597. “una vesprada desacomplexada, plena de compromís, il·lusió i esperança cap a la plena sobirania”

Notícia del 29 de juliol de 2007
Més de 400 persones van omplir la sala de conferències del Casal Pere Quart de Sabadell en un acte organitzat, conjuntament, per Òmnium, Free Catalonia i Sobirania i Progrés.

El pòrtic de l’acte, un audiovisual impactant sobre militants independentistes històrics, amanit amb l’Ara mateix d’en Miquel Martí i Pol.

Les brillants intervencions de Joel Joan, Ramon Tremosa, Elisenda Paluzie i Oriol Junqueras. Les inesgotables ganes de participar del públic assistent i les proclames a l’alliberament dels Països Catalans.

Tot plegat una vesprada desacomplexada, plena de compromís, il·lusió i esperança cap a la plena sobirania. Cap al progrés.

Des d’aquestes línies, Sobirania i Progrés vol agrair l’esforç d’Òmnium Sabadell i, particularment, dels dos inesgotables militants per la causa: Oriol Falguera i Àlex Fenoll. Moltes gràcies a tots dos.

Sobirania i Progrés

info@freecatalonia.com 

https://www.sobiraniaiprogres.cat/noticies/sabadell-sense-complexos

596. Primer de tot hem de ser lleials amb Catalunya…

Primer de tot hem de ser lleials amb Catalunya,

per sobre de tot,

en la cosa pública naturalment!

.

Avui dissabte la notícia a l’enllaç:
https://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2461917

.

"Algú reclama lleialtat al partit a en Carretero" ???

.
Primer s’ha de ser lleial a Catalunya i a la seva llibertat nacional!

.

——— Esquerra està en crisi -la crisi ha d’ésser positiva!

.

però CIU està als llims de la consciència nacional,

caldrà que la gent de la Federació CiU es despertin

d’una punyetera vegada.

.

Catalunya vol i necessita Catalunya i prou!

.

Llibertat nacional per a Catalunya!

.

A Europa sense estat propi no ets ningú!

ni a Europa ni al món!

Ciu desperta!

perquè si no despertes

la nostra història t’arrollarà!

595. -Cal un cop de timó dins d’Esquerra?

Avui dissabte la notícia a l’enllaç:
https://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2461917
"Algú reclama lleialtat al partit a en Carretero" ???
Primer s’ha de ser lleial a Catalunya i a la seva llibertat nacional!
.
From: Josep <jsort64@gmail.com>
Date: 29 juny 2007 17:21:19 GMT+02:00
Subject: [josepsort] 6/29/2007 04:21:00 PM

DEMÀ, A L’AUDITORIAra fa unes hores, he rebut el mail que em confirmava la invitació a l’acte que demà organitza l’RCat, és a dir, el Reagrupament Catalunya, que encapçala en Joan Carretero. Tindrà lloc demà a quarts d’onze del matí a l’Auditori de Barcelona (fotos). Òbviament hi assisteixo com a convidat, atès que no sóc militant d’ERC -per molt que algun dels comentaristes d’aquest modest bloc, s’encaparri a dir el contrari. Sí que n’he estat votant, si bé en les darreres eleccions locals, ho he estat per força, perquè no hi havia cap més remei, perquè en el meu municipi no es presentava ni la CUP, ni el PRC. Però us puc ben assegurar que o bé hi ha un canvi dràstic o en les properes eleccions del mes de març, no ho tornaré a fer. Això ha de quedar clar. Jo ja sé que determinats sectors d’ERC estan fins als nassos dels independentistes, més o menys, històrics, i prefereixen pouar entre els sectors descontents dels sociates o dels ciutadans pel càrrec, vull dir, pel canvi, o bé practicar l’estratègia polpotiana de deixar per insalvables els que tenim més de 35 anys. Per això, suposo que algú s’alegrarà de saber que puc deixar de votar ERC. Bé que l’aprofiti.

Però la realitat és que ERC ha situat l’independentisme català allà on mai ningú no l’havia situat. Això cal reconèixer-ho. I si som justos, també cal reconèixer que en aquesta proesa dues persones actualment maleïdes hi tenen molt a veure. Em refereixo, és clar, a l’Heribert Barrera i a l’Àngel Colom.

Malauradament, l’actual direcció, a la qual també cal reconèixer una part de mèrit en aquest procés, sembla entossudida en practicar-se un harakiri politicoelectoral de dimensions considerables. La seva subordinació política, psicològica i moral envers el montillisme, és inexplicable. Que tot un secretari general d’un partit independentista català cridi als catalans i catalanes a manifestar-se a Madrid, és una mostra patològica d’aquesta subordinació… d’un estat mental típic de l’esquerranisme ecspanyolista que considera que allò realment important passa a Madrid i només a Madrid. Cal oblidar-se doncs, de Barcelona, València, ciutat de Mallorca o, per exemple, de Ripoll o Cambrils, per esmentar a l’atzar dues poblacions … I per descomptat, no té cap sentit pensar en Brussel.les, Nova York, Berlin o Londres… que ja se sap que això de l’anglès… no ho toquem, oi?

Com que vull evitar de totes totes que aquest capital es continuï malbaratant i finalment s’esgoti, és pel que en el seu moment vaig signar com a simpatitzant a l’RCat, i és per això, que penso que aquesta gent vol impedir que el tall sigui definitiu i l’hemorràgia inevitable. Abans que haguem d’arreplegar-nos els budells, cal un metge (eheheheh) que això ho aturi. Només un cop de timó, probablement en forma de Congrés, que posi els punts sobre les ís, pot impedir que ERC torni a patir un descens electoral, i el que és més important, pot impedir la seva degradació moral de convertir-se en una palangana bis.

Per tot això, demà pel matí aniré a l’Auditori de Barcelona. Com a convidat. I com a patriota.


Enviat per Josep a josepsort el 6/29/2007 04:21:00 PM

594. “Encarar el conflicte” per Maria Torrents.

A la fotografia, Maria Torrents, Consellera de Catalunya Acció.

05 febrer 2007

Encarar el conflicte

La lluita per la llibertat és una qüestió ontològica. El Ser, la Realitat, de la qual homes i pobles en som expressions camina inexorablement cap a la manifestació de cotes més elevades de llibertat i de consciència.

La Realitat exigeix l’expressió en plenitud de cada una de les seves manifestacions. Quan hi ha energies, com en el cas del nostre poble, encarnades en persones i institucions que n’obstaculitzen l’expressió en tota la seva bellesa, es genera un conflicte que s’ha d’acarar indefugiblement si volem avançar en el camí de l’evolució, que és el camí de la llibertat.

La situació de marasme en què estem inmersos ha estat ocasionada per la incapacitat per part dels nostres representants polítics d’acarar aquest conflicte, de denunciar clarament que hi ha una situació de submissió i opressió, i d’assumir l’exigència i el dolor que això comporta.
Per motius històrics dolorosos, el conflicte ens espanta. I hem optat per la resposta infantil, ignorar-lo. I no ens hem adonat que defugint i negant el conflicte només l’enmascarem i l’augmentem. La confusió generada ha estat tan enorme que fins hi ha qui ens vol fer creure que no existeix. No acarar el conflicte augmenta l’opressió, perquè ens fa més febles. Cada vegada que una persona o un poble es neguen a acarar el conflicte que se’ls presenta, i no el solucionen, s’estan debilitant, perden el poder i una oportunitat meravellosa de creixement.
Quin és l’instrument imprescindible per encarar els conflictes? La responsabilitat. Cal assumir la responsabilitat de cercar en primer lloc la Veritat, la clarividència d’entendre que qualsevol opressió és injusta i contrària a la Voluntat última de la Realitat.

I cal assumir la responsabilitat d’actuar-hi en conseqüència, a nivell individual i col.lectiu. En un cas de conflicte com el que vivim no hi ha neutralitat possible. O ets part de la solució o esdevens part del problema. Si continuem ancorats en les actituds acomodatícies i covardes que ens han caracteritzat en els darrers anys som part del problema, i en som tant responsables com l’estat espanyol o la partitocràcia catalana.

Si decidim reconèixer el conflicte, acarar-lo i respondre-hi amb la contundència i la coherència que cal, assumirem la nostra resposabilitat i podrem transformar-lo en una palanca cap a la llibertat. L’exercici de la responsabilitat ens transformarà de víctimes en creadors de la nostra realitat.
Si no encarem el conflicte estem permetent que l’opressió augmenti. El desenllaç en serà la desaparició com a poble. Tot manllevant un concepte d’en Raimon Pannikkar, haurem generat amb la nostra covardia i la nostra irresposabilitat un avortament còsmic, un forat en la trama universal cap a la plena expressió de l’Esser/Realitat en totes les seves facetes (de la qual el poble català n’és una).

L’alliberament genuí comença a nivell individual, amb l’exercici coherent de la responsabilitat aplicada a transformar el conflicte a través d’actes concrets que vagin trencant els lligams de subjecció que hem permès: emprar sempre la llengua catalana, consumir productes culturals catalans i/o en català, verbalitzar obertament la paraula llibertat i independència, comprometre’s amb accions concretes….

La responsabilitat i el compromís personal és necessari però no suficient. Per a una resolució total del conflicte es fa imprescindible la plasmació col·lectiva d’aquesta voluntat d’acarar el conflicte i transformar-lo utilitzant actituds valentes, coratjoses i intel.ligents. Es fa imprescindible entendre que aquest conflicte és el repte que se’ns ofereix i que hem de saber superar per créixer com a poble cap a un nivell més elevat de llibertat.

L’organització col·lectiva que assumeix aquesta responsabilitat històrica ja existeix. Es CATALUNYA ACCIO. Ara és l’hora de passar del compromís individual al col.lectiu per fer units el pas definitiu cap a la LLIBERTAT.

Maria Torrents
Consellera de Catalunya Acció

 

593. No només de discursos viu l’independentisme, sinó de fets.

EA: Les diferents faccions d’Esquerra marquen posicions … intenten convèncer les bases i  a molts catalans. Caldrà esbrinar qui diu la veritat i qui de veritat té credibilitat. En l’empresa privada qui erra ha de dimitir. Recordeu els afers de l’Airbus? -un ajornament de la data de lliurament -només un ajornament- correspongué a una dimissió, dos ajornaments correspongueren a dues dimissions …!

Notícia:https://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2460858

Discurs d’en Puigcercós:
https://www.vilaweb.com/media/attach/vwedts/docs/puigcercos28j.pdf

DIJOUS, 28/06/2007 – 21:16h

Joan Puigcercós fa un discurs amb un marcat to independentista

El dirigent d’ERC ha fet una conferència avui al vespre, us l’oferim en format pdf

El secretari general d’Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Puigcercós, ha fet una conferència avui al World Trade Center de Barcelona amb un marcat to independentista amb frases com ara ‘Com que mai Espanya ha estat ni serà democràtica i federal demano a autonomomistes i federalistes que no perdin més el temps. Només hi ha un camí, la independència.’ Aquí (pdf) podeu llegir el discurs complet.

Joan Puigcercós també ha dit que ara tocava construïr espais de sobirania i que la política d’ERC al govern havia de girar al voltant de la llengua i la cultura catalanes com a eixos vertebradors del país i de la innovació i la internacionalització de l’economia. A més, ha dit que recomençar el procés de reforma de l’estatut a curt termini seria un gran error perquè ja hi havia hagut prou desgast amb la negociació del text actual.

Cal tenir en compte que Puigcercós ha fet la conferència tot just dos dies abans que Reagrupament.cat, la corrent d’opinió de Joan Carretero, es constitueixi oficialment en un acte a l’auditori de Barcelona i poc després que la cúpula d’Esquerra rebutgés de fer un congrés extraordinari, tal com demanava el col·lectiu intern anomenat Esquerra Independentista. A més, és previst que l’altre gran dirigent d’ERC, Josep-Lluís Carod Rovira, faci una conferència al 4 de juliol.

592. Escoltant Murià podem comprendre molts aspectes de la nostra situació actual.

Extret del Bloc del BIC:
.
 dimarts, 26 de juny de 2007 | 10:02h

Enllaç de la Conferència: "La Resistència Catalana a Mèxic" a càrrec de José Maria Murià:

www.iservicesweb.com/grafmoli/muria-m22.mp3

Ordre d’actuació:

1r – Introducció a la Conferència a càrrec de Jaume Farguell, President de l’Omnium del Berguedà.

2n – Presentació del Conferenciant a càrrec de Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció.

3r – Conferència i precs i preguntes finals.

————-

En Mexicà la "x" es pronuncia com una "j" castellana. "Mejicano". ?Crec que no m?equivoco-.

Aquí us poso l’enllaç de la Conferència que en José M. Murià va fer a Berga, concretament a la Sala d’Actes del Casal d’Europa dins del Pavelló de Suècia de la Fira de Barcelona de 1929. L’acte fou el proppassat 31 de maig del 2007. Organitzat per Catalunya Acció i promogut pel President Executiu d’aquesta Organització Política Sr. Santiago Espot i el mateix conferenciant Sr. Murià amb la magnífica col·laboració del President de l’Òmnium del Berguedà, President del Casal d’Europa i ex batlle de Berga i ex Diputat del Parlament de Catalunya Sr. Jaume Farguell i Sitges.

Aquesta conferència té una càrrega de catalanitat, mexicanitat i humanitat que des de fora no us la podeu imaginar. Us prometo que no us decebrà. Veureu que és ser mexicà i ser català alhora. Us apropareu als homes i dones que des de l’exili van defensar Catalunya i la Catalanitat a totes, van resistir i van aguantar en uns moments molt difícils i lluny materialment de la seva pàtria, són uns més dels catalans resistents que han fet possible que avui al 2007 Catalunya encara sigui viva i encara servi l’anhel de la seva total plenitud.

Els objectius primordials d?aquesta Conferència eren tres, el primer fer memòria d?aquells catalans que van ser fidels a Catalunya i van patir l?exili, el segon és fer justícia i palès agraïment al Poble de Mèxic i el seu magnífic President que fou en Lázaro Cárdenas que els van acollir amb els braços i el cor obert, i el tercer objectiu és desvetllar la catalanitat i alliberar-la dels jous espanyol i francès.

El qui ha escrit aquest post Salvador Molins, President de Berguedans per la Independència i Conseller de Catalunya Acció va actuar d?enllaç entre Santiago Espot (Catalunya Acció) i Jaume Farguell (Omnium del Berguedà). Aquesta és l’operativa de la gent de Catalunya Acció.

591. Sense paraules: escoltar i prou.

Sr. Vicente Rambla, seguirem defensant la identitat nacional de la Catalunya del Sud, no en tingui cap dubte. (Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció)
DIMECRES, 27/06/2007 – 21:26h
Es refreda el pacte de reciprocitat entre el Principat i el País Valencià

El conseller de Relacions Institucionals i Comunicació del govern valencià, Vicente Rambla, ha dit avui que no hi havia ‘les condicions de respecte cultural i institucional que serien necessàries per una col·laboració entre Catalunya i la Comunitat Valenciana’. Les declaracions són una resposta a l’anunci del conseller del govern català Joan Manuel Tresserras per fer que hi hagués relació més enllà de la reciprocitat entre les televisions públiques del País Valencià i del Principat.

Segons Vicente Rambla la televisió de Catalunya ‘ha atemptat en nombroses ocasions contra la identitat cultural de la Comunitat Valenciana i contra la nomenclatura estatutària de la nostra llengua i el nostre territori’. Per això, segons el representant del govern valencià, les úniques opcions de col·laboració entre tots dos governs són d’avançar en la possibilitat que les dues televisions es puguin veure en tots dos territoris.  (Informa Vilaweb)

590. Us presento els responsables d’EstatPropi.Cat

Són l’equip d’EstatPropi.Cat a una reunió de feina.

Els he conegut al bloc d’en Marc Belzunces: https://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/55263

D’esquerra a dreta: Marc Belzunces, Josep M. Comajuncosas, Alexis Vizcaíno i Toni Hermoso.

__________

Dues novetats de temàtica política que recentment han arribat a les
llibreries fan referència a la XBS . Es tracta del llibre "L'Esquerra
Independentista, avui
", de Roger Buch , i de "Nació.cat ", de Saül Gordillo .
Aquest fet demostra l'impacte aconseguit per la blogosfera sobiranista a
la Internet catalana i ens encoratja a seguir creixent. Hem superat els
400 membres i la propera fita són els 500.

D'altra banda, us animem a convertir els vostres blocs en plataformes de
difusió d'estatpropi.cat , a activar els vostres enllaços perquè les
adhesions continuïn creixent a cada municipi.



Junta de la XBS.

589. Josep Sort també s’equivoca. “la primera edició de la Lliga de Futbol de Catalunya”

From: Josep <jsort64@gmail.com>
Date: 26 juny 2007 23:11:42 GMT+02:00
Subject: [josepsort] 6/26/2007 10:11:00 PM

LA PRIMERA VA SER L’ANY 1937

En el post d’ahir, de lluny el més accedit en un dia dels 583 que porto fins ara, hi ha un error (de vegades passa, que m’equivoco). Hi deia que la del 2006-07 era la primera edició de la Lliga de Futbol de Catalunya. Error. Gràcies al totpoderós Google, he sabut que la primera va ser la coneguda com a Lliga de la Mediterrània. Jugada entre els mesos de gener i maig de 1937, en plena guerra del tres anys. D’entre els jugadors que en prengueren part, hi havia en Domènec Balmanya (1914-2001)(foto). Si en voleu saber més, cliqueu aquí.

La classificació final va ser la següent:
Dues observacions, al respecte. La primera és que no és cap casualitat que això passés al llarg d’aquests mesos. El període que va de juliol del 36 a maig del 37, és quan més a prop Catalunya estat de reconquerir (això sí que és una reconquesta) la independència. Després del maig del 37, aquesta sobirania de facto, si més no en una part del territori nacional, va ser arrabassada pels ecspanyols (blaus o rojos, en aquest sentit, són iguals).

La segona observació és que el nom del club dels periquitos havia estat sanitàriament republicanitzat. Que n’aprenguin!


Enviat per Josep a josepsort el 6/26/2007 10:11:00 PM
589

588. Avui va de futbol. Josep Sort i el nostre futbol.

Begin forwarded message:

From: Josep <jsort64@gmail.com>
Date: 25 juny 2007 18:59:16 GMT+02:00
Subject: [josepsort] 6/25/2007 06:25:00 PM
EL F.C. BARCELONA i EL C.E. DÉNIA, CAMPIONS

La primera temporada de la LLIGA DE FUTBOL DE CATALAUNYA ha acabat amb dos campions. En la Sèrie A, el FC Barcelona ha estat el campió sense rival, donat que ha tret deu punts al segon classificat. Pel que fa a la Sèrie B, l’ha guanyada el C.E. Dénia, de forma una mica més ajustada, perquè el segon classificat ha quedat a tres punts.

Tal i com mostren les Taules, en la Sèrie A, després del Barcelona s’han classificat el C.F. València, l’Alacant, l’Alcoià i el Vila-real. Els tres primers classificats jugaran la Champions, mentre que els dos darrers, la UEFA. Pel que fa a la cua, quatre equips baixen de categoria: el Castelló, el Sant Andreu, el Llevant i el Nàstic.
Quant a la Sèrie B, els equips que pugen de categoria, a més del Dénia, són l’Eivissa, el Girona i l’Ontinyent, atès que els filials del Vila-real i del Mallorca, no poden ascendir per raons òbvies. Finalment, els quatre equips que baixen de categoria són el València B, l’Eldenc, el Barcelona B i el Montuïri, els quals seran substituïts pels quatre millors equips de les tres competicions territorials.

Felicitats als campions!


Enviat per Josep a josepsort el 6/25/2007 06:25:00 PM