#DUI __ Anàlisi dels trets de ruptura que cal potenciar: Fornas enfront dels interessats o porucs.

La feina i el compromís dels indpendentistes durs o beligerants:
(punts subratllats i numerats extrets del post de jrenyer)

8 – Certament, que una estratègia de ruptura democràtica amb l’ordre establert sigui adoptada institucionalment no passa pel fet incert que Solidaritat ressuciti electoralment sinó per una mobilització cívica i política sostinguda en aqueixa direcció, però fets com la remoció de Jordi Fornas van en detriment d’aqueixa eventualitat.

4 … rau en la línia estratègica de l’encarament frontal del conflicte polític i jurídic amb l’ordre estatal i autonòmic

5 – és una estratègia que la majoria social favorable a la independència no vol assumir.   (o els seus representants, inclosos de l’ANC i de l’AMI ignoren o es deixen dur per la mandra i el fals esperit d’oasi català)

7 – La declaració unilateral d’independència (menyspreada fins fa poc amb el malnom d’independentisme exprés)  no es una idea exclusiva de SI, però aqueixa era l’única candidatura que la incloïa al programa electoral i encara hores d’ara ni CIU, ni ERC, ni la CUP continuen sense estar-hi disposats.

(però tots ells, Ciu, ERC i Cup, àdhuc ANC i AMI, n’han parlat com si de veritat la tinguéssin en cartera … pur teatre electoral o tou seguidisme de les pseudocontrolades ANC i AMI, però pseudocontrolades!)

————————————————–

Extret del blog d’en Jaume Renyer:

jrenyer | Amb … | dissabte, 30 de març de 2013 | 19:33h

Avui, Jordi Fornas alcalde Gallifa per Solidaritat Catalana per la Independencia, ha estat destituit del carrec mitjancant una mocio de censura presentada pels regidors de CIU. Un fet significatiu mes enlla de la vida politica local d’un municipi de dos-cents habitants.

Jordi Fornas era l’unic alcalde de SI, un partit avui extraparlamentari, però havia estat capaç d’assolir notorietat arran de dugues actuacions ben concretes: proposar -i fer aprovar- a l’Associació de Municipis per la Independència la desobediència fiscal a l’Administració estatal i col.locar a la façana de l’ajuntament una bandera espanyola de petit format atenent als requeriments de la Delegada del Gobierno a Catalunya.

1Unes actuacions congruents amb els anhels independentistes que hom pressuposa majoritaris al nostre país però que incomoden a qui no estan disposats a passar de la retòrica a la practica i que troben inconvenients aqueixa mena de comportaments.

Significativament, els regidors de CIU que han guanyat la moció de censura han fonamentat el seu capteniment no pas amb causes lligades a la gestió municipal sinó en

2la projecció nacional de Jordi Fornas, modesta al cap i a la fi, però insuportable no solament als ulls dels nacionalistes espanyols. Casualment, vaig veure a Intereconomia l’entrevista que li van fer fa unes setmanes i em va sorprendre agradablement (no conec en persona a Jordi Fornas) la fermesa amb la que responia les invectives del seu interlocutor, amb una convicció gens habitual entre els polítics nostrats inclús els que passen per sobiranistes.

3 – No es pot deslligar l’episodi de Gallifa de la virulenta animadversio que l’existència mateixa de Solidaritat desperta entre les forces mediàtiques i polítiques hegemòniques,

fins i tot ara que SI ha estat descavalcada de la condició de partit amb representació parlamentaria. Per exemple, avui mateix

3a – Quico Salles tracta Jordi Fornas de friki a Nacio Digital i

3b – Pere Cardus el fustiga tot entrevistant-lo a Vilaweb,

3c – mitjans que es guarden prou de tocar la cresta als molts politicastres autoctons que s’omplen la boca de patriotisme i dignitat.

4 – Aqueix tractament mediàtic despietat i el sectarisme dels rivals electorals no es justifica pels errors i les mancances dels líders de SI sinó que rau en la línia estratègica que infructuosament hem maldat per fer prosperar:

L’encarament frontal del conflicte polític i jurídic amb l’ordre estatal i autonòmic

5 – és una estratègia que la majoria social favorable a la independència no vol assumir.   (o els seus representants, inclosos de l’ANC i de l’AMI ignoren o es deixen dur per la mandra i el fals esperit d’oasi català)

6 – La impotència electoral de la candidatura encapçalada per Alfons López Tena i Uriel Bertran és un símptoma de la feblesa del projecte independentista, confiat als mateixos partits, mètodes i lideratges que infructuosament han provat de

6a – reformar l’Estatut,

6b – aprovar un pacte fiscal amb l’Estat

6c – i ara acordar una consulta pel 2014 amb el govern de Madrid.

7 – La declaració unilateral d’independència (menyspreada fins fa poc amb el malnom d’independentisme exprés)  no es una idea exclusiva de SI, però aqueixa era l’única candidatura que la incloïa al programa electoral i encara hores d’ara ni CIU, ni ERC, ni la CUP continuen sense estar-hi disposats.

(però tots ells, Ciu, ERC i Cup, n’han parlat com si de veritat la tinguéssin en cartera … pur teatre electoral!)

8 – Certament, que una estratègia de ruptura democràtica amb l’ordre establert sigui adoptada institucionalment no passa pel fet incert que Solidaritat ressuciti electoralment sinó per una mobilització cívica i política sostinguda en aqueixa direcció, però fets com la remoció de Jordi Fornas van en detriment d’aqueixa eventualitat.


Subratllat, particions i alguns comentaris en cursiva fets
per Salvador Molins, membre de Catalunya Acció com també ho són Jordi Fornas i Àngel Acero, ara ambdós regidors, l’un de Gallifa i l’altre d’Arenys de Mar, ambós han plantat cara directe amb i contra la “Virreina del Gobierno de España” sobre la colònia catalana.







El Cantinflas, la INDEPENDÈNCIA i la economia catalana.

Treballem per la Economia i sobretot per a la INDEPENDÈNCIA. Saltem les traves que ens imposem i ens imposen. Sense la independència els catalans esdevenim un poble dèbil i coix.

Independència és economia, mentre haguem de pidolar per pagar les nómines i les taxes al “Gobierno de España”, mentre la nostre producció depengui tant del mercat español i del cada dia mes esquifit mercat català, no tindrem cap mena de llibertat per fer les coses ben fetes. Responsabilitat sense llibertat no és posible, ens sentim innivits per manca de llibertat, no és culpa nostra? si ens resignem sí que és culpa nostra.

Tenim el mercat del món obert, Catalunya pot tenir bon prestigi, Barcelona ja el té, doncs anem a cercar feina lluny de casa, no només marxant-ne que també si no hi ha cap més remei, el mercat domèstic no s’acaba a Puigcerdà, però s’acabarà a Amposta, ara arriba més enllà del cercle Polar Artic, a Russia, al Mitjà Orient, portem feina a casa! si tenim feina tot és possible si no serem esclaus com sempre.

A l’estranger ja es diu que Espanya serà la propera Xipre. Blandim el nostre nom, tenim llengua, bandera, himne i sobretot molt bona gent fora de Catalunya, no ens cal la independència per ser independents, ja la tindrem la independència estatal, fem economia per poder-la assolir.

Si hi ha feina hi pot haver sanitat, educació, futur, cultura, llibertat, justícia, sense feina hi ha misèria. ¿Volem una espanyeta?

No esperem estar més dèbils, cooperem per expansionar la nostra activitat on sigui possible, no siguem tant egoistament individualistes, COOPEREM!

Es diu que en una cooperativa treballen quatre cents morts per a quatre vius, ¿no és més gran la proporció entre polítics i el gran capital contra els treballadors i empresaris? PROCUREM QUE ELS MORTS NO SIGUIN TANT MORTS I ELS VIUS NO SIGUIN TANT VIUS, com diu el Cantinflas en una de les seves pel·lícules amb inspiració dels catalans republicans refugiats a Mèxic.

“EN CADA CASA HAY UN VIEJO Y UN BURRO Y LO QUE HAY QUE PROCURAR ES QUE EL BURRO NO SEA TAN VIEJO Y EL VIEJO NO SEA TAN BURRO”. Espabilar-nos no és queixar-nos i justificar-nos, escoltem els vells però no siguem vells ni rucs.

francesc borras

Fotografia del genial Cantinflas (humil en extrem però llest i valent també fins a l’extrem)  molt relacionat amb el Charlot. Dos genis del segle XX.

La Independència és el valor primordial de tota Nació. Som-hi !!!

SI GUANYA CiU A GALLIFA GUANYA LLANOS DE LUNA.

TOTS A GALLIFA EL 30 DE MARÇ A LES 11,30H. AL COSTAT DE JORDI FORNAS


Catalans independentistes!
Aturem la guerra bruta catalana que ataca el batlle de Gallifa!

Volen decapitar l’independentisme combatiu però no se’n sortiran!

Indicis de Nacional Catolicisme en el discurs dels que volen decapitar la força de representativitat institucional de Jordi Fornas que ostenta com actual batlle electe de Gallifa.

Fornas ha esdevingut en pocs dies una icona lluminosa de l’Independentisme combatiu conscient de que l´únic camí per assolir la nostra Independència no passa per cap pacte amb Madrid sinó, molt al contrari, amb la natural i necessària ruptura amb el maltractador que et vol sotmetre i destruir.

No en tenen prou, aquests sicaris de no sabem ben bé qui, si de Ciu o de la Virreina Llanos de Luna o de la ignorància més supina que no entén altra cosa que d’autoodi i enveja i no veu un pam més enllà del nas.

No entenen aquesta gent el valor veritable de la Nació que dona sentit i plenitud a Gallifa.

Tots sabem del valor de dignitat, lucidesa i fermesa que de sempre ha demostrat el compatriota i defensor dels Drets i Constitucions de la nostra terra catalana Mossèn Dalmau, que també té al seu càrrec la parròquia de Gallifa; doncs bé, també Mossèn Dalmau és objectiu a batre i desprestigiar per aquesta gent que no poden veure els homes bons i valents que defensen Catalunya a totes!

En definitiva un atac barroer i brut contra l’independentisme sota les excuses de democràcia, poca dedicació en el càrrec del batlle Fornas i raons eclesiàstiques que diuen molt dels que les esgrimeixen però en realitat no se les creuen … pur nacional catolicisme que tanta pudor fa d’espanyolisme.

De nou i una altra vegada, l’enveja i l’odi amagats en formes suaus en el fer i en el subconscient dels que mai han volgut ni voldran la llibertat de Catalunya.

Catalans independentistes obrim els ulls i no deixem que se surtin una altra vegada amb la seva, aturem-los abans que no arribin a Almansa, protestem amb dignitat i decisió: Tots els que puguem hauríem d’anar el dia de la Moció de Censura a Gallifa … a veure si els hi cau la cara de vergonya!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre del BIC, de SI, de l’ANC i del MxI.

Cal descobrir la força de l’ideal de la nostra plenitud nacional!

Jordi Fornas ja ha guanyat! Passi el que passi el 30 de març!

Jordi Fornas, batlle de Gallifa, ha vençut les nostres dificultats, vull dir aquella misèria catalana que sembla que traspuem.

Ara, els ignorants de la pàtria -“perdoneu-los que no saben el que es fan!”- l’acusen de fer malament certes coses i per això “?” el volen destituir.

Potser si que Fornas, home valent i encertat en la defensa de la nostra independència -la independència que és el primer valor de tota nació digna!-, potser si que Fornas no és perfecte en les seves tasques de batlle que pel tamany i la demografia de Gallifa no poden ser massa complexes. Jo crec que qui fa un cove fa un paner i un cistell si convé i ho dic en positiu: qui sap plantar cara a la “de los llanos de la lluna” també sap plantar cara als problemes del dia a dia. Però bé, el que de veritat importa aquí és la determinació per portar Catalunya a la seva plenitud nacional que té en Fornas.

No vull defensar-lo ara del que se l’acusa perquè és mil vegades més bo el que ha fet de bé en favor de  l’independentisme en aquests darrers dies.

Jordi Fornas ha vençut! Jordi Fornas, quan ha estat dalt de tot: batlle escollit democràticament pel poble, ha donat la cara i ha posat tota la intel·ligència de que és capaç i em consta també de la seva absoluta fermesa -ens explicava “em vaig plantar! volien que retirés la ponència i m’hi vaig negar!”

Jordi Fornas ha vençut la serp dels set caps, aquella que vol engolir-se tota la nostra nació i pàtria! però la verge amb corona d’estels al cap li trepitjarà el coll amb el seu peu nu.

Els grans homes, els millors homes, els més intel·ligents i compromesos ho donen tot pel seu poble quan són a dalt de tot! “No hi ha amor més gran del qui dona la vida pels seus amics!”

Els grans homes, els grans catalans, han tingut la lucidesa de voler Catalunya lliure i plena, mai sotmesa i s’han mogut en aquesta direcció: Macià, Pau Casals, Xirinachs, Laporta, Broggi, Doctor Domènech i Fornas en són icones, algunes encara vivents.

Laporta pot haver fet coses malament, però ningú li pot negar la gran dignitat, de sempre, d’haver volgut Catalunya Lliure i d’haver fet tot el possible des de la seva posició privilegiada de President del Barça. Jo li tinc, per això, una gran admiració i un absolut respecte.

Jordi Fornas, passi el que passi el dia 30 de març, ja ha vençut! sobretot perquè ha demostrat com s’ha de fer les coses, quina voluntat s’hi ha de posar.

Seria molt bo i desitjable que tan Mas com Junqueras, tan la Forcadell com el Vila d’Abadal, prenguessin nota del seu exemple i es disposessin a batre l’enemic amb una mica més de ràbia, força. convenciment i determinació!” molta determinació! i no tanta ploriqueria!

Diguem-los als espanyols i als seus representants polítics: Marxem! marxem del vostre estat, confiteu-vos-el … comporteu-vos! Catalunya és nació i per res depén de vosaltres ni us ha de demanar cap favor!

Tota altra paraula que no siguin aquestes és pur mesellisme i claudicació!  i els catalans ja n’estem farts!

P R O U !!!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció

Fotografia: El Doctor Domènech dient el seu discurs !”Diguem Prou!!” de la Manifestació Independentista del 9 de juliol del 2011 a Barcelona.
Discurs que reprodueixo tot seguit …

Carta de Jordi Fornas, batlle de Gallifa als seus conciutadans

Amics, tal com em vaig comprometre ahir, aquí teniu l’última carta que he adreçat als ciutadans de Gallifa. Ús aviso que és una mica llarga, però hi havia moltes coses a dir.

Benvolguts conciutadans,

Amb tota probabilitat aquesta és la meva darrera comunicació com a Batlle del nostre poble, com ja deveu saber el proper dissabte es celebrarà el Ple de moció de censura.
Haig de manifestar el meu total desacord amb la situació que ara es planteja, vaig ser escollit a les urnes, després d’haver estat, juntament amb el meu company de candidatura en Joan Font, els més votats a les eleccions.
Per tant, aquest canvi de Govern es produeix per causes alienes a la voluntat popular que veu expressar en el seu moment i cal dir que és degut a maniobres que s’han produït posteriorment, aprofi-tant una llei electoral mal feta.

A l’Estat espanyol hi ha moltes lleis mal fetes i aquesta n’ és una altra, també per això ens cal un Estat propi, per tenir lleis justes i adequades a les nostres necessitats socials i al nostre profund concepte de la democràcia, que tenim gravat a l’ adn cultural.
L’actuació del nostre tercer candidat, l’ex-regidor Gil, ha estat l’exemple de la deslleialtat més absoluta, a traït els votants i de retruc, ha traït Catalunya.
El que es postula com a nou alcalde, el sr. Mateu C. De Sobregrau, també ha donat un pobre exemple, va manifestar en el darrer Ple ordinari que no alteraria el mandat resultant del que va emanar de les urnes, i no ha trigat ni tres mesos a faltar a la seva paraula.

Els motius que els regidors signants de la moció exposen, són molt discutibles.
Començaré pel final del seu escrit: aquí en cap cas hi ha hagut cap doble mesura a l’hora d’actuar ni cap favoritisme. Teníem molt clar que governaríem per a tothom i ho hem mantingut fins al final.
Encara menys, cap instrumentalització ni revenja en vers ningú.
Els signants s’atreveixen a fer aquestes afirmacions tant greus i repugnants, sense aportar cap més explicació, és a dir gratuïtament.

Sobre les intromissions de l’Església Catòlica… no entenem a que es refereixen. És cert que fa just una setmana vem signar un conveni amb el Bisbat de Vic per tal de poder restaurar l’ermita del Grau, que com sabeu està en estat ruïnós i considerem que és un patrimoni del nostre poble, però cal aclarir que l’acord ha estat difícil i les negociacions molt llargues (més d’un any), perquè volíem que els interessos del poble de Gallifa quedessin molt per sobre dels del Bisbat i per tant queda desmentit que aquí governi el Vicari General.

Sobre l’abandonament de les meves funcions per dedicar-me a la política nacional, altre cop els signants s’han intentat justificar mancant a la veritat i a la realitat.
Això es posa encara més en evidència quan diuen que han estat “condescendents”. El diàleg, que generosament vem oferir a la oposició des del primer dia i hem mantingut fins al final, ha estat correspost amb deslleialtat institucional en la majoria dels casos.

Arribem al punt de “enrocaments en política nacional” (enrocs, en correcte català).
En cap cas m’he enrocat, sinó que he pres iniciatives innovadores i trencadores que han significat un revulsiu per al moviment independentista i han posat en evidència l’ immobilisme i la manca de compromís amb el país del mateix Govern de la Generalitat.
Només en citaré dues, la sobirania fiscal i la moció que per unanimitat em va aprovar l’ AMI a la darrera assemblea general de Vilanova i La Geltrú el passat 15 de febrer.
De tot això ja us en vaig donar explicació en el meu anterior comunicat.
Aquí, i en algunes “coincidències” més, que resulten massa llargues d’explicar ara, és on hi ha clars indicis que la moció de censura ha estat demanada per instàncies que superen el marc dels de CiU de Gallifa, que s’han convertit en mers actors secundaris i la falsedat de les motivacions que han exposat els regidors de CiU els delata.

Això, tampoc exculpa la manca de paraula del sr. De Sobregrau, perquè un polític ha de tenir el coratge de posar els propis principis i conviccions per davant de tot i mai en contra de la ètica i la democràcia.
Així doncs, queda clar que defensem una ètica política i uns principis diferents.

No podrem acabar el nostre projecte de millores per al poble de Gallifa, perquè ens fan fora, de manera legal, però poc democràtica i menys ètica, però tot i això i perquè ens vem posar a treballar des del primer dia i no hem parat fins a l’últim, podem fer ara un breu llistat del que hem fet durant aquests, encara no, dos anys.
No entrarem en molts detalls perquè durant aquest temps ja ho hem anat explicant a bastament, però vem començar posant en marxa l’estació depuradora (que com sabeu tenia 30 anys i no havia funcionat mai) i vem refer 300 metres de clavegueram per evitar que la brutícia anés pel riu i en algun cas pel carrer. Ara, tenim un riu net.
Hem canviat les bombetes dels fanals i la potència dels comptadors per tenir una llum més suau, baixar el consum energètic i fer funcionar tot l’enllumenat públic.
Hem instal•lat línies de fanals clàssics al camí del racó i al de la bassa de la rectoria que abans eren perillosament foscos.
Hem canviat molts dels antics fanals alts per fanals clàssics, molt més agradables i de més fàcil manteniment, tot reordenant-ne alguns.
Hem instal•lat llums del tipus “led” per il·luminar l’església del poble amb molt baix consum.
Hem retornat els impostos abusius que alguns veïns havien hagut d’avançar per a obres faraòniques previstes al seu carrer, obligant-los a empenyorar casa seva.
Hem revisat el cadastre perquè cadascú pagui en funció del que té sense privilegis de cap mena.
Hem revisat els rebuts d’escombraries per fer quadrar els números d’aquest servei.
Hem arreglat una habitació confortable perquè les nostres àvies s’hi puguin reunir quan desitgin i hem millorat les instal·lacions del camp de futbol perquè els nostres joves en puguin gaudir.
També hem netejat la riera de l’espessa vegetació, per tal de poder-hi passejar.
Hem complert la nostra promesa d’actuar amb transparència i per tant hem donat explicacions de tot el que hem fet, tant en els butlletins municipals, com en les cartes i comunicats i a través de la nova pàgina web, constantment actualitzada.
Per acabar, hem ampliat les dependències municipals amb unes noves oficines, ben equipades i amb molta lluminositat que ens permetran disposar de una sala polivalent per a usos populars, amb el futbolí i el billar i una nova sala de Plens que s’ubica on abans hi havia les oficines. Una obra que hem pogut finalitzar just aquesta mateixa setmana, tot donant una nova capa de pintura a l’edifici de la casa de la vila.

Teníem molts més projectes, els més importants ja estan a punt i el nou govern, si vol, els podrà realitzar. Consisteixen principalment en la pavimentació i canvi de fanals (sense cost per als veïns) de la majoria dels carrers que encara són de terra i inclouen la restauració del pont de Can Carner.
Esperem que els realitzin amb la mateixa cura que ho hauríem fet nosaltres.
També teníem previst de pavimentar, en els trams més difícils, els camins principals que travessen el terme de nord a sud, construint el pas necessari per creuar el riu i d’aquesta manera tenir una alternativa raonable per poder anar a Castellterçol o a Caldes per una ruta a través dels boscos i sense necessitat d’un vehicle 4×4.
Volíem donar solució als contenciosos que encara hi ha pendents referents al Planejament Urbanístic i ja teníem principis d’acord en tots els casos, però són processos llargs i, en quedar escapçada la legislatura, no ho podem dur a port.

Amb tot això, i altres coses del dia a dia que no es reflecteixen aquí, em sembla que queda clar que l’acusació de que aquest alcalde descuida la gestió municipal queda en evidència.
A més de tot l’exposa’t, encara he tingut temps de dedicar prou atenció a la política nacional, amb les iniciatives i els resultats que també ús he explicat ara i abans.
Considero que la tasca d’un polític, no s’acaba amb la gestió de la millora general, sinó que també passa per la política, ja sigui en clau social com nacional i cap polític que s’estimi el país i la seva gent, pot quedar indiferent davant del procés d’alliberament nacional que estem vivint, o pensar que no li pertoca a ell.

Això no és una gestoria és un ajuntament i per tant, hem fet gestió i política, cosa que sembla que no ha agradat a tothom, però ja és prou sabut que no es pot acontentar tothom i que sempre hi haurà qui no vulgui veure la realitat per molt evident que sigui.
Vull reiterar i deixar ben clar que hem governat per a tots, sense mirar si eren o no afins o votants nostres, rebent personalment a qualsevol que tingués una queixa o una demanda per exposar-nos, contestant totes les cartes que ens han arribat, incloses les dels que no son veïns del poble, mirant de resoldre els problemes dels ciutadans, en cas de poder-ho fer, i tractant a tothom amb el màxim respecte.

Ens fan fora injustament, i d’una forma i manera mai vista abans al nostre poble, però ens en anem amb la convicció de que deixem enrere una feina ben feta, amb la que queda per fer ja a punt per ser duta a terme i havent fet un servei al país.
Només dir-vos que ha estat un privilegi dirigir l’ajuntament i representar-vos arreu on he anat en nom vostre, cosa que he procurat fer de la manera més digna que he sabut.

Una salutació molt cordial per a tots i fins sempre!

Jordi Fornas
Batlle de Gallifa
Gallifa, 28 de març del 2013

Esperem la gran decisió: Tancament de Caixes i Declaració de la decisió per la Independència

Esperem la gran decisió:

1 – La Consulta només és una eina, no és una objectiu.

2 – El dret a decidir com diu aquest substantiu és un dret bàsic i alienable, no cal demanar permís per exercir-lo.

3 – L’únic objectiu vàlid, eficaç i absolutament necessari és la INDEPENDÈNCIA.

4 – Mas i Junqueras han de deixar de fer el ruc i decidir-se per l’objectiu, l’únic objectiu vàlid, i ho han de fer de pressa perquè l’economia de la Generalitat està arribant al final, al colapse!

5 – Espanya sempre farà escarafalls, sigui per una merda de pacte fiscal o sigui per la decissió grossa final d’encarar Catalunya vers la seva independència.

6 – El que està fent ara Espanya i el seu govern, el tema del dèficit i endarrerir les apartacions que deu a la Generalitat equival al mateix “no” explícit de Rajoy a Mas en el tema de la negociació del Pacte Fiscal … és exactament igual!

7 – Preguntes que cal fer:

             a – Que esperen a decidir-se Mas i Junqueras?

             b – Quina és la seva consciència veritable del nostre país i dels seus    inalienables drets?

             c – Serà veritat que no valen per a la Independència?

8 – Seria bo que els responsables de la “GRAN DECISIÓ” que ens cal urgentment recordessin que Catalunya va néixer com a ens independent quan els Francs no van complir els seus compromisos!

9 – Preparem-nos i fem el pas que ja n’es l’hora!

10 – Mas i Junqueras … moveu fitxa!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre del MxI

———————

#dissabte_sant_tots_a_Gallifa

DISSABTE SANT AL MATÍ: TOTS A GALLIFA.

Sols amb la fermesa i determinació de Jordi Fornas podrem assolir la Independència. Fem-li costat. Que després de ser expulsat com a batlle no perdi els ànims per continuar la seva lluita: “volien que retirés la ponència de l’AMI però m’hi vaig negar! -paraules i actitud de fermesa de Jordi Fornas, encara actual batlle de Gallifa-

Pelegrinatge independentista a Gallifa
Tots a Gallifa!
Dissabte Sant, dia 30 de març del 2013, al matí!
#dissabte_sant_tots_a_Gallifa

Esperem la Gran Decisió: Necessitem urgentment la plena llibertat política per poder exercir plenament la llibertat econòmica!

No podem seguir pagant els plats trencats de l’estat espanyol i aguantant tota la merda que ens tiren a sobre com és el cas de Bankia, mentre ells s’unten amb els nostres diners desfan tot el nostre teixit productiu i bancari. No podem permetre-ho més!

Necessitem la plena llibertat política sense supeditacions de cap mena i per poder assolir això necessitem la “Gran Decisió” aquella que en aquests moments depèn del Sr. Mas i del senyor Junqueras.

“l’únic ingredient imprescindible d’un procés cap a la independència és la materialització d’un acte de voluntat sobirana sòlid i definitiu, que faci evident a tot el món que la decisió està presa, que el camí s’ha iniciat i que és irreversible. Un tal acte trenca el mirall de la realitat de manera que ja mai no es podrà tornar a re-configurar com abans; que tots els actors entenen que el món ha canviat allí i en aquell instant, i que, a partir de llavors, tot serà diferent. Una singularitat que canvia i transmuta tot el paisatge per a tothom i per sempre. Llavors tothom entén que t’has convertit en un problema que no desapareixerà sol i que, per tal de poder a tornar al fluir dels negocis, caldrà que se’t faci cas i que es resolgui el problema. Ningú no t’ajudarà, i hauràs d’acabar d’inclinar la balança amb el teu esforç, coratge i determinació, però, com a mínim, estaran disposats a intervenir per evitar que el problema s’enquisti. Qualsevol full de ruta construït en absència d’aquest acte de voluntat, no val ni el paper sobre el qual està escrit i és absolutament inútil com a guia per a l’acció.” 

Cesc Batlle
 
https://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/433460-la-falmlacia-del-full-de-ruta.html)

Per prendre aquesta gran decisió cal tenir ben presents un seguit d’elements que es troben implícits en el gest i l’acció que des de fa poques setmanes veiem en Jordi Fornas, el Batlle de Gallifa que arar volen destituir mitjançant una moció de censura.

És, també, molt convenient tenir present que les coses que hom ja ha decidit cal fer-les de pressa, no sigui el cas que algun fet o persona indesitjable ens apartin del camí o d’aquell turó privilegiat que ens permeten fer-ho amb la màxima potència.

Quins són els elements imprescindibles per aquesta gran decisió?:

1r  – Creure’s de veritat que Catalunya és un país, un poble, una nació !

2n  – Saber i creure’s que el bé més preuat de tota nació, després de la seva existència, és la seva Independència.

3r – Saber i creure’s que el dret de Catalunya a la seva plenitud en tots sentits no ha de dependre de ningú més que de nosaltres mateixos i de la nostra determinació per ser amos i senyors de casa nostra. Ningú ens ha de regalar res, ningú ens ha de permetre res! No ens hem de justificar davant de ningú!

4rt – Dir-ho, pensar-ho i fer-ho així. Aquest és el nostre objectiu i tenim pressa! molta pressa!

5è –  Tenir ben clar que la tan anomenada “Consulta” no és l’objectiu sinó tan sols una eina per certificar l’objectiu veritable que és la irreversible Independència de Catalunya.

Per tant, senyors Mas i Junqueras, i tots els vostres assesors, deixeu de parlar del Dret a Decidir i de la Consulta com si fossin l’objectiu, que no ho són, només són eines democràtiques, ambdos fets “Dret a decidir i Consulta” no necessiten justificacions són elements de democràcia pura i s’ha de passar del qui els hi posi entrebancs. Centreu-vos en defensar la Independència -si hi creieu? és clar!- perquè l’enemic, el de dins Catalunya i el de fora Catalunya, ja fa dies que treballa incansable contra Catalunya i la seva Independència … que no us en adoneu?

Ells, els enemics de la pàtria, aquesta vegada revestits de convergents, per enveja, odi, espanyolisme o ruqueria, són els que aquest 30 de març desbancaran -o volen desbancar- Jordi Fornas de la batllia de Gallifa. Si se’n surten hauran guanyat una petita batalla.

Siguem astuts! No deixem prendre’ns la’oportunitat que ara tenim d’alliberar-nos del jou espanyol que fa més de 500 anys que ens ofega i malda ja per acabar aquesta cruel gesta.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre del BIC, l’ANC, SI, MxI

No poden perdonar el batlle valent de l’AMI. Espanyolisme i ganes de remanar les cireres desenfrenats!

CiU deixarà Gallifa sense alcalde independentista

La federació presenta una moció de censura per “l’enrocament en qüestions nacionals” de Jordi Fornas, de SI

L’alcalde de Gallifa, Jordi Fornas, davant la bandera espanyola del tamany d’un pam Foto: ACN

L ‘amenaça finalment s’ha complert. Jordi Fornas, alcalde de Gallifa per Solidaritat Catalana per la Independència i membre de Catalunya Acció, deixarà de ser alcalde moció de censura presentada aquesta setmana per CiU i que es debatrà el proper 30 de març

Fornas és alcalde perquè la seva formació té tres regidors de cinc. Una majoria que canviarà per la baixa d’un dels regidors que permet l’entrada d’un regidor convergent ja que Gallifa té 200 habitants i els regidors entren pels vots individuals rebuts i no per llista.

El Col·lectiu Wilson insta les elits espanyoles i catalanes a pactar la ?inevitable? independència!

El Col·lectiu Wilson insta les elits espanyoles i catalanes a pactar la “inevitable” independència de Catalunya. El grup d’acadèmics assegura en una conferència al Cercle d’Economia que l’oposició al procés només pot endarrerir-lo i elevar-ne els costos per a tothom.
Xifra en 383 euros per persona i any el preu de mantenir un estat propi i davant els 2.251 euros que costa pertànyer a Espanya.

El Col·lectiu Wilson insta les elits espanyoles i catalanes a pactar la “inevitable” independència
www.elpuntavui.cat

El Col·lectiu Wilson insta les elits espanyoles i catalanes a pactar la “inevitable” independència de Catalunya

El grup d’acadèmics assegura en una conferència al Cercle d’Economia que l’oposició al procés només pot endarrerir-lo i elevar-ne els costos per a tothom

Xifra en 383 euros per persona i any el preu de mantenir un estat propi i davant els 2.251 euros que costa pertànyer a Espanya

Els membres del Col·lectiu Wilson, durant la conferència aquest dimecres al Cercle d’Economia Foto: MARTA PÉREZ.

El Col·lectiu Wilson ha defensat aquest dimecres en una conferència al Cercle d’Economia la viabilitat econòmica de la construcció d’un nou estat català i ha rebutjat els presagis “catastrofistes” que arriben d’alguns sectors. Segons els integrants d’aquest grup, sis destacats economistes i acadèmics catalans, la independència de Catalunya ja és “inevitable” perquè és una reivindicació que va de “baix cap a dalt”. Per aquest motiu, han advertit que l’oposició espanyola a l’emancipació catalana només la pot “endarrerir” i han instat les “elits” d’una i altra banda a pactar el procés, com la millor manera de minimitzar els costos per a tothom.

El la conferència sobre les Dimensions econòmiques i jurídiques de la independència de Catalunya el Col·lectiu Wilson ha aportat un altre argument de pes per avalar la separació: segons els seus estudis, mantenir un estat català costaria 383 euros per persona i any mentre que pertànyer a Espanya costa 2.251 euros persona i any.

Durant la presentació del grup, el director del Centre d’Investigacions d’Economia Internacional (CREI), Jordi Galí, ha reivindicat en nom de tots els integrants “el dret de Catalunya a decidir com s’organitza políticament” i a poder fer-ho “sense coaccions ni amenaces”, al marge de les incerteses que es puguin obrir amb un nou escenari.

Lluitar contra les intoxicacions

Galí ha explicat que aquest col·lectiu d’acadèmics va decidir fer un pas endavant i donar la seva opinió sobre la independència després de la “indignació” que van sentir en escoltar tres reaccions sobre el debat sobiranista. La primera, era respondre amb mentides sense fonament, com que el nou estat “no podria pagar les pensions”; la segona, es basava en veritats aparentment “indestructibles”, com que la independència va contra el signe dels temps i la globalització, i l’última, alertar de les suposades conseqüències “catastròfiques” d’una separació d’Espanya.

Segons ell, assegurar amb tota certesa que la independència desplomaria les exportacions catalanes, per un hipotètic boicot d’Espanya, o que Catalunya no tindria accés al crèdit internacional per si sola, no s’ajusta a la realitat. Al seu parer, lluny de ser “catastròfiques” i “segures”, la majoria de conseqüències del procés són ara per ara incertes i ha recordat que en tot procés hi ha costos i beneficis. També ha assenyalat que al món hi ha una mitjana de creació de dos països per any i que molts dels mals auguris per a Catalunya es basen en una idea de “càstig” per la seva marxa d’Espanya.

Els preu de quedar-se a Espanya

De la seva banda, el catedràtic de la Universitat de Colúmbia a Nova York Xavier Sala Martín ha apuntat que en el debat sobre la independència, també han de tenir-se en compte els costos que tindria per a Catalunya seguir formant part d’Espanya i ha desmentit la tesi que una Catalunya independent quedaria fora de la UE.

Sala Martín ha admès que existeix la possibilitat que Catalunya assumeixi part del deute d’Espanya, o que s’hi negui, si se separa. Però “si ens quedem, pagarem igual”, ha etzibat entre rialles dels assistents.

El Col·lectiu Wilson, que deu el seu nom al president nord-americà i premi Nobel de la Pau Woodrow Wilson (1856-1924), pretén aportar una anàlisi en profunditat sobre què seria de Catalunya en cas d’una eventual independència.

A més de Jordi Galí i Xavier Sala Martín formen part d’aquest grup Pol Antràs, catedràtic d’Economia de la Universitat de Harvard; Carles Boix, de la Universitat de Princeton; Gerard Padró, de la London School of Economics and Political Science, i Jaume Ventura, investigador del Centre d’Investigació en Economia Internacional (CREI).

Darrera actualització ( Dimecres, 20 de març del 2013 23:28 )

“identificar i impulsar estructures d?estat” objectiu: la Consulta.

Requejo, Rahola, Cardús, Boix i Germà Bel, al Consell per a la Transició Nacional

El president Mas nomenarà la setmana vinent tretze membres de l’òrgan assessor

—————-

El president de la Generalitat, Artur Mas, signarà la setmana vinent la resolució en què nomena 13 dels 15 membres del Consell Assessor per a la Transició Nacional. Segons informa el govern, ‘formaran part d’aquest consell persones de reconegut prestigi en diferents disciplines i que estan disposades a aportar la seva expertesa, qualificació i prestigi personal, amb l’objectiu que, tal i com estableix el decret de creació d’aquest òrgan, es puguin identificar i impulsar estructures d’estat, i tots els aspectes necessaris per dur a terme la consulta sobre el futur estatus polític de Catalunya’.

El Consell Assessor per a la Transició Nacional estarà presidit per Carles Viver i Pi-Sunyer, director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, i també en formaran part:

Enoch Albertí i Rovira, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona.

Germà Bel i Queralt, catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona.

Carles Boix i Serra, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Princeton (EUA).

Núria Bosch i Roca, catedràtica d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona.

Salvador Cardús i Ros, professor de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i periodista.

Àngel Castiñeira i Fernández, director de la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica i del Departament de Ciències Socials d’ESADE-URL.

Francina Esteve i Garcia, professora titular de Dret Internacional de la Universitat de Girona.

Joan Font i Fabregó, empresari.

Pilar Rahola i Martínez, periodista i escriptora

Josep Maria Reniu i Vilamala, professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona

Ferran Requejo i Coll, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra.

Joan Vintró i Castells, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona.

El Consell Assessor per a la Transició Nacional, que es constituirà després de Setmana Santa, es dedicarà a analitzar i identificar totes les alternatives jurídiques disponibles sobre el procés de transició nacional; assessorar el Govern sobre la identificació de les estructures estratègiques per al funcionament futur del Govern i de les institucions catalanes, i optimitzar-ne els recursos disponibles; proposar actuacions i impulsar la difusió del procés de transició nacional entre la comunitat internacional i identificar-ne suports i assessorar el Govern per desplegar les relacions institucionals a Catalunya per tal de garantir el conjunt del procés.

El Consell Assessor per a la Transició Nacional estarà adscrit al Departament de la Presidència, que li donarà suport administratiu i logístic, i estarà coordinat pel titular d’aquest Departament, d’acord amb la vicepresidenta del Govern. En línia amb d’altres consells assessors ja existents sobre aspectes principals de l’acció política de Catalunya, els membres del Consell per a la Transició Nacional no rebran cap tipus de remuneració.