DUI i ruptura són l’únic camí que pot rescatar catalunya. Només depèn del nostre vot.

1 Declaració

Els 1,8M del Sí+Sí només hem de votar qui es comprometi amb la DUI i el català única llengua oficial.

Publicat el 21 de març de 2015

La DUI que rebutgen sistemàticament CiU, ERC i ANC és l’únic camí possible per Recuperar la nostra secular Independència. No els votem !

Els 1,8M del Sí+Sí només hem de votar qui es comprometi amb la DUI i el català única llengua oficial.

No votarem els que enganyin i no es comprometin amb l’autèntic mandat del Poble Català del 9N: La plena i ràpida independència.

———————————-

Una DUI l’endemà del 27-S i un govern de “ruptura”: les claus del full de ruta de la CUP

La CUP aprova un document de set pàgines que proposa desobeir les principals lleis espanyoles, com la llei Wert o la reforma laboral, i posa cinc condicions per negociar la seva entrada al Govern

LAIA VICENS Manresa | Actualitzada el 21/03/2015 15:24

———————

 

 

Quim Arrufat i David Fernàndez, després de l’assemblea d’aquest dissabte a Manresa / ACN

La doble via de processos que impulsarà la CUP –el sobiranista i el constituent– es preveuen al full de ruta que s’ha aprovat aquest dissabte a Manresa i que han presentat els diputats Quim Arrufat i David Fernàndez. Es tracta d’un document de set pàgines que concreta els passos que caldria fer des d’ara fins a la consecució de la independència de Catalunya. Per això, es divideix en les accions “abans de les eleccions”, “de cara a les eleccions” i “després de les eleccions”. Tot plegat, ha dit, és una “oferta política” que només té una condició: “No renunciar, no dilatar i no diluir” el procés independentista. En aquest sentit, Fernàndez ha criticat CDC i ERC per haver basat la seva estratègia en “càlculs partidistes”. Aquestes són les claus del full de ruta de la CUP.

TEXAS I CATALUNYA PER LA LLIBERTAT

LLIBER6liberty67

Conviden la Generalitat a obrir una ambaixada a Texas

Texas-MasEl President del Moviment Nacionalista Texà (TNM), Daniel Miller, hauria fet arribar una carta al president català, Artur Mas, en el que se’l convida a obrir una missió diplomàtica en aquest estat nord-americà.

En el comunicat que es pot trobar a al seva pàgina web, el TNM explica que el govern català vol augmentar el nombre d’ambaixades arreu del món, com a Àustria, Gran Bretanya, França, Alemanya i Itàlia, i que per aquest motiu Miller va felicitar Artur Mas per “donar a gent de tot el món l’oportunitat de connectar amb la cultura de Catalunya i perquè s’involucrin amb el seu desig d’autodeterminació i d’independència”.

El TNM diu que Catalunya ha estat lliurant una batalla política i legal sobre la seva independència amb el govern espanyol a Madrid, i que es fa ressò d’un esforç similar a Texas.

Per Miller la invitació a la Generalitat de Catalunya és un pas natural, en la creació de diàleg amb altres persones, organitzacions i governs que busquen l’autodeterminació dels seus països.

Per això diu que és la seva intenció de treballar conjuntament per establir Centres Culturals de texans a l’estranger, en un futur molt pròxim per “complir amb la nostra missió i mostrar al món la realitat de Texas”

Bandera de Texas

 

La República de Texas es va independitzar de Mèxic el 1836 i es va afegir als Estat Units d’Amèrica (EUA) el 1845. Des de llavors hi han hagut grups que han seguit demanant el retorn a l’estatus de república independent.

El MNT és una organització creada a finals de la dècada del 1990, que busca la secessió de Texas dels Estats Units de forma pacífica. L’organització hauria incrementat significativament la seva visibilitat des del protagonisme del moviment Tea Party, i després d’uns polèmics comentaris de l’actual governador de Texas, el republicà, Rick Perry, que al 2009, davant d’una multitud a Austin, va deixar entreveure la possibilitat de que Texas podria separar-se dels EUA si en un futur el govern federal no canviava les seves polítiques fiscals, dient que no tolerarien cap opressió, declaracions que va recollir la CNN, encara que després els republicans ho van desmentir.

De moment no es té coneixement que el govern català hagi contestat a la carta de Miller. Entre el 5 i el 9 d’abril està previst que Artur Mas viatgi als EUA per explicar el procés independentista català.

Les “Municipals” com el 1932: Votem només el mandat del Poble = Sí +Sí. DUI i ruptura !

PUNYETES

Els 1,8M del Sí+Sí només hem de votar qui es comprometi amb la DUI i el català única llengua oficial.

Hèctor López Bofill: “La força de la DUI”

Avui mateix, Hèctor López Bofill publica al Punt/Avui aqueix article titulat “La força de la DUI”, on analitza el “full de ruta” consensuat entre els partits parlamentaris favorables al procés independentista, més l’AMI, l’ANC i Òmnium Cultural.

“Si hi ha alguna possibilitat de legitimar la secessió catalana en el concert internacional a través de les eleccions del 27-S, aquesta requereix que obtinguin una àmplia majoria els partits que es comprometin en el programa a efectuar la declaració unilateral d’independència (DUI). Qualsevol altra proposta, com la que malauradament circula aquests dies entre els anomenats partits sobiranistes, obre la porta al fet que els actors exteriors puguin al·legar amb fonament que no hi ha un mandat democràtic clar per a la creació del nou estat.

El full de ruta acordat a la “taula de les forces polítiques i socials per a l’estat propi”, com diem, contribueix a enteranyinar la relació entre el vot popular i l’expressió de la majoria partidària d’una Catalunya sobirana i subjecte de dret internacional. Els partits i les associacions que conclouen el document del 13 de març de 2015 encara parlen de “conèixer la voluntat del poble català sobre el seu futur polític” (una expressió, la mateixa que es va fer servir per plantejar la consulta, després procés participatiu, del 9-N), de la qual no es desprèn en cap moment la necessitat de visualitzar la voluntat “d’independència”.

Però els mecanismes que es proposen per concretar les accions que realitzaria la hipotètica majoria política conseqüent amb els propòsits de l’acord són encara més embullats: 1) declaració solemne del Parlament de Catalunya de l’inici del procés que ens ha de dur a la constitució del nou estat (som encara a l’inici del procés? No havíem quedat que el 27-S havia de perpetrar el gest final?), 2) iniciació del procés constituent, 3) desplegament dels mecanismes de transició nacional i de les estructures d’estat i 4) culminació democràtica del procés per part del poble de Catalunya.

Deixant a banda que els termes independència o estat independent no apareixen enlloc de les diverses fases (i així la “constitució del nou estat” encara es podria associar a un estat membre d’una federació com succeí en la primera pregunta del 9-N), el més sorprenent i decebedor és que encara es continuïn concebent els moviments següents al 27-S dins la legalitat espanyola. Sembla que el nostre estament polític es resisteixi a aprendre la lliçó experimentada d’ençà de 2012: que les institucions de l’Estat reprimiran tota actuació que es desenvolupi dins el marc de la Constitució de 1978. Així, per exemple, la “declaració solemne del Parlament” que preveu l’acord del 13 de març patirà el mateix destí que la resolució de l’assemblea catalana de 23 de gener de 2013 sobre el dret de decidir: impugnació davant el Tribunal Constitucional espanyol, anul·lació i, en conclusió, total manca d’efectivitat.

Una insensatesa que arriba al seu punt culminant amb la pretensió dels partits i les associacions catalanes de fer una constitució sense trencar amb el sistema vigent. Tots aquests anhels quedaran amputats des del moment zero. D’aquí que l’únic avenç plausible en el procés que es pot copsar consisteix en el fet que les eleccions del 27-S tinguin com a conseqüència immediata la ruptura amb l’Estat espanyol, i això només es materialitza amb la citada DUI.

Només quan el Parlament català estableixi, per exemple a la manera que ho van fer els representants dels Estats Units al Congrés General de 1776, que Catalunya és “un estat lliure i independent” i que “s’entén dissolt tot vincle” amb Espanya que es pot obrir la tanda de reconeixements internacionals i que es poden implementar les mesures de construcció de l’estat bloquejades dins l’actual marc polític. En d’altres paraules, fins que no es tingui clar que no hi haurà “transició” o “desconnexió” sinó una ruptura, que encara continua essent l’únic llenguatge comprensible no tan sols per a una Espanya que no permet referèndums de secessió sinó també per a la comunitat internacional, anirem fent llargues marrades que ens poden abocar a una derrota sense pal·liatius.”

Hèctor López Bofill

Els 1,8M del Sí+Sí només hem de votar qui es comprometi amb la DUI i el català única llengua oficial.

La DUI que rebutgen sistemàticament CiU, ERC i ANC és l’únic camí possible per Recuperar la nostra secular Independència. No els votem !

Els 1,8M del Sí+Sí només hem de votar qui es comprometi amb la DUI i el català única llengua oficial.

No votarem els que enganyin i no es comprometin amb l’autèntic mandat del Poble Català del 9N: La plena i ràpida independència.

———————————-

Una DUI l’endemà del 27-S i un govern de “ruptura”: les claus del full de ruta de la CUP

La CUP aprova un document de set pàgines que proposa desobeir les principals lleis espanyoles, com la llei Wert o la reforma laboral, i posa cinc condicions per negociar la seva entrada al Govern

LAIA VICENS Manresa | Actualitzada el 21/03/2015 15:24

———————

 

 

Quim Arrufat i David Fernàndez, després de l’assemblea d’aquest dissabte a Manresa / ACN

La doble via de processos que impulsarà la CUP –el sobiranista i el constituent– es preveuen al full de ruta que s’ha aprovat aquest dissabte a Manresa i que han presentat els diputats Quim Arrufat i David Fernàndez. Es tracta d’un document de set pàgines que concreta els passos que caldria fer des d’ara fins a la consecució de la independència de Catalunya. Per això, es divideix en les accions “abans de les eleccions”, “de cara a les eleccions” i “després de les eleccions”. Tot plegat, ha dit, és una “oferta política” que només té una condició: “No renunciar, no dilatar i no diluir” el procés independentista. En aquest sentit, Fernàndez ha criticat CDC i ERC per haver basat la seva estratègia en “càlculs partidistes”. Aquestes són les claus del full de ruta de la CUP:

Què cal fer abans del 27-S?

La CUP denuncia que “no hi ha motiu real” per “postergar” les eleccions al Parlament fins al setembre, i ho atribueix a “interessos de partit”. També demana “impulsar la lluita” contra els pressupostos “de misèria i privatització” que han pactat CiU i ERC per a aquest 2015, així com “donar a conèixer” el caràcter plebiscitari i constituent del 27-S.

Com s’arribarà a les eleccions?

El full de ruta de la CUP defensa que “no necessàriament” totes les candidatures independentistes han d’aplegar-se sota un mateix paraigua, una proposta que va posar sobre la taula ERC després de refusar la llista unitària que demanava CDC. El que sí que consideren “fonamental” és que els programes electorals de les formacions independentistes contemplin un “compromís programàtic i polític inequívoc” amb la independència.

Si el 27-S les formacions polítiques independentistes rebessin més del 50% dels vots (no dels diputats), la CUP reclama una declaració unilateral d’independència “l’endemà mateix” de les eleccions. El mateix 28-S també s’hauria d’aplicar “un programa d’emergència social que reverteixi [contra] els acomiadaments, atur, desnonaments i retallades socials”.

Què passarà després?

La CUP proposa un “govern de ruptura nacional, social i democràtica”, en què s’inclouen cinc mesures “irrenunciables”: que es faci una declaració unilateral d’independència, que s’impulsi un programa d’emergència social, que comenci un procés de “desconnexió” amb l’estat espanyol i la UE, que es garanteixi que el procés sigui “autoorganitzat i popular” i que es busqui el reconeixement internacional.

Així, la CUP també reclama un pla de xoc d’emergències socials que inclogui la moratòria dels desnonaments, la renda bàsica o la prohibició dels acomiadaments, entre altres mesures. Pel que fa la desconnexió nacional amb l’Estat, la formació de l’esquerra independentista exigeix que es desobeeixin les principals lleis espanyoles, com la llei Wert o la reforma laboral.

Finalment, la CUP planteja que es creï una assemblea constituent que redacti la Constitució de la República Catalana.

———————

  • 4 comentaris:
  • pfanesBadalona
    21/03/2015 16:54

    Bona feina. Qui no arrisca no pisca . Hem d’aprendre d’una vegada que el Reyno de España, sigui quin sigui els seu color posara el 100% de la seva força, sigui la que sigui, perque Catalunya no esdevingui mai una Republica independent.

     ResponNotifica comentari inapropiat

    vot positiu 18 vot negatiu 0

  • 21/03/2015 16:36

    Parlem massa del què farem com si ja ho tinguéssim fet…i em sembla que ens endurem més d’una sorpresa…

     ResponNotifica comentari inapropiat

    vot positiu 2 vot negatiu 14

  • Usuari Premiummarga guasch
    21/03/2015 16:32

    Moltes gràcies, un cop més. Teniu el meu vot segur de fa temps i espero que es puguin tirar endavant aquestes bases per un ampli acord

     ResponNotifica comentari inapropiat

    vot positiu 16 vot negatiu 0

  • samuraiLlinars del Vallès
    21/03/2015 16:25

    Totalment d’acord a passar de la llei Wert: substituïm la Religió per Arts Escèniques i Cinema, no desaprofitem l’ocasió de formar els estudiants en aquests àmbits. Pel que fa a “desconnectar de la UE”, no valdria més dir “desconnectar de la UE de l’austeritat”? o bé, “no fer pactes amb “les institucions” (artistes abans coneguts com a Troika) que no s’hagin votat al Parlament”.

Com es pot anar per Catalunya i pel món dient que la DUI és un escenari no convenient quan és l’unic escenari vàlid?

DTIJ

Jaume Renyer: ‘Les estructures d’estat no es poden construir amb les regles del règim autonòmic’

Entrevista a Jaume Renyer, autor del bloc ‘Per l’esquerra de la llibertat’ ·

‘Els sectors més dinàmics de la societat civil canvien, però la classe política va un pas més endarrere’, diu Jaume Renyer. És escèptic respecte del lideratge polític del procés cap a la independència i diu que només es creurà les candidatures que incloguin al programa electoral una declaració unilateral d’independència. És l’anàlisi que fa del procés aquest independentista de pedra picada, nascut el 1958 a Vila-seca. De la seva biografia, cal subratllar el paper destacat que va tenir dins Esquerra Republicana de Catalunya, partit que va abandonar el 2009. Actualment dóna suport a Solidaritat Catalana per la Independència i professionalment és secretari general de l’Ajuntament de Reus.

Conversem amb Renyer perquè des del 2007 escriu el bloc de +VilaWeb ‘Per l’esquerra de la llibertat‘. Hi fa reflexió –‘gimnàstica intel·lectual diària’, diu– sobre la política del país i també hi aboca el seu interès per Israel: ‘A través dels debats que es viuen a la societat israeliana, puc interpretar molts dels conflictes interns de la realitat catalana’, explica. En aquesta entrevista, opina sobre el paper que pot tenir Netanyahu –un líder que veu amb bons ulls– si pot formar govern a Israel. També parlem de la trobada que va tenir a Perpinyà, acompanyant Carod-Rovira, amb dirigents d’ETA més de deu anys després; del paper de Solidaritat i de les estructures d’estat locals que necessitarà un nou estat català.

—Sou un independentista que ha picat molta pedra. Com valoreu aquest desànim sobre el procés de què es parla?

—Crec que no hi ha cap estratègia amb voluntat d’accedir a la independència compartida entre diversos partits polítics, amb un calendari viable i creïble. Vivim un procés en què sí que hi ha hagut mobilitzacions socials reiterades com mai a Europa, cada any, des del 2010, però sense resultats polítics. No faig una reflexió conjuntural, sinó que em fixo en un llarg període que podríem qualificar d’estratègic. Crec que des de la sentència de l’estatut, el 2010, moment en què el règim autonòmic de Catalunya no dóna més de si, hi ha una emergència del sobiranisme cívic perquè les condicions de l’espoliació fiscal i de la dominació política de l’estat espanyol sobre Catalunya s’han fet evidents. Hi ha una percepció social d’opressió nacional. Els sectors més dinàmics de la societat civil canvien però la classe política canvia un pas més endarrere.

—No creieu que es facin passos decisius?

—El 9-N es va celebrar i el decret que el convocava és un precedent jurídic, encara que no entrés en vigor. Però fora del 9-N, el fet és que les estructures d’estat no es poden construir amb les regles del règim autonòmic i amb els comportaments i les actituds d’una classe política i dels mateixos partits que han gestionat l’autonomia durant trenta anys, per molt que hagin anat canviant. Una cosa és adaptar-se a la realitat i una altra és liderar un procés cap a la independència.

—Per tant, no creieu que amb la dinàmica actual es pugui aconseguir la independència.

—Em remeto als fets. Hi haurà una nova convocatòria d’eleccions el 27 de setembre, però, teòricament, les eleccions del 2012, fruit d’una mobilització multitudinària, també havien de donar un mandat al parlament i al govern per a convocar una consulta sobre el futur de Catalunya, que havia de ser el 9-N, que ha estat una consulta significativa, però al final no ha estat un pas irreversible en el procés cap a la independència. Ha estat una etapa.

—Què demanaríeu als partits?

—Convergència manté que defensa la independència, però Unió, ICV, el PSC o ERC mateix mantenen sempre la porta oberta a una reforma de la constitució espanyola i, per tant, una expectativa a pactar la tercera via. És una opció que no arriba perquè des del govern i els partits espanyols no hi ha la voluntat de fer cap oferta, però des de la part catalana es fan contínues apel·lacions a trobar una via en aquest sentit. Que el castellà sigui oficial, que Espanya és el millor amic que pot tenir Catalunya… Aquests partits fan servir un llenguatge no conscient de viure un conflicte polític. Es parla d’independència com es pot parlar de la reforma de l’autonomia. Tenim els mateixos actors, els mateixos partits i els mateixos resultats. De moment, jurídicament, tenim zero resultats.

—Els líders polítics o els partits estan disposats a pagar el preu d’aconseguir la independència?

—Els ho hauries de preguntar a ells. Jo confio en l’honestedat dels dirigents de la CUP. Dels altres, no en puc respondre.

—Malgrat la posició escèptica que teniu, quina creieu que és la fórmula més favorable per a la independència a les eleccions del 27-S?

—N’hi pot haver més d’una, de fórmula, però el fet important és el contingut del projecte. No és creïble cap candidatura que no porti al programa la declaració unilateral d’independència (DUI). No incloure-ho vol dir que no tens legitimitat davant la població catalana i també vol dir que davant les instàncies internacionals no pots reclamar un arbitratge o un reconeixement de l’estat català. Vull recordar que el 2012 només Solidaritat incloïa aquesta condició i cap de les altres ho preveia als programes. Els discursos són una cosa, i els programes, una altra.

—Quin paper pot tenir a les municipals Solidaritat (juntament amb Reagrupament a Barcelona)?

—Solidaritat tindrà un paper secundari, perquè es presenta a molts pocs llocs de Catalunya, però el resultat que obtingui pot ser significatiu als llocs on es presenti. Si ara no és al parlament, a més d’errors interns, és per la connivència de les altres forces polítiques i mediàtiques, que ja els va anar bé que un partit que portava al programa la necessitat de la DUI en quedés fora.

—Quin recorregut té Solidaritat més enllà de les municipals?

—No em faria res que Solidaritat tingués un recorregut curt si hi hagués una candidatura compartida amb altres formacions polítiques que portessin la DUI al programa.

—Veieu cap paral·lelisme entre les eleccions municipals del 24 de maig vinent i les de l’any 1931?

—Crec que no, perquè no es plantegen en termes de ruptura. Aquí hi apareixen forces com Podem, que significativament a l’ajuntament de Barcelona representa una versió renovada d’una ideologia caduca, que és el progressisme abstracte i banal, que prescindeix del conflicte Catalunya-Espanya per a situar els problemes en un anticatalanisme i més aspectes que desvirtuen els termes reals del conflicte social.

—Un fet destacat de la vostra biografia va ser l’anada a Perpinyà amb en Carod-Rovira. Com ho valoreu, amb la perspectiva dels anys?

—Aquell gest no van ser dues persones que actuen pel seu compte, sinó que responia a una estratègia d’un partit polític que era ERC –partit on cap dels dos ja no militem, per motius diferents. Després de fer-se públic el contacte amb la direcció d’ETA, ERC va experimentar una pujada electoral molt important, que es va notar a les eleccions espanyoles del març del 2004. Tot seguit la mateixa direcció d’ERC va començar a desmuntar l’acumulació de suport popular que havia obtingut. És un comportament similar al que ens trobem deu anys després, en el procés independentista actual. En lloc d’encapçalar-lo, opta per prioritzar acords i propostes que afavoreixen això que en abstracte podem anomenar la qüestió social, en detriment de la independència. En el fons, ERC, tant el 2004 com el 2015, demostra amb els fets, no amb les paraules, que només té voluntat d’actor secundari d’un altre partit, i no pas de líder d’un procés d’independència. Aleshores va ser un actor secundari del PSC i ara és el rival, però amic i còmplice, de Convergència.

—Com us va canviar la vida l’anada a Perpinyà?

—Bé, em va canviar en el sentit que tenia un càrrec a la Generalitat, al Consell Consultiu de la Generalitat, i vaig tornar a la meva feina de sempre, a la secretaria de l’Ajuntament de Reus. Va ser un canvi professional, però no un canvi substancial. Sí que va ser un canvi substancial la meva percepció del paper d’ERC i de les dificultats que té per a liderar un procés cap a la independència. Per això me’n vaig donar de baixa el 2009, després d’intentar canviar la línia estratègica.

—Els secretaris dels ajuntaments condicioneu gaire la vida dels ajuntaments?

—Mediàticament, només se’ls fa cas quan hi ha problemes. El millor signe que un ajuntament funciona és quan el secretari no és conegut. Els secretaris són estructures d’un estat, que és l’espanyol, però que fem les mateixes funcions que hauria de tenir la mateixa figura en un estat català si fos independent, perquè es dotaria de funcionaris que garantissin la legalitat i la bona gestió econòmica dels ajuntaments. A Catalunya, en aquest àmbit, no hi ha cultura d’estat.

—Per què?

—Els secretaris dels ajuntaments són vistos com uns elements estranys no pas perquè depenguin de l’estat espanyol, sinó per la funció que fan. Si tinguéssim un estat català, també n’hi hauria d’haver, i potser haurien de tenir unes funcions més renovades. En canvi, el president Mas encarrega contínuament informes a professionals que orienten la reforma de l’administració no pas concebent-la com un instrument de construcció d’un estat, sinó en el sentit de promoure la seva aproximació a formes de gestió privada. És allò que se’n diu ‘la nova gestió pública’ i a Catalunya, fora de l’Ajuntament de Barcelona, ha demostrat els seus resultats negatius en els àmbits on s’ha aplicat, com ara a l’àmbit sanitari.

—Què s’ha de canviar del món local a la Catalunya independent?

—Amb el nom que s’hi vulgui donar, però en tots els nivells de l’administració, hi ha d’haver un equilibri entre els electes que dirigeixen l’administració, els directius de confiança que triïn per aplicar les polítiques dels seus programes electorals i uns funcionaris que garanteixin la transparència i la legalitat, per damunt de la conjuntura electoral.

—En el vostre bloc parleu sovint del món jueu. D’on us neix aquest interès?

—No sóc jueu ni de religió ni d’origen. M’aproximo a Israel a partir del 2001, el visito el 2004 i, a partir de llavors, hi he anat cada any. Em trobo amb una riquesa d’elements polítics, culturals i econòmics i una vitalitat que m’interessa. A més, a través dels debats que es viuen al si de la societat israeliana o des de fora, a favor de la realitat israeliana o en contra, puc interpretar molts dels conflictes interns de la realitat catalana.

—Si Netanyahu aconsegueix formar govern, creieu que mantindrà l’estratègia tan dura sobre la seguretat que ha marcat el seu discurs a la campanya electoral?

—Per un poble com el jueu, permanentment perseguit des de fa segles, víctima de genocidi nazi i atacat pel totalitarisme islamista que té com a objectiu la destrucció d’Israel (bé per l’eix xiïta liderat per l’Iran, bé pel califat islàmic), la seguretat és una qüestió existencial, governi qui governi. La contundència de Netanyahu és proporcional a la gravetat de les amenaces dels seus enemics.

—En concret sobre l’oposició frontal de Netanyahu a un estat palestí, creieu que és totalment invariable?

—L’estat àrab i l’estat jueu estaven previstos des de l’any 1947, quan les Nacions Unides van acordar la partició de la Palestina britànica. La població àrab afectada i els estats veïns (llevat de Jordània i Egipte que posteriorment han arribat a acords de pau amb Israel) no han reconegut fins ara el dret del poble jueu a tenir un estat propi. Quan estiguin disposats a un reconeixement mutu el pragmatisme històricament demostrat pels governants israelians des de Ben Gurion a Ariel Sharon sabrà trobar una solució viable.

—La posició tan intransigent de Netanyahu, creieu que pot potenciar el fanatisme islamista?

—El fanatisme neix de causes internes, no pas a causa dels que el combaten. L’islamisme és un fenomen endogen i previ a l’estat d’Israel. Israel és catalitzador, no pas la causa de l’islamisme. A més, Israel té una aliança amb estats àrabs que lluiten contra l’islamisme, com ara Jordània i Egipte. Per tant, es pot arribar a un acord de pau amb uns altres estats àrabs. Fa pocs anys tenia pactes amb Turquia, abans que esdevingués un estat clarament reaccionari i que dóna suport a Catar. Catar era, d’una manera encoberta, un soci econòmic d’Israel. Ha estat en els darrers anys que ha passat a tenir un paper absolutament antiisraelià, mediàticament.

—Quina visió de Netanyahu té la societat israeliana?

—Netanyahu, per la societat occidental es presenta com el Churchill del segle XXI, parlant per a occident i no solament per a la societat Israeliana. La societat israeliana és molt més crítica amb ell i hi ha gent que comparteix alguns dels seus punts de vista respecte de l’amenaça iraniana i de la bomba atòmica, però que en canvi no li dóna suport. La societat israeliana és una societat rica, innovadora i que, malgrat l’amenaça de genocidi a què està sotmesa, és una societat que creix econòmicament i cultural. Més que Veneçuela o altres estats en els quals l’esquerra catalana s’emmiralla, Israel pot ser un bon estat a observar, perquè té molts elements d’èxit.

—Israel té molts elements d’èxit, però, en canvi, religió i estat tenen un lligam fort.

—No és veritat. Hi ha una separació entre estat i religió. És un estat que no té constitució i els sionistes són essencialment laics. La majoria de la població israeliana és culturalment jueva, però no religiosament jueva. Ara, com els musulmans, hi ha una part dels ortodoxos jueus que no reconeixen l’estat com una creació dels homes, perquè diuen que l’estat ve de Déu i la salvació ve de Déu.

—A Europa és possible la coexistència de religions?

—Serà possible si el laïcisme i el republicanisme a la vida pública es mantenen. L’islamisme no és l’únic moviment que vol imposar la religió a l’espai públic. El món ortodox rus també ho intenta. L’altre dia em va sobtar molt que ningú no s’escandalitzés quan Syriza va prendre possessió dels càrrecs davant els sacerdots ortodoxos de Grècia. A la Rússia de Putin passa igual, que s’instrumentalitzen les religions. La intrusió de les religions a l’espai públic, sigui quina sigui, evoquen Europa al conflicte. És la poca pràctica dels valors que teòricament inspira la Unió Europea.

—Israel pot ser un bon aliat per a la independència de Catalunya?

—Si ens ho mereixem i ho busquem, sí. Però, un país és independent no per l’ajuda que tingui de l’exterior, que pot ser important, sinó per la voluntat i capacitat dels seus dirigents. L’ajuda d’Alemanya i del papat catòlic va ser important per a Eslovènia i Croàcia, però si no hi hagués hagut la determinació del país no haurien anat enlloc. El problema de Catalunya no són els amics que tingui a l’exterior, sinó els líders que tingui a l’interior.

—Què significa per a vós el bloc de VilaWeb?

—Per mi VilaWeb és un èxit del país. Conec la voluntat que inspira VilaWeb i, encara que no comparteixi moltes de les línies editorials i ho critiqui al meu bloc mateix, hi estic molt còmode. Per mi escriure el bloc de VilaWeb és la gimnàstica intel·lectual de cada dia. M’ha permès de reflexionar, escriure, assajar i sobreviure políticament en moments difícils. És el meu exercici intel·lectual diari per a viure feliç.

La Cup puja posicions en el vot dels 1,8 milions. Els 1,8M No votarem als retardataris per acció o per omissió.

https://www.elpunt.cat
Quim Arrufat, portaveu de la CUP.
La Cup puja posicions en el  vot dels 1,8 milions.
Avisa que al full de ruta hi falta la DUI, i escenaris reals, creïbles i veritablement útils per a la Independència

Ofertes i preus del vot independentista per aquest 2015 en el mercat dels 1.800.000 del Sí + Sí

Opció Mas: Uniu-vos a mi i després ja decidiré … 4a posició

Opció Jumqueras: No estic d’acord amb Mas però no presento la meva opció … 3a posició

Opció Cup: Més claredat de concepte entorn la real necessitat de ruptura … 2a posició.

Opció Updic: Aposta directa per la unitat entorn de la DUI … 1a posició

—————————————–

La CUP avisa que al full de ruta hi falta la DUI

Arrufat assegura que no se sumaran al document preacordat mentre sigui tant “inconcret”

Reivindica “la construcció d’escenaris útils” i que s’acordi un veritable “full de ruta cap a la independència”

17/03/15 20:32 – BARCELONA – AGÈNCIES

El portaveu de la CUP, Quim Arrufat, aquest dimarts en roda de premsa
Foto: ACN.

El diputat de la CUP Quim Arrufat ha advertit aquest dimarts que el preacord de full de ruta publicat el passat dia 13 és massa “inconcret” com perquè el subscrigui la seva formació. I ha afegit que en el document definitiu “ha de figurar de forma explícita una DUI (Declaració Unilateral d’Independència)”.

Divendres passat, CDC, ERC, EUiA i les entitats sobiranistes van assolir un “principi d’acord” per encaminar, a manera de full de ruta, la consecució d’un “nou Estat” després de les eleccions del 27S, que “han de servir com mecanisme legal per conèixer la voluntat del poble català sobre el seu futur polític”.

En valorar aquest text, el diputat de la CUP Quim Arrufat ha expressat la seva estranyesa perquè tots els partits sabien que ells presentaran la seva proposta dissabte que ve 21, amb la qual cosa, ha afirmat: “No entenem la pressa que s’han donat a donar a conèixer” un principi d’acord “sense esperar-nos”.

Sobre el contingut del text ha assenyalat que no els agrada “la inconcreció”. “Enlloc es diu que les eleccions del 27-S siguin plebiscitàries o constituents –ha afirmat– i, a més, no hi ha cap DUI, sinó una simple declaració solemne” que ha de ser aprovada a principi de legislatura.

“Aquest Parlament morirà a base d’aprovar declaracions solemnes”, ha ironitzat Arrufat abans de reivindicar “la construcció d’escenaris útils” i que s’acordi “un full de ruta cap a la independència” i “no un simple full de ruta cap al dret de decidir”.

La diferència entre totes dues, ha explicat, “és que a la primera ha de quedar clar quan s’articula la ruptura amb l’Estat espanyol”.

COMENTARIS

RAFEL VIDAL (VILAFRANCA DEL PENEDÈS) 
Hi falta la DUI perquè als polítics catalans aquesta declaració els fa tremolar tant que sembla que pateixin el mal de San Vito. Són gent de pau i bé i … bona butxaca.
Dimarts 17 març 2015, 22:03

DUI ja ! __ Fotem fora al Duran. No votem -no volem- aquesta CyU.

jaume sastre

duran

 

Peu de fotografies: Hi ha catalans que donen la vida i pateixen per Catalunya i ha botiflers que s’atipen i viuen del que espanya roba i espolia al nostre poble. Honor als catalans honorables i vergonya als botiflers traïdors de la llibertat de Catalunya.

Alguns critiquen el Procés de la Catalunya de l’avui oblidant-se que el que tenim de dolent i que ells tan odien és fruit de la dependència a un estat aliè que ens vol anul·lats i desapareguts.

DUI ja !
Fotem fora al Duran. No votem -no volem- aquesta CyU. 

DURAN … PLEGA JA !   … NO ATAQUIS MÉS EL PROCÉS DE RECUPERACIÓ DE LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA QUE VÀREM ADMINISTRAR AL LLARG DE 700 ANYS.

 CDC pagarà car el seu matrimoni de fet amb els enemics de la Catalunya lliure i plena. Prou de fer el joc de la puta i la ramoneta! Prou de fer el joc dels polis bo i dolent!

És indigne com els de CDC gosen dir-se nacionalistes catalans mentre pacten amb els botiflers com el DURAN que disfrutren de les prebendes que els atorga l’estat d’una nació enemiga i carcellera de la nostra nació, de la nació catalana, mentre el nostre poble s’empobreix material i espiritualment a marxes forçades.

És indigne veure el Sr. Duran des de les seves “suites” luxoses atacant Catalunya i el seu procés d’alliberament dia sí i dia també.

Votar Cyu és fer el joc al Sr. Duran i als enemics de Catalunya per activa o per passiva.

DURAN … PLEGA JA !  ETS SÍMBOL i HERÈNCIA DE LA SUBMISSIÓ i LA DEPENDÈNCIA PROPICIADA PELS BOTIFLERS COM TU.

—————————————–

 

Diguem prou a la “cagarel·la dels ajupits” i aixequem el cap com homes lliures: DUI ja!

Josep M. Roselló:

“Alguns encara no han trobat la manera de trencar el vincle podrit amb Castella, s’hi senten lligats i fins i tot atrets, en les seves entelèquies més grillades sempre deixen una escletxa, un petit pont, una porta a no tancar del tot amb l’invasor; són els mateixos que diuen que encara no hem decidit i que ens hem de comptar, són els que neguen que el poble català ja ha decidit fa temps i són també els mateixos que volen brindar a Espanya la darrera oportunitat per no trencar i engegar-los a fer punyetes, sense referèndums ni anestèsia.”

  • Rosa Canela Vies: Cap país envaït per Alemanya en la segona guerra mundial, ha necessitat un referèndum per recuperar la sobirania, les institucions i el territori. El fet que vam ser envaïts per la força bruta de les armes fa tres-cents anys no justifica en absolut que haguem de fer un referèndum després de TOTA LA IMMIGRACIÓ que ens han anat enviant per tal de dissoldre la nostra identitat com a poble. Som una nació i volem l’estat que se’ns va arrabassar. És el dret que tenim. El demés són collonades per retardar la ÚNICA VÍA POSSIBLE PEL NOSTRE POBLE, la independència!!!


Josep Castany
:

Convergència diuen que són nacionalistes però no independentistes. Esquerra diu que són independentistes però no nacionalistes. En Mas diu que el castellà és un patrimoni dels catalans molt estimat; en Junqueras diu que el castellà serà oficial perquè els seus amics el parlen. Algú que s’hagi tret el certificat escolar, per posar un mínim mínim, realment es planteja votar aquesta tropa de penques ajupits, tergiversadors de paraules, estafadors d’il·lusions i barruts retalladors? Redeu quin país amb més poca dignitat ! No em sorprèn que com a poble encara seguim ajupits sota el jou espanyol, que paguem impostos per a mantenir-los les seves festes sense protestar i que callem com a covards i votem com a covards mentre fem el ploramiques i aplaudim amb llargues orelles l’estupidesa col·lectiva del dret a decidir dins de la legalitat espanyola.

Reenviat per Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de l’UPDIC “Units per a Declarar la Independència Catalana”.

Entrarem en raó: El Català serà la única llengua oficial de l’Estat Català independent.

1170664_10200873535074596_1568872790_n

El castellà no pot ser

El Català serà la única llengua oficial de l’Estat Català independent, CAP ALTRA LLENGUA HA DE SER COOFICIAL.

El castellà i l’espanyol no ho poden ser.

Estem davant de les darreres lluites que haurem d’encarar pas previ a la Declaració d’Independència i al Procés Constituent que endegarà oficialment aquesta declaració.

La llengua: El castellà no pot ser!

La nació: La nació! tota sencera!

L’estat: Estat català independent!

 

El procés:

 

1r Declaració d’Independència de Catalunya

2n Referèndum si la comunitat internacional ho exigeix

3r Proclamació de la Independència de Catalunya

És de sentit comú! el sentit que sembla que està perdent ERC, només dos dies després del fracàs de la Coalició, només dos dies o quatre tan se val, ha tardat ERC o el seu cap a ficar la pota a la galleda i ensenyar les seves dents -diria que corcades-.

És de sentit comú! … el castellà no pot ser! per què?

El castellà no pot ser perquè cap país pot tenir dues llengües oficials sense posar en perill la més dèbil.

No és res personal ni res poc democràtic, els catalans de parla materna castellana o fins i tot que parlin en castellà ho han d’entendre i ho poden entendre, i ho entendran.

No podem posar cap llengua en perill, ni el català, ni el castellà, per tant deixem-nos de tonteries i mirem on tenim els peus, mirem on som, mirem quin és el tret fonamental d’aquesta terra nostra, la nostra ànima col·lectiva.

El castellà no pot ser oficial perquè si ho és deixarà el català indefens i en estat d’inanició permanent.

El català és una llengua important com totes però el seu àmbit geogràfic i la seva població no són suficientment grans per assegurar-ne la permanència en el temps. El català com totes les llengües, unes més que altres, necessita protecció política i l’eina per fer-ho universalment és un estat.

En principi, ja en la redacció definitiva de la nostra constitució, constarà de forma fixe i inalienable que l’única llengua oficial de la república catalana serà el català. Ho dic així perquè així ja ho tenia clar la Constitució de l’Havana i el mateix Francesc Macià.

Si Francesc Macià i la gent d’ERC d’aleshores aixequessin el cap … ai las!

El castellà no pot ser! No som necis, no ho hauríem de ser! No som irresponsables, no ho hauríem de ser! No som assassins de llengües i menys auto suïcides! no ho hauríem de ser!

No matarem el català ni el condemnarem a l’austracisme!

El català és el que dóna el sentit últim al nom de Catalunya, a la seva essència i al que ha de ser el seu estat!

Tampoc matarem el castellà, qui pateixi per la seva desaparició té desenes de comunitats nacionals on per naturalesa i justícia és llengua oficial, a la Mediterrània, a l’Atlàntic i al Pacífic i on pot anar a viure-hi i donar-li suport que és el que fa vives les llengües.

El català té les seves terres i països, no són gegantins però són suficients.

No acceptarem el bilingüisme, preludi de la mort de la llengua més dèbil, més fràgil, que no vol pas dir ni menys vàlida, ni menys digne!

El Letó a Letònia, el Castellà a Castella, l’Espanyol a Espanya i el Català a Catalunya!

I cadascú a casa seva -familiar- que parli el que li plagui.

 

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana-

 

L’hora de la DUI en el procés de recuperació de la Independència dels catalans.

10450768_709620272448140_1503640340413566884_n

Tot el que no sigui parlar de la DUI i disposar-se a preparar-la,  en aquestes alçades del procés de recuperació de la Independència dels catalans, és tenir ganes de perdre el temps i enredar al personal incaut, o és això o és que la ruqueria esclava que portem a sobre és de l’alçada d’un campanar.

Cal denunciar a tort i dret que el camí de pacte amb els espanyols és del tot impossible. Els espanyols no deixaran escapar de manera dialogada el que van conquerir a sang i fetge, mai deixaran per voluntat pròpia la mamella catalana que tenen segrestada i els engreixa a petar com a truges des de fa centúries.

Qui digui i defensi el contrari menteix i sols procura encallar i fer descarrilar el Procés de recuperació de la nostra secular independència, cosa que a cap dels que ens pensem que són dels nostres no els ho podem permetre. Davant d’aquest engany no els votarem, si ben aviat volem ser independents.

Només la nostra determinació de ruptura unilateral ens pot alliberar d’aquesta colla de lladres i usurpadors, i dels catalans, persones i partits, que per activa o passiva els segueixen el joc.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre d’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana-.

 

 

 

 

 

Estem tips de consultes definitives! __ Ara toca el compliment del resultat del 9N.

Ara toca el compliment del resultat de la Consulta del proppassat 9N.

Mas i Junqueras han de complir: "En política les paraules són compromisos ..." BIC 2347
Bandegem les idees retardatàries de la Independència:
1 – No és possible fer estructures d’estat efectives al cent per cent si no ets un estat. L’equivalent a estructures d’estat fa trenta anys que funcionen a ple rendiment a Catalunya i les úniques distorsions en el seu procedir són degudes a les contínues intromissions de l’estat espanyol. El problema de submissió que patim els catalans no depèn de les estructures sinó de la supeditació d’aquestes estructures a una sobirania aliena, recuperar la pròpia sobirania i aplicar-la a les estructures que ja funcionen és la veritable solució, no pas carregar-se d’estructures inacabades o duplicades, o de dir-ho i no fer-ho, o d’anar fent joc per anar tirant.
2 – Allargar el procés és posar-lo en perill i sembla evident que Mas i Duran, i també Junqueras, tots tres, per acció o omissió, ho estant fent.
3 – Ja estem tips de referèndums i consultes definitives, ara toca el compliment per part dels nostres polítics, compliment de la voluntat secular del nostre Poble i compliment del resultat de la Consulta del proppassat 9N.
4 – El Poble català ja vàrem votar Sí + Sí, l’estat català independent, ara toca anar per feina i no pas anar allargant i omplint el Procés de condicionscada  vegada més difícils, exigint-ne el compliment  i posant-les com a condició sine-qua-non.
5 – Sense voluntat ferma i determinació plena de guanyar i acabar d’una vegada per sempre el procés de recuperació de la nostra set vegades secular independència, sempre hi hauran falses excuses … mai hi haurà suficient majoria social, mai hi hauran prou diputats, quan l’únic que cal, en democràcia, és el 50+1. Mai hi hauran prou vots sinó es respecta escrupulosament el primer principi de la democràcia, el 50+1.
6 – Ara mateix i des de les eleccions del 25 de novembre del 2013, Ciu i ERC sumen al Parlament Català més de 68 diputats, o sigui la majoria suficient per fer una Declaració d’Independència homologada, legal i legítima segons la doctrina del Dret Internacional regentat pel Tribunal de La Haia però no en tenen ni les ganes ni la categoria, aquesta gent no valen per a conduir Catalunya fins la Independència. Tot el que saben dir i repetir ells i els seus corifeus és que es tracta d’un escenari no convenient, res més! L’únic camí diàfan, la DUI, resulta que segons ells -fotuts autèntics retardardataris- és un escenari no convenient! ???
7 – Un altre tòpic, o idea contràri a la Independència, és dir o pensar, en veu de l’actual Presidenta de  l’ANC, que «el que hem après aquests darrers temps és que això del «Procés» va per llarg». Bona manera d’empenyer els partits polítics. Bona manera de posar el procés en perill, allò de la gerra que va moltes vegades a la font fins que es trenca.
Aquest pensament, en aparença realista, no és res més que un pensament capat, un pensament que encara no ha entès que estem fent i cap on anem de veritat, un pensament que no entén que estem davant d’una urgència històrica, o avancem de pressa o morim com a Poble, perdent la nostra genuïna manera de concebre i construir la història i la vida de la nostra gent, és un pensament sense el mínim sentit d’estratègia, sense moral de victòria, i senyal inequívoca del més absolut fracàs, una vulgar i fàcil excusa pels que no empenyen com cal i un pensament que a més ofereix en safata de plata una excel·lent excusa als que no volen comprometre’s efectivament en l’absolutament urgent i necessària ruptura amb l’estat opressor, una excusa pels que no estan decidits a encarar-se amb els espanyols i precipitar la nostra Independència.
8 – Conclusió:
Preparar la DUI, disposar-se a la unitat per a fer-la,  asseure’s entorn d’una Taula Constituent al costat de tots els subjectes disposats a la Independència, abandonar les idees falses i retardatàries com «el dret a decidir»el sobiranisme tramós, l’impossible pacte i entesa amb l’estat espanyol«la via europea» de per si inexistent, …
i en canvi preparar el reconeixement internacional i la voluntat fèrria dels catalans per aguantar un possible procés en les seves primeres fases costós,… aquests sí que són veritables símptomes visibles i enfortidors de que es va sincera i veritablement vers l’objectiu de l’anhel dels catalans, o sigui vers l’estat català independent. Aleshores costarà més o menys, tardarà més o menys, però segur que s’hi arribarà. Aleshores s’haurà esbandit per sempre l’actual i provocada trista i grisa incertesa.
9 – Final:
En el «Procés de Recuperació de la nostra secular independència» i en tota moguda d’aquest nivell sigui en el país que sigui, l’actitud clara i honesta, la determinació, el pensament nítid i clarivident, en les formes  d’actuar i parlar dels capdavanters, i sobretot del líder i capadavanter principal, no són neutres sinó cabdals en la total mobilització i il·lusió de tot el poble, i si és així la Victòria està assegurada.
Si el President català de torn no compleix aquesta excel·lència, no donant perfecte testimoni de dignitat i voluntat independentista … tota la feina de molts catalans, per exemple la feina de la mateixa ANC queda en gran manera descafeinada i esdevé inútil i insuficient.
El President ha de ser dipositari de l’Anhel dels Catalans!  n’ha de ser el principal valedor. S’ho ha de creure, hi ha de creure!  
Només així i amb la veritat més absoluta i roent es farà guanyador i digne mereixedor dels nostres vots i suport.
Salvador Molins Escudé, Conseller de Catalunya Acció i membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana-. Soci de l’ANC i de l’Òmnium.
Publicat dins de GeneralEnvia un comentari