Una bona condició: DUI abans del 31 de desembre del 2014. Trabem bé la unitat amb l’objectiu clar i el procediment transparent.

ara DUI

 

Si Mas és sincer no tindrà cap inconvenient en assseure’s en una taula rodona preconstituent amb els altres partits i associaacions.

Una bona condició, la prova del cotó de la voluntat d’independència: DUI abans del 31 de desembre del 2014.

Trabem bé la unitat amb l’objectiu clar i el procediment transparent.

Fem la DUI abans no inhabilitin al President o al Parlament.

Fem la DUI ràpida abans no ens quedem sense President, sense govern i sense Parlament.

Valoro molt positivament l’opinió d’Ureil Bertran que adjunto:

Solidaritat Catalana per la Independència (SI) dóna suport a la creació d’una llista de país com a full de ruta després del 9-N. SI aposta per una candidatura única que tingui per objectiu la Declaració Unilateral d’Independència (DUI), tal com ha defensat des de la seva fundació. 

“Aquest és un bon punt de partida per assolir l’estat català independent en els propers mesos i valorem molt positivament la inclusió de la societat civil, els partits polítics i els experts i professionals en tot aquest procés”, explica Uriel Bertran, Secretari General de Solidaritat.

La DUI ha de ser viable i el més ràpida possible. Per això, “des de Solidaritat estem disposats a iniciar les converses necessàries amb tots aquells partits i membres de la societat sensibles a aquest tipus de candidatura”, assegura Uriel Bertran. 

També valoro l’opinió de d’Alfons López Tena. El pacte i l’entesa són possibles i Mas també haurà d’entendre que la seva aposta és molt millorable i s’ha de millorar entre tots els membres d’una Taula Preconstituent:

 

  1. Alfons Lopez Tena a favor de l’anar junts. 
  2.  

  3.     Travem bé la unitat amb l’objectiu clar i el procediment          transparent.

  4.  

  5. Alfons López Tena retweeted

    Ens podem permetre no anar junts? Amb quina excusa? Amb com invertim les molles dels amos? Amb com repartim la misèria i la indignitat?

    0 replies6 retweets0 favorites

  6.  Alfons López Tena retweeted

    Parlem-ne. Escoltem-nos. Enraonem. Acordem. Fem una proposta compartida i unitària. Siguem intel·ligents. Guanyem-nos la llibertat.

    0 replies6 retweets0 favorites

  7.  Alfons López Tena retweeted

    Realment crec que la proposta de Mas és el camí que hauriem d’aprofitar els independentistes per forjar l’estat català. Aprofitem-ho.

    0 replies1 retweet0 favorites

  8.  Alfons López Tena retweeted

    El que resulta molt trist és que els que sempre han demanat unitat ara siguin els acomplexats que vegin fantasmes i conspiracions arreu.

    0 replies2 retweets0 favorites

  9. #DUI_2014_ja Som sobirans. Ja hem votat. Per què Mas vol fer votar quatre vegades més? Sense DUI no mereixem cap respecte ni consideració.

Salvador Molins, CA, UPDIC, soci ANC

 

 

Veritats i exigències dels resultats del 9N (Comunicat de Catalunya Acció)

El que ningú pot negar ni tergiversar dels resultats del 9N: 1.800.000 vots per la Catalunya Estat Independent són majoria absoluta al Parlament Català.

2.271232  vots demanen un referèndum d'Independència __ BIC 2338

 

Manifest de Catalunya Acció davant les veritats i exigències dels resultats de la Consulta per la Independència del 9N del 2014.

——————-

El que ningú pot negar ni tergiversar dels resultats del 9N:

1r – La Diada del 9N en que se celebrà la Consulta pel futur polític immediat dels catalans, fou una diada de perfecta normalitat política, en la que es va fer manifesta la gran maduresa democràtica i absolutament respectuosa dels catalans, homologada amb les millors democràcies actuals. Els observadors internacionals que seguiren ben d’aprop, a peu d’urna i de les meses electorals, el desenvolupament d’aquella jornada de votació van ser-ne testimonis de primera ma i així ho van exposar públicament en el mateix Parlament Europeu.

2n – En la Consulta del 9N, 2.236.806 catalans i escaig, van votar entorn de dues preguntes precises i diàfanes: la primera “Vol que Catalunya esdevingui un estat?” i la segona en cas afirmatiu de la primera, “Vol que aquest estat sigui independent?”

Tothom qui va anar votar sabia el que anava a votar i el resultat fou que el 80,8% de les persones que es van dignar a preocupar-se una vegada més del futur del seu país, Catalunya, van expressar la seva “VOLUNTAT “ clara i ferma de que Catalunya esdevingui un estat independent per l’acció i responsabilitat de tots, ciutadans i càrrecs electes, institucions catalanes, municipis, associacions i partits polítics.

3r – Per tant, no essent la naturalesa de la pregunta sobre si es desitjava votar o no, de cap manera, cap polític ni el mateix President de la Generalitat de Catalunya pot interpretar o deduir que la resposta i la voluntat dels catalans en aquest 9N significava voler votar o demanar que l’Estat Espanyol deixi votar als catalans.

4t – La votació del Poble Català sobirà en aquest 9N del 2014 ja està feta, i la voluntat dels catalans ja està expressada, ningú, ni l’estat, ni el mateix President de la Generalitat de Catalunya està per sobre de la voluntat sobirana del Poble Català, sobren, per tant, tot tipus de prohibicions, imposicions, permisos, concessions i negacions tant per part de l’estat espanyol, de la comunitat internacional o del mateix govern català o del President actual o futur de la Generalitat de Catalunya.

5è – Prèviament al 9N la Presidenta de l’ANC va exigir al President Català que convoqués eleccions “Plebiscitàries” abans de tres mesosamb l’objectiu de clarificar els compromisos de totes les forces polítiques catalanes enfront l’assoliment de la Independència de Catalunya. Aquesta exigència es va donar quan el President Català va trencat l’acord establert de com s’havia de fer la Consulta del 9N i ho feu sota la pressió dels obstacles i prohibicions que l’imposava l’estat espanyol. Carme Forcadell és la presidenta i representant de la principal associació política i popular de la societat civil catalana, que té en el seu haver el plus de l’èxit de les manifestacions i mogudes independentistes dels anys previs al 2014, plusos d’unitat i convocatòria massiva del Poble Català en la Gran Manifestació del 2012 per la Independència “volem un nou estat europeu”, plus de la Cadena Humana de 600 Km. per la Independència” del 2013 i en la massiva concentració de catalans en una Macro “V” de victòria a Barcelona aquest 2014, també per la Independència de Catalunya.

6è – El President català no pot obviar de cap manera l’obligació moral envers tots els catalans i la mateixa Catalunya davant la Voluntat del Poble català manifestada abastament aquest 9N del 2014 i anys anteriors, ni pot obviar ni ignorar l’exigència d’aquesta capdavantera catalana que és la Presidenta de l’ANC. No és ella sola qui parla sinó que ho fa en nom dels milions de catalans que mobilitza i representa.

 – Davant l’exigència de convocar eleccions per part de la Presidenta de l’ANC, fa pocs dies el President català intentava fugir d’aquesta obligació de Convocar unes eleccions per a la Independència dient que no ho faria sinó podia preparar una llista unitària, de la qual posteriorment se n’hauria d’acordar el concepte.

Dit això des de Catalunya Acció, organització política del Poble Català per a la Independència, fem saber que cap unitat o llista unitària construïda sense els fonaments d’un clar i manifest objectiu no és una unitat o coordinació sana ni és efectiva, i als primers obstacles, de veritat seriosos, aquesta unitat així mal construïda s’enfonsa deixant atrapats i mal ferits als qui hi col·laboren, i el que és pitjor, aquestes unitats falses van contra l’objectiu prioritari de recuperar la Independència que varem gaudir els catalans al llarg de set centúries.

Així doncs, no maregem la perdiu i no fem perdre més temps, més dignitat i més diners als catalans. Si volem unitat cal primer de tot definir l’objectiu de manera clara i posar-lo sobre la taula, l’objectiu que junts volem defensar; cal concretar temps i estratègia, pacte, consens i concreció i d’ací si que en pot emanar una unitat fructuosa i compartida. Caldrà també pactar que cal fer i com actuar davant de cada ensopegada.

8è – L’objectiu ha de ser complir la voluntat expressada pel Poble Català aquest 9N: “Catalunya estat independent”. La feina s’ha de fer de pressa per motius obvis, La DUI, les relacions internacionals i demés estratègies efectives i necessàries.

9è – Tots els catalans que vàrem votar Sí + Sí a una “Catalunya estat independent” hem de prendre consciència que a banda de la unitat política també hem d’assolir la nostra unitat, com a votants, també fonamentada en l’objectiu urgent de la Independència Catalana i per tant hem de mirar d’actuar en bloc,votar en bloc als polítics o a la unitat política que de veritat es comprometi i encerti la millor i més ràpida acció per l’assoliment franc de l’objectiu.

Els “1.800.000 i escaig del Sí + Sí” hem de ser molt curosos i amatents de no deixar-nos entabanar per ningú, per a no auto enganyar-nos nosaltres mateixos i de no perdre en cap moment el nord de la nostra Independència.

10è – Lluny de pensar que “encara no som una majoria social suficient”, desafortunada i mal intencionada expressió dels que haurien de ser dipositaris d’una alta moral de victòria i primers lluitadors i defensors de la Independència de tota la nostra nació, entomem el cant de la Victòria:

CATALANS, VISCA CATALUNYA LLIURE I PLENA !!!

“l’únic ingredient imprescindible d’un procés cap a la independència”

Ens cal votar només qui tingui la ferma i manifesta voluntat d’independitzar Catalunya. DUI abans del 31-12-2014.

ara DUI

La fal·làcia del full de ruta

12/07/11 02:00 – CESC BATLLE
 l’únic ingredient imprescindible d’un procés cap a la independència és la materialització d’un acte de voluntat sobirana sòlid i definitiu, que faci evident a tot el món que la decisió està presa, que el camí s’ha iniciat i que és irreversible.”

És indispensable fer ben evident al món que Catalunya vol ser independent

Sovint es senten veus ben intencionades (la majoria) que reclamen un full de ruta cap a la independència, que diria què hem de fer a cada cruïlla, i diuen que, no tenir-lo, és una mostra de la falta de credibilitat del projecte. Ben al contrari, aquesta dèria no és més que una distracció.

D’una banda, quan un país s’independitza, les conseqüències cauen pel seu propi pes: repartiment d’infraestructures, de deutes amb les institucions internacionals, etcètera… Un cop la independència es materialitza, tot i tothom pressiona i treballa per tal de que la separació de béns es faci de la forma més ràpida i endreçada possible (els bancs volen saber a qui han de cobrar què; les multinacionals volen saber qui garantirà la continuïtat dels contractes; etcètera) i que tot pugui tornar a rutllar sense entrebancs. La prova definitiva és la situació actual dels múltiples estats nascuts darrerament a Europa, amb processos traumàtics o sense: tots estan integrats a la comunitat internacional i han resolt les separacions de béns sense que en cap cas hagi quedat cap cartipàs obert que impedeixi el funcionament del país en qüestió. Això no vol dir que no hi hagi serrells que puguin resultar ben enutjosos. Vol dir que no hi ha res de substància que impedeixi el funcionament i la viabilitat dels nous estats. Res. I que quan arribem a aquesta cruïlla, tindrem molts exemples de com fer les coses.

De l’altra, si avui els diputats independentistes al Parlament truquessin a la Hillary Clinton per parlar d’independència, ni els agafarien el telèfon i, si ho fessin, el primer que farien en penjar seria trucar als serveis secrets espanyols per informar-los, perquè els estats el que volen és que no hi hagi soroll i el negoci pugui continuar. Només cal reflexionar sobre com s’ha suportat feliçment els sàtrapes del món àrab durant tants d’anys. Qui és més probable que vulgui donar suport el govern dels EUA: a un embrió d’un hipotètic futur govern català amb suport social encara per determinar, o a un govern com l’espanyol, que pot concedir o influir en contractes de compra d’avions civils i militars; que té veu i vot als fòrums internacionals…?

Com bé ens ha mostrat el recent exemple, a voltes ple de dificultats, dels països àrabs, l’únic ingredient imprescindible d’un procés cap a la independència és la materialització d’un acte de voluntat sobirana sòlid i definitiu, que faci evident a tot el món que la decisió està presa, que el camí s’ha iniciat i que és irreversible. Un tal acte trenca el mirall de la realitat de manera que ja mai no es podrà tornar a reconfigurar com abans; que tots els actors entenen que el món ha canviat allí i en aquell instant, i que, a partir de llavors, tot serà diferent. Una singularitat que canvia i transmuta tot el paisatge per a tothom i per sempre. Llavors tothom entén que t’has convertit en un problema que no desapareixerà sol i que, per tal de poder a tornar al fluir dels negocis, caldrà que se’t faci cas i que es resolgui el problema.

Ningú no t’ajudarà, i hauràs d’acabar d’inclinar la balança amb el teu esforç, coratge i determinació, però, com a mínim, estaran disposats a intervenir per evitar que el problema s’enquisti.

Qualsevol full de ruta construït en absència d’aquest acte de voluntat, no val ni el paper sobre el qual està escrit i és absolutament inútil com a guia per a l’acció.

Caldria, doncs, que no ens distraguem més amb el full de ruta i que no permetem que es converteixi en una excusa (més) per a la inacció. El que ens és indispensable és fer ben evident a tot el món que Catalunya vol ser independent, i que està disposada a ser-ho malgrat tots els obstacles que li puguin sorgir en aquest camí. Avui el món està veient, dia sí i dia també, molts d’aquests actes per part de tants pobles que ja han dit prou, però no ha vist, ni per aproximació, un acte d’afirmació semblant per part de Catalunya. La feina, doncs, és clara, i és tota per a nosaltres.

Enginyer industrial i MBA

Darrera actualització ( Dimarts, 12 de juliol del 2011 02:00 )

L’enganyifa monumental d’Artur Mas. DUI immediata, nop perdem el temps.

 

10450768_709620272448140_1503640340413566884_n

Texts recollits del Facebook de Josep Castany, Director de Catalunya Acció:

1 – En Mas va treure a les passades eleccions 1.116.000 vots i va interpretar que el mandat majoritari del poble era fer una consulta no vinculant acordada amb Espanya (i seguir amb les retallades pel que es veu). El passat 9N més d’1.800.000 persones van votar Sí a la independència. Convergència diu que no és una majoria suficient per a la independència i en Mas diu que 2.300.000 van demanar que se’ls deixés votar. I després voleu que no pensi que en Mas ens tracta d’idiotes de solemnitat a tots plegats?

2 – Duran la parella de fet de Mas segueix fent de les seves i Mas naturalment li consenteix:

Hi ha gent que es pregunta per què en Duran és dins a CiU i no el foten fora? Encara no han entès que CiU és una matrimoni polític autonomista on cadascú juga el seu paper? En Duran és el dolent que diu que Catalunya no s’ha d’independitzar i en Mas és el bo que es dedica a entabanar babaus fen-los creure a base d’eufemismes i imprecisions semàntiques que estan per la independència. En Mas ha dit que CiU no té per finalitat la independència, però és igual, per a la gent el dolent és en Duran, i a queixar-se com a nens petits després de votar-los que és gratis. Quan vénen eleccions a qui amaguen? A en Duran, que no el veus mai. I a qui ensenyen? A en Mas, el noi maco de cara amable que parla idiomes, que guanya les eleccions i és capaç de fer creure a una plaga de llonzes que les retallades miserables són l’única alternativa i que els independentistes encara no som una majoria suficient. I després per si el poble se’n va de mare una mica amb les seves reivindicacions independentistes tenen els seus pastorets a la societat civil que recondueixen el ramat a base de pintar-los de colors cada any i els tertulians cafeteros dels mitjans de comunicació que com a bons ideòlegs a base de repetir cada dia frases i conceptes amb poc fonament acaben girant la truita de l’opinió. Per a què a un polític se’l vegi molt bo en fa falta un altre que se’l vegi molt dolent, com en els dibuixos animats per a nens petits. Aixó és més vell que l’anar a peu. Ara enteneu per què en Duran és a CiU?

3 _  Lamentablement molts catalans independentistes encara viuen del que fa o diu Espanya en lloc de preocupar-se del que diu o fa el nostre Govern per a assolir la independència i abandonar l’estùpida idea que encara plantegen de dialogar i pactar amb Espanya. Perquè si encara no som independents no és pas per culpa d’Espanya sinó del Govern autonomista de CiU que no té la independència de Catalunya per objectiu, i per tant no fa els passos necessaris per a assolir-la preparant (negociant aliances internacionals) i realitzant una Declaració d’Independència al Parlament de Catalunya com a representant legítim del poble català després d’unes eleccions autonòmiques que legitim el Parlament. Un Govern autonomista sempre trobarà una excusa o altra per a retardar i posposar la independència de Catalunya fent creure que la defensa i que està per la feina. La darrera excusa després del 9N és que no hi ha majoria suficient per a trencar amb Espanya. Es veu que per al Govern Mas més de 1.800.000 vots favorables a la independència és una minoria insuficient, quan seria una majoria absoluta parlamentària que legitimaria davant del món una Declaració d’Independència feta pel Parlament de Catalunya.

4 – 2012 – Els catalans es manifesten per la independència mentre en Mas intenta que es manifestin per a defensar el seu pacte fiscal.

Per a no quedar-se al marge de la política en Mas ofereix gat per llebre als catalans, és a dir, consulta no vinculant amb el permís d’Espanya a canvi d’independència perquè diu que vol saber si hi ha una majoria social a favor de “l’estat propi”. Els catalans ho compren i comença la processó pel “dret a decidir” que dura dos anys.

2014 – 1.800. 000 catalans voten en una consulta popular a favor de la independència (el Govern Mas no dóna per a més incapaç de defensar el dret a decidir i es conforma amb el dret a opinar).
Convergència diu que no hi ha majoria social suficient per a ser independents i trencar amb Espanya. Només els babaus, els il·lusos, els innocents i els llonzes encara no se n’han adonat a hores d’azra quina ha estat la jugada política de qui no vol la independència de Catalunya per a desviar i entretenir la potent força popular que es va mostrar al setembre del 2012 a favor de la independència.

Benvolgut president, qui amb un 33% de la població amb dret a vot favorable a la independència, i en les lamentables condicions que s’ha fet la consulta i sense que ni vostè ni el seu Govern hagin fet propaganda a favor, diu que no hi ha majoria suficient, o bé és un miserable covard, o un criat mesquí d’Espanya. La decència i l’ètica no permeten considerar mès opcions.

5 – Rosa Maria Urpí: “Els catalans van omplir el parlament d’autonomistes i el resultat és autonomia. El dia que els catalans decideixin omplir el parlament d’independentistes tindrem independència.”

 

 

 

“Europa veu que el futur d’un estat independent català és la millor solució” (vice-president de l’ALDE Party)

Seurem i parlarem amb un sol interès: Catalunya i la seva llibertat! __ EA 1506

Sr. Mas, respongui a la ignominia amb dignitat i fermesa:

“Sóc el Molt Honorable President d’un Poble Sobirà i com a tal convoco les properes eleccions de Catalunya amb la voluntat de Preparar i justificar una DUI el més aviat possible”

—————————-

Suport dels liberals europeus a Mas i avís a UPyD

Lamenten, per unanimitat, les querelles contra el president pel 9-N

En el marc del 35è congrés del Partit de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates europeus (ALDE Party), que ha tingut lloc a Lisboa (Portugal), s’ha aprovat per unanimitat una resolució d’urgència amb el títol: ‘Crisi política a Espanya: el president català (CDC) s’enfronta a una querella‘ (pdf). La resolució aprovada pel plenari del congrés, aquest dissabte, amb l’assistència de 500 delegats de més de 61 partits d’arreu d’Europa, fa referència a la gran mobilització ciutadana del 9-N, tot posant de manifest el seu èxit, i lamenta que partits polítics espanyols (UPyD) presentin querelles contra el president català.

El text dóna suport a la proposta política del president català, Artur Mas, tot recalcant que a Europa els drets fonamentals de llibertat d’expressió, llibertat ideològica i el dret de manifestar-se cívicament, inclosos els dels catalans, no poden ser ignorats ni negats.

Marc Guerrero, dirigent de CDC i vice-president de l’ALDE Party ha indicat que ‘cada dia que passa Europa veu més clarament que el futur d’un estat independent català és la millor solució. La negativa permanent al diàleg del govern espanyol i les seves clares mancances democràtiques preocupen profundament als governants europeus’.

En la reunió prèvia del buró va intervenir defensant la necessitat del posicionament dels liberals europeus el mateix vice-president Marc Guerrero, així com el diputat a Madrid, Jordi Xuclà, president del grup liberal a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa.

El partit ALDE està integrat per 61 partits europeus, formant part de 14 governs, i amb els presidents/primers ministres de Catalunya, Holanda, Bèlgica, Luxemburg, Estònia i Eslovènia. La Comissió Europea compta amb 5 comissaris liberals.

Arriba l’hora dels fets consumats: Trenquem mentalment la idea perversa de pactar amb Espanya. Siguem sobirans i preparem la DUI.

ara DUI

Afanyem-nos a fotre el camp, decidim-nos a començar el procés per enllestir la DUI urgentment i abandonem la ruqueria dels pactes amb aquesta colla de xoriços espanyols.

Som sobirans! no necessitem per a res ni el permís, ni l’autorització, ni el consentiment, ni la confirmació, ni cap certificació ni res més d’Ecspanya.

Trenquem ja!

Prou de lamentar-nos i fer el ruc.

Preparem la DUI, pactem-la i fem-la ja!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre d’UPDIC i soci de l’ANC.

Primer la DUI i després el Referèndum de ratificació supervisat internacionalment. Els socialistes catalans se sumen a l’Estat Català Independent.

Campana

El nou partit de la diàspora socialista aposta pel ‘sí-sí’ en un referèndum

NECat i Moviment Catalunya no temen cap escenari electoral i asseguren que ja tenen presència en 200 municipis catalans.

El nou partit fruit de la fusió entre NECat i Moviment Catalunya comença a donar les seves primeres passes com ‘l’espai de confluència de l’esquerra catalanista’. Amb l’escenari electoral a l’horitzó, la formació encara ha de decidir sota quin nom s’hi presentarà. El dia 30 ho farà públic en un acte polític. Avisen, però, que “no temen cap elecció” i que ja són presents a 200 municipis. Han apostat pel ‘sí-sí’ en un referèndum vinculant, que consideren ‘inapel·lable’.

Noms dels socialisme com Marina Geli, Jordi Martí i Pia Bosch formen part de la nova organització, a la qual confien sumar el moviment Avancem. Esperen que els socialistes crítics que també s’hi afegiran es desvinculin aviat del PSC.

—————-

Catalunya Independent com Dinamarca, Suïssa o Israel, membres actius i amb cadira a l’ONU, amb opció al Consell de Seguretat.


Volem un estat normal per un país normal, una
Catalunya Independent com Dinamarca, Suïssa o Israel, un estat membre actiu de l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Sempre ho hem volgut així i així serà.

 

Preparem ja la Declaració Unilateral d’Independència. DUI iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii !!!

 

—————

Catalunya va equivocar-se de parella,

amb Castella potser voluntàriament i amb Espanya

a la força.

No tornem a caure en el pitjor error de la nostra història!


https://www.catalunyaaccio.org/documentacio/presentacions/PLlengua.swf

 

—————-


Catalunya, Poble Català!

No et federis mai, tu has nascut per esdevenir plenament sobirà!


Només la Confederació és vàlida per a Catalunya, la lliure confederació de les terres de la seva parla.

A banda d’aquesta Confederació vés amb compte i sobretot amb Espanya no t’hi assocïis, no t’hi federis i si pot ser no t’hi relacionis.

Ves amb compte, no et federis mai amb un pinxo! i menys amb 14 pinxos!

No et federis mai amb un estrany.

No et federis mai amb un dictador.

No et federis mai amb 14 enemics. (14 autonomies castellanes)

No et federis mai amb 15 egoistes. (14 autonomies i el seu govern central)

No et federis mai amb qui se senti el centre del món trepitjant als altres..

No et federis mai amb qui es creu amb dret a aixafar als altres, a dominar-los, a fiscalitzar-los.

No et federis mai amb amb un colonitzador.

No et federis mai amb un imperialista.

No et federis mai amb ningú que no respecti i que sota qualsevol concepte posi pals a a les rodes al ple desenvolupament de la llengua catalana.

No et federis mai amb ningú que t’imposi les seves lleis i no respecti escrupolosament les teves.

No et federis mai amb ningú que et vulgui imposar la seva constitució.

No et federis mai amb ningú que no et deixi les portes obertes per sortir de la federació.

No et federis mai amb ningú que et gravi amb impostos abusius.

No et federis mai amb ningú que vulgui controlar les teves escoles.

No et federis mai amb ningú que vulgui imposar-te la seva història, o la seva manera de veure la teva història.

No et federis mai amb qui no pugui acceptar que tinguis Seleccions Nacionals plenament reconegudes internacionalment.

No et federis mai amb qui no et deixi ser actor europeu i mundial de Ple Dret.

No et federis mai amb qui sempre vol decidir les teves coses.

No et fedris mai amb qui sempre vol interferir i condicionar les teus negocis i les teves relacions comercials.

No et federis mai amb aquells que permetin que les empreses que operen en el teu territori paguin els seus impostos en països aliens.

No et federis mai amb aquells que de tant que et necessitin no et deixin viure.

No et federis mai amb aquells que menyspreïn els teus símbols, el teu himne, les teves banderes.

No et federis mai amb qui t’ha prohibit qualsevol tipus de relació lliure entre els teus territoris.

No et federis mai ni amb Espanya, ni amb els espanyols, ni amb les seves comunitats, inclosa Euskadi, ni amb els seus governs.

No ho facis perquè seria el certificat de defunció de tota la nostra nació i aleshores Catalunya emmudiria per sempre!

Catalunya no et federis mai amb Espanya, ni amb Euskadi ni amb Europa.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre d’UPDIC “Units per a Declarar la Independència Catalana” i soci de l’ANC.

Abans del 9N neix un partit compromès en la defensa de Catalunya i dels catalans: Unim-nos per Declarar la Independència.

2014

 Que tothom ho sàpiga arreu dels PPCC: Ara hem de fer la DUI, Jordi Fornas s'hi compromet !

Jordi Fornas, fundador d’UPDIC

Serem solidaris amb totes les nacions del món que pateixen opressió per haver estat ocupades o no haver pogut exercir encara el seu dret a l’autodeterminació.”

 

1/ PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA

2/ DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA

3/ PROCÉS CONSTITUENT DEL NOU ESTAT

 

1 – EL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA

UPDIC vol dur a terme la Declaració d’Independència de Catalunya tan aviat com sigui possible.

Ens ratifiquem en què la Declaració d’Independència de Catalunya és la condició indispensable per a qualsevol acord amb altres formacions polítiques, en les condicions que s’expressen tot seguit.

Considerem que això s’ha de fer després de la constitució del nou Parlament Català sorgit de la voluntat popular manifestada a les urnes i la formació del Govern pel President elegit per aquest Parlament. La Declaració s’ha de fer de manera unilateral per part d’una majoria parlamentària de les forces polítiques catalanes

La Declaració s’ha de fer de manera unilateral per part d’una majoria parlamentària de les forces polítiques catalanes, sense necessitat d’acords previs amb les institucions de l’Estat espanyol, els seus polítics i el seu Govern. La Declaració es farà des del Parlament de Catalunya, per ser la seu de la voluntat democràtica del Poble Català, i per descomptat, per la majoria política dels seus representants electes.

Si per motius que siguin, que s’entén que serien de força major, la Declaració d’Independència no es pogués fer en aquest lloc emblemàtic de la voluntat democràtica dels catalans, se n’escolliria un d’alternatiu que permetés la trobada i reunió de tots els càrrecs electes que formen aquesta majoria política. Un cop s’hagi produït l’acte de Declaració de la Independència, es comunicarà a totes les Nacions i Estats del món i als principals organismes internacionals, demanant-los el reconeixement immediat del nou Estat Català i l’ingrés a cadascun d’aquests organismes internacionals, recordant-los que ens empara la legitimitat democràtica i ens acollim a la normativa, tractats, drets i legislació existent en aquesta matèria.

El Govern de la Generalitat prendrà de manera immediata les mesures pertinents per tal què tots els béns i organismes de l’Estat espanyol –hisenda, governació, justícia, infraestructures ferroviàries o de comunicacions, telefonia, aprovisionament elèctric o d’aigua, policia de fronteres o exèrcit– en territori del Principat de Catalunya, passin a estar sota el control del Govern Català o es retirin.

En cas de resistència a l’autoritat catalana (Mossos d’Esquadra) en el propi territori, es procurarà no haver d’aplicar la força i s’optarà per duplicar les funcions d’aquells organismes que s’oposin al nou govern sobirà, mentre no es resolgui la duplicitat de manera negociada. En el cas de què l’Estat espanyol es negui a negociar amb el nou Estat Català, es buscarà la mediació dels organismes internacionals perquè intervinguin en el conflicte.

 

2 – DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA

Declarem que per la voluntat del poble català expressada democràticament a les urnes, Catalunya es constitueix en Estat Independent. Proclamem constituïda la República Catalana, deslligada de qualsevol lligam polític i econòmic de l’Estat que ha tingut sotmesa Catalunya per la força de les armes des de fa més de 300 anys. Anunciem que aquest nou Estat Català es considera hereu del que durant segles va existir i va ser reconegut internacionalment, concretament fins a la total desaparició, amb l’annexió de Catalunya a la corona espanyola borbònica per la força de les armes.

Denunciem aquest acte de guerra, ocupació militar i posterior i reiterada repressió indiscriminada dels nostres ciutadans, dirigents i institucions i ens declarem deslligats de tot compromís anterior i posterior envers aquesta institució monàrquica i l’Estat que llavors i actualment la representa. Denunciem els tractats internacionals que s’han signat per part del Regne d’Espanya, anteriorment de Les Espanyes (i en el seu cas, de la República Espanyola) sense que hagin estat ratificats ni acceptats pel poble català o el seu Govern, quan aquest existia. Reclamem el lloc que per dret ens pertoca entre les Nacions Lliures del Món en igualtat de condicions i drets.

 

3 – PROCÉS CONSTITUENT DEL NOU ESTAT

UPDIC participarà en el procés constituent consegüent a la Declaració d’Independència proposant la fórmula republicana com a base del nou estat. Declararem Catalunya com Estat democràtic i de dret amb separació de poders: legislatiu, executiu i judicial. Totes les lleis actuals continuaran en plena vigència mentre el Parlament Català no les substitueix-hi o modifiqui. El procés constituent finalitzarà amb un referèndum d’aprovació de la nova Constitució de Catalunya, elaborada pel Parlament Constituent que alhora servirà de ratificació del procés d’independència.

 

MODEL D’ESTAT:

Proposem el sistema parlamentari de cambra única amb presidència doble, del govern i de la república, a més de la figura del president de la cambra. Proposem que el President de la República sigui escollit per sufragi universal, en comicis separats dels que se celebrin per escollir els representants del Parlament, que al seu torn escolliran el President del Govern i del Parlament.

Proposem que el President de la República tingui funcions de representació, de mediació entre les forces polítiques i de dissolució de la cambra i convocatòria electoral legislativa, mentre que el President del Govern, que es pot continuar denominant de la Generalitat, les tindrà de tipus executiu. Amb això pretenem recuperar el tradicional sistema de contrapoders que de sempre ens ha caracteritzat, substituint l’antiga figura del Comte Rei per la del President de la República.

En uns futurs Països Catalans unificats, proposem la fórmula federal o confederal, on el president ho seria de tots els Països Catalans mentre cada Estat tindria el seu propi President del Govern i del respectiu Parlament.

 

MODEL DE SOCIETAT:

L’Estat català es regirà per normes similars a les que regeixen a la majoria d’estats democràtics d’Europa i del món amb les particularitats que nosaltres mateixos decidim adoptar per tal de fer-lo més eficient i assegurar el benestar dels ciutadans i l’erradicació de la pobresa.

La llengua catalana serà l’única llengua oficial.ara DUI

Volem un Estat aconfessional, lleuger de burocràcia i poc intervencionista en l’actuació privada dels ciutadans, que garanteix-hi una sanitat i un ensenyament de qualitat, públics i gratuïts, s’ocupi d’equipar el país de les estructures necessàries, però sense sobrecarregar el territori duplicant-les innecessàriament.

Volem un Estat que no carregui el pes de la recaptació tributària sobre els treballadors i els assalariats. Els autònoms i la petita i mitjana empresa, en gaudir d’una tributació molt lleugera, contribuiran al creixement econòmic i a la desaparició de l’economia submergida.

Les càrregues impositives es distribuiran, de manera justa i equitativa, en funció dels beneficis i proporcionalment a la grandària de les empreses que les han de suportar i en funció de la mida i el volum de negoci, adaptant-se en tot moment a les circumstàncies canviants de l’economia.

Proposem un sistema, que anomenem lliberal positiu, afavoridor de la iniciativa privada dels ciutadans, compromès amb la millora de la qualitat de vida de tota la societat, protector dels més vulnerables i desfavorits, amb reciprocitat concreta de l’ajuda rebuda, que permeti llibertat d’acció als emprenedors, garanteix-hi els drets dels treballadors i respecti el medi ambient.

 

L’Estat s’ocuparà, a més de la sanitat i de l’educació, de les infraestructures, de promoure les energies netes i renovables (que representen estalvi i contribució a la millora medi ambiental) i invertirà en desenvolupament, investigació i cultura.

Proposem unes forces armades professionals i de mida raonable, que s’ocupin de la vigilància de costes i del control de l’espai aeri, adaptades al terreny en tasques defensives, ben instruïdes, i equipades amb els mitjans necessaris. En casos de catàstrofes naturals, també tindran funcions socials per complementar el seu servei al país.  L’actual cos dels Mossos d’Esquadra veurà ampliades les seves funcions per tal de cobrir tots els camps que corresponen a un cos integral de policia.

Considerem que l’Estat ha d’ajudar els emprenedors a exportar els seus productes i als pagesos i ramaders a gaudir de més facilitats per tal de tenir un comerç de productes de la terra de qualitat i de proximitat. Creiem que cal potenciar els municipis, perquè a més de poder fer les funcions que els correspon, es facin plans per la recuperació dels monuments històrics i per mantenir el país net i endreçat, mesures que afavoreixen el turisme, important font de riquesa addicional.

Cal potenciar la figura del Síndic de Greuges, fent que les seves decisions siguin vinculants i només es puguin recórrer judicialment. L’Oficina Anticorrupció haurà d’estar dotada dels mitjans necessaris per tenir plena capacitat operativa.

Volem que l’Estat es posicioni enfront d’especulacions de tota mena, siguin bancàries, urbanístiques, energètiques o d’altre mena, impedint els abusos que es pugui intentar perpetrar, sempre en benefici de la majoria dels ciutadans.

 

MODEL DE POLÍTICA INTERNACIONAL:

UPDIC considera que no és imprescindible pertànyer a la Unió Europea i és suficient la pertinença a l’Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA) de la que ja en són membres Noruega, Suïssa, Islàndia i Liechtenstein. Això ens serà concedit (prèvia petició) perquè ja formem part d’aquest espai europeu en l’actualitat i hem adquirit aquest dret. Fent ús del nostre dret a triar la moneda, es continuarà amb l’euro, almenys de moment.

Amb posterioritat, s’haurà de decidir en un referèndum, si volem ser a la Unió Europea, un cop s’hagin analitzat en profunditat els avantatges i els inconvenients. El mateix pel que fa a pertànyer a l’OTAN o qualsevol altra organització de defensa militar. Serem solidaris amb totes les nacions del món que pateixen opressió per haver estat ocupades o no haver pogut exercir encara el seu dret a l’autodeterminació.

Estendrem una xarxa de consolats amb ambaixadors a tots els països del món, per tal de facilitar els intercanvis comercials i personals, participar en programes d’ajuda allà on sigui necessari, i donar suport als nostres compatriotes instal·lats o de trànsit en aquests països. Potenciarem els Casals Catalans allà on siguin.

 

Catalunya, novembre del 2014

 

Anar al grup UPDIC de facebook: https://www.facebook.com/groups/307871362703415/

Podemos o la tercera via (Article de Santiago Espot, CA)

Podemos o la tercera via

«Els espanyols, es diguin Rajoy o es diguin Iglesias, tenen molt clar que cal mantenir com sigui la “unidad de España”»

Jo conec en Santiago Espot posseïdor d'una fe immensa en Catalunya! __ EA 1486

Santiago Espot (Fotografia del 2009 a Vilada)| Actualitzat el 13/11/2014 a les 19:23h
Els dirigents de Convergència i Unió no trencaran mai cap legalitat espanyola per arribar a la independència per moltes il·lusions que es facin alguns a través de segons titulars. Això passa per no llegir la lletra petita. Per a ells, si ha d’arribar un estat català independent, seria producte de la negociació i el pacte amb Espanya. Com si encara ens creguéssim que els reis són els pares. La desobediència o la confrontació són paraules que no poden assumir mai els fills polítics d’en Cambó. No hi poden fer més. S’han format en aquest marc mental i, per molt que canvien les coses, el seu cervell viu encarcarat en l’obediència a Espanya i als seus tribunals. Sí, gesticulen i festegen amb l’estelada però no tenen aquell tremp imprescindible per trencar l’statu quo colonial.Com que Espanya fa aigües pels quatre costats a base de lladronici i ineptud política, ara aquest fet  els pot facilitar la salvació de no haver d’encarar-se amb la declaració d’independència que dia a dia guanya més força entre la nostra gent. Com? Les darreres enquestes apunten un creixement estratosfèric de Podemos en unes eleccions generals espanyoles que conformaria una majoria d’esquerres en el parlament espanyol, O, fins i tot, la victòria dels nois de la Complutense de  Madrid. Són ja moltes les veus que apunten que, amb una correlació de forces així, una reforma constitucional en profunditat seria promoguda de forma immediata per la nova majoria resultant per tal de donar sortida al seu “problema catalán” i d’altres qüestions.

Els espanyols, es diguin Rajoy o es diguin Iglesias, tenen molt clar que cal mantenir com sigui la “unidad de España”. El contrari seria una derrota que cap dels seus votants no els perdonaria mai, portin corbata o cueta. Del PP ja coneixem com les gasten amb Catalunya quan diuen que són tots els espanyols els que han de votar la independència de Catalunya. Els altres afirmen que la posició del nou partit respecte al mateix tema també l’han de prendre tots els espanyols de Podemos. Dues cares de la mateixa moneda. La metròpoli sempre decideix allò que ha de fer la colònia.

Sovint els catalans ens deixem emportar per la concepció que a Madrid tenen una concepció primària de la política. Com si un Estat, per molt atrotinat que estigui, només s’hagi pogut mantenir amb la testosterona. No tots els que mouen els fils del poder són tan rucs com els pirates que ocupen els escons del PP. N’hi ha alguns que pensen, i ho fan amb l’experiència gens menyspreable de saber com es manté Catalunya sotmesa durant segles. I no sempre amb els catalans en contra precisament. Ara saben que cal endegar una operació així i per aquest motiu pot esdevenir-se un cas sorprenent en la història de les democràcies europees: un partit extraparlamentari guanyant unes eleccions generals i que, a més, entén el “dret a decidir” de Catalunya. La fórmula perfecta per poder encetar la regeneració política espanyola i una possible solució al contenciós català.

Fracassat el discurs barroer de l’amenaça contra l’independentisme cal canviar la tàctica abans que sigui massa tard. Per aquest motiu, i a cavall d’una crisi econòmica i social que amenaça els mateixos fonaments de l’estat del benestar, emergeix una nova marca electoral sense cap relació amb la partitocràcia de després del franquisme. La nova contra la vella política. Voleu un atractiu millor en una situació on sembla que tot s’ensorra? En el nou paradigma que s’albira el seu líder ja ha manifestat clarament que li encantaria construir amb els catalans “un nuevo país”. Heus aquí la tercera via virginal. Tornen els cants de sirena mesetaris i molts catalans ja comencen a escoltar-los embadalits.

Santiago Espot, President de Catalunya Acció.
———–
Autor
Santiago Espot
Professionalment és director de vendes per Europa d’una companyia industrial nord-americana. És autor de diversos llibres. Des deContra el senequisme polític (1991) fins aDiscursos a la Nació” (2009).President Executiu de Catalunya Acció.

Esperant la decisió de Mas i Junqueras: Forcadell de l’ANC podria ser el nexe d’unitat per presentar-se per la DUI a les properes eleccions catalanes.

Farem "un nou país paradigma del bon govern"

Document sobre l’autodeterminació retirat de la web del Col·legi d’Advocats

LEGITIMITAT i LEGALITAT INTERNACIONAL DE LA DUI

joseppinyol | divendres, 11 de gener de 2013 | 11:26h

La web de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona ha retirat tota referència a l’anàlisi jurídica sobre el dret a l’autodetreminació que ha redactat la seva Comissió de Defensa dels Drets de la Persona. Per aquesta raó el reprodueixo a continuació. És necessari fer-ne la màxima difusió donada la seva importància. Faré comentaris relacionats amb aquest document en propers escrits en aquest bloc.

—————-

LEGITIMITAT i LEGALITAT INTERNACIONAL DE LA DUI:

Anàlisi jurídica de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona sobre el dret d’autodeterminació

Arees d’actuació, Comunicats, Comunicats de premsa

Al llarg dels quasi quaranta anys de la seva existència, la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocats de Barcelona ha volgut estar present en tots els debats de transcendència social i jurídica que s’han produït en el nostre país, en tant que podien afectar drets fonamentals de la persona, tan individuals com col·lectius. En el moment actual, en el que el poble català està cridat a prendre decisions que poden determinar el seu futur com a nació, la Comissió de Defensa no pot estar absent del debat, apassionant i apassionat, que s’ha encetat al voltant del dret d’autodeterminació, i és per això que vol expressar el seu posicionament al respecte, dintre com és obvi del marc jurídic que li és propi.

En primer lloc, hem de manifestar que el dret d’autodeterminació és un dret fonamental i universal de tots els pobles, vigent en dret internacional a partir de la Carta de les Nacions Unides (arts. 1 i 55), del 1945, i expressament proclamat en l’article 1 dels Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics, i de Drets Econòmics, Socials i Culturals, aprovats per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 16-12-1966 i vigents des del 1976. En la pràctica internacional, però, el dret d’autodeterminació  havia estat ja reconegut des de molt abans. Pensem en la Declaració d’Independència dels Estats Units o en la creació de nous estats a partir de la dissolució dels imperis austrohongarès, otomà i rus a la fi de la I Guerra Mundial. L’exercici del dret d’autodeterminació ha donat com a resultat que el nombre d’estats sobirans en el món s’ha quadruplicat des del 1900 fins ara, i vint d’aquests nous estats són resultat de la secessió d’una part del territori d’un estat per constituir-ne un de nou.  Concretament, a Europa són 14 els casos de secessió des del 1900: Noruega de Suècia (1905); Finlàndia de Rússia (1917); Irlanda del Regne Unit (1922); Islàndia de Dinamarca (1944); Lituània, Estònia i Letònia de la URSS (1990-1991); Eslovènia, Croàcia i Bòsnia de Iugoslàvia  (1991) ; Eslovàquia de Txecoslovàquia (1992); Montenegro de la Unió de Sèrbia i Montenegro (2006), i Kósovo de Sèrbia (2008). El procés d’autodeterminació i la creació d’un nou Estat sobirà ha estat en cada cas diferent – previsió constitucional, separació pactada, o, en la majoria dels casos, declaració unilateral d’independència -, però en tots ells la legitimació última del procés ha vingut donada per la decisió  majoritària d’un poble, expressada lliurement i democràticament.

Una determinada tendència doctrinal en dret internacional ha vingut defensant una interpretació restrictiva del  dret d’autodeterminació, que el considera aplicable tan sols als processos de descolonització. Certament, existeix un marc jurídic internacional clar, consistent en nombroses resolucions de les Nacions Unides, que estableix les condicions i el procediment per acollir-se a l’exercici d’aquest dret per part dels pobles en situació colonial. Aquest marc jurídic, en canvi, no està suficientment desenvolupat en relació als processos de secessió en una situació no colonial. Tanmateix, l’absència de regulació de l’exercici d’un dret, en una situació concreta, no significa la negació de la seva existència, des del moment que aquest dret ha estat formulat amb caràcter general i sense establir cap excepció, com és el cas del dret d’autodeterminació. D’altra banda, el Tribunal Internacional de Justícia de La Haia, en un dictamen del 2004 sobre el Mur en els territoris palestins ocupats, es va pronunciar a favor de l’autodeterminació com un dret  universal, erga omnes, que ha de ser respectat per tots els Estats.

El mateix Tribunal Internacional de Justícia, en la seva importantíssima Resolució del 22-7-2010, en resposta al requeriment de l’Assemblea General de les Nacions Unides sobre si la declaració unilateral d’independència del territori de Kósovo, proclamada el 17-2-2008, era o no conforme al dret internacional, ha declarat que no existeix en dret internacional cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals d’independència, per la qual cosa aquestes han de ser considerades conformes a l’ordre jurídic internacional.

Motius de la Negació Espanyola:

En el cas concret de Catalunya, la possibilitat d’exercir el dret d’autodeterminació està essent negada per part del Govern i de la majoria d’institucions de l’Estat espanyol, que s’oposa fins i tot a que es sotmeti la qüestió a consulta popular. Els arguments d’aquesta rotunda oposició es poden reduir bàsicament a dos. En primer lloc s’afirma que la sobirania popular resideix en la totalitat de ciutadans de l’Estat espanyol. El dret de decidir sobre la separació de Catalunya de la resta de l’Estat no correspon, doncs, al poble català per separat, ja que aquest no és un subjecte polític sobirà.

El segon argument consisteix en dir que, àdhuc si s’atribuís al poble català la condició de subjecte polític amb dret a decidir, la secessió de Catalunya de l’Estat espanyol seria, en qualsevol cas, il·legal, ja que entraria en col·lisió amb la legalitat vigent, i, en concret, amb la Constitució espanyola, que no reconeix el dret d’autodeterminació de cap territori de l’Estat, i que proclama en el seu article 2 “la indisolubleunidad de la Naciónespañola, patria común e indivisible de todos los españoles”.

Pel que fa al primer argument, hem de dir que es tracta del que en lògica elemental s’anomena una petició de principi. Es evident que si el poble català fos subjecte de sobirania ja seria independent. La qüestió a resoldre és si el poble català reuneix les condicions requerides per a que se li reconegui el dret d’autodeterminació, és a dir, la condició de poble amb la capacitat de decidir per ell mateix constituir-se en Estat sobirà.En aquest sentit hem de recordar que la Carta de les Nacions Unides, així com els Pactes Internacionals abans esmentats atribueixen el dret de decidir als pobles, no als Estats. En aquest sentit, no és pot discutir a la comunitat catalana la condició de subjecte polític del dret de decidir: una història mil·lenària , una llengua pròpia, un dret civil propi, una estructura social i econòmica diferenciada, unes institucions polítiques pròpies. i una voluntat manifestada al llarg de segles de mantenir la pròpia identitat, avalen amb escreix la realitat nacional de Catalunya, reconeguda d’altra banda en el preàmbul de l’Estatut d’Autonomia, fins i tot en la versió escapçada per la Sentència del Tribunal Constitucional.

Certament, l’actual marc constitucional espanyol no permet l’autodeterminació de Catalunya. Ens trobem, doncs, davant d’una possible contradicció entre dues legitimitats: la de la legalitat constitucional vigent i la voluntat democràticament manifestada d’una comunitat nacional.

No oblidem. però, que en una societat democràtica la llei no és altra cosa que l’expressió de la voluntat popular, a través dels seus representants polítics constituïts en poder legislatiu. Aquesta concepció, radicalment democràtica, no pot acceptar el segrest de la voluntat popular – en aquest cas representada pel Parlament de Catalunya – en nom d’una legalitat que seria imposada. En una societat democràtica – a diferència d’una dictadura – no és la llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica la legalitat.  Es per això que considerem que el Govern espanyol no tindria cap legitimitat per oposar-se a la decisió del Parlament de Catalunya de donar veu a la ciutadania per tal que, lliurement i majoritàriament, expressi la seva voluntat – en sentit afirmatiu o negatiu – en relació a la creació d’un Estat català sobirà. En el cas d’una resposta afirmativa a aquesta qüestió, el Govern espanyol no tindria tampoc cap legitimitat per oposar-se a entrar en un procés de negociació per establir les condicions de la secessió i resoldre de comú acord les complexes conseqüències derivades de la mateixa; i hauria d’implementar les modificacions constitucionals i legals necessàries per tal que tot el procés es desenvolupés de forma ordenada i equitativa. Aquest és el criteri establert pel  Tribunal Suprem del Canadà sobre la validesa del referèndum secessionista de la província del Quebec de 1995. En el seu dictamen del 1998 el Tribunal  reconeix que una majoria clara, expressada a partir d’una pregunta clara, atorgaria legitimació democràtica a una iniciativa secessionista, i obligaria el Govern del Canadà a negociar les condicions de la separació.

———————

(Convenció de Montevideo, sobre Drets i Deures dels Estats)

LA DUI i la constitució del nou estat a banda del reconeixement o no reconeixement per part de la comunitat internacional: La declaració unilateral d’independència,

proclamada pel Parlament de Catalunya, estaria justificada en dret internacional en el cas que el Govern espanyol impedís la celebració de la consulta a la ciutadania sobre la creació d’un nou Estat, o bé es negués a acceptar el resultat afirmatiu de la mateixa.

En aquest cas, la declaració d’independència per part del Parlament tindria efectes immediats per dotar d’existència política al nou Estat. En efecte, aquest reuniria els criteris mínims de població permanent, territori determinat i autoritat política pròpia, que defineixen un Estat, tal com van ser formulats per primera vegada per la Convenció de Montevideo, sobre Drets i Deures dels Estats, aprovada el 26-12-1933.

La mateixa Convenció de Montevideo estableix que l’existència política d’un Estat és independent del seu reconeixement pels demés Estats. Aquest principi, conegut com teoria constitutiva de l’Estat, va ser ratificada pel dictamen del Comité Badinter, comitè d’arbitratge creat per la llavors Comunitat Econòmica Europea el 27-9-1991, per donar respostes jurídiques a les qüestions legals suscitades per la fractura de la República Federal Socialista de Iugoslàvia. En el seu dictamen, el Comitè Badinter afirma que l’existència dels Estats és una qüestió de fet, sense que el reconeixement per part de la comunitat internacional sigui una condició determinant de l’estatalitat.

———————————

LA DUI ÉS LEGÍTIMA I LEGAL internacionalment.

Resolució del Tribunal Internacional de Justícia de La Haia sobre el cas de Kósovo

La qüestió crucial de la legitimitat jurídica d’una declaració unilateral d’independència en contradicció amb la legalitat vigent ha quedat resolta per la ja esmentada Resolució del Tribunal Internacional de Justícia de La Haia sobre el cas de Kósovo.

La Resolució estableix que en l’acte de proclamació de Kósovo com Estat independent i sobirà l’Assemblea kosovar no operava com institució d’autogovern de l’administració preexistent i dintre del límits d’aquella legalitat, ans al contrari es situava al marge i fora de l’abast de la mateixa, i exclusivament en virtut de les facultats que li conferia la representació democràtica de la voluntat popular. La declaració d’independència no pretenia, doncs, produir els seus efectes dintre de l’ordre legal existent, sinó que creava una nova legalitat. En conclusió, el Tribunal estima que no existint en dret internacional cap norma que ho prohibeixi, la declaració unilateral d’independència de l’assemblea de Kosovo, una vegada constatada la impossibilitat d’un procés negociador amb Sèrbia, no és contrària a l’ordre jurídic internacional.

—————

CONCLUSIÓ FINAL

Sobre la base del arguments jurídics que hem assenyalat, la Comissió de Defensa del Drets de la Persona de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona considera que és un dret inalienable de Catalunya, com comunitat nacional, el poder decidir sobre el seu futur, ja sigui dintre de l’Estat on està integrat o separant-se’n per constituir un nou estat sobirà, segons ho decideixi la voluntat majoritària, democràticament i pacíficament expressada, del seus ciutadans.

Publicat als Blogs per Josep Pinyol i reeenviat per Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.

dissabte, 28 de desembre de 2013 | 05:22h