En Lluita … !!! Combativitat a flor de pell. ___ EA 1403

PIERRE FALARDEAU (1946-2009)


Ha mort el director de cinema i patriota quebequès Pierre Falardeau.
Un home compromès amb el seu país i amb la classe treballadora. Autor
de documentals i pel.lícules inoblidables. És un cop molt dur, la seva
pèrdua.
Un dels seus principals treballs, que guardo com un tresor en forma de VHS, és la pel.lícula Octobre (1994) que explica el segrest i la mort del ministre federalista Pierre Laporte, a mans d’una cèl.lula (escamot) del Front de Libération du Quebec, el mes d’octubre del 1970. Una pel.lícula tensa i emotiva (La podeu veure al you tube)
Falardeau
va militar sempre en l’independentisme més ferm, i això, naturalment,
li va comportar molts problemes i enfrontaments amb l’establishment.
Odiava nacionalment i socialment als que anomenava collabos. Aquest menyspreu infinit queda ben reflexat en el curtmetratge Les temps des bouffons, on llegeix la cartilla a l’élite quebequesa a sou dels amos canadencs. Us sona això?
Sovint
des de Catalunya se suspira perquè Ecspanya fos com el Canadà. Bé, és
cert que en les formes hi ha diferències, però precisament, perquè els
canadencs no són -ara- tan cafres i troglodites com els ecspanyols, són
molt més perillosos.
Falardeau
els tenia clissats i es va enfrontar a ells sense cap mena de
contemplació. Un altre curtmetratge digne de recordar és sense cap mena
de dubte Speak White (1980). Aquí la vinculació entre la lluita
independentista quebequesa i la lluita anti-imperialista i contra el
capital és ben pal.lesa.
No deixeu de llegir (això sí, en francés) la revista satírica Le Couac, on
de tant en tant col.laborava. És una publicació que llegeixo a gust
perquè s’hi respira la mateixa irreverència i la mateixa combativitat
que les millors tradicions de la premsa satírica política catalana.
Penjo
els you tube corresponents, en homenatge i record d’aquest home que el
prenc com a compatriota meu, perquè la seva lluita era la meva. I de
ben segur, la meva lluita era la seva.


Enviat per Josep a josepsort el 9/28/2009 12:17:00 AM

“Crida a l’esquerra independentista” i resposta de S.Molins __ EA 1402

til |

Declaracions |
dissabte, 26 de setembre de 2009 | 00:00h

Terra
i Llibertat, col·lectiu polític de l’esquerra independentista, davant
els esdeveniments que s’estan produint a rel de la consulta per la
independència celebrada amb èxit a la localitat d’Arenys de Munt, al
Maresme, fem una crida a la CUP, i a tots els col·lectius i
organitzacions de l’esquerra independentista, a liderar, en la mesura
de les nostres possibilitats, el moviment a favor de les consultes
arreu dels municipis del país.
Unes consultes basades en la iniciativa
popular local, entre els moviments socials i les associacions cíviques
i culturals i els ajuntaments, deslliurades del control partidista i de
les pràctiques d’alguns aprenents de bruixot, i que esdevinguin motors
de la lluita nacional per l’autodeterminació dels Països Catalans. En
aquest sentit, cal promoure la presentació de la moció que s’utilitzarà
a la ciutat de Berga, que recull el dret dels Països Catalans a
esdevenir una nació independent, de manera que els interessos
conjunturals i regionals quedin arraconats i es denunciïn per si
mateixos.
Únicament la lluita per l’alliberament del conjunt de la
nostra nació, els Països Catalans, podrà apropar el nostre poble a fer
realitat aquest objectiu, al qual només l’esquerra independentista s’ha
mantingut fidel i compromesa des de fa més de 40 anys i en qualsevol de
les conjuntures.
Terra i Llibertat anima la societat catalana, de
Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, a desenvolupar, igual com amb els
referèndums, campanyes i mobilitzacions de desobediència i insubmissió
a la imposició dels estats espanyol i francès i a aprofitar la voluntat
i l’empenta demostrada ja en força localitats del país per aconseguir
els nostres objectius nacionals.


Terra i Llibertat

Països Catalans, 25 de setembre del 2009

Conferència al catalans que resideixen fora del nostre país. __ EA 1401

 NOTA DE PREMSA

PRIMERA PRESENTACIÓ
INTERNACIONAL DEL LLIBRE
DISCURSOS A LA NACIÓ
(De Catalunya Acció a Força Catalunya) per Santiago Espot

El proper dilluns 28 de setembre del
2009 a
les 19.30 h
es presentarà per primera vegada a nivell internacional
el llibre “Discursos a la nació (De Catalunya Acció a Força
Catalunya)” escrit per Santiago Espot, President Executiu de Catalunya
Acció i impulsor del partit polític Força Catalunya. En concret, la presentació es farà a Madrid (Espanya), al Centre
Cultural Blanquerna (C/Alcalá 44, 4ª planta – Madrid). Presentarà l’acte
el Sr. Josep Maria Vall, editor del llibre.

 

Com a presentació del llibre el Sr.
Santiago Espot pronunciarà la conferència “Arenys de Munt marca el camí
de la independència”, dirigida especialment a tots aquells catalans que
resideixen fora del nostre país.
Un cop acabada la conferència, i
dins del torn de preguntes posterior, el Sr. Santiago Espot respondrà les
preguntes que plantegin el públic i els periodistes assistents a l’acte.

Per a més informació:

Josep Castany

Director General de Catalunya Acció

Tel 620 087 720

www.catalunyaaccio.org

El control dels pobles colonitzats se?ls escapa de les mans! __ EA 1400

L’OPCIÓ DELS COVARDS:

Setembre 25, 2009 David Morgades

Imprimir Imprimir


Potser
molts creien que l’Estat Espanyol era una fortalesa inexpugnable que
podia repel·lir i esmicolar de forma mortífera qualsevol onada
d’alçament independentista per molt lícita que fos.  Doncs no ha estat així i la insolència coratjosa d’un poblet del Maresme ha aconseguit  filtrar-se
a brida abatuda per les comissures de les seves torres de contenció.
Desconcertats i perplexos els espanyols han pogut veure des dels seus
punts de guaita com el control sobre els pobles colonitzats se’ls escapa de les mans inequívocament.


Després
de la patacada soferta i veient que legalment no podran aturar les
cents de consultes per la independència que es preveuen als municipis
catalans opten covardament per les amenaces bèl·liques que
volen sonar com una bufetada als que s’intentin alçar contra el regne.
És així com pretenen silenciar un poble? quina bretolada, quina
desbandada de la democràcia, quina ràbia escumejant  pròpia de cacics impertorbables i de tirans abassegats d’impulsos furiosos.


Sincerament, no tinc cap dubte que a l’Europa del Segle XXI les accions pensades amb la part  inferoposterior del tronc no hi tenen cabuda, i els crits histèrics de   l´espanyolisme caspós i ranci quedaran ofegats en el no res.


Que
ningú tingui por dels famosos tancs perquè paradoxalment els tractats
que els espanyols han signat amb Europa seran la millor defensa pel
dret a la llibertat del nostre poble. Europa reconeix el dret a l’autodeterminació dels pobles sense
estat si aquesta és la voluntat dels seus ciutadans, per tan és la
millor defensa contra la visceralitat dels nostres enemics.


No
deixa de ser graciós veure com el govern espanyol tremola de nervis,
serra les dents i pateix d’una desgovernada fúria que els incita a
mostrar les seves misèries més fosques pròpies d’un mercat de Calaf de
forma desvergonyida.


La
intimidació de l’exèrcit per aturar les propostes independentistes és
com l’amenaça d’un difunt, paraules obscures engolides per un passat
enterrat, la proclama de tristos rituals feixistes de museu, jo em
pregunto, a qui volen enganyar?

Sento
fins i tot llàstima per les seves males inclinacions que repudien i
maleeixen la nostra fe en la llibertat, la democràcia i la pròpia
identitat, i és que com més s´esforcen més cauen en la ignomínia
maldestre pròpia del més gran dels bufons.

Ai las, mira que en són de bergants i bordegassos aquests espanyols

David Morgades

——————————————

Extret del Blog Gran del Sobiranisme:
https://blocgran.cat/

La innegociable “ONA TRENCADORA” EA 1399

descatllar |

divendres, 25 de setembre de 2009 | 16:00h

Després d’ Arenys de Munt,  és cert  com
s’ ha dit, que  ens trobem en els prolegòmens d’un canvi de règim?. Que
la desorientació dels darrers anys ha acabat per fer-se realitat  principalment en les files del catalanisme , sembla que és inqüestionable. Altre cosa és  si es  donen les condicions   per poder  alterar a curt termini  el
sistema de partits polític  català i fer entrar en crisis el règim
“estatutari-constitucional “. Hi ha qui  pronostica  – cas de Joan
Carretero  -, que  per a dinamitar l’ status quo, cal fer una oferta
“trencadora”, tant en un sentit patriòtic com de regeneració política.
El règim  constitucional  nascut de la transició,   ha esdevingut la restauració monàrquica del segle XX, que ha permès posar al dia la nació i el nacionalisme espanyol, però que  en
pocs anys ha retornat als vells postulats centralistes, si es que mai
els havia abandonat amb  renovats  tics caciquils, clientelars i
corruptes  que igualment s’ havia caracteritzat
les anteriors restauracions borbòniques.  Cada vegada són més els que
pensen  que  unir  la proposta d’ alliberament  nacional amb la
necessitat de regeneració politica i democràtica,  plantejant canvis
radicals tant en el sistema de representació com de participació, pot
començar per debilitar primer i després  donar el toc de gràcia a l’ actual règim, sempre que  s’ aconseguís agrupar un nombre important d’electors al  darrera, principalment aquells que estan  orfes
de representació i practiquen el vot en blanc, l’abstenció i a vegades
el vot útil . Si el diagnòstic és correcte –el temps ho dirà -,  on
apareixen els dubtes, és si l’inici de l’ona trencadora, es pot
produir només  amb  uns resultat “diferents”  a les properes eleccions
al Parlament del Principat. Per dir-ho clar: Pot un canvi de govern,
amb la recuperació per part del catalanisme polític del Govern de la
Generalitat de Dalt, suposar el començament d’una crisi  del règim estatutari a Catalunya, amb possibilitats d’arrossegar o debilitar  els fonaments de  tot l’ edifici constitucional espanyol?.  L’  influència
que en  el nou mapa polític català, tingui tot allò que es pugui
“reagrupar” electoralment en el camp del catalanisme sobiranista o
independentista pot esdevenir una, però  no l’única,   de les  claus.
Un retorn de CIU al govern de la Generalitat, amb la col·laboració o
no,  d’ altres forces de l’actual marc parlamentari ( tan em fa el  nom
dels socis) o d’un front “nacionalista” CIU-ERC , amb l’ objectiu  de gestionar el règim autonòmic – encara que fos farcida de  gesticulació sobiranista-,  no seria  en cap cas, ni una  condició necessària ni tampoc  suficient. Només si es trenca el mapa polític català, amb un resultat  significatiu  d’ una nova força independentista i  democràtica, pot produir-se la  primera
ona del “tzunami”. L’altre  interrogant seria  si   és possible un
canvi de règim partint de la perifèria, sense establir determinades
aliances amb forces de fora de Catalunya, ja que aconseguir-ho a
Catalunya no sembla possible sense  que hi hagi un daltabaix institucional a l’ estat. La reforma estatutària ha fet evident  que
dins d’ Espanya no hi queden Federals , si és que mai hi foren. És una
evidència que el republicanisme espanyol ha desaparegut del mapa
polític i no sembla que hi hagi a Espanya un moviment prou significatiu
a favor d’una República democràtica  amb ganes de
posar en crisi la monarquia constitucional. On si que hi ha un moviment
de fons generador de canvi, és  a les societats basca i catalana, a
favor del  dret de decidir, però és il·lusori  preveure  una
crisi del règim  constitucional, a l’ estil del  14 d’ abril de 1931.
Això no impedeix considerar  que el taló d’ aquiles espanyol, continua
estant  a les dues nacions perifèriques, el que
explica en bona part les reaccions histèriques que provoquen qualsevol
avanç a Catalunya i Euskadi. Per tant tot,  allò que debiliti el regim
constitucional, suposa un enfortiment de les posicions sobiranistes.
Les condicions per una crisi del règim monàrquic  es poden començar a donar a través de la deslegitimació del règim constitucional, com ja fa temps va preveure Josep Pinyol (https://blocs.mesvilaweb.cat/joseppinyol).
Es ben curiós que els primers passos siguin el  resultat de la consulta
d’ Arenys de Munt per l’ independència, que en bona part ha deixat en
evidència els límits de la democràcia  constitucional espanyola. Cal a partir d’ara ser encara més murris i curosos  en
l’organització de noves consultes populars i no deixar-nos emportar 
per la satisfacció que pot generar el primer èxits, més quan de ben
segur l´estat  respondrà amb mecanismes més adequats a favor dels seus
interessos. Ens cal això sí,  anar fent caliu i
mantenir el “xup-xup” que desperta consciències,  tenint  clar que
encara no ha arribat l’hora de l’atac frontal. Necessitem abans que
res, reagrupar més forces,  mantenir  la moral alta i  anar pas a pas, cosa que aconseguirem amb petites victòries aquí i allà, però que necessitarà de traducció política i electoral en els propers mesos.  El  que
ens és més necessari a curt termini, es doncs alterar els actuals
fonaments del  mapa polític català, organitzant una nova proposta
independentista, democràtica, honesta i renegadora  que sumi  cada  dia , amb voluntat d’aconseguir la majoria. Per fer-ho, ens calen consultes com les d’ Arenys de Munt, però també  paciència  i estratègia.

Estar apunt per si les coses es precipiten ! __ EA 1398

Ciu i Esquerra han d’aclarir-se i saber que només es pot jugar a favor d’una de les porteries, no poden fer gols a totes dues, o vas a favor de la Independència urgent de la nostra nació o estàs jugant a favor d’Espanya.

No val dir ja ho faré més endavant, cal aplicar-se al cent per cent apostant per la Catalunya lliure de supeditacions i esclavatges. Els catalans no hem de perdre més el temps intentant encaixar-nos amb Espanya que ens espolia, ens suplanta i ens vol sotmesos, subjugats, muts i invisibles.

Catalunya Acció vol recordar a tots els catalans
independentistes que l’hora de la veritat serà a
les eleccions del 2010.
No us deixeu enredar i arribat el moment voteu Independència”

Ens cal estar apunt per si les coses es precipiten !

—————————-

ESCÒCIA. POSSIBLE MAJORIA
SOBIRANISTA.

CADA TERRA
FA SA GUERRA, PERÒ AIXÒ, SI ES CONCRETA, ANIRIA MOLT BÉ PER A CATALUNYA
(FONT TRIBUNA CATALANA)

El diari escocès The Scotsman
publicava aquest dimarts una notícia esperançadora per als independentistes
escocesos. Les propostes sobiranistes que impulsa el president Alex Salmond,
s’havien concretat els darrers

mesos en l’anunci que la promesa electoral de convocar una consulta sobre la
independència d’Escòcia es faria realitat
. La data fixada pel govern
de Salmond per presentar la llei de la consulta és el 30 de novembre coincidint
amb el dia de Sant Andreu, que és la Diada Nacional escocesa. No obstant això,
els crítics ja s’havien afanyat a puntualitzar la manca de futur d’aquest
projecte polític ja que el partit de Salmond, l’SNP, no disposa de majoria al
Parlament. Per trobar suports parlamentaris a la llei, només comptaria amb una
diputada independent i els dos diputats del partit verd, l’SGP. 

Això, però, era així fins aquest matí. Perquè segons publica el diari The Scotsman els 16 diputats
escocesos del Partit Liberaldemòcrata podrien donar suport a la proposta de
consulta de Salmond durant el 2010. En unes converses oficioses, diversos
membres del partit han admès que en un hipotètic escenari on David Cameron,
líder conservador, fos el president del Regne Unit, s’arribarà a una situació
de “confrontació entre executius” que podria dur els liberaldemòcrates a optar
per la via sobiranista que proposa el partit de Salmond. Les afirmacions de
suposats membres del partit han estat desautoritzades posteriorment per Tavish
Scott, líder dels liberaldemòcrates escocesos, i atribuïdes a un abús de la
“pinya colada” per part dels seus col·legues.

Aquesta no és la primera vegada que líders de l’SLD es manifesten obertament a
favor de la secessió. Ho havien fet anteriorment l’eurodiputat George Lyon i
l’alcaldable per Edimburg Kevin Lang. La direcció del partit sembla ser que ja
ha hagut de prendre mesures davant d’aquestes discrepàncies internes i ha emès un comunicat demanant als diputats
liberals que s’abstinguin de fer comentaris sobre la qüestió del referèndum.

A hores d’ara, tot fa pensar que la política britànica i escocesa pot viure un
2010 interessant pel que fa la qüestió de la sobirania. Les darreres enquestes apunten cap a un empat en un hipotètic
referèndum entre partidaris i detractors de la independència. En tot cas,
sembla força probable que a les eleccions del 2010 l’SNP aconseguirà augmentar
el nombre de diputats. Aleshores només caldria el suports de l’SGP, els
independents i possibles liberaldemòcrates crítics amb la línia oficial del
partit per aprovar la proposta de referèndum.

 

———————————

Rebut d’en

Josep M. Loster Romero

 

 

Ausiàs March de la Safor, 550 anys de la seua mort. __ EA 1397

Tot el que segueix ho he extret del Blog de gemmapasqual:

“El
Correllengua és una proposta per la defensa i promoció de la llengua
catalana, transversal, oberta, participativa i popular, que té com a
objectius fomentar l’ús social de la llengua en tots els àmbits. També
és una eina per donar a conèixer la nostra llengua i cultura a les
persones que, nouvingudes o no, encara no la coneixen, i una manera
festiva i oberta de celebrar la catalanitat, al carrer, de manera
desacomplexada.


La Fundació Jaume I la Safor obre el Correllengua 2009 al País Valencià
gemmapasqual |
dimecres, 23 de setembre de 2009 | 20:07h
Tindré l’honor de llegir el manifest del Correllengua 2009 a la Plaça Jaume I de Gandia, el dissabte 26 de setembre

Gemma Pasqual

més…

El divendres 25 i dissabte 26 de setembre se celebra el Correllengua a la Safor.

El
divendres
està reservat per als més menuts, amb activitats infantils
com exposició de dibuixos, la visita d’un joglar que ens explicarà la
història d’Ausiàs March, actuació del grup de danses del Casal Roda i
Volta i un grup de break dance. Després hi haurà un berenar popular.

El
dissabte 26 se celebrarà una Trobada de Cultura Popular Valenciana a la
Plaça del Prado
amb el grups Correllops de Villalonga, colla de Dimonis
Fem Fredat de Simat, Grup de Danses Roís de Corella, Muixerangues de
Pego i la Safor, Banda de Música de Beniopa i una xaranga.

Tindré l’honor de llegir el manifest del Correllengua 2009 a la Plaça Jaume I.

Per la nit després del sopar popular actuarà Pep Gimeno “Botifarra”, Desgavell i Answer.

El
Correllengua és
una proposta per la defensa i promoció de la llengua
catalana, transversal, oberta, participativa i popular, que té com a
objectius fomentar l’ús social de la llengua en tots els àmbits. També
és una eina per donar a conèixer la nostra llengua i cultura a les
persones que, nouvingudes o no, encara no la coneixen, i una manera
festiva i oberta de celebrar la catalanitat, al carrer, de manera
desacomplexada.

Enguany, la Flama ens parla de dos temes: per una banda, ens recorda amb autèntic orgull, en acomplir-se 550 anys de la seua mort, la figura d’Ausiàs March,
un dels grans poetes de la nostra literatura, un valencià de la Safor
que figura en totes les antologies de la literatura europea de l’Edat
Mitjana i el Renaixement. Per altra banda, la Flama ens parla també de
llibertat d’expressió, de la necessitat que siga plenament legalitzada
a tot arreu del País Valencià la lliure recepció de TV3 i de la resta
dels canals que parlen en la nostra llengua. Incidint en la campanya
promoguda des d’ACPV, la ILP Televisió Sense Fronteres.

Gemma Pasqual


Més informació al blog de la Fundació Casal Jaume I La Safor

https://www.fundaciocasal.blogspot.com/

Catalans lliures enfront de regionalistes, encaixistes i espanyolistes. __ EA 1396

Victor |
dimarts, 22 de setembre de 2009 | 13:17h
A Arenys hem enterrat les
esquerres, les dretes i els centres, i hi hem vist un país en procés
d’alliberament nacional dividit -sí, dividit- entre unionistes i
sobiranistes. Entre aquells que creuen en l’Estat espanyol i aquells
que considerem arribada l’hora d’emprendre un camí sense retorn cap  a
la plena sobirania. I no val dir que ara toca parlar de crisi i ‘dels
problemes de la gent’. El camí per resoldre aquests problemes, és la
gestió de proximitat -econòmics, socials, mediambientals, culturals,
judicials, polítics-, és l’exercici el dret de decidir, és assolir
l’objectiu propi d’una nació que es vol lliure i sobirana. Al
capdavall, fer arreu del país això que diumenge van fer els arenyencs.

La caverna espanyola borda per amagar
la por i a Catalunya el pragmatisme es queda sense espai mentre el
tacticisme polític de qualsevol color queda relegat a un segon pla. El
poble parla i ho fa de debó. Els arenyencs han fet la primera passa.

Arenys
de Munt no només ha marcat l’inici del curs polític sinó que marca el
seu desenvolupament d’una manera molt més contundent i decisiva del que
hauríem pogut imaginar arran de la convocatòria. El fenomen del
referèndum d’Arenys ha generat prou sinèrgies i prou crítiques
descarnades i antidemocràtiques com per no permetre la indeferència
ningú. Fins i tot aquells que van optar pel silenci han vist com ha
quedat retratada la seva por i com han estat situats on políticament
els pertocava.

Així, Arenys ha dibuixat un mapa clar que ha
superat bona part de les contradiccions on s’havia instal·lat l’agenda
política catalana des de la institució del primer tripartit, l’any
2003. El debat fal·laç sobre la conveniència d’avantposar les
polítiques socials a les polítiques nacionals no té cabuda en un diàleg
polític que es divideix de forma clara entre aquells que treballen per
la regionalització de Catalunya i aquells qui ho fan per un horitzó de
llibertat i sobirania.

A Arenys hem enterrat les esquerres, les
dretes i els centres, i hi hem vist un país en procés d’alliberament
nacional dividit -sí, dividit- entre unionistes i sobiranistes. Entre
aquells que creuen en l’Estat espanyol i aquells que considerem
arribada l’hora d’emprendre un camí sense retorn cap  a la plena
sobirania. I no val dir que ara toca parlar de crisi i ‘dels problemes
de la gent’. El camí per resoldre aquests problemes, és la gestió de
proximitat -econòmics, socials, mediambientals, culturals, judicials,
polítics-, és l’exercici el dret de decidir, és assolir l’objectiu
propi d’una nació que es vol lliure i sobirana. Al capdavall, fer arreu
del país això que diumenge van fer els arenyencs.

I,
finalment, Arenys ha estat especialment significatiu per la unitat
mostrada i demostrada per les formacions polítiques catalanes no
sucursalistes –Convergència i Unió, Esquerra, Iniciativa i les CUP- tot
confluint amb els moviments de la societat civil organitzada.

A
través del nou prisma que ens ofereixen els fets d’Arenys no és
possible interpretar ni entendre un acord polític com el que representa
el govern tripartit. Per això cal demanar coherència, generositat i
determinació a aquelles forces polítiques catalanes que han estat
valentes a Arenys -o més ben dit, han actuat amb la normalitat nacional
que els pertoca- per tal que dibuixin un full de ruta d’acord amb les
expectatives que han generat.

El que hem viscut a Arenys no pot
ser flor d’un dia perquè el país no es pot permetre dilapidar la
il·lusió i l’esperança testimoniades aquest cap de setmana.

Per
acabar, voldria agrair la valentia, l’esforça i la tenacitat de la gent
d’Arenys que va fer possible la jornada de diumenge. Tot el país està
en deute amb ells. En el monument a Macià de Vilanova i la Geltrú s’hi
pot llegir una cita del president: “Estimo tots els vilanovins de
qualsevol mena de classe i de partit”. Avui tots els catalans podríem
dir que estimem tot els arenyencs de qualsevol mena de classe i de
partit.

Gràcies, doncs, a la gent d’Arenys de Munt.

—————-

Extret del Blog de Víctor Terradellas

S’ha acabat l’hora de les lluites partidistes i de minoritzar Catalunya. ___ EA 1395

S’ha acabat l’hora de les lluites partidistes i de minoritzar Catalunya:
Volem la Independència, vàrem anar a Brusel·les i fem la Consulta d’Arenys i les demés consultes per un sol objectiu: La Independència i la Plenitud de la nostra Nació, de tot el nostre Poble!

A partir d’ara tan li fa el que faci Ciu o el que faci Esquerra, només qui estigui veritable i totalment per la Independència mereix la consideració dels catalans.

Fer el joc a Espanya és anar contra Catalunya, que ningú ho dubti !!!

Joaquim Pugnau i Salvador Molins, Membres de Catalunya Acció.

—————————-

D’Arenys de Munt al món. Puig s’equivoca.

smartinez |

EN MARXA. |
dilluns, 21 de setembre de 2009 | 03:53h

Notícia:

“(…)  Puig considera que els referèndums locals com el d’Arenys de Munt són una mostra de la insatisfacció dels ciutadans amb la política de l’Estat espanyol i de Catalunya. (…)”

Comentari:

“S’equivoca,
molt: “(…) considera que els referèndums locals com el d’Arenys de
Munt són una mostra de la insatisfacció dels ciutadans amb la política
de l’Estat espanyol i de Catalunya. (…)”

No són això, si no és
que assenyala un petit detall o afegitó. Els referèndums d’Arenys de
Munt i els que vindran, són una mostra d’afirmació, de voluntat
d’expressió, d’alliberament, de decisió d’aconseguir un estat propi. En
la forma esdevé alhora una reclamació a la política en general per les
seves corrupcions, mancances i engany sistemàtic sobre la realitat,
entre altres aberracions i llautons prou vistos (i no només a la
catalana actual d’ençà no governeu…, per molt que hi
insisteixin….), no s’equivoqui.

No s’equivoqui, sr. Puig. Ja
veiem quin paper ha jugat l’espanyolisme en aquest afer, a banda que
també l’espanyolista n’és conscient dels abusos de l’estat espanyol. I
la idea del català com a reaccionador al maltracte no abasta més que
una part de l’independentisme. Volem la independència encara que
l’estat espanyol fos decent en política i altres tractes,
maltractaments, i mals tractes que tenim amb ell.

També diria
que s’equivoca en una altre de les seves afirmacions, i en utilitzar
políticament el què implica. No és cert que només CiU pugui evitar tal
i tal.

I, un dels detalls que implica és l’ús la por i la
violència com a argument polític i de campanya. Podríem dir que d’això
n’estem ben tips i cansats en general. Avui el PSC (o ahir?) surt
d’atac a CiU dient que si el llop del PP i el PSC salvador, og! i els
altres molt dolents, home! De Madrid ens envien recordatori fa uns dies
de que si pacte possible PP-PSOE contra Catalunya i els catalans, que
callem, Hóstia!! El PP presenta una candidata racista contra els
catalans. I per aquí calladets……. vaja!

I també per aquí anant simplificant……. quina pena.

D’Arenys e Munt al món. Ho vulguin o no veure.”

“Comissió 350 anys de l’annexió de la Catalunya nord” __ EA 1394

“Tots els catalans ho sabem, en general no podem pas utilitzar la llengua pròpia en tota normalitat.


Que siguem del nord o del sud del territori els catalanoparlants patim discriminació.

La separació de la Nació catalana, ha implicat que cada territori
tingui un (no)reconeixement propi en funció de la voluntat de l’estat
dominant. Catalunya nord és l’unic territori on la llengua no té cap
legislació que li doni protecció, des del 2 d’abril del 1700 l’ús
oficial de la llengua hi és prohibit per un edicte reial del Lluís XIV,
edicte consecutiu al Tractat dels Pirineus i avui dia encara vàlid.”

————————————————-

Mireu aquest Video,
Catalunya Escapçada: https://vimeo.com/6666784

Font: vimeo.com
Aproximació al Tractat dels Pirineus i les seves conseqüències en el 350è aniversari de la seva signatura.
(Del Facebok de

L’Esther Ponsa
Per
qui vulgui saber què és el Tractat dels Pirineus i com el nostre país
va quedar escapçat, que miri aquest treball del Jaume Claramunt, molt
clarificador.

—————————————–

til |

Notícies |
diumenge, 20 de setembre de 2009 | 20:57h

A la Catalunya nord s’ha creat la Comissió 350 anys.
Els seus objectius i propostes podrem seguir-les des del seu web. El
proper 7 de novembre ens convoquen a Perpinyà per esborrar el Tractat
de divideix la nostra nació i mostrar la resistència del nord a
l’assimilació.

——————-

Mireu l’enllaç.

https://www.350anys.cat/

 

————————

 

Ja tenim cartell ! PDF Imprimeix Correu electrònic

 

El cartell de la manifestació dels actes de commemoració dels 350
anys del Tractat dels Pirineus és disponible en format informàtic.

El podeu demanar al format que necessiteu pels vostres webs i en
podreu recollir en format paper a partir del 3 d’octubre al centre
Cultural català, Casal Jaume 1er de perpinyà.


info@350anys.cat

 

La llengua catalana a Catalunya nord (1) PDF Imprimeix Correu electrònic

Edicte reial que prohibeix l'ús oficial de la llengua catalana

Tots els catalans ho sabem, en general no podem pas utilitzar la llengua pròpia en tota normalitat.
Que siguem del nord o del sud del territori els catalanoparlants patim discriminació.

La separació de la Nació catalana, ha implicat que cada territori
tingui un (no)reconeixement propi en funció de la voluntat de l’estat
dominant. Catalunya nord és l’unic territori on la llengua no té cap
legislació que li doni protecció, des del 2 d’abril del 1700 l’ús
oficial de la llengua hi és prohibit per un edicte reial del Lluís XIV,
edicte consecutiu al Tractat dels Pirineus i avui dia encara vàlid.
 
El català a Catalunya nord és tan menyspreuat i menystingut que és més fàcil aprendre anglès o castellà a l’escola que català.
 
Aquest fet sembla paradoxal. Catalunya nord, bressol de Catalunya sota
administració francesa, sota administració de l’estat autoanomenat
“Pays des droits de l’homme”.

“L’INTERDICTION DE LA LANGUE CATALANE EN ROUSSILLON PAR LOUIS XIV
EDIT DU ROY – TEXTE EN FRANCAIS D’EPOQUE
LOUIS PAR LA GRACE DE DIEU, ROI DE FRANCE ET DE NAVARRE: A tous presens
& à venir. SALUT, depuis plus de quarante ans que NOUS possédons en
pleine Souveraineté les Comtés & Vigueries de Roussillon &
Conflans, qui nous ont été cédés avec une partie du Comté de Cerdaigne,
par le Traité de Paix des Pirennées, les Procédures des Justices
Subalternes desdits Païs, les Délibérations des Magistrats des Villes,
les Actes des Notaires & autres Actes publics, ont continué à y être
couchés en Langue Catalane, par un usage que l’habitude seule a
autorisé: Mais comme outre que cet usage répugne & est en quelque
sorte contraire à Notre Autorité, à l’honneur de la Nation Françoise
& même à l’inclinaison des Habitats desdits Païs, lesquels en
toutes occasions ne témoignent pas moins de zèle et d’affection pour
notre service que nos anciens Sujets: Ils en reçoivent d’ailleurs
beaucoup de préjudices, en ce que pour faire instruire leurs enfans
dans ladite Langue Catalane, & les rendre
par là capables d’exercer les Charges de Judicature & de
Magistrature; Ils se trouvent obligés de les envoyer étudier dans les
villes de la domination d’Espagne, ce qui leur cause de grands frais.
Nous avons jugé que pour remédier à ces inconveniens, il était à propos
d’ordonner qu’à l’avenir toutes les Procédures & les Actes publics
qui se feront dans lesdits Païs, seront couchés en Langue Françoise:
SÇAVOIR faisons que pour ces causes & autres bonnes considérations,
à ce Nous mouvans, de notre certaine Science, pleine Puissance &
Autorité Royale : Nous avons dit, statué, déclaré & ordonné,
Disons, statuons, déclarons & ordonnons par ces Présentes, signées
de notre main; VOULONS & nous plaît, que d’orénavant & à
commencer du premier Mai prochain, toutes les procédures qui se feront
dans les Sièges & Juridictions desdits Païs de Roussillon, Conflans
& Cerdagne; Comme aussi les Délibérations des Magistrats des Villes
& des Communautés, les Actes des Notaires & généralement tous
autres Actes Publics qui se passeront esdits Païs, seront mis &
couchés en Langue Françoise, à peine de nullité. DEFENDONS à tous
Avocats, Procureurs, Greffiers, Notaires & autres, de ne se plus
servir pour cet effet de la Langue Catalane, & aux Juges et
Magistrats de la souffrir, ni de prononcer leurs Jugements ou
Délibérations qu’en Langue Françoise. SI DONNONS EN MANDEMENT à nos
amez & feaux Conseillers, les Gens tenans notre Conseil Superieur
de Roussillon, que ces Présentes ils ayent à faire lire, publier &
observer, sans permettre qu’il y soit contrevenu en aucune manière: Et
afin que ce soit chose ferme &
stable, Nous avons fait mettre notre scel à cesdites Présentes. DONNÉ à
Versailles au mois de Février, l’an de grace mil sept cens, & de
notre regne le cinquante septième.
Signé, LOUIS : Et sur le repli, Par le Roi, LE TELLIER, Visa
PHELYPEAUX, & Scellé du grand Sceau de cire verte pendant avec lacs
de soye verte & cramoisi.
Lu & publié l’Audience tenant, à ce requerant le Procureur General du Roi, ce jourd’hui 2. Avril 1700.”