IN MEMORIAM DE JOAN SOLÀ. Sí a la llengua catalana! Sí a la nostra Nació! EA 1682

He rebut el següent correu

Joan Solà ens ha deixat.
Els impulsors i col·laboradors del Manifest del 12 d’Abril, lamenten profundament la pèrdua del Dr. Joan Solà, un gran lingüista i alhora una gran persona, valenta i compromesa amb el País.

Joan Solà va compartir amb nosaltres el somni d’una Conferència Nacional del Sobiranisme per a les properes eleccions catalanes (Avui 9-5-2010) , que faria possible un gran pas endavant envers la independència de Catalunya.

El seu record restarà sempre amb nosaltres.

Intervenció del Dr. Joan Solà a la presentació del manifest (17-9-2010)

https://www.youtube.com/watch?v=FMWAm4PwrZs

Jo hi he afegit el següent text:

Les raons del si.

Acte a favor de la Consulta per la Independència a Berga,

 

Escrit i defensat per Maria Torrents
Consellera de Catalunya Acció (13’D del 2009)


Compatriotes,

Es un honor ser avui aquí, davant uns homes i unes dones disposats a esbotzar els límits mentals i polítics que ens constrenyen, tot participant activament en aquesta consulta popular que és el preludi irreversible del nostre alliberament.

L’esperit que està demostrant el poble català en fer possible, en crear el seu camí cap a la independència, malgrat i al marge de les elits polítiques, posa en evidència que som un poble ocupat, però que no ens han vençut.

I que ningú s’esgarrifi quan dic que som un poble ocupat. Avui les forces que subjuguen el nostre poble no tenen la brutalitat dels exercits, però despleguen una capacitat de domini encara més gran, a través de la seva omnipresència i capacitat de persuasió. El seu poder rau precisament en què gran part del nostre poble no és conscient de la funció assimiladora que estan portant a terme d’una manera subtil i continuada vint-i-quatre hores al dia, tres-cents seixanta-cinc dies l’any.

Aquestes forces es concreten:

a- tots els mitjans de comunicació que no qüestionen la dependència forçada de la nació catalana respecte l’estat espanyol.
b- el corpus legal que ens limita i sotmet cada vegada més, com ho evidencia el procés delirant de l’estatut.
c- les persones que viuen aquí amb mentalitat de colonitzador, i que des de llocs de poder, o des de la quotidianitat del carrer, de l’escola, del jutjat, de l’hospital o de la universitat imposen, amb una impunitat absoluta, la manera de fer i la llengua dels colonitzadors.

Es en resposta a aquesta ocupació que l’esperit que va explosionar a Arenys, s’escampa sense aturador arreu del país, perquè respon a una necessitat vital de la nació catalana i de tots aquells que ens en sentim part.
Les nacions, com els homes, han nascut per ser lliures i expressar la seva plenitud. Ho portem gravat als gens.

Per això aquest esperit vital, aquest anhel de llibertat acabarà imposant-se sobre la voluntat colonitzadora que treballa incansablement per fer-nos invisibles i esborrar-nos del mapa.

I a aquest esperit que sacseja el nostre poble no li calen raons. La llibertat que engendra és, en ella mateixa, la raó, perquè és l’experiència íntima d’allò que és valuós i sagrat.

Ara bé, es bo que a l’esperit que neix de les entranyes i del cor, hi ajuntem la reflexió, i construïm uns arguments que ens facin de crosses, si cal, en moments en què el dubte o la por es fan presents.

Aquests raonaments que desplegaré volen respondre dues qüestions fonamentals:

Pe què volem la independència? I
Per a què la volem?, o sigui, quin és el seu objectiu final.

El crim central dels colonitzadors castellans i francesos contra la nació catalana, no és el robatori sistemàtic a què ens sotmeten, ni la deixadesa d’infraestructures que ofega la nostra economia, ni tan sols el genocidi físic que històricament ha patit Catalunya, concretat en milers i milers de catalans morts i exiliats forçosament pel fet d’haver defensat la nostra pàtria. Per terribles que siguin aquests crims, només són corol.laris del crim central a que colonitzadors castellans i francesos han condemnat la nostra pàtria: negar-li la seva manera de ser.

Durant més de tres segles de submissió forçada i d’una quarantena d’anys de democràcia formal però d’opressió psicològica, als catalans se’ns ha fet impossible la nostra autoafirmació com a poble.

La nostra continuada, però mai obertament reconeguda submissió, ha tingut unes conseqüències tràgiques: ens ha negat l’expressió del propi poder i ha escampat una terrible tristesa, apatia i misèria anímica dintre del nostre cos nacional.

L’alienació de la nostra catalanitat s’ha aconseguit històricament a través de la repressió brutal: assassinats, tortures i repressió legal i física han estat a l’ordre del dia durant molts períodes de la nostra història de poble colonitzat. Ara la democràcia formal amb que s’han disfressat els colonitzadors, els ha fet a mans una forma més efectiva per assolir encara una alienació més gran: ignorar, marginar i fer innecessària la manera de ser catalana i les seves expressions dintre mateix de casa nostra. Avui, passar de puntetes sobre la nostra identitat s’ha convertit en el denominador comú tant dels colonitzadors com dels polítics regionalistes. Els colonitzadors, des del poder i a través dels mitjans de comunicació no han cessat de negar-nos i menysprear-nos amb discursos i praxis que ridiculitzen el sentiment de catalanitat com una cosa provinciana, que neguen la integritat de la nació tot reduint-la a una massa despersonalitzada i que exacerben qualsevol expressió cultural i lingüística forana a fi que ocupi el lloc que correspon legítimament a la llengua i a la cultura catalanes. Els polítics regionalistes s’han venut la nostra ànima, la nostra identitat, i ignorant-la desvergonyidament només saben parlar de balances fiscals o de benestar econòmic. Com si la misèria de l’ànima no fos més trista que la material, com molt bé recordava el nostre estimat president Macià!

Tots junts, colonitzadors i regionalistes, formen part de l’statu quo que està reduint, de facto, la nostra nació, a unes tristes províncies sense caràcter, sense voluntat i sense ànima.

De què valen diners, progrés i benestar quan un poble es perd a si mateix?

La pobresa més gran, la misèria psicològica més profunda brollen d’aquesta pèrdua de l’ànima col·lectiva.
Perquè la necessitat ontològica més fonamental de qualsevol poble és el d’existir, de ser qui és dintre del seu territori. I només en l’expressió plena d’aquesta ànima col·lectiva rau l’autèntica llibertat.

Ignorar, abandonar, deixar perdre la pròpia manera de ser com a poble és la cosa més alienant que existeix, molt més que l’empresonament o la destrucció física. Aquesta alienació de la pròpia manera de ser s’ha fet palesa d’una manera més crua en aquelles manifestacions que són la més directa expressió de l’ànima del nostre poble: el caràcter, la història i la llengua.

Tants segles de submissió i sobretot de submissió no reconeguda, negada, manipulada han trinxat el nostre caràcter col·lectiu. El nostre poble té ara un caràcter escapçat, que nega tot aquells trets més vitals com a resposta d’adaptació a l’anòmala situació que vivim. Perquè, qui pot tenir un caràcter sencer, poderós i tolerar la submissió?
Però aquest no és el genuí caràcter del poble català, com es pot comprovar en el procés que estem vivint, i sobretot en caràcter dels homes que l’han iniciat i que han fet possible que siguem on som perquè s’han sabut mantenir ferms davant pressions i amenaces de tot tipus, fins i tot de mort. I com es pot veure una vegada i una altra en la nostra història, que per això és sistemàticament exclosa dels programes educatius i, quan hi treu el cap, està prou manipulada perquè la brutalitat i l’usurpació il·legítima quedin totalment desdibuixades, i els models de caràcter d’homes com Pau Claris, Macià, Batista i Roca i tants d’altres restin invisibles.

Pel què fa a la llengua, després de segles de prohibicions i atacs brutals, ara han trobat el sistema per acabar-se’n de desempallegar sense escarafalls: fer-la innecessària dintre del seu territori. Quan una llengua no és necessària, quan una llengua ha de sobreviure per voluntarisme sempre acaba desapareixent, quedant reduïda com a molt a expressions folklòriques. I aquest és el futur que s’ha dissenyat pel català amb l’enganyós mite del bilingüisme. No el defensen ni hi estan tots d’acord perquè sí els espanyolistes, des de Ciudadanos fins a socialistes, en aquest tema. Saben perfectament que és condemnar la llengua catalana a una mort segura i sense reaccions, perquè no ens oblidem que per no desamparar el bilingüisme, prou se’n cuiden de legislar a favor d’una aclaparadora majoria de mitjans de comunicació en castellà, mentre escanyen tant com volen els de llengua catalana. Recordem la vergonya del tancament de senyal de TV3 a València i a les illes.
El que fa escruixir és que aquells que es diuen nacionalistes i els independentistes asseguts avui al Parlament, acceptin el bilingüisme sense piular i en alguns casos fins i tot el defensin. Es que no s’adonen de la transcendència de la seva claudicació? Molt em temo que sí que se n’adonen, però saben que una actitud ferma en aquest àmbit desfermaria les ires de tot l’espectre dels colonitzadors. I ja han demostrat que no tenen ni la voluntat ni el caràcter per gestionar aquest conflicte.

En el procés d’alliberament és indispensable reconèixer allò que molts és neguen a acceptar, que UN POBLE QUE NO ES AMO DE CASA SEVA I QUE NO POT EXPRESSAR EN PLENITUD LA SEVA MANERA DE SER ES UN POBLE ESCLAU.

Quan hom reconeix aquesta veritat tan elemental es fa evident que només hi ha una manera de recuperar el nostre poder, de recuperar l’energia vital que ens retorni la joia i l’orgull de ser catalans: treure’ns de sobre, d’una vegada i per sempre, el jou que ens doblega i ens nega.
Només hi ha un camí que ens retorni la nostra veu en el concert de les nacions.
LA INDEPENDENCIA.
Es, doncs, per alliberar-nos de la misèria espiritual de la submissió que ens impedeix ser qui som, que ens cal la independència

I per això ens cal sobretot posar al capdavant del procés aquella gent de caràcter que representi la regeneració política que ha de garantir que l’objectiu primordial i prioritari del nou estat català sigui la recuperació de la nostra ànima col·lectiva, fomentant la regeneració del caràcter de les noves generacions, assegurant el coneixement de la nostra història i fent indispensable l’ús en plenitud de la nostra llengua.

Autoafirmar-nos, retornar-nos la llibertat i la dignitat no es pidola, s’exerceix i , per tant, demana ACTES clars, sense ambigüitat. “ El dir no emprenya” afirma la saviesa popular, perquè certament allò decisiu és el què es fa. Per això la votació a què esteu cridats més de cent seixanta pobles i ciutats de Catalunya és un acte de revolta i d’autoafirmació sense precedents en la història contemporània catalana dels darrers 50 anys. Amb aquest acte us negueu a acatar la llei del colonitzador i el confronteu obertament, però també, i molt important, poseu en evidència els polítics i intel·lectuals regionalistes que amb les seves polítiques pusil·lànimes i claudicacionistes han portat la nació catalana a l’agonia en què es troba actualment. Davant d’aquestes actituds vergonyants que no qüestionen l’stato quo, sinó que amb el seu pidolar miserable, el reforcen perquè eternitzen la nació catalana en el paper de víctima, la gesta a què esteu cridats esdevé autèntica dinamita.

Es, quan tot un poble com Berga, deixa d’identificar-se amb el paper de víctima i actua com a poble lliure per retornar-se unilateralment la llibertat usurpada, que es manifesta la PRESENCIA de l’autèntica Catalunya, d’aquesta Catalunya que malda per manifestar-se tot esmicolant la cotilla insostenible en que l’han atrapada.
Aquesta Presència, la nostra manera de ser genuïna i profunda, el cor de la nostra nació, més enllà de les falses identificacions que tants segles de submissió han teixit, és l’objectiu i la raó última des nostre alliberament. Es el tresor que ens retornarà la joia de ser catalans, l’espurna creadora i l’abundor material.

Bergadans, sou cridats a escriure una pàgina d’or de la nostra història. Que el vostre vot neixi del cor i sigui un sí clar a la recuperació de la llibertat i la plenitud que se’ns va arrabassar per la força i amb el preu de la sang dels millors fills de la nostra pàtria.
Que el vostre vot sigui un sí rotund a la vida de la nostra nació, un sí rotund a la joia de ser catalans.
Que el vostre vot sigui un homenatge a tots els qui ens han precedit en la lluita,
i un gest d’esperança per als qui ara toca teixir la història de la nostra pàtria.
Que el vostre vot sigui el model de dignitat que els homes i dones vinguts d’arreu del món esperen de nosaltres per a integrar-se a la nostra nació. Perquè, qui vol integrar-se en una nació esclava?
I, sobretot, que el vostre vot obri el camí per retornar a les generacions futures la realitat fecunda de la Catalunya lliure i plena que la història ens reclama.

Maria Torrents
Consellera de Catalunya Acció

————

A la fotografia: Joan Solà en la Manifestació dels 10 mil a Brussel·les

Per llegir aquest cap de setmana mentres aneu a Vic. __ EA 1679

smolins9 | esborrar | dimarts, 18 de maig de 2010 | 01:49h
Preludi de la Independència.

Carles Muñoz Espinalt, 1992 (Dibuix)

Dedicatòria:

“A tots els qui, amb fe i fermesa,
han cridat: Visca Catalunya Lliure!!”


C.M.E.

Preludi de la Independència.

1r Capítol – PERCEBRE’L

Són molts els qui voldrien que no se’n

pogués escoltar ni una sola nota. Però el pre-

ludi de la Independència de Catalunya no ha

nascut pas per generació espontània. No és

cap somni ni cap disbarat atabalador. Fa anys

que es deixa sentir amb harmònic frasejar,

per més que cuitin a ofegar-lo o no s’encerti

el to vibrant i clamorós que demana executar-

lo amb tota la seva amplitud.

Els motius pels quals no s’ha acabat mai

d’interpretar, sense perdre o robar-nos les

solfes, els podem copsar fins i tot amb fets

aparentment secundaris. En ells, això sí, hi

trobem tàctiques errades, molta bona volun-

tat, excuses de mal pagador i limitada moral

de victòria. Què ens ha mancat? Inspiració?

Homes capaços de dirigir-ho? Ens creem

nosaltres mateixos els inconvenients o ens

venen de fora? Fem el sord o gent impenitent

ens tapen les orelles?

Sempre que puc repeteixo i faig repetir: Els

catalans prou anhelen la Independència

nacional, però no veuen la manera d’assolir-

la. Cap projecte no es veu viable abans de

plasmar-se amb nítida i vigorosa figura en la

ment dels qui ho voldrien materialitzar. Així

doncs, els artífexs que inculquin en cada

català la clara imatge motivacional de la seva

Independència com a poble, esdevindran els

qui anorreïn per sempre els obstacles que

impedeixen portar-la a terme.

No és pas impossible promoure-ho, encara

que la desconfiança en nosaltres mateixos

hagi impedit deixar parlar molt alt els qui

assagen de fer-ho viable. Sovint, els covards,

per no posar-se en evidència, són els més

interessats a silenciar la veu dels coratjosos.

Llavors, els desmoralitzats i els pobres de

tremp, enlloc de cercar un major braor en ells

mateixos, prefereixen —baixet, per no fer

soroll— parlar de mans misterioses que ens

barren el pas.

És orientatiu recordar que, entre les moltes

referències que sobre Catalunya va escriure

Josep Pla (Notes per a Sílvia), hi figura el

següent comentari que un dia li féu Manuel

Brunet: «Ja coneixeu la meva convicció:

l’Església en aquest país ho ha fet tot: és la

clau del passat, del present, i probablement

del futur. L’Església creu que aquest país ha

d’estar lligat a Espanya i per això hi ha unitat.

El dia que cregui el contrari es produiran les

conseqüències naturals.»

Tanmateix, la rebuscada forma «conse-

qüències naturals», malgrat ésser una

manera d’anunciar-ho amb paraules emmas-

carades, vol que se sàpiga, però amb el

mínim enrenou. Talment com el candorós que

del dimoni en diu «en Banyeta», per l’ances-

tral por que comporta pensar que, bon punt

es pronuncia el seu nom correcte, es desper-

ten les ires de l’infern. Ara bé, amb totes les

reserves imaginables, i per banals que siguin

les precaucions, també amb noms suposats,

entre hermètics i temorencs, s’inicia el preludi

de la Independència de Catalunya que, vingui

d’on vingui el seu clam o tingui clar o insinuós

el seu dir, no sempre el sabem escoltar o no

ens el deixen percebre.


Carles Muñoz Espinalt, 1992

————————————

Què és un LIPDUB? “doblatge labial” __ EA 1678

Tots units
estem
determinats
a Independitzar
el nostre Poble i la nostra terra!

Ni un pas
enrere!

Aquest
diumenge,
dia
24
d’octubre
,
està convocada a Vic
la gravació
d’un lipdub per la independència.

Tots hi sou convidats.

Vol ser una cita històrica, portant a la capital osonenca
multitud de gent per fer el lipdub més participat del món.

—————————

Lipdub Informació extreta de Viquipèdia

Un lip dub (o bé lipdub, en català: doblatge labial) és un
tipus de vídeo que combina sincronització
labial
i doblatge d’àudio per fer un vídeo de
música
. Es fa filmant una successió contínua, i sense talls,
d’individus o de grups que vocalitzen de manera que sincronitzen els
llavis amb la lletra d’una cançó que escolten des d’una font aliena, com
ara un àudio enregistrat en un enginy d’àudio mòbil; és a dir, els
participants canten un tros de la cançó fins que són substituïts in
situ
per un altre participant que continua per on anava l’anterior
participant, i així successivament, fins el final de la cançó.
Posteriorment, s’edita la gravació resultant afegint l’àudio original de
la cançó a la pista d’àudio del vídeo final.

Si bé s’assemblen als vídeos de música senzills, sovint comporten
força preparació prèvia i s’elaboren de forma meticulosa. Els lip dub
més populars són fets mitjançant una única gravació, no editada (un pla seqüència), que sovint ens transporta a través
d’espais diferents i situacions en un entorn (per exemple: un edifici
d’oficines o una universitat). Amb el sorgiment de llocs webs que
ofereixen continguts de vídeo, participatius i d’abast massiu, com ara YouTube,
s’ha popularitzat aquest tipus de vídeo.

Tom Johnson, un blocaire especialista en tecnologia i comunicació,
descriu que les característiques mínimes que ha de tenir un bon lip
dub
han de ser:[1]

  • Espontaneïtat: “Fa la sensació que algú tingués la idea en el mateix
    moment, treu la càmera de vídeo personal, i diu: eps! nois: fem un lip
    dub
    amb aquesta cançó”.
  • Versemblança: La gent, producció i situació semblen espontànies, no
    preparades i reals.
  • Participació: “El vídeo no consta d’una sincronització espectacular
    feta per una única persona, si no d’un grup, participant tots junts en
    un esforç espontani, que sembla que comuniqui l’actitud i humor de la
    cançó.”
  • Humor: la gent mostra una actitud divertida en el vídeo.

————–

Origen

Jakob Lodwick, el fundador de Vimeo,
encunyava el terme lip dubbing (doblatge de llavis) el 14
de desembre de 2006, en un vídeo titulat Lip
Dubbing: Endless Dream (Doblatge de llavis: un somni sense fi)
.
En la descripció del vídeo, escrivia, “caminava amb una cançó que
sonava als meus auriculars, i m’enregistrava cantant. Quan arribava a
casa, l’obria amb l’iMovie i afegia un Mp3
de la cançó original, i el sincronitzava amb el meu vídeo. Hi ha un nom
per a això? Si no, suggereixo anomenar-ho lip dubbing.”

———————-

Països Catalans

Diverses universitats han creat lip dubs, incloent la Universitat Politècnica de
Catalunya
, la Universitat Politècnica de
València
, la Universitat
Jaume I de Castelló
i la Universitat Pompeu Fabra. Així
mateix, s’han creat lip dubs a partir d’iniciatives populars en diverses
localitats, com són Porrera, Palafolls,
Roda
de Ter
, Sant Celoni, Taradell
o l’Escala[5].

El lip dub creat a finals de maig de 2010 per un equip d’estudiants
de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra va batre el
record de participació entre les produccions d’aquestes característiques
enregistrades a tot el món. [6] Més
de 1.200 persones de la comunitat universitària –estudiants, professors
i personal d’administració- van ser actors i figurants. El videoclip
musical s’enregistrà als auditoris dels campus de Poblenou i la
Ciutadella. La cançó escollida fou “Wake me up, before you go go” i
l’escena culminant te com escenari el pati de l’edifici del campus de la
Ciutadella, amb uns 700 participants ballant simultàniament una
coreografia.

El LIP3DUB,
el primer lip dub en 3D dels Països Catalans i un dels
primers del món en aquest format, va enregistrar-se el 9 de setembre de
2010 a Porrera
(Priorat).
Coproduït per l’Associació
Cultural Lo Cirerer
i TV3, es va fer servir una nova versió de la cançó La
Flama
d’Obrint Pas.

Protagonitzat per la gent de Porrera i pel propi grup valencià
Obrint
Pas
, també participaren a l’enregistrament del LIP3DUB cares
conegudes com Lluís Llach, Feliu
Ventura
, Miquel Gil, Manel Lucas, Tomàs Molina, Marta Bosch o Marcel Gorgori[7].

Condicions

Per poder ser qualificat de lip dub, un vídeo ha de respectar
certes regles:

  • ser rodat en un sol pla-seqüència sense muntatge;
  • comportar una o diverses cançons, originals o reinterpretades;
  • mostrar una o diverses persones cantant la cançó (lip dub es
    tradueix per «doblatge dels llavis»);
  • ser fàcil de difondre i ser accessible. Per exemple, penjat en línia
    a Internet i fàcil de trobar gràcies a xarxes socials com Facebook
    o Twitter.

———————

Informació extreta de Wiquipèdia en català:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Lipdub

El 9 de setembre un altre LIPDUB a Porrera…. EA 1677

Imatge del cartell de la convocatòria

(Text i imatge extrets de Racó Català:

https://www.racocatala.cat/forums/fil/128445/lipdub-vic-batre-record-mundial-favor-independencia/contesta

.

Reunir
el màxim de gent possible per batre el rècord mundial de participació
en un lipdub per aconseguir ressò internacional.

Aquest
és l’objectiu que s’ha marcat l’organització del ‘lipdub per
la Independència’ que se celebrarà el proper 17 d’octubre a les quatre
de la tarda al casc antic de Vic, amb un recorregut que culminarà a la
plaça major de la capital d’Osona.

La iniciativa pretén
reivindicar “el desig de veure la nostra terra lliure” a
través d’una cançó.

En aquest cas han escollit el tema La
flama
del grup valencià Obrint Pas
, i que comença amb
uns versos del poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés
apel·lant a la mobilització col·lectiva.

Els
organitzadors animen tot el món independentista a acudir a la cita amb
estelades, però adverteixen que “no s’admetran símbols de cap formació
política”, ja que volen reunir el màxim de gent possible i no volen que
l’acte quedi alineat a cap organització concreta.

Els
organitzadors aniran penjant tota la informació sobre l’acte a lipdubindependencia.wordpress.com

Segons
ha explicat l’organització, van presentar una sol·licitud a la
Guinness World Records per tal que el seu projecte constés com a rècord
al llibre Guiness.

Malgrat tot, l’empresa els va
respondre que “aquesta no és una categoria que puguem obrir, ja que és
quasi impossible estandarditzar la qualitat del lipdub”.

Tot
i la queixa que els van fer arribar acompanyada de definicions
elaborades per professionals de la matèria, no han obtingut resposta
favorable.

Els organitzadors relacionen aquest veto amb
el contingut independentista del lipdub, pel fet que la
negativa arribés “tan sols 24 hores després que haguessin sortit les
primeres informacions a la premsa digital on s’especificava el
contingut de l’acte”.

Amb tot, adverteixen que “amb o
sense la validació d’aquesta empresa intentarem batre el rècord mundial
de participació”, que fins al moment està xifrat en 1.400 persones,
segons la Word Records Academy.

https://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/244277-lipdub-a-vic-per-batre-el-record-mundial-a-favor-de-la-independencia.html

————————————————–
El
9 de setembre un altre LIPDUB a Porrera….
.

A tots els independentistes també ens uneix l?estima per la nostra terra i la determinació de veure-la lliure. __ EA 1676

diumenge, lipdub per la
independència

About lipdubindependencia

Aquesta iniciativa l’hem engegat un grup de persones que ens
uneix l’estima per la nostra terra i el desig de veure-la lliure, sense
cap afany polític partidista ni ànim de protagonisme.

al 22 de octubre de 2010 a Món Estrany

Aquest diumenge, dia 24 d’octubre,
està convocada a Vic la gravació d’un lipdub per la
independència. Vol ser una cita històrica, portant a la capital osonenca
multitud de gent per fer el lipdub més participat del món. Què és un
lipdub? Què pretén el de diumenge? Ho podeu veure tot a la pàgina web creada per a
l’ocasió

Caminant cap a un país lliure… diumenge seré a Vic.

——————

Anteriors posts:

Tots som un, depèn de tu que hi siguem tots!

Ja ens trobem
molt a prop del diumenge 24 d’octubre de 2010. Ara és l’hora de fer els
possibles per omplir la Plaça Major de Vic d’estelades i senyeres perquè
aquest acte passi de ser una anècdota a una fita històrica.

Us encoratgem a
convidar a tothom a participar-hi. El boca orella és fonamental per
aconseguir el rècord mundial de participació en un lipdub. Tant se val
que no sàpigues cantar o que siguis gran, petit, baix o alt. Tant se val
mentre el teu cor i la teva ment desitgin la independència del nostre
país.

La gravació de
l’acte es farà a les 4h de la tarda, però a partir de les 3h punxa
discos amenitzaran la jornada mentre l’organització rebi als
participants i doni consignes per a la gravació del lipdub.
L’esdeveniment culminarà amb un concert amb grups dels Països Catalans.

Per tota aquella
gent que vulgui passar el dia a Vic, sapigueu que del migdia fins al
vespre hi haurà servei de bar amb entrepans i begudes i venda de
samarretes commemoratives del LIPDUB PER LA INDEPENDÈNCIA.

Us hi esperem a tots i a totes!


Posted
in
Lipdub per la independència

|
Deixa
un comentari

Canvi de data del LIPDUB PER
LA INDEPENDÈNCIA

L’organització
del LIPDUB PER LA INDEPENDÈNCIA vol comunicar a totes les persones que
han mostrat interès a participar en aquesta iniciativa el canvi de dia
de la gravació. El lipdub es realitzarà el proper diumenge, 24 d’octubre, a les 4h de la
tarda
, a la Plaça Major de Vic.

Tal i com havíem
anunciat, l’acte estava previst pel 17 d’octubre, el mateix dia que la
històrica revista catalana Cavall Fort celebra la Festa dels Lectors de
Cavall Fort 2010. En un principi, semblava compatible i beneficiós que
coincidissin els dos esdeveniments per convertir aquella diada en una
gran festa col·lectiva. Finalment, però, preveient que el nombre de
participants en el lipdub pot superar en escreix les 7.300 persones que
caben a la Plaça Major, hem cregut necessari canviar de dia per tal de
no dificultar el desenvolupament de les activitats programades per
Cavall Fort.

Demanem disculpes a
tota la gent que s’havia reservat aquesta data i confiem que la nostra
decisió, basada en la responsabilitat i el respecte, no afecti la
voluntat de formar part d’aquest projecte engegat des de la il·lusió i
l’estima a la nostra terra.

Seguirem
actualitzant la informació en aquest bloc.

Vic, a 9 de setembre de 2010.


Posted
in
Lipdub per la independència

|
Deixa
un comentari

Benvinguts i benvingudes al bloc del lipdub per la
independència de Catalunya i la resta de Països Catalans

L’acte tindrà
lloc el diumenge, 17 d’octubre, a les 4h de la tarda. La gravació es
realitzarà pel casc antic de la ciutat de Vic, amb un recorregut
prèviament marcat que culminarà a la Plaça Major.

Aquesta iniciativa
l’hem engegat un grup de persones que ens uneix l’estima per la nostra
terra i el desig de veure-la lliure, sense cap afany polític partidista
ni ànim de protagonisme.

Aquí podreu trobar
tota la informació actualitzada relacionada amb aquest esdeveniment
col·lectiu, així com la diversitat de formes de participació. Entreu i
remeneu tant com vulgueu, gaudiu dels avenços i envieu-nos les vostres
propostes i peticions.

Vic, a 30 d’agost de 2010.

—————–

La imatge inclosa en aquest “post pirata” la he extret de la web del lipdub per a la Independència.

“la responsabilitat de la unitat és necessària en aquesta batalla titànica” __ EA 1674

Si no s’uneixen seran titllats de folls!

Sumar per la independència

Article publicat a El Punt el 19 de gener del 2010
https://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/125587.html 

Els pobles ocupats sempre han patit l’estigma de la divisió. Sembla una condició prèvia per alliberar-se. No és estrany doncs que els prohoms més conscients del nostre poble ens advertissin sobre aquest perill i de la unitat en facin bandera. Un d’ells, l’escriptor Agustí Calvet (que va passar a la història amb el pseudònim deGaziel), en un dels moments més difícils de la nostra història com era el començament del franquisme, escrivia: «A hores d’ara, ho sacrificaria tot, absolutament tot, a la unió dels catalans. No és que aquesta sigui una tasca indispensable: és l’única.»

Afortunadament no vivim pas en els temps tenebrosos del dictador, però som en una època on cada dia som més els que veiem que el nostre futur serà ben negre si no assolim la independència. És, doncs, un dels instants més cabdals de la nostra història, tot i que som conscients que arribar a l’objectiu no serà fàcil, i per aquest motiu es va imposant entre nosaltres l’esperit d’aquella unió que defensava Gaziel.

Aquest és l’ànim que ha impulsat el manifest Suma Independència que es va presentar el 17 de desembre a Barcelona i del qual sóc uns dels més de 1.900 signants el dia d’avui. Algunes veus ho han volgut presentar com la competència a d’altres opcions independentistes més o menys consolidades a ulls de l’opinió pública. És més, hi ha qui ho veu com una maniobra fosca per dividir el vot independentista quan, de fet, aquest vot està ja repartit de fa anys entre diverses forces amb representació parlamentària. Mireu si no els independentistes que hi ha entre els votants de CiU, ERC o Iniciativa. Fins i tot, els podem veure entre les files del PSC, on alguns dels seus militants han col·laborat de forma entusiasta en l’organització de les consultes del passat 13-D. I no podem oblidar la gran bossa de vots independentistes que es queda a l’abstenció a cada convocatòria. Voleu una divisió més gran del vot independentista que l’actual?

Aglutinar aquest vot per fer-lo efectiu amb vista a la nostra independència no és fàcil. Entre d’altres coses perquè el poble sap perfectament que, en unes eleccions autonòmiques, únicament podem escollir aquells que han d’administrar les engrunes que ens deixa el poder espanyol. Capgirar aquesta situació i transformar les properes votacions al Parlament en un plebiscit per la independència de Catalunya passa per articular un front del «sí» el més ampli i transversal possible. És a dir, una coalició electoral on l’únic comú denominador entre tots els seus integrants sigui l’objectiu de la proclamació d’un Estat català. La procedència i perfil polític dels seus integrants ha de ser variada i representar totes les sensibilitats del país. No es tracta d’estar «dins de» sinó «al costat de». Perquè una coalició és una aliança temporal de persones o partits amb un fi comú, i res millor que això per representar l’anhel d’unitat que reclamen avui la gran majoria de patriotes del país. Sabem que en aquesta unió ni tots som iguals, ni volem ser-ho. A qui agrada la uniformitat? Amb tot, n’hi haurà de més grans i de més petits. I és aquí on rau la clau de l’èxit, a saber coordinar les potencialitats. Una coalició escenifica un autèntic esperit d’equip i les seves cares més destacades poden identificar-se amb els diferents matisos que té avui el moviment independentista. No podem ser tan ingenus de creure que tots els que aposten per trencar amb Espanya estaran disposats a aglutinar-se amb un sol d’aquests matisos i assolir la majoria absoluta.

Per arribar a fer cristal·litzar aquesta iniciativa caldrà veure-hi més enllà de les pròpies files i ser capaç de construir aliances i teixir complicitats. No podem menystenir-nos entre nosaltres perquè tota força independentista, per petita que sigui, és necessària en aquesta batalla titànica. Valorar les fortaleses i possibilitats de l’un o l’altre va molt més enllà d’un simple nombre de militants. En aquestes hores determinants de la nostra història no hi ha lloc per a les petiteses i les enveges de pati de col·legi.

Catalunya ens exigeix deixar de banda els interessos personals i tenir una visió que vagi més enllà de la dels nostres propis convençuts.

Santiago Espot
President Executiu de Catalunya Acció i impulsor del partit Força Catalunya

——————

Benvolguts,

Us informem que la Comissió organitzadora de l’Assemblea de Solidaris i Reagrupats per una Coalició ha posat la disposició de tots els adherits, associats, simpatitzants i altres la possibilitat de pronunciar-se sobre la Coalició entre Reagrupament Independentista i Solidaritat Catalana per la Independència a través d’una consulta online.

La consulta està tenint un gran èxit de participació.  Amb només 3 dies ja hem assolit més de 2500 vots, dels quals un 98% és favorable a la coalició (veure estadística). Volem demostrar l’ampli suport a la coalició independentista tant a dins dels nostres moviments com a fora i facilitar l’encara possible entesa entre les dues forces formacions.

La consulta online es va iniciar diumenge 10 d’octubre i estarà disponible fins les 24h del 15 d’octubre, període en el qual es podrà votar accedint al través de l’adreça del nostre web:
https://www.cxi.cat/consulta

Crida a la participació

Fem una crida especial tots els associats i adherits, tant de Reagrupament com de Solidaritat, a expressar la seva opinió a través de la Consulta, els estimulem a la participació. La seva veu arribarà a les respectives executives, fent-lis comprendre quin és el camí a triar..
**************

Ha arribat l’hora de la Democràcia !!!!

No ho dubteu… exerciu el dret democràtic a expressar-vos per a que quedi clar quin és el vostre posicionament!

 

Més informació:
https://www.cxi.cat

 

Sr. Corbacho ja pot enviar els tancs! Espanya no ens fa por! __ EA 1673

querbosch |
dimarts, 5 d’octubre de 2010 | 07:54h

Mentre
els Catalans ens postulem per ser el pròxim nou Estat de la U.E., a
Bèlgica van per feina. Els Flamencs no s’estan de romanços i davant la
intransigència dels Francòfons mantenen el País sense Govern des de fa
més de 100 dies.

Una situació, que de donar-se a Catalunya respecte d’España, ja s’hauria muntat un sarau dels grossos. Però a Bèlgica……… 

més
discretament, Flamencs i Valons ja porten força temps separats
lingüísticament i sembla que ara poden separar-se també políticament.

Una
de les coses que  tenim en comú amb la situació entre catalans i
castellans, es que una Monarquia els uneix. Però que ara es veu, davant 
les dificultats d’entesa entre les dues comunitats,  incapaça de
mantenir la unió.

No saben si Catalunya i España, acabaran com
Flamencs i Valons a Bèlgica. Tan de bo. Però de moment ho porten molt
civilitzadament, almenys de portes enfora. Unes formes que tenim dubtes
que es guardin, en el futur conflicte polític entre Catalunya i Espanya.

Comentaris: 2
  • Fronteres inestables en altres indrets
    Anna |
    dimarts, 5 d’octubre de 2010 | 21:58h
    Soc de viatge per feina en un pais
    europeu, que no es Belgica,  i em comenten que no esta gens clara la
    continuitat de les fronteres del pais tal i com estan establertes
    actualment. D’altra banda, malgrat els esforcos per descentralitzar
    l’administracio la crisi economica fa inviable aquesta via, mes o menys
    federal”. El mateix passa a Espanya. La meva teoria es que la
    independencia de Catalunya ja ha estat pactada, a molt alt nivell, amb
    Madrid: ara nomes es questio de preparar la poblacio per a dur a terme
    una ruptura favorable per ambdues parts. Sense Catalunya, Espanya dura a
    terme un proces de recentralitzacio que permeti una racionalitat major
    en la despesa i una concentracio de poder a Madrid.
  • Anònim |
    dimarts, 5 d’octubre de 2010 | 09:32h

    Que duguen el sobiranista Carod Rovira que aquest si que en sap això de claudicar a la primera de canvi i pactar.