“Compatriota i company Santiago Espot: necessitem valents com vós”

 
   

Joaquim Pugnau

Democratització orgànica involucionista

El Sr. Santiago Espot, president de la plataforma independentista Catalunya Acció, tot sol, es va enfrontar contra els falsos institucionalistes d´aquesta “Delenda est Hispania”. Va ser aquest passat diumenge 19 de maig al programa “La marimorena” de 13TV, aproximadament a les 23h.

L’evidència denota una clara imatge molt poc dialogant, ja que l’interrompien mentre que ell sempre va respectar el torn contrari. Els altres integrants del debat van demostrar un clar desconeixement dels drets més bàsics i democràtics, cosa que no ens ha de sorprendre ja que segons ells “la Constitución y la ley están por encima de todo“. Per sobre de tot això, hi ha la voluntat popular expressada democràticament, però, en aquest cas, la “democràtica” Constitució espanyola (que jo no vaig votar i ho podia haver fet), no contempla poder exercir el dret a l’autodeterminació. Per tant: a la península de “las Españas” no hi va haver trencament democràtic en el procés de la mal anomenada transició democràtica i ens varen muntar una obra teatral que s’anomenava monarquia parlamentària. També una constitució a la mida dels de sempre, dins d’aquest bipartidisme polític espanyol  – “garantes de la sagrada e indisoluble unidad de España“-, unitat -cal recordar-los- no precisament per vies democràtiques  sinó per la força de las armes.

Compatriota i company Santiago Espot: necessitem valents com vós. El fet de plantar cara als involucionistes més rancis de l´Espanya profunda, als colonitzadors que només coneixen un llenguatge, el de la manipulació popular i la mentida, en definitiva, el llenguatge de la santa inquisició i el “por cojones“, nomes ens deixen dos camins: o estem amb ells o estem contra ells.
Un filòsof del que ara no recordo el nom, va dir: “dins els paràmetres d´intel·ligència respectuosa i democràtica, Espanya, metafísicament parlant, és un cas impossible”. 

La vostra valentia us honra, senyor Espot, ja sabeu que teniu un compatriota al vostre costat pel que calgui. VISCA CATALUNYA INDEPENDENT.

Joaquim Pugnau, membre de Catalunya Acció i de l’ANC. St. Feliu de Guíxols.

A la fotografia: Santiago Espot en un acte de la campanya electoral per a la batllia de Barcelona.

“AIXÒ ÉS UNA DONA !” __ Mercè Conesa desbanca Marta Ferrusola. Han passat 30 anys, ha arribat l’hora de fer el salt quàntic!

“Els ajuntaments hem d’empènyer el procés d’independència de baix cap a dalt”, afirma Conesa a Sabadell

L’alcaldessa Mercè Conesa, al teatre La Faràndula de Sabadell (foto de LocalPress)

L’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, va participar ahir, com a membre del Consell Directiu de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), en l’acte unitari a favor del dret a decidir organitzat per l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) a Sabadell.
Mercè Conesa va assegurar que “els ajuntaments i el municipalisme agrupat en l’AMI ha de ser el motor per empènyer el procés d’independència de baix cap a dalt. Com administració més propera al ciutadà, hem de treballar per construir grans majories socials”. En nom de l’AMI, Conesa va fer una crida als municipis que encara no s’han adherit a l’organització sobiranista: “Som 668 municipis però encara ens queda molta feina per fer, especialment a les grans ciutats com Sabadell o Barcelona. Seria molt important incorporar la capital de Catalunya. Hi seguirem treballant.”


Hores d’ara, l’AMI supera ja les 700 adhesions.  En concret, aplega 668 municipis, 28 consells comarcals, 5 entitats municipals descentralitzades (EMD), dues diputacions i un consorci. En termes relatius, representa el 71% dels municipis catalans i el 68% dels consells comarcals. Un nombre que no para de créixer.

Conesa va afegir que “ens trobem davant una cruïlla històrica. Com a país, ja no és possible quedar-nos en el punt on ens trobem ara: o bé avancem o bé recularem indefectiblement fins esdevenir cada cop més residuals. Per això és tant important que els catalans i les catalanes siguem conscients que vivim uns moments crucials com a país. I que ara, més que mai, ens cal empènyer tots plegats per aconseguir els nostres objectius. Uns objectius als quals hi tenim tot el dret. Catalunya, sense estar lligada al control econòmic de l’Estat, té totes les capacitats per convertir-se en un dels països capdavanters en el marc de la Unió Europea. Podem fer-ho i hi tenim tot el dret”.

Davant de més de mil persones, Conesa va subratllar que “és l’hora doncs de la ciutadania! És l’hora dels ciutadans i ciutadanes! És l’hora d’empènyer tal i com està fent l’AMI, però també tal com ho està fent Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional i tanta i tanta gent. És un procés que farem empenyent – com en l’Onze de Setembre – de baix cap a dalt. I difícilment, algú podrà aturar la voluntat d’un poble. Aquesta no es un transició dels partits, sinó que es una transició de tots i totes; de tots nosaltres”.

L’acte, presentat per Quim Masferrer, va comptar amb les intervencions de la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, i de la coordinadora de Sabadell per la Independència, Montserrat Chacón; de la periodista Patrícia Gabancho, la cineasta Isona Passola, la presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, l’actriu Montserrat Carulla i dels representants polítics Josep Rull (CiU), Oriol Junqueras (ERC) i Quim Arrufat (CUP).

Final de l’acte a Sabadell (foto de Juanma Ramos (El Punt Avui)

L’alcalde del Port de la Selva representa l’AMI a l’encesa de l’estelada de Sant Pere de Rodes

L’alcalde del Port de la Selva i tresorer de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep M. Cervera, representarà l’AMI als actes de l’encesa d’una gran estelada d’espelmes al monestir de Sant Pere de Rodes que se celebrarà aquest proper diumenge, 26 de maig. Organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) de l’Alt Empordà, el programa d’actes arrenca a les 11 del matí amb una passejada des del Port de la Selva fins al monestir benedictí, un dinar popular al migdia  i tot d’actuacions a la tarda de la Coral Veus Blanques de Vila-Sacra, la Coral Perelada, la cantant Núria Inglès, el cantautor Josep Tero i amb parlaments de l’actriu Montserrat Carulla, el filòsof Josep M. Terricabras i els historiadors Agustí Alcoberro i Jaume Sobrequés. Presenten les intervencions l’actriu Txe Arana i el periodista Jordi Margarit. L’encesa de l’estelada, que és previst que comenci a les nou dels vespre, compta amb la col·laboració de l’AMI, l’Ajuntament del Port de la Selva i el Museu d’Història de Catalunya.

L’alcaldessa de Sant Cugat representa l’AMI a l’acte sabadellenc ’2014: Fem-ho possible!’

Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat

L’alcaldessa de Sant Cugat i membre del Consell Directiu de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Mercè Conesa, representarà l’AMI a l’acte ‘2014: Fem-ho possible!’, que té lloc demà dijous, 23 de maig, al teatre la Faràndula de Sabadell, a partir de les vuit del vespre. Aquest acte de reafirmació nacional organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) comptarà amb un cartell destacat de personalitats que hi prendran part començant per la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, i la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals. També està prevista la intervenció de l’actriu Montserrat Carulla, l’escriptora Patricia Gabancho i la cineasta Isona Passola. Pel que fa a la representació política, hi seran presents Josep Rull (CiU), Oriol Junqueras (ERC) i Dolors Camats (ICV).

L’AMI supera les 700 adhesions d’ajuntaments i altres ens locals

Ajuntament de Riu de Cerdanya

Pallejà (Baix Llobregat), Lliçà de Vall (Vallès Oriental) i Riu de Cerdanya són els tres últims ajuntaments adherits a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Amb aquestes incorporacions, l’AMI supera les 700 adhesions, amb 666 ajuntaments, 28 consells comarcals, 5 entitats municipals descentralitzades (EMD), les diputacions de Lleida i Girona i el Consorci del Lluçanès. En termes relatius, el 71% dels municipis catalans i el 68% dels consells comarcals formen part de l’AMI hores d’ara. Des de començaments d’any, s’han incorporat a l’organització 31 consistoris nous, l’EMD de Valldoreix i la Diputació de Girona.

D’altra banda, també s’ha ampliat recentement el Consell Directiu de l’AMI, l’organ de govern amb representació de cadascuna de les comarques del país. S’incorporen, per l’Alta Ribagorça, l’alcalde de la Vall de Boí, Joan Perelada; pel Montsià, l’alcalde d’Amposta, Manel Ferré; per la Terra Alta, l’alcalde de Gandesa, Carles Luz; i, pel Pallars Sobirà, l’alcalde de Sort, Llàtzer Sibís. El Barcelonès i la Vall d’Aran, sense cap municipi adherit, són els únics territoris sense representació al Consell Directiu.

 

L’ANC presenta el Pla B, però què farà l’ANC si els que torpedinen el procés són el Govern Català o el Parlament Català?

Notícia extreta de Nació Digital:

Nou camí de l’Assemblea Nacional Catalana per garantir jurídicament que Catalunya esdevingui un nou estat d’Europa.

L’ANC presenta el Pla B

Forcadell, en el moment d’omplir la seva butlleta. Foto: QS/ND

Nou camí de l’Assemblea Nacional Catalana per garantir jurídicament que Catalunya esdevingui un nou estat d’Europa.

Aquesta tarda la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, ha donat per encetada la campanya Eines per l’Estat Propi que inclou dues actuacions paral·leles que tenen com objectiu blindar els objectius de la plataforma independentista.

Per una banda, l’ANC comença des d’aquesta tarda

1) la campanya “Signa un vot per la independència”, basada en el dret de petició, i

2) “De Catalunya cap el món”, una iniciativa d’internacionalització del procés català.

Un “Pla B” per tal de garantir l’objectiu final d’una Catalunya independent per via democràtica.

———–

Signa un vot per la independència

Aquesta campanya es basa en el dret fonamental de petició reconegut tant a l’article 29 de la Constitució espanyola, com a l’Estatut  i està regulat per la Llei Orgànica 4/2001. Aquest dret preveu el reconeixement de les persones naturals i jurídiques poder fer peticions sobre matèries d’interès col·lectiu o general.

Amb aquesta premissa l’ANC posa en marxa un mecanisme per recollir peticions individuals dirigides al Parlament que demanden, en primer lloc,

1) esgotar totes les vies per celebrar la consulta sobiranista, i en segon lloc,

2) “si això no fos possible, demanen als representants electes facin un pas més i declarin la independència de Catalunya”.

De fet, els responsables de la campanya admeten que aquesta via és un pla B ja que l’ANC la prepara, sense data de termini, per si

1) no se celebra la consulta per impediment espanyol

2) o bé perquè se celebra però Espanya no reconeix un resultat favorable a la independencia.

Cada signant omplirà i pagarà un euro per cada butlleta que lliurarà a l’ANC com a dipositària per tal que les presenti conjuntament davant el Parlament o a les institucions o tribunals internacionals que consideri pertinents.

—————

Pel que la campanya “De Catalunya al Món”, que busca internacionalitzar el procés es basarà en una operativa internacional

per tal d’explicar que

1) la independència de Catalunya és “històricament justa,

2) econòmicament viable,

3) políticament imprescindible,

4) culturalment necessària”.

Llibertat i Independència totals: Ni mitges tintes, ni quedar-nos als llims.

Fem-ho saber a tothom:

Llibertat i independència totals són l’objectiu primordial i irrenunciable dels catalans!

Parlant d’Europa o de qualsevulla entitat política imaginable amb la que Catalunya es pugui relacionar cal saber i fer saber que “La primera condició de la llibertat és la llibertat total que només comporta respectar la llibertat dels altres: D’ALLÀ ON ENTRIS N’HAS DE PODER SORTIR QUAN VULGUIS !” Per això, sols per aquest motiu jo sóc confederal, i per a molta més precisió confederal català, dels Països de parla catalana.

Anem amb compte, tan sols “creure”, referent a aquell esbós de pregunta pel referèndum d’autodeterminació, que va opinar de forma superficial aquella noia d’ERC que es diu Marta Rovira, ens pot deixar a mig camí de “voler” un futur col·lectiu democràtic i de progrés total!

Catalunya, els catalans hem de dir el que volem, no pas el que creiem, no fos cas que els nostres polítics en fessin cas omís com fan sempre. La Consulta o referèndum ha de ser la petició d’un mandat, si no és així no és altra cosa que una monumental enganyifa.

Per tant la pregunta ha de ser “vols que Catalunya sigui independent?” i la resposta ha de ser: “Sí o No”.

I respecte a l’anhel de Catalunya i dels catalans, al seu objectiu primordial: La llibertat i independència totals!

Sense dubtes, sense trampes, sense reduccions, oblidant totes les excuses del món …

Clar i català:

Llibertat i independència totals són l’objectiu primordial i irrenunciable dels catalans!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció

Llengua i ciutadania en el nou estat català independent

Si la llengua no és l’única oficial, la escolarització tampoc serà l’única! Desvetlem!

No enganyem a la gent i tampoc no ens deixem enganyar per nosaltres mateixos:

Em pregunto quan deixaran d’enganyar la gent en temes lingüístics i s’atreviran a dir tots els que s’estripen les vestidures per la sentència del TSJC d’ahir (polítics, tertulians, periodistes, sociòlegs, etc.) que l’única possibilitat de subsistència del català és tenint al darrera un Estat Català independent on la llengua catalana sigui l’única llengua oficial.

Josep Castany, Director de Catalunya Acció

———————–

La Constitució provisionaal de la Repúblicca Catalana redactada i aprobada a la ciutat de l’Havana el 1928 diu el següent:

Títol I – DEL RÈGIM POLÍTIC DE CATALUNYA

Article 1. El poble de Catalunya, en exercici del dret immanent que li correspon, de donar-se per voluntat pròpia i sense ingerències estranyes la seva organització política, es constitueix en Estat independent i sobirà, i adopta, com a forma de govern, la República tècnico-democràtica representativa.

Títol II – IDIOMA, BANDERA I ESCUT

Article 2. L’única llengua oficial, a Catalunya, és la catalana.

Article 3. La bandera oficial de la República Catalana és la històrica de les quatre barres rogesdamunt de fons groc; amb addició, en la part superior, d’un triangle blau i amb una estrella blanca de cinc puntes al centre.

Article 4. L’escut nacional de Catalunya és anàleg a la bandera anterior.

Títol III – DEL TERRITORI CATALÀ

Article 5. El territori de la República catalana s’entendrà constituït pel que formen en l’actualitat les anomenades «províncies» de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

Article 6. La capital de la República Catalana radicarà a Barcelona.

Article 7. Les actuals divisions provincials del territori de la República catalana, queden abolides; i en son lloc es restableixen les divisions naturals d’aplegament de municipis autònoms en comarques històriques de govern també autònom, que són les següents: Vall d’Aran, Ribagorça, Pallars, Conca de Tremp, Urgellet, Cerdanya, Vall de Ribes, Camprodon, Ripollès, la Muntanya, la Garrotxa, Empordà, la Selva, la Maresma, Pla de Barcelona, Llobregat, Penedès, Camp de Tarragona, Tortosa, Ribera de Segre, Ribera de Sió, la Segarra, Pla d’Urgell, la Noguera o Vall d’Àger, Conca de Meià, Pla de Lleida, les Garrigues, Priorat, Gandesa, Ribera de l’Ebre, Berguedà, Cardener, Lluçanès, Moianès, Pla de Bages, Igualada, Conca de Barberà, Vallès, Plana de Vic i el Gironès.

Títol IV – DELS CATALANS

Article 8. Són catalans:

  • A) Tots els nascuts en territori de Catalunya encara que de pares no catalans,per tal que en ella estiguin domiciliats.
  • B) Tots els qui, havent nascut a Catalunya, resideixin fora d’ella i estiguin inscrits voluntàriament com a tals.
  • C) Tots els qui, essent fills de pares catalans o de pare català o mare catalana, i havent nascut a fora de Catalunya, reclamin la ciutadania catalana en arribar a la majoria d’edat.
  • D) Els estrangers que hagin ajudat amb les armes o amb serveis insignes a obtenir la Independència o el progrés en qualsevol ordre de Catalunya.
  • E) Els estrangers majors d’edat establerts a Catalunya per espai de més de cinc anys, sempre que reclamin voluntàriament la nacionalitat catalana i sàpiguen parlar i escriure en català.

Article 9. Els catalans que en constituir-se la Independència de Catalunya es trobin a l’empara de ciutadanies estrangeres seran considerats des del primer moment amb tots els drets de la ciutadania catalana, i podran acollir-se als beneficis d’aquesta en l’oportunitat que els convingui.

Article 10. La ciutadania catalana es perd:

  • A) Per renúncia voluntària.
  • B) Per conspirar o atemptar contra la independència de Catalunya.
  • C) Per sentència que imposi pena infamant, mentre no s’obtingui rehabilitació conforme a llei.

—————————–

i segueix al llarg de només setze folis. Caldrà que la tinguem present a partir d’ara.

Si la llengua catalana no esdevé única oficial, no passarà gaire temps abans de que l’ensenyament en català o immersió lingüística caigui per la pressió dels espanyolistes i les seves argúcies legals, ajudats per Espanya i sobretot ajudats pels catalans, Mas i Junqueras inclosos, que no volen entendre que dues llengües no poden conviure en règim de cooficialitat, i menys quan una és molt valenta demogràficament com la castellana i l’altra és més dèbil en aquest sentit com ho és el català.

Per tant, legitimament i per sentit de supervivència de la llengua catalana i de la nació que en depèn i la sustenta, com sàbiament dictamina la Constitució provisional del 1928 en el seu article número 2:

“Article 2. L’única llengua oficial, a Catalunya, és la catalana”

Els ponents d’aquella constitució ben nostra van ser molt més clarividents que certes elits autonomistes d’encara no fa gaire i els seus corifeus mediàtics actuals.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció

membre del BIC, ANC, SI, MxI.

“Catalunya i el seu procés ja són tema de conversa als Estats Units”

Converses americanes

Xavier Trias va visitar la redacció del New York Times. Xavier Trias va visitar la redacció del New York Times. SHANNON STAPLETON / REUTERS

En el seu viatge als Estats Units, l’alcalde Xavier Trias ha pogut comprovar que Barcelona és desitjada i Catalunya ja és coneguda.

Pels americans, Barcelona equival a qualitat de vida, feta a base de clima, cuina, arquitectura i futbol. Com una mena de Rio però segura i europea. I l’Ajuntament, mentre reforça la imatge regalant samarretes de Messi i llibres d’El Celler de Can Roca, intenta crear-li una segona marca de ciutat tecnològica a l’ombra del congrés de telefonia mòbil, que la converteixi en destinació d’inversions i no només de turistes.

“A vegades, el problema de Barcelona és, precisament, que s’hi viu molt bé, i ens falta ambició”, reflexionava Pau Sabrià, fundador de l’Olapic. “Tenim educació i talent, però ens ho hem de creure i crear productes amb mentalitat global”.

Aquests dies, a Barcelona se li han obert totes les portes, des del despatx de David Rockefeller -amb els seus quadres de Cézanne i gràcies a les relacions de Leopoldo Rodés– fins als creadors de WhatsApp, Brian Acton i Jan Koum, a la seva sala diàfana de Mountain View, sense logos a la façana, un quartet per a les bicis i en pantalons i xancletes, que és l’uniforme de la Califòrnia emprenedora i milionària de mitjana edat.

Michael Bloomberg, l’alcalde de Nova York i setè home més ric del món, va interessar-se pel “problema de la separació”, si tothom era bilingüe i la influència en el procés de la crisi de l’economia i de la Corona espanyola.

Catalunya i el seu procés ja són tema de conversa als Estats Units, amb una barreja d’interès i reserva. Per això Trias va estar acompanyat . A San Francisco, cònsol d’Espanya. A Los Angeles, cònsol; a Washington, cap de premsa de l’ambaixada; a Nova York, cònsol. Tothom amb l’orella dreta.

Al New York Times , gairebé tota la trobada a porta tancada de Trias amb l’equip editorial va anar de la “qüestió de la secessió”. Aquí hi havia punt de vista: Espanya va fer un esforç per descentralitzar-se el 1978 i les províncies ho han tornat amb corrupció. I Catalunya s’ha cansat de ser l’Alemanya d’Espanya.

La delegació barcelonina va precisar que Catalunya contribueix a Espanya molt més que Alemanya a Europa, que Madrid ha trencat el pacte constitucional (era el mateix dia de la llei Wert) i que l’última moda era referir-se als catalans com a nazis. I, finalment, una pregunta de Trias: “Mirin-me. Vostès creuen que tinc aspecte de revolucionari?”

De tornada a casa, llegia en el World Affairs un article sobre el procés a Escòcia i les seves conseqüències econòmiques i militars, que comença amb allò del minut 17 i 14 al Camp Nou i subratlla que Londres accepta una consulta que Madrid rebutja. Al taxi de Washington, en la conversa que va començar pel “Quin idioma parlen?”, el conductor va explicar que quan hi pugen clients espanyols i els pregunta per Catalunya li contesten que no en faci cas, que són una molèstia.

Som al mapa i, com diu un amic, ara toca passar de la indiferència a la comprensió, travessant pel desert de la incomprensió.

DEMOCRATITZACIÓ ORGÀNICA INVOLUCIONISTA

El Sr. Santiago Espot, president de la plataforma independentista Catalunya Acció, tot sol, es va enfrontar contra els falsos institucionalistes d’aquesta “Delenda est Hispania”. Va ser aquest passat diumenge 19 de maig al programa “La marimorena” de 13TV, aproximadament a les 23h.

L’evidència denota una clara imatge molt poc dialogant, ja que l’interrompien mentre que ell sempre va respectar el torn contrari. Els demés integrants del debat van demostrar un clar desconeixement dels drets mes bàsics i democràtics, cosa que no ens ha de sorprendre, ja que segons ells “la Constitución y la ley están por encima de todo”. Per sobre de tot això, hi ha la voluntat popular expressada democràticament, però en aquest cas, la “democràtica” Constitució espanyola (que jo no vaig votar i ho podia haver fet), no contempla poder exercir el dret a l’autodeterminació.

Per tant : a la península de “las Españas” no hi va haver ruptura democràtica en el procés de la mal anomenada transició democràtica, i ens varen muntar una obra teatral que s’anomenava monarquia parlamentaria. També una constitució a la mida dels de sempre, dins d’aquest bipartidisme polític Espanyol  “garantes de la sagrada e indisoluble unidad de España” unitat cal recordar-los no precisament per vies democràtiques , si no, per la força de les armes.

Compatriota i company Santiago Espot necessitem valents com vos. El fet de plantar cara als involucionistes mes rancis de la Espanya profunda, als colonitzadors que nomes coneixen un llenguatge, el de la manipulació popular i la mentida. en definitiva el llenguatge de la santa inquisició i el ” por cojones”. nomes ens deixen dos camins: O estem em ells o estem contra ells.
 
Un filòsof del que ara no enrecordo el nom va dir: Dins dels 
Paràmetres de  intel·ligència respectuosa i democràtica, Espanya metafísicament parlant es un cas impossible.

La vostra valentia us honra Sr. Espot i ja sabeu que teniu un compatriota al vostre costat per el que calgui.

VISCA CATALUNYA INDEPENDENT.

Joaquim Pugnau Vidal
(Membre fundador de Catalunya Acció) 

Podeu veure el programa de ahir al enllaç seguent:

https://youtu.be/qj3BYzuiC6E

EL DEBAT DE SANTIAGO ESPOT a 13 TV. aquest diumenge a les 10 de la nit

EL DEBAT DE SANTIAGO ESPOT A 13 TV

S’emetrà aquest proper diumenge dia 19 a partir de les 22h, al mateix canal.

Santiago Espot, President de la plataforma independentista Catalunya Acció estarà de nou tot sol contra la BRUNETE MEDIÀTICA ESPAÑOLA, involucionista, latifundista, colonitzadora, contra la trampa de la Constitució espanyola i contra la mal anomenada transició democràtica.

Santiago Espot, president de la plataforma independentista Catalunya Acció, una vegada més tot sol contra tots els de sempre.

Joaquim Pugnau Vidal.

——————————————————————————————————

Des de fa 500 anys els catalans hem estat uns imbècils.
Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils.

Joan Sales.

————–

ibc | dissabte, 18 de maig de 2013 | 03:52h

[Dedicat a Joan Coromines.]

Ara que denigren la llengua amb la infame denominació de LAPAO.
Ara que prohibeixen el nom del País Valencià.
Ara que la República francesa continua sense ratificar l’escarransida Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
Ara que volen expulsar el català de la vida pública de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.
Ara que tants independentistes del Principat desconeixen, obliden o menyspreen la resta de la nació.

Ara cal recordar què deien el 1934 els grans intel·lectuals d’aquest mateix Principat: afirmaven que era un error, fruit de l’afebliment de la consciència nacional, de limitar la nació al territori de la Generalitat de Catalunya, atès que això era reduir-la a una sola de les regions que la integren. I hi afegien exactament el següent:

La nostra Pàtria, per a nosaltres, és el territori on es parla la llengua catalana. Comprèn, doncs, de les Corberes a l’Horta d’Oriola i de les comarques orientals d’Aragó a la Mediterrània. Composta de quatre grans regions –Principat, València, Balears i Rosselló– cadascuna amb interessants característiques pròpies, cal observar en tots els ordres llur personalitat, que ens dóna una tan gran riquesa d’aspectes. No existeix cap perill –ni cap desig– d’absorció d’una regió per les altres. Fóra contradictori a la tradició històrica i a l’esperit liberal del nostre poble. Respectuosos amb aquesta diversitat, ens cal, també, adquirir plena consciència de la nostra unitat i enfortir-la convenientment, sobretot en l’aspecte cultural. Unitat no vol dir pas submissió d’uns a altres ni uniformació externa; unitat vol dir creació d’uns ideals comuns i la joia de posseir una cultura que tots anomenem nostra. Allà on aquesta unitat ha de manifestar-se amb més energia és davant els altres països; en el contrast entre nacional i estranger és on més hem d’enfortir el sentiment de pàtria, per damunt de les diferències regionals. I no exposem, amb aquestes paraules, cap teoria nova; elles responen a la concepció tradicional i ortodoxa del catalanisme conscient. Això no significa, és clar, que vulguem tancar el pas a cap aspecte possible d’expansió catalana que es pogués plantejar oportunament i que fos viable.

Entre els qui signaren això hi havia Pompeu Fabra -el primer-, Ramon Aramon i Serra, Josep Maria de Casacuberta, Pere Coromines, Joan Coromines, Jaume Massó-Torrents, Lluís Nicolau d’Olwer, Antoni Rovira i Virgili, Jordi Rubió i Pau Vila.

El món visualitza Espanya amb el cul a l’aire per l’apologia de la “División Azul”, el no haver jutjat el feixisme i el cas Ziani.

smolins9 | esborrar | divendres, 26 d’abril de 2013 | 22:00h

Els federalistes són les llàgrimes de cocodril de “la morta”

De cap manera federar-nos amb “la morta” !

———-

Català! No et federis mai ni amb Espanya, ni amb els espanyols, ni amb les seves comunitats, ni amb els seus governs.

No ho facis perquè seria el certificat de defunció definitiu de tota la nostra nació i aleshores Catalunya emmudiria per sempre!

….

Català, no escoltis mai la veu dels federalistes, són espanyolistes disfressats que veuen com s’acosta la seva decadència i s’adonen que ja perden la víctima que tans els ha engreixat, no els escoltis, no te’ls creguis! perquè són com serps enganyoses que sols et volen per xuclar-te la sang, robar-te les teves coses, deixar-te sense la saba de la vida i de la llibertat del teu Poble, la saba de la vida i de la llibertat de la teva nació, tot plegat només per ressucitar “la morta” que ja Joan Maragall va desenmascarar!

La “morta” ha robat i ferit de mort molts pobles d’Europa, d’Àsia i de Sud-Amèrica! Milions d’humans han patit la seva violència física i mental. Tot el que han robat s’ho han dilapidat … muntanyes d’or i plata robades, perdudes i malversades, rius de sang vessats, vides segades, llengües minoritzades, la ruïna més vergonyosa de la història perpetrada contra molts i d’una manera molt més cruenta contra els sudamericans a qui hipòcritament els anomenen “hermanos”.

Catalans no deixem de cap manera, ara que podem marxar-ne. no deixem que Catalunya caigui definitivament sota els seus tentacles, sota els tentacles de “la morta”. Ara que ja no poden usar la violència física més terrible que tantes vegades han exercitat, ara que tenen les mans lligades pels decrets europeus i estant supeditats a les ordres de la OTAN … ara, no escoltem per res als federalistes! Personatges enganyosos disfressats d’una aparent bondat que ja ningú s’ho creu ni s’ho empassa.

Salvador Molins, BIC-CA