Una candidatura unitària pel 2014 _ EA 1955

“Si CIU i ERC  estan disposades a enfilar aqueix camí Solidaritat està oberta a fer una candidatura unitària per començar la transició a la independència a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.”

——————

Congrés CDC: des del tardo-autonomisme narinant vers l’estat propi

Jaume Renyer

La Vanguardia, (sempre addicta a l’ordre espanyol establert) és el mitjà que reflecteix més ajustadament el pas donat al congrés de CDC del passat cap de setmana: “CDC defiende por vez primera el debate para construir un Estado propio”, titulava la notícia dissabte. El debat sobre la viabilitat de la independència de Catalunya és al moll de l’os del debat polític i, conseqüentment, el partit que ocupa la centralitat electoral no se’n pot continuar inhibint per més temps.

La ponència política incorpora les esmenes que situen en l’estat propi (un eufemisme que ha fet fortuna a l’hora de substituir la idea-forca d’un estat català) l’objectiu final de l’estratègia de CDC. El concepte equívoc de l’estat propi es presta a diverses interpretacions (per exemple, un estat plurinacional també ho seria), permet esquivar la definició com a partit independentista i, per tant, els compromisos teòrics que comporta. Aqueixes ambigüitats, (que per altra banda no són exclusives de CIU), no lleven transcendència al pas qualitatiu donat per CDC confirmant els que ja havien donat molts electes locals donant suport a les consultes municipals sobre la independència celebrades els dos darrers anys a partir de la iniciativa sorgida a Arenys de Munt.

Convergència Democràtica de Catalunya esta a punt de celebrar els quaranta anys de la seva fundació l’any 1974, des d’aleshores ha esdevingut el principal partit del nacionalisme català i ha protagonitzat el desenvolupament autonòmic de l’Estatut d’Autonomia del 1979, en la redacció del qual va tenir un paper destacat. CDC ha consolidat una cultura de partit especifica marcada per la personalitat de Jordi Pujol, el seu fundador i referent ideològic: un polític que ha fet de la intermediació entre els interessos catalans i els poders fàctics i institucionals espanyols el seu principal actiu.

Aqueixa intermediació ha contribuït decisivament a apuntalar l’ordre estatal espanyol sorgit de la Constitució del 1978 (sobretot al començament de la seva vigència) que havia de permetre també -en posició secundària- la prosperitat dels catalans. El balanç de trenta anys d’autonomia mostra el declivi de Catalunya en tots els terrenys i l’agreujament de les condicions de dominació política i dependència econòmica fins al punt de fer indefensable la compatibilitat dels interessos nacionals catalans i espanyols. L’autocrítica de Jordi Pujol vistos els resultats de la contribució de CIU al projecte espanyol sembla sincera, però no li lleva la responsabilitat i implica el deure de contribuir a esmenar els danys soferts pel país tot contribuint a l’única alternativa de supervivència nacional que ens resta com a poble, la independència.

La resolució del congrés de CDC en pro de l’estat propi és equiparable al canvi qualitatiu donat per ERC al congres del 1989, quan va escollir Àngel Colom secretari general amb un missatge independentista que no es va acabar de reflectir als estatuts del partit fins al 1993. Hores d’ara, Esquerra encara no té una estratègia creïble i viable envers a aquest objectiu perquè no ha tingut en aqueixos vint-i-tres anys una direcció amb voluntat i capacitat per fer-ho efectiu. Amb això vull dir que CDC tindrà al seu davant a partir d’ara el mateix repte que les altres formacions que s’autodefineixen favorables a la independència: superar la manca de concreció d’un projecte polític. Precisament Colom, que ha estat escollit membre de l’executiva de CDC, pot il·lustrar els seus companys de direcció de les dificultats per passar de les paraules al fets.

Artur Mas és qui ha d’aplicar el mandat congressual amb dos handicaps indissimulables. D’una banda, presideix un govern de gestió amb unes competències minvants un cop liquidat l’Estatut del 2006 per la sentència del Tribunal Constitucional que ha reduït Catalunya a la categoria d’infraautonomia. D’altra banda, l’accés del Partido Popular al govern de Madrid (amb un programa recentralitzador i bel·ligerant contra la catalanitat) és alhora l’aliat parlamentari preferent de CIU.  Aqueixos dos condicionants ressituen la coalició nacionalista encara en pitjor situació que al darrer mandat del president Pujol i són un punt de partida inadequat per engegar la transició nacional que postulen com a reclam electoral. L’acció de govern no ha de ser excusa -com ho va ser per Esquerra durant els dos tripartits- per no prioritzar les actuacions orientades a l’exercici del dret d’autodeterminació com a prioritat. I de moment, la gestió administrativa de les institucions on governa CIU (Generalitat i Diputació de Barcelona, especialment) és continuista i en camps com la sanitat, nefasta, atès que va en la línia contrària del manteniment del benestar i la cohesió social que Jordi Pujol reclamava al president Mas.

La primera condició per a la independència és la voluntat d’assolir-la, això és, actuar tothora amb la mentalitat d’estar immers en un conflicte polític amb l’ordre espanyol. Així ho reclamava el mateix Jordi Pujol (després d’haver defugit tota la seva vida aqueix capteniment) als seus seguidors. Doncs bé, si li fan cas els dirigents de CDC no poden avenir-se a les pressions dels poders fàctics autòctons (la Caixa, els vip’s del pont aeri BCN-Madrid, el grup Godó), ni poden actuar de vassalls del príncep de Girona. Assumir el repte d’encarar un enfrontament amb l’Estat, com  es va dir al congrés de Reus amb tonalitats èpiques, requereix als nous dirigents convergents un coratge que fins ara no han demostrat.

Per començar, CDC podria reconèixer que l’autonomia és una empresa en liquidació perquè el poder espanyol així ho ha determinat i perquè gairebé ja la meitat dels catalans aspira a la independència. En canvi CIU, i Esquerra, insisteixen en reivindicacions de caire autonòmic el fracàs de les quals és una crònica anunciada. El pacte fiscal i la proposta de consulta que l’acompanya, el concert econòmic o la proposta de reformar la constitució espanyola per encabir-hi l’autodeterminació que ha anunciat ERC a Madrid són exemples d’aqueix tardo-autonomisme sense perspectives en el qual s’entesten els qui no volen o no poden liderar un procés d’independència. Només són partits independentistes aquells que es presenten a les eleccions amb aqueixa prioritat al programa electoral. Si CIU i ERC  estan disposades a enfilar aqueix camí Solidaritat està oberta a fer una candidatura unitària per començar la transició a la independència a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

* El bloc de Jaume Renyer

Aviat farà un any … “Tancar el Cercle: Unir l’Independentisme.” __ EA 1952

SI proposa crear una “Bildu” catalana per unir l’independentisme

Bertran proposa fer una “gran coalició” per competir amb les ”formacions espanyolistes i autonomistes”

Posa com a data l’any 2014 per fer realitat el projecte

Solidaritat Catalana per la Independència (SI) ha proposat avui crear “una Bildu catalana” per unir a mitjà o llarg termini l’independentisme català entorn d’una gran coalició capaç de competir amb les formacions espanyolistes i autonomistes.

Segons que ha indicat en roda de premsa el secretari general de SI, Uriel Bertran, la proposta de la seva formació passa per articular “un pol independentista” que “sumi” totes les formacions d’aquest espai polític o a la majoria d’elles, però des d’un plantejament del màxim respecte a la pluralitat.

Ha precisat, en aquest sentit, que aquesta “Bildu” catalana que proposa Solidaritat es crearia més pensant a mitjà o llarg termini, per exemple l’any 2014, que no de forma immediata, de manera que, en conseqüència, difícilment tindria una plasmació a les eleccions generals previstes per a l’any vinent.

A més, les bases de Solidaritat són bastant reticents que la seva formació es presenti en les pròximes eleccions espanyoles, encara que la seva posició definitiva sobre això serà determinada en una conferència nacional que podria celebrar-se el mes de novembre.

Després de recordar que Bildu ha aconseguit ser la segona força política al País Basc en aconseguir unir a les forces independentistes, “i això no ha estat fàcil -ha dit Bertran-, ha estat la feina de molts anys”, s’ha mostrat partidari de mantenir “converses discretes” entre les forces polítiques catalanes sobiranistes per articular el “pol independentista” que anhela Solidaritat.

Conscient que el panorama polític de l’independentisme català pot canviar en poc temps en funció de com evolucionen les dinàmiques internes dels partits, Bertran ha explicat que les converses amb la principal força independentista, ERC, tindran lloc després del seu congrés del mes d’octubre.

Sobre els dubtes sobre concórrer o no a les pròximes eleccions generals, el secretari general de SI ha recordat que altres formacions independentistes sempre han mostrat moltes reticències o simplement s’han posicionat en contra de participar, per exemple, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP).

Darrera actualització ( Dilluns, 20 de juny del 2011 16:49 )

Desar aquesta pàgina a:

Google! Digg! Reddit! Del.icio.us! Mixx! Live! Technorati! StumbleUpon! Simpy! Yahoo! Wikio Barrapunto.com webeame.net Meneame Twitter Facebook! La Tafanera

Comentaris

Mercè Pardo (Barcelona)

Uriel, no em sembla malament… però em sap greu que no demostrem ser capaços de fer-ho nosaltres solets, sense haver de seguir pautes alienes, sense un segell propi… en fi! que això ho havíem d’haver fet molt abans; la gent del carrer és el que ens deia quan recollíem vot anticipat a les Consultes: “hauríem d’anar tots units!!!”

Espero que aquesta coalició no sigui a llarg termini; quan més s’allargui la cosa, molt pitjor: donarem temps als espanyolistes botiflers a enredar la troca altra vegada i conformar la població amb les engrunes de sempre!

uri mat (Santa Maria de Palautordera)

som-hi, aixó no pot parar!!! unim-nos tots!

Juan Jose Puig (Lerida)

Osigui, imitant als simpatizants d’eta, molt bé… Ja de pas, perque no proposen en el seu programa electoral el retorn de terra lliure? L’ultra Laporta i companyia s’han quedat sense idees i només els queda el recurs de copiar al veí. S’oblida però que aquí no som (per fortuna) com els racistes vascos. O no tant…

Maria Gir (Barcelona)

Si insisteix, el Beltran mateix es podria posar una caputxa i anar ficant bombes a l’hipercor, o a qualsevol altre lloc on pugui matar a desenes de persones. Es que aquest home no té vergonya? I si els de l’ETA li haguessin mort als pares o als fills? QUe no sap el que es que assasinin in ser estimat per la lluita d’uns ideals que no es conquereixen amb democràcia?

Félix López Alarte (Barcelona)

María y José, sois los más listos de los españoles. Os jode que la colonia empiece a darse cuenta de muchas injusticias, pues entonces hay que seguir jodiendo.

Jordi López (Castelldefels)

Em sembla una idea perfecta!!Com be diu la Mercè pardo, és el comentari més repetit quan parlo amb amics o quan varem recollir el vot anticipat per la consulta de Barcelona, la gent vol la unió i no la disgregació que hi hagut recentment.PRIMER LLUITEM TOTS JUNTS PER ACONSEGUIR UNA CATALUNYA LLIURE, i despres ja es barallaran per aconseguir la seva part del pastís.No sòc votan de SI, però reconeixo que son una gent molt treballadora i bons lluitadors, i ho han demostrat prou amb el poc temps que han tingut representació parlamentaria (llàstima de la mala imatge que els va fer el botifller oportunista del Laporta…)Aquesta força en la nova coalició seria una arma molt bona per obrir els ulls a aquests que voten a partits catalans que mai es mollaran per la Independència, ja sabeu tots de qui parlo… Per cert si us interessa ja hi ha gent treballant des de fa temps per la unió de tots els catalans, es diuen ARAOMAI, seria interessant parlar amb ells.Endavant Sr. Bert

Enric Gil (Vic)

Maria i Juan trobo totalment injustificaes les vostres comparacions. Per començar, que jo sàpiga SI ha condemat els atemptats terroristes (com també ha fet Bildu; acceptat legalment, per cert).

D’altra banda, penso que és lloable -tot i que fins al moment hagi donat poc resultats- l’enèssima pretensió de SI d’ajuntar l’independentis me.

Per això, penso que és un error que s’intenti equiparar a Bildu: perquè aquest partit no aglutina l’independentis me basc en general, sinó l’esquerra abertzale, que és molt diferent.

Félix López Alarte (Barcelona)

Enric no perdis el temps, quan es parla d’independència, de seguida et poden titllar del que sigui perquè et sentis culpable.

josep serret

Trobu una bona idea, però, sempre hi ha un però, amb la nostra politica , inclus l’ independèntiste, sempre hi ha una dubta, ¿ qui governara la coalició, quin parametres seguirà aquesta coalició,d’ erc, de si, de r.cat, ?, això son pergunte què tenen què tindre resposta, abans d’ escomensar, per a mi, una resposta, seria, la coalició governada, per una cupula, els parametres , govern nacionaliste, amb l’ independència com a fí,no vulguem posar-hi el partit de cada un per devant, catalunya es el primer, es la raò, per tant tot per catalunya sense esperar-hi res a camvi, qui vulgui comparar-lo amb eta, alla ell, res mes lluny, eta no vol la llibertat del seu poble, vol el domini del poble, la coalició si vol la llibertat del poble, per la via politica i sense violencia, els españolitos, atacaràn per totes bandes, però la nostre unió ens farà forts.

Carles Llagostera (Tarragona)

Aquest és el camí, però no oblideu que heu de comptar amb E.R.C. com a eix d’aquest projecte, sense ells res no serà possible.

Per alta banda, espanyolistes deixeu d’embrutar amb els vostres insults i injuries aquest lloc i torneu a les vostres coves…

Miquel Pujol Jordà

El sobiranisme / l’independentis me no és un programa partidista. És un objectiu de país. L’independentis me està tocat darrerament perquè uns grups, grupets, partits i partidets s’han volgut apropiar de la idea i converir-la en el seu únic punt del programa mediàtic. La  independència  no pot ser considerada una prerrogativa de l’esquerra. Fins que grans masses – sociolàgicament de dretes- defensin també la independència… el país no farà res.

Exemple: en Jan Laporta independentista convençut, però tant o més de dretes que l’Alícia, quan vol entrar en política només ho pot fer en un partit que porti sigles d’esquerra, perquè ningú entendria un independentista de dretes.  Ja tenim una cabra en una biblioteca. L’esquizofrènia catalana ens continua frapan. Només fa falta que ara ens volguem emmirallar en Bildu.  Per cert, algú sap si a Bildu només hi ha gent d’esquerres? Diria que no!

 

Jordi McFee i Estruch (Londonderry, Irlanda)

Hem de creure que l’Uriel ha exposat aquesta idea amb tota la bona intenció. Desprès de tot no cal ser Einstein per adonar-se’n que te sentit. Toca els nassos, però, saber que els egos i l’arrogància dels polítics catalans no permetran aquest “Bildu” o unió de l’independentisme, malauradament. Cansen també els alts i baixos de : a) ara ens il·lusiona un projecte, i b) quasi de seguida tot se’n va a fer punyetes, mentre c) esperem el proper projecte per tornar a il·lusionar-nos. Els independentiste s catalans, amb totes aquestes emocions hem de ser el col·lectiu mes propens a atacs de cor. Potser els faria gràcia als polítics si aquesta versió catalana de Bildu prengués les sigles Ca (de català) i es digués Caldu. O potser Escudella. O potser Escudella Barrejada per significar la barreja de partits. “Xist”.   

Miquel Altimires i Ros (Granollers)

L’independentis me ha d’estar format per gent de totes les tendencies. Fins que no entenguem això, estem condemnats al fracàs. Servidor, soc independentista de dretes, no em fa cap vergonya dir-ho. El que no ho vulgui entendre, es curt de gambals.

Pau Oliveras (Barcelona)

Uriel, fa un refregit de la idea que va utilitzar a les passades eleccions al Parlament. Vol recuperar la iniciativa política o lideratge, digueu-ho com volgueu, que ni ell ni el seu partit no ha tingut mai. En conseqüència torna a cometre el mateix error que el setembre passat: Creu que desde la marginalitat que donen 3 escons al parlament podrà liderar, ni que sigui moralment.

Vergonya Uriel. Vas deixar la casa gran i ara viuràs per sempre més en una barraca política.

Juan Jose Puig (Lerida)

Sembleu aquell grup de cecs palpant l’elefant i treient conclusions disparatades sobre la seva forma. Paradoxa de l’independentis me català que encara no s’ha adonat que és petit, petit…

sant tors (paris)

Miquel Altimires, aquest cop si que estic totalment d’acord amb el teu comentari, car el independentisme, o el fet d’esdevenir un estat, no té absolutament rés a veure ni amb drétes ni amb el partit politic que sigui. Catalunya estat, acull tots els partits aprovats per la constitucio catalana, lo qual vol dir, tots els actuals i potser d’altres

Laura Pla (Besalú)

Precissament per lo greu que és el terrorisme i el mal que ens fa a tots, em sembla molt greu les comparacions que han fet un parrell de, per aquí, com que els coneixem ho deixarem en que no tenen gire més de dos dits de front o de seny.

Eudald de Brugada

A veure si ho entenc. Un cop inventat SI, fora d’ERC, separat de RCat, dividit de SC… ara cal inventar Bildu-CAT ?????? Per a porcions ja hi ha la “vache qui rit”, i fe de Deu que n’hi ha per riure… o plorar. Això dels mil grups independentiste s clamant per la unitat es una comèdia que ja fa més pena que riure.

Eudald de Brugada

I Pau Oliveras, vés fardant de casa mare independentista mentre menystens els més petits… que des d’ERC, de lliçons d’encongir en podeu donar un munt. D’entrada, encara no heu entès que per a assolir la independència cal sumar TOTS els independentiste s, sense demanar graus d’esquerranor, ecolomanía, lliberalitat ni papanatades mil. Carod amb la seva ufana i superba aposta anticonvergent, féu president un espanyoler, indigent polític i captaire intelectual… això sí més de “isquierdas” que ell mateix. El resultat, mediocre i miserable, ja el coneixem. L’amarg sabor de la crisi que ens deixa tot just el comencem a capir.

Jordi Galindo (Sant Feliu de Llobregat)

Bildu és una organització Independentista i Socialista, que sorgeix directament de l’esquerra independetista basca (i EA). No és un partit ‘transversal’ (això és, de dretes) com Solidaritat. Per tant, si hi ha un partit català que s’assembla a Bildu no és SI sinó la CUP, que és el fruit de l’Esquerra Independetista catalana (Endavant, MDT, Maulets, Cajei,…) i defensa els mateixos ideals i estratègia. Em temo que el que vol Solidaritat són els mateixos vots que Bildu, no el seu model de partit (dubto que ara l’Uriel vulguis abandonar la seva ‘transversalita t’)

Per cert: de fet, l’exemple de Bildu mostra que ser un partit independentista i socialista no és un problema per guanyar les eleccions (en contra dels tranversalistes de SI i a favor de la CUP). La immensa de majoria d’habitants dels Països Catalans són classe treballadora. Només aconsguirem la Independència si aconseguim convèncer la classe treballadora de la defensa

No amaguem la llengua ni el desig d’independència! __ EA 1951

 ARTICLE

JA NO LI FARÉ MÉS EL SALT

per Pere Campí

Segons dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de Cata-lunya, més del 70% dels catalanoparlants canvien de llengua quan parlen amb algú que no ho fa en català. Per què? Es diu que és degut a la repressió que ha patit la llengua catalana durant més de tres segles, que ha fet que hagin arrelat una sèrie d’hàbits que impedeixen a molta gent l’ús normal i desacomplexat del català, i que els porten a practicar la submissió lingüística (per “deferència” o per “cortesia” es pas-sen al castellà).

Sigui com sigui, l’actitud de canviar de llengua afecta negativament les possibilitats de les persones nouvingudes. Amb aquest hàbit lin-güístic privem els nous catalans i catalanes d’accedir al nostre àm-bit cultural, posant la barrera més severa perquè deixin de ser es-trangers a casa nostra: la llengua.

Molts cops m’han fet comentaris del tipus que la llengua i cultura catalanes estan en perill per culpa dels “immigrants” (sisplau, eli-minem d’una vegada aquesta paraula), comentaris que moltes ve-gades m’han vingut d’amics amb els quals he compartit estones als bars i he comprovat, amb perplexitat, com demanaven un café con leche perquè la cambrera els semblava que era sud-americana.

Com ja he comentat en algun altre article, res no ens ha de fer pensar que el nostre interlocutor no entén el català (segons dades estadístiques, el percentatge de persones que viuen a Catalunya i no entenen el català és baixíssim). A més, hi ha també dades que ens indiquen que els nouvinguts tenen la voluntat d’aprendre’l: el nombre de persones d’origen estranger inscrites als cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística, per exemple, no para d’augmentar any rere any.

Així, ens trobem amb la paradoxa que a “aquestes persones que posen en perill la nostra llengua” (malgrat que demostren que la volen aprendre) els passa que quan surten al carrer la gent els l’a-maga, «com si fos un tresor que no es pogués compartir». M’ho diu l’Oumar, periodista d’origen senegalès, que parla set idiomes i que és director d’una revista adreçada als catalans d’origen africà: «jo vaig tenir la sort que un company de feina, des del primer dia, em va parlar en català. Gràcies a ell l’he pogut aprendre i practicar-lo, i ara fins i tot l’he incorporat a la meva revista». L’Oumar va estar de sort. No així l’Elsa, catalana d’origen bolivià, que més d’alguna vegada m’ha dit que no parla en català perquè

no pot fer-lo servir amb ningú. No cal dir que les seves possibili-tats de progressar a Catalunya es veuen seriosament afectades per culpa de l’actitud discriminatòria de molts catalans: aquests, en amagar-li la llengua (potser perquè té la pell més fosca, potser perquè els deu semblar que no és prou intel·ligent) impedeixen que l’aprengui i, per tant, que la pugui utilitzar, per exemple, per millorar laboralment (recordeu que saber el català és imprescindi-ble per accedir a moltes feines i que, en qualsevol cas, és un mèrit que moltes vegades es té en compte).

Mireu, jo em proposo un objectiu : mantenir-me fidel a la meva llengua, no fer-li més el salt. No ho faig pel català. Ho faig per als qui arriben a casa nostra, com una mostra de la voluntat que te-nim els catalans d’acollir-los (no ens vantem, tot sovint, que Cata-lunya té aquesta virtut?). Si feu com jo, i parleu sempre i amb tot-hom en català, fareu saber al vostre interlocutor que el considereu com un dels nostres, i que voleu que participi, en igualtat de con-dicions, en la construcció d’una societat més oberta.

.

Publicat al diari EL SINGULAR DIGITAL

La Llengua nacional de Catalunya, #única_llengua_oficial dels PPCC. __ EA 1950

Escriptors del Principat de Catalunya defensen la llengua nacional a les Illes

Josep M. Espinàs, Sánchez Piñol i Julià de Jòdar donen suport a la manifestació en favor del català que es farà demà diumenge a Palma amb el lema “Sí a la nostra llengua”

24.03.2012 – 02:03 – Països Catalans

El col·lectiu Illencs pel català va convocar una protesta als Jardinets de Gràcia de Barcelona amb el lema Aturem l’extermini del català a les Illes.  Illencs pel català, un grup de persones de l’arxipèlag que resideixen a Catalunya, van assenyalar que “l’arribada de José Ramón Bauzá a la presidència del Govern ha significat la retallada més gran de drets lingüístics dels ciutadans de les Illes des del final de la dictadura franquista”. Segons aquest col·lectiu, el català ha passat a ser “una llengua de segona, sense presència a l’administració pública, amb una presència residual i segregada a l’ensenyament, tot consagrant l’apartheid lingüístic”. Segons aquest grup, s’ha generat “un conflicte entorn de l’ús social de la llengua on no existia”.

L’Obra Cultural Balear (OCB) prepara una gran mobilització per a demà diumenge 25 de març a favor de la llengua catalana a les Illes Balears. L’objectiu de la marxa, que es preveu massiva, és defensar la llengua pròpia de les Illes Balears en l’actual context, marcat per l’avantprojecte de llei que ha presentat el PP que preten mutilar l’actual marc legal que protegeix el català, començant per la modificació de la Llei de la funció pública per eliminar-ne el requisit lingüístic.

—————

Primera manifestació a Barcelona en defensa de la llengua nacional a les Illes

Barcelona es manifesta en contra de l’apartheid lingüístic del govern balear del Partido Poopular, soci prioritari de CiU, i en suport a Jaume Bonet, jubilat en vaga de fam des de l’1 de març per defensar el català a les Illes

24.03.2012 – 02:03 – Països Catalans

Barcelona va acollir ahir el primer acte públic en defensa de la llengua catalana a les Illes. Al Passeig de Gràcia amb la Diagonal es va fer al vespre una manifestació en contra de la política lingüística del govern balear presidit pel popular José Ramón Bauzá i en suport a la vaga de fam iniciada l’1 de març pel mestre jubilat Jaume Bonet a favor del català. La marxa, que va sortir a 2/4 de 9 dels Jardinets de Gràcia amb el lema Aturem l’extermini del català a les Illes , va aplegar més d’un miler de persones, segons Illencs pel català , convocants de la protesta. La manifestació va pujar pel carrer Gran de Gràcia i fins arribar a la Plaça de la Virreina, on es va llegir el manifest i es va tancar l’acte.

La marxa va servir també per cridar a la manifestació que tindrà lloc diumenge a Palma per “fer visible un conflicte candent que entenem que no ha tingut una repercussió suficient i clara en els mitjans de comunicació”, com és el lingüístic. Illencs pel català assegura que l’arribada de Bauzá a la presidència del govern “ha significat la major retallada de drets lingüístics dels ciutadans de les Illes des del final de la dictadura franquista”. Segons afirma, es “consagra l’ apartheid lingüístic” i es converteix “la llengua pròpia en una llengua de segona, sense presència a l’administració pública, amb una presència residual i segregada a l’ensenyament”.

——————————

diumenge 25 de març de 2012

Desenes de milers de manifestants omplen els carrers de Palma pel català

Diumenge 25.03.2012 20:00

Desenes de milers de manifestants omplen els carrers de Palma pel català

Quan la marxa ha arribat al final, encara sortia gent de la plaça d’Espanya · Biel Mesquida, Maria del Mar Bonet, Antònia Vicens, Miquel Calçada, entre més, a la capçalera

Palma és l’escenari aquest vespre d’una gran manifestació en defensa de la llengua i contra els atacs del govern de José Ramón Bauzá al català amb el lema ‘Sí a la nostra llengua’. La convocatòria ha superat totes les expectatives i omple els carrers del centre com fa temps que no es veia. L’organització ha xifrat l’assistència en uns cinquanta mil assistents. El tren de Manacor no ha pogut encabir tots els passatgers que volien pujar-hi i molts han quedat a les andanes dels seus municipis.

A la capçalera hi ha personalitats de la política, els sindicats, la cultura i l’activisme com Biel Mesquida, Maria del Mar Bonet, Antònia Vicens, Miquel Calçada, Titot, Biel Cantader, Jaume Mateu, Gabriel Janer Manila, entre més.

La manifestació és plena de pancartes amb lemes com ‘En català, única llengua pròpia de Mallorca’, ‘Volem l’escola en català’, No mos faran callar’ i ‘No mos ficau mà a la llengua’. També es poden veure pancartes de pobles: ‘Felanitz per la llengua’, ‘Inca per la llengua’, etc. Molts dels assistents porten llaços amb la senyera com els que el govern va voler prohibir a les escoles.

Un grup del sindicat d’estudiants SEPC s’han vestit de blanc amb màscares blanques i una pancarta en solidaritat a Jaume Bonet, que fa vint-i-cinc dies que fa vaga de fam per la llengua. Quan la manifestació passa per davant les escales on s’han situat, els aplaudeix tothom.

L’últim bloc de la manifestació està format per les organitzacions de l’esquerra independentista que ja fa mesos que mou la campanya ‘Mallorca en català’ per tots els pobles i ciutats de l’illa.

Desenes d’entitats i més d’un centenar de personalitats donen suport a la marxa, que surt de la plaça d’Espany i caminarà fins el Consolat de Mar, tot passant per Oms, la Rambla, el carrer de la Riera, el carrer Unió, el Born, el carrer d’Antoni Maura i el passeig Sagrera.

El president de l’Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, considera que la manifestació ‘ha de ser un clam tranquil i en positiu a favor de la llengua, que agruparà persones de totes les edats, ideologies i orígens socials’. Aquest clam positiu, segons el president, ‘contrastarà i serà una resposta a la negació dels nostres drets lingüístics que suposa la llei de funció pública’. El president de l’OCB confia que la manifestació serà massiva. Molts pobles de Mallorca han organitzat autocars per assistir-hi.

La marxa ha estat convocada per l’Obra Cultural Balear, pel Consell de la Societat Civil de Mallorca (integrat per més de 50 entitats i organitzacions socials) i per una Comissió Organitzadora integrada per l’Associació de Premsa Forana, la Federació de Música i Ball de Mallorca, la Federació d’Associacions de Veïns, els Joves de Mallorca per la Llengua, l’Associació Cultural Albopàs, el GDEM, el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, els Escoltes de Mallorca, el Santuari de Lluc, FAPA-Mallorca, el Moviment per la Llengua, el Moviment d’Escoles Mallorquines, la Unió de Pagesos, CCOO, STEI-i, UGT, CGT i el GOB.

Divendres, a Can Alcover-Espai de Cultura de Palma, es va presentar el manifest ‘Crida ciutadana per la llengua’. El text, signat per 158 personalitats destacades de la societat civil de les Illes, dóna suport a les mobilitzacions per la llengua organitzades per diferents col·lectius ciutadans, i fa una crida a participar a la manifestació d’avui. El manifest va ser presentat per la vice-presidenta de l’OCB, Marisa Cerdó, a un acte que va comptar amb la presència d’un centenar dels signants. Cerdó va fer pública la llista provisional de les personalitats que hi ha donat suport, a la qual és previst que s’hi afegeixin més noms.

Entre les personalitats que han signat el manifest destaquen les actrius Maruja Alfaro i Caterina Alorda, l’escriptor Sebastià Alzamora, l’actor Simó Andreu, l’ex-entrenador del Mallorca Jaume Bauzà, el teòleg i escriptor Bartomeu Bennàssar, el vice-president de l’AELC a les Illes Miquel Bezares, el president de la Fundació s’Olivar Joan Carrero, l’ex-president de l’OCB Climent Garau, l’actor Antoni Gomila, el catedràtic Josep Antoni Grimalt, l’escriptora Maria de la Pau Janer, el president de la secció filològica de l’IEC Isidor Marí, l’historiador Josep Massot i Muntaner, l’actor Carles Molinet, la lingüista Aina Moll, el professor Gabriel Oliver ‘Majoral’, el músic Antoni Parera Fons, el catedràtic Damià Pons, l’escriptor Antoni Serra, el pintor Andreu Terrades, el professor Joan veny i la vice-presidenta del PEN Club Antònia Vicens.

#CATALÀ, llengua oficial única a Catalunya! __ EA 1940

“Al País Valencià 125.953 alumnes han vist denegada la seva petició de ser escolaritzats en català.”

Extret del Facebook:

La justícia espanyola fa cas a 3 famílies que demanen ser escolaritzades en espanyol a Catalunya, mentre al País Valencià 125.953 alumnes han vist denegada la seva petició de ser escolaritzats en català. Això no és democràcia; és colonialisme espanyol avalat per les seves lleis i la seva constitució. Només la independència i la creació d’un nou Estat Català ens permetrà als catalans, com a naciò, viure el futur amb dignitat i sense ser trepitjats.

—————

La millor garantia per a la immersió en català és tenir clar que la llengua nacional de Catalunya a tots els efectes és solament el català. Així doncs, #CATALÀ, llengua oficial única a Catalunya!

… i sense contemplacions, això si volem una llengua viva i un país descolonitzat!

Salvador Molins, BIC-CA.

—————

També extret del Facebook:

Jordi Pujol segueix descobrint Espanya en còmodes fascicles setmanals. Vejam si acaba la col·lecció d’una vegada i fa que el seu partit, Convergència, del qual n’és president, deixi de fer l’ase amb Espanya mentre els catalans seguim arruïnant-nos i desapareixent com a nació. Ara en Pujol diu “L’Estat espanyol té mala voluntat i vol fer desaparèixer el català de mica en mica. Espanya ha decidit que havia de ser un país com França. L’homogeneïtzació total és el projecte”. Ara ja pot anar a per nota president.

La Constituciò de l’ANC s’oblida d’Ecspanya! ai las! … EA 1939

Extret de Crònica.cat:  https://www.cronica.cat/

La delegada del govern espanyol per a la colonització de Catalunya vol imposar la bandera espanyola a tort i a dret

Llanos de Luna vol obligar tots els consistoris catalans a penjar la bandera espanyola

08.03.2012 – 18:03 – Països Catalans

La Delegació del Govern espanyol a Catalunya ha anunciat la seva intenció de denunciar els ajuntaments que no facin onejar la bandera espanyola.

La diputada d’Esquerra, Anna Simó, ha considerat que “la guerra de les banderes se l’ha inventada soleta la delegada del Govern espanyol”. “M’havia fet un fart de sentir la senyora Llanos de Luna dir que parlar de coses identitàries era perdre el temps i ara es dedica a perseguir alcaldes”, ha afegit la diputada republicana, abans de dir que “si no té feina que es preocupi del que el govern espanyol deu a Catalunya”.

Per la seva banda, el diputat de Solidaritat Catalana per la Independència, Alfons López Tena, ha dit que “si la part espanyola vol obrir una guerra de banderes ens hi trobaran a efectes que no s’instal·li la bandera espanyola ni el retrat del Rei en cap edifici públic en el qual no hi estigui ja, i on n’hi hagi que siguin objecte d’immediata retirada”.

Enllaços recomanats:

Comenten

Català exiliat (Barcelona) – 12/03/2012 – 14:35 h
#25
Quina és la neutralitat i la objectivitat d’aquest diari ? “La delegada del govern espanyol per a la colonització de Catalunya” Flipant !
Pirineus (Cap i casal) – 09/03/2012 – 14:00 h
#24
A totes les viles i ciutats tenim l’oportunitat de posar grans banderes catalanes en pals ben alts a les entrades i a llocs ben visibles o cèntrics. Això impactaria.
jeronimo (gironella) – 09/03/2012 – 12:30 h
#23
si volen que estimem la bandera espanyola ,potser ens la aurian d’oferir d’una altra manera, per exempla amb un rotllo de paper de water aixis molts catalans la tindriam penjada ha casa hi no caldria penjarla al balco
Cremem-la (Caspanya) – 09/03/2012 – 12:21 h
#22
Això entre altres coses demostra la necessitat i utilitat de la figura del delegat del govern caspanyol i per altra la sensibilitat que va mostrar el PP en escollir-la a ella.
Arnau (Arenys de Mar) – 08/03/2012 – 23:46 h
#21
Que bé! Així segur que ens sentirem més Españoles tots! Aquesta gent té serradures al cap? Si ells imposen la bandereta a cop de llei, nosaltres, a cop de societat, pengem PER UN TEMPS INDETERMINAT l’Estelada o la Senyera! Que s’enterin els estrengers (Espanyols i altres) que es cou aquí!
Carles (Sabadell) – 08/03/2012 – 22:39 h
#20
Amb la foto fent de barbie amb els cabells ja paga, aquesta tipa ha de fer-se escriure i llegir les tonteries… Pija i curteta….
Pere (Barcelona) – 08/03/2012 – 21:28 h
#19
Fem campanya per l’Estelada al balcó: És molt senzill, només cal que pengem una estelada al balcó i la deixem a la fresca fins el dia de la independència. Amb això aconseguirem: 1) Fer evident i ben visible que el suport a la independència és majoritari al nostre país: és un referèndum permanent al carrer. 2) Mostrar-ho al mon. Penseu en la quantitat de turistes que cada any ens visiten i les magnífiques fotografies que s’endurien de record. Penseu en el ressò que se’n faria la premsa. 3) Posar molt nerviós l’espanyolam. Penseu la cara que se li posaria a la Llanos de Luna, la Cava de Llanos, el García-Margallo, el Wert l’Aznar, l’Alfonso Guerra, el Bono, el Rajoy, el Jiménez Losantos, el César Vidal, el Boadella, l’Esperanza Aguirre i tants altres: a veure quina martingala s’inventarien ara per a prohibir les estelades als balcons. I molt més, completeu la llista, però sobre tot NO US OBLIDEU DE PENJAR L’ESTELADA PERMAMENT: UNA ESTELADA A CADA BALCÓ FINS LA INDEPENDÈNCIA! //*//
Sergi (Aquí) – 08/03/2012 – 20:56 h
#18
Si la posen al meu poble (8.000 hab.) juro que la cremaré
Françesc (BCN) – 08/03/2012 – 19:48 h
#17
Home Joan t´has pasat. Lo que tu dius no porta a res. 21
Maria (Terrassa) – 08/03/2012 – 19:08 h
#16
Més valdria que obliguessis el teu govern a pagar el que deu a Catalunya, colla de lladres. Per no parlar dela resta de milers de milions que “legalment” us heu embutxacat. Lladres, lladres i pocavegonyes.
Edgar (Barcelona) – 08/03/2012 – 15:21 h
#15
Claro que si, esto es ESPAÑA!
pau (Puigcerdà) – 08/03/2012 – 15:04 h
#14
Hi ha coses molt més importants que començar a fer aquestes punyetes… No deien que serien capaços de treure’ns de la crisi? Doncs que ens deixin viure en pau i ens deixin “intentar” ser un país…
Sònia (Barcelona) – 08/03/2012 – 14:37 h
#13
Per molt que imposin, no convenceran. Ja han perdut. Un estat que fa més de 300 anys que ens vol assimiliar i ho ha provat tot (i sempre amb la violència i jugant brut), és un PERDEDOR. Bye Spain. I confiti’s la seva bandera, que jo ja en tinc una de meva. I ben maca!
Anna (Reus) – 08/03/2012 – 14:12 h
#12
No ens volen imposar la bandera espanyola perquè això ens agradi o no (i a mi no m’agrada) és oficialment Espanya. El que està fent aquesta senyora és indicar-nos quin és el camí de la llibertat: la INDEPENDÈNCIA.
Carles (Barcelona) – 08/03/2012 – 14:00 h
#11
Aquests nacionalistes espanyols… està clar que el poble en la seva majoria no vol la bandera espanyola als seus Ajuntaments, així que perquè han de tocar la moral ara?. Que ens deixin tranquils que fins ara no ha passat res perquè no hi sigui la bandera.
Gerard (Girona) – 08/03/2012 – 13:27 h
#10
Aquests PPeros a vegeades sembla que tinguin problemes piscològics, no veuen que incitant a això passarà com a Sant Pol? No tenen que ser els polítics qui pengin o despengin banderes, el poble ja se’n encarrega 😉
Joan (Barcelona) – 08/03/2012 – 13:14 h
#9
Tot aixó, l’ji deuen fotre al cap quan va la perruqueria cada dia. Volem una Delegada del Gobierno calva!!!!
Gonzalo (Sabadell) – 08/03/2012 – 13:08 h
#8
I? Catalunya forma part d’espanya. És normal que la bandera espanyola estigui o només s’hi val l’estelada?
satta (barcelona) – 08/03/2012 – 13:03 h
#7
Que possin, que possin, aviam cuant temps duren sense que les cremin…
joan (barna) – 08/03/2012 – 12:49 h
#6
Primer es cremen les banderes espanyoles i si les tornen a penjar es tornen a cremar i a la mala puta aquesta que te una cara de feixista se l`hi fot un tret al cap , aixo es l`unic que entenen els espanyols
oriol pratginestós (barcelona ) – 08/03/2012 – 12:43 h
#5
quan es tracta de la Identitat Catalana diuen que perdem el temps però ells apliquen el rodet de la Identitat espanyola,.. doncs mira,.. fins el darrer dels meus dies no em faràn mai espanyol per molt que vulguin i el que podem fer es fotre el camp quan més aviat millor d´aquest estat opressor que només ens vol sota una matriu castellanitzant ,… a prendre pel cul aquesta gentussa !, si volen guerra la tindràn . Resistència o Mort !!!!
Charliocat (Vic) – 08/03/2012 – 12:27 h
#4
Que ho provin
cartanya (Bcn) – 08/03/2012 – 11:24 h
#3
Ells que fa alguns anys que diuen: ara no es el moment per parlar de les nostres diferencies, tenim que unir-nos tots perfer front a aquesta crisis,i deixar-nos de sobiranismes excloents, i unes quantes cosetes semblant; però ells no s`aplicant mai, i van a pinyó fixa, per fer-nos entrar a la via de la unificació estatal.
Vicenç Ramoneda i Ullar (Sentmenat) – 08/03/2012 – 08:35 h
#2
Els polítics dolents tenen un problema per a cada solució! On no n’hi ha, se’ls inventen per a poder dir que el sou que els hi paguem se’l mereixen! El PP ja ha dit que eliminarà duplicitats. Aviam si eliminen la “delegación del gobierno” o el “senado”. Pel que serveixen.
Pitarra reagrupat (Barcelona) – 08/03/2012 – 07:46 h

ANC: tres convenciments, tres determinacions, tres poders. __ EA 1937

L’ANC, Assemblea Nacional Catalana, que es constituïrà el proper dissabte 10 de març, ha de tenir i tindrà per la manera com s’està desenvolupant, tres convenciments, tres determinacions, tres poders:

1r. La consciència de ser el “braç del Poble” Català per a la Independència de Catalunya. SER CONSCIENT DEL QUE AIXÒ REPRESENTA I DE LA FORÇA I RESPONSABILITAT QUE COMPORTA. Ser plenament conscient de que el poble “menut*” i viu és el autèntic titular de la nostra sobirania. No són els polítics els titulars de la sobirania encara que molt sovint actuen impunement com si ho fossin.

Massa vegades els mateixos catalans i els seus polítics no tenim la consciència de la nostra legitimitat ni de la nostra veritable força i debilitats per aquesta manca de consciència ens enfonsem cada vegada més en el fosc pou de la submissió i la misèria.

2n. La consciència de quin és l’anhel del fons de l’ànima del nostre Poble,i del compromís de fer-lo realitat, allò que els americans per entendren’s en diuen el “somni americà”. El nostre somni, molt més ben dit el nostre anhel és el desig de fer veritablement real la llibertat nacional de tot Catalunya i personal de els catalans. I aquest anhel, no hi ha confusió possible, referit a Catalunya només és dels catalans, dels qui senten i estimen aquesta terra, la seva llengua i la seva llibertat.

3r. La capacitat i la determinació d’esedevenir un poder real, no pas un poder per la via expeditiva sinó per la via de la legítima sobirania del poble, pel convenciment i l’acció de molts i molts catalans. L’òrgan directiu d’aquesta nova Assemblea Nacional Catalana ha de tenir la voluntat de servir-la i la capacitat executiva necessària per a conduir amb eficàcia tota l’ANC pels viaranys del camí que ens cal recòrrer: El Full de Ruta del braç de Poble vers la Independència el 2014.

L’Assemblea Nacional Catalana ha de tenir el convenciment, la capacitat i la determinació de sotraguejar aquest Poble i, si cal, posar contra les cordes als polítics que el traeixin o el vulguin enganyar.
 
Salvador Molins Escudé, Berga
Membre de Bergaxla independència i Membre amb capacitat de vot de l’ANC.