser única llengua oficial del nou estat català independent, i ho ha de ser per aquesta mateixa raó i per tal de garantir la seva pervivència.

Aquesta oficialitat no la ha de compartir amb cap altra llengua per les mateixes raons.

En la Constitució catalana això hi ha de quedar ben clar i de cap manera s’hi ha d’esmentar en cap moment ni Espanya, ni Castellà, ni l’espanyol, ni el castellà, com tampoc ni el francès, ni l’anglès, no té cap sentit.

Tot intent de fer cooficial el castellà és per naturalesa i efectes pràctics un atac a Catalunya que posaria en greu perill el futur de la nostra nació i deixaria a pocs anys vista la nostra llengua i la nostra cultura. i nosaltres mateixos en la mateixa situació d’una “Reserva India”, on els partits i col·lectius enemics de la catalanitat farien tot el possible per a criticar qualsevulla inciativa i per a destrossar-ne els fonaments.

La llengua és com la nació, no n’hi poden haver dues en un mateix àmbit, o preval una o preval l’altre, o una se sent atacada o se sent atacada l’altra.

Espanya  i la llengua espanyola o Castellà ja tenen els seus àmbits propis, no cal que continuïn exercint de conqueridors i colonitzadors, ni elles ni els que se sentin d’elles.

No posem en risc el nostre futur sota cap suposició. El castellà ja té arreu del món molts llocs per ser parlat i viure com a llengua en plenitud, i també té molts estats i governs del món que el protegeixen.

El català només té Catalunya i els catalans i de cap manera ens hem de lligar les mans amb suposades cooficialitats que ens puguin privar de protegir-el, activar-el i restituir-el totalment i sempre que convingui.

Als catalans mai ens passarà pel cap atacar o privar de cap llengua a ningú, però sí que hem de ser conscients i plenament defensors de que la llengua de Catalunya és el Català i ell és la primera raó d’estat de la Catalunya Independent.

Totes les llengües només es poden mantenir vives i sanes si el seu us es fa imprescindible en el seu territori natural, i això és responsabilitat dels seus parlants i de l’estat que legalment i naturalment les protegeixi.

La restitució del català com a llengua de la Nació Catalana, a partir d’ara i per sempre, mentre Catalunya sigui Catalunya, no ha d’ésser mai qüestió partidista ni de discussió i ha d’ésser acceptada per tots els ciutadans com a fonament i columna central de la nostra República, de la mateixa manera que el Republicanisme és consubstancial a la república Francesa i la llibertat ho és a la Constitució Nord americana.

A alguns els costa entendre per què als EUA si vols la nacionalitat nord americana et fan renunciar explícitament a qualsevol altra nacionalitat. Des de la nostra perspectiva i mentalitat empipa haver de renunciar a la teva anterior nacionalitat, però és que per aquella nació el seu fonament és la seva nacionalitat, té un sentit molt clar i comporta drets i responsabilitats, i es base dels seus valors i de la seva permanència.

El català és el que dóna nom i sentit al nostre poble i així ha de ser plenament acceptat i reconegut per tothom i ha de ser escrit en la constitució catalana amb lletres de ferro i foc inesborrables.

És plenament català qui entén i accepta aquest principi, no pas aquell que sols viu i treballa a Catalunya, sinó el que estima aquesta terra i la seva llengua. Aquesta és la proba d’amor i patriotisme envers Catalunya, el respecte absolut i amor actiu a la seva llengua que com tothom sap i ha de saber és el català.

Cadascú té una llengua materna però com a ciutadà de la República catalana la seva llengua és la catalana i s’ha d’esforçar en parlar-la i defensar-la. Si en el seu cor o en el seu intel·lecte no pot acceptar o suportar que el català sigui l’única llengua de la República catalana és senyal que ell no és català de veritat, esdevé així un estranger perenne i viu en un país que no és el seu i per tant molt sovint actua com aliè i colonitzador amagant i emmascarant el seu fer sota les raons  de qualsevol falsa i malintencionada excusa.

Per totes aquestes raons naturals, lògiques i plenament legítimes, la llengua catalana és fonament i primera raó d’estat per a Catalunya i tenir-ne cura és una de les responsabilitats primeres i bàsiques de la nova república,  i no ha de compartir la seva oficialitat amb cap altra llengua.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre d’UPDIC “Units per a Declarar la Independència Catalana”.

547029_409976619068607_1908779625_n1 PRECIPITEM_6

Què pensa Liz Castro sobre la DUI? Què Pensa Liz Castro sobre la VIA BÀLTICA? i Jordi Sànchez que en pensa?

1 ara Hora DUI0-baltica

(Fotografia de la Via Bàltica. Es van presentar junts sota les sigles i capdavanters de la seva ANC i Cadena Humana d’aleshores i en un sol any van ser Independents davant de l’Imperi de la URSS armat fins a les dents.) Nosaltres ens hem refiat dels partits autonomistes i el més calent és a l’aiguera. Com exemple, per Catalunya no són ni capaços d’unir-se i coordinar-se en pla d’igualtat sense jugades partidistes de vol gallinàci. (ERC, CDC i CUP un desastre vergonyós tots separats). Ells, els Països Bàltics, van assolir-ho en un any, nosaltres, emmerdats amb el “Dret a Decidir” que no existeix sense independència, des del 2012 -ja han passat quatre anys- estem marejant la perdiu, i si fem el ruc perderem la nostra llibertat! Vergonya i misèreia pels nostres néts i fills!

Si John Adams i Woodrow Wilson o Pere Esteve ho veiessin, que ressucitéssin pel cas, es tornarien a morir de cop i de llàstima.

0 - adams2woodrow-wilson-regret151_1468 

Fotografies de Pere Esteve, al qui venero de cor, com a tants i tants Catalans però una mica més perquè em va tractar amb gran dignitat, em va escoltar, em va rebre i atendre, pocs dies abans de que sabés lo de la seva greu malaltia, peró sobretot el venero pel seu amor i compromís total envers la nostra pàtria, tota la nostra nació. Fins i tot aquell 11 de setembre em va convidar a fer l’ofrena a Rafel de Casanovas. Era aquell any de la campanya contra la Constitució Europea, jo recollia signatures contra aquella Constitució que obviava Catalunya.

El venero com al General Moragues, un d’ells.

Pere Esteve, clarivident patriota, pioner per a la Independència entre els nostres polítics en funcions. Les coses s’han de fer quan ets a dalt de tot! i ell ho va fer!

—————————–

DE MOMENT, FINS AL RECOMPTE DEFINITIU, LIZ CASTRO GUANYA DE NOU. SERAN VALENTS I ENCERTATS LA GENT DEL SECRETARIAT ?  

ES FARÀ JUSTÍCIA,AQUESTA VEGADA, AMB LIZ CASTRO I SOBRETOT AMB LA MAJORIA DE SOCIS DE L’ANC QUE L’HAN VOTAT?

EXISTEIX EL DRET A DECIDIR DINS LA MATEIXA ANC, O ELS QUE DECIDEIXEN NO SOM TOTS ELS CATALANS QUE EN SOM SOCIS, SINÓ QUE SEMPRE SÓN ELS MATEIXOS?

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa.

—————————————————————

PAÍS (NOTÍCIA DE VILAWEB)

Liz Castro i Jordi Sànchez, candidats més votats en les eleccions a l’ANC

Els crítics obtenen 14 dels 25 llocs de la llista nacional · El resultat del vot telemàtic i del presencial és molt diferent

1 PRECIPITEM_6

Presidents per l’ANC: Primer la DUI i després si cal “El referèndum unilateral d’independència” un invent català. La DUI un invent homologat per la Haia i amb la Haia la Comunitat Internacional.

1 PRECIPITEM_6

El Punt i final:  Primer la DUI  homologada per la Haia i amb la Haia la Comunitat Internacional, després, només si cal un “referèndum unilateral d’independència naturalment.  (Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció)

————————————————-

Un altre Candidat a Presidir el Secretariat de l’ANC, mirem que defensa:

———————-

Quim Torra: “Anem cap a la revolta dels somriures dos: la no-cooperació amb l’Estat”

L’expresident d’Òmnium opta ara al Secretariat Nacional de l’ANC. Augura un “escenari gandhià” en els “últims 100 metres” que queden per culminar el procés constituent, i visualitza un referèndum unilateral d’independència

Primer, que existeixi la Hisenda catalana. I segon, nosaltres hem de ser capaços de convèncer-nos a nosaltres mateixos que la legislació que ha aprovat el Parlament de Catalunya és la que hem d’aplicar. I aquest és el punt on ens porta, pacíficament, a la revolta dels somriures dos. Que és aquest escenari de no-cooperació amb l’Estat, o de cooperació plena amb les institucions catalanes. ”

L'editor Quim Torra, expresident d'Òmnium i autor del llibre

L’editor Quim Torra, expresident d’Òmnium i autor del llibre “Els últims 100 metres”.   |   E.P.

per Bernat Ferrer3 de Maig 2016 a les 22.04 h

L’advocat i editor Quim Torra (Blanes, 1962) va prendre el relleu de Muriel Casals al capdavant d’Òmnium Cultural de manera interina entre l’estiu i el desembre de l’any passat. Ara posa la mirada en el Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), i mentrestant ha publicat el llibre Els últims 100 metres. El full de ruta per guanyar la República Catalana (Angle Editorial), en què documenta com ha arribat la política catalana fins al moment actual i quins reptes se li presenten ara a l’independentisme. En aquesta entrevista amb El Món, aposta per la celebració d’un referèndum unilateral d’independència un cop s’esgoti la present legislatura, en què l’independentisme hauria d’assolir el 50% dels vots, més que no pas unes eleccions constituents.

———————

Primer, que existeixi la Hisenda catalana. I segon, nosaltres hem de ser capaços de convèncer-nos a nosaltres mateixos que la legislació que ha aprovat el Parlament de Catalunya és la que hem d’aplicar. I aquest és el punt on ens porta, pacíficament, a la revolta dels somriures dos. Que és aquest escenari de no-cooperació amb l’Estat, o de cooperació plena amb les institucions catalanes. I desenganyem-nos: si la gent no hi és en aquell moment, no serem independents. Depèn de nosaltres. No té més misteri.

&lt;&lt;”El sense por és girar-se per anar tibant, agradi o no”&gt;&gt;

“En els processos d’alliberament nacional basats en la no-violència hi ha tres fases: primer protestes, segon no cooperes i tercer suplantes. 


1 – La fase de protestes l’hem superat, han sigut aquests anys. Els Onzes de Setembre sortíem, protestàvem i tornàvem a casa. 


2 – Ara estrenarem la fase de no-cooperació amb l’Estat: surts de casa i no saps quan tornes“, calcula. Perquè “si algú es pensa que els nostres polítics premeran un botó i serem independents, doncs no. La independència ens l’haurem de tornar a guanyar al carrer, com tot. I donant suport als polítics, més que mai. Si es giren i no hi som, no serem independents”. Resumint: “La revolta dels somriures dos, l’escenari de no-cooperació amb l’Estat, o 


3 – l’escenari de cooperació plena amb les institucions catalanes.”

 

——————–

 

I com s’acabarà la legislatura? Amb l’aprovació de la Llei de Règim Jurídic per part del Parlament, augura. “És el moment que hem estat esperant durant molt de temps”, assevera. “Estarem en l’escenari gandihà que estem preveient tots plegats. Si volem la independència, ens l’haurem de guanyar. I on ens la guanyarem? Al carrer, amb la força de la gent“, preveu. “I en aquest moment d’escenaris gandhians, en què estaran xocant les legitimitats, algú pot imaginar-se que la senyora Colau s’ho mirarà des del sofà de casa? O estarà amb la gent que està lluitant per la independència? Un revolucionari, en aquells moments, es queda al sofà?”, es pregunta.

 

“En els processos d’alliberament nacional basats en la no-violència hi ha tres fases: primer protestes, segon no cooperes i tercer suplantes. La fase de protestes l’hem superat, han sigut aquests anys. Els Onzes de Setembre sortíem, protestàvem i tornàvem a casa. Ara estrenarem la fase de no-cooperació amb l’Estat: surts de casa i no saps quan tornes“, calcula. Perquè “si algú es pensa que els nostres polítics premeran un botó i serem independents, doncs no. La independència ens l’haurem de tornar a guanyar al carrer, com tot. I donant suport als polítics, més que mai. Si es giren i no hi som, no serem independents”. Resumint: “La revolta dels somriures dos, l’escenari de no-cooperació amb l’Estat, o de cooperació plena amb les institucions catalanes.”

 

 

– La setmana passada va sonar el seu nom per formar part del Secretariat Nacional de l’ANC.

– He presentat la meva candidatura amb la voluntat de ser un més, sí. Penso que si l’experiència d’aquests anys pot servir per a aquests 100 últims metres, doncs perfecte.

 

– Però tot just acaba de deixar la presidència d’Òmnium.

– Amb Òmnium hi tenia el compromís que hi tenia: fins les noves eleccions. I així ho vaig fer. Ara, un grup de gent, de bons amics, als que els tinc molta confiança, van dir-me que els agradaria que els acompanyés a l’ANC, i hi vaig com un més, suposant que la gent vulgui que hi vagi. I hi vaig amb la voluntat d’acompanyar, no amb la de liderar. Hi ha un equip de gent que es vol presentar per si pot ajudar, si pot il·lusionar, arrencar la gent del sofà… No és un grup anti-ningú, anem a córrer els últims 100 metres, i després penso que hem d’autoimplosionar-nos.

 

– Passats aquests 100 metres, quan s’arribi a la línia de meta, un cop hagin passat els famosos divuit mesos, o vint…

– Quinze.

 

– Doncs quinze. Llavors es convocaran noves eleccions… autonòmiques? Es dissoldrà el Parlament en base a la legalitat espanyola, alhora que l’independentisme ho veurà com a eleccions constituents? És un moment que apareix borrós.– Sí. Serà un moment de pugna de legislacions, que no de legitimitats. I és un moment en què hem de tenir en compte, també, el 48% assolit el 27-S. Si anem a unes eleccions constituents és que ja som independents. Se suposa que la Declaració d’Independència del 9 de novembre de l’any passat, més la proclamació de la independència que de facto serà l’aprovació de la Llei de Règim Jurídic Català, ens haurà situat en un escenari completament nou, que és que ens hem dotat d’una legislació pròpia. Això és la Llei de Règim Jurídic, o de Transitorietat Jurídica: dotar el país de la seva pròpia legislació: un trosset del codi civil, de tot el codi penal, d’habitatge… Tindrem una legislació integral. Tot just aprovem aquesta Llei de Règim Jurídic Català sonaran totes les alarmes a nivell internacional i espanyol. Haurem creat una nova legalitat i, de facto, ens haurem declarat independents. Si això passa, en aquell moment aquella llei serà declarada inconstitucional, s’iniciaran tots els tràmits d’inhabilitació… Estarem en un escenari molt complicat, encara que hagis convocat unes eleccions constituents.

 

– Aquesta llei s’aprovarà al Parlament. I després?

– S’aprovarà al Parlament i, alhora, serà inconstitucional.

 

– …i es podran convocaran noves eleccions autonòmiques en base a la legalitat espanyola?

– Serà el moment de fer el referèndum que no vam fer el 9-N. És el moment del referèndum unilateral. Si hem arribat fins aquí perquè tenim tota la legitimitat per arribar-hi, si hem de saltar la barrera, en algun moment haurem de posar el 50% de vots sobre la taula, perquè la comunitat internacional t’ho demana. El 48% ens permet arribar fins on arribarem, però llavors haurem de saltar. I per què en comptes de fer unes eleccions constituents, elaborar una Constitució i referendar-la, per què no fem el referèndum per la independència? I tu em diràs que tampoc el deixaran fer. D’acord. De fet, en funció de com es convoquessin aquelles eleccions, també serien prou problemàtiques i susceptibles de ser impugnades. Doncs anem-ho a jugar tot, amb aquesta doble voluntat de salvar tot el que s’ha fet fins ara, per tenir el 50% en aquell referèndum, i per acabar de forçar-nos a tots plegats a saltar la tanca.

 

– La Generalitat tindrà prou múscul per dur a terme aquest referèndum unilateral?

– Què tenim? L’únic que hem tingut sempre: la gent. En el moment de l’aprovació de la Llei de Règim Jurídic estem en l’escenari gandhià que estem preveient tots plegats. Si volem la independència, ens l’haurem de guanyar. I on ens la guanyarem? Al carrer, amb la força de la gent. Com sempre. Només tenim la gent i els vots de la gent. Per tant, aquest referèndum que també seria declarat inconstitucional, amb guàrdies civils i mossos davants dels col·legis, ens estarà situant l’escenari a nivell internacional en un marc de democràcia, que penso que ens convé més per l’èxit a nivell internacional de la nostra proposta. I què passa? Estarem en un escenari de confrontació de dues legalitats, i el país s’haurà empoderat de sobirania. En aquell moment sí que ens haurem convertit en una qüestió ineludible a nivell internacional.

 

– Ara, Catalunya és una qüestió eludible?

– Exacte. Europa no se sent implicada: s’ho mira, però per què hauria d’intervenir? No som un problema europeu, no estan sent afectats els seus interessos. Però si arriba el moment en què ens hem empoderat, en què una majoria ha decidit que vol fer el referèndum, podria donar-se el cas que la comunitat europea faci dues trucades: al Mariano Rajoy de torn o al president Puigdemont. Si truca al president Puigdemont li pot dir que això no pot ser, que ho ha de solucionar d’alguna manera. I el president només tindrà una solució: el suport de la ciutadania per seguir tirant endavant el procés cap a la independència. I per tant tornem a estar en el bucle d’abans.

 

– I si truca al president espanyol?

– Li pot dir que faci alguna cosa, que permeti que els catalans puguin votar. La gent estarà volent i exercint la sobirania, perquè mai Espanya no concedirà un referèndum perquè sí.

“En unes constituents, un col·lectiu important que no sabrem què votarà”

 

Torra, durant la Via Catalana 2015.

Torra, durant la Via Catalana 2015.   |   Ò.C.

– Tornant al referèndum unilateral: pot passar com al 9-N, en què el no el boicotegi i, per tant, es quedi curt de participació?

– La sentència de Kosovo és molt clara. Des que va sortir, i que una magnífica editorial com és Acontravent la va traduir al català [riu], perquè és la porta de sortida a la gàbia, els fonaments jurídics diuen que no tens dret a l’autodeterminació, reservat a les colònies. Teòricament, no ho som a efectes de dret internacional. Però diu que si vostè, d’una manera pacífica i democràtica, una participació del 50% i una majoria independentista del 55%, si vostè em presenta aquests resultats, jo acceptaré la seva independència. Això ho ha canviat tot a nivell internacional. T’ha donat el gran marc en base al qual algun dia pots arribar a ser independent. En el fons, quan diem el 50% de vots, estem aquí.

 

– Però com es mobilitza l’unionisme?

– És que si no tenim aquesta majoria de sís, mai no serem independents. Jo apel·lo a la voluntat democràtica dels catalans per voler ser independents. I és que si no tenim el 50%, no ho serem. Si no anem a votar, no ho serem. I si anem a votar, fins i tot es podria donar el cas que guanyessin els partidaris del “no”. Però anem a ser “guardiolistes“, anem a guanyar nosaltres. L’independentisme busca un  o un no, busca aclarir la situació, això no pot ser una eterna indefinició.

 

– Però és molt diferent 2.100.000 vots d’una participació de 4.000.000, a 2.100.000 vots i que es pugui dir que els 3.400.000 que no han votat és perquè són partidaris del no.

– Tu presenta aquest resultat i la comunitat internacional t’ho acceptarà. Aquestes són les regles. És més: anem a unes eleccions constituents i ja hi tornarem a ser, perquè hi haurà un col·lectiu important que no sabrem què votarà. Hi haurà uns partidaris del , uns del no i uns que no s’acaben de definir mai. A mi em sembla molt pitjor aquest escenari, en el sentit que continua mantenint la incertesa que els catalans no ens mereixem. Aquest procés havia introduït molt sentit comú i molta claredat en les paraules. I per això insisteixo en què, si Catalunya decidís no ser independent, ningú no deixaria de ser independentista. Però ara el que hem de saber és la foto d’aquest país, si volem ser o no independents.

 

– Sobre la claredat: Carles Puigdemont parla de post-autonomia i pre-independència, i vostè diu que Catalunya ja haurà de ser independent per convocar les constituents. Hi ha una certa disfunció, en el full de ruta de JxSí.

– Però és que el full de ruta de JxSí parla de la declaració i de la proclamació. I es basava en el 50% de vots a favor del sí. No et posava aquest referèndum del mig. Tu arribaves i podies saltar. Però a la comunitat internacional li hem de donar aquest 50%. I a mi em sembla que és millor a un referèndum unilateral, que és molt més clar.

 

– I la diferència entre declaració i proclamació?

– La declaració va ser el 9-N.

 

– Per tant, aquest Parlament té legitimitat per proclamar la independència?

– Pot proclamar aquesta independència i sotmetre-ho a aquest referèndum unilateral. Així no només has salvat tot el que has fet fins ara, sinó que també ho estàs sotmetent tot a aquest referèndum. I estàs forçant un escenari en què aquesta sobirania que t’has reconegut, l’estàs exercint. Amb els perills i el conflicte que això pot suposar de xoc de dues legalitats. Penso que no hem d’amagar la paraula conflicte.

 

– Per concertar-ho: un cop hi hagi la Llei de Règim Jurídic aprovada, en certa manera s’arriba a la meta d’aquests 100 últims metres, però després comença tota una altra cursa?

– Però això ja ho sabíem. En algun moment, aquest país s’ha de dotar d’una Constitució que refrenda. I per això es fan unes eleccions constituents i després unes noves eleccions que ho refrenden. A Espanya, durant la Transició, ho va fer: va fer unes eleccions constituents per fer una Constitució que va ser refrendada. Però Espanya ja era un Estat. Nosaltres, per fer-ho, primer hem des ser-ho.

Tot això de la proclamació i les plebiscitàries són coses que ens hem inventat els catalans per trobar una escletxa per on sortir de la gàbia. I això és complicat, perquè ho fem sota la legislació espanyola. L’Antonio Baños va dir una cosa molt interessant la nit electoral: que no podíem fer una DUI perquè no teníem el 50% dels vots. I molta gent el va criticar. Però tenia tota la raó si volem guanyar-ho a nivell internacional. En algun moment hi ha de ser, aquest 50%. Jo preferiria que l’exercici de sobirania fos amb aquest referèndum unilateral, posant tots els partits davant del mirall i obligant tothom a definir-se amb un  o un no. Amb unes eleccions constituents tornarem a tenir partits que s’escapen d’aquesta decisió. I en aquest moment d’escenaris gandhians, en què estan xocant les legitimitats, algú pot imaginar-se que la senyora Colau s’ho mirarà des del sofà de casa? O estarà amb la gent que està lluitant per la independència? Un revolucionari, en aquells moments, es queda al sofà?

“Pot passar que una franja de vot moderat pugui no senitr-se còmode” 

“Tots plegats estem intentant trobar una sortida a un empat etern”, opina.   |   Ò.C.

– I en aquest escenari revolucionari, les tietes de classe mitjana no s’espantaran i diran que hi ha un noi que es diu Albert que és molt simpàtic?

– Tant com l’Albert potser no. Però certament, en aquests escenaris, pot passar que una franja de vot moderat pugui no sentir-se còmode en un escenari de xoc de legalitats. Però, en canvi, hom s’imagina que en una esquerra que vol transformar les coses, i que vol moure’s, i que vol una República, hi serà. Per tant, el que podries perdre per un costat, ho podries guanyar per l’altre.

 

– Llavors estem en allò de la manta, que o bé et tapes el nas, o bé els peus.

– Sempre. Però és que això va molt just. Si fóssim un 70% d’independentistes, ja seríem independents. Això vol dir que tots plegats estem intentant trobar una sortida a un empat etern entre cinquantes per cents. I és més, això és un fals empat. Perquè, per a nosaltres, empatar és perdre. És continuar a Espanya. Per tant, hem de fer tot el possible perquè aquest empat es desfaci. I només es pot desfer si ho volem, si som prous i si demostrem que som més sís que nos. I d’una manera clara. Què millor que fer un referèndum?

 

– Tornant a la metodologia, a la proclamació. Aquí és on se salta de la legalitat espanyola a la legalitat proto-internacional?

– Aquí és on diem: “Passem de llei a llei.”

 

– I aquí és on el Parlament reclama formalment a la comunitat internacional que si més no identifiqui dos subjectes en el si de l’Estat espanyol?

– Hem de fer el que en anteriors declaracions de sobirania no hem fet. I en portem unes quantes. Tenim un acord de legislatura que ho diu clarament, i des dels socialicristians a l’esquerra alternativa tothom hi va. En aquell moment -i evidentment des d’ara, perquè ja s’està treballant la comunitat internacional-, aquell serà un moment molt solemne i d’una gran transcendència. L’aprovació d’aquella llei és el moment que hem estat esperant durant molt de temps. Passi el que passi a partir d’aleshores. Per tant, tota la carn a la graella a efectes de comunicació, de suport de la ciutadania… Aquí és on hem hagut d’haver treballat durant tots aquests mesos passats aquest moment de “tempesta perfecta” que s’ha de produir. I sóc partidari que siguem nosaltres els que la intentem produir, aquesta tempesta perfecta.

 

– Perquè si no te la produiran?

– En aquest últims 100 metres, per mi és tan important la desobediència -perquè si no no ens en sortirem-, però també la confiança i la responsabilitat. O confiem que ho fem tots, que desobeirem tots, i que serem responsables perquè ho farem tots, o no ens en sortirem. Tot ha de passar alhora.

 

– I en aquest passar alhora, en què visualitza un “escenari gandhià“, al llibre també parla de la idea que va llançar Junqueras d’aturar el país una setmana. Durant les negociacions per conformar JxSí va sorgir aquesta idea?

– M’imagino que tothom que ha somiat que aquest país serà independent sap que la independència, en un moment determinat, passarà per ser fidels a les institucions de la terra, al Parlament. I que quan el Parlament aprovi aquesta llei de Règim Jurídic, quan constitueixi la seva legalitat, serà el moment de demostrar-ho. Per això, ja ara, a les manifestacions de l’Onze de Setembre hauríem de ser capaços d’expressar-ho. Hi ha un professor nord-americà, Gene Sharp, que diu que en els processos d’alliberament nacional basats en la no-violència hi ha tres fases: primer protestes, segon no cooperes i tercer suplantes. La fase de protestes l’hem superat, han sigut aquests anys. Els Onzes de Setembre sortíem, protestàvem i tornàvem a casa. Ara estrenarem la fase de no-cooperació amb l’Estat: surts de casa i no saps quan tornes. I finalment, si en aquest escenari gandhià, de tempesta perfecta, de mediació internacional, en què estem lluitant democràticament per la nostra independència, ens podem trobar en la tercera fase del procés: el suplantar les institucions que fins ara teníem. I l’Assemblea ha començat a parlar-ne, amb l’assemblea de càrrecs electes, etcètera. Si volem la independència, vol dir això. Si algú es pensa que els nostres polítics premeran un botó i serem independents, doncs no. La independència ens l’haurem de tornar a guanyar al carrer, com tot. I donant suport als polítics, més que mai. Si es giren i no hi som, no serem independents.

 

– I com queda la tieta en aquest escenari?

– És que tot això es pot fer pacíficament i amb un somriure. Igual. Perquè no hem de sortir d’aquest marc. I ho farem escrupulosíssimament. I votant. Torna a fer el referèndum i digues que ara sí que té efectes jurídics. Perquè ja estarem en una legislació que ens ho permetrà. Si tenim majoria en aquest referèndum, saltem. Perquè ens considerem independents. Amb Espanya no ho podem fer d’una altra manera.

“Hem de convèncer-nos que la legislació del Parlament de Catalunya és la que hem d’aplicar” 

 

– L’aeroport del Prat, actualment sota administració de la Guardia Civil, com passarà a ser controlada pels Mossos?

– Com els senyors Fainé i Oliu ingressen els impostos que els ciutadans canalitzem a través dels bancs cap al compte de la Hisenda catalana? Des que tinguem la llei de Règim Jurídic, en aquell moment han sortit a totes les empreses del país el nou número de compte on han d’ingressar els impostos. Tindran el número de compte català i la Hisenda espanyola dirà que no, que el número continua sent el mateix. Xocaran dues legislacions, perquè la legislació espanyola no vol abandonar el país, i està emergint la legislació catalana que vol imposar-se. I com hem de fer que els senyors Fainé i Oliu premin el botó per ingressar-ho a la Hisenda catalana? Primer, que existeixi la Hisenda catalana. I segon, nosaltres hem de ser capaços de convèncer-nos a nosaltres mateixos que la legislació que ha aprovat el Parlament de Catalunya és la que hem d’aplicar. I aquest és el punt on ens porta, pacíficament, a la revolta dels somriures dos. Que és aquest escenari de no-cooperació amb l’Estat, o de cooperació plena amb les institucions catalanes. I desenganyem-nos: si la gent no hi és en aquell moment, no serem independents. Depèn de nosaltres. No té més misteri.

 

– En tot aquest procés, hi ha debats que l’independentisme no està tenint, com el de la Defensa.

– Una mica, puntualment, sí que alguna cosa ha sortit. Potser sí que no l’ha encetat perquè potser encara està en d’altres debats. I durant el procés constituent haurà de ser un dels debats. Si aquest poble es planteja la independència, podem considerar-nos un poble prou madur com per debatre de tot. Si anem a les constituents, amb una Constitució que haurem de refrendar, ens trobarem uns certs problemes per concretar punts. Però per què va ser possible el pacte JxSí-CUP, un pacte anti-natura? Ideològicament, aquest pacte no hauria de funcionar mai, no existeix enlloc d’Europa. Per què, aquí, sí? Perquè estem en un moment fundacional. Per què a Espanya no està sent possible? Perquè no estan en cap moment fundacional. Si pensem que estem en aquest moment fundacional, aquests pactes tan transversals són possibles. En aquest moment de fer la Constitució catalana, aquest gran pacte transversal també ha de ser possible.

 

– Perquè el moment fundacional no s’acaba en aquests quinze mesos.

– Totalment d’acord.

 

– Són cent metres, però…

– … però segueixen. Són cent metres per arribar al concepte més clar d’independència. Però un cop ets independent, passen moltes coses. Però un cop ja ets independent, la cosa ja és diferent, ja corres més a gust. Llavors passes de la pista d’atletisme a la piscina.

 

– Per tant, això és una triatló.

– [Riu] Sí. Podria haver estat diferent en funció del resultat del 27-S, però justament per la indefinició d’alguns partits, no ens acaba de permetre saber l’opinió majoritària sobre la independència.

Entrevistat Quim Torra, un dels candidats a presidir l’ANC.

1 - ara Hora DUI1 vertader procés

BRUSEL23

Catalunya i els EEUU estimen la llibertat apassionadament.

524462_10151096994096859_1626881338_nliberty67LLIBER6

Les aliances internacionals també es basen en els valors com l’amor a la llibertat.

Un eix aliat molt convenient: Washington DC-Londres-Barcelona-Jerusalem

“Catalunya completarà la “Creu d’Occident” a Europa un cop faci sense por la DUI”

La Independència cada dia més aprop! Quan farem el salt? com farem el salt? BIC 2294

La Creu d’Occident a Europa, la bandera de Sant Jordi
i la nostra Estelada.

Amb Catalunya, Occident pot completar en el marc d’Europa un dels seus grans eixos, em refereixo a l’eix anglosaxo que connecta els Estats Units amb Londres i va fins Israel, un estil de democràcia i de defensa de la llibertat en el que Catalunya encaixarà bé i esdevindrà una vàlua que d’alguna manera encara resta pendent.

L’altre eix més significatiu enllaça Alemanya, França i Itàlia. L’arc del Nord el formen països com Suècia, Noruega, Islàndia i Dinamarca, …

A més, dins d’Europa no és bo que Anglaterra es trobi gaire sola i amb Catalunya hi trobaria un bon aliat i una altra ferma companya.

Els dos eixos ben completats dibuixaran una creu, no pas d’estels lluents com els que dibuixen la famosa i bonica constel·lació anomenada «la Creu dels Mars del Sud» brúixola i nord de vaixells i mariners al llarg de tota la història, sinó una creu formada pels diferents estels blancs corresponents a les nacions europees, estels que simbolitzen la llibertat dels Pobles que frueixen del suprem valor de la seva pròpia independència, estels blancs com el que figura dins del triangle blau de la nostra estelada.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa.

1 PRECIPITEM_6

Recordem-ho i també preparem-nos per la DUI:
Un eix aliat molt convenient: Washington DC-Londres-Barcelona-Jerusalem

Compte, els EUA fa temps que se’ns miren. Què esperem a fer la DUI?

ALIGOT21 PRECIPITEM_6

United front to defend the Catalan Social Emergency Law

Catalonia to pass new legislation to protect social emergency measures suspended by Spain

Ada Colau i Carles Puigdemont en una visita de la batllessa de Barcelona al Palau de la Generalitat.Ada Colau i Carles Puigdemont en una visita de la batllessa de Barcelona al Palau de la Generalitat.

The Catalan President Carles Puigdemont announced that the Government will prepare new legislation to protect the core policies of the social emergency law suspended by the Spanish Constitutional Court (TC). The new law will include “practical tools with legal security” that will “reformulate” the suspended articles of the legislation but “keep its spirit”. Drafting a new law was the main compromise of the social emergency summit organised on Tuesday by the Catalan Government, the local authorities and the main political parties in Catalonia following the Spanish Government’s legal challenge against the social emergency law. Puigdemont described the negotiations as “long, intense and very useful” and said that the new law is needed “to restore everything the Constitutional Court has suspended”. The meeting, he said, “wasn’t about political discrepancies but about showing that this issue concerns us all”.

The Catalan President, Carles Puigdemont, the mayors of Barcelona and other major cities in the country, and local associations met on Tuesday to discuss a united response to the legal challenge against the Catalan Social Emergency Law. The Spanish Government has asked the TC to suspend parts of Law 25/2015, one of the more important legislative initiatives in Catalonia, which aims to protect the most vulnerable against energy cuts and other housing-related causes of poverty. Madrid considers the legislation to invade the competences of the central government.

The agreement to draft new legislation will allow Catalonia to put in the same act all policies aimed at helping those affected by energy poverty or the threat of evictions. The aim, said Puigdemont, is to provide local governments and the Generalitat with the “tools to allow us to respond” to the most pressing social challenges “as a country” and with “sound legal security”. The new law will be prepared “very quickly”, added the Catalan President, and will serve to avoid the TC suspension affecting those that benefit from the social protection provided by the challenged legislation.

Extret de Vilaweb

Estat Cat Indp12541093_10207923208912567_8678354380933008838_nYnJ1c3NlbC1DQQ==_230080_4389_1

“La Nació sencera, la llengua catalana, l’estat independent i la constitució com la de l’Havana, catalana, breu, clara i potent.”

YnJ1c3NlbC1DQQ==_230080_4389_1

Resposta o participació al post “Nació” de Joaquim Torrent al Blog de Vilaweb “Tibidabo”

Xirinacs també va deixar definicions de nació de gran valor i en un dels llibres de Santiago Espot hi ha una dedicatòria sobre nació i en concret la nostra que ve a dir “n’hi ha que la neguen … però que ho deu fer que sempre l’ataquen? és o no és en que quedem?!

———————————–

I aprofitant l’ocasió diré referent al Procés Constituent de la nova República Catalana que “El Procés Constituent ha de ser sols en les coses vitals i concretes, les coses tècniques s’han de deixar pels tècnics, i ha de ser ràpid, no pas un altre motiu per anar matant el temps”

Coses vitals? Jo ho dic així, assegurem les bases dse la nació i fem una Constitució que sigui per això i que en els temes que venen després de les bases de la nació fem-la que sigui millorable i actualitzable en el temps.

Aquestes són per a mi unes de les principals columnes de la nació:
“La Nació sencera, la llengua catalana, l’estat independent i la constitució com la de l’Havana, catalana, breu, clara i potent.”

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa.

1 PRECIPITEM_6