La barroera espanya de nou contra el català, la democràcia i la llibertat d’expressió. EA 1711

Llei espanyola d’Economia Sostenible o llei de silenci forçat i presó sostenible!!! ???

Pobre Catalunya, pobres catalans!!!

-collons quins noms més sofisticats i més innocents!

-la mare que els va parir aquests espanyols, fills de la G.P.

Salvador Molins, membre del BIC.

———————-

Notícies i documentació extretes de Vilaweb:

La posició dels partits respecte la polèmica ‘llei Sinde’

CiU
pot ser clau en la votació al congrés però diu que encara no ha definit
la seva posició · VilaWeb ha parlat amb tots ells quan s’acosta la
votació d’esmenes al congrés espanyol

Aviat començarà al congrés espanyol el debat i la votació de les esmenes al projecte de llei d’Economia Sostenible, aprovada
pel consell de Ministres al març i que ha anat acompanyada de polèmica
des del primer moment. El motiu principal? Que un dels seus punts,
conegut com a ‘llei Sinde’ en referència a la ministra de Cultura,
permet tancar webs sense que calgui cap procés judicial previ. De
moment, el president i candidat del PSC, José Montilla, és dels pocs que
s’hi mostra obertament a favor, tal com diu en aquesta conversa a Nación Red
amb els lectors. VilaWeb ha demanat als partits catalans el seu parer
al respecte, i la majoria s’hi oposa. Caldrà veure què voten, finalment,
els partits que tenen representació al congrés.

El grup
socialista al congrés és, és clar, el màxim defensor de la llei que ell
mateix va presentar. I malgrat que entre els diputats del PSC
dins el grup hi ha més sensibilitats a favor dels drets dels
internautes, no sembla que hi hagi d’haver cap divergència interna a
l’hora de votar el text. Això sí, el PSOE necessita arribar a acords amb
algun altre grup per tal de tirar endavant la llei. En el primer tràmit
va aconseguir tombar totes les esmenes a la totalitat gràcies al suport
del PNB, però encara no és clar si en aquesta ocasió comptarà amb el
partit basc o amb algun altre.

El president de la Generalitat i candidat del PSC, José Montilla, ha defensat la llei Sinde en una conversa a Nación Red
amb els lectors. A una pregunta de l’advocat Carlos Sánchez Almeida
sobre la llei i la llibertat d’expressió a Internet, Montilla ha
declarat que no veia cap problema amb el fet que les webs es poguessin
tancar sense autorització d’un jutge i ha assegurat que ‘la posició del
PSC és favorable al projecte que s’ha treballat a les corts espanyoles’.

Iniciativa i Esquerra, contra una llei ‘que vulnera drets fonamentals’

Els partits catalans amb representació al congrés espanyol que s’han
posicionat més clarament a favor dels drets a internet són Esquerra i
Iniciativa. Tots dos grups han presentat una esmena per a suprimir la
disposició final segona.

En el cas d’Iniciativa,
l’esmena diu que ‘el dret d’autor és necessari per a garantir la creació
cultural i l’autonomia creativa, però no pot entrar en contraposició
amb els drets ciutadans i d’accés a la cultura’, i també estableix que
algunes propostes del govern espanyol poden vulnerar drets fonamentals
com el dret a la llibertat d’expressió i a la informació. ICV.EUiA és
l’única formació que ha subscrit la Carta per la innovació, creativitat i l’accés al coneixement, redactada a Barcelona la tardor de 2009, que defineix els drets de la ciutadania i els artistes en l’era digital.

Esquerra també
demana que se suprimeixi la llei Sinde en considerar que l’assignació de
capacitats de control i gestió a una comissió administrativa és
‘contrària a la normativa constitucional’, que estableix que la
competència per a considerar un contingut com a il·legal és del jutge.
Segons el diputat Joan Tardà,
la Llei d’Economia Sostenible és una ‘llei òmnibus que acontentarà els
interessos de majors i lobbys’ sense entrar a debatre de manera més
profunda i global la necessitat d’una modificació de la llei de
propietat intel·lectual. Tot i que Esquerra és oberta a arribar a acords
amb altres partits, considera alguns punts innegociables. Així, és
contrària a la possibilitat que es tanquin webs sense tutela judicial i
al tancament de webs que allotgin continguts amb copyright de manera
indirecta.

CiU encara ha de posicionar-se

La posició de CiU és la més ambigua, ja
que encara no s’ha posicionat respecte la llei Sinde. Fonts de la
federació al congrés diuen a VilaWeb que encara analitzen el procés i
que tenen pendent de reunir-se per establir una posició comuna del grup.
CiU ha presentant unes quantes esmenes a la Llei d’Economia Sostenible
però cap d’elles fa referència a la disposició addicional segona.

El PP no ha demanat la
supressió de la llei i ha presentat esmenes per a depurar el contingut
de la llei però que, al mateix temps, fa la seva aplicació més efectiva.

Més crítiques

La candidatura de Des de Baix
també es mostra contrària a la llei Sinde, tal com explica a VilaWeb un
dels seus integrants, Josep Maria Antentas. ‘És una llei que privatitza
el coneixement i que dóna prioritat a l’empresa privada. Nosaltres som
defensors del lliure intercanvi cultural, i no pot ser que la cultura i
el coneixement siguin una mercaderia’. El fet que sigui possible tancar
webs sense requeriment judicial és ‘inacceptable’ per Des de Baix, que
ho considera una violació de drets bàsics. ‘Es mostra el temor de molts
governs davant la lliure circulació d’informació a internet. S’han
adonat que hi ha una part de l’intercanvi cultural que no controlen, i
volen limitar-ho. La llei Sinde s’emmarca en aquest sentit’.

El portaveu de Pirates de Catalunya,
Keneth Peiruza, qualifica la llei Sinde de ‘disbarat’ i alerta que
‘atempta contra llibertats fonamentals’. I afegeix: ‘La llei demostra
que no saben com funciona internet i està fet per acontentar la
indústria musical i del cinema’. De nou, un dels punts que més critica
és que la potestat del tancament de webs sigui d’un òrgan administratiu
format per experts provinents de la industria cultural i que la
intervenció del jutge es limiti a declarar si el tancament vulnera o no
la llibertat d’expressió.

Finalment, fonts de Solidaritat Catalana per la Independència
han declarat a VilaWeb que també s’oposaven ‘a una mesura com el
tancament de webs’, ja que consideren que vulnera la lògica d’internet i
dels internautes. ‘Som contraris a la fiscalització de les webs’, han
afirmat.

————————

Notícies

Divendres 
10.12.2010 
18:20

Sinde va dir als EUA que intentaria frenar la llei del cinema

Va dir a l’ambaixador a Madrid que era ‘antinatural i desequilibrada’

La
ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, es va mostrar contrària a
la llei del cinema en una conversa el passat mes de febrer amb
l’ambaixador dels EUA a Madrid, Alan Solomont, a qui va dir que
intentaria frenar la llei catalana. En un cable
filtrat per WikiLeaks, González-Sinde assegura a Solomont que la Llei
del cinema, que encara havia de ser ratificada pel Parlament, era
‘antinatural i desequilibrada’ i que treballaria per evitar-ne
l’aplicació perquè la considerava ‘arriscada’ davant l’oposició de les
‘majors’ i les distribuïdores.

Una opinió de portes endins de la
ministra de Cultura que contrasta amb la posició ‘respectuosa’ amb la
llei del cinema que havia expressat en les seves visites a Barcelona.

Segons
la filtració de WikiLeaks, Gónzález-Sinde considera que el doblatge o
subtitulació dels films responen ‘a un interès públic per promoure la
llengua catalana’. És per aquest motiu que la ministra de Cultura
assegura a l’ambaixador dels EUA que està pressionant per evitar que
s’aprovi una Llei del cinema que qualifica ‘d’arriscada’, ja que ‘les
‘majors’ i distribuïdores de cinema s’hi oposen’. Igualment,
Gónzalez-Sinde també explica a Solomont que els mateixos cinemes estan
en contra d’aquesta nova llei perquè ‘segons la seva pròpia experiència,
fins i tot els catalanoparlants prefereixen veure les pel·lícules en
castellà’.

——————————

Notícies

Diumenge 
19.12.2010 
16:52

Webs de descàrregues tanquen avui com a protesta contra la llei Sinde

Davant la imminent votació al congrés, insisteixen en la vulneració de llibertats que suposa aquesta disposició

Més
de vint webs de descàrregues han tancat avui com a mesura de protesta
per la possible aprovació, dimarts vinent, de la disposició de la llei d’Economia Sostenible coneguda com a ‘llei Sinde’. Així, webs de descàrregues tan populars com Cinetube o Series Yonkis
són avui una plana de color negre amb un missatge: ‘Si s’aprova la llei
Sinde, aquesta pàgina desapareixerà. Internet serà una tele més, al
servei del poder. Per la llibertat d’expressió a la xarxa. No a la
censura. No a la llei Sinde. No al tancament de webs’.

Totes aquestes webs redirigeixen avui al portal ‘No al tancament de webs‘,
on hi ha el manifest del moviment. Un text on alerta del ‘perill per a
les llibertats que representa la llei Sinde’ i que anima la gent ‘a
sortir al carrer i explicar-ho a tothom’. També relata que la ‘llei
Sinde’ és una ‘imposició estrangera’ i responsabilitza els Estats Units
d’incitar el govern espanyol a aprovar-la ‘per a aconseguir una xarxa
sumbissa i acceptable’.

Segons aquesta disposició de la llei d’Economia Sostenible, una
comissió del Ministeri de Cultura espanyol podrà tancar una web si
considera que vulnera la propietat intel·lectual o que pot causar dany
patrimonial als autors.

Tot apunta que la setmana vinent la comissió econòmica del congrés
espanyol votarà la llei, però encara no és clar si tindrà el suport
suficient. I és que és possible que el PNB demani una votació separada
de la disposició per tal de tombar-la. Tal com explicava VilaWeb ara fa unes setmanes, CiU podria ser clau en la votació, però encara no ha definit la seva posició.

Dades pel futur estat de Catalunya. EA 1710

A carn !

  Ciberrevista
electrònica d’història militar catalana

   Malgrat
que Catalunya hagi (volgut ser) estat considerat un país pacífic, poc amic dels
conflictes bèl·lics, les guerres i la violència, el cert és que, com qualsevol
altra país, l’evolució històrica i política, l’ha involucrat en rebel·lions,
revolucions, campanyes militars, incursions i tota mena de guerres. Aquesta
realitat, s’ha reflexat en la documentació que el nostre país ha anat generant
a través de les èpoques, una documentació farcida de dades i notícies de caire
militar, i una Historiografia també molt rica (només cal veure els reculls
bibliogràfics que oferim a la revista per adonar-nos en). Creiem que calia
l’aparició d’una revista electrònica sobre aquest aspecte de la nostra
Història, que es pogués difondre lliurament pel ciberespai.

   A  C a r n !  és un projecte personal, pensat,
dissenyat, desenvolupat, omplert i gestionat per Manel Güell amb ajut dels seus
col·laboradors, oferint un espai web de contingut semiobert per
   acollir
tota participació capaç d’aportar informació, debat, crítica, suggeriments,
etc., amb els quals ampliar el coneixement de la història militar de Catalunya.
Existeix, en tot cas, el compromís tàcit de rigorositat pel que fa al tema de
citació i referències bibliogràfiques, compromís que s’exigeix a tot
col·laborador que hi vulgui publicar. Aquesta publicació és gratuïta i els
cibersubscriptors ho són únicament a tall d’haver estat inclosos al
mailing
d’enviaments; no es cobra preu ni retribució, ni tampoc es paga cap aportació.

   No
em volgut fixar cap periodicitat per a la revista, simplement apareixerà quan
les seves seccions d’articles, notícies, recensions i bibliografia tinguin un
contingut digne. Adjuntem també les “tapes”, o sigui, quatre pàgines amb
il·lustracions, sumari i crèdits, que impreses en paper DIN-A3 poden fer de
cobertes de la resta de pàgines, si es vol treure’n una versió impresa en
paper. Admetem les col·laboracions de tothom, en forma d’articles breus,
notícies puntuals, recensions i referències bibliogràfiques.

Manel Güell

———————–

https://www.acarn.cat/
Conegut gràcies al blog de Jaume Renyer.

 

Les falsedats de Convergència traeixen els seus il·lusos votants independentistes. __ EA 1709

“Convergència ha perdut l’ocasió de liderar la llibertat de Catalunya.
De Liderar l’etapa de sortida clara del sotmetiment, subordinació i
expoli. “

——————————–

Després de la negació d’en Puig del Concert Econòmic promés per en Mas, ve el següent engany:

2.- El
Congrés de Convergència va acordar que si el Tribunal Constitucional
Espanyol deia el que ha dit, es donava per acabada la via autonòmica i
estatutària.
Ara el seu programa diu que desplegaran l’estatut. En Felip
Puig li assenyalava a’n Jordi Guillot en les valoracions post
resultats, que mol bé podia ser que hagués guanyat l’autonomisme. Quina pena.”

————————————


“CDC s’ha allunyat del que es va aprovar en el se 15é Congrés, Ponència
1. I no ha complert amb els seus acords congressuals ni amb la comissió
de seguiment dels mateixos. No ha iniciat una veritable regeneració
democràtica. Fins ha tingut trobades amb determinades “forces vives”
(?!) per allunyar la independència.

Convergència ha perdut l’ocasió de liderar la llibertat de Catalunya.
De Liderar l’etapa de sortida clara del sotmetiment, subordinació i
expoli. “

————————————

PereSegura | Independència | dimarts, 30 de novembre de 2010 | 20:50h
Reflexions després de les eleccions:

Qui ha guanyat?

1.- Potser ha guanyat el partit menys “ideologitzat”.
Això no vol dir, necessàriament, el més tonto, com tampoc no vol dir el
més intel·ligent, simplement el més llestot del pati del col·legi
aquest …
2.-
El Congrés de Convergència va acordar que si el Tribunal
Constitucional Espanyol deia el que ha dit, es donava per acabada la
via autonòmica i estatutària. Ara el seu programa diu que desplegaran
l’estatut. En Felip Puig li assenyalava a’n Jordi Guillot en les
valoracions post resultats, que mol bé podia ser que hagués guanyat l’autonomisme. Quina pena.

3.- Ara es parla de transversalitat. Potser si que ha guanyat aquell que ha sabut dir i encabir en el seu “marketing” les
coses de tothom, fins i tot contradictòries entre elles. Fins i tot en
generalitzacions recomfortables per el populatxo. Qui no vol… “un
país… “millor”!?  L’home de poder, necessita vots per governar…
encotillat en les seves necessitats,  mai es definirà diluit en pura
practicitat d’aquesta política a l’ús.

4.- Jo em dic que els parlamentaris de la tot just passada legisltura, no representen altra Catalunya-Poma que la que té el cuc de l’espanyolisme més
o menys dissimulat. Aquest cuc té diversos noms: Es diu
“encaix”,”federació”, “servilisme”,  ”constitución”,  “bilingüe”,
“inventordetripartits”, etc.  Representen el país “madur-corcat”?.
 
Caldrà que el nou sigui a prova de “cucs”?

5.-
Va bé saber que estudiar té arrel llatina que significa afecció. Un
país desafecte necessita estudiar. Jo no oblido el principi de Peter.
M’he d’estudiar i veure si
algú ja ha arribat al seu lloc d’incompetència, paticularment en saber
salvar definitivament la Nació de sotmetiment, subordinació i espoli.

6.- Si es confirma el que he llegit als diaris que la prmera conselleria que desapareixerà serà la de medi ambient,
rebrem les felicitacions d’Al Gore, Grenpeace, els de Kioto. Etc.
Caldran molts diners per convèncer a tots plegats de que, un cop diluït
el Gran Avís -(que s’atribuien alguns jugant a la política però amb
“poca iniciativa”)- entre totes les conselleries, serà més eficaç.

7.-
El manteniment d’aquells” que es diuen “ciutadans” però parlen en
“ciudadano”, i encara més l’augment considerable d’escons d’aquella del
país de les meravelles que entrarà  en el parlament dient que no té
nació catalana, encara que ho hagi consagrat el parlament sortint, ens
pot demostrar que guanyar vots i tenir la raó en aquest país es contradictori, quan no contrari.

8.-
Reagrupament no ha tret vots suficients…. Tothom parla
d’humilitat… , o amb humilitat, com en Carretero. Però, gràcies a
això, ell ens demostra, que ara cal que es reagrupin els parlamentaris
que vulguin decidir independència, o la pàtria se’n va en orris.
Gràcies Joan. molts s’han quedat a les portes. I servirien millor a la
pàtria que determinat nombre dels que hi son dins. Ja veus: No es
tractava de qualitat, més aviat de quantitat, números i lleis d’Hont

9.-
Alegria: uns, que esperem  fidels a la pàtria, han sortit de les
catacombes. En tenim quatre atrevits a donar testimoni en aquest circ.

Ajudem-los a que no se’ls  mengin els lleons.
Ajudem-los civilment. “Tot per la pàtria!”. (Perdò, es que als
carrosses ens ho varen infiltrar, com la llista de “Los reyes godos” o
los “cabos de España”)

I   10.- Si hi ha passió per la referència autoritaria acrítica i sense
pensament personal lliure,  si ens trobem amb rituals excessius, 
conductes esteriotipades, exaltació emocional perpètua que defuig
raonabilitat, etc. ben segur que el sectarisme s’ha apoderat d’un
partit, guanyador o perdedor. Fins el guanyador, no només el perdedor,
han d’apuntar-se a l’autocrítica, a l’autenticitat, al sentit ètic, al
servei a la riquesa personal i col·lectiva dels ciutadans, i al
questionament de no poques indefinicions o decissions preses, a la
regeneració democràtica. No es tracta tant de guanyar o perdre sinò de salvar la pàtria. Que els partits ajudin, però que no destorbin. I tots guanyarem.

Pere Segura, des del seu Blog.

————————- Més aclariments a càrrec de Pere Segura:

PereSegura | dissabte, 20 de novembre de 2010 | 21:13h

CiU no té la mirada posada en aquest objectiu.

Ni una paraula al seu programa electoral, ni apuntada per més endavant
en altres condicions. El programa és pur i dur autonomisme. I per CiU i
CDC el qui mana son els programes electorals, no els seus congresos.

I els seves actuacións i discursos, utilitzen eufemismes o fins i tot
fal·làcies argumentals per no perdre el vot independentista

No es pot dissimular més.
Els seus dos presidents no la volen:

https://www.jordipujol.cat/es/jp/ideoleg/relacio_espanya
https://www.eldebat.cat/cat/notices/2010/11/duran_lleida___no_puc_ser_independentista_77316.php

El seu Cap de Llista per Barcelona i Aspirant, a President de la
Generalitat, ha afirmat que no hi ha tema més trascendent en el proper
deceni que l’aconseguir el concert econòmic.
I ha afegit que qui governi a Madrid tindrà el suport estable de CiU si
se pacta el Concert (Que ja s’ha devaluat en els discursos a “nou
pacte que s’hi assembli”, i hores d’ara ja té dubtes de tirar endavant
el plantejar-lo.

El Sr.Mas s’ha allunyat de la seva paraula expressada el Novembre del 2007 al Palau els Congressos.
Mentre el portantveu parlamentari públicament va dient que el que convé és refer llaços, apropar-se a l’Estat.

CDC s’ha allunyat del que es va aprovar en el se 15é Congrés, Ponència
1. I no ha complert amb els seus acords congressuals ni amb la comissió
de seguiment dels mateixos. No ha iniciat una veritable regeneració
democràtica. Fins ha tingut trobades amb determinades “forces vives”
(?!) per allunyar la independència.

Convergència ha perdut l’ocasió de liderar la llibertat de Catalunya.
De Liderar l’etapa de sortida clara del sotmetiment, subordinació i
expoli.

I no vull votar a la meva demarcació el Cap de llista de CiU a Girona .
El que digué que li destorben els nacionalismes i que es troba tant
còmode a Espanya.

No votaré Esquerra, ERC, després de la desgràcia dels dos tripartits. I
que ens ve dient que imjpulsarà referendums impossibles. Però la seva
demagògia no parla, amb seny, del camí que passa pel Parlament.

Evidentment no votaré PSC… sense veu pròpia (obedient al PSOE) i espanyolista 100%.  menys determinades persones.

Srs Federalistes de tota mena: Saben Vts que una federació té un govern
central? Imaginen quin i com sería? No enredem la troca, les
Confederacions son les que tenen només una junta coordinadora. Però van
desapareixent com a tals… com l’Helvètica.

I d’altres partits… ni els anomeno.

Go to fullsize imageVOTARÉ
INDEPENDÈNCIA. Lliure de positivismes mesquins i càlculs especulatius.
Es hora que cadascú digui el dia 28 el que vol realment i amb
autenticitat. Aquest serà el vot útil per la Pàtria i per l’esdevenir.

A la família tenim els vots repartits entre reagrupament i solidaritat,
segons afinitats diverses. Jo decidiré entre l’un o l’altre: En les
seves llistes trobo les persones de tota mena i condició mé ben
preparades per dur la nació a la llibertat. Votem partits, malgrat el
que ens vol fer veure el marketing electoral. En darrer terme votaré el
partit que vegi més preparat per dur endavant l’objectiu. Els observaré
fins el darrer moment.

Vaig viure 40 anys de dictadura. No sé si veuré la pàtria lliure.
Espero que el meu poble si la vegi en menys de 40 anys. Les meves
energies si que les dedicaré, tant com sàpiga, a aquest camí.

Pere

Les ganes boges que tenen d’intervenir INTERNET !!! __ EA 1708

L’altre cara de la moneda o el ganivet de dos talls:

Els estats mundials, començant pels més valents i els més cabrons tenen unes ganes boges d’intervenir INTERNET !!!

No poden sofrir la llibertat que diuen defensar.

La llibertat té un gran valor i un preu molt alt, a molts els ha costat la vida.

Veient
els documents que filtra WikiLeaks em pregunto si tot plegat pot ser
una manera de facilitar la feina bruta a aquests estats.

Tot el que li està passant a aquest senyor ja esdevé un precedent. Que si l’Scotland Yard, que si es lliura, que si …

De moment els estats no poden ficar-s’hi de ple, haviam quin serà el primer de perdre la vergonya?

Salvador Molins, BIC, Catalunya Acció.

Per què el món necessita WikiLeaks

aniol |

Por i fàstic a… |
dimecres, 8 de desembre de 2010 | 19:36h

La
detenció de Julian Assange i el posterior assetjament que pateix
WikiLeaks és l’escàndol més gran que fa trontollar totes les lletres de
la paraula ‘democràcia’.

El cas ‘WikiLeaks’ demostra que no
existeix ni la democràcia ni la llibertat d’expresió ni la llibertat
econòmica ni la llibertat en general.

Diuen els analistes internacionals que WikiLeaks posa en risc la seguretat mundial. Mentida: qui
posa en risc la seguretat mundial són els dirigents que emeten i
disposen les opinions i fets que revelen els documents que WikiLeaks
treu a la llum pública
.

Menys mal que ens queden els ‘miralls’ de wikileaks.

El món és avui una mica més fosc i tot em remet a la cèlebre novel·la de George Orwell.

Benvinguts a 1984!

Emesa
la meva opinió, només em resta donar la paraula a l’autèntic
protagonista de tota aquesta pel·lícula de terror amb el vídeo
següent…

sergi borges

Comentaris: 3
  • Les ganes boges que tenen d’intervenir INTERNET !!!
    smolins9 |
    dijous, 9 de desembre de 2010 | 04:25h
    Els estats mundials, començant pels més valents i els més cabrons tenen unes ganes boges d’intervenir INTERNET !!!

    No poden sofrir la llibertat que diuen defensar.

    La llibertat té un gran valor i un preu molt alt, a molts els ha costat la vida.

    Veient
    els documents que filtra WikiLeaks em pregunto si tot plegat pot ser
    una manera de facilitar la feina bruta a aquests estats.

    Tot el que li està passant a aquest senyor ja esdevé un precedent. Que si l’Scotland Yard, que si es lliura, que si …

    De moment els estats no poden ficar-s’hi de ple, haviam quin serà el primer de perdre la vergonya?

    Salvador Molins, BIC, Catalunya Acció.

  • Les ganes boges que tenen d’intervenir INTERNET !!!
    smolins9 |
    dijous, 9 de desembre de 2010 | 04:24h
    Els estats mundials, començant pels més valents i els més cabrons tenen unes ganes boges d’intervenir INTERNET !!!

    No poden sofrir la llibertat que diuen defensar.

    La llibertat té un gran valor i un preu molt alt, a molts els ha costat la vida.

    Veient
    els documents que filtra WikiLeaks em pregunto si tot plegat pot ser
    una manera de facilitar la feina bruta a aquests estats.

    Tot el que li està passant a aquest senyor ja esdevé un precedent. Que si l’Scotland Yard, que si es lliura, que si …

    De moment els estats no poden ficar-s’hi de ple, haviam quin serà el primer de perdre la vergonya?

    Salvador Molins, BIC, Catalunya Acció.

Vergonya
Marc |
dijous, 9 de desembre de 2010 | 01:19h
Els hauria de caure la cara de
vergonya a tots els governants que ara corren a mirar de fer callar
Wikileaks perquè els està deixant amb el cul a l’aire i ensenyant al món
sencer la quantitat de mentides petites, grans i monumentals que ens
arriben a dir.

Cal fer una crida a la llibertat d’en Julian Assange!!!

Assemblea d’electes independentistes dels PPCC. __ EA 1707

28-N: valoracions addicionals

jrenyer |
dilluns, 6 de desembre de 2010 | 12:12h

La crisi econòmica catalana provocada per la dominació política espanyola pot esdevenir un factor d’acceleració del procés d’independència
si des dels partits parlamentaris hom estableix acords de fons amb les
organitzacions representatives del món empresarial i sindical.

El xoc d’interessos amb motiu de l’eix mediterrani
pot fer evident el conflicte polític i a les properes eleccions
municipals i autonòmiques al País Valencià i les Illes aquesta questió
hauria d’ocupar l’espai central del debat electoral. Per això cal
que les formacions nacionalistes locals i les independentistes trobin
fórmules viables de participació electoral. Atesa la diversificació de
les opcions independentistes resultants del 28-N, (a les quals cal
afegir la CUP a nivell municipal), cal plantejar decididament la
conformació -després del 22 de maig de l’any vinent- d’una assemblea d’electes independentistes d’arreu
dels Països Catalans que vagi més enllà de l’actual Decidim.cat.
Hi ha
més d’un centenar d’ajuntaments que s’han declarat moralment exclosos de
la Constitució Espanyola després de la sentència del Tribunal
Constitucional contra l’Estatut, tot un potencial polític que ha de
trobar una fórmula institucional permament a l’estil de la Udalbiltza
basca.

També a les properes eleccions municipals es lliurarà la
batalla per l’alcaldia del cap i casal de Catalunya
, a les quals
concorrerà un PSC tocat i una CIU emergent i una eventual candidatura
independentista unitària que inclogués Esquerra i Solidaritat,
però
sobretot representants del sobiranisme cívic. I més quan un mes abans
s’haurà celebrat a Barcelona la consulta sobre la independència de
Catalunya. Trobar una solució integradora de la pluralitat
independentista a Barcelona facilitarà acords similars a moltes
poblacions que poden donar continuitat al treball conjunt iniciat amb
les consultes locals.

Extret del Blog de Jaume Renyer.

 

Fotografia adjunta del Cartell de la Presentació de Catalunya Acció a Berga el 9 de febrer del 2005.

Valorem molt les respostes, comentaris i crítiques seriosos. __ EA 1706

Comentari al Post d’ahir:

Què hauríem de fer ara, segurament

Joaquim| Adreça electrònica | esborrar |
dissabte, 4 de desembre de 2010 | 08:19h
Estic totalmetn d’acord amb el teu
diagnòstic. Soc exmilitant desfenestrat d’E.R.C. per enviar un email
crític a Pugicercós. Em van deixar de cobrar la quota unilateralment. Es
veu que no acceptaven DISCREPÀNCIES…Sóc associat a Reagrupament de fa
molt de temps. I m’agradaria que tant Esquerra om R.cat – sóc dels que
crec que no ha de perdre l’especificitat encara – fossin capaços de fer
una revisió positiva i fer passos cap a la unitat.

Esquerra
hauria de demanar perdó com diu Junqueres pels errors comesos i fer un
canvi de persones i estils. Crec que va bé si hi posa Junqueres i
Tresserres, que treballin per la unitat. Però els cal sobretot
humilitat, transparència i una conducta ètica i republicana evident.

Reagrupament
ha triomfat crec, en el terreny dels arguments,la crítica, estràtègia
i  les idees. Però ha mostrat limitacions i mancances pròpies a la
pràctica ( també ha tingut enemics, una situació desfavorable, infundis i
calumnies i una evident apagada informativa probablement perquè feia
nosa al sistema establert ). No s’hauria de disoldre si no guardar
l’especificitat i transformar-se en un “grup” de pressió independentista
i veu de consciència de aquest sector.

De Solidaritat no sé que
pensar més enllà de l’oportunisme d’un lider mediàtic per obtenir un
càrrec. A voltes dona imatge de seriositat amb Lopez Tena darrere. A
voltes sembla “friki” i fet per aficionats com en les primeres
decalaracions postelectorals d’Uriel i les de laporta que no tocava a
terra. Es veurà en que acaba més enllà d’omplir quatre seients d’una
legislatura…

Joaquim

———————————

Fotografia adjunta: Els promotors d’aquella “Suma Independència”

28-N: valoracions complementàries de Jaume Renyer __ EA 1705

jrenyer |
divendres, 3 de desembre de 2010 | 18:18h

Aquestes
eleccions han girat al voltant de l’independentisme, però no han estat
una victòria pels partidaris d’aquesta causa atesa la conjuntura
canviant en que es troben les propostes organitzatives que se’n
reclamen.

La
independència com a única opció de futur pel nostre país es una
evidència per cada cop més sectors de la població, la transversalitat
social i pluralitat política dels que en són favorables no troba, de
moment, l’expressió d’un projecte electoral. El punt de partida per
bastir-lo rau en la confluència entre les aspiracions de regeneració democràtica de la vida institucional i la independència com a concreció d’un poder estatal català.
Predicar
la regeneració democràtica cara a la societat implica practicar-la des
del primer moment cara a l’interior de les organitzacions
independentistes. No fer-ho, lleva credibilitat a qui incideix en
aquesta incoherència i condueix al fracàs del projecte. Esquerra, que ha
patit una davallada llargament anunciada,
insisteix per boca dels seus actuals dirigents -i màxims responsables
de la crisi del partit- en considerar un error el procés d’elecció
democràtica de president i secretari menat al congrés de l’any 2008.
Erren
en el diagnòstic, allò que va fallar no fou el mètode participatiu sinó
la manca de capacitat i voluntat per bastir una estratègia coherent
orientada a l’exercici del dret d’autodeterminació. Les causes d’aquesta
manca de capacitat i voluntat evidenciada per la direcció d’Esquerra
cal buscar-la en el fet que pels seus dirigents la independència és un
anhel benintencionat però no una actitud permanent de conflicte amb
l’ordre establert. Per dir-ho en paraules d’Heribert Barrera, “estar
moralment en guerra amb Espanya”. La coartada del governar a qualsevol
preu mentrestant no arriba la independència, de buscar la centralitat
dins l’ordre establert, d’entendre la política com una professió i una
via d’ascens social, porta a negar a la pràctica els objectius pels
quals hom diu lluitar.
A la conferència nacional d’Esquerra de l’any 2007,
quan ja havia comencat l’any abans la involució del partit, es van
posar a debat dues ponències: la oficial que es va encarregar a Joan
Ridao, un text buit de contingut, sense estratègia de cap mena ni
senyals de cap tipus de gradualisme, i l’alternativa que va defensar
Albert Pereira en nom de Reagrupament, llavors un corrent intern, que
apuntava a plantejar un conflicte jurídic i polític a l’ordre establert.
Comparar ambdós documents pot ser un bon exercici pels que encara
confien en la recuperació d’Esquerra.  (Jaume Renyer)

Comentaris: 5
  • Esquerra va perdre el nord …
    Anònim| Adreça electrònica |
    dissabte, 4 de desembre de 2010 | 02:59h
    Esquerra va perdre el nord i de moment no fa pinta de retrobar-lo.

    Així
    ho demostren unes declaracions de l’Huguet en un article aparegut
    aquest divendres al diari Regió 7. Huguet titlla als altres
    independentistes “d’Independentisme exprés”, dient que les seves
    aventures i el seu fracàs ens ha perjudicat a tots”.

    Des d’ací jo
    li responc a l’Huguet que si ERC hagés fet bé la seva feina
    independentista ara ERC tindria 40 diputats o encara més i RCAT i SI
    potser no existirien.

    També aprofito l’ocasió d’aquest comentari
    per convidar als lectors del Blog d’en Renyer que visualitzin i escoltin
    la conferència de Santiago Espot a Sant Feliu de Guíxols, a l’enllaç:


    https://www.youtube.com/user/catalunyaaccio#g/c/A71B3CE8D38A8361

  • Contrapunt
    Jordi| Adreça electrònica |
    divendres, 3 de desembre de 2010 | 21:52h

    És obvi que SI ha aconseguit
    emportar-se una part (important) de l’electorat d’ERC. Si l’objectiu era
    aquest SI ho ha aconseguit, i això no és especialment bo ni
    especialment dolent per a l’independentisme: més opcions.

    Si la
    davallada d’ERC ha tocat fons, és molt probable que SI estigui, amb la
    coartada de la independència ara mateix, molt a prop del seu sostre.

  • L’independentisme
    O| Adreça electrònica |
    divendres, 3 de desembre de 2010 | 21:13h
    L’independentisme ha guanyat o ha perdut?

    Aquesta és una qüestió una mica difícil de dilucidar i depèn de la perspectiva des de la qual es miri.

    Si ens basem en els escons, evidentment la representació parlamentària ha minvat de 21 a 15.

    Si ho mirem des d’una òptica més àmplia podríem dir que
    l’independentisme ha guanyat: ara tenim independentisme d’esquerres i de
    dretes. L’independentisme és transversal, ja era hora.

    A la
    dreta tenim un al·luvió de gent de diverses procedències que no
    s’identificaven amb un govern d’esquerres i que han estat aglutinades
    per un lideratge populista a l’estil berlusconià.

    A l’esquerra
    hi tenim un partit que s’ha de refer de les ferides rebudes en els
    darrers anys, per elements clarament desestabilitzadors que van
    aprofitar el sistema assembleari per dividir el partit abans de
    marxar-ne, que no ha sabut o pogut cicatritzar-les degudament.

    Els
    elements que configuren aquestes alternatives no són massa
    engrescadors:populisme dretà tipus berlusconià i confusió a l’esquerra.

    Esperem
    que, uns i altres trobin el camí:  que es sedimenti l’al·luvió dreta i
    es pugui arribar a constituir realment en un partit democràtic (no només
    unes sigles) i que l’esquerra trobi els adequats ponts per a bastir de
    nou una alternativa més forta.

    Així sigui.

     

    • Simplificacions
      jrenyer |
      divendres, 3 de desembre de 2010 | 23:34h

      El
      teu anàlisi és d’una simplificació evident. Tot i que no ho dius
      espedíficament, SCI és de dretes i Laporta un populista estil
      Berlusconi, mentre que ERC és un partit d’esquerres a qui no li cal
      demostrar que ho és. No m’estranya que amb adoctrinaments com aquests
      Esquerra hagi arribat tan avall.
      Pel que fa als elements que van
      aprofitar l’assemblearisme d’Esquerra per dividir el partit abans de
      marxar-ne, parlo per mi no pas per altres. Vaig ser militant d’ERC
      durant divuit anys, per què havia d’esperartan de temps per enfrontar-me
      obertament a la direcció ?. Només del pacte Carod-Puircercós d’abril de
      l’any passat, que liquidava qualsevolo possibilitat de canvi de rumb
      del partit, vaig decidir deixar-ho explicant-ne els motius a l’apunt “Obrir la porta de l’esquerra de la llibertat “,
      que considero plenament vigent. Llegeix-lo i rebat després allò que hi
      dic. Finalment, les meves valoracions polítiques i personal sobre
      Esquerra i els seus dirigents són el resultat d’un coneixement directe i
      aprofundit, no pas elucubracions per fugir d’estudi. Si hagués volgut
      fer mal a Esquerra hagués actuat d’altra manera i dit moltes altres
      coses.

  • Passar de ser un anhel
    Daguer |
    divendres, 3 de desembre de 2010 | 19:21h
    a ser un objectiu. L’anhel és in
    operant i passiu; està a l’espera. L’objectiu, en canvi, és una meta que
    demana una estratègia i les eines adequades.

    Treballarem a
    nivell institucional (política) i al carrer (mobilització). Ens hi hem
    començat a posar i continuarem. Que la política no ens faci oblidar la
    mobilització. Per aquesta segona el camí està menys fressat i cal
    imaginació, també coordinació amb plataformes ciutadanes.

    Solidaritat
    es proposarà amplia els adherits i pencaires (militància?) per poder-ho
    portar a terme. Estem engrescats amb el resultat i pel bon rotllo amb
    què hem treballat fins ara. Salut!

—————————————

Fotografia adjunta: Jaume Renyer