Coordinadores Locals de suport a la coalició Solidaritat Catalana per la Independència. __ EA 1641

Fem una crida a tots els ciutadans que estiguin conformes amb aquesta proposta que s’inscriguin al web de (www.solidaritatcatalana.cat) i organitzin assemblees locals als seus municipis, el màxim d’unitàries possible, per constituir les Coordinadores Locals de suport a la coalició Solidaritat Catalana per la Independència.”

www.solidaritatcatalana.cat
 
CRIDA A LA SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA

En
un Estat espanyol que ja negava el dret de Catalunya a existir, el 25
de novembre de l’any 1905, un centenar de militars assaltaven les
redaccions de les publicacions catalanistes del Cu-Cut! i de la Veu de
Catalunya. Aquest fet, i la posterior aprovació de la Llei de
Jurisdiccions espanyola, que perseguia qualsevol opinió contrària als
símbols espanyols, foren la gota que va fer vessar el got de la
paciència dels catalans i les catalanes. El mes de gener de l’any 1906
tot el catalanisme es va unir amb el nom de la Solidaritat Catalana,
amb l’objectiu d’assolir una autonomia per a Catalunya i de regenerar
la vida política. En les eleccions de 1907 l’èxit electoral d’aquesta
aliança, que incloïa des de Francesc Macià a Francesc Cambó, va ser esclatant i va significar l’inici de l’hegemonia política del catalanisme.



El gran poeta Joan Maragall descrivia així l’eufòria que havia aixecat la Solidaritat Catalana el 1907: “Solidaritat és la terra, ho sents?
És la terra que s’alça en els seus homes… I la terra no és carlina,
ni republicana, ni monàrquica, sinó que és ella mateixa, que crida, que
vol son esperit propi per a regir-se. I mentre duri el crit de la terra
no hi ha pobres, ni rics, ni ciutats, ni pagesies, ni partits, ni res
sobre d’ella més que un gran afany d’acallar-la i satisfer-la; perquè
sols quan ella sia en pau podrà cadascú ser republicà, carlí, pagès,
blanc o negre, pobre o ric… Que no ho veieu? És un alçament.”

Més de cent anys després Catalunya ha vist com la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut ha deixat en no res l’autogovern de Catalunya. Aquesta sentència significa el final de la via autonomista
i ens vol condemnar a una autonomia d’espoli i d’empobriment econòmic i
democràtic. Però alhora, aquesta sentència ens mostra que el millor
camí per avançar i progressar és la creació d’un Estat propi en el si de
la Unió Europea.

Els avantatges de disposar d’un Estat propi són molts i han estat exposats des de l’àmbit acadèmic i professional.
Amb l’Estat propi disposarem de tots els nostres recursos i acabarem
amb l’espoli fiscal, que ens permetrà incrementar les pensions de la
gent gran, millorar la sanitat i tenir una educació de qualitat. Els
treballadors tindran millors salaris i les empreses amb seu a Catalunya
pagaran menys impostos, tindran més beneficis i obtindran més ajudes a
la innovació, la recerca i el desenvolupament. Amb l’Estat propi
disposarem d’infraestructures de primer nivell i apostarem per l’arc
mediterrani que permeti als nostres ports ser la porta d’Àsia a Europa, i
podrem gaudir d’un sistema aeroportuari que connecti Catalunya amb el
món i d’una xarxa viària sense peatges. L’Estat propi donarà a tots els
ciutadans de Catalunya millors oportunitats i un nivell de benestar
equiparable al dels països capdavanters del món.

Sabem que l’objectiu no és fàcil.
Res que valgui la pena és fàcil d’aconseguir. Ho hem de fer entre tots.
El repte de constituir-nos en Estat ens demana la màxima unitat i la
fermesa de tot el poble, de la societat civil, i dels partits polítics i
moviments socials catalanistes. L’exemple que tot és possible quan
estem units és la gran manifestació del propassat 10 de juliol on més
d’un milió de ciutadans van demanar unitat per la independència que ens
porti a ser un Estat. Ara és el moment de fer el pas endavant amb
responsabilitat, generositat i intel.ligència.

És per tot això, que en
aquests moments tant excepcionals de la nostra història fem una proposta
a totes les persones que viuen i treballen a Catalunya
, a la
societat civil del nostre país, i a les organitzacions polítiques
catalanistes i als seus militants (Convergència Democràtica de Catalunya
CDC, Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Esquerra Unida i Alternativa EUiA, Iniciativa per Catalunya Verds ICV, Unió Democràtica de Catalunya UDC, Candidatura d’Unitat Popular CUP, Entesa pel Progrés Municipal EPM, Reagrupament Rcat i Democràcia Catalana DCat) a unir-se en la Solidaritat Catalana per la Independència amb els compromisos següents:



1) Presentar una candidatura
unitària a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb el
compromís de proclamar la independència i sotmetre-la a referèndum en la
propera legislatura (2010-2014).

2) Constituir el Govern de Catalunya per organitzar el procés cap a la creació de l’Estat català en el si de la Unió Europea.

Fem una crida a tots els ciutadans que estiguin conformes amb aquesta proposta que s’inscriguin al web de (www.solidaritatcatalana.cat) i organitzin assemblees locals als seus municipis, el màxim d’unitàries possible, per constituir les Coordinadores Locals de suport a la coalició Solidaritat Catalana per la Independència.

Des d’aquest moment, ens posem a
treballar i ens comprometem a parlar amb totes les organitzacions
socials i polítiques catalanistes per aconseguir que el màxim nombre d’elles formin part de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència.

Visca Catalunya!

Joan Laporta i Estruch             Alfons López Tena            Uriel Bertran i Arrué

NO ENS REPRESENTEN

Els actuals polítics no representen al poble de Catalunya: egocèntrics, continuadors, ambigus, màquines de parlar i parlar que no diuen el que el poble necessita sentir. Ara en Puigcercós es desmarca una mica per fer vots i prou. Els manca trempera i lideratge, per tant, convençuts de la seva esclavitud i de pactes amb partits espanyolistes, opten per anar tirant conservant aquest status que els permet viure mamant de la mamella.

El que necessita el poble de Catalunya són líders i els tenim. En aquest cas els puc donar el nom  d’un en concret, però fan nosa a la partitocràcia que domina i controla els mitjans i el poble difícilment els coneix. Lamentablement, aquests líders no convenen al col·laboracionisme català i conseqüentment són titllats del que sigui amb la finalitat de que el poble no els segueixi, no hi connecti o no els valori.

Aquest senyor, aquest líder català, ha fet i fa tot el que pot per poder unificar totes les forces polítiques independentistes de Catalunya i només ha rebut evasives o cops de porta als nassos, ja que els líders fan nosa desgraciadament en aquesta Catalunya egocèntrica, botiflera, poruga i oportunista.

El líder en concret es diu Santiago Espot (memoritzeu el nom perquè ja en sentireu a parlar), president de la plataforma Catalunyacció i president del partit polític Força Catalunya. Professionalment, és director de vendes per a Europa i Sud-amèrica d’una companyia industrial nord-americana. Ha publicat els llibres “Contra el senequisme polític, Joan Fiveller. Model de caràcter”, “”Cap a la independència” i “Discursos a la nació. De Catalunya Acció a Força Catalunya”. També és coautor dels llibres “Front del Plebiscit per la independència de Catalunya” i “Independència sobre rodes”. Va impulsar les campanyes populars “Per un nou tancament de caixes” l’any 1992 i “Hoquei per Catalunya” l’any 2003. Fou editor i un dels fundadors de la revista “Independència per Catalunya” l’any 1998. És columnista dels setmanaris “El Vallenc” i “La Nova Conca”, així com de la publicació digital “Opinió Nacional”, i escriu regularment al diari “El Punt”. Ell i el seu equip són l’essència del que necessita actualment el nostre país espoliat, colonitzat, que amb els nostres diners han rentat la cara i la dignitat de tots els espanyols i que com a premi han convertit Catalunya amb la ramera d’Espanya.

Què penseu fer ara representants del poble de Catalunya? El gara-gara? Fugir d’estudi? Fer riure a tothom? Fer el joc als de sempre? El vostre premi serà el vot en blanc si no ens queda una alternativa millor.

 

Joaquim Pugnau Vidal.

Misèria estatutària dels regents de la Colònia __ EA 1639

ALBERT1969 |
divendres,
16 de juliol de 2010 | 19:56h
La farsa dels
nostres polítics en el ple monogràfic per aprovar una resolució unitària  contra la retallada estatutària per part del TC, i
que havia de ser la resposta al clam de la ciutadania en la manifestació
del passat del 10 de juliol, s’ha convertit en una nova obra de teatre,
que ahir va tenir el primer acte en forma de desacord total, i avui ha
tingut el segon acte amb una proposta demanada al President amb un mínim
comú denominador, i que ha acabat sent el mateix preàmbul de l’Estatut,
en una mostra clara de la mediocritat d’aquesta classe política
catalana, què no es mereix els càrrecs que ocupen.

El president de la Generalitat ens diu que creu que Catalunya
pot caminar tota sola, però que aquest no es el seu camí, i per tant
ens hem d’entendre amb Espanya perquè ens interessa, i ha reblat el
clau, dient que cal ser conscient que en un mòn globalitzat la millor
opció es formar part d’una realitat plurinacional.  Davant
la insistència de l’oposició, finalment a la tarda ha presentat la
resolució definitiva que s’aprovarà amb el vot del tripartit i de la
pròpia CIU, i que no es res més que el Preàmbul, que ens diu perles com
 
les fites importants de l’autogovern com la Constitució del 78, i l’Estat
de les autonomies,
vincula la llibertat col·lectiva amb la solidaritat
amb el conjunt d’Espanya
, i
 ens diu que l’autogovern es fonamenta en la Constitució,
i vol desenvolupar la seva
personalitat política en el marc d’un estat que reconeix i respecta la
diversitat d’identitats dels pobles d’Espanya, 
finalment recollint el
sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, l’ha definida com
a nació de manera àmpliament majoritària.
Realment humiliant la resolució del Parlament català, que com
deia algun portaveu parlamentari havia de demostrar esta a l’alçada de
la ciutadania, però francament ha quedat molt lluny, i ha demostrat el
perquè de la desafecció creixent.
El president ens diu que podem caminar
sols, però com que no es el seu camí, la millor opció es entendre’ns
amb Espanya.  Es com dir que en ple hivern el
millor per anar pel carrer es un bon gruix de roba, però ens convé anar
despullats, no te cap tipus de lògica, i es una falta de respecte total a
la població, respecte el millor en un mòn globalitzat, suposo que
caldria preguntar a la resta d’estats del mòn, o alguns com Eslovènia,
Croàcia, Lituània, per posar tres exemples d’estats més recents, i
veuríem com el seu nivell de vida ha augmentat espectacularment, però
clar a nosaltres no ens convé.
Som tant covards,
que davant la humiliació i els insults en forma de falta de democràcia,
presentem el nostre preàmbul estatutari que tants sols dona forma a una
gran mentida
, ja que
la Constitució espanyola es una presó per
Catalunya
, i no una oportunitat,
la solidaritat sempre ha de ser
voluntària i no imposada
,
i per decret amb un espoli oficial reconegut,
això de solidaritat no en te res i de robatori molt.
Desenvolupar la
personalitat en un marc plural i de respecte, pot ser qualsevol lloc del
món, però mai l’estat espanyol, què ho ha demostrat un cop més amb la
sentència, on nomes hi ha una nació, una llengua, i una sola identitat
sense dret a replica.

Finalment la definició de
nació, gairebé demanant perdó
per dir simplement el que som, després de
mil anys d’història, deixa molt clar el nostre tarannà, i la mediocritat
d’aquest text.
Aquesta es l’aposta i la resposta del president Montilla i del
Parlament Català, cosa que evidentment poc te a veure amb els anhels de
la manifestació de dissabte
, i amb la dignitat que se suposava mantenia
els representants de la seu de la nostra sobirania popular.

ELS ESTATUTS SÓN PER A LES EMPRESES

https://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/07/els_estatuts_son_per_a_les_empreses_54197.php
 
 
“Catalunya no és una empresa, Catalunya és una nació”

L’Estatut de Catalunya és mort. Seguirà regulant la vida dels catalans un cert temps, però és mort. L’Estatut que va aprovar el nostre Parlament el 30 de setembre de 2005 amb el 89% dels vots no era, evidentment, cap declaració d’independència ni s’hi acostava remotament, però significava un salt qualitatiu amb relació a l’anterior. L’Estatut que José Montilla i el seu partit van retallar en 62 punts 48 hores després ja era, en si mateix, una ofensa per a Catalunya. Però el ribot va continuar fent la seva feina i el que n’ha quedat només pot ser qualificat de burla. Espanya es burla de Catalunya i li diu que no és ningú. Ningú per gestionar els seus propis recursos, ningú per decidir sobre les coses importants que l’afecten, ningú per tenir un Parlament sobirà que no estigui sotmès a la voluntat d’un altre Parlament. I, ves per on, amb aquesta actitud, sense adonar-se’n, Espanya ha obert els ulls a milers i milers de catalans que, amarats de bona fe, encara creien en una cosa impossible anomenada “plurinacionalitat de l’Estat”. L’Estat espanyol no pot ser mai plurinacional perquè no admet cap altra nació que no sigui la de matriu castellana. Els Països Catalans no són res més que velles conquestes regides per uns Estatuts la finalitat dels quals és que es mantinguin en estat de subordinació permanent al poder hegemònic de Castella. Una Castella que necessita el nom d’Espanya com a tapadora per perpetuar-se.

Els unionistes, els autonomistes, els federalistes, els progressistes, els universalistes, els no-nacionalistes –quin repertori eufemístic més cromàtic que té l’espanyolisme– s’abracen a l’Estatut perquè, segons ells, no hi ha vida més enllà del seu articulat. La Constitució espanyola, per tant, amb l’amenaça explícita de l’ús de les armes en el seu article 8è, esdevé el mur de contenció de les legítimes aspiracions d’emancipació nacional de Catalunya. Per dir-ho gràficament, la Constitució espanyola és la nova Ciutadella que, com la construïda per Felip V el 1716, no té cap altra finalitat que tenir Catalunya sota control. La Constitució espanyola, en definitiva, és la presó moderna que Espanya, amb la col•laboració d’alguns catalans, ha construït per maquillar les condicions de vida dels interns. Ve a ser com el canvi que els reclusos de la presó Model de Barcelona experimentaran quan els traslladin al Centre Penitenciari de Preventius que s’ha de fer a la Zona Franca. Les cel•les seran més àmplies, algunes estaran adaptades per a persones amb mobilitat reduïda i s’hi incorporaran mesures per tal d’optimitzar el consum energètic, com ara l’aprofitament de la producció d’aigües grises del mateix Centre, però els presos continuaran essent presos i els murs de la presó continuaran marcant els límits de la seva llibertat.

Deixem, doncs, d’autoenganyar-nos. Els Estatuts són per a les empreses. Catalunya no és una empresa, Catalunya és una nació. I les nacions no tenen Estatut, les nacions tenen Constitució.

Víctor Alexandre.
www.victoralexandre.cat 

CANVIAR PER BÉ

Els codis i les lleis estan fetes per complir-les però, ja que elmón canvia tan per bé com per mal, ens cal ésser el suficientment assenyats persaber fer canvis quan calgui. Es tracti de “constitucions democràtiques” o delque sigui.

Els que en el seu moment varen especificar, instaurar o concretartots els privilegis dels quals gaudeixen, sobretot els alts funcionaris, no hovaren pas fer per atzar. No és d’estranyar, lamentablement, que la majoria delsestudiants optin per una plaça de funcionari o que la mediocritat passi degeneració en generació perquè s’han convertit en els intocables, que no tenenres a veure amb la sèrie policíaca de ja fa molts anys.

El funcionari cal que sigui un treballador amb els mateixosprivilegis que qualsevol altre. Si la feina, la que sigui, uns determinatsindividus son uns incompetents, uns ganduls i uns corruptes, que se’ls puguiacomiadar amb la corresponent taca professional. Que no passi com aquellpolicia municipal d’Olot que el senyor alcalde del respectiu poble, gràcies ales instàncies judicials competents, el va haver d’admetre “por cojones” en elcos policial entre d’altres compensacions.

Cal estimular a tots aquells que compleixen amb la seva feina ambsentit de responsabilitat, amb il·lusió i no amb fàstic, prepotència i malallet que ens recorda anys passats.

Generalitzant: Som capaços tots de predicar amb l’exemplerenunciant a determinades males costums o privilegis canviant les coses per bé?Crec que és pura utopia.

Aquesta pregunta jo la faria als especuladors, polítics i altscàrrecs, als que provoquen fraus i suborns, grans accionistes de la banca, alsgrans intermediaris, clans mafiosos, usuaris de paradisos fiscals, “Millets” icompanyia i els que no se saben.

Canviar les coses per bé? Pura utopia. Només es fan canvisoportuns constitucionals per afavorir al poder. Per això el funcionariat té elque té i es protegeixen entre ells, començant per les altes instànciespolititzades del poder judicial constitucional, perquè els convé que funcionicom funciona. Així ens ha quedat amb quatre anys de retard l’Estatut i lesllibertats democràtiques i legítimes de Catalunya. Això és justícia? Jo en dicterrorisme d’estat provocat pels inquisidors de torn (els mateixos que manavenfa seixanta anys), ja que aquesta constitució no democràtica, per tant, moltcondicionada als moments, va ésser gestada amb les pistoles a sobre la taula.

 

Joaquim Pugnau Vidal.

Un heretge independentista i un demòcrata que no fa trampes.

Puja l’onada independentista de la Manifestació de demà. EA 1636

Les convocatòries de protesta s’estenen per la UE i Amèrica

La
manifestació al centre de Barcelona de demà no és l’únic acte que s’ha
convocat en contra de la sentència de l’estatut. L’Obra Cultural Balear (OCB) ha convocat
avui mateix, a les set, una concentració
a la plaça de Cort (Palma). La finalitat és de defensar l’autogovern i
de contestar la retallada de l’estatut de Catalunya. Segons l’OCB,
la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) també
perjudica el desenvolupament de l’estatut balear, com van explicar
ahir dos juristes, Tomeu Colom i Toni Abat. La convocatòria ha rebut
el suport d’una plataforma de forces polítiques integrada per tots
els partits llevat del PP: PSIB-PSOE, UM, PSM, EAV, Iniciativa
d’Esquerres, ERC, els Verds i Entesa per Mallorca.

Entitats
cíviques d’occitans i catalans, per la seva banda, han convocat per demà
mateix una concentració a Tolosa en solidaritat amb la manifestació de
Barcelona contra la sentència del Tribunal Constitucional i en favor
del dret de decidir dels catalans. El Casal Català de Tolosa
i algunes entitats, com Cadres
Catalans
i el Partit
Occità
, criden a concentrar-se, a les sis d’horabaixa,
davant el consolat d’Espanya a Tolosa. Els convocants demanen als
ciutadans que portin banderes catalanes i occitanes per protestar
contra la censura del Tribunal Constitucional espanyol i per defensar
la dignitat de Catalunya.

Al País Basc, l’esquerra abertzale, Eusko Alkartasuna i Alternatiba han
convocat
una manifestació a Sant Sebastià demà a les 17.30, en
solidaritat amb Catalunya. A Londres i a Berlín també hi haurà concentracions.
A la capital anglesa serà a les cinc de la tarda (hora local), a
Chesham Place. I a la capital alemanya, serà a les sis a
l’Alexanderplatz. A Dublín, Irlanda decideix ha fet una convocatòria
a les cinc (hora local) al davant del General Post Office d’O’Connell
Street. Fora de la Unió Europea, també hi haurà actes demà al continent
americà: a la capital equatoriana, Quito, es farà una concentració
davant l’Ambaixada espanyola a les onze del matí (hora local), i a Nova
York, el Catalan
Institute of America
convoca entre les 11.30 i les 14.30 els seus
membres i simpatitzants al Roger Smith Hotel (501, Lexington Avenue) per
seguir la manifestació de Barcelona en directe per televisió i ràdio.

“els principals impulsors de les retallades a l?Estatut del 30 de setembre encapçalaran la manifestació” __ EA 1634

“Quina barra. Encara recordo
l’entrada de
Montilla al Parlament el dia 30 de
setembre, per intentar evitar l’aprovació de l’Estatut, i també recordo
que els
barons socialistes, l’endemà, dia 1 d’octubre, reunits a Santander varen
decidir fer la retallada que després també va signar l’Artur Mas.

Jo no hi aniré

llenas |
dimarts, 6
de juliol de 2010 | 18:44h

Vist com van
les coses crec
que el millor que podem fer és no anar a la manifestació del dia 10 de
juliol. Ara
resultarà que els principals impulsors de les retallades a l’Estatut del
30 de setembre
encapçalaran la manifestació. Quina barra. Encara recordo l’entrada de
Montilla al Parlament el dia 30 de
setembre, per intentar evitar l’aprovació de l’Estatut, i també recordo
que els
barons socialistes, l’endemà, dia 1 d’octubre, reunits a Santander varen
decidir fer la retallada que després també va signar l’Artur Mas.

La societat
civil catalana
no pot encapçalar una manifestació? O resultarà que hem de seguir el que
ens dicti el Govern? Ells que fins i tot
han trobat bé la Sentència. Potser ja ha arribat l’hora de fer sentir la
veu
del poble sense mitjancers, decidim d’un cop i deixem que el Govern
deixi de
manar-nos com si fóssim cadells. Volem un Estatut com el del 30 de
setembre,
com a mínim, i en tot cas el que volem de veritat és la nostra
Independència i sense
la manipulació interessada de Montilla i
companyia.

Comentaris: 3
  • repensa-t’ho
    lluisma| Adreça
    electrònica
    |
    dimarts, 6 de juliol de
    2010 | 23:00h
    Estic segur que la teva intenció és
    fer costat al teu país.
    Estic segur que ets prou intel.ligent com
    per adonar-te de la importància del fet: la manifestació, i de que tots
    els que hi serem t’hi trobariem a faltar.
    Estic convençut que a on
    dorms no veus ni vius els que volen ser a la capçalera tot i no ser
    convidats, ells no fan el teu poble!, en tot cas és contra ells que fem
    els pobles. Pensa-ho, són quatre, tan sols quatre gats, els que ens
    volen aigualir la festa, però això sí, són llestos, algú em va dir
    sucio-listos!, no ens deixem emprenyar per fanfàrria, és el que volen i
    els estariem fent el gust!
    A més a aquest Riudoms que et dona el
    copet a l’esquena per a que no et sentis sol, ja l’he vist escrivent en
    el mateix sentit a altres blogs, un altre sucio-listo?, si us palu no
    caiguis en paranys com aquests.
    Estic segur que no voldràs haver de
    sentir per algú altri que t’expliqui les emocions que es viuran, oi?
    animat
    i anima als teus, sembla un joc d’escacs però es que són molts els que
    no es volen imaginar una manifestació impressionant!, i si no ho és que
    no sigui per nosaltres!
    Agraït i sincera!
    Fins dissabte!
  • Matisos
    xaviermir
    |
    dimarts, 6 de juliol de
    2010 | 21:40h
    1. En Montilla no encapçalarà la
    manifestació, però en tot cas, acabin com acabin les pressions per
    canviar el lema de la pancarta o per situar uns o altres al capdavant,
    la capçalera serà una fotesa si ho comparem amb la riuada quiomètrica
    d’estelades que hi haurà al darrera i que asseguraran el sentit de la
    manifestació.

    2. Jo no vull CAP estatut. NI el del 30 de
    setembre. Ara ja no. Cada cosa té el seu moment i després de la
    sentència toca afirmar que nosaltres decidim i actuar en conseqüència.
    Dissabte, a la manifestació amb estelades. I a les eleccions, votar
    només qui es comprometi amb un referèndum d’independència perquè la gent
    pugui triar entre això (que és l’única opció descartats federalisme i
    autonomisme) o la resignació de ser província.

    Salut!

  • Al meu parer,
    JRRiudoms| Adreça
    electrònica
    |
    dimarts, 6 de juliol de
    2010 | 18:54h
    té tota la raó en el punt aquest de
    que, pel què és veu, la “societat civil” és menor d’edat i no pot
    encapçalar cap manifestació. Ja se sap la mentalitat democràtica
    d’aquest país: tot pels partits, res sense els partits… Ara bé, alguna
    culpa té Òmnium Cultural al fer encabir-hi, sia com sia, a tot déu
    (problemes de financiació, potser? Sembla molt lleig, però ho sembla).
    Jo
    tampoc hi anirè.
    Atentament

“els principals impulsors de les retallades a l?Estatut del 30 de setembre encapçalaran la manifestació” __ EA 1634

A la fotografia de Brussel·les podem veure-hi una pancarta i una manifestació amb dignitat. Em pensava que la Muriel Casals era més ferma que el Porta però m’ha decepcionat. (Salvador Molins, BIC-CA)

“Quina barra. Encara recordo
l’entrada de
Montilla al Parlament el dia 30 de
setembre, per intentar evitar l’aprovació de l’Estatut, i també recordo
que els
barons socialistes, l’endemà, dia 1 d’octubre, reunits a Santander varen
decidir fer la retallada que després també va signar l’Artur Mas.“

Jo no hi aniré

llenas |
dimarts, 6
de juliol de 2010 | 18:44h

Vist com van
les coses crec
que el millor que podem fer és no anar a la manifestació del dia 10 de
juliol. Ara
resultarà que els principals impulsors de les retallades a l’Estatut del
30 de setembre
encapçalaran la manifestació. Quina barra. Encara recordo l’entrada de
Montilla al Parlament el dia 30 de
setembre, per intentar evitar l’aprovació de l’Estatut, i també recordo
que els
barons socialistes, l’endemà, dia 1 d’octubre, reunits a Santander varen
decidir fer la retallada que després també va signar l’Artur Mas.

La societat
civil catalana
no pot encapçalar una manifestació? O resultarà que hem de seguir el que
ens dicti el Govern? Ells que fins i tot
han trobat bé la Sentència. Potser ja ha arribat l’hora de fer sentir la
veu
del poble sense mitjancers, decidim d’un cop i deixem que el Govern
deixi de
manar-nos com si fóssim cadells. Volem un Estatut com el del 30 de
setembre,
com a mínim, i en tot cas el que volem de veritat és la nostra
Independència i sense
la manipulació interessada de Montilla i
companyia.

Comentaris: 3
  • repensa-t’ho
    lluisma| Adreça
    electrònica
    |
    dimarts, 6 de juliol de
    2010 | 23:00h
    Estic segur que la teva intenció és
    fer costat al teu país.
    Estic segur que ets prou intel.ligent com
    per adonar-te de la importància del fet: la manifestació, i de que tots
    els que hi serem t’hi trobariem a faltar.
    Estic convençut que a on
    dorms no veus ni vius els que volen ser a la capçalera tot i no ser
    convidats, ells no fan el teu poble!, en tot cas és contra ells que fem
    els pobles. Pensa-ho, són quatre, tan sols quatre gats, els que ens
    volen aigualir la festa, però això sí, són llestos, algú em va dir
    sucio-listos!, no ens deixem emprenyar per fanfàrria, és el que volen i
    els estariem fent el gust!
    A més a aquest Riudoms que et dona el
    copet a l’esquena per a que no et sentis sol, ja l’he vist escrivent en
    el mateix sentit a altres blogs, un altre sucio-listo?, si us palu no
    caiguis en paranys com aquests.
    Estic segur que no voldràs haver de
    sentir per algú altri que t’expliqui les emocions que es viuran, oi?
    animat
    i anima als teus, sembla un joc d’escacs però es que són molts els que
    no es volen imaginar una manifestació impressionant!, i si no ho és que
    no sigui per nosaltres!
    Agraït i sincera!
    Fins dissabte!
  • Matisos
    xaviermir
    |
    dimarts, 6 de juliol de
    2010 | 21:40h
    1. En Montilla no encapçalarà la
    manifestació, però en tot cas, acabin com acabin les pressions per
    canviar el lema de la pancarta o per situar uns o altres al capdavant,
    la capçalera serà una fotesa si ho comparem amb la riuada quiomètrica
    d’estelades que hi haurà al darrera i que asseguraran el sentit de la
    manifestació.

    2. Jo no vull CAP estatut. NI el del 30 de
    setembre. Ara ja no. Cada cosa té el seu moment i després de la
    sentència toca afirmar que nosaltres decidim i actuar en conseqüència.
    Dissabte, a la manifestació amb estelades. I a les eleccions, votar
    només qui es comprometi amb un referèndum d’independència perquè la gent
    pugui triar entre això (que és l’única opció descartats federalisme i
    autonomisme) o la resignació de ser província.

    Salut!

  • Al meu parer,
    JRRiudoms| Adreça
    electrònica
    |
    dimarts, 6 de juliol de
    2010 | 18:54h
    té tota la raó en el punt aquest de
    que, pel què és veu, la “societat civil” és menor d’edat i no pot
    encapçalar cap manifestació. Ja se sap la mentalitat democràtica
    d’aquest país: tot pels partits, res sense els partits… Ara bé, alguna
    culpa té Òmnium Cultural al fer encabir-hi, sia com sia, a tot déu
    (problemes de financiació, potser? Sembla molt lleig, però ho sembla).
    Jo
    tampoc hi anirè.
    Atentament

Més Estatut, més Espanya __ EA 1631

https://blogs.e-noticies.com/victor-alexandre/mes_estatut_mes_espanya.html

17 de Juny de 2010

Tribunal constitucional espanyolÉs molt normal que Esquerra hagi perdut la immensa majoria dels votants i que la seva militància s’acosti a xifres merament testimonials després d’haver vist que amb el segon tripartit no sols no s’ha produït una catalanització del Partit Socialista sinó que, en qualitat de caçador caçat, ha estat Esquerra qui s’ha espanyolitzat donant suport a una força que, a Espanya, vota sistemàticament al costat del PP en contra dels drets nacionals de Catalunya. I també és molt normal l’estupor que han experimentat els milers d’independentistes de CDC -n’hi ha molts més que a Esquerra, per una senzilla raó aritmètica- davant les declaracions del portaveu de CiU, Oriol Pujol, dient que la seva prioritat se centra en la defensa de l’Estatut. Igual que Esquerra. Francament, amb un panorama com aquest, es comprèn que el distanciament entre la ciutadania i la seva classe política sigui cada cop més gran. I encara més si tenim en compte que els qui, des del govern i dient-se independentistes, s’havien de menjar el món s’han convertit en el viu retrat del conservador, i els qui, des de l’oposició, podien haver-se adonat que el procés d’emancipació nacional de Catalunya no sols ja ha començat sinó que no té retorn, han tornat al seu famós encaix amb Espanya. Què és l’Estatut, si no? No és aquest el projecte del tripartit, més Espanya?

Catalunya s’enfonsa per moments sense un Estat propi i, tant per responsabilitat política com per sentiment de país, Convergència, ara mateix, hauria d’estar conscienciant la societat catalana de la necessitat d’independència en lloc d’esperar que sigui la societat qui la conscienciï a ella. Ja sabem que els partits no van mai per davant de la societat, més aviat al darrere, i que es mouen només per càlculs electorals, però ens trobem en una situació d’emergència nacional i cal apel·lar a la generositat de tots, especialment d’aquells que tenen més responsabilitat en l’articulació política del país. El segon tripartit ha estat nefast per a Catalunya, prou que ho sabem, i és per això que els tres socis no sumaran en les properes eleccions. Mai, d’ençà de la mort de Franco, la nació catalana no s’havia degradat tant fins a convertir-se en una vulgar Comunitat Autònoma amb una renda per darrere de Melilla. I mai, com hem vist amb la mascarada del nou finançament -finançament “galàctic” va dir el tripartit-, la societat catalana no havia estat víctima d’una estafa política de tal magnitud. Però de la mateixa manera que, amb tota la raó, CDC té dret a denunciar tan nefasta aliança integrada incongruentment per una Esquerra que s’autodefineix com a independentista -i que encara no ha fet res per la independència de Catalunya, més enllà de lliurar-la a l’espanyolisme-, també Esquerra i, per descomptat tot l’independentisme conseqüent, tenen dret a retreure a CDC la seva aliança amb una força espanyolista el líder de la qual, Josep Antoni Duran i Lleida, el gran far del Círculo Ecuestre, afirma estar en contra de la plena sobirania de Catalunya. O no és cert que Unió és un llast per a Convergència? No cal ser cap llumenera per saber que després del divorci entre ambdues forces -i de la fugida dels militants més catalanistes de la petita a la gran- el futur d’Unió es diu Partit Popular.

Clama al cel, per tant, que Convergència digui que la seva prioritat és la defensa de l’Estatut. L’Estatut, estimats senyors, és la mort de Catalunya. I vosaltres, just quan som a la vora de l’abisme, ens parleu de l’acomodació en aquest abisme. No us adoneu que el judici de la història serà implacable amb els qui ara defugin el compromís?

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat