Tots a la Cadena i a les 7 a la Manifestació: INDEPENDÈNCIA 2014, ARA SI !!

Manifest de convocatòria de la manifestació de la Diada d’enguany:

COMUNICAT DE LA COORDINADORA D’ENTITATS PER LA INDEPENDÈNCIA

La CEI convoca la manifestació de la Diada Nacional de Catalunya  de l’onze de setembre del 2013 a Barcelona amb el següent lema:

INDEPENDÈNCIA 2014, ARA SÍ !!         

La CEI agrupa les entitats que es nomenen a continuació i resta oberta a l’entrada d’altres entitats o partits polítics que s’hi vulguin afegir. Convoca el poble català a manifestar-se a partir de les 7 de la tarda situant-se la capçalera a la Gran Via de les Corts Catalanes amb passeig de Gràcia.

El recorregut passarà per la Ronda de Sant Pere per baixar la Via Laietana i recórrer el Passeig Marítim fins al Parc de la Ciutadella.

Encoratgem tots els catalans a participar de la Cadena Humana convocada per l’ANC el mateix dia a les 17,14 i a anar tot seguit a la manifestació que convoquem per la independència de la nació.

Entitas participants:

IPR:      Independentistes Per la Reunificació

CA:       Catalunya Acció

UDIC:    Units per Declarar la Independència Catalana

OEP:     Objectiu Estat Propi

MPI:      Marató Per la Independència

FCT:      Fundació Catalunya Estat

TDUI:    Transversàlia Declaració Unilateral d’ Independència

SI:         Solidaritat catalana per la Independència

DNIC:    Document Nacional d’Identitat Català

INH:       Institut Nova Història

PSAN:    Partit Socialista d’ Alliberament Nacional dels PP. CC.

EC:        Estat Català

LM:        La Mossegada

ICJ:       Independència per Catalunya Ja   


Es faran torns de parlament dels representants de les entitats  tant al inici com al final de la marxa. 

PER CATALUNYA  !!

Barcelona, 28 d’agost del 2013

El COI tem que Espanya no pugui pagar les fastuoses despeses de “MADRID 2020”

Rumors i filtracions diuen que el COI s’està replantejant desestimar o no tenir en compte la Candidatura Olímpica de “MADRID 2020”. Temen que els espanyols no puguin pagar les milionàries i faustoses despeses d’aquella Olimpíada al no poder seguir espoliant als catalans. Aquest temor del COI és degut a la immediata independència de Catalunya, l’onada de la qual es visualitzarà el proper dia 11 de setembre d’enguany amb una Cadena Humana de 400 Km. de longitut a semblança del que va ser la Cadena Bàltica fa 24 anys i que va precedir la prompta independència de les tres Repúblique Bàltiques.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.

—————

CATALUNYA ACCIÓ – COMUNICAT

La xiulada a l’himne espanyol i les mostres d’independentisme en el mundial de natació de Barcelona perjudiquen Madrid 2020

Catalunya Acció i les altres entitats impulsures de la campanya “Si no hi ha Catalunya 2014, no pot haver-hi Madrid 2020” han pogut constatar personalment aquests dies a Barcelona, durant la celebració dels campionats del món de natació, que dirigents esportius internacionals consideren negativa per a la candidatura de Madrid 2020 la imatge dels catalans xiulant l’himne espanyol i les mostres d’independentisme desacomplexat que ha exhibit bona part del públic assistent.

Tothom sap que una de les condicions que valora el Comité Olímpic Internacional d’una candidatura per acollir uns jocs olímpics és l’estabilitat política. Aquest organisme, conscient del que suposen les tensions politiques en el decurs de la celebració d’unes olimpíades, no vol prendre cap risc quan veu que això es pot produïr. El que aquests dies s’ha viscut a la capital de Catalunya amb motiu del campionats mundials de natació és, a ulls dels dirigents del COI, una mostra del que ells anomenen “tensions territorials” dins d’un estat. La monumental xiulada a la marxa reial en el palau Sant Jordi el dia de la inauguració, la benvinguda del president Mas en clau exclusivament catalana, la gran quantitat d’estelades en el decurs de totes les competicions o la campanya de la natació catalana per la independència són fets que demostren una inestabilitat política gens favorable per Madrid 2020.

Així, a poques setmanes de la sessió extraodianria del COI del proper 7 de setembre a Buenos Aires on s’escollirà la seu dels jocs del 2020, la candidatura de Madrid va perdent força per aquestes raons. El COI no vol de cap de les maneres que unes olímpiades puguin ser l’escenificació del conflicte entre Catalunya i Espanya.

Campanya de signatures:
https://chn.ge/12KmuHM

Facebook de la campanya:
https://www.facebook.com/CataloniaWithTokyo2020

El COI no pot acceptar Madrid 2020 si Espanya no accepta Catalunya 2014

chn.ge

No podem acceptar que es donin unes Olimpíades a un estat que no reconeix els drets democràtics i nacionals del Poble Català

Arriba l’hora que Poble Català i polítics han de prendre responsabilitats

El Poble és el dipositari legítim de la pròpia sobirania però si no l’exerceix la perd.

Si el Poble Català no exigeix amb contundència la fidelitat i el compromís dels seus polítics, al manifest anhel d’independència, aquests malversaran la sobirania, conduiran la nació a l’autodestrucció i esdevindrà de nou una nació esclava.

———————–

El dret a decidir que naturalment tots tenim a Europa en el segle XXI és per a Mas i Ciu una pastanaga electoral del 25N del 2012, una pastanaga que no significa per a res ni s’adiu en res a la voluntat explícita del Poble Català d’esdevenir una nació independent. Mas i Ciu fins que no es demostri el contrari han tornat a entabanar als catalans i els han empantanegat en un procés de Consulta que  perilla en gran manera d’esdevenir una altra enredada com l’estatut “tururut!” mentre es pretengui negociar-ho amb Espanya o tan sols fer-ho “no vinculant” “com un termòmetre per saber la voluntat dels catalans” dit així mateix pel Sr. Artur Mas. Quantes vegades haurem d’esbrinar la voluntat dels catalans? Qui busca tantes excuses per no fer la feina és que no té voluntat de fer-la!

Contràriament a l’enganyosa i falsa actitud del President català que juga com sempre ha fet el seu partit amb la bona fe dels catalans, hi ha l’admirable actitud d’Àlex Salmond, molt honorable President d’Escòcia, que defensa la llibertat plena pel seu país amb un contundent “YES” a la Independència d’Escòcia i a la Constitució d’un Estat Escocès Independent.

El Poble espanyol i els seus governs són els reis de la mentida compulsiva i de l’engany permanent. Aquella gent i les seves institucions són els pares i tutors d’aquell famós “donde dije digo, digo Diego”.

El Poble català per tristesa i desgràcia de tots és el rei de la suposició,. d’aquell “no ho diuen, però compte que ho volen dir i ja ho diran algun dia futur” referint-se a Pujol del que se li suposaven totes les bondats i bones intencions i ara mateix del mateix President actual que és mou en la indefinició permanent i calculada per fer pensar als incauts catalans el que no sembla de cap de les maneres que estigui disposat a fer.

Els catalans necessitem un capdavanter, honorable i digne, que defensi sense vergonya ni enganys el bé suprem de tota nació, bé que també pertoca naturalment a Catalunya: La seva Independència plena!

Gràcies, Àlex Salmond, per donar un motiu d’esperança a tot Europa i a tot el món, en el camí de l’alliberament dels Pobles!

Ai las! pels catalans! No mereixem tanta desídia!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció

Cadena i Manifestació de l’11S. Un sol objectiu: INDEPENDÈNCIA JA !

L’objectiu de la cadena de la Via Catalana només és la INDEPENDÈNCIA, no ho és la Consulta, ni tan sols el dret de decidir, consulta i dret a decidir només són instruments per a una sola finalitat: Construir i posar en marxa ben aviat -ben aviat!- l’estat català plenament independent, com Suïssa o Dinamarca per exemple, res més!

El poble vigorós i reforçant-se: 20 assajos en 2 dies, però siguem-ne conscients, no n’hi ha prou! Ens fallen els de dalt! haurem de foragitar-els!

Una classe dirigent interessada, partidista, i si més no, nècia i malalta:

La gent que hauria de ser-ne conscient, contínuament transformen independència en consulta, contínuament per a o per b, del dret o del revés … aigualir, aigualir i aigualir!.

Catalans que sabem quin és el valor suprem de tota nació, àdhuc la nostra … ens caldrà reforçar. reforçar i reforçar.

 

Una vintena d’assajos de la Via Catalana en dos dies

L’ANC demana per carta a Mas i de Gispert que participin a la cadena de la diada · Guardiola la secunda

Aquest cap de setmana hi ha un esclat de cadenes humanes com a assaig de la Via Catalana de l’Onze de Setembre. Des del cim de la pica d’Estats fins a sota de les aigües marítimes del Maresme, passant per Girona, la Franja de Ponent i la connexió entre el Principat i el País Valencià. A més, també hi ha tot un seguit de cadenes humanes a l’estranger, entre les quals es destaca la que es farà demà a la capital escocesa, Edimburg.

Pica d’Estats

Al cim de la pica d’Estats s’hi trobarà una expedició disposada a defensar la independència a 3.143 metres d’altura. L’ANC del Pallars Sobirà anima a participar un màxim de mil persones, per temes de seguretat, i tindrà a la seva disposició més de setanta voluntaris. Començarà a les deu del matí i es preveu tenir-la enllestida cap a la una del migdia. La quota per a pujar a la pica, entre vint i vint-i-cinc euros, inclourà una samarreta commemorativa, un sopar, l’assegurança i el servei de taxis fins a l’aparcament del peu de la muntanya. 

Un paquet ben complet per a fer el cim on, ara fa trenta anys, el president Pujol va batre el rècord de l’expedició més nombrosa que arribava al sostre més alt i carregat de simbolisme del país. 

Girona

Girona també farà un assaig de la cadena aquest cap de setmana. Els participants són convocats a la plaça de Catalunya a les 19.30 avui dissabte. La cadena començarà a les 20.10 amb el senyal d’un coet i encerclarà el riu Onyar del centre de la ciutat. El simbolisme serà present també a l’acte perquè un segon coet anunciarà les 20.14 d’horabaixa, per fer referència a l’any en què es pretén esdevenir estat lliure.

La cadena la formaran dues branques humanes que es desplegaran per la Rambla i pel carrer de Santa Clara i s’enllaçaran a través d’un pont. En acabat, es llegirà un manifest i es faran parlaments davant l’ajuntament, a la plaça del Vi. L’acte l’organitza l’assemblea territorial de l’ANC. 

Mataró

I arribant ja a terres costaneres, entre mar i terra, es farà la convocatòria de l’Assamblea Nacional Catalana i la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques (SPAS) de Mataró. La peculiaritat és que és una cadena submarina que lligarà participants de peu sobre la sorra amb submarinistes capbussats mar endins, a un màxim de tres metres. A més, entre persona i persona s’hi intercalarà una estelada.

Franja de Ponent i Terres de l’Ebre

País Valencià i Principat s’uniran amb la cadena humana simbòlica que pretén enllaçar el Principat amb la Franja de Ponent. La unió es farà a través del pont de la N-420 al riu Algars, als termes de Caseres (Terra Alta) i Calaceit (Matarranya). Els actes començaran a les 17.00, amb una reunió de la territorial de l’ANC a Calaceit, i la cadena es farà a les 20.00.

La llista de les cadenes humanes d’aquest cap de setmana al món:

Dissabte 24 d’agost:

Buenos Aires (Argentina):  a les 16.00, a la Plaza del Congreso –> a les 21.00 hora catalana.

Houston, Texas (EUA): a les 10.00, NASA Houston –> a les 17.00 hora catalana.

Montevideo (Uruguai): a les 15.00, a la plaça José Pedro Varela (Av. Brasil i Br Artigas) –> a les 20.00 hora catalana.

Rosario (Argentina): 24 d’agost a les 15.00, al Monumento Nacional a la Bandera –> a les 20.00 hora catalana.

Boulder (EUA): 24 d’agost a les 17.00, al Parc Chautauqua –> a les 23.00 hora catalana.

Diumenge 25 d’agost

11.00 hores: Los Angeles –> a les 20.00 hora catalana.

11.00 hores: Sao Paulo  –> a les 16.00 hora catalana.

11.00 hores: Toronto (Canadà  –> a les 20.00 hora catalana.

11.30 hores: Paraná (Argentina) –> a les 16.30 hora catalana.

15.30 hores: Tòquio –> a les 8.30 hora catalana.

16.00 hores: Hamburg (Alemanya) –> a les 16.00 hora catalana.

16.30 hores: Edimburg (Escòcia)  –> a les 15.30 hora catalana.

17.00 hores: Berlín (Alemanya)  –> a les 16.00 hora catalana.

18.00 hores: Colònia (Alemanya)  –> a les 16.00 hora catalana.

I ací tots els actes que s’estendran a tot el món fins a l’Onze de Setembre.

Si són incompetents, si no ho fan ells, ho haurem de fer nosaltres!

Extret del Facebook de Catalunya Acció:

Josep Castany, Director de Catalunya Acció:

Al cap d’un any de fer la cadena, tots els països bàltics havien declarat la independència perquè els seus dirigents polítics van voler declarar-la d’acord amb l’anhel del poble. Aquí, al cap d’un any de fer la segona manifestació més important de la història d’Europa per la independència de Catalunya fem una cadena i els nostres polítics diuen que volen fer una consulta dins de la legalitat espanyola. Tan costa entendre què falla en el nostre cas?

   

Josep M. Roselló:

És la gent que falla, que no vol entendre ni acceptar que CyU no vol la independència pero en canvi si que vol la Generalitat; per ara no hi ha capacitat per discernir, de la mateixa manera que s’ha fet creure que dret a decidir i consulta son sinònims d’independència i la gent ho creu. No es desatascarà res fins que el personal no se’n adoni de la presa de pèl, mentre no sigui així CyU, ERC, La Caixa i tots aquets, seguiran oferin pastanagues
Fa 4 hores · M’agrada

Joan Recio:

Una consulta dins la legalitat del opressor?? no cal que m’ho expliquin…

Ignasi Ferrer Clot:

No estan del tot d´acord amb l´ANC, he de reconéixer que fan molt bona feina. Malgrat el desastre de l´encesa de l´estelada de Gràcia. I malgrat el patètic parlament de na Isona Passola, a favor del castellà.

Salvador Molins Escudé:

El diari Ara, el diari el Periòdico, els socialistes, els de Duran-Unió, membres del govern, alguns convergents massa significatius, algun president d’alguna diputació, i molts altres van enviant globus sonda … que si “Cadena inclusiva”? que si “diverses sensibilitats nacionalistes” -no és mort ja el nacionalisme a casa nostra? no anem ja cap a l’estat independent? de nacionalistes res! en tot cas estatistes independentistes i amb molt honor, dignitat i convicció!- que si “la cadena és perquè volem anar a votar … ” Que si “volem la consulta” que si “no vinculant” que si “Rajoy dirà res o no dirà res” que si … PROU JA de tantes ruqueries! Necessitem una veu ferma que posi les coses al seu lloc cada moment! on és aquesta veu? és la de Marfany? si és així perquè la callen?!

No podem permetre que l’ANC faci les subtileses que fa. Ens han de veure emprenyats de debó! Fan caval de tothom menys dels independentistes sincers i valents. Si no et tenen por se’t mengen viu. És el que han fet els castellans al País Valencià. I hem de donar suport als nostres patriotes, han de veure que no titubegem en res, que volem la Independència Total, la que no és borda i que en tot l’essencial som contundents a fons! Qui s’atreveix a picar el crostó a en Jaume Marfany que és l’únic que ha dit el que s’havia de dir i que s’ha de repetir tantes vegades com calgui.

Qualsevol malifeta o titubeig de l’ANC l’hem de combatre amb contundència. De moment la cosa queda aquí. No cal esborrar-se, sinó que cal colpejar-los -en sentit figurat- fins que despertin!

La nostra responsabilitat és massa gran. Si els que ho han de fer no volen fer-ho o no en saben … aleshores ho haurem de fer nosaltres! ho farem nosaltres! el Poble, que som els únics dipositaris de la sobirania de Catalunya. Mas, Forcadell i demés càrrecs com a tals sols en són servidors.

Salvador Molins Conseller de Catalunya Acció!

————–

“El vice-president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jaume Marfany, va reiterar ahir, tal com ja havia dit VilaWeb, que el lema de la Via Catalana, ‘Via Catalana cap a la independència’, no havia canviat, i va aconsellar, de manera contundent, que qui no volgués ser comptat com a independentista que no hi participés. Marfany, en unes declaracions fetes des de la Universitat Catalana d’Estiu, va recordar que la Via Catalana l’organitzava una entitat que treballa per aconseguir la independència, i que, per tant, tothom qui hi participés, seria comptat com a tal. Sobre els rumors entorn de possibles boicots, Marfany va afirmar que no els preocupava: ‘No hi ha capacitat per a boicotar-la.’Amb tot, Marfany va tornar a insistir que, més enllà de ser o no independentista, a la cadena humana és oberta a tothom que cregui que un estat propi per a Catalunya és l’eina necessària per a resoldre els problemes que té el país.”

S’agraeix veure a l’ANC almenys una veu i un semblant ferms, em refereixo a Marfany. Salvador Molins, BIC-CA

————–

El vice-president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jaume Marfany, va reiterar ahir, tal com ja havia dit VilaWeb, que el lema de la Via Catalana, ‘Via Catalana cap a la independència’, no havia canviat, i va aconsellar, de manera contundent, que qui no volgués ser comptat com a independentista que no hi participés. Marfany, en unes declaracions fetes des de la Universitat Catalana d’Estiu, va recordar que la Via Catalana l’organitzava una entitat que treballa per aconseguir la independència, i que, per tant, tothom qui hi participés, seria comptat com a tal. Sobre els rumors entorn de possibles boicots, Marfany va afirmar que no els preocupava: ‘No hi ha capacitat per a boicotar-la.’Amb tot, Marfany va tornar a insistir que, més enllà de ser o no independentista, a la cadena humana és oberta a tothom que cregui que un estat propi per a Catalunya és l’eina necessària per a resoldre els problemes que té el país.”

S’agraeix veure a l’ANC almenys una veu i un semblant ferms, em refereixo a Marfany. Salvador Molins, BIC-CA

11’S: Tots a la cadena i a les 7 a la Manifestació de la capital de Catalunya. DUI: Revolució Taronja ja!

El logotip d’aquest post correspon a la

Concentració per a una Declaració Unilateral d’Independència per Aclamació Popular #DUIAP


————–

Unim-nos per declarar la Independència tal com ens proposa Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa.

“El valor més preuat de tota nació és la seva Independència!” (S.Molins)

“La independència de Catalunya l’hem d’estimar per ella mateixa,

i amb veu alta i clara perquè tothom ho escolti i ens escolti!
I si us plau, no estalviem aquesta veritat. I si dient aquesta veritat perdem amistats, bon senyal, atès que aquesta veritat no pot ser vençuda i encara preval!”

Anònim, dels comentaris del post anterior.

—————-

“Aquest era i és l’Esperit Macià: Mai trair als catalans i guanyar la seva llibertat i la seva independència!

Homes, com Fornas, Tena, Espot i molts altres viuen i han après de l’Esperit “Macià” Mai trair als catalans i guanyar la seva llibertat i la seva independència!

Catalunya encara viu de l’empremta que va deixar l’estimat “Avi” -el poble humil català li va donar el títol d’avi! recordar-ho encara avui ens fa posar la pell de gallina-.

Aquest és l’esperit que hem de fer i mantenir viu, l’esperit de llibertat total i de voluntat de victòria que va portar Francesc Macià a endegar iniciatives com la dels fets de Prats de Molló, la redacció i aprovació de la Constitució provisional de la república catalana o el fet culminant de la Proclamació de la República Catalana.”

—————-

UDIC – Units per Declarar la Independència:

La idea i la realització d’en Fornas és aprofitar l’oportunitat de les eleccions al Parlament Europeu per a fer avançar la conveniència de Declarar la Independència de Catalunya, i la millor manera per a fer força en aquest sentit és posar-se a la feina des d’ara mateix.

El 25 de maig del 2014 se celebraran aquestes eleccions. La data és inamovible o el que és el mateix sols depèn d’Europa, en cap cas depèn d’Espanya. Les urnes d’aquestes eleccions són intocables, almenys les policies espanyoles no les podran tocar a la lleugera sense el consentiment o l’arbitratge de Brussel·les. Podem entendre facilment les avantatges per als catalans d’aquests fets operatius.

Primer cal aclarir o fer saber que per a poder presentar una llista de catalans a aquestes eleccions s’ha de menester d’un partit constituit seguint les normes per a aquest fet de la UE. Per tant si es vol tirar endavant aquesta idea i el seu projecte cal fer-ho amb estructura de partit legalitzat, és natural i així s’està fent.

Si l’UDIC -Units per Declarar la Independència-, amb aquest mandat concret que expressa el seu nom, no existís, què farien Ciu i ERC per a aquestes eleccions?

-Seré una mica crític i potser ben realista en la meva resposta, i ho seré perquè com vostès, apreciats lectors, ja sóc gran, no em mamo el dit i tinc sobrada experiència.

Que faran Ciu i ERC?

-Doncs faran el que fan sempre, dos mesos abans nomenaran uns nous representats, confeccionaran la llista i un cop escollit un lema encetaran la campanya electoral que amb quinze dies situarà els seus candidats al Parlament Europeu per defensar les seves polítiques econòmiques i socials amb clara dependència al règim autonòmic espanyol i a la absència d’atribucions polítiques i econòmiques en que es troba l’escanyada Generalitat autonòmica. En el tema de la independència improvitzaran i intentaran fer el que puguin com han fet Tremosa i Romeva però sense un pla establert i una estratègia comuna per fer avançar amb contundència la secessió entre Espanya i Catalunya. Per no tenir clar no sabran si promoure una consulta fantasma o un referèndum veritable, la DUI o unes eleccions plebiscitàries?

Que farà l’UDIC si pot entrar al Parlament Europeu?

-Defensarà una sola posició en l’àmbit de l’emancipació nacional de Catalunya, una sola posició: Declarar la Independència des del Parlament català. Aquesta serà la seva feina i el seu objectiu primordial, res tindrà sentit en la seva tasca parlamentaria sense posar a la llum la voluntat i la necessitat absoluta d’un estat català independent.

Aquest és l’objectiu: Unim els nostres vots, unim els nostres candidats i unim les notres estratègies per assolir la independència, empènyer la independència el més aviat possible i amb la màxima força possible.

El clam ja ha estat llençat!:

Unim-nos des de tot arreu per declarar la Independència de Catalunya, unim-nos donant recolzament a una llista de catalans determinats afer-ho, posem-nos tots a fer-ho saber i a donar-hi força. Els grans partits ja prendran posicions en referència a aquesta iniciativa.

Tenim un any per davant, aprofitem-lo!

Salvador Molins, BIC-CA


11’S: Tots a la cadena i a les 7 a la Manifestació de la capital de Catalunya. DUI: Revolució Taronja ja!

La Via Catalana no ens portarà cap a la independència si els nostres polítics electes no en prenen la responsabilitat. La Via Catalana no ens portarà cap a la independència si el poble que som nosaltres no exigim als polítics catalans independentistes que facin la seva feina i en cas que no la facin aleshores els foragitem dels seus càrrecs electes.

Salvador Molins, BIC (Berga)

—————

“El vice-president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jaume Marfany, va reiterar ahir, tal com ja havia dit VilaWeb, que el lema de la Via Catalana, ‘Via Catalana cap a la independència’, no havia canviat, i va aconsellar, de manera contundent, que qui no volgués ser comptat com a independentista que no hi participés. Marfany, en unes declaracions fetes des de la Universitat Catalana d’Estiu, va recordar que la Via Catalana l’organitzava una entitat que treballa per aconseguir la independència, i que, per tant, tothom qui hi participés, seria comptat com a tal. Sobre els rumors entorn de possibles boicots, Marfany va afirmar que no els preocupava: ‘No hi ha capacitat per a boicotar-la.’Amb tot, Marfany va tornar a insistir que, més enllà de ser o no independentista, a la cadena humana és oberta a tothom que cregui que un estat propi per a Catalunya és l’eina necessària per a resoldre els problemes que té el país.”

S’agraeix veure a l’ANC almenys una veu i un semblant ferms, em refereixo a Marfany. Salvador Molins, BIC-CA

Catalunya com Suïssa i Israel, no pas com un Land ni com Massachusetts!

Suïssa (La Confederació Helvètica), Catalunya i Israel
 
 
Catalunya només serà plena i feliç amb la Independència.

Catalunya com Suïssa i Israel només serà plena i completa ben independent d’Europa, tan independent com ho són Suïssa i Israel.

L’Europa unida “EU” és el pont per marxar d’Espanya i poder esdevenir un estat català independent. Catalunya sota d’Europa és trobarà una miqueta més bé que sota d’Espanya però no s’hi sentirà suficientment lliure.

El cas de Massachusetts és ben diferent i molt semblant al dels Lands Alemanys. EEUU i Alemanya actualment són dues nacions, Massachusetts i la majoria de Lands formen part de la mateixa nació que conforma Alemanya i els EEUU. Catalunya és una nació diferent d’Europa, una nació mil·lenària com tantes de les europees, per tant el millor equilibri entre elles serà la  Confederació, però Suïssa, Israel i Catalunya entre d’altres nacions europees només trobaran la seva plenitud en la Independència Total tan total com ara la tenen Suïssa i Israel.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre del BIC, membre de l’ANC de Berga, membre de SI, membre de l’UDIC i promotor del MxI.

—————
 
lizcastro | diumenge, 18 d’agost de 2013 | 18:56h
Com molts sabeu, he passat força estona intentant fer conèixer el ‘procès’ traduïnt articles, notícies i fins i tot llibres sobre Catalunya a l’anglès. Aquest matí he vist un tweet del Josep Rull que volia traduir:

https://twitter.com/joseprull/status/369113348744282113 

El problema és que la frase “Estat Propi” no es pot traduir a l’anglès satisfactòriament. La traducció literal “Own State” no vol dir res. Per ser gramaticalment correcte hauria de ser com a mínim “Our Own State” però això no té cap significat. No vol dir res.  

Mireu el que passa quan es pica al botó de “Translate” de Twitter:

 

Què vol dir “the State Itself”? Tampoc no vol dir res. Una traducció literal seria “l’estat mateix”. No té cap connotació del que crec que el Sr. Rull volia dir. Entreu el text a Google i veureu que ho fa pitjor encara (‘their own state’).

S’ha parlat molt de l’ambigüitat de la frase ‘Estat Propi’ inclús dins Catalunya. No hi entro. Entenc d’on ve i per què. El problema és que en un moment en que s’està intentant explicar el que està passant a Catalunya internacionalment, crec que és un greu error fer servir una frase que no té traducció a l’anglès.

Evidentment, un traductor no s’hauria de limitar al significat literal de les paraules. Però perquè un traductor faci el salt a “independent state” o “sovereign state” cal fer una interpretació. I el fet que les frases corresponents “estat independent” i “estat sobirà” sí existeixen en català assenyala que potser el Sr. Rull vol dir una altra cosa. Si no, hagués fet servir una d’aquestes frases, no? Per tant, el traductor ha de fer una interpretació.

I la meva pregunta, com a traductora i observadora del procés, és si el Sr. Rull i els altres que fan servir l’expressió ‘Estat Propi’ realment volen dependre de la interpretació d’algun traductor. Bé de molts traductors. 

Sospito que no. Si el Sr Rull i d’altres volen assegurar-se que el significat desitjat del que diuen s’entèn fora de Catalunya, s’ha de donar un missatge clar que es pugui traduir sense problemes. ‘Estat propi’ no compleix aquests requisits. 

Comentaris: 6
  • Simple ambigüitat
    Mike| Adreça electrònica | dilluns, 19 d’agost de 2013 | 01:12h
    La meva interpretació és la següent. CiU va decidir fer un gest sobiranista però sense espantar massa els electors; la paraula “independència” encara podia ser considerada massa “radical” per certs votants, i a més, sembla que els hi donessin la raó als de ERC, que són els que fa anys que la usen sense vergonya. La frase “Estat Propi” inclou la possibilitat d’una Espanya confederal o federal, a l’estil nord-americà (d’aquí ve la comparació amb Massachusetts), sense que Catalunya hagi de passar necessàriament per la independència. Unió no suporta la paraula independència i sempre ha proposat la via confederal (tot i que en realitat és una via federal, i.e., sense sortir d’Espanya; per confederar-se primer s’ha de ser independent, com a la UE). L’altra opció és una Catalunya independent dins d’una Europa confederal, o una Catalunya amb certes competències sorgides de la Europa Confederal però sense deixar de formar part de l’estat espanyol. En resum, el més pur estil de CiU: la ambigüitat. 
    Jo, personalment, no els critico. Ja han fet molt fent aquest gir sobiranista. Ens permet comptar-los com a independentistes, de moment, fins que s’hagin de mullar del tot. Aleshores caldrà especificar quin tipus d’estat propi volen: dependent d’Espanya o totalment independent. Potser aleshores vindrà la escissió entre unió i Convergència.  
    • Catalunya només serà plena i feliç amb la Independència.
      smolins9 | dimarts, 20 d’agost de 2013 | 00:35h
      Catalunya només serà plena i feliç amb la Independència.

      Catalunya com Suïssa i Israel només serà plena i completa ben independent d’Europa, tan independent com ho són Suïssa i Israel.

      L’Europa unida “EU” és el pont per marxar d’Espanya i poder esdevenir un estat català independent. Catalunya sota d’Europa és trobarà una miqueta més bé que sota d’Espanya però no s’hi sentirà suficientment lliure.

      El cas de Massachusetts és ben diferent i molt semblant al dels Lands Alemanys. EEUU i Alemanya actualment són dues nacions, Massachusetts i la majoria de Lands formen part de la mateixa nació que conforma Alemanya i els EEUU. Catalunya és una nació diferent d’Europa, una nació mil·lenària com tantes de les europees, per tant el millor equilibri entre elles serà la  Confederació, però Suïssa, Israel i Catalunya entre d’altres nacions europees només trobaran la seva plenitud en la Independència Total tan total com ara la tenen Suïssa i Israel.

      Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre del BIC, membre de l’ANC de Berga, membre de SI, membre de l’UDIC i promotor del MxI.

  • l’objectiu de Convergència no és la Independència.
    smolins9 | diumenge, 18 d’agost de 2013 | 23:25h
    L’expressió estat propi, fa deu anys, l’havíem fet servir també des de Catalunya Acció, en el mateix llibre de Santiago Espot en català “Discursos a la nació” així hi consta. De cara a la traducció a altres idiomes està clar que no és una expressió gens encertada.

    El problema greu, però, es va generar quan, l’endemà del penúltim congrés de Convergència, el Sr. Oriol Pujol destacat dirigent d’aquesta formació pel seu càrrec i la seva connotació de fill de l’ex president Jordi Pujol, va tirar aigua al vi de forma descarada -com fan sempre aquesta gent, matxucant i degradant les paraules; recordi’s aquell patètic i ridícul “Seleccions Supra autonòmiques” del seu pare- Oriol Pujol va dir, doncs, que de cap manera “estat propi” era sinònim d’independència, ambós termes expressats junts en aquell congrés i segurament votats per les bases de Convergència. La cúpula convergent tornava a fer de les seves, una altra vegada més, saltant per sobre de la bona fe de part de les seves bases.

    Des d’aleshores i més d’una vegada des de CD i des CIU s’ha refermat aquest convenciment de que “estat propi” no significa ni pressuposa la independència, i això dibuixa clarament cap on va aquesta federació. Per a ells “Estat propi” no és pas el mateix que “Estat independent”. O sigui que el problema gros no és tan sols de traducció sinó de concepte i el que encara és més important i que hauria de fer reflexionar a molts catalans de bona fe, àdhuc la inefable Carme Forcadell, Presidenta de l’ANC, és que les paraules signifiquen el que són i dibuixen clarament que l’objectiu de Convergència no és la Independència. No és gens estrany que Artur Mas no pronunciï mai aquesta paraula, no defensi mai aquest objectiu com si ho està fent de manera honorable, valenta i digne l’actual President Escocès Àlex Salmond.

    Actualment i des de fa temps l’Estat Català Independent és l’objectiu i casus belli de l’Independentisme convençut, treballador i combatent.

    Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de l’ANC.
                      

  • Eixe tema Alfons López-Tena
    josep_blesa | diumenge, 18 d’agost de 2013 | 19:55h
    ja ho va advertit fa temps.
    Vaja qualsevol que sàpia un poc de llengües.
    Jefferson, Franklin, Handcok, Adams o Lafayette, lingüísticament no feien tant de giravolts.
    Una salutació Liz.
..//..
rginer | diumenge, 18 d’agost de 2013 | 19:40h
Sí senyora, tens tota la raó. Els traductors no ho fan bé. Un missatge clar …. Independent Nation. La paraula, la realitat, el que volem, la independència. Aquest és el missatge i la traducció és ben fàcil, oi ?
clar i català
Maria| Adreça electrònica | diumenge, 18 d’agost de 2013 | 20:38h
Els que no ho fan bé són els que diuen “estat propi” si el que volen dir és “Estat Independent”. Potser fa un temps haviem de buscar eufemismes per a no semblar radicals, però… voleu dir que encara cal? Jo crec que hem de procurar parlar “clar i català” i així se’ns entendrà i no complicarem la vida dels traductors a altres llengües.

L’objectiu de Convergència no és la Independència, fins que es demostri el contrari.

L’expressió estat propi, fa deu anys, l’havíem fet servir també des de Catalunya Acció, en el mateix llibre de Santiago Espot en català “Discursos a la nació” així hi consta. De cara a la traducció a altres idiomes està clar que no és una expressió gens encertada. Vegis el Post de Liz Castro des del Massachusetts de veritat: https://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/249959

El problema greu, però, es va generar quan, l’endemà del penúltim congrés de Convergència, el Sr. Oriol Pujol destacat dirigent d’aquesta formació pel seu càrrec i la seva connotació de fill de l’ex president Jordi Pujol, va tirar aigua al vi de forma descarada -com fan sempre aquesta gent, matxucant i degradant les paraules; recordi’s aquell patètic i ridícul “Seleccions Supra autonòmiques” del seu pare- Oriol Pujol va dir, doncs, que de cap manera “estat propi” era sinònim d’independència, ambós termes expressats junts en aquell congrés i segurament votats per les bases de Convergència. La cúpula convergent tornava a fer de les seves, una altra vegada més, saltant per sobre de la bona fe de part de les seves bases.

Des d’aleshores i més d’una vegada des de CD i des CIU s’ha refermat aquest convenciment de que “estat propi” no significa ni pressuposa la independència, i això dibuixa clarament cap on va aquesta federació. Per a ells “Estat propi” no és pas el mateix que “Estat independent”. O sigui que el problema gros no és tan sols de traducció sinó de concepte i el que encara és més important i que hauria de fer reflexionar a molts catalans de bona fe, àdhuc la inefable Carme Forcadell, Presidenta de l’ANC, és que les paraules signifiquen el que són i dibuixen clarament que l’objectiu de Convergència no és la Independència. No és gens estrany que Artur Mas no pronunciï mai aquesta paraula, no defensi mai aquest objectiu com si ho està fent de manera honorable, valenta i digne l’actual President Escocès Àlex Salmond.

Actualment i des de fa temps l’Estat Català Independent és l’objectiu i casus belli de l’Independentisme convençut, treballador i combatent.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de l’ANC.

“Si volem restituir-nos una pàtria plenament lliure …” M. Torrents

06 de setembre 2012

11 de setembre del 2012

“ Si vols canviar el teu món, canvia la teva manera de mirar-lo. Neteja el teu cos i la teva ment de les empremtes dels vells pensaments i límits que l’han encotillat i n’han fet una presó en lloc d’un temple” S. Covey

“Allò que marca la diferència no és tant adoptar noves idees i paradigmes, sinó desfer-se d’aquelles velles idees que ens limiten” A. Lowen

“Quan una cultura, la flor més preciosa de la llarga lluita humana cap a la llum, és destruïda, només l’esforç dels homes i dones que han retingut la Visió de la seva vàlua, la pot reconstruir. I la reconstrucció pot durar tant com va durar la construcció original, perquè allò que queda de les seves runes, farà més nosa que servei en el treball de reconstrucció” E.  Harding

“Aquest és el vici de l’home ordinari, menysprear tot el què li és propi, i anar sempre rere el que li és foraster” Dorn

Aquest onze de Setembre, marcat per la tensió entre l’estat espanyol, que està tancant el cercle iniciat al compromís de Casp, a fi assimilar i destruir definitivament la nació catalana, i el creixent anhel d’independència dels catalans, cal entendre més que mai com s’ha creat el marc on ens trobem encallats, i quines en són les causes profundes i els seus actors, per a evitar caure en la trampa que ja s’està dibuixant: la de la independència a qualsevol preu.

En aquest moment crític de la nostra història cal estar molt atents per a detectar i rebutjar sense contemplacions la darrera temptació que se’ns presenta: la d’acceptar que l’assoliment de la independència només és possible si renunciem a la plenitud d’aspectes fonamentals de la nostra nació.

Cal un esperit atent i una Visió clara de la plenitud nacional per a no deixar-se vèncer ni convèncer per aquesta temptació que cerca repetir en la Catalunya lliure el mateix error encastat en la nostra vida nacional des de fa segles i que s’ha exacerbat aquest darrers trenta anys: el de negar-nos l’expressió plena del nostre ésser nacional.

Negar la plenitud de la pàtria catalana, és l’error fonamental, la mentida bàsica que fa sis segles que ens té atrapats, i que ha condicionat la nostra història.

Si volem restituir-nos una pàtria plenament lliure, la independència és imprescindible, però no és suficient en si mateixa. Es la Visió dels homes que la portin a terme i la seva capacitat per endegar una autèntica regeneració nacional allò que és fonamental i que ens ha d’alliberar del llast colonitzador que ens castra.

La Visió i el caràcter que hem d’exigir als qui vagin a davant del procés d’independència, i que hem de trobar en cada un dels qui estem compromesos amb l’alliberament de la nació catalana, ha de qüestionar els vells tòpics en què estem atrapats. Un de fonamental és creure que la submissió de la nació catalana començà el 1714.

El desllorigador per entendre la nostra història de submissió a Espanya és el Compromís de Casp. Allà la mentida començà el seu regnat de manera desvergonyida. Una mentida que anà minant la integritat i la grandesa de la nostra nació en escanyar progressivament la nostra ànima, la llengua, i en apropiar-se dels majors fruits del geni nacional català.

El punt de vista que que ideà i empenyé aquell procés l’encarnà una part de la classe noble que s’avingué a sacrificar la nació per assegurar els seus interessos particulars, i sobretot, l’església, que se sentia incòmode en una nació d’esperit lliure, gnòstic, on hi havia massa homes i dones que cercaven la Veritat al marge de dogmes i jerarquies, i que es resistien a seguir sense dir “ni piu” els dictats de l’església oficial.

Els reis catalans, protectors d’aquest esperit lliure, que reconeixien com l’autèntica riquesa de la nació, no eren útils als interessos dels qui només cercaven poder, influència i riqueses. Els reis castellans s’avenien més amb els seus interessos i visió del món.

Casp fou preparat, forçat i consumat minuciosament, desfent-se dels hereus directes al tron català, i fent passar per boges les veus lúcides que s’adonaren de la conxorxa que s’havia ordit, com la del notari barceloní Genís Rabassa.

Només quan siguem capaços de comprendre el Compromís de Casp, de capir l’estratègia assimiladora que s’hi posà en marxa, i d’entendre que aquell mateix punt de vista que posà els interessos econòmics i de poder per davant de la integritat nacional i de la llibertat d’esperit, encara és ben viu en la major part de les classes dirigents del país, serem capaços de no caure de quatre potes en els límits que se’ns proposen i serem prou madurs, perquè haurem mirat l’error de cara, per portar a terme la independència amb garanties, perquè sabrem amb quines forces reals estem jugant.

Unes forces que posen contínuament en entredit la plenitud de la nació i que condicionen l’expressió plena de la nostra ànima nacional a la quantitat o a la grandària física.

És una trampa subtil i que sedueix fàcilment creure que la plenitud va lligada als paràmetres físics. I és una trampa que es reprodueix contínuament dins la nostra nació. No paren de repetir-nos, els nostres mateixos compatriotes, que som un país petit, i amb això ens diuen implícitament, conformeu-vos amb poc: una mica de llengua, una mica de cultura, una mica de territori. No són capaços de pensar en clau de grandesa anímica i espiritual, que és la mare de la grandesa material, com sabien bé els reis catalans que protegien la llibertat d’esperit, a l’època de màxim esplendor nacional.

I aquest miratge enganyós dels qui tenen la consciència encotillada en els límits, ha creat i està reproduint el món nacional que veuen els nostres ulls i senten les nostres orelles: esquifit, decrèpit, amb l’ànima pròpia colgada sota capes i més capes d’engany, claudicació i acomodament.

Que il·lusos que som si ens creiem aquest engany. La nació catalana té l’ànima gran i lluminosa, perquè des de l’inici del seu periple humà guarda el coneixement de la Veritat. Les nostres arrels càtares, van engendrar l’esperit lliure. L’esperit que s’ha anat encarnant tot al llarg de la nostra història en homes i dones que no s’han doblegat a la mentida i han servat la consciència de la plenitud. Uns homes que han viscut amb la convicció profunda, com expressa F. Pujols, que “la Veritat sempre rebrota malgrat els seus il·lusos enterradors”.

I la Veritat sempre va lligada a la plena consciència i, per tant, a l’expressió plena del propi ésser, individual i nacional.

No hi ha veritable llibertat al marge d’aquesta veritat fonamental.

Ja és hora que ens desvetllem del tot. I siguem prou lúcids i valents per desemmascarar i girar l’esquena definitivament al punt de vista que s’erigeix encara dominant dins la nostra nació, tant entre els qui ens volen assimilats a l’Espanya de la mentida, com entre els qui volen una independència feta amb paràmetres econòmics, i que deixi de banda la regeneració nacional, imperativa si volem ser una nació rica i plena. Una regeneració que ha de posar en evidència tot el llast colonitzador i desfer-se’n. Una regeneració que ha de restituir els dos pilars de la pàtria més castigats durant aquests sis segles, la unitat territorial i la integritat lingüística, reconeixent que tots dos són l’expressió física d’una Realitat espiritual que copsen els qui estimen, els qui tenen el cor obert i no limiten ni escapcen l’ésser.

Mentre vulguem enganyar-nos i creure i que la nostra desgràcia és fruit de l’atzar històric i que les causes són externes a la nostra nació, farem el camí errat perquè serem incapaços de reconèixer que el punt de vista que ens té doblegats és dins mateix de casa nostra. I és ben viu.

La força que ha de sacsejar la nostra nació és a l’abast de cada un de nosaltres: la de refusar la mentida que ens sedueix amb límits i claudicacions, i girar la mirada cap a la integritat de nostre ésser nacional. Una integritat que farem palpable si som capaços de fixar-hi el cor i el cap, sense fer cas dels cants de sirena que ens parlen de possibilismes, que només ens ofereixen realitats escapçades.

Des de Heisenberg sabem científicament que el resultat de qualsevol experiència implica de manera directa la consciència de l’observador humà. El nostre nivell de consciència, allò que decidim acceptar com la nostra veritat, és determinant, doncs, en la configuració final del procés d’independència.

La nostra consciència, la nostra mirada sobre el món, pot fer evident la Realitat de l’ésser, sencera i bella, o la pot emmascarar rere la mentida. Fins que no ens espolsem els límits i deixem de doblegar-nos-hi no serem, doncs, autèntics alliberadors.

Maria Torrents
Consellera de Catalunya Acció