No tenim una crisi d’unitat, tenim una crisi de lideratge!

Masses “I  si …?!” per a una manca de lideratge!

Si l’actitud del president Mas davant d’aquest panorama és de fermesa absoluta, si s’allibera del llast suïcida que suposa Duran i Lleida i si el partit agafa el bou per les banyes i si parla diàfanament d’independència, si parla d’Estat independent, com fa Alex Salmond, els vots malfiats que li van fugir en les eleccions anteriors poden tornar. En la Catalunya d’avui, l’ambigüitat ha deixat de ser políticament rendible. Ara toca fermesa, i després de les eleccions serà el moment que la majoria parlamentària, en rigorós compliment del programa presentat a les eleccions, proclami la independència de Catalunya.”

-I si … ? I si … ? I si …? -Poca determinació, poca fermesa, poc caràcter!

No tenim una crisi d’unitat, tenim una crisi de lideratge !  (Josep Castany, CA)

—————-

El full de ruta de Catalunya (per Víctor Alexandre)

 

“Hi ha una cosa que es diu dret internacional i una altra encara més important que es diu Drets Humans, incloent-hi l’article 1 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics”

 

 

No és cap secret que la inhabilitació del president Mas i la suspensió de l’autonomia catalana són dues eines que el govern espanyol està estudiant per frenar el procés independentista, la qual cosa significa que, llevat que la Unió Europea li ho exigís, mai no permetrà la consulta.

No la permetrà per tres raons bàsiques: una, perquè està plenament convençut que la perdria; dues, perquè va contra els seus principis totalitaris; i tres, perquè implicaria un reconeixement nacional de Catalunya que seria determinant. Davant d’això, hom pot pensar que una solució intermèdia podria ser la del referèndum a tot l’Estat espanyol. És a dir, que votés la gent de Madrid, de Toledo, de Burgos… Sobre el paper sembla una solució òptima per a l’Estat, ja que li permetria admetre la consulta tot garantint-se un resultat victoriós. Però no en farà ús perquè sap perfectament que els referèndums d’autodeterminació es fan només al territori que es vol autodeterminar, no pas a la resta de l’Estat que hi està en contra. Altrament, aquests referèndums, a banda de no ser democràtics, no tindrien cap sentit, ja que suposarien la impossibilitat sistemàtica que el territori que volgués independitzar-se ho pogués fer.

Més enllà d’això, però, la raó principal per la qual la ‘solució’ d’un referèndum a tot l’Estat tampoc no agrada al govern espanyol, ni tampoc al Partit Socialista, és perquè saben que el món sencer estaria pendent del resultat a Catalunya. El resultat a Espanya no tindria cap interès per a ningú. En altres paraules: si els catalans votaven majoritàriament SÍ a la independència, els vots negatius dels espanyols, per més que sumessin, no tindrien cap força ni significació i l’Estat hauria caigut en la seva pròpia trampa.

“Aleshores què?”, pensarà algú. Doncs hi ha una cosa que es diu dret internacional i una altra encara més important que es diu Drets Humans, incloent-hi l’article 1 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics. Totes les constitucions dels estats que l’han subscrit hi estan subordinades. Espanya també. Això significa que si Espanya és veritablement un Estat democràtic no pot impedir que una nació com Catalunya s’expressi per mitjà de les urnes. Només els règims totalitaris criminalitzen les urnes, que és justament el que ara està fent Espanya. D’acord amb això –i malgrat que menteix en dir que la seva Constitució no permet fer referèndums consultius– Espanya persistirà en la criminalització del dret a decidir i, a l’inrevés del que ha fet el govern britànic, no permetrà l’exercici del vot. Arribats aquí, doncs, Catalunya ha de poder votar d’acord amb la llei catalana o anar directament a unes eleccions plebiscitàries. Unes eleccions que hauran de ser el més immediates possible.

Un cop ens situem en aquest marc, no hi ha dubte que l’actual ventall parlamentari experimentarà canvis. És ben segur. Però en cap cas minvarà el vot independentista. Al contrari. L’independentisme no sols mantindrà la seva majoria absoluta, sinó que augmentarà, mentre que l’espanyolisme minvarà. I, si bé és cert que Ciudadanos pujarà una mica, serà pura anècdota, atès que ho farà a costa del Partit Popular i del Partit Socialista. És a dir, que, globalment, el bloc nacionalista espanyol s’encongirà. Pel que fa a la minva que les enquestes prediuen a Convergència, sembla força versemblant amb ulls del present. Però quan arribin les eleccions és obvi que hauran passat moltíssimes coses i que l’escenari no serà el mateix. Encara no hem vist res dels extrems a què pot arribar l’absolutisme espanyol.

Arribaran fins i tot a criminalitzar els seus propis demòcrates, és a dir, tots aquells espanyols favorables al lliure albir de Catalunya. I quan comenci l’autèntica ofensiva –cosa que s’esdevindrà tan bon punt fixem la data de la consulta– tindrà una gran repercussió a les urnes el paper que jugui Convergència en el procés.

Si l’actitud del president Mas davant d’aquest panorama és de fermesa absoluta, si s’allibera del llast suïcida que suposa Duran i Lleida i si el partit agafa el bou per les banyes i si parla diàfanament d’independència, si parla d’Estat independent, com fa Alex Salmond, els vots malfiats que li van fugir en les eleccions anteriors poden tornar. En la Catalunya d’avui, l’ambigüitat ha deixat de ser políticament rendible. Ara toca fermesa, i després de les eleccions serà el moment que la majoria parlamentària, en rigorós compliment del programa presentat a les eleccions, proclami la independència de Catalunya.

Queda, com deia, l’estadi de la inhabilitació del president Mas i la suspensió de l’autonomia. És una mesura que els membres de l’executiu espanyol poden prendre, certament. Són fills de la ‘cerrazón’ i ja fa temps que ‘se lo pide el cuerpo’. Creuen –santa innocència– que això acabaria amb el procés català. Morta la cuca, mort el verí. Que ho provin. Jo, però, m’ho pensaria dues vegades, ja que és una arma de doble tall. Destituir un president democràticament escollit i emmanillar un poble de la Unió Europea, acusant-lo del delicte de voler votar, tindrà conseqüències molt greus per a Espanya en l’esfera internacional i cohesionarà encara més la societat catalana en favor de la independència.

La independència de Catalunya és un fet irreversible, però Espanya no ho pot assumir. No ho assumirà ni tan sols quan ja hagin passat molts anys de la incorporació de Catalunya a les Nacions Unides.

Víctor Alexandre

No tenim una crisi d’unitat, tenim una crisi de lideratge!

Qui conduirà la riuada Independentista que ja baixa desbocada?!

Sabran Mas i Junqueras entomar la situació, decidir-se per la DUI i preparar quans més diputats siguin capaços d’aplegar amb ICV i la CUP, entre els socialistes i demés diputats catalans d’altres formacions capaços de posar Catalunya al lloc que li pertoca?!

—————————

L’anhel d’independència dels catalans és manté ferm com una roca.

S’acosta l’hora de la veritat i podrem comprovar quins dels líders polítics actuals estaran a l’alçada d’aquest poble orgullós de ser i quins faran llufa com un pobres miserables.


  • Josep Castany, Director de Catalunya Acció

El Singular Digital, 29/10/2013 Independència

Més de 3 milions de catalans ja votarien sí a la independència

El Sí triplica el No (58,5 a 19,3%) i és transversal a tot el territori, inclosa l’àrea metropolitana, segons una macroenquesta amb 3.000 entrevistats
Pep Lloveras

 

Més de tres milions de catalans votarien avui a favor de la independència, segons una macro enquesta encarregada per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). O el que és el mateix: un 58,5% dels enquestats dirien sí en una consulta per un 19,3% que hi estarien en contra, un 10,1% s’abstindria i un 11,5 no ho sap o no contesta. És a dir, el sí triplicaria el no. De cada 10 catalans, 6 votarien per l’estat propi. Aquestes són dades que es desprenen del sondeig fet per l’empresa GAPS a 3.033 catalans de més de 16 anys realitzat entre el 16 i el 27 de setembre.

“Tres milions. És la xifra que buscàvem. Quasi la meitat del poble (comptant a tothom) vol la independència. Això ens dóna confiança i empenta per seguir pel mateix camí i és un mandat claríssim a les institucions”, ha indicat aquest matí Josep M. Vila d’Abadal, president de l’AMI i alcalde Vic. A l’acte, fet a la Universitat Pompeu Fabra, també hi ha assistit representants de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), d’Òmnium, del Cercle Català de Negocis i d’ERC. Tots ells han subratllat les bones expectatives del sondeig i han demanat que no es trenqui la unitat d’acció.

L’enquesta també reflecteix que els resultats són bastant transversals a tot el territori, inclosa l’àrea metropolitana de Barcelona, trencant el tòpic que és una zona més aviat espanyolista. Concretament, el 53,3% votaria per la independència per un 22,6 que no, amb un 13,2 d’indecisos, ben a prop dels registres globals. A Barcelona ciutat el tempteig seria de 60,2 a 20,4%, a les comarques centrals 76,8 a 6,9%, a les comarques de Girona 65 a 15,5%, a Lleida 59,9 a 12,4% i a Tarragona 58,9 a 17,8%.


Un 48% aposta per no arronsar-se si no hi ha consulta

Entre altres dades d’interès, un 82% de la gent està d’acord amb la realització de la consulta i el mateix nombre de persones o fins i tot un parell de punts superior diu que hi participaria. Així mateix, un 69% dels enquestats creu que l’Estat no autoritzarà la consulta. Si s’arribés a aquest cas, un 48% aposta per seguir endavant a totes, que es pot interpretar fer unes eleccions plebiscitàries i posteriorment una Declaració Unilateral d’Independència (DUI), un 33% és partidari de seguir negociant amb el govern espanyol i un 10,5% descartar la consulta.

L’enquesta també evidencia la desconfiança dels catalans amb les institucions espanyoles, amb un 63,2%, per un 26% que sí que hi confia. Pel que fa la confiança amb les institucions catalanes, aquí el termòmetre es capgira: un 55,4% contesta afirmativament, per un 32,2% que no, tot i que paradoxalment la situació política a Catalunya es considera dolenta o molt dolenta en més d’un 70%. L’enquesta completa es pot trobar al web www.municipisindependencia.cat.



Vols que Catalunya esdevingui un Estat Independent? -Sí!

La pregunta i la Independència.

smolins9 | dimarts, 22 d’octubre de 2013 | 17:10h

La pregunta del nostre Referèndum de la Independència de Catalunya.


De cap manera la pregunta ha d’estar relacionada ni amb Espanya ni amb França ni amb les seves constitucions. Ningú s’ha de ficar amb aquesta pregunta fora del Poble Català.

La pregunta ha de ser clara, intel·ligible, que no posi límits, que no parli d’Europa, no sigui que després per fer-la efectiva ens vinguin amb excuses de mal pagador, que si Europa no vol, que si no ens deixen, que ara encara no, que ara no és el moment, etc.

Ha de ser una pregunta que no doni peu a limitar-ne l’aplicació del resultat per enlloc. Una pregunta que impliqui un mandat a la classe política de torn, un mandat inexcusable ni ajornable.

Una pregunta que no marqui quotes de sobirania, la sobirania és una condició de l’estat i del país que volem construir, però el concepte clar que cal decidir no és el grau de sobirania sinó la seva plenitud i de la plenitud de la sobirania arreu del nostre món se’n diu “Independència”.

Així doncs, la pregunta ha de ser:

Vols que Catalunya esdevingui un Estat Independent?

i la resposta, com en tot referèndum, ha de ser:

-Sí!  o  No!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.

No els ho hem de permetre: Duran y Mas, poli dolent i poli bo per enganyar als incauts catalans!

  • Duran y Lleida (minut 6-7 de l’entrevista a 8TV): “Convergència i Unió en les qüestions fonamentals no ha mantingut discrepàncies… En cap moment el president ha apostat per la independència, ha apostat per l’estat propi”.

  • Josep Castany, Director General de Catalunya Acció ens recomana tota l’entrevista per a qui vulgui saber on som i cap a on anem https://ow.ly/qbNMO


—————–

Duran (minut 12 de l’entrevista a 8TV): “[La consulta] …Tant de bo…no hi serà, eh!…és la meva opinió…una cosa és que no hi sigui i l’altra que puguem treballar per intentar que hi sigui” https://ow.ly/qbNMO

Duran i Lleida: “Tinc clar que estic atrapat”

ow.ly

Josep Cuní ha entrevistat el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, a 8 al dia.

Vacunem la Generalitat: Preparem la DUI.

Per portar a bon terme el projecte d’una Catalunya independent, ara ja, hem de preparar-nos per afrontar el pitjor escenari possible, i preveure els atacs de la nostra secular enemiga, preparar com a mínim 68 diputats, preparar testimonis internacionals, declarar unilateralment la Independència de Catalunya i escenificar-ho tot plegat el més aviat possible.

Cinc valors per aturar Espanya: Independència, perseverança, previsió, urgència i coratge.

És una guerra de valors i contravalors. Ho és i ho serà, mentre no acabi amb la victòria dels uns o dels altres, de Catalunya o de Castella, una guerra de valors i contravalors.

Això és el que ens pot salvar i ens salvarà: Enfrontar en la praxis els valors catalans contra els contravalors espanyols!

El primer valor de tots és la Independència total i plena! N’hem d’estar convençuts!

El valor primer de tota nació és la seva independència!
Que tothom ho sàpiga! Què tothom ho cregui!

El segon nostre valor ha de ser la nostra perseverança!

Obstinadament drets i anant endavant vers el recuperat estat català independent.

El tercer valor, per a nosaltres en aquest cas ha de ser la moral de victòria! I els ideals de germanor, de justícia i plenitud.

Ens en sortirem! Farem un país nou, una Catalunya lliure i una terra nova!

El quart valor ha de ser el seny, la prudència i la urgència, gens claudicants:

o sigui, anar de pressa i preparar la vacuna contra tota imaginable mala intenció espanyola, sigui del tipus que sigui, mentida, escanyament o violència.

I la vacuna que aturarà qualsevol risc de tot això és, sense cap mena de dubte, preparar amb caràcter d’urgència la Declaració Unilateral d’Independència, els diputats, els testimonis, el lloc, el moment urgent i el procediment. I no deixar-ho en frases i declaracions  retòriques com tan sovint hem estat acostumats a fer i a veure fer a la nostra, fins ara, malaltissa classe política, ajudada per la nostra debilitat congènita i la nostra estultícia. 300 anys de violència i dictadura no passen endebades.

Si el President actual, el Parlament actual i l’oposició actual no són lúcids, prudents i previsors de fer aquesta DUI, en qualsevol moment es podent trobar desbordats pel mal fer dels espanyols i aleshores seran culpables del que passi com va passar a Bòsnia per excés de confiança i bona fe del seu President. Arran d’aquesta imprudència i poca previsió els Bosnians ho van pagar molt car.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i promotor de l’UDIC
“Units per a Declarar la Independència Catalana!”