Atlantic Council: Catalunya Independent, nova potència material i espiritual de l’OTAN i l’ONU.

Treurem la son als adormits!
Assessors de l’OTAN veuen els avantatges d’una Catalunya independent. Un expert en defensa internacional dels EUA considera que Espanya no podrà aturar la independència de Catalunya i que aquesta serà la nova potència militar de l’OTAN en la perifèria de la mediterrània https://ow.ly/AQFql

Vejam si els catalans comencen a entendre quin pot ser el paper al món d’un Estat Català independent i quins són els elements de negociació i amb qui hem de negociar per tal d’assegurar-nos el nostre reconeixement internacional abans de proclamar la independència de Catalunya.

Josep Castany, Director General de Catalunya Acció

————-

Segon article sobre Catalunya de l’Atlantic Council :

Assessors de l’OTAN veuen els avantatges d’una Catalunya independent

Un expert en defensa internacional dels EUA considera que Espanya no podrà aturar la independència de Catalunya i que aquesta serà la nova potència militar de l’OTAN en la perifèria de la mediterrània


L’Atlantic Council, format per un grup d’experts especialitzat en temes seguretat internacional que assessoren l’OTAN,ha publicat un article sobre les implicacions militars de la independència d’Escòcia i Catalunya. L’autor de l’article, James Hasik, considera que l’OTAN hauria de prendre’s seriosament el cas català i escocès i assegura que Espanya difícilment podrà evitar la independència de Catalunya i que aquesta estaria ben posicionada com una potència naval a la zona mediterrània. També qüestiona els possibles vetos de l’entrada de Catalunya a l’OTAN i recorda el cas de Grècia amb Macedònia que titlla d’infantil i conclou que potser no hi haurà més fragates espanyoles a Barcelona “però pot haver-hi noves forces  litorals que l’OTAN necessita al voltant de la perifèria de la Mediterrània”.

L’article recorda que Catalunya compta amb 7,3 milions d’habitants i té un PIB de 300 mil milions de dòlars i que si Catalunya invertís només el 1.6% del PIB  en defensa tindria el mateix pressupost que Dinamarca, país que compta amb unes forces armades molt eficients.

L’autor destaca la posició estratègica de Catalunya, amb ports excel·lents a Barcelona i Tarragona, per començar a ser una potència naval menor a la Mediterrània i subratlla que, tot i  que ara els plans sobre defensa de Catalunya són vagues i hi ha pocs documents tècnics al respecte, en el futur Catalunya podria assumir la seva responsabilitat en defensa i esdevenir un “actor principal a la Mediterrània”,  i jugar un paper clar en la seguretat col·lectiva.

En aquest sentit diu que “la posició dels independentistes suggereix una visió valuosa i refrescant de l’especialització en la defensa col.lectiva”.

L’acte de voluntat sobirana definitiu és la DUI. Fem-la abans d’acabar el 2014.

SI s’ofereix com a via d’enllaç entre l'AMI i el Parlament. __ EA 1895

L’acte de voluntat sobirana definitiu és la DUI.  Fem-la abans d’acabar el 2014.

 

————-

 

” Catalunya ha d’ésser ella

mateixa, al marge de si és molt o poc diferent

d’uns altres pobles. Els pobles, com les per-

sones, no són lliures per allò que tinguin de

peculiar, sinó sobretot pel fet d’ésser una enti-

tat pròpia. Una nació, és. Per damunt de com

sigui. És una realitat que mai no es pot esco-

metre de biaix. En últim terme necessita la

Independència per al ple desenvolupament

de la seva personalitat i no solament perquè

tingui aquesta característica o l’altra. Si no es

comprèn així, no es pot fer entendre

Catalunya ni a les persones que han vingut

d’altres terres i volen fer de la nostra també la

seva pàtria.

 

Carles Muñoz Espinalt  (Preludi de la Independència)

S’acosta l’hora de la DUI. Preparem 68 diputats, lloc, hora, redactat i observadors internacionals.

Josep Castany, Director General de Catalunya Acció.
Fa 7 hores mitjançant Hootsuite
La Pilar Rahola diu que em Mas “ha cremat les naus” i que ja no pot fer marxa enrera i La Vanguardia diu que a en Mas només li queda l’opció de fer de Bolívar de Catalunya per a evitar el seu fracàs.
La meva recomanació: “Catalans, poseu-vos el casc!”
———————————————-

Comunicat Oficial d’Ara o Mai, CADCI, Catalunya Diu Prou i Fundació Tic de rebuig a les declaracions de membres del Govern sobre la consulta del 9-N

COComunicat  Oficial  d’Ara o Mai, CADCI,  Catalunya Diu Prou i Fundació Tic de rebuig a les declaracions de membres del  Govern i del President del  Pacte Nacional Pel Dret a Decidir sobre  la consulta del 9-N

Davant les darreres declaracions d’alguns consellers (Joana Ortega i Santi Vila) i d’altres membres del partits que conformen el govern català, així com pel President del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol, en el sentit de que el referèndum per consultar al poble català si vol accedir a la seva independència, podria no realitzar-se degut a considera-se il·legal segons l’Estat Espanyol, les entitats sotasignades manifestem que:

El referèndum i la data per consultar al poble de Catalunya es irrenunciable i innegociable, perquè sinó es vulneraria  la voluntat popular expressada a les urnes.

La legalitat del referèndum ve donada per la Declaració de Sobirania efectuada pel Parlament de Catalunya, i per l’elecció majoritària a les darreres eleccions a la cambra catalana de partits polítics que portaven en el seu programa aquesta opció.

La presa de decisions polítiques alienes a la voluntat expressada pel poble de Catalunya, situarà a les formacions responsables d’aquestes decisions, fora del marc general acordat majoritàriament pels partits, entitats socials i sindicats del nostre país.

Rebutgem les declaracions fetes per Joana Ortega i Santi Vila com a consellers del govern de Catalunya, i molt especialment com a entitats adherides al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, les fetes per Joan Rigol, la persona que n’ostenta la Presidència, i declarem que s’han realitzat sense consultar-nos, i encara que siguin a títol personal, no desitgem seguir representats per persones que puguin utilitzar el seu càrrec per donar opinions absolutament contràries a les de les nostres entitats, i per posar en dubte el desig d’una majoria dels ciutadans de Catalunya lliurement expressada, de ser consultats sobre el seu futur.

Demanem a totes les altres entitats que formen part del Pacte Nacional pel Dret a Decidir que manifestin el més ràpidament possible la seva posició.

L’Hora de la veritat: MAS (Simón Bolívar) – JUNQUERAS (Determinat). Separats però amb la DUI compromesa !

Diuen que Mas ha cremat les naus … !

Doncs pot ser veritat!? Ja ho podrem comprovar.

————————–

Mas ofereix a ERC una llista conjunta

Esquerra no negociarà si no es compromet a una DUI, segons l’Ara

El president de la Generalitat, Artur Mas, té un pla B si el Tribunal Constitucional prohibeix la consulta. Segons informa l’Ara, el president ha ofert a Esquerra celebrar unes eleccions plebiscitàries i formar una llista conjunta si el 9N falla, però els republicans li exigeixen la DUI.

Abans d’anar-se’n de vacances a Menorca, Mas va traslladar-li que si el TC tomba el 9N el Govern no desacatarà la prohibició. Mas també va esbossar una oferta com a resposta al veto de l’Estat que passaria per convocar eleccions el 9N o just després -i que se celebressin entre el desembre i el febrer, a tot estirar al març- i presentar-s’hi sota el paraigua d’una gran coalició que, d’entrada, sumi CDC, ERC, crítics del PSC i elements de la societat civil.

Junqueras posa, això sí, dues condicions sine qua non per acordar el pla B. La primera és que la coalició resultant prometi la declaració unilateral d’independència (DUI) al Parlament. Mas encara no s’ha pronunciat de forma clara sobre aquesta possibilitat i que, d’entrada, provocaria el seu divorci amb Unió.

La segona condició dels republicans és que sols pactarà amb qui arribi “fins al final” amb la consulta. És a dir, portar tan lluny com pugui el pols amb l’Estat amb l’únic límit de perdre-hi l’autogovern.

—–

Forcadell, sobre la candidatura unitària si falla el 9-N: “Només treballem amb el pla A”

La presidenta de l’ANC se cenyeix al full de ruta de l’entitat, que preveu una declaració unilateral d’independència pel Sant Jordi del 2015. Diu a RAC1 que “molta gent no estaria d’acord amb una candidatura unitària”

 

Enquesta

 

Artur Mas i Oriol Junqueras aquest divendres a Sant Vicenç dels Horts / FRANCESC MELCIÓN

 

| Actualitzada el 25/08/2014 11:43

Si falla el 9-N, què han de fer Mas i Junqueras?

  • Presentar-se per separat en unes plebiscitàries17%

  • Presentar-se plegats en una sola candidatura10%

  • Presentar-se junts prometent la declaració unilateral d’independència73%

3496 Vots Tornar

 

COMENTARIS

26

< Anterior | 1 | 2 | Següent >

Primer el més recent

  • DemagogGirona

    26/08/2014 00:12

    A presentar-se junts hi veig un inconvenient: Si guanyen per majoria absoluta, cap problema, DUI, noves eleccions constituents i llestos, però si no superen el 50% dels vots, que fem? junts no podran governar.

  • Usuari PremiumNuCaVilanova i la Geltrú

    25/08/2014 23:48

    Falta una possibilitat. Que tal anar per separat amb compromís de DUI immediata en programa electoral?

  • NasdepallassoBarcelona

    25/08/2014 23:02

    Desobeir espanya i obeir el mandat del poble català i convocar-la igualment.

  • CapsigranyMataró

    25/08/2014 22:37

    És increible la manca de consciència de l’excepcionalitat del moment. El poble ha empès el carro, el President Artur Mas ha volgut agafar-ne les regnes i sacrifica el seu futur polític a canvi de la llibertat sel poble. I encara hi ha qui el vol castigar? Abans d’acabar el viatge? Ho volen arruinar tot? Ara ès hora de tenir altura de mires, fer com fa ERC amb l’Oriol Junqueras al capdavant (no estalvia elogis per al President), cal seguir dalt del carro. Un cop a destí, un cop lliures, ja ens barallarem si cal. Ara hem d’anar tots junts, colze amb colze. No badem!

  • Usuari PremiumDavid PérezBarcelona

    25/08/2014 18:57

    Jo tots aquests que diuen que a CiU se l’ha de castigar.. A veure, si van a plebiscitàries amb DUI, ja no serà CiU, serà CDC. I a més, quin sentit té castigar a un dels cavalls que estan tirant del carro?? No podem castigar-los un cop aconseguida la independència? No serà prou catarsi, que ens hem de disparar al peu abans d’arribar-hi? Vaja, al final la gent deixarà sol a l’únic president de la Generalitat que a tingut el coratge suficient, amb part del seu partit en contra, amb grups de pressió de tot tipus en contra? És que ningú pensa recolzar el president Mas?

  • Capgros2Mataró

    25/08/2014 19:45

    Estic d´acord en que s´ha d´apoyar a l´Artur Mas. Es el millor dels presidents ¡

  • 25/08/2014 21:43

    Si noi tens molta raó. Aquest país nostre no te consciencia col·lectiva. Ens perdem en idealismes inútils, per comptes d’anar plegats a per totes.

  • 25/08/2014 17:52

    Que farem el poble català?

  • 25/08/2014 17:33

    Junqueras han de parlar amb els altres partits i negociar que es fa, que és l’acordat. Plebiscitàries el mateix 9-N i urnes a fora els col.legis per fer el referendum, consulta o el que es vulgui. Si tot està preparat, per què esperar?…a més , bonem saber que m’opinen els majors de 16 anys, són el futir i el futur estat serà també el seu…

  • 25/08/2014 17:30

    Si falla el 9-N , Mas i J

  • Usuari PremiumMaria Farre

    25/08/2014 17:14

    Hi ha divisió sobre l’estrategia a seguir, posar urnes per a un referèndum no autoritzat i que les retirin no te tant efecte internacional com pot semblar, si al final s’han de trencar els ous per fer la truita que sigui amb la DUI desprès d’unes plebiscitàries impecàbles democraticament, vagin junts o per separat, però d’acord en el camí a seguir.

    Tampoc tinc clar que no parlar del pla B vulgui dir que no procuraràs que el 9-N es compleixi fins al final.

  • eremitaBarcelona

    25/08/2014 17:06

    L’excepcionalitat d’unes plebiscitàries i que la gent les entengui com a tals només és possible amb candidatures diferents a les habituals. Cal, per tant, una llista de CDC, si pot ser UDC, ERC, Avancem, Nova Esquerra i la resta de formacions que s’hi vulguin sumar. I també incorporar-hi independents destacats que encara demostrin més la transversalitat i que es va més enllà dels partits. El compromís amb la proclamació de la DUI és imprescidinble, sinó no serien unes plebiscitàries. Votar aquesta llista equivaldrà a votar sí a la independència i si hi ha majoria absoluta el mandat democràtic serà molt clar davant nosaltres mateixos i davant del món. Serà de facto un referèndum i totalment legal. En el moment de la DUI, la mateixa declaració, ja obre una nova legalitat al marge de l’espanyola vigent actualment. Com que ICV i la CUP no hi voldran ser. Els antisistema que no vulguin votar la llista del Sí hauran de votar la CUP, que a diferència d’ICV, on hi haurà de tot, suposo que no fallaran i tots els seus diputats estaran per la DUI.

  • 25/08/2014 16:57

    No sé a qui li toca però hauriem de fer com a França,tots fora excepte el President i 3 més.La resta tenen nom i cognom

  • 25/08/2014 16:48

    Una poma podrida fa malbé les altres. Fins i tot, podreixen el cistell.

  • Anaclet.Vallanca

    25/08/2014 15:38

    Evidentment, ERC obtindria més vots per separat, però jo no menystindria al Sr. Mas. És un polític, amb la dosi justa de mala llet i malícia que calen per tractar amb possibles negociadors mafiosos i polítics corruptes. Junqueras és massa noble i se’l menjaria qualsevol desprensiu.

  • jdachsVilafranca del Penedès

    25/08/2014 14:53

    Es nota que al diari ARA li interessa una opció i la mes evident i la que pot fer-li ombra ni la planteja… SEPARATS i a per la DUI on es?

    ….comencem a sospitar…

  • Usuari Premiumjosep maria

    25/08/2014 17:03

    Si van separats, cadascú proposarà o no DUI…

  • Usuari PremiumTulCatCassà de la Selva

    25/08/2014 19:05

    Home, es que separats i ERC anant per la DUI, és una obvietat…

  • Usuari PremiumjaumecjMontornès del Vallès

    25/08/2014 14:18

    Es que el 9N s’hauria de fer. De totes totes.

  • 25/08/2014 13:59

    Trobo que falta una opció evident: Presentar-se per separat prometent la DUI

    Es tan evident que resulta sospitós …. qui estigui a favor d’una DUI i li doni molta importància, només pot votar que es presentin junts. Es aquesta la nova campanya del diari ARA? … doncs sembla que sí, de fet esteu en el vostre dret, però tampoc cal ser tan barroer.

  • 25/08/2014 13:22

    Crec que presentar-se conjuntament amb CIU sería un error, el que vol es aprofitar l’empenta de ERC per tornar.se a instalar al govern, sincerament una opció com ciu ens ha demostrat que s’ha apuntat a l’independentisme per oportunisme i a més una formació tacada per corrupció, el que es mereix es passar-se una dècada a l’ombra del poder.

  • Usuari PremiumSucarratSabadell

    25/08/2014 13:11

    Per separats obtindran més vots que ajuntats.

  • Usuari PremiumefrallopBarcelona

    25/08/2014 12:17

    No pot fallar el 9N. Cal posar les urnes als Col·legis Electorals i esperar la reacció del govern espanyol. Si les forces de seguretat les retiren, filmar-ho des de tots els mitjans de comunicació i propagar-ho al món per la seva vergonya. Després convocar unes eleccions amb caràcter plebiscitari, presentar una candidatura el més conjunta possible, amb la DUI com a alternativa en el programa. La dificultat serà trobar un consens més o menys ampli.

  • Usuari PremiumbatistaFrança

    25/08/2014 23:35

    També firmo el teu comentari.

    Els sicaris de l’estat espaÑol, a part de retirar o fer retirar les urnes, poden també, aquell dia, usar l’estratègia de la por, vull dir increpar a la gent que vagi a votar, posar guàrdia civils, policia o militars armats fins a les dents davant de cada col·legi, i així només amb la seva presència ja molta gent farà mitja volta. Llavors diran que nomé

El jacobinisme, el secular pitjor enemic d’Europa, té por de la Independència de Catalunya.

1170664_10200873535074596_1568872790_n

La Catalunya Independent canviarà Europa, per això Hollande i Valls, que ho saben, es neguitegen. Hores finals per al Jacobinisme si Catalunya assoleix la seva plena llibertat nacional.

França està ben preocupada que la independència del Principat pugui arrossegar la Catalunya del Nord cap a la independència.

Messieur Hollande: Ne pas “Problem”. Els catalans podem fer negocis i pactar convennis amb els EEUU, amb la Xina, amb la India, amb Anglaterra, amb Sud-Àfrica i amb 200 països més.

Hollande -el rei dels “Jacobinistes” la pitjor lacra secular d’Europa, els que van escanyar Alemanya després de la Primera Guerra Mundial provocant indirectament la segona, els que van impedir en bona manera la construcció d’un estat Kurd, els que han ajudat com ningú el nyap aliat a l’Irak -bomba de rellotgeria per al món actual i del proper futur, els gestors de la guerra del Vietnam i tantes bestieses com ningú es pugui arribar a imaginar, uns beritables paelloots emmascarats de la humanitat …. aquest senyor “Hollande” gosa alertar de ‘l’amenaça’ dels separatismes

El president francès diu que els ‘egoismes nacionals’ són la principal amenaça que té Europa.

Pel president francès, François Hollande, la principal ‘amenaça’ que ara al davant Europa és el separatisme. Així ho ha declarat durant el seu discurs de commemoració del centenari del començament de la primera Guerra Mundial, que s’ha fet avui a la ciutat belga de Lieja. Hollande ha volgut alertar de l’amenaça que comporta per a Europa ‘el retorn dels egoismes nacionals, els separatismes, el replegament i la xenofòbia’.

Justament les paraules d’Hollande arriben l’endemà que mig miler de persones participessin en el mural que l’ANC va desplegar al Port de Salau amb el seu rostre, en el marc de la campanya dirigida a líders mundials perquè deixin que els catalans votin el seu futur el 9 de novembre.

Darrera Notícia referent a Hollande i Valls: (Vilaweb)

Manuel Valls presenta la dimissió en bloc del govern francès

El president François Hollande li encarrega que en constitueixi un de nou, probablement demà.

Després d’una reunió d’una hora amb el president François Hollande, el primer ministre francès, Manuel Valls, li ha presentat la dimissió de tot el govern. Arran de la dimissió, el cap de l’estat ha demanat a Valls mateix de constituir ‘un equip en coherència amb les orientacions que ell mateix ha definit per al país’. Són les greus discrepàncies del govern sobre la política d’austeritat que han dut a aquesta crisi.

La composició del nou govern es podria anunciar demà dimarts.

La dimissió en bloc arriba després de les crítiques públiques contra la política econòmica llançades sobretot pel ministre d’Economia, Arnaud Montebourg, i el d’Educació, Benoît Hamon. De fet, en un discurs a la festa de la rosa d’ahir, el responsable d’Economia va assegurar que havia demanat a François Hollande i Manuel Valls una ‘gran inflexió’ en la política econòmica, centrada en l’austeritat. Montebourg va indicar que ‘arran de la gravetat de la situació econòmica’, la seva responsabilitat com a ministre era proposar solucions alternatives. Les diferències entre Montebourg i Valls, finalment, semblen haver fet caure l’executiu en bloc.

Amb la dimissió, Valls també voldria mirar d’aturar la caiguda en picat de la seva popularitat des que va accedir al càrrec, el 31 de març passat. En menys de sis mesos, tan sols un 36% dels francesos n’aproven la gestió, segons una enquesta d’Ifop publicada ahir per ‘Le Journal de Dimanche’.

Notícies relacionades:

Manuel Valls, nou primer ministre francès per a un ‘govern de combat’ (1-4-2014)

Els mitjans francesos destaquen l’independentisme de la família de Manuel Valls (22-5-2014)

Manuel Valls creu que la independència tindria ‘greus conseqüències’ per a Europa (24-7-2014)

Arriba l’hora de trencar, ho haurem de fer el Poble. On seran els pretesos capdavanters?

barrot-1BARROTS8

Prou de la «tercera via» -la merda, la caca i la porqueria … i anar pagant i anar-nos ajupint cada dia!

Sovintegen al mateix diari El Punt-Avui, de sempre i darrerament amb més insistència certs intel·lectuals de fet espanyolistes i d’objectiu encaixista que volen Catalunya eternament ficada al taüt de la morta. Per esmentar-ne dos, com avís per a navegants dubtosament despistats, diré que en Coelo i en Jordi Font m’ensumo que són uns d’ells. Són astuts com les serps. Per què? el contrari sempre és astut com les serps? Fan giragonses  per revertir el gran canvi de mentalitat que ens diu i fa saber a molts, moltíssims catalans, que dins d’Espanya no hi té futur ple i lliure Catalunya.
Només hi ha un veritable reconeixement nacional vàlid per a Catalunya i és de naturalesa pràctica, de res serveixen les paraules buides i les promeses vanes d’una inimaginable, i indesitjable, per als catalans, Espanya plurinacional, és allò que més endavant d’aquest escrit anomeno “nacionetes de segones” les “nacionalidades de la gran España, la bondadosa i grande  pàtria madre”.
Sí! només hi ha ple convenciment i plena consciència que la Independència és el primer valor de tota nació i molt especialment de la Nació Catalana. No calen reconeixements, sols respecte absolut i escrupolós a la llibertat nacional plena dels catalans, o sigui la seva Independència “plena” i total!
En la mesura en que el Poble Català i els seus capdavanters ens ho creguem i en siguem responsables reeixirem en la absolutament necessària i imprescindible ruptura política amb l’estat espanyol.
Preparem la ruptura en els nostres caps i en els nostres cors. Preparem la DUI … lloc, dia, text, diputats … preparem-la ja!
Caldrà trencar! … preparem-nos!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.
La tercera via dels Duran a l’inrevés.“el que ells anomenen «tercera via» -la merda, la caca i la porqueria … i anar pagant i anar-nos ajupint cada dia!- és el que Duran, un dels socis de CyU, voldria.”Els apassionats i mig acorralats espanyolistes fa dies que barrinen com fer quadrar les seves coses per tal de poder seguir xuclant de la, de fet, «Gran Mamella Catalana», una mena de meta que no acaba mai de rajar tot i que la vaca catalana cada dia estigui més eixuta. No tenen mesura, no pararan fins que de tan prima la tindran morta, aleshores podran aprofitar-se d’un fred cadàver i una mica després de passat un fugisser plaer de heure-la i veure-la ben morta seguiran cofois el seu camí com si no hagués passat res.Si no ho impedim serem -els catalans- un altre dels molts pobles que un cop engolits per la història cauen en l’oblit. Aleshores al màxim que podrem aspirar serà a ser com una reserva india o un consentit guetto a casa nostra, o tal vegada un vulgar objecte de museu de lluïment coreogràfic dels vencedors d’aquella llarga conquesta. Ara, perquè es troben sobre arenes movedisses i no se senten segurs, barrinen de nou, una i una altra vegada amb les terceres vies.

Davant de tots i furgant contínuament des de posició privilegiada, o sigui que més potent i amb més capacitat de fer forat i fer-nos mal hi ha el Sr. Duran, soci «íntimíssim» de Convergència, i ara, que el Duran s’ha apartat una mica de la primera línia, li fan la feina bruta els seus companys de partit i també de coalició i govern, l’Ortega, el Rigol i en Santi Vila, el que ens ha de fer pensar que a Convergència això ja li agrada i ja li va bé, pensar el contrari a nosaltres no ens serveix de res perquè de fet tota aquesta gent juguen de figurants de qui ens vol fer mal supeditant Catalunya de nou a l’invasor castellà i espanyol i condemnant el nostre Poble a una mort per inanició espiritual i material segura.

De mans d’excàrrecs d’alta volada de mitjans anticatalans com la mateixa Vanguardia -quants catalans confien i han confiat en aquesta mala gent! ai las!- De càrrecs i gent prestigiosa que mai s’havien preocupat del possible futur de la imperant subjugació catalana -estaven tan tranquils i cofois, fotuts i tips botiflers espanyolistes del règim imperant- de mans d’ells o de boca d’ells, tan se val, ara surten idees pre estatutàries d’un estatut, per sort, ja mort i enterrat, com allò de «España, nación de naciones». Finets, ex càrrecs, suposo que amaguen que en aquesta falsa expressió, en paraules d’els seus estimats amos «hay gato encerrado». Sí, per aquesta gent i els seus conceptes i valors sempre hi ha d’haver «Una Nación» que és la seva i que contendria unes altres nacions de segona -nacionalidades diu la seva «constitución» o quan perdin encara més la vergonya podran tornar a dir-ne «peculiaredades regionales».

Així és de fet, i ho serà sempre, quan es permeten aixafar, esquarterar i prohibir cadenes de TV, estils i normes d’ensenyament o possibles eixos transversals per dir només quatre coses.

Ara els neguiteja que la seva «Nación» en majúscules pugui deixar de ser absoluta i exclusiva. Podrien avenir-se a mil canvis de maquillatge però sempre salvant la seva «Madre pátria i imperial España en lo destino de lo universal, i bla, bla, bla».

Res d’això ens serveix als catalans si volem ser un país de primera línia i normal, com tots els altres estats i com ells també volem seure a l’ONU amb veu i vot. No ens serveixen als catalans estatus semblants als de Baviera i Massachussets, senzillament perquè els catalans som nació, quan Baviera i Massachussets són un Land i un estat-regió d’unes altres nacions més grans, pel cas, Alemanya i Nord Americana respectivament.

Ja he escrit suficient i ara ja massa i crec haver precisat l’objectiu d’aquests raonaments, per tant ara val més que vagi al gra i us digui que vull fer una proposta/paràbola en contra d’aquests senyors defensors del que ells anomenen «tercera via» i jo en dic -la merda, la caca i la porqueria … i anar pagant i anar-nos ajupint cada dia!-

————————–

Que els semblaria si giréssim la «tercera via»? Va! som-hi!:

1 – Catalunya, nació de nacions. Espanya, peculiaritat regional.

2 – El català, llengua oficial de totes les Catalunyes «Euskadi, Catalunya 1a; Galizia -Catalunya 2a; Espanya, Catalunya 3a.

3 – Composició del Parlament de la Catalunya, nació de nacions: 303 diputats catalans i 47 diputats espanyols.

4 – Seus de govern i institucions totes a Barcelona. Banc Central Català i Tribunal Constitucional Català i format per catalans fidels a la mare pàtria catalana.

5 – Recollida d’impostos, d’interessos bancaris, Impostos encoberts en la llum i combustibles, i de serrels de tota mena de tots els espanyols, treballin on treballin les seves empreses a la capital catalana, concretament a la seu de la Hisenda Catalana. Cotitzant a la Hisenda catalana i a les oficines de Barcelona totes les grans empreses de l’Estat català de les «catalunyes totes”).

6 – Centrat lateral-radial de totes les comunicacions en tren i carretera a la Capital de la Nació Catalana, o sigui Barcelona, li agradi a qui li agradi. ….

7 – podria continuar durant hores, però ni jo mateix li veig sentit.

El millor de tot és la separació de fet i cadascú a casa seva, els catalans ja estem preparats i tenim pressa.

Mentrestant Mas i Duran vagin fent el ruc i encallant la nostra independència,nosaltres ens hem d’espavilar, promoure la DUI i preparar i reforçar noves alternatives polítiques que vagin per feina.

És tard, estem preparats i tenim pressa! apa, doncs! deixem-nos de ruqueries.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de UPDIC, Units per Declarar la Independència Catalana.

 

UN COMENTARI A “PROU DE LA «TERCERA VIA» -LA MERDA, LA CACA I LA PORQUERIA … I ANAR PAGANT I ANAR-NOS AJUPINT CADA DIA!”

 

  1. Independència ja! i Prou!De la manera que alguns parlen, i del que parlen, es nota ben bé de que encara tenen la merda de lapa d’espanya clavada al cervell.Sempre amb la paraula Espanya a la punta de la llengua, sempre aquesta terrible pudor de provincianisme i supeditació.Prou ja! … Pareu ja! i concentrem-nos en la DUI i en la ruptura que ens cal tan com no ens ho podem imaginar.

    Acabem de matar la “morta” al nostre interior!  Prou de la morta! no veieu que fa una pudor que ens ofega i no ens deixa respirar com a homes lliures!

    Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de UDIC “Unim-nos per a Declarar la Independència”

Pel 9 de novembre exigim Referèndum Vinculant i DUI immediata !

Informació molt important per als catalans de l’exterior que vulguin votar el 9-N

Vull VotarBenvolguts,

Una vegada més ens dirigim a tots vosaltres, els catalans que viviu a l’exterior, per aconseguir la màxima difusió possible a la següent informació, relacionada amb el “deadline”, és a dir el límit, per a les inscripcions al “Registre de Catalans a l’Exterior”, de manera extraoficial. Caldrà que el major nombre de catalans que viuen fora de l’estat sigui conscient que és ara o mai.

Segons fonts del Govern, d’acord amb el calendari d’aprovació de la llei de consultes populars no referendàries, està previst que el tancament del cens per la consulta del 9N es faci a mitjans de setembre.

Això vol dir que, aquells catalans i catalanes de l’exterior que no hagin presentat,a Barcelona, la documentació corresponent  a la seva sol·licitud d’inscripció al Registre de catalans i catalanes residents a l’exterior, abans de mitjans de setembre, es quedaran fora d’aquest cens.

Per aquest motiu, tots aquells que esteu donats d’alta als serveis consulars espanyols com a residents permanents a l’estranger, i que tingueu intenció de votar en una eventual consulta, heu de fer el procés d’inscripció al Registre de catalans i catalanes residents a l’exterior de forma urgent.

El tràmit de preinscripció és en línia, però el termini de presentació que es tindrà en compte és quan la sol·licitud en paper que cal enviar a Barcelona, arribi a les oficines de la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea (podeu repassar com funciona el procés en aquest enllaç)

Us recordem que, d’acord amb les previsions governamentals, si esteu donats d’alta als serveis consulars espanyols com a residents permanents no podreu votar a Catalunya el 9N, i que l’única manera de poder votar, en el vostre cas, és mitjançant la vostra inscripció al Registre exterior!

Si teniu cap dubte de com funciona el procés o quina documentació cal presentar, la Generalitat té un servei d’atenció per atendre les vostres consultes: registreexterior.gencat.cat o bé al telèfon +34 93 553 60 50

Gràcies per la vostra col·laboració, i també agraïm, una vegada més, a Ara o Mai, que posi a la nostra disposició la seva pàgina web.

Daniel Laspra                                                                                                                                          Coordinador Jurídic de Catalunya Diu Prou* i Secretari Institucional de CADCI

 

*Catalunya Diu Prou (formada per Ara o Mai i CADCI) assessora a Catalans al Món, que amb l’ANC, i laFederació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), són les quatre entitats que treballen conjuntament per ajudar a fer possible el vot dels nostres compatriotes de l’exterior.

“un lideratge per retornar a la nació el que la colonització li ha arrabassat” (Maria Torrents)

Ucraïna, l’ofensiva dels colonitzadors

L’ofensiva dels russos a Ucraïna posa en evidència la fragilitat dels processos d’independència que pretenen alliberar una nació de les urpes dels seus colonitzadors, però no lliguen la independència a la regeneració, o sigui, els manca un lideratge amb el ferm determini de retornar a la nació la plenitud que la colonització li ha arrabassat.
1170664_10200873535074596_1568872790_n
Quan un procés d’independència es limita a embolcallar-se d’un discurs econòmic i evita posar sobre la taula que l’estabilitat del nou estat va indissolublement lligada a la capacitat de revertir les empremtes tant polítiques com culturals que la colonització ha imposat, convida la manipulació i la mentida en que s’emparen els colonitzadors a tornar amb embranzida.Totes les armes són bones per esgarrapar un tros del pastís que ja es feien seu: la força bruta i les disfresses pretesament democràtiques com ara la defensa dels prorussos, en el cas d’Ucraïna, o l’exigència de “referèndums” per fer legal la colonització demogràfica i cultural que anys de submissió han imposat forçadament, i facilitar la posterior annexió a l’estat colonitzador.Entenc perfectament que els estats que fa segles que oprimeixen, manipulen, colonitzen… evitin mirar enrere i justifiquin i donin per bona cada situació imposada per la força, ja sigui la força militar, política o demogràfica, que és en darrera instància el trumfo més potent i definitiu dels colonitzadors. Però els qui han patit els mètodes de la colonització per anihilar-los haurien d’adonar-se que la seva única sortida real i segura és denunciar amb precisió i contundència el procés que han viscut i afirmar sense embuts que la finalitat darrera i fonamental del nou estat és retornar-se la plenitud, tant política com territorial i cultural.

Per què fa tanta por posar el dit a la nafra i parlar clar dient les coses pel seu nom?
Per què costa tant d’encara-se amb la simplicitat de la veritat als qui fan de la manipulació i la mentida les seves armes?

Una raó fonamental és que la colonització afebleix molt la nació que la pateix, tant econòmicament com cultural, i sobretot, en xuclar-li la identitat, li desfà el caràcter. La fa poruga, espantadissa, li lleva la convicció que té la capacitat i la vàlua per retornar-se la plenitud i el lloc que li correspon.

Aquesta feblesa nacional, fa tancar els ulls a les tàctiques dels colonitzadors, d’altra banda ben barroeres i repetitives pel qui és mínimament observador; escampa la confusió en què sempre, sense excepció, s’empara la mentida i porta irremissiblement a sortides de compromís per apaivagar el furor dels qui amb la seva fam de més poder, més territori i més diners no tenen escrúpols per crear conflictes dins les nacions que es volen escapolir de les seves grapes.

Aquesta confusió que és a la base dels conflictes com el que es viu a Ucraïna,és atiada:

a- pel discurs internacional “políticament correcte” que emfatitza els drets individuals, i ignora els drets nacionals. Segurament perquè els qui dissenyen aquest discurs són estats, a la majoria dels quals les nacions reals els fan més nosa que servei, perquè s’han construït sobre la repressió i destrucció de nacions senceres. Només cal fer una ullada a la vella Europa: França, Espanya, la Gran Bretanya i, no cal dir, Rússia. Tots s’han construït ofegant nacions.

b- per la deïficació que s’ha fet d’una economia que afavoreix només el gran capital, i propugna la massificació i la desintegració de les nacions per assegurar una mà d’obra poc arrelada i fàcilment manipulable.

El discurs polític internacional està encallat en els drets humans. I , de fet, els drets humans són el fonament de tota construcció social que cerqui la justícia, però no ho són tot.

La dimensió nacional és fonamental per a garantir la felicitat dels homes i la pau real del món.

Fins que el discurs internacional no reconegui amb la mateixa contundència i claredat amb que reconeix els drets humans de l’individu:

a- els drets inalienables de les nacions reals a existir amb plenitud al territori que els hi és propi,

b- que els drets individuals dels qui viuen dintre d’una nació, però s’identifiquen amb una altra, mai han de passar per davant de la integritat lingüística, cultural o territorial de la nació on viuen,

no s’articularà el discurs ni l’acció correcta per a neutralitzar les agressions d’una nació sobre una altra.

En aquest tipus de conflicte, és fill de l’error i la confusió reduir-ho tot al drets dels individus sense tenir en compte tot el procés. Així, quan hi ha qui diu que és la mateixa situació que els ucraïnesos vulguin la independència de Rússia, o que els pro-russos d’Ucraïna vulguin annexionar el territori on viuen a l’estat rus, es passen per alt dues qüestions fonamentals, que quan es consideren, posen les coses al seu lloc.

a- per quina raó hi ha un nombre tant important de russos i prorussos a Ucraína, una nació de la que no se’n senten part, i a la que no tenen cap voluntat d’integrar-se?

b- per què creuen que tenen drets dins d’Ucraïna, i se senten prou forts per crear un conflicte?

Perquè se senten part, i estan emparats, pels qui molts anys n’han sigut els amos.

Només un procés d’independència amb profunda voluntat de regeneració, que posi en evidència els fruits enverinats de la colonització i desmunti un per un els falsos arguments i les mentides que nodreixen els conflictes, pot assegurar l’estabilitat de la nació tant a curt com a llarg termini, i posar els fonaments per a refer tot el que la colonització ha trinxat.

Si els catalans no ens desvetllem, i ens anem arrepenjant només en els tòpics econòmics prevalents, per a justificar i bastir el procés d’independència, ignorant la necessitat d’articular un discurs regenerador clar, tenim tots els números per fer una independència tant passada per aigua que no sigui capaç, i probablement ni es plantegi, portar a terme la seva finalitat darrera: retornar-nos la nació sencera, la llengua sense escapçaments ni d’ús ni de model, la catalanitat en definitiva.

Malgrat la demonització que se n’ha fet, i el confusionisme de conceptes i termes que s’ha bastit, per a evitar que ocupi el lloc que li correspon en el procés d’independència, la identitat, la manera de ser de la nació catalana, és allò més fonamental, i per això els colonitzadors fa sis cents anys que malden per destruir-la incessantment i amb tots els mitjans a l’abast.

Només si en un procés de regeneració es restitueix la catalanitat amb plenitud, es desactivaran les bombes de rellotgeria que la colonització ha sembrat, sobretot a nivell de les idees.

Si ens dobleguem i acceptem els efectes de la colonització, altres que els econòmics, que ara per ara, semblen els únics que som capaços de qüestionar i posar en evidència, haurem construït una independència falsa, una independència borda, que potser ens farà més rics, però no farà canviar el sentit d’aquest pendent avall nacional i lingüístic en què llisquem.

Sense un discurs regenerador no hi pot haver uns plantejaments correctes, alliberats de la mentida, la confusió i la feblesa que la colonització ha inoculat. I sense uns plantejaments correctes no hi pot haver cap acció correcta.

La situació que es viu a Ucraïna ens hauria d’obrir els ulls. Malgrat la diferència de contextos, els tics i les estratègies dels colonitzadors són arreu molt similars.

Només els atura la fortalesa de la seva víctima. I la fortalesa no la donen, com ens volen fer creure, l’economia i les armes. No, la fortalesa neix de la convicció que la integritat, la identitat nacional és profundament valuosa. És la convicció que la nació catalana, com totes les nacions del món ha de tenir el seu lloc i ocupar-lo amb dignitat per a poder expressar amb plenitud la seva idiosincràsia. Quan els catalans, i especialment els seus governants, actuïn des d’aquesta convicció, i no des del temor dels qui no volen fer nosa, farem forta la nació i en farem fora tots els paràsits, que no ho oblidem, només s’eternitzen sobre els cossos febles.

Maria Torrents, Consellera de Catalunya Acció

L’11 de setembre d’aquest 2014 que sigui per la Independència plena i total.

EA 725. Nosaltres també som de la XBS i dia a dia amb els nostres posts li donem suport!

Catalans !
Endavant i amunt les estelades!
L’11 de setembre d’aquest 2014 que sigui per la Independència! sols per la Independència , plena i total!

Catalans !       Amunt les estelades!
Sobre el cor, sota la samarreta, sigui groga o vermella!
Cada català una estelada, cada estelada un crit de veritable i plena llibertat!

Aquest 11 de setembre, enguany ja s’albira la Victòria, traiem doncs, tots! les estelades, no les deixem dormitant, mentre l’enemic ens ataca des de dins i des de fora … alguns volen pactes vergonyants amb l’Espanya invasora, alguns cauen en la trampa esclava de parlar la llengua de l’ocupant.

Catalans! traiem les estelades per la Independència total, no deixem que alguns confonguin l’opinió mundial, no deixem que ens emboliquin amb Lands i Massachussets artificials!

L’estelada és l’ estendart de lluita que un cop esdevinguem de nou Nació sobirana ens portarà a la Senyera Confederal, Principat, Illes, Nord i Sud , països de parla catalana, en comparteixen les quatre barres que a la mediterrània de bell nou tots els peixos lluiran.

Res de consultes no vinculants, res d’ensarronades monumentals, ni pactes, ni terceres vies dels poders fàctics espanyolitzants. Res de Durans i demés botiflerades. Si Ciu i Mas ens traeixen de nou ho pagaran!

Catalans ! Amunt les estelades!
L’11 de setembre d’aquest 2014 que sigui per la Independència! sols per la Independència , plena i total!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre d’Units per Declarar la Independència Catalana «UDIC»

———————————–

“Donada l’oposició a la independència de la cúpula d’Unió el millor que podem fer és girar les seves afirmacions. Allò que ells afirmen que no s’ha de fer, segur que és el que més ens convé, i allò que ens diuen de fer, segur que és el que més ens perjudica i hem d’evitar.

La consulta s’ha de fer el 9-N. I es farà si persistim amb la mateixa determinació que fins ara. El procés independentista ha sorgit al carrer, s’hi ha forjat, hi ha crescut i amb la voluntat popular al carrer s’imposarà sobre una legislació que no és la nostra, que ens és democràticament estranya i antidemocràticament imposada. Aquesta Diada ha de marcar més que mai la decidida voluntat d’aconseguir la independència. La nostra contundència aturarà qualsevol vel·leïtat del Tribunal Constitucional espanyol.

Ho ha entès, Sr. Rigol? Ho han entès senyors i senyores d’Unió?”

Narcís Llauger i Dalmau, Camins d’Independència)

——————————-

Ho ha entès el Sr. Mas?  (Salvador Molins, CA)

L’11_S d’enguany … TOTS A BCN … per la Independència, per la DUI.

Seurem i parlarem amb un sol interès: Catalunya i la seva llibertat! __ EA 1506
Hem de fer de l’11 de setembre del 2014 una ocasió més per a la Independència i per a la DUI, diguem-ho a tothom!

L’11 de setembre d’enguany … TOTS A BCN … per la Independència de Catalunya !
DUI ja !
——————
Enllaç de la Sentència resumida de Tribunal Internacional de l’Haia sobre la independència de Kosovo:
——————–

Els col·legis professionals, a favor de l’autodeterminació de Catalunya

Subscriuen un manifest de suport a la resolució del parlament una quarantena de col·legis, com el de metges, enginyers i economistes

Una quarantena de col·legis de professionals de Catalunya, entre els quals el Col·legi d’Economistes, el d’Arquitectes, el d’Enginyers Industrials, el de Metges i el de Farmacèutics, han signat un manifest (pdf) de suport a l’autodeterminació de Catalunya. Subscriuen la resolució aprovada el 27 de setembre al Parlament de Catalunya, i constaten ‘la necessitat que el poble català pugui decidir lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu, com a única via per garantir el progrés social, el desenvolupament econòmic, l’enfortiment democràtic i el foment de la cultura i la llengua pròpies’.

Els col·legis signants diuen: ‘Com a representants de professionals del nostre país, volem oferir la nostra voluntat i disponibilitat per contribuir des de les nostres institucions, a consolidar i a impulsar el posicionament del Parlament amb totes aquelles aportacions per permetin a Catalunya bastir-se d’instruments propis per fer possible un autèntic progrés social, econòmic i cultural’.

La resolució que es va aprovar al parlament recollia la necessitat de ‘consultar la ciutadania sobre la possibilitat que Catalunya esdevingui un nou estat d’Europa’.

—————-

Nota de premsa 25 d’octubre de 2012
Col·legis Oficials i Associacions de Catalunya
Nota de suport a la resolució del Parlament de
Catalunya

Els sotasignants, Col·legis Oficials i Associacions volem manifestar el nostre suport a:

1. La Resolució del Parlament de Catalunya del passat dia 27 en el sentit de constatar “la necessitat que el poble català pugui decidir lliurement i democràticament el seu futur col•lectiu, com a única via per tal de garantir el progrés social, el desenvolupament econòmic, l’enfortiment democràtic i el foment de la cultura i la llengua pròpies” .

2. Com a representants de professionals del nostre país, volem oferir la nostra voluntat i disponibilitat per contribuir des de les nostres institucions, a consolidar i a impulsar el posicionament del Parlament amb totes aquelles aportacions per permetin a Catalunya bastir-se d’instruments propis per fer possible un autèntic progrés social, econòmic i cultural.

Col·lectius que subscriuen aquesta nota:
 Col·legi d’Economistes de Catalunya
 Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
 Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya
 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
 Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya
 Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació
 Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya
 Associació d’Enginyers Tècnics Industrials de Lleida
 Col·legi d’Actuaris de Catalunya
 Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona
 Col·legi de Dissenyadors d’Interiors i Decoradors de Catalunya
 Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya
 Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona
 Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Lleida
 Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa
 Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de Catalunya
 Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya
 Col·legi de Graduats Socials de Barcelona
 Col·legi de Logopedes de Catalunya
 Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya
 Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de
Catalunya
 Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya
 Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya
 Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Pèrits Agrícoles de Catalunya
 Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Forestals de Catalunya
 Col·legi Oficial d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Catalunya
 Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida
 Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona
 Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya
 Col·legi Oficial de Podòlegs de Catalunya
 Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona

————————–

 

Document sobre l’autodeterminació retirat de la web del Col·legi d’Advocats

 

joseppinyol | divendres, 11 de gener de 2013 | 11:26h

 

La web de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona ha retirat tota referència a l’anàlisi jurídica sobre el dret a l’autodetreminació que ha redactat la seva Comissió de Defensa dels Drets de la Persona. Per aquesta raó el reprodueixo a continuació. És necessari fer-ne la màxima difusió donada la seva importància. Faré comentaris relacionats amb aquest document en propers escrits en aquest bloc.

 

—————-

 

 

 

LEGITIMITAT i LEGALITAT INTERNACIONAL DE LA DUI:

Anàlisi jurídica de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona sobre el dret d’autodeterminació

 

Arees d’actuació, Comunicats, Comunicats de premsa

 

Al llarg dels quasi quaranta anys de la seva existència, la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocats de Barcelona ha volgut estar present en tots els debats de transcendència social i jurídica que s’han produït en el nostre país, en tant que podien afectar drets fonamentals de la persona, tan individuals com col·lectius. En el moment actual, en el que el poble català està cridat a prendre decisions que poden determinar el seu futur com a nació, la Comissió de Defensa no pot estar absent del debat, apassionant i apassionat, que s’ha encetat al voltant del dret d’autodeterminació, i és per això que vol expressar el seu posicionament al respecte, dintre com és obvi del marc jurídic que li és propi.

 

En primer lloc, hem de manifestar que el dret d’autodeterminació és un dret fonamental i universal de tots els pobles, vigent en dret internacional a partir de la Carta de les Nacions Unides (arts. 1 i 55), del 1945, i expressament proclamat en l’article 1 dels Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics, i de Drets Econòmics, Socials i Culturals, aprovats per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 16-12-1966 i vigents des del 1976. En la pràctica internacional, però, el dret d’autodeterminació  havia estat ja reconegut des de molt abans. Pensem en la Declaració d’Independència dels Estats Units o en la creació de nous estats a partir de la dissolució dels imperis austrohongarès, otomà i rus a la fi de la I Guerra Mundial. L’exercici del dret d’autodeterminació ha donat com a resultat que el nombre d’estats sobirans en el món s’ha quadruplicat des del 1900 fins ara, i vint d’aquests nous estats són resultat de la secessió d’una part del territori d’un estat per constituir-ne un de nou.  Concretament, a Europa són 14 els casos de secessió des del 1900: Noruega de Suècia (1905); Finlàndia de Rússia (1917); Irlanda del Regne Unit (1922); Islàndia de Dinamarca (1944); Lituània, Estònia i Letònia de la URSS (1990-1991); Eslovènia, Croàcia i Bòsnia de Iugoslàvia  (1991) ; Eslovàquia de Txecoslovàquia (1992); Montenegro de la Unió de Sèrbia i Montenegro (2006), i Kósovo de Sèrbia (2008). El procés d’autodeterminació i la creació d’un nou Estat sobirà ha estat en cada cas diferent – previsió constitucional, separació pactada, o, en la majoria dels casos, declaració unilateral d’independència -, però en tots ells la legitimació última del procés ha vingut donada per la decisió  majoritària d’un poble, expressada lliurement i democràticament.

 

Una determinada tendència doctrinal en dret internacional ha vingut defensant una interpretació restrictiva del  dret d’autodeterminació, que el considera aplicable tan sols als processos de descolonització. Certament, existeix un marc jurídic internacional clar, consistent en nombroses resolucions de les Nacions Unides, que estableix les condicions i el procediment per acollir-se a l’exercici d’aquest dret per part dels pobles en situació colonial. Aquest marc jurídic, en canvi, no està suficientment desenvolupat en relació als processos de secessió en una situació no colonial. Tanmateix, l’absència de regulació de l’exercici d’un dret, en una situació concreta, no significa la negació de la seva existència, des del moment que aquest dret ha estat formulat amb caràcter general i sense establir cap excepció, com és el cas del dret d’autodeterminació. D’altra banda, el Tribunal Internacional de Justícia de La Haia, en un dictamen del 2004 sobre el Mur en els territoris palestins ocupats, es va pronunciar a favor de l’autodeterminació com un dret  universal, erga omnes, que ha de ser respectat per tots els Estats.

 

El mateix Tribunal Internacional de Justícia, en la seva importantíssima Resolució del 22-7-2010, en resposta al requeriment de l’Assemblea General de les Nacions Unides sobre si la declaració unilateral d’independència del territori de Kósovo, proclamada el 17-2-2008, era o no conforme al dret internacional, ha declarat que no existeix en dret internacional cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals d’independència, per la qual cosa aquestes han de ser considerades conformes a l’ordre jurídic internacional.

 

 

 

Motius de la Negació Espanyola:

 

En el cas concret de Catalunya, la possibilitat d’exercir el dret d’autodeterminació està essent negada per part del Govern i de la majoria d’institucions de l’Estat espanyol, que s’oposa fins i tot a que es sotmeti la qüestió a consulta popular. Els arguments d’aquesta rotunda oposició es poden reduir bàsicament a dos. En primer lloc s’afirma que la sobirania popular resideix en la totalitat de ciutadans de l’Estat espanyol. El dret de decidir sobre la separació de Catalunya de la resta de l’Estat no correspon, doncs, al poble català per separat, ja que aquest no és un subjecte polític sobirà.

 

El segon argument consisteix en dir que, àdhuc si s’atribuís al poble català la condició de subjecte polític amb dret a decidir, la secessió de Catalunya de l’Estat espanyol seria, en qualsevol cas, il·legal, ja que entraria en col·lisió amb la legalitat vigent, i, en concret, amb la Constitució espanyola, que no reconeix el dret d’autodeterminació de cap territori de l’Estat, i que proclama en el seu article 2 “la indisolubleunidad de la Naciónespañola, patria común e indivisible de todos los españoles”.

 

Pel que fa al primer argument, hem de dir que es tracta del que en lògica elemental s’anomena una petició de principi. Es evident que si el poble català fos subjecte de sobirania ja seria independent. La qüestió a resoldre és si el poble català reuneix les condicions requerides per a que se li reconegui el dret d’autodeterminació, és a dir, la condició de poble amb la capacitat de decidir per ell mateix constituir-se en Estat sobirà.En aquest sentit hem de recordar que la Carta de les Nacions Unides, així com els Pactes Internacionals abans esmentats atribueixen el dret de decidir als pobles, no als Estats. En aquest sentit, no és pot discutir a la comunitat catalana la condició de subjecte polític del dret de decidir: una història mil·lenària , una llengua pròpia, un dret civil propi, una estructura social i econòmica diferenciada, unes institucions polítiques pròpies. i una voluntat manifestada al llarg de segles de mantenir la pròpia identitat, avalen amb escreix la realitat nacional de Catalunya, reconeguda d’altra banda en el preàmbul de l’Estatut d’Autonomia, fins i tot en la versió escapçada per la Sentència del Tribunal Constitucional.

 

Certament, l’actual marc constitucional espanyol no permet l’autodeterminació de Catalunya. Ens trobem, doncs, davant d’una possible contradicció entre dues legitimitats: la de la legalitat constitucional vigent i la voluntat democràticament manifestada d’una comunitat nacional.

 

No oblidem. però, que en una societat democràtica la llei no és altra cosa que l’expressió de la voluntat popular, a través dels seus representants polítics constituïts en poder legislatiu. Aquesta concepció, radicalment democràtica, no pot acceptar el segrest de la voluntat popular – en aquest cas representada pel Parlament de Catalunya – en nom d’una legalitat que seria imposada. En una societat democràtica – a diferència d’una dictadura – no és la llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica la legalitat.  Es per això que considerem que el Govern espanyol no tindria cap legitimitat per oposar-se a la decisió del Parlament de Catalunya de donar veu a la ciutadania per tal que, lliurement i majoritàriament, expressi la seva voluntat – en sentit afirmatiu o negatiu – en relació a la creació d’un Estat català sobirà. En el cas d’una resposta afirmativa a aquesta qüestió, el Govern espanyol no tindria tampoc cap legitimitat per oposar-se a entrar en un procés de negociació per establir les condicions de la secessió i resoldre de comú acord les complexes conseqüències derivades de la mateixa; i hauria d’implementar les modificacions constitucionals i legals necessàries per tal que tot el procés es desenvolupés de forma ordenada i equitativa. Aquest és el criteri establert pel  Tribunal Suprem del Canadà sobre la validesa del referèndum secessionista de la província del Quebec de 1995. En el seu dictamen del 1998 el Tribunal  reconeix que una majoria clara, expressada a partir d’una pregunta clara, atorgaria legitimació democràtica a una iniciativa secessionista, i obligaria el Govern del Canadà a negociar les condicions de la separació.

 

 

———————

 

 

(Convenció de Montevideo, sobre Drets i Deures dels Estats)

LA DUI i la constitució del nou estat a banda del reconeixement o no reconeixement per part de la comunitat internacional: La declaració unilateral d’independència,

 

proclamada pel Parlament de Catalunya, estaria justificada en dret internacional en el cas que el Govern espanyol impedís la celebració de la consulta a la ciutadania sobre la creació d’un nou Estat, o bé es negués a acceptar el resultat afirmatiu de la mateixa.

 

En aquest cas, la declaració d’independència per part del Parlament tindria efectes immediats per dotar d’existència política al nou Estat. En efecte, aquest reuniria els criteris mínims de població permanent, territori determinat i autoritat política pròpia, que defineixen un Estat, tal com van ser formulats per primera vegada per la Convenció de Montevideo, sobre Drets i Deures dels Estats, aprovada el 26-12-1933.

La mateixa Convenció de Montevideo estableix que l’existència política d’un Estat és independent del seu reconeixement pels demés Estats. Aquest principi, conegut com teoria constitutiva de l’Estat, va ser ratificada pel dictamen del Comité Badinter, comitè d’arbitratge creat per la llavors Comunitat Econòmica Europea el 27-9-1991, per donar respostes jurídiques a les qüestions legals suscitades per la fractura de la República Federal Socialista de Iugoslàvia. En el seu dictamen, el Comitè Badinter afirma que l’existència dels Estats és una qüestió de fet, sense que el reconeixement per part de la comunitat internacional sigui una condició determinant de l’estatalitat.

 

 

———————————

 

 

LA DUI ÉS LEGÍTIMA I LEGAL internacionalment.

 

Resolució del Tribunal Internacional de Justícia de La Haia sobre el cas de Kósovo

 

La qüestió crucial de la legitimitat jurídica d’una declaració unilateral d’independència en contradicció amb la legalitat vigent ha quedat resolta per la ja esmentada Resolució del Tribunal Internacional de Justícia de La Haia sobre el cas de Kósovo.

 

La Resolució estableix que en l’acte de proclamació de Kósovo com Estat independent i sobirà l’Assemblea kosovar no operava com institució d’autogovern de l’administració preexistent i dintre del límits d’aquella legalitat, ans al contrari es situava al marge i fora de l’abast de la mateixa, i exclusivament en virtut de les facultats que li conferia la representació democràtica de la voluntat popular. La declaració d’independència no pretenia, doncs, produir els seus efectes dintre de l’ordre legal existent, sinó que creava una nova legalitat. En conclusió, el Tribunal estima que no existint en dret internacional cap norma que ho prohibeixi, la declaració unilateral d’independència de l’assemblea de Kosovo, una vegada constatada la impossibilitat d’un procés negociador amb Sèrbia, no és contrària a l’ordre jurídic internacional.

 

—————-

 

CONCLUSIÓ FINAL

 

Sobre la base del arguments jurídics que hem assenyalat, la Comissió de Defensa del Drets de la Persona de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona considera que és un dret inalienable de Catalunya, com comunitat nacional, el poder decidir sobre el seu futur, ja sigui dintre de l’Estat on està integrat o separant-se’n per constituir un nou estat sobirà, segons ho decideixi la voluntat majoritària, democràticament i pacíficament expressada, del seus ciutadans.

 

Publicat als Blogs per Josep Pinyol i reeenviat per Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.