No calen noves estructures d’estat, sols cal canviar-les de sobirania.

Hem de construir la nostra legalitat -la legalitat catalana- a partir de l’aplicació pràctica i ferma de la nostra sobirania:

thumb_474__4 (5)

Comptador del Parlament: Llei de Consultes per convocar el 9N

Construir la nostra legalitat a partir de l’aplicació pràctica i ferma de la nostra sobirania:

A partir d’ara ens cal una llei més:

La Llei de “PUNT I FINAL”

Des del moment present, __ ,__ hores del dia  –/–/2014 queden anul·lades per als catalans totes les lleis i decrets espanyols i queden sense efecte les decisions del Govern Espanyol, del Parlament Espanyol, de la Judicatura Espanyola i naturalment també del TC Espanyol. A partir d’ara tots els ciutadans de Catalunya estaran subjectes a les lleis que emanin de les institucions catalanes, fins ara autonòmiques, també resten vigents totes les lleis en règim de  caràcter interí i temporal fins que el Parlament i Govern Català les vagi renovant i posant al dia. 

No cal crear més estructures, cal posar-les al servei i sota l’ordre del nou estat català independent.

Avui, divendres 26 de setembre del 2004, apareixia al Diario el País la trampa “Urkullu” del sempre interessat PNV basc, sempre aliè als interessos del Poble de Catalunya.

La nostra sobirania no té res a veure amb Euskadi, ells van a la seva i per una engruna de poder o sobirania seva han sacrificat i sacrificaran la nostra, deu ser part del que en podríem dir “egoisme d’estat”. Catalunya en aquest sentit peca d’ingenuïtat.

Urkullu torna a treure en joc l’engany de la “Soberanía Compartida”. No em de caure en cap trampa, per a Catalunya només hi ha un futur propi i autèntic, la sobirania plena i urgent, la Independència! A la que no podem renunciar de cap manera i més encara, la hem de protegir i ens hem de protegir dels nostres enemics més directes i propers en el temps, com són la condició no vinculant de la Consulta a la que ens hi aboquen Mas i CiU seguits dels demés partits, i també l’altra gran enemic que és la Pregunta Trampa, la millor pregunta -vols un estat, vols que sigui independent?- però partida i condicionada amb lectura de resultat incert que amb tres respostes o dues més dues combinades divideix l’electorat en tres o quatre parts i l’aboca a la tercera via -ens encolomen la tercera via en forma d’una pregunta aparentment innocent-. Aquesta és la gran obra de Mas i Duran ajudats per l’Herrera i la Camats i les seves arts i manyes.

Amb aquests dos enemics a la ma, Mas i Duran, i probablement Herrera, deixen l’actual Procés de Secessió d’Espanya i l’imminent Referèndum “Consultiu?” en paper mullat i aboquen al fracàs la difícil victòria d’un afer tan important per a nosaltres com és la Independència que és per a molts com un salt al buit.

Davant d’aquestes dues gegants amenaces els catalans hem de blindar el nostre objectiu, la nostra determinació i el camí que hem de seguir sense dubtar, o sigui hem de blindar el procés d’Independència de Catalunya fins assolir l’Estat Català Independent que sigui garant de la nostra plena sobirania.

Si perdem la Consulta, vistes aquestes greus dificultats i entrebancs, no esperarem una altra generació, sinó que de seguida ho tornarem a intentar, cada 11 de setembre, en cada una de les diferents eleccions, ho tornarem a intentar fins que assolim fer la DUI i aplicar-la tot seguit.

Salvador Molins, CA, UPDIC, soci de l’ANC

La Independència no és moneda de canvi ni objecte de pressió per forçar a pactes o concessions

Volem Catalunya Independent com Dinamarca, Suïssa o Israel, membres actius i amb cadira a l’ONU, amb opció al Consell de Seguretat.

Volem un estat normal per a un país normal, una
Catalunya Independent com Dinamarca, Suïssa o Israel, un estat membre actiu de l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Sempre ho hem volgut així i així serà.

Preparem ja la Declaració Unilateral d’Independència.

DUI iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii !!!

—————

Catalunya va equivocar-se de parella,

amb Castella potser voluntàriament i amb Espanya

a la força.

No tornem a caure en el pitjor error de la nostra història!


https://www.catalunyaaccio.org/documentacio/presentacions/PLlengua.swf

 

—————-


Catalunya, Poble Català!

No et federis mai, tu has nascut per esdevenir plenament sobirà!


Només la Confederació és vàlida per a Catalunya, la lliure confederació de les terres de la seva parla.

A banda d’aquesta Confederació vés amb compte i sobretot amb Espanya no t’hi assocïis, no t’hi federis i si pot ser no t’hi relacionis.

Ves amb compte, no et federis mai amb un pinxo! i menys amb 14 pinxos!

No et federis mai amb un estrany.

No et federis mai amb un dictador.

No et federis mai amb 14 enemics. (14 autonomies castellanes)

No et federis mai amb 15 egoistes. (14 autonomies i el seu govern central)

No et federis mai amb qui se senti el centre del món trepitjant als altres..

No et federis mai amb qui es creu amb dret a aixafar als altres, a dominar-los, a fiscalitzar-los.

No et federis mai amb amb un colonitzador.

No et federis mai amb un imperialista.

No et federis mai amb ningú que no respecti i que sota qualsevol concepte posi pals a a les rodes al ple desenvolupament de la llengua catalana.

No et federis mai amb ningú que t’imposi les seves lleis i no respecti escrupolosament les teves.

No et federis mai amb ningú que et vulgui imposar la seva constitució.

No et federis mai amb ningú que no et deixi les portes obertes per sortir de la federació.

No et federis mai amb ningú que et gravi amb impostos abusius.

No et federis mai amb ningú que vulgui controlar les teves escoles.

No et federis mai amb ningú que vulgui imposar-te la seva història, o la seva manera de veure la teva història.

No et federis mai amb qui no pugui acceptar que tinguis Seleccions Nacionals plenament reconegudes internacionalment.

No et federis mai amb qui no et deixi ser actor europeu i mundial de Ple Dret.

No et federis mai amb qui sempre vol decidir les teves coses.

No et fedris mai amb qui sempre vol interferir i condicionar les teus negocis i les teves relacions comercials.

No et federis mai amb aquells que permetin que les empreses que operen en el teu territori paguin els seus impostos en països aliens.

No et federis mai amb aquells que de tant que et necessitin no et deixin viure.

No et federis mai amb aquells que menyspreïn els teus símbols, el teu himne, les teves banderes.

No et federis mai amb qui t’ha prohibit qualsevol tipus de relació lliure entre els teus territoris.

No et federis mai ni amb Espanya, ni amb els espanyols, ni amb les seves comunitats, inclosa Euskadi, ni amb els seus governs.

No ho facis perquè seria el certificat de defunció de tota la nostra nació i aleshores Catalunya emmudiria per sempre!
Catalunya no et federis mai amb Espanya, ni amb Euskadi ni amb Europa.

 

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre d’UPDIC (Units per Declarar la Independència Catalana)

Flashos sobre la DUI -porta del recolzament internacional- i la Consulta no vinculant o sigui del “DRET A NO DECIDIR”

Ningú no ens pot prohibir fer una Declaració d’Independència al Parlament de Catalunya, perquè fer-la significa precisament trencar la sobirania d’Espanya sobre els catalans, trencar les seves lleis i els seu domini sobre els catalans. Aquesta és l’autèntica democràcia, la que allibera una nació ocupada a sang i foc, no la que permet, com la hipotètica consulta d’en Mas, que un emigrant que porta tres anys empadronat en un ajuntament pugui decidir la independència o no d’una nació milenària.

Eduard Perelló: “La independència és pot declarar ara mateix des del parlament doncs, en teoria, hi ha majoria suficient. Per què no es fa? Per què. Ni tan sols es proposa ? Per què molts fan veure que són independentistes quan no ho són? Per què ningú amb representació parlamentària els hi ho retreu? Per què exercir la crítica et condemna a ser titllat de “traïdor ” al “procés “? Aquí no hi ha altre procés que aigualir, difuminar, desnaturalizar el clam del poble. Totes les forces parlamentàries proconsulta en fan un botí al seu favor de l’enorme capital humà que es dóna cita a les grans mobilitzacions independentistes. Han de passar moltes coses encara, han de caure totes les màscares abans d’endegar un veritable procés d’alliberament.”

 

Que hi hagi polítics que defensin una consulta no vinculant amb tres respostes, una d’elles per als polítics que no es volen mullar pel sí ni quedar com uns porcs votant no, és tan senzill i còmode per a ells com defensar l’Estatut o el Pacte Fiscal; també deien que eren legals i constitucionals. Quan Espanya suspengui la consulta s’inventaran l’excusa que la desobediéncia civil no és el camí, que la unitat de porcellana fina s’ha trencat o que no hi havia suficients garanties democràtiques. Per això no parlen de Declaració d’Independència al Parlament de Catalunya, perquè aquest és l’únic gest compromés i legítim davant els catalans i davant del món que demostra que has decidit ser sobirà en el teu territori independitzant-te i trencant la sobirania d’Espanya sobre els catalans.

 

 

nia catalana i els mils de milions d’impostos que n’extraieu cada any per a pagar les vostres farres. Ara ja no podeu fer un altra 36 per més ganes que en teniu, ni treure-us un altra Franco de la butxaca, ni compteu amb l’aviació italiana ni amb l’alemanya, ni teniu el poderós exèrcit d’en Milosevic. No teniu res a pelar; només us queda anar quedant com una colla de carcamals i cuidadors de cabres davant del món mentre els catalans avancem de forma inexorable cap a la nostra Declaració d’indepèndència.
punyetes
Fotografia de la Fira d’Entitats a l’Arc del Triomf, 2014

Catalunya recuperarà la seva Independència, tan si com no! No ens rendirem fins assolir-ho!

Seurem i parlarem amb un sol interès: Catalunya i la seva llibertat! __ EA 1506

Catalunya recuperarà la seva Independència, tan si com no! No ens rendirem fins assolir-ho! Si el 9N no guanyem la Consulta, el més aviat possible, sense límits de cap mena ho tornarem a intentar.

Per a nosaltres, els independentistes catalans, la Independència no és un estadi sinó el segon valor suprem de la Nació, després del primer valor que és la seva existència.

Els Pobles com les persones després d’existir han de ser plenament lliures, o el que és el mateix, les persones lliures i les nacions independents.

————

La nostra Independència no és negociable, els catalans no ens rendirem fins a recuperar plenament les nostres constitucions i llibertats.

Continuarem tan si com no el camí que vàrem endegar fa més de 1000 anys, el camí d’una nació lliure i plena, la nació dels catalans!

Continuarem la tasca de llibertat i plenitud que vàrem gaudir i sobretot defensar durant set segles de sobirania i aquests tres segles darrers de submissió a la maldestre Castella, ara anomenada Espanya.

A Catalunya procurarem una possible sortida cada any a partir d’ara!

Cada 11 setembre, Dia de la Resistència, farem una  “Consulta per la Independència” anual fins assolir la Victòria definitiva i recuperant la nostra plena sobirania i unitat.

Volem guanyar la Independència de tota la Nació, no solament la del Principat de Catalunya, i també com Andorra amb cadira a l’ONU.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre d’UPDIC (Units per Declarar la Independència Catalana.

 ———————————–

Salmond: 8 diferències: “negociat amb diferents estats”

 

“el seu equip ja havia negociat amb diferents estats, entre ells l’espanyol, l’entrada d’una Escòcia independent a la UE, i que tots hi havien donat el vistiplau”

L’última lliçó de “Realpolitik” d’Alex Salmond

Salmond 3

Ahir, el primer ministre escocès Alex Salmond, va admetre en una entrevista al diari, The Scotsman, que el seu equip ja havia negociat amb diferents estats, entre ells l’espanyol, l’entrada d’una Escòcia independent a la UE, i que tots hi havien donat el vistiplau. Veritat o no, la realitat és que Salmond ha tornat a donar una nova mostra de política real, “realpolitik”, al govern català.

La determinació de Salmond ha capgirat totes les enquestes i ha portat Escòcia a les portes de la independència. Alguns diran, però, que a Escòcia tenien “el permís” del govern britànic per fer el referèndum, i això és cert ara, però no en un primer moment, però el que compta és la determinació, la voluntat política en majúscules, inequívoca, mostrada per Salmond d’aconseguir la independència del seu país utilitzant les urnes.

Aquestes són les vuit diferències amb el procés català, que han fet de Salmond i de la seva gent un equip victoriós, independentment ja del resultat del referèndum.

1/ Salmond només parla d’independènciael govern de Catalunya i una part important dels líders del procés català parlen del dret a decidir.

2/ En conseqüència amb el primer punt Salmond i el seu equip han fet una pregunta clara.Independència Sí o No ?, aquí tenim una doble pregunta impossible, que a menys de dos mesos de votar encara no se sap com comptabilitzarem.

3/ Salmond no contempla cap altra sortida, si perdem la votació no repetirem ha dit, posant a tothom, contra l’espasa o la paret. És a  dir els hi diu als escocesos: Ara teniu l’oportunitat d’aconseguir la  independència votant, si decidiu que no, no hi insistirem, al menys en una generacióA Catalunya tot es més vague, es parla repetidament de plebiscitàries, del 2016, la consulta no és considerada vinculant pel mateix govern, etc, hi ha confusió.

4/ Salmond ha treballat amb una majoria social contrària a la independència i ha sabut capgirar la situació, com a bon polític que és, aquí es té una amplíssima majoria a favor de la independència i el govern català encara no se sent còmode,  i segueixen parlant de dret a decidir.

5/ Salmond no ha dubtat a replicar i a encarar-se amb qualsevol líder mundial que qüestionés el dret d’Escòcia a accedir a la independència, i els hi ha recordat implícitament que potser d’aquí poc temps seran un estat independent i hauran de tractar amb ells, i que no és massa intel·ligent anar-hi en contra. Per contra alguns líders mundials han menyspreat el procés català, i aquí no s’ha alçat cap veu, i en conseqüència els atacs s’ha reproduït sense cap por.

6/ Salmond ha actuat com un polític d’estat des del primer moment, i recordem que els estats no tenen amics, sinó interessos, i per això mateix és molt possible que Espanya, malgrat que li desagradi profundament, ja hagi negociat amb els escocesos, preveient que la seva independència és molt possible, i també en una maniobra per aïllar internacionalment Catalunya, i presentar-lo com un cas a part.

7/ Salmond no té fissures en el seu equip, aquí ens hem cansat de veure com una part important dels consellers del President Mas i fins la mateixa vicepresidenta Ortega, es declaren no independentistes, o qüestionen la sobirania del poble i del Parlament català (malgrat hi hagin votat a favor). Un llarg etcètera de càrrecs, des de Duran Lleida a Vila, de Pelegrí a Ruiz, i fins el President del Pacte pel Dret a Decidir, Joan Rigol, han anat posant pals a les rodes de la consulta del 9N.

8/ Finalment s’ha consentit que el feixisme espanyol actuï amb impunitat a Catalunya, malgrat ser una ínfima majoria, i hem arribat a l’espectacle vergonyós de veure com des de comptes oficials del PP, o de particulars, s’ha amenaçat repetidament de mort als independentistes, i al mateix President Mas, sense que la Policia de Catalunya, que està sota comandament de la Generalitat, hagi tallat de soca rel aquestes accions, i en canvi una part dels Mossos estiguin discutint quin han de ser el seu paper davant el 9N. Si amenacen al nostre President i no passa res, que no poden arribar a fer pensar la bona gent.

Però encara hi som a temps, ara que arriben moments decisius, cal aprendre, veure els errors,  corregir el que podem, reforçar la unitat per votar el 9N i fer que el seu resultat sigui realment vinculant.

 

Escòcia resta muda en el Concert de les Nacions per 300 anys més! Salmond va girar el procés i li ha faltat la DUI.

En honor a Àlex Salmond tot i haver-se desmarcat de Catalunya dos dies abans del Referèndum. Li ha faltat l’Èpica de Wallace. 

I, dos dies després, Rajoy li va pagar malament el seu gest!  

Roma “Espanya” mata i no paga als indirectes col·laboradors. 

 
Escòcia resta muda per 300 anys més!
Salmond va girar el procés i li ha faltat la DUI.
Sí! Escòcia resta muda en el Concert de les Nacions per 300 anys més!
Tristesa infinita pels escocesos conscients del valor del primer dret de tota Nació:
La seva Independència
 

(S. Molins, CA, UPDIC)

Alex Salmond llença la tovallola

El primer ministre escocès deixa el càrrec després de la derrota al referèndum d’independència

MARC VIDAL Edimburg | Actualitzada el 19/09/2014 17:14

 

El primer ministre d’Escòcia, Alex Salmond, ha anunciat aquest divendres a la tarda que dimiteix del seu càrrec, després de la victòria del no al referèndum d’independència que ell mateix va impulsar.

“Crec que obrim una nova situació emocionant, i al partit, al Parlament i al país els anirà millor un nou lideratge”, ha assegurat Salmond davant la premsa a la seva residència oficial a Edimburg.

“Estic immensament orgullós de la campanya combativa de ‘Yes Scotland’ i de l’1,6 milions de votants que es van afegir a la causa i van votar per la independència”, ha dit el primer ministre escocès.

“Els guardians reals del progrés no són els polítics de Westminster, ni els de Holyrood, sinó les desenes de milers d’enèrgics activistes que estic convençut que es difuminaran dòcilment de l’espectre polític”, ha alertat.

El relleu, al novembre

Salmond ha anunciat que la Conferència Anual del Partit Nacional Escocès (SNP) del novembre elegirà un nou lideratge i que després li cedirà el càrrec amb un vot al Parlament on aquest partit té majoria absoluta.

Totes les mirades es giren ara cap a la seva número dos al govern, Nicola Sturgeon, que ha treballat amb ell conjuntament en la convocatòria i la campanya del referèndum d’independència.

“Aquesta decisió no està presa”, ha assegurat en un comunicat la mateixa Sturgeon, que ha assegurat que ara li toca descansar abans de decidir res.

Si la sucessió de Salmond per Sturgeon es fa efectiva, la fins ara vice primera ministra –de l’ala més esquerrana del seu partit– seria la candidata del partit a les eleccions escoceses del 2016

La DUI i quatre escenaris més

#DUI_2014 Deixem el políticament primmirat, fem primer la DUI i després ja farem un Referèndum de ratificació. Saltem pors, temors de no cobrar la pensió … immigració falsa i altres trampes de propis i forans..

(Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre d’ UPDIC)

————————

Pere Cardús: “Com s’aconseguirà la independència: quatre itineraris possibles” https://buff.ly/1rlAXWV 

DIJOUS, 18 SETEMBRE DE 2014

Pere Cardús: “Com s’aconseguirà la independència: quatre itineraris possibles”

Havent superat la gran prova de l’Onze de Setembre amb la nota més alta que es pugui obtenir i havent analitzat les claus del debat de política general, ja podem començar a precisar els itineraris que es podran seguir per arribar a la independència. Però abans de dibuixar-los, m’agradaria fer tres consideracions prèvies que donen sentit a les fórmules que descriuré a continuació.

Primera. L’èxit del procés d’independència recolza sobre dos elements, tan decisius l’un com l’altre: la immensa mobilització cívica, pacífica i constructiva, per una banda, i la coincidència en temps i espai de persones com el president Mas, Oriol Junqueras i David Fernàndez, amb sengles equips i la gent que els envolta. Mobilització al carrer i màxima intel·ligència a les institucions. Aquests dos elements són determinants per a aconseguir-ho. L’un sense l’altre no seria capaç d’anar més enllà. Això cal tenir-ho molt present i que ningú no pretengui fer el paper dels altres. Fins ara ha funcionat.

Segona. L’estat espanyol no s’ho deixarà fer. El seu sentit de propietat –a l’estil dels negrers esclavitzadors– sobre Catalunya és absolut. A vegades els traeix el subconscient i diuen frases com ‘los catalanes…’, que donen a entendre que nosaltres som un ‘ells’ que no és el seu ‘nosaltres’. Oi que m’explico? És a dir, no tenen un sentit d’integritat, sinó de propietat. I aquest és més perillós que no l’altre. Recordem allò de ‘la vaig matar perquè era meva’? Doncs són capaços d’escalfar-se molt per evitar ‘amb tots els mitjans que calgui’ –Margallo ‘dixit’– la consulta del 9 de novembre i, encara més, la independència. Tenen un límit, que és la Unió Europea. Si bé no en podem esperar gran cosa, cal suposar que no deixarà reproduir escenes que ens remeten a un passat molt i molt fosc.

Tercera i última. Es tracta d’una convicció. Que la independència és inevitable. No conec cap independentista que hagi deixat de ser-ho, igual com no se sap de cap país que després d’haver-se independitzat hagi tornat a l’estat anterior. Perquè quan tastes la llibertat t’hi enganxes i no la pots deixar. Hem dit alguna vegada que per fer la independència política com a poble, abans cadascú de nosaltres s’ha d’independitzar mentalment. I això ja va passant: som en un estadi molt avançat d’aquesta independència individual. De fet, no hi ha alternativa a la independència. Podria haver passat que el poble no s’hagués alçat contra la injustícia i Catalunya s’hagués anat residualitzant de mica en mica fins a l’extinció. Però no. Catalunya s’ha alçat –només cal veure els centenars d’actes que s’organitzen cada setmana, o la V de la Diada– i tan sols té una sortida.

Fetes aquestes tres consideracions prèvies –les dues claus de l’èxit, el sentit de propietat de l’estat espanyol i la constatació de l’única sortida possible–, passem a veure quins són els itineraris que poden portar-nos a la independència.

Itinerari pràcticament impossible. Demà s’aprova la llei de consultes i el president fa el decret de convocatòria. El govern espanyol presenta un recurs al Tribunal Constitucional. Com marca la llei, el TC suspèn provisionalment llei i convocatòria. Tenint en compte la magnitud de l’afer, en comptes de deixar passar els cinc mesos de marge que té per a pronunciar-se, es reuneix a principi d’octubre per deliberar. La llei és plenament constitucional i s’accepta. La convocatòria voreja la inconstitucionalitat, perquè fa una interpretació de la llei arriscada, però entenent que la política i la democràcia han de prevaler, el tribunal fa una interpretació flexible i refusa també el recurs presentat. Aleshores, la consulta del 9-N es pot fer, s’aixequen totes les amenaces i comença la campanya pel sí-sí, pel sí-no i pel no. Es fa la consulta i el recompte dóna la victòria clara al sí-sí, tal com pronostiquen totes les enquestes serioses.

Itinerari improbable. Aprovada la llei de consultes i convocat el 9-N, el govern espanyol presenta recurs al TC. El tribunal, reunit d’urgència per la importància del cas i l’emergència del calendari, dóna validesa constitucional a la llei, però tomba la convocatòria. Considera que la pregunta que es fa no té empara en aquesta llei i no es pot encabir en la constitució espanyola. El president reuneix els partits de la data i la pregunta i els proposa de canviar la pregunta per esquivar la prohibició. Aleshores té dues opcions. Primera: fer un tu-ja-m’entens i preguntar per les vespes depredadores asiàtiques. Segona: ‘Autoritzeu el govern de Catalunya a començar una negociació política amb l’estat espanyol per establir els mecanismes d’un procés d’autodeterminació cap a la independència? Sí o no.’ Totes dues fórmules haurien de ser acceptades pel TC, però farien pràcticament impossible la condició que posa el president Mas per donar validesa a la consulta: que la resposta sigui inqüestionable aquí, a Espanya i a Europa.

Itinerari factible. El Tribunal Constitucional suspèn cautelarment la llei i la convocatòria i espera els cinc mesos de coll per a prendre cap decisió. El govern espanyol deixa clar que no permetrà la consulta perquè no té autorització i ha estat suspesa. Els partits favorables a la consulta responen que la convocatòria i la llei han estat suspeses temporalment, però no prohibides ni anul·lades. I, en vista d’aquesta situació, acorden de fer la consulta, posar les urnes als col·legis –no caiguem en la trampa de dir ‘les urnes al carrer’– i obeir la llei catalana aprovada per un parlament elegit democràticament amb un mandat inqüestionable de consultar els catalans sobre la independència.

En aquesta situació, cal veure com es comporta l’estat espanyol durant el període de campanya. Si es fan debats a TV3, tancaran la televisió? Si es fan actes de campanya, s’hi presentarà ningú a impedir-los? Les accions repressives podrien començar molt probablement abans del dia 9. I, arribat el dia assenyalat, caldria veure què fan els mossos d’esquadra. De fet, seran ells que rebran la instrucció judicial d’endur-se les urnes. I serà el conseller d’Interior i, en última instància, el president qui haurà de prendre la decisió. És per aquesta qüestió que seria molt interessant que ERC entrés al govern, cosa que obligaria a refer el repartiment de carteres. No seria desitjable de veure Junqueras fent de conseller en cap i responsable d’Interior? Responeu vosaltres mateixos.

Aleshores, caldria analitzar en quines condicions s’han fet les votacions i acarar-les amb les garanties democràtiques mínimes pactades prèviament pels partits pro-consulta. Si la votació compleix les garanties mínimes, es fa el recompte i es proclama el resultat. Si la votació ha estat torpedinada i no s’ha fet amb garanties, s’anul·la l’escrutini i, a l’hora prevista del tancament dels col·legis, el president Mas acompanyat dels líders dels altres partits –recordem la fotografia del 12 de desembre del 2013– convoca les eleccions avançades amb caràcter plebiscitari al cap de dos mesos o tres.

Tant si s’ha pogut fer el recompte com si es fan unes eleccions, partint de la victòria del sí o del bloc independentista, comença un període de negociació amb la comunitat internacional i, en la mesura que sigui possible, amb l’estat espanyol per acordar els termes de la separació. La independència pròpiament dita pot esdevenir-se al cap de mig any (si no hi ha negociació) o de dos anys (si n’hi ha).

Itinerari extrem. En veient la lleialtat dels partits pro-consulta a la llei catalana i a la sobirania declarada pel parlament, l’estat espanyol aplica les mesures més dures i contundents que té a l’abast: processament del president, suspensió de l’autonomia, retirada d’urnes pels cossos de seguretat espanyols, multes i detencions als voluntaris de la consulta, amenaces d’inhabilitació als funcionaris de la Generalitat que obeeixin les instruccions del president, etc.

Reacció del moviment independentista i dels partits pro-consulta: resistència civil no-violenta, recurs a les institucions polítiques i jurídiques internacionals, campanya per la proclamació unilateral de la independència, manteniment del parlament com a assemblea constituent amb els diputats lleials a la declaració de sobirania, etc.

El conflicte prendria unes dimensions difícils de preveure i tindria una única sortida possible: la mediació internacional. Aquest procés hauria de conduir a una solució innegociable per la part catalana: la convocatòria d’un referèndum sobre la independència acceptat pel govern espanyol. Qualsevol altra sortida obriria la porta a una escalada del conflicte que la comunitat internacional no es pot permetre i em fa l’efecte que Espanya tampoc. Després d’haver passat per una situació extrema com aquesta, el resultat del referèndum amb mediació internacional seria favorable a la independència en proporcions de 85 a 15.

Conclusió. Evidentment, tots aquests itineraris són una simplificació obligada per qüestions d’espai i de temps. En cada una d’aquestes hipòtesis podrien dibuixar-se ramificacions infinites. L’exercici d’assajar aquestes possibilitats em sembla prou necessari per a acceptar aquesta simplificació conscient. Sigui com sigui, no s’ha de trencar mai la fórmula de l’èxit: la combinació de la força del moviment cívic i la intel·ligència demostrada dels representants independentistes. I recordem-ho: qui tasta la llibertat no vol tornar mai més a l’esclavitud. Que som diferents els catalans?

Font: VilaWeb

 

No pidoleu entrar al govern, ajudeu-lo si cal. La responsabilitat d’ERC per la Independència és molt gran com a partit cap de l’oposició

El poble català estarà amb ERC si es comporta amb dignitat i fermesa com ho està fent.

Obeïm Catalunya i engeguem a fer punyetes l’estranger enemic de Catalunya que de sempre vol subjuigar-nos, destruir la nostra nació i anular els nostres drets i llibertats.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.

3_thumb[3]

 

El TC és estranger. Hem d’anul·lar les lleis de l’invasor.

Haurem de desobeir la llei espanyola, però només tenim una bala a la recambra – Xavier Sala i Martín

interruptor 2
Un dia haurem de desobeir. Un dia haurem de prémer l’interruptor i canviar les lleis espanyoles per les nostres, les catalanes. Caldrà substituir-les, serà el dia de la DUI. el dia de la independència. Sense desobediència no hi ha independència. Independència és commutació: desconnectar-nos de les lleis espanyoles i connectar-nos només a les nostres. Això que és tan normal i sembla d’una evidència lògica, suposa un canvi mental, un canvi d’actitud, que les persones que fan de la llei un déu suprem els costa incorporar. Obliden que per sobre de les lleis hi ha el dret democràtic. I les lleis s’hi han d’adaptar. De vegades per aplicar el dret democràtic cal desobeir les lleis que no s’hi avenen. I un dia haurem de prémer l’interruptor per aplicar el dret del poble català a decidir el seu futur i guanyar la llibertat.
Xavier Sala i Martín ens ho explica amb el seu llenguatge didàctic i directe. Continuem donant per dosis l’interessant entrevista que li va fer Vilaweb.
—Què pesa més en la resistència d’Espanya a deixar-nos votar, els perjudicis econòmics per a ells en cas que ens independitzem o el sentiment de propietat envers Catalunya?
—Diria que pesen molt totes dues coses. Les explico en el llibre. Per una banda hi ha el Monago alertant que si ens n’anem perden setze mil milions –en un reconeixement claríssim del dèficit fiscal–; i, per una altra, també hi ha l’anècdota d’un sopar a Valladolid, on un empresari em va dir que, si volíem marxar, marxéssim, però que el territori era seu. N’hi ha que es pensen que són propietaris no tan sols de Catalunya sinó també dels catalans. Que ells han de decidir sobre nosaltres perquè ‘tots som Espanya’. Jo crec que hi ha tots dos factors: el càlcul econòmic i el sentit de propietat.
—Jefferson deia que si una llei és injusta, l’home no tan sols té dret de desobeir-la, sinó que hi està obligat. Penseu que caldrà desobeir la previsible suspensió del Tribunal Constitucional de la convocatòria del 9-N?
—No ho sé. En algun moment caldrà desobeir. Però no ho podrem fer gaires vegades. Podrem desobeir un cop, el dia que proclamem la independència. La independència és totalment il·legal en el marc jurídic espanyol. El dia que marxem violarem la seva llei. Afortunadament, al cap de vint-i-quatre hores hi haurà una nova constitució, unes altres lleis i el govern espanyol no hi podrà fer res.
—És l’exemple del pare i el fill, que poseu al llibre…
—Sí, exacte. El fill diu al pare que se’n va de casa precisament per anar a una altra casa: ‘Les normes de casa teva no s’aplicaran a la casa on vaig.’ A la casa nova hi haurà una nova constitució. Ara bé, mentre no haguem marxat, les normes que s’apliquen són les espanyoles. Haurem de desobeir una vegada. No crec que convingui fer-ho més d’una vegada. Si desobeïm abans de declarar la independència, els donarem arguments per a eliminar l’autonomia, empresonar el president, suspendre el Parlament de Catalunya… i sense tot això no hi haurà manera de declarar la independència. Per tant, cal tenir molt clar quan convé desobeir la llei. Penso que tenim una bala a la recambra. Només una.
—Al llibre parleu de la inconsistència temporal (teoria de jocs). De debò penseu que l’estat espanyol canviarà d’actitud per evitar mals majors quan ja ho vegi tot perdut?
—Sí. El dia que pensi que ja és irreversible. Tornant a l’exemple del pare i el fill, la inconsistència temporal és fàcil de comprovar. Abans de veure que el seu fill marxarà tant sí com no, la seva estratègia òptima és una. I quan ja se n’ha adonat, és una altra. Primer l’amenaça per veure si el fill decideix de quedar-se. Li explica les greus conseqüències de la fugida. Després, quan ja ha vist que és inevitable, el pare mira de prendre el mínim mal possible. La feina dels catalans és fer-ho inevitable. Si ells veuen que és inevitable, podran fer dues coses: continuar les amenaces i voler-nos fer fora de l’espai sideral –cosa que tindria efectes molt negatius per a ells– o canviar d’estratègia i mirar de salvar alguns mobles.

Obeïm al nostre Poble. Prenem consciència del valor de la nostra sobirania. Desobeïm a l’invasor!

Deux est machina «απó μηχανῆς θεóς», l’obediècia deguda al teu propi Poble i ésser conseqüent amb la nostra sobirania.

23012013Marcador_bona1_mitja

Imatge: Marcador de la votació al Parlament de Catalunya de la Declaració de Sobirania del Poble Català

Quan era petit em deien i es deia “Déu té una maça que pica i no amenaça”.

Els grans enemics de la nostra independència, el primer, la manca de convenciment en el que fem i en el que decidim.

El segon enemic de la nostra independència és la mateixa Espanya, la que té la maça o més ben dit, la que té les múltiples maces que pensa fer servir contra el nostre gest ineludible de trencar la seva sobirania imposada sobre nosaltres abans a sang i foc i ara a cop de lleis fetes a mida per a mantenir-nos subjugats, la seva estructura estatal és per a nosaltres un presó enreixada amb una espessa malla fet de lleis i decrets del que en diuen estat de dret.

Espanya diu tenir ja tots els ganivets i cadenes ben polits i esmolats esperant la terrible nit dels “ganivets punxants”, nit de foscor  en que anul·laran l’autonomia que dia a dia ja van desmuntant i en la que de sobte, com la mort que ve silenciosa i traïdora, ens sorprendrà i, si no ens hem preparat des d’ara mateix, ens trobarà despistats i atemorits, i ens deixarà amb les mans buides.

Què tenim nosaltres per trencar amb aquesta nació espanyola impresentable i els seus “españoles con mando”?  què tenim que talli més que l’acer de la malla que pretenen seguir imosant-nos, que sigui més potent que la camisa de força amb que escanyen i paralitzen des de fa 300 anys tota la Nació Catalana?

Jo crec que només tenim una cosa prou potent per alliberar-nos, i crec que no depèn d’ells, només depèn de nosaltres, i em refereixo al convenciment que la sobirania que vàrem, declarar al Parlament és nostra per legitimitat democràtica i en estricte compliment del primer dret de tots els pobles, governar-se a si mateix.

Ens cal alimentar des d’ara mateix la força i la veritat d’aquest convenciment.

Si som sobirans, siguem-ne conseqüents. Fem tot el que calgui per, trencant la sobirania que ens és imposada per edificar la nostra sobirania de la qual emanarà la nostra legalitat.

Obeïm Catalunya i engeguem d’una vegada aquest malèfic estat espanyol, que ens és estranger a fer punyetes.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció

On es pot comprar el bitllet de la DUI?

Missatges del Director General de Catalunya Acció al Facebook:

EA 676. Escolteu "Catalunya Acció" a la ràdio Alternativa Barcelona.

(Fotografia: Josep Castany. Recull fet per Salvador Molins de Berga)

————

“ens estem apropant a l’inevitable conflicte, al moment de la veritat. Demanar és molt senzill; dir que tens drets és molt senzill. El problema gruixut arriba quan et diuen com a persona i com a poble que tu no tens dret a res del que demanes. Aquí és quan s’acaba el joc i la festa de demanar i arriba el moment de fer-te respectar. I en aquest moment el to, el llenguatge i l’actitud que reflecteixin una convicció ferma i una poderosa determinació són determinants per a l’èxit o el fracàs de la nostra independència, tant a nivell nacional com internacional.”

————–

Gràcies a com Espanya va tractar els catalans durant el procés estatutari, humiliant-los cada dia, el procés de la nostra independència es va fer irreversible. Afortunadament, Espanya segueix fent el mateix i cada dia els catalans som més a prop de comprar el bitllet de la Declaració d’Independència al Parlament de Catalunya, destí definitiu cap a la nostra independència i cap a un futur digne com a catalans.

————-

ARA ÉS L’HORA…….D’ENGEGAR ESPANYA A FER PUNYETES
El dia que els catalans siguem capaços de verbalitzat aixó serem independents, perquè haurem deixat de ser esclaus.

—————

Després de trenta anys de l’absurd pensament autonomista d’intentar encaixar la nació catalana a Espanya a base de canviar Espanya, quan l’objectiu d’Espanya ha estat i és assimilar els catalans i espanyolitzar-nos, tornem a ser al cap del carrer i amb el mateix problema no resolt damunt de la taula.

—————-

S’ha fet creure a la gent que a base “d’internacionalitzar el conflicte”, com es diu ara, obtindrem el reconeixement internacional. Però resulta que el reconeixement d’un nou Estat Català independent un cop el nostre Parlament proclami la independència no té res a veure amb això. El que s’ha estat treballant fins ara, i s’ha fet força bé, és la diplomàcia pública, l’objectiu de la qual és fer soroll a nivell internacional, fer visible el conflicte nacional entre Espanya i Catalunya i guanyar simpaties internacionals. Però això no es pot confondre amb el reconeixement internacional del nou Estat Català que es treballa per d’altres vies i usant uns altres paràmetres i mètodes. Fins que no declarem la independència al Parlament no existirem a nivell internacional i per tant que ningú no esperi que algú de pes en l’escena internacional es posicioni a favor de la nostra independència abans de proclamar-la.

————–

Si en Mas vol fer la consulta es fa i punt, digui el que digui el govern espanyol. El problema és que per a fer la consulta en Mas haurà de saltar-se la llei espanyola, i per a saltar-se la llei espanyola i seguir essent espanyols i depenent de les putades que ens faci el govern espanyol, és més intel·ligent trencar la legalitat espanyola, és a dir, preparar ben preparada una Declaració d’Independència i fer-la al Parlament de Catalunya.

Aleshores trenques la sobirania dels espanyols sobre els catalans, canvies les fronteres dels mapes i automàticament et converteixes en un problema internacional on tothom vulgui o no vulgui s’ha de posicionar, i si la Declaració l’has preparat bé sortirà qui ha de sortir a reconèixer el nou Estat Català independent. Mentre no declares la independència, de legalitat només n’hi ha una: l’espanyola, i no ets sobirà, a banda que a ulls del món segueixes essent un problema intern d’Espanya i per tant ningú de pes mundial es posicionarà a favor teu per a posar-se de cul amb Espanya. Mentre no declares la independència, mentre no ets estat, no existeixes en l’àmbit internacional.

———————–

Els catalans no em som conscients de com una ocupació, colonització i persecucions continuades en el temps arriben a condicionar el to, el llenguatge i les actituds en la gent. I no només als catalans, sinó a qualsevol persona del món que hagi viscut una història com la nostra. I això em preocupa perquè ens estem apropant a l’inevitable conflicte, al moment de la veritat. Demanar és molt senzill; dir que tens drets és molt senzill. El problema gruixut arriba quan et diuen com a persona i com a poble que tu no tens dret a res del que demanes. Aquí és quan s’acaba el joc i la festa de demanar i arriba el moment de fer-te respectar. I en aquest moment el to, el llenguatge i l’actitud que reflecteixin una convicció ferma i una poderosa determinació són determinants per a l’èxit o el fracàs de la nostra independència, tant a nivell nacional com internacional.

Josep Castany, Director General de Catalunya Acció