434. Xoc de trens (Resposta a l’editorial de Tribuna Catalana)

A l’editorial d’avui dieu que "El ‘xoc de trens’ entre Catalunya i Espanya s’ha produït, la via estatutària ha fracassat. Valia la pena tant de desgast? "

No hi estic gens d’acord, és molt més senzill, de moment el tren Español ens ha passat per sobre i ens està trepitjant. I tot perquè ni Mas ni Carod i les forces polítiques que representen no s’han encarat als polítics de Madrid com en Solbes, Rubalcaba i Zapatero. Més ben dit, enlloc de defensar els interessos de Catalunya han traït Catalunya, Mas amb l’estatut i Carod amb les balances fiscals, la llengua i la submissió al PSOE. Traïdors no pas per prudència sinó per egoïsme i per niciesa.

Parlar de xoc de trens sona molt ampul·lós però no sé com som tan il·lusos, és que ens pensem que tenim gota de categoria política?!. Xoc de Trens és dir NO! a Espanya, NO i prou! I dir-ho cada dia! i marxar! … preparar-se per marxar d’aquest estat presó de Pobles. Aquest sí que serà un xoc de trens com Déu mana, no pas un xoc de trenets de col·leccionista.

Cert, la via estatutària ha fracassat. Estava cantat i Pujol després de 23 anys d?una via equivocada encara no ho vol reconèixer. El xiclet de Ciu està ressec, ja no s?estira per enlloc, no dona per més! I aquests pallussos d?ERC imitant-lo! Més enllà d?on ha anat ERC ja no hi ha res més que ?el valle de los caídos?.

Si voleu xocs de trens! Que jo i la gent de Catalunya Acció sí que ho volem! Trenqueu amb Espanya i amb tots els que li fan costat.

Només hi ha dos camins per a Catalunya, o vida o mort! O Independència o mort lenta i acompassada.

Salvador Molins i Escudé (BIC, Som 10 Milions) Conseller de Catalunya Acció.

———————————

A "llegiu la resta de l’article" hi he enganxat l’esmentat editorial. L’enllaç és:

https://www.tribuna.cat/blogsection/Opini%F3/

Editorial

Reconèixer l’evidència

Les últimes notícies que arriben de Madrid i del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de la Moncloa posen en evidència el que molts dirigents sobiranistes i no sobiranistes diuen en privat. El ‘xoc de trens’ entre Catalunya i Espanya s’ha produït, la via estatutària ha fracassat. Valia la pena tant de desgast?
Catalunya necessita infraestructures, finançament, Europa, i també la dignitat nacional perduda, perquè nosaltres no som ni Ceuta ni Melilla?

433. Us recomano el Bloc “El Llamp” d’Enric Borràs.

Denuncia una suplantació molt greu!
https://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/5531

enricborras | divendres, 26 de gener de 2007 | 03:45h

En Francesc Pi i Margall és objecte
de persecució i de suplantació

L’Ajuntament de Barcelona fa retirar d’amagatotis la làpida modernista commemorativa de la casa on va nàixer

Fa de mal dir i és un exemple més de quina és la mena de memòria que ens volen imposar ?i que se subvenciona amb molts de milions de diner públic, és a dir nostre? els «ex» comunistes i adlàters socialistes i esquerrans al Govern de la capital de Catalunya. No sé del cert si al darrere de tot plegat hi ha l’intent de l’encara poderós clan dels Maragall de «reivindicar-se» suplantant el llinatge del quin fou el primer president de la I República espanyola, de l’eximi català i republicà federal en Francesc Pi i Margall. Però la realitat és tossuda i les mostres que he estat recollint aquests darrers dies en són prova irrefutable del que us anuncio.

La primera alerta se’m disparà llegint el diari Avui del divendres de la passada setmana: «Transports de Barcelona rebateja Francesc Pi i Margall com a Maragall». Totes les parades d’autobús del gracienc Carrer de Pi i Margall han estat rebatejades per l’autoritat del transport municipal com a «Maragall», i d’això fa més d’un any… La notícia em va encuriosir i, cercant cercant, he trobat diversos cops la mà negra suplantadora en organismes o institucions estretament vinculades o subvencionades per l’antic estat major dels Maragall i també, encara que sembli increïble, en d’altres localitats a més a més del Cap i Casal:

Comissió d’Urbanisme: «Pi i Maragall i entorns»

Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona: «Bon Pastor-Pi i Maragall»

Bloc del conseller d’Esquerra de Nou Barris: vegeu el tercer paràgraf davall la foto a «Blas Infante i Catalunya»

Igualada: carrer de la ciutat

Viladecans: anunci de venda

Història manipulada: aquí i aquí també

Cartoteca de Catalunya: informació bibliogràfica (al títol del llibre!)

La llista és inacabable. El mateix setmanari L’Independent de Gràcia, convenientment subvencionat, reprodueix més d’un cop «Maragall» per comptes de Pi i Margall i, si aneu a donar un tomb pel Google us adonareu què llarga que és la mà dels Maragall; si poseu a cercar ‘Pi i Margall’, la quantitat d’aquests és molt inferior als «Pi i Maragall» o «Maragall» que surten al mateix «resultat de la cerca».

La gota que ha fet vessar el got de la meua paciència ha estat la nota publicada ahir per l’Agència Anna Notícies: l’Ajuntament de Barcelona ha fet retirar la placa indicadora de la casa on va nàixer Pi i Margall! La notícia sencera la podeu llegir junt amb la còpia de la carta de protesta enviada per republicans catalans i valencians a la síndica de greuges de Barcelona. A la fotografia que reprodueixo (d’Anna Notícies), a l’esquerra podeu veure la casa del carrer de Mirallers del barri de la Rivera (de Barcelona) on va nàixer en Francesc Pi i Margall: la més que centenària placa ?col·locada el 1904? no sé si també ha estat llançada a mar com ja va fer Pasqual Maragall amb les restes del patriotes catalans del 1714 quan manà, essent alcalde olímpic, «remodelar» el Fossar de les Moreres…

Què els hi ha fet Pi i Margall als esquerranosos antisistema instal·lats anys i panys al Consell de Cent? Que potser els fa vergonya l’ideari del patrici republicà i, per no veure’s afrontats el volen fer desaparèixer de la història, dels llibres i de les fotografies com feia Stalin? O no volen que se sàpiga que el mateix 1873 es proclamà, abans que l’espanyola, la II República catalana?

Justament avui, 26 de gener del 2007, fa 366 anys de la victòria catalana contra els espanyols a la Batalla de Montjuïc, comanant el nostre exèrcit el president de la I República catalana, en Pau Claris, qui moriria assassinat pocs dies després enverinat per agents espanyols ?aleshores se’n deien ‘castellans’?.

Exigeixo a les autoritats la restitució immediata de la placa i una explicació!

432. Demà a la nit al Debat-Fòrum de Televisió “8tv” hi ha estat convidada Catalunya Acció …

Demà al Fòrum Televisió «8tv» hi està convidada Catalunya Acció en un dels seus membres, al que ells anomenen «Fila zero».

???????????

Avui al diari el Punt surt la següent notícia:

«Rumb perdut»

? L?exconseller de Governació Joan Carretero va criticar novament en una entrevista publicada a El Temps que «Esquerra renuncia a qualsevol mena d?identitat dins el govem». Els republicans, segons el seu parer, van «perdre el rumb» quan van entrar a l?executiu, i amb el debat de l?Estatut la direcció va quedar «fora de joc». Ara creu que, a més, «fa la sensació que s?abandona qualsevol fita pròpia de partit independentista» pel «que se?n diu govèrn de gestió». Carretero va insistir que ERC, a banda de governar, «ha de continuar liderant la ciutadania en l?objectiu de l?alliberament del país» perquè «l?espai independentista ba de tenir possibilitat d?expressar-se electoralment». En la mateixa línia, va assegurar que si ERC «deixés» aquesta reivindicació, ell «col·laboraria amb qualsevol grup de persones» que la volgués «tirar endavant».

(Redacció del Punt)

???????????????

Nota del Blocaire:

Des d?aquest bloc recomano a persones interessades que, aquesta setmana en que estem, comprin el setmanari «El Temps» on hi ha una interessant entrevista al Sr. Carretero i vàries columnes que parlen d?ell i de la moguda que ha ocasionat el seu recent posicionament.

???????????

Només hi una entitat independentista actual, «un grup de persones» bastant extens, valent i en ple creixement que proclama als quatre vents quin és el seu «Rumb» quin és el nostre «Nord»! I aquest projecte valerós és Catalunya Acció.

Catalunya Acció és un projecte que no té altre objectiu que portar Catalunya a la seva plena llibertat. Com que Catalunya Acció ha nascut amb aquest únic objectiu innegociable no té cap necessitat de virar el Rumb que s?ha proposat: Trencar amb Espanya i França.

Joaquim Pugnau.

431. Per assolir una majoria independentista cal “Coherència!”

Coherència i credibilitat: Possibilitat de ser cregut.
L’exemple és bàsic en aquestes coses. Creure en l’esperit de catalanitat dels catalans. Tenir-hi tanta fe i esperança que moguem muntanyes. Si et rendeixes i abandones ja estàs fotut. Aquests són els convenciments de la gent i el Projecte de Catalunya Acció.
(Salvador Molins, Conseller de CA)

430. Un únic Moviment Independentista (1ª part) per Claudi Romeu

OPINIONS (54) 

Un únic Moviment Independentista (1ª part) 

Al nostre país, hi ha una gran diversitat de moviments, entitats, associacions i grups afectes a la Sobirania i Independència de Catalunya. També a la resta dels Països Catalans són molts els grups que treballen i es mouen activament amb l?objectiu d?assolir la plena llibertat. El temps passa i aquest mosaic delerós de recuperar la màxima dignitat, no acaba de quallar en una força irrebatible, única i que avanci sense aturador i sigui capaç d?abatre pacíficament, la imposició dels dos estats que ens mantenen sotmesos. 

No vull ser derrotista, però mentre no aconseguim unificar tota la força que suposa aquesta constel·lació d?energies disperses, no entrarem en el bon camí, que ens conduirà finalment a la  més gran dignitat pendent del nostre poble. 

Repeteixo el llistat (incomplet) d?entitats proclius a l?independentisme, ja esmentat, (OPINIONS (28)  (s?inclouen entitats Occitanes) : 

Obra Cultural de l?Alguer, Catalunya Acció, Som 10 milions, Occitània Lliura, Escola Mitjana Fertília de l?Alguer, Maulets, Ostal Occitan, Centre de Culltura Catalana d?Andorra, Free Catalonia, Amics de Joan Ballester, Plataforma pel Dret a Decidir, Omnium Cultural, Economistes pel NO, Associació Catalònia Acord, Club d?Opinió Arnau de Vilanova, Angelets de la terra, Acció Cultural del País Valencià, Partit Nacionalista Occitan, Andorra Sindicat d?Iniciativa, Associació per a l?Ensenyament del Català (Catalunya Nord), Bloc d?Estudiants Independentistes, Usap de Rugbi, Lobby per la Independència, Conselh de Representacion Generala de la Joventut d?Oc, Estat Català, Casals Independentistes, Obra Cultural Balear, Col·lectiu 1714, Un País una Bandera, Plataforma Sobirania i Progrés, Coordinadora d?Associacions per la Llengua, Fundació d?Estudis Històrics de Catalunya,, Plataforma per la Llengua, Unió Gitana de Gràcia, Cadci, Centre d?Agermanament Occitano Català, Ciemen, Cedric Independentista, Institució Cultural de la Franja de Ponent, Blanquerna, Oc per Tot, Centre Cultural Occitan Pais Nissart, Centre Cultural Occitan Picapol, Chambra d?Oc, Conseu, Justícia i Pau, La Bressola, Llengua Nacional, Associació de Juristes en Defensa de la Llengua, Catalonia Today, Arrels Països Catalans, Associació dels Pobles, Escola d?Alguerés Pasqual Scanu, Casals Jaume I, Agència del Cens Nacional del Poble Català, Noves Bases de Manresa, Gent de la Terra, Foment  Independentista, Societat Andorrana de Ciències, Anaram au Patac, Terra i Llibertat, Germanies, Mapa, Caoc Occità, Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles, Plataforma Seleccions Catalanes, Casals Independentistes, Camitès Nació Catalana, Coordinadora d?Entitats dels PPCC, Federació Ramon Llull, Via Fora!, Ateneu Gabriel Buades, Federació de Calendretes, Ieo Occitan,… prop de 150 Casals i Centres Catalans arreu del món… 

N?hi ha bastants més, bastants més dels que aquí es citen. Per tant, el que és clar és que el potencial és realment important i significatiu i agombola tota una sèrie de gent desitjosa de veure convertit tota aquesta força, en una realitat que fa 300 anys que ens resulta aparentment inabastable en tot l?àmbit dels Països Catalans. Segur que tots plegats sumem algun milió de persones. Som molts més dels que ens pensem, els que estem favorablement decidits a aconseguir l?alliberament del nostre país, d?una vegada per sempre. 

I aquí no s?acaba la història, com diu la dita popular. Hi ha moltíssima gent que sense tenir encara una clara visió independentista, segur que es transformarien en decidits adeptes de la nostra opció. Són els que sols els falta un petit impuls i entreveure una possibilitat que acrediti la via de recuperar la plena dignitat pel nostre país, que ampliaran de manera important el nombre de seguidors i fins i tot de lluitadors entusiastes de cara a la recuperació de la plena dignitat nacional. 

És significativament notori que l?independentisme creix. És l?opció que en aquests moments, està projectant una expansió més important. Cada dia més, la incrustació del greu pecat de la Independència, que la gent de fora ens han intentat inculcar, queda més ridiculitzada per un nombre més important de ciutadans que ja no es creuen aquesta infecte mentida d?espanyols i francesos. 

La dependència d?un país que no és el nostre, és una negació total dels valors de l?home. És retrògrada per si mateixa, i és altament estupiditzadora i negativament devaluadora de les llibertats fonamentals de l?ésser humà. Al marge que sols l?apliquen per tal d?engrandir el poder dels ocupants i poder-ne extreure uns beneficis que no els corresponen. Encara que lentament, però el sentiment oposat a la dependència, s?obre camí entre la gent coratjosa que veu amenaçats els seus valors més importants. 

Ens cal tirar més carbó a la màquina i accelerar la marxa cap a la Sobirania. Conflueixen una sèrie de factors favorables i no hi cap llei que ens pugui refutar-ne el dret. Sols les legislacions anacròniques d?espanyols i francesos, ancorades en el ridícul imperialisme més tronat, poden alimentar aspiracions d?aquesta naturalesa. Els Drets Humans, que ells enganyosament han signat, donen arguments prou concloents sobre el tema. És aquest el codi que hem d?encarar i portar a terme sense més demora. 

L?única mancança que ho pot  ensorrar tot, és no unir-nos en una sola veu per a la Independència. 
 

Claudi Romeu, novembre 2006          

429. Catalunya Acció “Vigia i futur timoner de la Nau Catalana”

És fals quan diem o pensem que ningú dóna la cara per la Catalunya lliure i plena -tal com s?ha de donar: encarant-se als seus enemics amb fermesa de caràcter i força d?esperit!-.

És fals perquè des de fa dos anys:

«Ara els catalans ja tenim una organització política, no un partit polític, que pertany al poble català i està al servei del poble català sense cap altre compromís que no sigui la innegociable independència de la nostra nació.»

Així, doncs, Catalunya Acció, des de fora dels partits polítics que juguen la lliga política espanyola, fa de vigia de la nau Catalana i ja comença a donar cops de timó només pensant en els interessos del nostre poble, i ho fa sense cap hipoteca mesella i enganyosa.

Ni Pujol, ni Mas, ni Carod, ni Fornesa per dir-ne quatre poden manossejar la nostra carta de navegació amb el "Rumb" fix que ens hem marcat i que ja estem seguint fil per randa.

El nostre Nord, el de la gent de Catalunya Acció, només és un i s?albira il·luminat per una llum diàfana, aquesta és la nostra Estrella Polar:

T R E N C A R … A M B

E S P A Ñ A … i … L A … F R A N C E

i … A M B … T O T S … E L S … S E U S …

P R O M O T O R S !!!

?????????????????

NOTÍCIES

Col·loqui amb Josep Castany a Ràdio Estel

El dijous 25 de gener del 2007, el Director General de Catalunya Acció, el Sr. Josep Castany, va participar en el programa "Temps d’oci" de Ràdio Estel, presentat per Jaume Puigagut.

Temes tractats:

A. La llengua catalana
· Amb el nou Estatut han aturat el tema nació, el tema finançament i ara volen aturar el tema llengua.
· Sociolingüísticament no existeixen pobles bilingües.
· Les reaccions de CiU i d’ERC (despolititzar la llengua?).
· Cal diferenciar entre els catalans nacionalment catalans i els catalans de veïnatge que són nacionalment espanyols.
· Carod-Rovira proposa en comissió al Parlament: "(….) el reconeixement del castellà com a element estructural de la societat catalana".
· El cas del fiscal Mena proposat com a català de l’any.

B. El TGV i la Sagrada Família.· La Sagrada Família: el temple de Catalunya i Patrimoni de la Humanitat.
· No volen que acabem la Sagrada Família. Acabar-la suposaria completar el país. Gaudí independentista.

· És necessari que el TGV passi tocant la Sagrada Família? El problema de rodalies de Barcelona i els pegats dels nostres polítics.
· Un pla de futur: el TGV pel carrer Aragó, Glòries com a estació central de Barcelona i la reforma de rodalies.

Per a escoltar el col·loqui (28 min) directament des d’Internet cliqueu aquí mateix.
Per a baixar-vos el fitxer de veu (28 min, 6 MB) cliqueu aquí mateix.

 

Paraules incorrectes usades durant la intervenció i les seves correccions:
espoli: espoliació
"està txalat": s’ha trastocat, s’ha guillat.
parxe: pegat, pegot.
xapussa: potineria, manyuclada.

 

Catalunya Acció es presenta a Olot (Garrotxa)

El passat dissabte 13 de gener del 2007 al vespre, Catalunya Acció es va presentar a Olot (Garrotxa) en un acte organitzat per l’entitat independentista Estelada 2014.

El Sr. Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció, va presentar la conferència ?Independència, moral de victòria i regeneració política?. Va explicar que per a recuperar la moral de victòria dels catalans i assolir la independència cal una estratègia capaç d?encarar-se amb Espanya i que per tant es fa necessària una profunda regeneració política, ja que l?actual classe dirigent s?ha demostrat totalment incapaç de fer aquesta tasca a la vista dels resultats dels darrers 25 anys i del recent procés estatutari. Segons va dir, "som en una cruilla, o espanyolització o independència, i cal dir prou i abandonar el pessimisme perquè ens hi juguem el futur dels nostres fills".

Després de la conferència hi va haver un col·loqui amb els assistents que també podeu escoltar. Algunes de les preguntes plantejades van ser:
· La unió amb d’altres plataformes i entitats.
· Quin és el Pla per a assolir la independència?
· Les properes eleccions al Parlament.
· La convocatòria d’un referèndum per a la Independència.

Per a escoltar l’acte (1h 12min) directament des d?Internet cliqueu aquí mateix.
Per a descarregar el fitxer de veu (1h 12min, 17 Mb) cliqueu aquí mateix.

Suma?t a la bola de neu que defensa la Catalanitat amb més esbranzida. Necessitem el teu suport i ajut! Catalunya et necessita!

Tingueu present que els nostres enemics volen que Catalunya topi amb un escull i s?enfonsi; penseu que molts catalans mesells resten anestesiats i adormits!

Suma?t a Catalunya Acció. Tu ets imprescindible!

Salvador Molins i Escudé
(Conseller de Catalunya Acció)

 

Extret del Bloc d’en Josep Sort sobre l’article de Joan Ramon Resina.

STANFORD DIXITGràcies al bloc de l’Enric Borràs llegeixo aquest transcendental article del professor Joan Ramon Resina, professor de la Universitat d’Stanford, i una de les ments més preclares del nostre panorama intel.lectual i universitari. Davant de tanta mediocritat interior, tenim sort que hi ha gent que treballa i raona no embafada de l’ecspanyolitis depriment que segreguen els mèdia provincians i que, en general, la classe política. Davant d’aquest article, només puc dir que JO VULL ANAR A STANFORD i ecspanyol l’últim. Però no.

Vull reproduir, íntegrament, el darrer apartat de l’esmentat article. Brutal, emocionant. Una autèntica bufetada a la galta de tots els trepes i pilotes d’aquest país nostre, del qual ja he dit en diverses ocasions que si els fills de puta volessin, mai no veuríem el sol. Són aquestes:

"I ara què? Doncs ara toca empènyer altre cop la roca que hem deixat rodolar. Ara cal retrobar el punt de vista inserit secularment en els mots propis, tornar a pensar en català i treballar per la cohesió interna amb la fermesa que venç obstacles i guanya respecte arreu. Ara cal tornar a posar els fonaments: el casal, el pati de l’escola, la cultura del carrer. Iniciar tossudament una altra Renaixença apassionada i un altre Noucentisme eficaç. Ho faran, com sempre, els il·lusos i quatre lletraferits, i quan hagin guanyat prou cors i voluntats, i de bròquil en quedi ben poc i sucar pa amb oli sigui una operació sense risc de tacar-se, aleshores també s’hi apuntaran els polítics, no en tingueu cap dubte."Aaaah (que diria en Monegal), guanyar "cors i voluntats", és la traducció literal d’un clàssic de la política nordamericana, el hearts and minds, i que fa referència a la capacitat de convicció, de persuassió que els decisors polítics han de desenvolupar envers els seus connacionals, per tal que els donin suport a les seves iniciatives. Què lluny, què infinitament lluny cau això de l’ordeno y mando castís que encara avui en dia pul.lula en l’inconscient postfranquista de la classe política autonomista. De l’actitud ufana i superba d’uns polítics que no confien en absolut en els seus compatriotes.
Per acabar, només afegir que no és la primera vegada que parlo del professor Joan Ramon Resina en aquest bloc. Ja fa un cert temps, en aquest post, m’hi vaig referir. Senyal que ho vaig encertar. Espero tornar-lo a citar moltes vegades més…

Ha parlat Josep Castany, Director General de Catalunya Acció a Ràdio Estel.

De 7,30 a 8 de la tarda:

COL·LOQUI A RÀDIO ESTEL

Presenta Sr. Puigagut.

 Ha parlat en Josep Castany (42 anys)Director General de Catalunya Acció

Sobre la llengua Catalana, sobre el Temple de la Sagrada Família i el TGV, i sobre le necessitat de posar en solfa tota la restructuració de metro i trens de Barcelona.En directe per internet:

Ningú amb dos dits de front faria passar un TGV per sota d’un monument patrimoni universal de la humanitat.

Ni sota de Nôtre Dame, ni sota del Big Ben, ni sota del Vaticà i molt menys si la tecnologia per fer-ho l’hagués d’aplicar gent innepte com els "Españoles".
 

426 Resposta a una resposta.

La foto adjunta mostra com es perden els catalans amb el "Compadreo Español". Llepar qui t’esclavitza i roba és l’esport nacional de molts catalans, però no pas tots. Sols els vençuts!
 fpuigcarbo | dimarts, 23 de gener de 2007 | 20:24h
Nomès es pot ser realment independentista si aconsegueixes amb el teu partit la majoria absoluta – molt dificil ho veig – De no ser així,s’ha de pactar i aquí s’ha acabat el bróquil, per tant, no hi ha res a fer. Paciencia i resignació
  • Paciència i resignació pels administradors de la Colònia, però …
    smolins9 | dijous, 25 de gener de 2007 | 04:48h

    Paciència i resignació pels administradors de la Colònia, potser sí per a ells, però no pas pels independentistes, pels que de veritat treballen concretament per independitzar-se. Un Independentista no abandona la lluita i no dispara trets a l’aire, i menys confraternitza amb qui l’espolia i sotmet.

    El ver Independentista és el que busca la manera d’assolir la Independència. Els que administren dins la colònia els podria agradar la Independència però normalment no es comporten com a tals. Ara mateix Esquerra no fa d’Independentista sinó d’encaixista i retardatària, fa el joc a l’amo Zapatero, fa el joc a Espanya i mentres fa el joc a Espanya traeix i mata Catalunya. L’Independentista no ha d’administrar res sense trencar contínuament amb el seu carceller.

    El compadreo amb Madrid ens porta a la ruïna, per això fa trenta anys que reculem, per això Catalunya Acció és plenament separatista.

    Salvador Molins