EA 719. La Nit de la Franja de Ponent d’enguany.

Aquest cap de setmana es celebra la Nit de la Franja de Ponent

Programa cultural i VIII lliurament dels Premis Jaume I de la Franja de Ponent.

Reunió estratègica per acordar les accions per denunciar l’Aragó dins l’Expo de Saragossa 2008.

31/10/2007

.

Des de fa vuit anys al mes de novembre una vila de la Franja de Ponent acull la nit cultural més prestigiosa d?aquest territori. La nit en la que es celebra el sopar de lliurament dels premis Jaume I, organitzat per la Institució Cultural de la Franja de Ponent.
Uns guardons que, triats per les organitzacions que defensen la cultura catalana en aquest territori, es donen a tres persones i tres entitats, col·lectius o projectes que s?hagin destacat en la salvaguarda de la identitat i cultura catalana de la Franja de Ponent.
Els noms d?enguany són Marta Alòs, Josep Maria Espinàs i Toni Strubell. I els projectes i entitats premiats són la Universitat Catalana d?Estiu, l?espai web Racó Català i l?associació per la llengua catalana El Tempir d?Elx.

La vila que acull la Nit de la Franja de Ponent i tot el cap de setmana d?activitats que l?envolten serà El Campell, a La Llitera. El cap de setmana començarà el divendres 2 de novembre i amb l?epicentre en la nit del dissabte 3 prosseguirà fins diumenge. Entre els actes previstos hi destaca la reunió que es farà el matí de dissabte (a les 11 a "La Fusteria") per acordar les accions per mostrar com és veritablement l’Aragó davant dels visitants de l’Expo’2008 de Saragossa. 

Per la tarda hi ha la conferència ?Història, present i futur dels Països Catalans? amb Pol Messeguer i Òscar Uceda, la presentació del Llibre ?La Llengua que ens va parir? d’en Jordi Solé i Camardons i el Recital de Poesia ?A Dues Veus? amb Josep Borrell i Carles M. Sanuy.

Encara sou a temps d’apuntar-vos a l’assemblea del matí i/o d?inscriure-us al sopar, escrivint a info@franjadeponent.cat o telefonant al 609410334. Us hi esperem!.

El programa complet: Nit de la Franja de Ponent 2007

EA 718. “Fer que les coses passin” per Juan Manuel Rodríguez

2014 | dilluns, 29 d’octubre de 2007 | 09:12h

Hi ha essencialment dues maneres de viure la vida: vegetar fins a la mort veient-les venir, tot esperant si mai arriba un cop de sort; o bé prendre consciència de la pròpia capacitat i, per tant, de la responsabilitat que aquesta implica, i agafar les regnes de la pròpìa vida per tal de transformar la realitat, la nostra i la de qui ens envolta. De manera anàloga, hi ha essencialment dues maneres de fer política: la demoscòpia, esperar que el poble en massa demani una cosa per a, només aleshores i gairebé a contracor, fer-la; o bé el lideratge, ser conscient de la significació pública i de la pròpia capacitat i responsabilitat de transformar la societat, sent el primer a tirar del carro per tal d’assolir els objectius desitjats.
L?actual nomenklatura catalana ha triat la demoscòpia. Potser per por, potser per traïció, potser maquiavèl·licament tot esperant que la nova generació els superem i que la història els col·loqui al seu lloc. Poc n?importen ja les raons. El seu temps ja és passat, són història. Cal deixar enrere un Sr. Pujol que només diu allò que és evident i un cop ja ha passat, i un Sr. Carod que justifica totes les seves renúncies amb les enquestes i els pocs vots que diu que el poble li dóna (convindria que recordés que allò de ?feu-me confiança? només funciona una sola vegada). Calen nous líders que per damunt de tot ens facin sentir vius i capaços, encomanin esperança i fins i tot certesa d?un futur millor, comuniquin la seva visió, i ho posin fàcil per a seguir-los. Que no calgui empényer-los gairebé en contra de la seva voluntat, que no facin sentir culpable el poble ni esperin que aquest faci tota la feina, sinó que siguin justament els creadors d?una nova realitat cap a la qual simplement calgui deixar-se conduir amb naturalitat.

L?exemple és una de les forces motrius més imparables i transformadores que existeixen. Tots els canvis de paradigma arrenquen amb una minoria transformadora que no només té una visió d?allò que vol sinó que a més no té cap vergonya de fer-ho per primera vegada. La segona onada està formada per aquells que, tot i voler el canvi, no s?atreveixen a moure un dit fins que un altre no ho ha fet abans, i d?aquesta manera no inicien el canvi però el fan quallar. La tercera onada és el gruix del poble, que només abraça un canvi quan és evident que ja no serà cap raresa d?una minoria i, d?aquesta manera, fa que finalment succeeixi. Sempre queda un cert residu que només assimila un canvi quan ja s?ha produït i quan, de fet, el següent canvi ja s?ha iniciat.
La missió de les elits dirigents d?una nació és ser conscients de la seva importància i responsabilitat per tal d?assolir els objectius marcats utilitzant els mitjans disponibles. Esdevenir la punta de llança, la primera onada, la minoria transformadora i persuasiva, això és el lideratge. I més encara en una societat com la nostra que ja està acabant la maduració del procés de secessió, que no és ni un joc de nens ni un frívol somni d?una nit d?estiu. Em ve a la memòria el famós crit de batalla israelià ?després de mi!? (i no pas ?endavant!?). Tota una apologia del lideratge i de l?exemple. Cal posar-se al capdavant. La moral és essencial, i la manera més poderosa d?augmentar-la i propagar-la és precisament mitjançant l?exemple. La por s?encomana, però la moral de victòria també, i és per això que pot guanyar la batalla.

Fer que les coses passin és una actitud vital, totalment contraposada a esperar que les coses passin. O és la brúixola que de forma natural guia totes les nostres accions i decisions, o bé ni tan sols s?entén tanta ?despesa inútil? d?energia. En casos extrems ni tan sols es tolera, s?arriba a acusar de temerari aquell que és a punt de demostrar la pròpia incapacitat, i s?esgrimeix aquest argument per a justificar fins i tot una traïció ?pel bé de tots?. Visionari o retardatari. Creador o espectador. Aquest és el dilema, i els fets demostren dia a dia què ha triat cadascú.
Ser polític implica ser conscient que la teva tria afecta tot el poble. Ser polític implica que no n?hi ha prou amb dir que es voldria una cosa, sinó que cal deixar-se la pell per tal de fer-la realitat. Perquè hi ha una diferència abismal entre conèixer el camí i recórrer el camí. Cal fer que les coses passin. Albert Einstein va dir que ?aquells que diuen que és impossible no haurien de molestar els que ja ho estan fent?. Doncs això.

Juan Manuel Rodríguez
Conseller de Catalunya Acció
28 d’octubre del 2007, Castelldefels (El Baix Llobregat)

https://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/6213

EA 717. Catalans no us fieu de certa premsa!!! Ai las! … de massa premsa!!!

EA 717. Catalunya Acció ha defensat els drets de Catalunya a la Plaça de Sant Jaume …

(Catalans no us fieu de certa premsa!!! Ai las!  … de massa premsa!!!)

Compte!  Certa premsa i certa ràdio que es fa a Catalunya  pateix d?autoodi manifest! Avui ho he comprovat en la meva pell.

Responent a la Crida i Convocatòria del Consell Nacional Català, Catalunya Acció al costat de molta altra gent d’Entitats Independentistes Catalanes ha acudit a la Plaça de Sant Jaume i ha defensat en un parlament d’en Santiago Espot tots els termes expressats pel Consell Nacional Català en la seva convocatòria al Poble Català, termes de reivindicació d’un estat propi i exclusiu dels catalans que compartim plenament i a l’uníson.

Us adjunto l’enllaç de la notícia que en publica la Vanguardia i us he d’explicar, perquè jo hi era, que és una crònica totalment sectària que només pretén desautoritzar tots els manifestants. És totalment vergonyós com un Diari que fa propaganda de ser seriós sols va contra el Poble que hauria de defensar.

La crònica i el vídeo parlen d’agressions i insults de forma generalitzada generalitzada ficant a tothom dins el mateix sac quan només hi ha hagut un intent d’agressió quan una dona d’uns 50 anys m’escridassava a mi mateix i fins ha fet el gest de fotrem un cop de puny, estava histèrica i manifestava increpacions de profund sentiment espanyolista i agressiu. La meva actitud ha estat en tot moment educada i respectuosa, us ho garanteixo! al més pur estil de la millor noblesa catalana!

Venint amb el meu propi cotxe per l’autovia cap a Berga he sintonitzat Catalunya Informació i he quedat parat quan després d’esperar una bona estona han llegit la crònica de les manifestacions i protestes que s’han esdevingut a la Plaça de Sant Jaume de la Capital de Catalunya. M’he ben adonat com aquesta emissora també enganyava de dues maneres als catalans que l’escolten amagant les manifestacions de la gent catalana i que parlava en català que eren la majoria de la gent que allà hi havia i ho fa publicant només un tall de veu en el que hi parla una senyora en llengua castellana -un sol tall de veu que podria estar extret del barri de La Castellana de Madrid.

Amb aquest tall de veu i manifestació parcial i sectari, tots els catalans que hagin escoltat la crònica han rebut un injust i tendenciós flash de minorització nacional i lingüística del seu propi país. Això només s’explica si és el cas de que l’emissora a la qual ataco i denuncio obertament té la ment plenament colonitzada fins al punt de fallar a la veritat per omissió, desídia o falta de professionalitat i així per acció o omissió ataca a les persones i que per la parla són pròpies i naturals del nostre país o que amb gran categoria humana ha sabut integrar-s’hi.

Primer engany, doncs, amagar la catalanitat del nostre propi país ?cosa ja normal també a la Vanguardia- i segon engany callar les propostes de solució independentista que exposaven les diferents plataformes nacionals catalanes dient barroerament que aquestes havien polititzat l’acte.

Sembla mentida que una emissora d’informació diària i de la categoria que pretén ser "Catalunya Informació" es pensi que els oients catalans són idiotes, i els tracti com a tals quan amaga o ignora que tots els problemes que pateix Catalunya: Apagada Elèctrica, obres del TGV, trajecte inadequat per sota Barcelona, proximitat a la Sagrada Família són deguts a greus errors polítics i sobretot a un galopant espoli (robatori) que ratlla els 19100 milions d’euros l’any que és el mateix que 52 milions d’euros cada dia -quantitat que traduïda en pessetes són: 8651 milions de pessetes diàries.

Dir que manifestar això i defensar que els catalans administrem els nostres propis recursos és polititzar la manifestació d’avui és mala fe o ignorància supina, perquè  tot el món sap que els errors nacionals i polítics només es poden arreglar amb mesures nacionals i polítiques.

Algú es creu a ple 2007 que el que pateix Catalunya són només qüestions referents a la tècnica de la construcció? i que per tant no es pot polititzar? Que vol aquesta emissora? tal vegada que els ineptes polítics que avui tenim segueixin campant-la i fent-ho tot d’esquena i contra els interessos del Poble Català? Qui paga el sou dels treballadors d’aquesta emissora, des del principal director fins a l’últim bidell? Qui els va donar el títol? Qui se’ls hi ha engullit l’esperit? Qui els ha colonitzat?!

Salvador Molins (Conseller de Catalunya Acció)

PD. Enllaç esmentat de la Vanguardia digital amb You-tube inclòs, on podeu veure amb els vostres ulls i les vostres orelles el que us he exposat. L?explicació de la locutora és plenament tendenciosa per rebaixar el sentit de la protesta de tots els col·lectius participants. Al final hi ha un tall del parlament en nom dels independentistes catalans que ha fet en Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció.

En la crònica escrita hi podeu observar els mateixos tics d?autoodi i de desprestigi sistemàtic de tots els manifestants.

Dóna ben bé la impressió que tant Catalunya Informació com la Vanguardia donin suport als esvorancs, als perills que comporta aquest TGV pel Centre de Barcelona i sota la Sagrada Família, al  desgavell general que afecta a Catalunya, les mentides i les subjugacions a que ens sotmeten Espanya, en Zapatero i en Montilla junt amb tots els que els segueixen el joc, des de CIU fins a ERC passant per ICV.

L?enllaç de la Vanguardia esmentat:

https://www.lavanguardia.es/lv24h/20071029/53406633973.html

EA 716. ?només amb la independència alliberarem Catalunya de tanta injustícia!?

Pel seu interès, segons el meu parer, us penjo un altre post del Bloc ?El Llamp!

 

MANIFESTACIÓ 29-0: DESINFORMAR

enricborras | diumenge, 28 d’octubre de 2007 | 19:25h

 

«El preu de la monarquia», dibuix del meu fill Jordi
publicat a la
Directa del 3 d’octubre d’enguany

Vols seguir engreixant el bacó?

Fa de mal dir, però fins i tot VilaWeb s’hi ha afegit als mitjans d’«informació» domesticats que s’han posat d’acord en reduir la convocatòria de demà a una simple «manifestació contra el caos de Renfe». També ho han fet els altres diaris (vegeu l’apunt anterior), i l’Avui es ratifica en l’edició digital a esquifir la manifestació de demà i al damunt remarca que és «contra la inoperància» ?no era contra la incompetència de tots els polítics actuals?? i prefereix de fer la propaganda d’un bloc anònim escrit en espanyol, obviant així la crida patriòtica del Consell Nacional Català (CNC).

Hauria estat desitjable que la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) s’hi hagués afegit a la manifestació de demà, però no ha estat així, malgrat que VilaWeb, i en notícia de portada des de primera hora del matí, afirmi que «La indignació pel caos del servei de rodalia de Renfe ha fet que agafi volada la convocatòria de concentració demà, a les set del vespre, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. La plataforma Ave pel Litoral i la plataforma Pel Dret de Decidir, per exemple, s’hin ha afegit.» [copio literalment, errades incloses.]

La Plataforma Ave pel Litoral, i amb molt d’encert, sí que convoquen als seus membres i simpatitzants per a demà, però la PDD ha fet un comunicat on enlloc es diu que s’hagi afegit a res de res, al contrari, exposa que «Està duent a terme converses amb diferents agents socials, culturals, econòmics i polítics del nostre país per a preparar una resposta unitària i transversal al greuge que el nostre país pateix des de fa anys. La setmana vinent convocarà una reunió amb tots aquests agents per tal de generar consensos i convocar posteriorment el tipus de mobilització i les dates pertinents. Durant els propers dies durem a terme una roda de premsa.»

L’evidència mostra que la tant lloada societat «civil» es pot autoorganitzar per a protestar contra el caos ferroviari i la inoperància, però que no ho pot fer pas per a blasmar la incompetència de tots els polítics actuals i per a reclamar l’única solució a tots els desgavells que patim: la independència. Que VilaWeb hagi silenciat que la convocatòria de demà no és sols anònima, que també n’hi ha que donen la cara ?com és el cas del CNC? em sembla un greu error. I encara és més lamentable atès que des de més d’un bloc allotjat a MésVilaWeb se n’ha fet sobrada difusió d’aquesta convocatòria, no si val a al·legar ignorància.

Per tot plegat, i fent front alhora a la desinformació que ja denunciava fa deu dies en el meu Manifest Intransigent, us copio davall el darrer missatge que he rebut del CNC:

Us convoquem, més units que mai, demà dilluns 29-10-2007 a les 19h

a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona.

Amb només un crit: Independència

I us motivem a omplir amb banderes estelades aquesta

manifestació pacífica del Poble Català
per dir prou a tantes injustícies.

Totes les injustícies que patim: AENA, RENFE, Espoli Fiscal (19.750 milions ?/any), prohibició de Seleccions Catalanes, tancament TV3 País Valencià, etc.: amb la Independència se solucionen.
No juguem el joc que està preparant el ZP=PP=PSOE de fer veure que la de demà és una manifestació en contra de les institucions catalanes, o dels que busquem la desunió dels catalans, o dels que només busquem interessos partidistes i electorals.

Amb el sol crit pacífic d?Independència i les banderes estelades els hi desmantellem la ?jugada? que ens estan preparant, i donem el missatge clar als nostres polítics actuals i al món sencer, que l?única solució al desgavell actual que pateix la nostra nació catalana és la independència.

Demà ?més units que mai? ho hem de deixar ben clar:

?només amb la independència alliberem Catalunya de tanta injustícia!?

Salutacions i endavant,Catalan National Council
www.cnc.cat

EA 715. EL POBLE ES CONVOCA A MANIFESTACIÓ el 29 d’octubre a les 7 de la tarda:

EL POBLE ES CONVOCA A MANIFESTACIÓ 29-0:
enricborras | dissabte, 27 d’octubre de 2007 | 15:01h
Tothom amb estelades

El Consell Nacional Català és una venerable organització patriòtica que fou creada pels prohoms de Catalunya sencera el 1953 a l’exili mexicà i que, malgrat els qui li canten les absoltes, és ben viu i atent a la realitat i al futur de la Pàtria. Aquesta matinada us he anunciat la convocatòria que des de la Presidència del CNC m’havien fet arribar sobre la manifestació del dilluns 29 d’octubre: a les set de la tarda, a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona; es tracta de dir prou a la incompetència de tots els polítics actuals, és a dir dels quins, bé al govern bé a l’oposició, fan tot el possible per ajudar a mal morir Catalunya i, alhora, contribueixen al descontentament popular creixent dels catalans i també, diguem-ho clar, dels milions d’estrangers que viuen a casa nostra.

Arran del comentari que he fet al meu anterior apunt sobre dur estelades a la manifestació i així «evitar que el PP en capitalitzi la protesta», he de dir en honor a la veritat que hi ha un nou redactat de la convocatòria:

Dilluns: Omplim Pl. Sant Jaume d?estelades!

Proper dilluns dia 29, a les 19h

Proper dilluns dia 29, a les 19h, tots a la

Pl. Sant Jaume (Barcelona), per dir prou:

(portem estelades pq no ho capitalitzi ni el PP-PSOE, ni cap altre Partit Polític)

PROU A LA INCOMPETÈNCIA de tots els POLÍTICS ACTUALS!


prou a RENFE

prou a AENA

prou a ZP-PSOE-PP-?

prou a incompetència de tots els polítics actuals

prou a robatori fiscal

prou a prepotència d?Espanya contra Catalunya

prou Peatges

prou TGV per Sagrada Família

prou …


dilluns més independentistes que mai a dir prou

pq el PP-PSOE ni cap altre partit polític no ho capitalitzi, portem estelades

Passa-ho!

Atesa l’hora de la concentració molts potser hi arribeu tard, no hi fa res, quan plegueu de la feina, cap a la Plaça de Sant Jaume. També, si us heu oblidat l’estelada a casa, no cal que aneu a cercar-la: l’organització ha previst posar-ne, entre grans i petites, un miler a la venda a preu de cost, i les podreu adquirir als accessos de la plaça.

Si sou d’una entitat o col·lectiu i voldríeu col·laborar des de la vostra parada a vendre les estelades, poseu-vos en contacte per correu electrònic amb el CNC.

Comentaris: 2
    • Milions d’estrangers?
      Narcís Sastre | dissabte, 27 d’octubre de 2007 | 19:26h
      Dels milions d’estrangers que viuen a casa nostra? caram…espero que et refereixis als que venen a fer-nos companyia durant les vacances d’estiu, perquè sinó la teva concepció de qui és i qui no és català fa esgarrifar.
      • Qui és qui
        enricborras | dissabte, 27 d’octubre de 2007 | 20:13h
        Els catalans no tenim cap possibilitat de donar carta nacional a no ningú, bé prou que se’n cuiden espanyols i francesos s’usurpar-nos el dret d’establir, com fan tots els països del món no sotmesos a esclavatge, les condicions, drets i obligacions conseqüents al que seria adient per atorgar-li a un estranger la nacionalitat catalana.
        Si allò que t’esgarrifa és que no em crec, ni m’he cregut mai, allò de "són catalans tots els qui viuen i treballen a Catalunya", esgarrifa’t a pleret.

EA 714. Com que ells no trencaran, ho haurem de fer nosaltres!

Té raó en Xavier Mir: "Qui no trenca amb Espanya no val per Catalunya!" per ingenu, per estafador, per mesell, per poruc, perquè no estima prou Catalunya, perquè no entén ni l’esperit ni l’anhel dels catalans …

 " La sobirania és té o no es té" i per això la volem tota!

 Avui ja tastem cruament els fruits de la Gran Claudicació de Ciu en mans de Pujol i Mas, quan van llepar literalment el cul d’Espanya en Zapatero! aquella traïció nocturna a Catalunya en nom del 89% del seu Parlament, aquell carregar-se impunement el Concert Econòmic Català amb el qual a hores d’ara podríem afrontar tots els desgavells d’infraestructures que ens tenallen, aquell carregar-se la darrera esperança de respecte i dignitat:  Rucs més que Rucs, Traïdors més que Traïdors: No ho oblidarem mai! Collons!

Ciu i Mas i Pujol i tota la seva corrua només mereixen desaparèixer políticament de tota la faç de la terra i de la història!

Rucs més que Rucs, Traïdors més que Traïdors!

Catalunya ja ha acabat la paciència i si vol sobreviure ha de Trencar Políticament amb Espanya; qui no entengui això no val per a la llibertat i dignitat de Catalunya i ha d’ésser severament foragitat!

(El Blocaire d’Empordà Acció)

Segueix el post esmentat:

 

Crònica d’una pífia anunciada: falten 25 dies

xaviermir | CiU (segon front) | divendres, 26 d’octubre de 2007 | 15:22h

El dia 20 de novembre, coincidint amb l’aniversari de la mort del dictador, ves quin mal gust, Artur Mas pronunciarà una conferència sobre la necessitat de refundar el catalanisme. Serà un error. Un error previsible, escrit. I des d’aquest bloc farem la crònica d’una pífia anunciada. En una recent aparició en un programa televisiu, en preguntar-li què votaria en un referèndum d’autodeterminació, la resposta d’Artur Mas m’ha recordat el florilegi barroc amb què l’Estatut vigent resol allò que no cal ni que esmenti: que som una nació.

L’Estatut podria aclarir, en tot cas, que Catalunya és part d’una nació que es diu Països Catalans, però finalment diu una cosa molt i molt enrevessada. I Artur Mas també. Segons una transcripció llegida a E-notícies, ?si aquesta proposta es pogués fer sense conflictes importants, d?una manera no només pacífica, sinó d?una manera positiva, amb una entesa amb l?Estat Espanyol, en el sentit d?anar a formar una gran confederació que fos compartint alguns elements de l?Estat però amb un grau molt, molt important de sobirania per Catalunya, jo diria que sí?. I si hi hagués conflictes ja no votaria que sí? I què consideraria que és conflicte? I si no hi ha l’entesa confederalista amb l’Estat, abans comunitat autòtoma pacient que estat independent? Si és així, no hi ha gaire diferència respecte del PSC. Què és això d’un grau molt, molt important de sobirania? La sobirania es té o no es té. No tindrem la part que correspon a la Unió Europea, però la que ens pertoca a nosaltres la volem o no la volem?

Amb sortides com aquesta, amb enfocaments com aquest, no m’estranya que la intenció de vot fugi corrents de la casa comuna del catalanisme. Una observació: segons el darrer baròmetre d’opinió política, la intenció de vot a ERC és del 10,2% i els partidaris d’un estat independent són el 18,5%. Com que tots sabem restar, m’imagino que no costa deduir que bona part d’aquesta diferència se’n va cap a CiU o potser només cap a CDC. El sector que continua apostant per un model federal o confederal és el que se sentiria còmode amb la sociovergència. La disjuntiva pot acabar paralitzant el partit. I en política, qui no avança és avançat.

 (Xavier Mir)
https://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/68448

                  

 

EA. 713 – L’independentisme creix! No ho amaguem! Magnifiquem-ho!

EA 713. En tres mesos: 112.000 independentistes més!
"L’independentisme creix! No ho amaguem! Magnifiquem-ho!"

Xavier Mir l’ha encertada des del punt de vista dels Independentistes trencadors i separatistes.

L’independentisme creix! no és cert?! doncs, per què coi ens censurem nosaltres mateixos?!

Massa sovint fem el que explicà en Carles Muñoz Espinalt en el seu assaig "Preludi de la Independència"  en començar el 3r capítol: "

3 – PASSAR PER LA CENSURA

   Com aquell que fa de contrabandista i es desviu per perfeccionar el doble fons de les seves maletes, el qui vol deslliurar-se de la censura ?i a Catalunya d’una manera o altra la censura no para d’actuar? cal que aguditzi l’enginy si desitja que les seves idees circulin.

   Què vol difondre? Com pot expressar-ho? Què deixen dir? Quins recursos té per enganyar la censura? Fins on pot arribar? Rumia i mira d’esprémer tots els sentits de cada paraula. Voldria trobar metàfores que permetessin emprar uns mots que no tinguessin res a veure amb el que vol dir, però que gaudissin de la virtut de donar a entendre tot el que li convingués, mitjançant el pressupòsit que comporta poder jugar amb uns valors figurats.

   No és fàcil i té molt de filigrana. En certs moments no saps on comença la censura i on acaba l’autocensura."

Com ens vol fer entendre en Carles M. Espinalt, als catalans no ens val la pena autocensurar-nos mentre ens ho roben tot! recursos, dignitat, llengua, llibertat …!

Hem d’aprendre a enfocar els missatges i a donar-els-hi potència!

Cal lluitar dia a dia per acostar la nostra Independència! tal com ho escriu en Mir en la capçalera del seu bloc.

Hem de ser intel·ligents i empènyer en tot i per tot la Independència de Catalunya!

Diu en Mir en el seu Bloc:

https://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/68371/#comments

xaviermir | Observatori del procés sobiranista | dijous, 25 d’octubre de 2007 | 21:41h
Primer, la recepció als mitjans. El titular d’E-notícies té la virtut de convertir en insignificant la dada segons la qual un de cada cinc consultats vol la independència: ?Menys del 20% de catalans vol la independència?. Fals? Nooooooo! Mal enfocat? Síííííí! El titular seria, més aviat, ?Només el 35% de catalans vol continuar essent una comunitat autònoma?. Perquè aquesta dada també és al baròmetre, i això sí que és rellevant, perquè resulta que és el que som ara. I el que som ara només té el suport del 35%. Només que haguessin escrit ?Gairebé el 20%…? la lectura seria una altra, oi?

I si no volen aquest titular tenen una alternativa: ?un 34,2% de catalans vol federar-se amb un estat que no en té ganes?. I ara què? Què fem? Amb qui ens federem? És clar que la pregunta del CEO no és ?Vostè vol que els polítics catalans continuïn apostant per un federalisme que Espanya ha rebutjat amb les darreres reformes estatutàries?? sinó ?Quina creu que hauria de ser la relació entre Catalunya i Espanya?? Doncs això: un 34,2% creu que la relació hauria de ser federal, i aleshores s’hauria de fer la segona part de la pregunta. Perquè hi ha, fa falta una segona part. És com si portem un morós a judici i el jutge ens pregunta: ?Creu que el seu client li hauria de pagar el deute?? Responem que sí, i el jutge marxa i tots contents. Caram! Si la gent creu que la relació hauria de ser federal però resulta que no ens podem federar perquè l’Estat no ens reconeix la sobirania per fer-ho, doncs cal tenir, com diu en Joan Ridao, un pla B, no? Doncs que ho preguntin: ?I en cas que l’estat federal no sigui possible, què? I fins quan està disposat o disposada a esperar??

En fi, quan he penjat l’apunt a tres quarts de dues del migdia només El Debat esmentava el baròmetre i ho feia per centrar-se en la intenció de vot. Aquesta és també la preferència de mitjans com El Singular Digital. A l’Informatiu migdia de Catalunya Ràdio també han destacat el 0.6% que puja el PSC en oposició a la davallada de CiU, però abans de tancar la informació han comentat la pujada de l’independentisme. A Tribuna Catalana han preferit remarcar la qüestió identitària i han triat com a titular ?El percentatge de ciutadans que se senten ‘només catalans’ augmenta 3 punts, fins al 18,8%, en només mig any?.

Dins de la blogosfera, el company Marcús ha penjat un apunt on remarca allò que em sembla més remarcable: ?Hi ha més independentistes ara que al juliol?. Perquè en realitat, la intenció de vot a un o altre partit, en un país on l’abstenció guanya per majoria absoluta, no sé si és del tot rellevant. En canvi, que en tres mesos hi hagi un 1.6% més de suport a la independència em sembla notable. Pensem que si parlem d’una població de set milions són 112.000 persones. En tres mesos. I es veu que l’enquesta s’ha fet abans del caos a Renfe. Bé, abans del darrer caos, perquè de caos ja fa temps que n’hi ha però cada cop ens sorprenen i se superen.

(Extret del Bloc de Xavier Mir)

EA 712. Un conegut defensor d’Esquerra Republicana de Catalunya com a opció per Catalunya …

EA 712. Un conegut defensor d’Esquerra Republicana de Catalunya com a opció per l’alliberament de Catalunya diu el que enganxo en aquest post; que diria si no en fos defensor? (Blocaire)

———————

23 octubre 2007

Esquerra camí del tractament de xoc

Article publicat a elsingulardigital.cat el dia 23 d’octubre del 2007

Sembla que la direcció d?Esquerra Republicana, després dels insults i de les desqualificacions -càncer, empestats, bluf mediàtic…- que ha dedicat a Joan Carretero, en particular, i als corrents crítics del partit, en general, haurà de reconsiderar profundament la línia de submissió al PSC que ha seguit fins ara. Que en la Conferència del passat cap de setmana la distància entre els favorables i els contraris a la renegociació del pacte de govern amb el PSC i amb ICV fos només de cinc punts (43% – 48%) és per pensar-s?ho. Però temo molt que no servirà de gaire. El virus del montillisme, que té el poder màgic de convertir els socis independentistes en avaladors de la política espanyolitzadora del PSC, només pot ser vençut per mitjà d?un tractament de xoc; només una davallada electoral pot fer reaccionar una direcció superbiosa que ja fa temps que no porta roba interior per tal de facilitar les coses als seus gentils sodomitzadors.

Per altra banda, n?hi ha prou de comparar el discurs actual d?ERC amb l?anterior de CiU per veure que ?tranquil·litat i bons aliments? i ?el meu mal no vol soroll? són les dites que millor resumeixen la seva praxi nacional. És cert que Jordi Pujol parlava de ?fer país? i que Carod-Rovira parla d??independència?, però el primer modernitzava Espanya mentre Catalunya s?antiquava i el segon avala des d?aquí els mateixos que ens provincianitzen des d?allí. Això fa que, trenta-dos anys després de la mort de Franco, Catalunya sigui avui un país infrastructuralment obsolet, lingüísticament esblaimat i nacionalment amansit. Tot un llegat per als joves catalans.

?Voteu-nos per ser decisius a Madrid?, demanava CiU mentre pactava amb el PP; ?voteu-nos per ser forts a Madrid?, demana ERC mentre és incapaç de forçar Zapatero perquè eviti l?apagada de TV3 al País Valencià o perquè Salamanca torni els papers de Catalunya. La política narcòtica de CiU ens ha dut a aquest atzucac, la política montillista d?ERC posa els mobles perquè ens hi acomodem. Esquerra, per sort, continuarà viva el 2014, però algú creu que la direcció serà la mateixa?

Víctor Alexandre
Periodista i escriptor

EA 711. Anàlisi de la Conferència Nacional d’Esquerra fet per “Reset”

EA 711. Anàlisi de la Conferència Nacional d’Esquerra fet per "Reset" (Bloc d’Informacions i Reflexions per a un nou Sobiranisme)

https://reset-cat.blogspot.com/

"res no fa pensar que puguin aturar la creixent onada renovadora que s?està formant dins d’ERC." (Reset)

Dimarts, 23 / octubre / 2007

La Conferència Nacional d’Esquerra (III)

Els antecedents
Les anàlisis que s?estan fent aquests dies dels resultats de la Conferència Nacional (CN) d?ERC de dissabte passat van gairebé totes en la mateixa direcció: intentar traduir el suport que va tenir la ponència de la direcció i les esmenes dels crítics en una mena de rànquing de les forces de cadascú, amb la mirada posada en el congrés del proper any. A primera vista podria semblar una lectura equivocada, donat que estem parlant d?una reunió per a debatre sobre idees i estratègies. Però veritablement les propostes de contingut ideològic van tenir només una importància relativa i, per si de cas, Joan Ridao s?ha afanyat ja a declarar que la direcció del partit no pensa aplicar-les.

Cal recordar que va ser l?acte de presentació de Reagrupament.Cat (RCat) del 30 de juny el que va posar sobre la taula les greus contradiccions internes que la renovació del pacte tripartit estava provocant dins del partit. La irrupció d?aquest corrent intern és el detonant de les incipients propostes de correcció de les pobríssimes polítiques nacionals d?ERC dins del Govern (el mateix conseller Huguet ho va reconèixer en una entrevista la setmana passada). I és per això també que ?formalment- la ponència resultant de la Conferència Nacional incorpora tímides propostes en aquesta línia, independentment de qui hagi estat el seu autor material.

És des d?aquesta perspectiva que cal analitzar els resultats de la Conferència Nacional. Estem davant d?una cursa per fer-se amb el control del partit que té diversos actors principals i algun de secundari. La narració aïllada dels fets no serveix de gaire si no la contextualitzem, perquè les estratègies desplegades per cada sector ofereixen pistes molt significatives sobre el què pot passar en el futur. Que ningú no es pensi que una vegada celebrada la CN s?obre un període de pau interna dins d?ERC.

La ConferènciaLa direcció d?ERC plantejava aquesta CN com un acte propagandístic, no com un debat ideològic. Els dirigents del partit volien donar una imatge de cohesió interna que fes oblidar la pugna pel poder entre Carod-Rovira i Puigcercós i que demostrés la seva fortalesa per anorrear les veus crítiques. Es tractava simplement d?un acte de precampanya al qual s?arribava després d?un pacte de no agressió entre els dos principals sectors enfrontats, donat el seu lògic interès en que el partit arribi amb els millors rèdits electorals al congrés del 2008. En aquest sentit, insistim, el debat de les idees era el menys important. Allò que veritablement interessava tant al president com al secretari general era que no es produís cap terrabastall i que la permanència del partit al Govern no es veiés alterada, per poder així anar preparant cadascún per la seva banda els efectius per a la batalla final. Diversos fets avalen aquesta tesi:

1- La manca de controvèrsies entre Carod-Rovira i Puigcercós en la redacció de la ponència oficial. Cap dels dos sembla tenir un perfil ideològic diferenciat i per això acorden redactar un text acomodatici a les circumstàncies, sense nervi ni ambició política de cap mena.

2- La incorporació improvisada de la proposta del referèndum del 2014. Dins de la seva cursa particular, Carod-Rovira fa una proposta que pel seu contingut i trascendència hauria d?haver estat l?eix central del document. Però com ningú no en sabia res abans, s?inclou a última hora al document original.

3- La desidia de la direcció per promoure el debat de la ponència. Allò essencial d?una conferència ideològica és el debat sobre els textos presentats, però la direcció d?ERC eludeix que les seccions locals ho facin per por a la contestació interna.

4- La mobilització de la militància instigada des de la direcció. En lloc de fomentar l?intercanvi d?idees, des de la direcció del partit només es busca la mobilització dels militants fidels a les seves tesis, ja sigui per convicció o per interès. La maquinària organitzativa funciona amb una única finalitat: garantir l?assitència a la CN de l?ingent nombre de militants amb càrrecs públics. A tal efecte, es posen tots els mitjans a l?abast i s?actua fraudulentament. Per exemple, als militants afins se?ls paga la quota d?inscripció des de la secretaria d?organització i per tal de poder accedir al recinte de la conferència se?ls lliura el corresponent resguard d?ingrés bancari a peu d?autocar.

5- La incorporació indiscriminada d?esmenes a la ponència oficial. Una prova més de la manca de línia política del text original és que la comissió redactora accepta convertir-la en un calaix de sastre on hi tenen cabuda gairebé totes les esmenes que presenta la militància. El resultat és que la ponència dobla la seva extensió i perd la grisor política que tenia el text original. A canvi, la direcció s?assegura uns quants vots més.

Amb aquest rerafons s?arriba a la reunió de dissabte. Tota l?atenció se centra en la votació de l?esmena a la totalitat presentada per Reagrupament.Cat, i per això quan arriba el moment la sala presenta l?assistència més gran del dia. Els continguts de la ponència alternativa són sobradament coneguts i tothom sap que en el cas d?obtenir un ampli suport la direcció es veuria seriosament qüestionada. En aquests moments, RCat és l?única oposició realment existent a la direcció d?ERC. Per això l?estratègia emprada per neutralitzar RCat ha estat planificada al detall:

1- Internament: s?ha intentat desacreditar els crítics acusant-los de ressentits, messiànics i de ?càncer del partit?. S?ha volgut equiparar la seva eventual victòria en la CN al pas automàtic del partit a l?oposició. És a dir, a la pèrdua de sou i feina de centenars de militants.

2- Organitzativament: s?han posat totes les traves possibles a l?actuació, estatutàriament prevista, d?RCat en tant que corrent intern. No s?han fet arribar les preceptives tarjes d?inscripció a tothom ni s?ha facilitat el text de la ponència alternativa a la militància.

3- Mediàticament: s?ha emprat sectàriament la premsa per propagar falsos arguments dels crítics, sense entrar en les propostes de fons que s?inclouen en la ponència alternativa presentada (i aprovada per 17 seccions locals). Val a dir que alguns mitjans s?hi han prestat gustosament, seguint les consignes del poder.

4- Tàcticament: s?ha instrumentalitzat la votació de les esmenes per escenificar un suport més aparent que real al suposat sector crític d?Uriel Bertran. La secretaria d?organització del partit (actuant de manera autònoma?) ha teledirigit els vots en funció d?interessos aliens a la pròpia Conferència.

5- Políticament: s?ha utilitzat el paper institucional d?alguns batlles i regidors d?ERC per incidir barroerament en el debat intern del partit, intentant oferir una imatge de consens que no existeix en la realitat.

6- Fàcticament: s?ha negat el dret al vot secret, ni tan sols com a possibilitat, i s?han exercit eines de coacció sobre la militància (gravació de les votacions) i la premsa (expulsió de la sala en el moment de la defensa de l?esmena a la totalitat).

Les conclusionsNo sabem si la insistència de Marina Llansana en recordar els resultats que va obtenir l?històric militant independentista Josep Pinyol (actualment vetat per la direcció republicana) en l?última Conferència del partit de l?any 2000 es deuen a l?article que va escriure amb posterioritat a la mateixa i que deia així: ?La nova ERC de Carod-Rovira, fins fa poc independentista, ha fet l?entrada a l?exclusiu club de partits del sistema. La premsa del sistema l?ha rebut entusiasmada i ha proclamat el seu líder com a polític-revelació del 2001. El seu control sobre els antics ?boixos nois? independentistes els ha encantat.? Unes paraules que continuen sent vàlides sis anys després de publicar-se. En qualsevol cas, si bé aquesta seria la conclusió que alguns voldrien extreure de la Conferència Nacional de dissabte, la realitat, al nostre parer, ha estat una altra:

1- La direcció del partit s?ha mostrat absolutament impermeable a tota crítica. Prefereix continuar en el Govern a qualsevol preu que plantejar un horitzó nacional en clau sobiranista, tal com ho demostra la total manca de concreció de cap estratègia en aquest sentit que vagi més enllà de vagues declaracions de cara a la galeria. Aquest fet demostra que el recanvi de la direcció d’ERC és una prioritat de primer ordre en qualsevol redreçament de la línia política del partit que es vulgui fer.

2- No poden posar-se al mateix nivell els resultats de les diferents votacions. La votació de la ponència alternativa d?RCat va ser el moment més important de la CN, ja que va ser quan més militants van exercir el seu dret de vot, invalidant així la comparativa de percentatges entre votacions.

3- RCat ha esdevingut l?unic corrent veritablement independent dins d?ERC. L?incompliment de l?acord al qual Esquerra Independentista havia arribat amb Reagrupament per donar-se suport mutu en les votacions demostra que el grup d?Uriel Bertran actua al dictat de terceres persones (cal aclarir que RCat sí va complir el pacte, d?aquí també la diferència de resultat de les respectives votacions).

4- Reagrupament.Cat s?ha consolidat com a alternativa a l?actual direcció. Ha consolidat una sòlida base que s?inicia amb un 10% dels vots al Consell Nacional del passat mes de juliol i que arriba ara al 22%.

5- El missatge d?RCat ha quedat perfectament clar en aquesta Conferència. A diferència de la l?ambigüitat de ?marcar perfil propi dins del Govern?, les propostes d?RCat han quedat nítidament fixades en la seva ponència: a) condicionar el pacte tripartit a un canvi en política lingüística, el finançament i la llei de referèndums; b) elaborar una candidatura de Dignitat Nacional per les properes eleccions espanyoles; c) prioritzar la internacionalització del cas català per sobre del desplegament de l?Estatut i les vies gradualistes a la sobirania; d) coordinar una acció conjunta de les diferents forces nacionalistes de l?Estat, i e) separar les responsabilitats institucionals de les de gestió interna del partit.

Molt possiblement la direcció d?ERC seguirà fent com si res no hagués passat. Però el grau de descontent de les bases amb el pacte tripartit i, per extensió, amb l?actual línia del partit és molt elevat. Els seus dirigents continuaran fent una política de submissió al PSC-PSOE que cap maquillatge no podrà amagar, i que la militància independentista no acceptarà. Perquè si la direcció d?Esquerra i tota la seva maquinària d?organització no van ser capaços de controlar la Conferència de dissabte, res no fa pensar que puguin aturar la creixent onada renovadora que s?està formant.

(Rebut de "Reset")

Mireu a la resta de l’article els comentaris que lectors de "Reset" hi han fet.

Lluís ha dit…

Sou sectaris i manipuladors. Els principis que vareu explicar per crear aquest bloc us els passeu pel forro.

23 / octubre / 2007 14:41

Capablanca ha dit…

Els sectaris i manipuladors són els capitostos d’ERC, i tots els pallussos que els segueixen, acollonits per por de perdre el carreguet. Erc, foteu pena i us veneu el país per un plat de llenties. Botiflers.

23 / octubre / 2007 15:40

Anònim ha dit…

Doncs jo crec que és una descripció fidedigna del que ha passat i del que està passant.

23 / octubre / 2007 16:36

Guillem Carol ha dit…

Jo hi vaig ser. No com a militant però sí com a periodista. I bé, una crònica més que brillant. Felicitats pel bloc.

23 / octubre / 2007 16:52

itxarten ha dit…

Teniu nolta raó en l’anàlisi que feu sobre l’actuació de la cúpula d’ERC.Han traït Catalunya sotmetent-se al PSC-PSOE només per mantenir el poder.
Ara reneguen del processos assamblearis de les bases perquè no els hi convenen. La situació actual serà molt difícil de redreçar si no s’aconsegueix mobilitzar la societat civil. Queda clar que l’ideari d’ERC s’ha diluït i, al igual que els seus dirigents, ha estat assimilat pel sistema.

23 / octubre / 2007 16:56

Joan Arnera ha dit…

Felicitats, em sembla un anàlisi notablement acurat, evidentment de sd’una determinada òptica, però això no només és legítim sinó que és inevitable. Potser hauríem de procurar, tots plegats (em refereixo no pas als polítics, sinó als votants catalans afins a un o altre sector sobiranista), que les discrepàncies no ens facin perdre de vista, tanmateix, que compartim objectius.
Salut

23 / octubre / 2007 17:10

Tondo Rotondo ha dit…

Gràcies pel post, m’aporta informació interessant.

Penso que el paper moderat que fa ERC al govern en tot cas afavorirà el creixement de les CUP.

23 / octubre / 2007 20:32

EA 710. Signes colonials: Espoli, amenaça militar, enveja, traves de tota mena, desídia, hostilitat manifesta en tot i per tot …

EA 710. Signes colonials: Espoli, amenaça militar -article 8-, enveja, traves de tota mena, desídia, hostilitat manifesta en tot i per tot …

LA METÀFORA FERROVIÀRIA

No es pot demanar més, com a metàfora és insuperable. Em refereixo, és clar, a la metàfora ferroviària. És la següent: com que la RENFE no pot suportar la diferència de qualitat, de servei, de neteja, de puntualitat, en una paraula, de civilització i modernitat, que representen els Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), no se li acut res més que carregar-se una paret, de manera que ara han provocat el tancament del tram l’Hospitalet-Pça. Ecspanya dels FCG, durant dos putos mesos. Traieu-hi RENFE i poseu-hi Ecspanya i traieu-hi els FCG i poseu-hi Catalunya, i ja serem al cap del carrer. Ecspanya torna a putejar Catalunya, per enèssima vegada.

No cal dir que al llarg dels dos propers mesos em recordaré de la mare que va parir a tots els ecspanyols de merda que ens tracten com una colònia. A mi m’han putejat, però jo els putejaré encara més.

Avui he sentit per la ràdio un tertulià que molt encertadament deia al respecte que "Algú vol perdre les eleccions". Exacte. I tant de bo les perdi i se’n vagi tot a fer punyetes. Cal una destrucció creativa que posi les bases de la reconstrucció.


Enviat per Josep a josepsort el 10/22/2007 04:34:00 PM