7 PROJECTES DE CONSTITUCIÓ. 1 Afegit. 1 Esmena. (Endavant amb el Procés Constituent!)

roc

Projectes de Constitució: 

1 – DE L’HAVANA

2 – DE REAGRUPAMENT

3 – PROVISIONAL DE POL SUREDA

4 – unanovaconstitucio.cat

5 – constitucio.cat, dirigit per Oriol Vidal

6 – Enginyers per la independència, coordinats per Joan Fonollosa

7 – Avantprojecte de constitució catalana preparada pel Grup Constituïm 

Esmenes i afegits:

1 – Els principis a partir dels quals hem d’establir la Constitució de l’Estat.

ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

2 – Necessitarem exercit.

 

Vilaweb:

VÍDEO: Presentació de l’avantprojecte de constitució catalana

El grup ‘Constituïm’ l’ha presentat al Col·legi de Periodistes de Barcelona

constitucio

 El grup Constituïm ha presentat al Col·legi de Periodistes de Barcelona la feina que duu a terme per a redactar un projecte de Constitució Catalana. El text articulat serà presentat el mes d’abril, però aquest vespre han presentat la manera de treballar del grup i les idees que han inspirat els apartats de justícia, medi i seguretat i defensa. En l’acte, hi ha intervingut el senador Santiago Vidal, impulsor del projecte.

La feina del grup ha consistit a fusionar els tres esborranys presentats a principi del 2015 –unanovaconstitucio.cat, encapçalat per Santi Vidal; constitucio.cat, dirigit per Oriol Vidal Aparicio; i Enginyers per la independència, coordinats per Joan Fonollosa– per a elaborar un text definitiu. El grup és format per advocats i gent vinculada al món judicial, però també hi participen periodistes, enginyers, economistes i emprenedors, entre més.

VOLUNTAT D’INDEPENDÈNCIA: Jordi Fornas (UPDIC), Ignasi Ferrer (Compromesos amb la DUI)

1 ara Hora DUI18 hores

Catalans Independentistes sumem-nos a Jordi Fornas (UPDIC) Partit Polític -Units per a Declarar la Independència Catalana- amb Pàgines Facebook territorials.

I sumem-nos a Ignasi Ferrer i Rat Gasol (Compromesos per la DUI) Pàgina de Facebook.

Gent com ells i molts altres, veritablement compromesos amb la nostra Independència, no deixem que contraris a la Independència de Catalunya ens passin la mà per la cara.

Construïm la Força de partidaris de la DUI, s’acosta el moment de la Ruptura i el més calent és a l’aiguera. Si no ens estructurem no farem res.

Un Poble desorganitzat abans o després de la DUI no és capaç de sortir al carrer ni és capaç de ser efectiu en res. El país ens falla per dalt i els de dalt campen als seus aires negant la DUI i perseguint impossibles com un Referèndum pactat o donant el control dels mitjans de Catalunya -estructura d’estat- als Ciutadans, partit contrari a totes les estructures d’estat i a la mateixa llibertat i plenitud de Catalunya.

(Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC i de l’ÒMNIUM)

 

Segona fase segons l’UPDIC:

2 – DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA

Declarem que per la voluntat del poble català expressada democràticament a les urnes, Catalunya es constitueix en Estat Independent.

Proclamem constituïda la República Catalana, deslligada de qualsevol lligam polític i econòmic envers l’Estat que fins ara tenia sotmesa Catalunya per la força de les armes, des de fa més de 300 anys.

Anunciem que aquest nou Estat català es considera hereu del què durant segles va existir i va ser reconegut internacionalment, concretament fins a la total desaparició, amb l’annexió de Catalunya a la corona espanyola borbònica per la força de les armes.

Denunciem aquest acte de guerra, ocupació militar i posterior i reiterada repressió indiscriminada cap als nostres ciutadans, dirigents i institucions i ens declarem deslligats de tot compromís anterior i posterior envers aquesta institució monàrquica i l’Estat que llavors i actualment la representa.

Denunciem els tractats internacionals que s’han signat per part del Regne d’Espanya, anteriorment de Les Espanyes (i en el seu cas, de la República Espanyola) sense que hagin estat ratificats ni acceptats pel poble català o el seu Govern, quan aquest existia.

Reclamem el lloc que per dret ens pertoca entre les Nacions Lliures del Món en igualtat de condicions i drets.

Extret del Programa Electoral de l’UPDIC.

 

La Declaració s’ha de fer de manera unilateral com a Kosovo. No hi ha cap altre camí. (UPDIC)

18 hores22295_853924101309462_3109042407847747601_n

1 – EL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA SEGONS l’UPDIC

(Aquesta voluntat ens la hem de fer nostra perquè no hi ha altre camí que aquest per a poder recuperar la nostra 7 vegades centenària independència)

UPDIC vol dur a terme la Declaració d’Independència de Catalunya el més aviat possible.

Ens ratifiquem en què la Declaració d’Independència de Catalunya és la condició indispensable per a qualsevol acord amb altres formacions polítiques, en les condicions que s’expressen tot seguit.

Considerem que això s’ha de fer després de la constitució del nou Parlament català sorgit de la voluntat popular manifestada a les urnes i la formació del Govern pel President elegit per aquest Parlament. Tractant-se d’una situació d’emergència, els terminis i protocols no cal que siguin els que descriu l’actual legalitat vigent.

La Declaració s’ha de fer de manera unilateral per part d’una majoria parlamentària de les forces polítiques catalanes, sense necessitat d’acords previs amb les institucions de l’Estat espanyol i el seu Govern. La Constitució espanyola es considerarà derogada.

La Declaració es farà des del Parlament de Catalunya, per ser la seu de la voluntat democràtica del Poble Català i per la majoria política dels seus representants electes.

Si per motius de la mena que siguin, que s’entén que serien de força major, la Declaració d’Independència no és pogués fer en aquest lloc emblemàtic de la voluntat democràtica dels catalans, se’n escolliria un d’alternatiu que permetés la trobada i reunió dels càrrecs electes que formen aquesta majoria política.

Tot seguit que s’hagi produït l’acte de Declaració de la independència, es comunicarà a totes les Nacions i Estats del món i als principals organismes internacionals, demanant-los l’immediat reconeixement del nou Estat Català i l’ingrés a cada un d’aquests organismes internacionals, recordant-los que ens empara la legitimitat democràtica i ens acollim a la normativa, tractats, drets i legislació existent en aquesta matèria.

El Govern de la Generalitat prendrà de manera immediata les mesures pertinents per tal de què tots els béns i organismes de l’Estat espanyol: hisenda, governació, justícia, infraestructures ferroviàries o de comunicacions, telefonia, aprovisionament elèctric o d’aigua, policia de fronteres o exèrcit, en territori del Principat de Catalunya, passin a estar sota el seu control o es retirin.

En cas de resistència a l’autoritat catalana en el propi territori, es procurarà no haver d’aplicar la força si no és de manera simbòlica i s’optarà per duplicar les funcions d’aquells organismes que s’oposin al nou Govern Sobirà, mentre no es resolgui la duplicitat de manera negociada.

En el cas de què l’Estat espanyol es negui a negociar amb el nou Estat català es buscarà la mediació dels organismes internacionals perquè intervinguin en el conflicte.

____________________

2/ DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA

3/ PROCÉS CONSTITUENT DEL NOU ESTAT

…/… Continuarà!

PROGRAMA ELECTORAL D’UPDIC -UNIM-NOS PER A DECLARAR LA INDEPENDÈNCIA”

ara DUI1 ara Hora DUI

PROGRAMA ELECTORAL D’UPDIC

Per Josep M. Roselló el dissabte, 1 / novembre / 2014 a les 17:50

1/ PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA

2/ DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA

3/ PROCÉS CONSTITUENT DEL NOU ESTAT

 

1 – EL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA

UPDIC vol dur a terme la Declaració d’Independència de Catalunya el més aviat possible.

Ens ratifiquem en què la Declaració d’Independència de Catalunya és la condició indispensable per a qualsevol acord amb altres formacions polítiques, en les condicions que s’expressen tot seguit.

Considerem que això s’ha de fer després de la constitució del nou Parlament català sorgit de la voluntat popular manifestada a les urnes i la formació del Govern pel President elegit per aquest Parlament. Tractant-se d’una situació d’emergència, els terminis i protocols no cal que siguin els que descriu l’actual legalitat vigent.

La Declaració s’ha de fer de manera unilateral per part d’una majoria parlamentària de les forces polítiques catalanes, sense necessitat d’acords previs amb les institucions de l’Estat espanyol i el seu Govern. La Constitució espanyola es considerarà derogada.

La Declaració es farà des del Parlament de Catalunya, per ser la seu de la voluntat democràtica del Poble Català i per la majoria política dels seus representants electes.

Si per motius de la mena que siguin, que s’entén que serien de força major, la Declaració d’Independència no és pogués fer en aquest lloc emblemàtic de la voluntat democràtica dels catalans, se’n escolliria un d’alternatiu que permetés la trobada i reunió dels càrrecs electes que formen aquesta majoria política.

Tot seguit que s’hagi produït l’acte de Declaració de la independència, es comunicarà a totes les Nacions i Estats del món i als principals organismes internacionals, demanant-los l’immediat reconeixement del nou Estat Català i l’ingrés a cada un d’aquests organismes internacionals, recordant-los que ens empara la legitimitat democràtica i ens acollim a la normativa, tractats, drets i legislació existent en aquesta matèria.

El Govern de la Generalitat prendrà de manera immediata les mesures pertinents per tal de què tots els béns i organismes de l’Estat espanyol: hisenda, governació, justícia, infraestructures ferroviàries o de comunicacions, telefonia, aprovisionament elèctric o d’aigua, policia de fronteres o exèrcit, en territori del Principat de Catalunya, passin a estar sota el seu control o es retirin.

En cas de resistència a l’autoritat catalana en el propi territori, es procurarà no haver d’aplicar la força si no és de manera simbòlica i s’optarà per duplicar les funcions d’aquells organismes que s’oposin al nou Govern Sobirà, mentre no es resolgui la duplicitat de manera negociada.

En el cas de què l’Estat espanyol es negui a negociar amb el nou Estat català es buscarà la mediació dels organismes internacionals perquè intervinguin en el conflicte.

 

2 – DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA

Declarem que per la voluntat del poble català expressada democràticament a les urnes, Catalunya es constitueix en Estat Independent.

Proclamem constituïda la República Catalana, deslligada de qualsevol lligam polític i econòmic envers l’Estat que fins ara tenia sotmesa Catalunya per la força de les armes, des de fa més de 300 anys.

Anunciem que aquest nou Estat català es considera hereu del què durant segles va existir i va ser reconegut internacionalment, concretament fins a la total desaparició, amb l’annexió de Catalunya a la corona espanyola borbònica per la força de les armes.

Denunciem aquest acte de guerra, ocupació militar i posterior i reiterada repressió indiscriminada cap als nostres ciutadans, dirigents i institucions i ens declarem deslligats de tot compromís anterior i posterior envers aquesta institució monàrquica i l’Estat que llavors i actualment la representa.

Denunciem els tractats internacionals que s’han signat per part del Regne d’Espanya, anteriorment de Les Espanyes (i en el seu cas, de la República Espanyola) sense que hagin estat ratificats ni acceptats pel poble català o el seu Govern, quan aquest existia.

Reclamem el lloc que per dret ens pertoca entre les Nacions Lliures del Món en igualtat de condicions i drets.

 

3 – PROCÉS CONSTITUENT DEL NOU ESTAT

UPDIC participarà en el procés constituent consegüent a la Declaració d’Independència proposant la fórmula republicana com a base del nou Estat. 

Declararem Catalunya com Estat Democràtic i de Dret amb separació de poders: Legislatiu, Executiu i Judicial.

Totes les lleis actuals (excepte la Constitució espanyola) continuaran en plena vigència mentre el Parlament Català no les substitueixi o modifiqui.

El procés d’independència finalitzarà amb un referèndum d’aprovació de la nova Constitució de Catalunya, elaborada entre tots els partits presents al Parlament.

 

MODEL D’ESTAT

– Proposem el sistema parlamentari de cambra única amb presidència doble, del Govern i de la República, a més de la figura del President de la cambra.

– Proposem que el President de la República sigui escollit per sufragi universal, en comicis separats dels que se celebrin per escollir els representants del Parlament, que al seu torn escolliran el President del Govern i del Parlament.

– Proposem que el President de la República tingui funcions de representació, de mediació entre les forces polítiques i de dissolució de la cambra i convocatòria electoral legislativa, mentre que el President del Govern, que es pot continuar denominant de la Generalitat, les tindrà de tipus executiu. Amb això pretenem recuperar el tradicional sistema de contrapoders que de sempre ens ha caracteritzat, substituint l’antiga figura del Comte Rei per la del President de la República.

– En uns futurs Països Catalans unificats, proposem la fórmula federal o confederal, on el President ho seria de tots els PP.CC. mentre cada Estat tindria el seu propi President del Govern i del respectiu Parlament.

 

MODEL DE SOCIETAT

– LEstat català es regirà per normes similars a les que regeixen en l’entorn de la majoria d’estats democràtics d’Europa i del Món amb les particularitats que nosaltres mateixos decidim adoptar per tal de fer-lo més eficient i assegurar el benestar dels ciutadans i l’eradicació de la pobresa extrema.

– La llengua catalana serà l’única oficial.

– Volem un Estat aconfessional, lleuger de burocràcia i poc intervencionista en l’actuació privada dels ciutadans, que garanteixi una sanitat i un ensenyament de qualitat, públics i gratuïts, s’ocupi d’equipar el país de les estructures necessàries, però sense sobrecarregar el territori duplicant-les innecessàriament.

– Volem un Estat que no carregui el pes de la recaptació tributària sobre els treballadors autònoms i la petita i mitjana empresa que, en gaudir d’una tributació molt lleugera, contribuiran al creixement econòmic i a la desaparició de l’economia submergida.

– Les càrregues impositives es distribuiran en funció dels beneficis i proporcionalment a la grandària de les empreses que les han de suportar i en funció de la mida i el volum de negoci, adaptant-se en tot moment a les circumstàncies canviants de l’economia.

– Proposem un sistema afavoridor de la iniciativa privada dels ciutadans, compromès amb la millora de la qualitat de vida de tota la societat, protector dels més vulnerables i desfavorits, que permeti llibertat d’acció als emprenedors, garanteixi els drets dels treballadors i la igualtat salarial de gènere i d’oportunitats i la llibertat sexual.

– Permetrem l’accés a les plantes medicinals, impedirem el maltractament animal i afavorirem la protecció de la fauna autòctona.

– L’Estat s’ocuparà, a més de la sanitat i l’educació, de les infraestructures i de promoure les energies netes i renovables. Contribuirà a la millora medi ambiental i invertirà en desenvolupament, investigació i cultura.

– En l’aspecte cultural tindrem cura de la recuperació de la memòria històrica, amb especial atenció a les falsedats introduïdes en els cinc darrers segles i la recuperació dels personatges i patriotes que han estat ocultats o esborrats pels ocupants.

– Proposem unes forces armades professionals i de mida raonable, que s’ocupin de la vigilància de costes i del control de l’espai aeri, adaptades al terreny en tasques defensives, ben instruïdes i equipades amb els mitjans necessaris que, en casos de catàstrofes naturals, tindran també funcions socials per complementar el servei al país.

– L’actual companyia dels Mossos d’Esquadra veurà ampliades les seves funcions per tal de cobrir tots els camps que s’escauen a un cos integral de policia que canviarà de nom en funció del servei a desenvolupar.

– Considerem que l’Estat ha d’ajudar els emprenedors a exportar els seus productes i potenciar els sectors primaris (agrícola, ramader, pesquer) per tal de tenir un comerç de productes de la terra de qualitat i de proximitat.

– Fomentarem el cooperativisme.

– Cal potenciar la figura del Síndic de Greuges, fent que les seves decisions siguin vinculants i només es puguin recórrer judicialment.

– Dotarem l’Oficina Antifrau dels mitjans necessaris per tenir plena capacitat operativa i garantir-ne la imparcialitat.

– Volem que l’Estat es posicioni enfront d’especulacions de tota mena, siguin bancàries, urbanístiques, energètiques o d’altre mena, impedint els abusos que es pugui intentar perpetrar, sempre en benefici de la majoria dels ciutadans.

 

ORGANITZACIÓ TERRITORIAL

– Volem substituir les províncies per una divisió en vegueries i comarques.

– Les actuals diputacions provincials desapareixeran i les seves funcions i funcionaris s’incorporaran al nou sistema administratiu de l’ Estat català.

– Creiem que cal potenciar els municipis, ampliant-ne les funcions que els corresponen, que puguin fer plans per la recuperació dels monuments històrics i mantenir el país net i endreçat, mesures que afavoreixen el turisme, important font de riquesa addicional.

– La Val D’Aran, tindrà el seu sistema autonòmic, amb oficialitat de la llengua occitana.

 

MODEL DE POLÍTICA INTERNACIONAL

– UPDIC considera que no és imprescindible pertànyer a la Unió Europea i és suficient la pertinença a l’Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA) de la que ja en són membres Noruega, Suïssa, Islàndia i Liechtenstein. Això ens serà concedit (prèvia petició) perquè ja formem part d’aquest espai europeu en l’actualitat i hem adquirit aquest dret. Fent ús del nostre dret a triar la moneda, es continuarà amb l’euro, almenys de moment.

– Amb posterioritats’haurà de decidir en un referèndum, si volem ser a la Unió Europea, un cop s’hagin analitzat en profunditat els avantatges i els inconvenients.

– El mateix pel que fa a pertànyer a l’OTAN o qualsevol altra organització militar.

– Serem solidaris amb totes les nacions del món que pateixen opressió per haver estat ocupades o no haver pogut exercir encara el seu dret a l’autodeterminació.

– Estendrem una xarxa de consolats amb ambaixadors a tots els països del món, per tal de facilitar els intercanvis comercials i personals, participar en programes d’ajuda allà on sigui necessari, i donar suport als nostres compatriotes instal·lats o de trànsit en aquests països.

– Potenciarem els Casals Catalans allà on siguin.

Anar al grup UPDIC de facebook: https://www.facebook.com/groups/307871362703415/

La nova hora d’Unió Democràtica de Catalunya

Rescatar la sigles d’Unió Democràtica

‘Que UDC torni als seus legítims hereus i es posi a la via que li pertoca: la de la independència.’

Per: Quim Torra

 Diumenge  24.01.2016  02:00

Pocs partits tenen una història tan compromesa amb la llibertat de Catalunya com UDC. Sens dubte, l’afusellament de Carrasco i Formiguera n’és el gran exemple. Però alhora, aquest tràgic fet, sovint ha mig tapat el posicionament ideològic del partit que, segons el propi Carrasco, es vertebrava en 4 grans eixos:

1r, l’ideal nacional, amb el principi d’autodeterminació i la independència com a meta final;

2n, el principi cristià;

3r, el sistema democràtic; i

4t, el principi de justícia social, entès com compartir el bé propi amb el bé de tots.

El grup de patriotes que funden UDC –de manera molt semblant als seus ‘agnòstics’ amics d’Acció Catalana- tenen, per damunt de tot, un suprem ideal: Catalunya. En una època d’escassos independentistes, Carrasco, amb Macià, són els dos grans únics polítics de primera línia que defensen, sense embuts, la independència de Catalunya.

Afirma Carrasco, des d’UDC: ‘[El record del 14 d’abril de 1931] ha de servir per desitjar amb més resolució que mai la proclamació d’una nova i permanent República Catalana’; ‘Catalunya ha de lluitar fins a assolir constituir-se políticament, com a nació que és, en estat independent que amb tota llibertat pugui portar les aliances i confederacions que cregui convenients’, ‘Yo soy partidario de la libertad y la independencia de los pueblos históricos [pronunciat al Congrés dels Diputats a Madrid]’; ‘Nosaltres volem la nació catalana i l’estat català per a ésser lliures’, etc.

Davant la sublevació feixista, UDC es manté fidel a la República i assumirà el fracàs de la derrota tant des de l’exili (Trias Peitx, Romeva, etc) com des de la resistència interior (Coll i Alentorn, etc).

Què ha passat, doncs, per què aquest partit fos separat de la seva tradició i reconvertit en un partit de defensa de l’estatus quo i portaveu d’uns lobbys i d’uns interessos? El factor ‘Duran Lleida’ reinventa un partit a la seva mida. Per això, poc a poc, els qui tornaven a entroncar amb la història començaren a marxar. Primer, els amics d’El Matí. Segon,el conseller Bassols i Sobirania i Justícia. Després, Josep Maria Vila d’Abadal i els seus. Finalment, HereusUDC1931 i Demòcrates, unint joves i grans, enduent-se amb ells la memòria històrica dels fills de Carrasco i Formiguera, Rigol, de Gispert, Guiomar Amell, etc.

Molt bé, doncs tornem a alinerar-nos amb la història. Rescatem les sigles d’UDC —sense el deute, esclar. Que UDC torni als seus legítims hereus i es posi a la via que li pertoca: la de la independència.

Quim Torra i Pla, editor i escriptor

—————

Fotografia:
Manuel Carrasco i Formiguera, advocat i polític català, líder democristià i nacionalista català del primer terç del segle XX. Fou germà dels metges Lluís i Rossend Carrasco i Formiguera

Neix a Barcelona el 3 d’abril de 1890
és condemnat a mort en un judici sumaríssim realitzat el 28 d’agost de 1937 i
és afusellat a Burgos el 9 d’abril de 1938

“preparar-nos per no defugir l’escenari gandhià” (Quim Torra)

1919232_10207697018177940_1043084651363104933_n

Extret dEL PUNT AVUI d’Ahir:

La preindependència

QUIM TORRA  EDITOR I ESCRIPTOR

El president Puigdemont afirmava en el seu discurs d’investidura: “Obrim una etapa inèdita de la política catalana i sense manual d’instruccions. Aquesta serà la legislatura d’un període excepcional, de postautonomia i de preindependència.”

“La trampa del dilema entre seguretat jurídica o xoc de trens només té una resposta: acceleració

Les eleccions del 27-S van marcar, efectivament, no tan sols la desaparició –o si voleu, superació– de la Catalunya autonòmica, sinó que també es van emportar allò que denominàvem procés. L’etapa de preindependència, que com molt bé la definia fa uns dies el professor Carles Boix, “és ja d’execució”, és una etapa inèdita, sí, sense manual d’instruccions, també, però indica algunes qüestions indefugibles:

1. Lideratge compartit, projecte comú i unitat d’acció: s’imposarà ara un lideratge col·laboratiu, l’únic capaç de poder atacar amb garanties d’èxit una situació d’una complexitat immensa. Serà el moment d’uns líders que ajudin els altres, amb entusiasme, a assolir els seus objectius, que facin el mateix camí que qualsevol altre independentista, que incloguin i no excloguin, que construeixin connectivitats, que siguin congruents entre el que públicament practiquen i el que exposen en els seus discursos, que respectin uns valors, i que tractin de bastir un objectiu amb un conjunt d’idees col·lectives per obtenir un resultat. Aquest és l’indefugible desafiament que té l’independentisme: trobar líders que conformin equips compromesos amb el procés d’alliberament nacional i que siguin capaços de treballar junts.

2. Governança del balanceig entre el mentrestant i l’objectiu final. No pot ser que encara hi hagi qui deslligui la qüestió social de la qüestió nacional: volem la independència per dignitat, radicalitat democràtica i justícia social i, en conseqüència, no pot ser que al discurs tronat, antiquat i regionalista de les terceres vies li donem cap mena de credibilitat. En definitiva, no pot ser que elmentrestant condicioni el futur de la nació, com tampoc pot ser que el dia a dia de la governabilitat no es faci amb la voluntat d’avançar pensant en la plenitud nacional i en una acurada i planificada creació de les imprescindibles estructures d’estat. I això només es pot resoldre amb la visió clara del que anem a fer i comunicant, comunicant i comunicant.

3. Seguretat jurídica o xoc de trens? Acceleració! La trampa del dilema entre seguretat jurídica o xoc de trens només té una resposta: acceleració. És a dir, només avançant s’avança. És impossible tenir previst l’arbre de conseqüències de tot el que pot passar. Dependrà, bàsicament, del grau d’hostilitat del govern de l’Estat –tan previsible com temible–. Però, per damunt de tot, cal emparar-se en el mandat democràtica i la fidelitat a les institucions catalanes. En qualsevol cas, el treball realitzat pel Consell Assessor de la Transició Nacional i amb el Dr. Carles Viver Pi-Sunyer, amb la peça central de la llei de transitorietat jurídica, ens permet confiar en una planificació jurídica tant per avançar com per defensar-se. Contra l’hostilitat només tindrem la nostra habilitat per sortir-nos-en.

4. Els tres eixos: ruptura democràtica – desobediència civil, procés constituent i pla de xoc social. Darrere d’aquests titulars s’amaga la clau de l’èxit de tot plegat. És a dir, tirar endavant aquests compromisos ens ha de permetre cohesionar i eixamplar la base independentista, fer creïble els eslògans d’un país millor i preparar-nos per no defugir l’escenari gandhià, per dir-ho en termes d’Oriol Junqueras, que pot obrir-se en un termini més breu del que estimem.

5. La societat civil, més important que mai. En aquest punt, passar de la fase del procés a la de la preindependència, res no canvia, o potser sí, s’incrementa encara més la tasca que caldrà portar a terme des de la societat civil. S’han acabat els 11 de setembre festius per, probablement, entrar en un conjunt de * manifestacions, concentracions, decisions, que emparin de manera massiva i multitudinària la tasca dels nostres representants polítics davant de respostes previsibles de l’Estat com ara inhabilitacions, querelles o impugnacions. Tindrem allò que siguem capaços de guanyar-nos.

En definitiva, ja no som davant del somni, de les declaracions i de l’èpica, sinó de la realitat, l’acció i l’execució legislativa i administrativa. El procés ha mort, visca la preindependència! I la comencem de la millor manera possible: president, govern, estabilitat parlamentària transversal i una societat civil compromesa. Enhorabona. Hi som tots. Hi som junts. No podem fallar.

QUIM TORRA – EDITOR I ESCRIPTOR

EXTRET del PUNT AVUI D’AHIR divendres 22 gener 2016:

COMENTARIS  

PERE GRAU ROVIRA

“Tindrem allò que siguem capaços de guanyar-nos”. Aquesta frase de Quim Torra ens l’hauríem d’aprendre tots de cor! Ara va de debò! Som-hi!

SALVADOR MOLINS

 -i de micro accions … particulars o de petis grups-  promoure accions constituents, articles, …

Contra el tòpic i la falsedat de que no es pot fer la DUI perquè el 27S es va perdre el Plebiscit.

1 ara Hora DUI
Contra el tòpic i la falsedat de que no es pot fer la DUI perquè el 27S del 2015 el Poble català del Principat de Catalunya va perdre el Plebiscit.
 
Les eleccions del 27S es van guanyar, la DUI és possible perquè només depèn de la voluntat política de la majoria de diputats i del compliment del compromís que Junts i Cup van contreure amb els catalans.
 
On és aquesta voluntat? Perquè Junts i Cup s’han saltat el compromís a la torera? El Poble català no vol ni “toros”, ni enganys, ni renúncies! I menys encara “toreros”!
La DUI es fonamenta en una voluntat política i per tant és garantida per una majoria de diputats, en el cas català 68 diputats. En la legislatura actual les forces independentistes tenen encara 4 diputats més dels absolutament necessaris. Fer la DUI, si Junts i Cup volguessin, seria possible.
La DUI, avui dia, gràcies al cas de Kosovo i per jurisprudència del Tribunal de la Haia, “no és contrària al Dret Internacional actual” per tant és legal internacionalment parlant.
Els Referèndums es basen en la majoria de vots a favor d’una de les opcions, normalment Sí o No. En cas de que la Comunitat internacional demanés un Referèndum de ratificació d’una possible DUI catalana es basaria naturalment en la majoria de vots i podria ser que es demanés una participació d’un 55% de la població amb dret a vot. Podria ser que un cop feta una DUI no és demanés cap Referèndum de ratificació i no passaria res, aquella DUI no contraderia la legislació internacional actual.
Les eleccions del proppassat 27S eren eleccions al Parlament Català i segons la legislació actual es basaven en votar diputats i projectes (programes) que curiosament tan el de Junts com el de la Cup es comprometien en fer la DUI, no és això el programa: un compromís? Aquestes eleccions també tenien un sentit plebiscitari de fons però de cap manera eren un referèndum amb una pregunta i dues opcions, no comptaven vots sinó diputats.
El vot exterior va ser una tupinada de facto vergonyant, i ni Junts ni Cup van respondre davant d’aquest atac a la democràcia i als nostres drets inalienables com a persones i com a nació, no hi van respondre amb la força i coordinació que ho haurien d’haver fet.
Fet i debatut les eleccions no es van perdre sinó que es van guanyar per majoria absoluta de diputats. Dir que s’havia perdut el Plebiscit és una ruqueria mal intencionada o de curts de gambals de l’alçada d’un campanar. Les eleccions no eren un Plebiscit sinó unes eleccions que significaven el mandat majoritari de portar Catalunya a la plena Independència.
Al final de tot només resta la voluntat de 72 diputats fidels al nostre Poble, voluntat d’assolir la Independència de Catalunya, on és aquesta voluntat? on s’ha amagat? on és el compromís de fer la DUI? on s’ha perdut aquest compromís?
És molt llastimós que una vegada més el país ens falli per dalt -la nostra classe política- o el que és el mateix, els representants polítics escollits, les seves organitzacions i primer de tot els seus capdavanters. Tots els demés si no ho denunciem i actuem en conseqüència també en som responsables.
Les eleccions del 27S es van guanyar, la DUI és possible perquè només depén de la voluntat política de la majoria de diputats i del compliment del compromís que Junts i Cup van contreure amb els catalans.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, Compromés amb la DUI, simpatitzant de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència dels catalans- de Jordi Fornas es batlle de Gallifa.

La Nació sencera, la llengua catalana, l’estat independent i la constitució breu, catalana, clara i urgent.

Hem de presentar a tots els països el proper estat català Independent que volem com Dinamarca, Suïssa i Israel. I cercar-hi aliances.

ALIGOT2ROAD-4

Comencem!: Política de relacions internacionals

“UN MÓN PER A CATALUNYA”   IDEES FONAMENTALS

Tota nació necessita auto-reconèixer-se com una entitat diferenciada; això és el que la fa expressió d’un poble amb idiosincràcia i personalitat pròpia. Però, alhora, necessita ser reconeguda per la resta de nacions del món: no hi ha identitat sense entitat. La lògica que deriva d’una nació afaiçonada és convertir-se en Estat. L’Estat és l’única argamassa que garanteix visibilitat, presència, respecte i consideració a una nació. Sense el vestit estatal, una nació es desdibuixa fins a desaparèixer entre l’anècdota folklòrica o l’eco remot de quelcom que va ser.

Una nació amb tot el bagatge que la caracteritza (història, llengua i cultura pròpies, territorialitat clara…) i sobretot, la seva voluntat de projectar-se al món sense intermediacions és l’aval més clar per a presentar una candidatura per a l’accés a la condició d’Estat. Ser i voluntat de seguir sent són la clau de volta de la identitat i, per tant, de l’existència de la nació.

Si bé sentir-se nació i que et percebin com aital és condició sine-quanon per assolir la condició d’Estat, no ho és menys que la comunitat internacional posa les seves condicions d’accés i acceptació. És per això que tota nació que es vol convertir en Estat necessita desplegar unes relacions internacionals pròpies caracteritzades per una potent diplomàcia pública i d’una paradiplomàcia que funcioni com una Cancelleria a l’ombra en representació del futur Estat. La nostra diplomàcia pública i la nostra para-diplomàcia es basarien en posar en evidència el “colonialisme intern” (polític i econòmic) del que és víctima la nació catalana, potenciar el caràcter democràtic del plet nacional català, assegurar l’ordre intern, el lliure mercat i l’estabilitat del nou Estat i a establir aliances i simpaties amb altres Estats reconeguts.

L’independentisme català requereix d’afaiçonar aquesta relació internacional si vol tenir opcions de reconeixement. La nostra missió és assegurar un suport internacional, un pla de govern i una calendarització per accedir a l’estatalitat. L’accés a la condició d’Estat de Catalunya radica essencialment en paràmetres geopolítics, més que no pas morals o de dret. Cal desplegar una acció internacional en la que “el valor geopolític i geoeconòmic” de Catalunya quedi patent en el sí d’Europa i en tota la política de seguretat de la Mediterrània. Cal projectar Catalunya com a valedora d’una reordenació de l’Europa Occidental, que doni saba nova a la revitalització de l’eix transatlàntic amb els EUA i, a la seva torna, a la projecció d’Occident i els seus valors. Un Estat català ha de ser valedor d’una Europa forta i d’un Occident respectat. Aquest plantejament és el que donarà credibilitat a Catalunya com a nou subjecte de l’escena internacional.

Des del 1714 fins ara, l’Estat-nació i l’absolutisme han estat el llast opressor de Catalunya.

No hi havia món per als catalans. Era un escenari d’anul·lació i marginació. El 1989 amb la caiguda del Mur de Berlín, un nou món va néixer. El procés de globalització (lliure-mercat mundial i projecció de les societats democràtiques) i el seu conseqüent canvi de paràmetres geopolítics, geoestratègics i geoeconòmics ofereixen un horitzó adequat i adaptable al patró català. La contextualització de Catalunya en el redós de la Unió Europea i les seves ramificacions transnacionals dins el marc occidental, formulen un escenari on la diferència i el respecte democràtic poden esdevenir armes polítiques de primer ordre. Catalunya té al devant un món on pot encaixar i eines per fer-se encaixar al marge de les actuals estructures estatals que la limiten i incapaciten política i econòmicament. És sobre aquest nou escenari i amb el bagatge històric de l’anterior, que s’ha de concebre qualsevol acció de relacions internacionals de caire independentista.

Així, doncs, advoquem una acció que tingui com a fil conductor la restitució d’una diplomàcia basada en la representativitat, la bilateralitat (drets i obligacions), el pactisme i el liberalisme humanista. Trets inconfusibles de la projecció internacionals que sempre ha desplegat Catalunya en la seva història. I que els elements que la confegeixin i la representin tinguin una acreditació de coneixement de causa i el suficient vigor psíquic per desplegar aquesta tasca en els fronts i destins que l’estratègia diplomàtica independentista cregui meritoris d’actuació.

Extret de la web de Catalunya Acció:

https://www.catalunyaaccio.org/documentacio/programa/Relacionsinternacionals.pdf

Catalunya no et federis mai amb els teus enemics, tu has nascut per a ésser plenament lliure!

149 estat

Catalunya no et federis mai amb Espanya, tu has de ser independent com Dinamarca, Suïssa o Israel, membres actius i amb cadira a l’ONU i amb opció al Consell de Seguretat.

Sempre ho hem volgut així i així serà.

—————

Catalunya va equivocar-se de parella,

amb Castella potser voluntàriament i amb Espanya a la força.

No tornem a caure en el pitjor error de la nostra història.

————————–

Catalunya, Poble Català!

No et federis mai, tu has nascut per esdevenir plenament sobirà!

Només la Confederació és vàlida per a Catalunya, la lliure confederació de les terres de la seva parla.

A banda d’aquesta Confederació vés amb compte i sobretot amb Espanya no t’hi assocïis, no t’hi federis i si pot ser no t’hi relacionis.

Ves amb compte, no et federis mai amb un pinxo! i menys amb 14 pinxos!

No et federis mai amb un estrany.

No et federis mai amb un dictador.

No et federis mai amb 14 enemics. (14 autonomies castellanes)

No et federis mai amb 15 egoistes. (14 autonomies i el seu govern central)

No et federis mai amb qui se senti el centre del món trepitjant als altres..

No et federis mai amb qui es creu amb dret a aixafar als altres, a dominar-los, a fiscalitzar-los.

No et federis mai amb amb un colonitzador.

No et federis mai amb un imperialista.

No et federis mai amb ningú que no respecti i que sota qualsevol concepte posi pals a a les rodes al ple desenvolupament de la llengua catalana.

No et federis mai amb ningú que t’imposi les seves lleis i no respecti escrupolosament les teves.

No et federis mai amb ningú que et vulgui imposar la seva constitució.

No et federis mai amb ningú que no et deixi les portes obertes per sortir de la federació.

No et federis mai amb ningú que et gravi amb impostos abusius.

No et federis mai amb ningú que vulgui controlar les teves escoles.

No et federis mai amb ningú que vulgui imposar-te la seva història, o la seva manera de veure la teva història.

No et federis mai amb qui no pugui acceptar que tinguis Seleccions Nacionals plenament reconegudes internacionalment.

No et federis mai amb qui no et deixi ser actor europeu i mundial de Ple Dret.

No et federis mai amb qui sempre vol decidir les teves coses.

No et fedris mai amb qui sempre vol interferir i condicionar les teus negocis i les teves relacions comercials.

No et federis mai amb aquells que permetin que les empreses que operen en el teu territori paguin els seus impostos en països aliens.

No et federis mai amb aquells que de tant que et necessitin no et deixin viure.

No et federis mai amb aquells que menyspreïn els teus símbols, el teu himne, les teves banderes.

No et federis mai amb qui t’ha prohibit qualsevol tipus de relació lliure entre els teus territoris.

No et federis mai ni amb Espanya, ni amb els espanyols, ni amb les seves comunitats, inclosa Euskadi, ni amb els seus governs.

No ho facis perquè seria el certificat de defunció de tota la nostra nació i aleshores Catalunya emmudiria per sempre!

Catalunya no et federis mai ni amb Espanya, ni amb Euskadi ni amb Europa.

Tu has nascut per a ésser plenament lliure com Noruega, Suïssa o Israel.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, català pro DUI, membre de la pàgina de facebook “Compromesos amb la DUI”, simpatitzant de l’UPDIC de Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa.

Els catalans de “fora del sistema” preparem la nostra DUI.

1 ara Hora DUIHAIA_FOT10450768_709620272448140_1503640340413566884_n10401467_289400447904449_5438234356148296680_n

Interessant article de GERMÀ CAPDEVILA (Diari El Punt Avui)

El moment de trencar

Ningú no dubta de la voluntat del nou govern català i de la majoria parlamentària que li dóna suport de fer les coses bé, d’una manera ordenada i sense cap daltabaix per als ciutadans i per al país. S’insisteix molt que hi haurà un nou marc legal català que reemplaçarà la legalitat espanyola, que es crearà una agència tributària catalana que cobrarà els impostos dels ciutadans i que s’obrirà un procés constituent que —amb la participació ciutadana— redactarà i sotmetrà a referèndum una nova constitució catalana.

Els ciutadans haurem de fer el pas de trencar amb l’obediència espanyola

Tot això està molt bé i és molt lloable que no es vulgui esverar els catalans amb els probables entrebancs que ens trobarem pel camí, però també convé tenir clar que serem nosaltres, els ciutadans, els que haurem de fer el pas de trencar amb l’obediència espanyola. Més aviat que tard ens trobarem davant la decisió definitiva: fer el pas i —per exemple— començar a pagar els impostos a la nova hisenda catalana. Tinguem clar que aquest procés que s’inicia necessitarà de la nostra desobediència a la legalitat espanyola i de la nostra adhesió alhora a la nova legalitat catalana. Una llei només és vigent si és acceptada i assumida pels ciutadans. Els legisladors i el govern faran la seva part, però nosaltres també haurem de fer la nostra. Rebrem amenaces, sentències i fins i tot represàlies, però de la nostra tenacitat naixerà la nova República.