Uns polítics excessivament tous no són justos amb el seu propi poble.

L?ex-Síndic de Greuges Anton Cañellas

(Opinió que ens envia en Claudi Romeu i que el faroners d’aquest far-bloc comparteixen. Joaquin Pugnau i Salvador Molins)

Ha mort el senyor Anton Cañellas, ex-Síndic de Greuges i els mitjans de comunicació han comentat  la seva trajectòria política i la seva vàlua personal com a home honrat, com a defensor de la catalanitat i com a un antifranquista conseqüent que va contribuir a l?aparició del que s?anomena democràcia, i va participar en la redacció del primer Estatut del 1979. Tot això acompanyat d?una mentalitat cristiana, de posicionament centrista i actiu defensor dels drets humans.

Les declaracions dels polítics catalans, com acostuma a passar habitualment amb motiu d?un decés, n?han fet una lectura elogiosa i han posat de relleu una sèrie de qualitats humanes i polítiques que no dubto que debia posseir.

Si voldria afegir-hi alguna cosa, és perquè al meu entendre el tipus de català que ell ha representat, és força corrent en el nostre actual país i no coincideix amb el perfil que jo crec adient, donades les desfavorables circumstàncies que Catalunya estem travessant. La meva visió però no treu valor a cap de les seves actitus, que jo també puc compartir, i que per tant continuen donant validesa al personatje i la seva trajectòria.

Vaig tenir ocasió de conèixe?l personalment i la impressió que en tinc és la d?una persona amabilíssima i que traspuava bondat. No puc dir-ne gran cosa més perquè els contactes van ser bastant breus i les ocasions relativament poques, a més que fa bastants anys.

No sé si el senyor Cañellas encaixa dins el perfil que descriuré, però si no, em sembla que s?hi acosta bastant. Fàcilment un català centrista, és un català una mica indefinit, que no es pot considerar marcadament, ni catalanista ni espanyolista, ni de dretes ni d?esquerres, si no tot el contrari i amb un tarannà això sí, pacífic que dificilment arriben a posicions que impliquin certa violència i que mostren poc interès per les definicions de base defensades de manera convençuda i contundent. Sembla que estiguin per sobre del bé i del mal i que procurin quedar el millor possible amb tothom sense mullar-se obertament.

La imatge que tinc d?aquest senyor és que el seu catalanisme, sols contempla l?aspecte cultural i que tot i ser un polític, no ha situat el seu catalanisme en aquesta dimensió. Amb aquest catalanisme tímid, d?afirmació simplement cultural resulta possible compartir paral·lelament un grau d?espanyolisme també moderat, però que inclou al meu entendre, una flagrant contradicció conceptual de fons.

Era el síndic de greuges i per exemple, mai he conegut cap manifestació per part seva que denunciés les embestides i el tracte que la policia espanyola dedica als independentistes. Jo sempre continuaré preguntant-me si aquestes actituts, compartides amb masses polítics catalans, són fruit d?una evident covardia o d?una excessiva prudència que els converteix en possibles traidors. (Com ha dit En Jordi Carbonell)

És que els independentistes no tenim el dret de ser tractats com a ciutadans? És que sóm una gent que no mereixem ni el tracte que es pugui donar a un del·linqüent comú? És que s?ha de permetre que l?escalafonat policial espanyol aboqui tot el seu odi, fins a la mafiosa detenció i tortura d?aquestes persones? És lògic que en ple segle XXI, ningú defensi la integritat de persones que són greument atacades per les seves idees polítiques? És correcte que siguin tractats de maneres completament transgressores als drets de l?home sense que ningú ho denuncii? I després continuen afirmant que vivim en democràcia?

Tot plegat no encaixa dins el meu plantejament de democràcia. Catalunya i els catalans no podem permetre de cap manera que dos estats ens limitin la nostra llibertat i a sobre ens vulguin convèncer que ho fan des d?una òptica de democràcia. Em resulta incomprensible i interpreto la posició d?espanyols i francesos com a decididament totalitària. Tot i la part de culpa que els mateixos catalans tenim, indiscutiblement, sobre el tema.

Si he volgut expressar la meva opinió, és senzillament perquè crec que el senyor Anton Cañellas ha estat, a més de les seves virtuts, un exemple d?aquest tipus de catalanisme conformista que no encara decididament el  problema principal, que és la recuperació de la Sobirania perduda en mans d?unes nacions forasteres i frontalment agressives contra Catalunya.

Claudi Romeu, agost 2006

L?Hereu, ?el brut?

L?Hereu, ?el brut?
(Tercer alcalde del Cap i Casal canviat a dit)

 

El cor del PSC-PSOE està a ?Espanya?. Tot joc polític del PSC-PSOE va destinat a reforçar ?Espanya? i debilitar Catalunya. Qui no tingui clar això és un il·lús!
El problema d?en Montilla no és on va néixer sinó el que sent, el que pensa i a qui serveix.

 

 

L?Avui d?avui a la portada s?equivoca, el títol hauria de dir: ?Zapatero tria Hereu?. I jo dic que Zapatero ho tria tot i posa els límits que li plau! I em pregunto: Qui li ho deixa fer?!

 

Fer en Clos ministre ?espanyol? és una tapadora per amagar el ?joc brut? de l?operació ?Alcalde amb calçador?, un joc legal però democràticament brut que ja ve parcticant el PSC-PSOE fa un pilot de lesgislatures de la manera més impune.

 

El que es tracta, avui de nou per enèsima vegada, és de fer entrar l?Hereu ?mai tan ben expressat- amb calçador i mutilar així democràticament el Cap i Casal de Catalunya canviant l?alcalde a mitja legislatura, a Barcelona ja van quatre vegades!

És com si en un baixell el capità abandonés el seu compromís a mitja travessia i no per causa de força major com podria ser una enfermetat sinó per interessos partidistes i de possessió del poder, mai pel bé dels ciutadans i menys pel bé de Catalunya.

 

El que es tracta sempre pel PSC-PSOE és de fer la pinça entre els socialistes espanyols i els socialistes catalans per controlar i acaparar el poder a Catalunya aparentant correcció legal en una operació democràticament bruta.

Ho van fer amb el Narcís Serra, ho van fer amb en Maragall, ho han fet amb en Clos i si no els aturem ho faran amb en Hereu.

 

Res més que joc legal però brut!

Així l?Hereu serà anomenat ?El brut? perquè amb brutícia l?han embrutat els seus!

 

SM i JP (Consellers de Catalunya Acció)

 

L?Orquestra Simfònica dels Països Catalans

.
L?Orquestra Simfònica dels Països Catalans va emocionar a tothom.

Clou la XXXVIII edició de la UCE. (26/08/2006)

Si la UCE ha viscut enguany un moment històric i amb ella els Països Catalans sencers, aquest ha estat el concert de l?OJIPC, l?Orquestra Simfònica de Joves Intèrprets dels Països Catalans.
Tots els assistents van viure una eufòria col·lectiva que es manifestà en llargs aplaudiments, llàgrimes i abraçades que desembocaren en frases com ara ?això és història!? o ?ja tenim una orquestra nacional!?.
La nit del 24 d?agost l?abadia de Sant Miquel de Cuixà es va quedar petita per acollir la multitud que no es volia perdre el que anava a succeir, un bon nombre dels millors joves músics dels Països Catalans sota la direcció de l?increïble Salvador Brotons va deixar sense paraules els assistents. L?obra del compositor català Enric Morera protagonitzà la vetllada i el concert quedà enregistrat per Catalunya Ràdio.

També hi eren els caps de les entitats culturals més actives dels Països Catalans, com l?Obra Cultural de l?Alguer o la Institució Cultural de la Franja de Ponent, que en els darrers mesos han treballat estretament amb l?OJIPC i han apadrinat als músics dels seus territoris. Era un triomf col·lectiu i en el centre la persona que ha encapçalat l?empresa, la presidenta de l?OJIPC, la mallorquina Magda Gonzàlez amb qui hem compartit innumerables esforços i sacrificis.

La presència de la Franja ha estat possible gràcies a l?impuls de la Institució, però res no hauria estat possible sense la nostra companya, la violinista Aurora Fontoba, que ha materialitzat que la Franja de Ponent formi part de l?Orquestra Nacional, sens dubte també el fet més important que les nostres comarques viuran en tot aquest 2006.
Amb fites com aquesta palesem que estem escrivint la història del nostre poble. Enhorabona a tots.

[Pot ser alguns ho vau poder seguir per TV3. Ara properament les entitats culturals participants, -com la ICFP- distribuiran el disc]

.

Notícia extreta de la web:
https://www.franjadeponent.net/

Les entitats de la perifèria dels Països Catalans s’uneixen.

Les entitats de la perifèria dels Països Catalans s’uneixen.


Aquest 21 d?abril de 2006 la Casa de la Generalitat a Perpinyà ha acollit la primera trobada de les entitats culturals dels extrems territorials dels Països Catalans.
Amb el suport de les entitats de l?Alguer (Obra Cultural Algueresa, Arxiu de Tradicions, Òmnium Cultural, etc.), Andorra (Societat Andorrana de Ciències, Centre de Cultura Catalana d?Andorra) Catalunya Nord (Col·lectiu Cultural Nord, Federació per la Llengua i Cultura Catalanes, etc.), Franja de Ponent (Institució Cultural de la Franja de Ponent), sud del País Valencià (El Tempir d?Elx), Eivissa (Institut d?Estudis Eivissencs), Menorca (Obra Cultural de Menorca i Institut Menorquí d?Estudis) i Formentera (Obra Cultural de Formentera), així com la Universitat Catalana d’Estiu i les delegacions de la Franja de Ponent, Alguer i Catalunya Nord de l?Associació Internacional de Voluntariat.
Rebuts pel director de la Casa de la Generalitat Jordi Fernàndez i acompanyats en la reunió pel president de la regidoria de Cultura Catalana de l?Ajuntament de Perpinyà Jaume Roure van acordar ?com probablement vau poder seguir pels mitjans de comunicació d?àmbit nacional el mateix dia- treballar estretament i en coordinació, ajudant-se mútuament en diversos aspectes i focalitzant els seus esforços a divulgar aquests territoris, sovint massa oblidats, i la seua realitat cultural, per esdevenir la millor mostra de l?abast territorial de la llengua i cultura catalana.
La federació ben prompte es presentarà formalment.
Hores d?ara desenvolupa el seu espai web comú i el seu funcionament intern mitjançant un enllaç-representant de cada entitat.

———————————–
Visiteu la web: https://www.franjadeponent.net/

La UCE d’enguany, des de La Franja de Ponet.

La Federació Territori i Cultura es reuneix a la UCE.

Cursos, conferències, taules redones, reunions de treball i tot d?actes amb la Franja de Ponent.

17/08/2006

Desprès de la taula redona sobre el futur dels Països Catalans, com un dels actes centrals de l?inici de la UCE d?aquest 7 d?agost, amb les intervencions entre d?altres d?en Carles Sechi per l?Alguer, Joan Mir per les Illes, Víctor Gómez pel País Valencià, Joan Becat per la Catalunya Nord i la nostra companya Aurora Fontoba per la Franja de Ponent, la UCE ens presenta un programa extens amb tot d?actes sobre la Franja de Ponent, entre ells no hi faltarà una polèmica taula redona sobre les nostres obres d?art preteses pels aragonesos, el curs sobre el nostre territori i les mobilitzacions en defensa de la nostra cultura dels dies 24 i 25 que impartiran en Joaquim Montclús i en Guillem Chacón, qui haurà començat la seua atapeïda participació en la UCE el dia 20 amb la conferència sobre la gestió del patrimoni natural de la Ribagorça, Llitera, Baix Cinca i Matarranya, tot oferint els resultats del Congrés de la Franja de Ponent sobre aquesta temàtica.

És sol una mostra del ventall on hi participa la Franja, sempre gràcies a diferents membres del consell directiu de la Institució Cultural de la Franja de Ponent, que de fet celebraran reunió a Prada el 24 d?agost, encapçalat pel seu coordinador, en Paulí Fontoba (en la foto). Consell que com la resta de participants en la UCE gaudiran el mateix 24 d?un dia històric. El Concert de l?OJIPC, l?Orquestra Simfònica de Joves Intèrprets dels Països Catalans, on per primera vegada hi participa la Franja de Ponent gràcies a l?impuls de la Institució. Us en farem un resum i un extens article a la revista ?Franja de Ponent?.

Entre el munt de reunions de treball bidireccionals programades entre la Franja i els diferents territoris, particularment Catalunya Nord, l?Alguer i el País Valencià hi destaca en aquesta UCE l?assemblea de la Federació Territori i Cultura, la federació que agrupa les entitats culturals, acadèmiques i d?estudi de la ?perifèria? dels Països Catalans: l?Alguer, Menorca, Formentera, Eivissa, extrem sud del País Valencià, Catalunya Nord, Andorra i la Franja, representada novament per la vostra i nostra Institució Cultural de la Franja de Ponent. Bona estiu, bona UCE!

Consulteu les Webs relacionades:
La Federació Territori i Cultura
https://www.franjadeponent.net/ 
https://racocatala.cat/franjadeponent/

“Allò que anomenem un poble”

Tenen futur els Països Catalans?

Participació de la Franja de Ponent en la UCE
16/08/2006

Un cop a l?any el gruix de l?activisme cultural i nacional dels Països Catalans es dona cita. El lloc, Prada de Conflent, l?escenari, la Universitat Catalana d?Estiu, que enguany va del 17 al 25 d?agost tot arribant a la XXXVIII edició.

Des de fa molts anys la Institució Cultural de la Franja de Ponent hi participa de ple en la UCE, des del primer al darrer dia. I, de fet, cada any celebra un consell directiu en plena UCE, enguany serà el 24 d?agost. Esteu convidats!

Per no baixar el ritme, enguany ja comencem des del primer moment i hi participarem en la primera taula redona, que es farà el mateix 17 d?agost a les 5 de la vesprada amb el títol ?Tenen futur els Països Catalans??. Hi intervindran lluitadors que no requereixen presentació, un per cada territori, entre d?altres en Joan Becat per la Catalunya Nord, el Víctor Gómez pel País Valencià i en Joan Mir per les Illes. Per la Franja de Ponent qui millor que l?Aurora Fontoba, de la Institució Cultural de la Franja de Ponent, impulsora de la campanya ?Llibres pels Xiquets? i coordinadora del Centre de Recursos d?aquestes terres.

???????????????

Notícia extreta de la https://www.franjadeponent.net/ amb accés permanent al lateral d?aquest bloc on també hi podeu consultar algun aspecte més sobre la Universitat Catalana d?Estiu d?enguany.

???????????????

Nota afegida pels «faroners» d?aquest bloc:

Com escrigué en Jesús Mestre i Godes en les darreres línies de la seva «Breu història de Catalunya» (Edicions 62, març de 1998):

«El que és decissiu i important és que hi hagi un conjunt humà, allò que anomenem un poble, que tingui, que conservi la seva pròpia personalitat i que n?estigui orgullós. A partir d?aquí, tot és qüestió de voluntat i de temps.»

Al pur estil del “Codi Da Vinci”

LA FRANJA DE PONENT: CONTINUA LA POLÈMICA PER LES OBRES D´ART
El president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín, va assistir ahir a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) de Prada per participar en la ponència La polèmica de l’art sacre procedent de la Franja al Museu Diocesà i Comarcal de Lleida. El dirigent de CiU va atribuir la resolució del Departament de Cultura de la Generalitat, que ha permès l’entrega de les obres d’art en litigi amb Aragó, a la «debilitat» de l’Església catalana davant el Vaticà. A més, per Gavín, la devolució d’aquests béns ha estat utilitzada com a «moneda de canvi» pel retorn dels papers de Salamanca i per l’aprovació de l’Estatut. El portaveu del govern, Joaquim Nadal, li va recordar després que, un cop el govern s’ha manifestat a favor de la unitat, el conflicte ha de ser resolt pels tribunals eclesiàstics.
El president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín, va aprofitar ahir la conferència sobre el litigi per les obres d’art amb Aragó per denunciar la possible disgregació de la col·lecció que ara gestiona el Museu de Lleida i Diocesà. Gavín assegura que l’origen del problema rau en el tripartit, ja que el Vaticà ha engegat de nou la polèmica a causa del canvi de govern. Pel dirigent de CiU, el litigi ha servit de «moneda de canvi» en les relacions del govern espanyol i l’Església després de la polèmica generada per la reforma de l’Estatut i el retorn dels papers de Salamanca. Segons Gavín, l’origen del problema són les males relacions entre la jerarquia eclesiàstica i el govern socialista. Tot i així, el convergent va assegurar que en l’actualitat es produeix una incongruència, ja que el president d’Aragó, Marcel·lí Iglésias, fa pinya amb el nunci per pressionar el president de la Generalitat, Pasqual Maragall. Així doncs, hi ha una paradoxa, ja que Aragó s’ha convertit en l’«aliat extraordinari del sector més conservador de l’Església espanyola». En aquest sentit, el president de la Diputació de Lleida va coincidir amb l’expresident català, Jordi Pujol, que culpava l’Església catalana d’haver estat «dèbil» davant el Vaticà, tot i que va assegurar que sense la força del bisbat de Lleida la Diputació no hauria tingut tanta força. Gavín, durant la seva intervenció, va afirmar que, des del moment que el govern espanyol i el Parlament català aborden qüestions en què l’Església està implicada ?en referència, entre altres temes, als matrimonis homosexuals?, «no es pot acceptar que en qüestions de patrimoni les lleis estiguin sotmeses al Vaticà». «Des del moment que el govern no empara aquestes obres a través de les lleis reguladores, s’està posant en qüestió la política de patrimoni», va sentenciar. El president de la Diputació de Lleida manté que, malgrat que el govern digui que la resolució dictamina la dispersió de les obres, «no es trenca la unitat de l’obra». Gavín creu que s’ha polititzat el procés i que ha portat a la confrontació entre dues regions que són «germanes» en història i activitats socials i econòmiques. El dirigent de CiU va demanar solucions, i va proposar que es creï una segona seu, però a la Franja, i no a Barbastre. A més, va suggerir que es facin còpies fidedignes de les obres perquè es col·loquin a les parròquies, i que els originals s’instal·lin en un lloc adequat per a la seva conservació.
Al final de l’acte, el polític nacionalista Isidre Gavín va assegurar que no creia que el nou conseller de Cultura, Ferran Mascarell, s’atreveixi a fer marxa enrere en la decisió adoptada per la seva predecessora i companya de partit, Caterina Mieras, i paralitzi aquesta devolució, i va criticar el govern de la Generalitat per no haver defensat un «patrimoni català catalogat». A més, va criticar el govern per haver deixat la negociació d’un «patrimoni nacional català» en mans de l’Església, i va lamentar que el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, s’hagi aliat en aquest cas amb els sectors més conservadors de la Conferència Episcopal Espanyola, on l’«Església catalana té molt poca influència».
A la tarda, però, el socialista Joaquim Nadal, portaveu del govern, va rebatre els arguments de Gavín contra el tripartit: «El que el govern de la Generalitat ha dit és que el conflicte està en mans de tribunals eclesiàstics. La unitat, pel govern, és imprescindible, però un cop aclarida aquesta qüestió de caràcter tècnic, com s’esgrimeix el conflicte correspon als tribunals eclesiàstics.»

ENTREGA AMB CONDICIONS
La Diputació de Lleida i el Consell del Segrià van presentar el juny passat un contenciós administratiu contra la resolució del Departament de Cultura que permet l’entrega de les obres d’art en litigi amb Aragó, sempre que es compleixin una sèrie de condicions. Aquest dictamen, subscrit per la consellera Caterina Mieras poc abans de la seva destitució, obre la porta a una possible disgregació de la col·lecció que ara gestiona el Museu de Lleida i Diocesà, segons la Diputació. I segons Gavín, si finalment es dugués a terme, «s’obriria un meló que seria molt complicat de controlar, perquè després haurien d’anar al Vaticà o a El Prado» a reclamar obres. Els serveis jurídics de la corporació provincial avalen el recurs perquè entenen que la resolució desnaturalitza el que diu la llei de patrimoni, i també perquè hi hauria un defecte de forma, ja que el consorci del museu no hauria pogut dir-hi la seva, tot i que hi tenia dret com a part implicada.

L´OPUS

Un altre dels participants en el debat, Eugeni Casanova, de la Universitat de Lleida, va argumentar que la segregació de les parròquies d’Osca del bisbat lleidatà, i la consegüent demanda dels béns, és fruit d’una «trama» a la qual va vincular l’Opus; l’expresident de la Conferència Episcopal i exarquebisbe de Saragossa, Elías Yanes, i l’actual alcalde de Saragossa, Juan Alberto Belloch, superministre d’Interior i Justícia el 1996. Casanova va dir que Belloch va exercir pressió com a ministre davant el Vaticà per impulsar la segregació d’aquestes parròquies perquè no podia permetre que una part del territori aragonès estigués gestionat eclesiàsticament per la Diòcesi de Lleida, una tasca en la qual ?va afegir? va col·laborar l’Opus, gràcies a la relació que aquesta prelatura mantenia amb Joan Pau II, de qui va dir que abans de ser Papa va anar a resar a la tomba del seu fundador, José María Escribá. Segons Casanova, amb aquesta iniciativa, l’Opus, organització a la qual també va vincular el nunci elegit pel Vaticà per resoldre aquest conflicte d’interessos, volia, amb el lliurament dels béns religiosos, potenciar el santuari que la prelatura posseeix a Torreciudad, molt a prop de Barbastre, al seu torn ciutat natal de José María Escribá. De la seva banda, el representant de la Universitat de Barcelona Josep Casanova va assegurar que en tot aquest procés no s’ha tingut en compte ni la història, ni la identitat, i que simplement es va utilitzar un regle per dividir les diòcesis des del punt de vista administratiu. El representant de la Universitat de Barcelona va recalcar que el decret en el qual es basa la devolució dels béns és antijurídic, perquè obliga el bisbat de Lleida a demostrar la propietat sobre aquestes peces d’art i no als que les reclamen, a la vegada que va apel·lar a la unitat museística perquè no s’executi el lliurament, un argument que ha estat rebutjat pel Tribunal de la Signatura Apostòlica, informa "El Punt".
(24/VIII/2006)

Extret de www.radiocatalunya.ca

Com sortir més sovint de l’espai virtual i així poder arribar al carrer:

Pels volts del 9 de juny de 2006 la direcció de Catalunya Acció va enviar a l’àmbit d’internet el següent correu:

"Amb aquest email adjuntem en format pdf  l?anunci que Catalunya Acció publicarà al diari Avui, a la secció de política, el proper diumenge 11 de juny del 2006, on cridem els catalans a sumar-se al front del no per a aturar el nou Estatut, per
qüestions absolutament pràctiques de futur i per dignitat."

Si voleu veure l’anunci esmentat baixeu-lo del següent enllaç:

https://www.iservicesweb.com/grafmoli/anunci6.pdf

(Aquest anunci va ser una injecció de moral per a molts patriotes catalans que es van adonar de que no estaven sols i de que hi havia en l’àmbit català un nou Projecte (Catalunya Acció) amb empenta, amb cara i ulls, amb saber fer i amb una categoria envejable per qualsevol entitat política; aquell anunci com podeu comprendre va costar molts euros, i si rebéssim més fons aquestes sortides de l’àmbit d’internet serien molt més sovintejades del que de moment tenim plantejat. No podem estirar més el braç que la màniga i hem d’anar en compte però aribarem a ser molt més incissius, sinó temps al temps.)

Seguia, l’esmentat correu:

"El projecte Catalunya Acció té un any i mig de vida aproximadament. En tot aquest temps hem rebut moltes felicitacions i adhesions encoratjadores. Però avui,
aprofitant la publicació d?aquest anunci, volem fer un reconeixement especial a aquells patriotes que amb les seves aportacions econòmiques al Fons per a la Independència han facilitat que aquest projecte hagi arribat fins aquí. Sense
diners, sense gasolina, no ens hauríem mogut de la graella de sortida.

El patriotisme de butxaca és el que permet avançar. Les idees i els projectes necessiten recursos per a avançar.

En Theodor Herzl, un periodista nascut a Viena, va ser el primer jueu (per cert no era gaire practicant) que vivint a París i observant l?antisemitisme existent es va adonar que els jueus necessitaven un Estat propi ?una llar en deia ell. Això
era als voltants de l?any 1893. Va començar ell sol. L?any 1900 tenia més de 100.000 associats (no hi havia ordinadors, ni Internet, ni rebuts electrònics) aportant fons a l?associació que va crear per a assolir el seu objectiu: la creació d?un Estat per als jueus.

Els catalans que col·laboren en el Fons per a la Independència van des d?estudiants que aporten 10 EUR al mes (quin patriota no pot aportar l?equivalent d?un menú al mes?) fins a jubilats, professionals, administratius o petits empresaris que aporten la quantitat mensual que consideren oportuna, però tots ells tenen molt clar que només amb paraules i bona voluntat no s?avança.
Són conscients que les seves aportacions són vitals per a fer avançar aquest projecte i portar el nostre país fins a la independència. Tant de bo aquesta mentalitat s?estengui entre molts catalans i poguem així sortir de les trinxeres identitàries en les que ens trobem des de fa 30 anys. Si volem realment avançar
hem de passar de sols fer país a construir Estat. Hem de passar de sols defensar la nostra identitat a defensar també una entitat per a la nostra identitat. Una entitat, un estat propi, única eina eficaç per protegir de veritat la identitat i els drets de tot poble.

Seguirem treballant amb determinació per a aconseguir i fer realitat aquest objectiu que tants catalans volem: tenir un Estat propi.

Feu arribar aquest email a tots els racons del nostre país.

Cordialment,
Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
 
https://www.catalunyaaccio.org

Per més informació del Fons per a la Independència, o per fer la vostra aportació baixeu-vos els següent arxiu:
https://www.catalunyaaccio.org/general/FonsIndependencia.doc

Som molts més d’un 15% !

Enquestes sobre la independència: un tabú o una cortina de fum?
15/desembre/2005

Descarragueu el Power Point sobre les enquestes = 45%
al següent enllaç:

www.iservicesweb.com/grafmoli/ENQUESTES-01.pps

Cada cop més sovint ens trobem amb més gent que no cal convèncer que ens estan enganyant. La intuïció que els "independentistes" som amb tota probabilitat molt
més nombrosos del que ens volen fer creure, molts ja fa temps que la tenim. Però si a aquesta intuïció s’hi afegeixen fets, la intuïció es converteix en convicció. Ens referim als "independentistes" com a aquells que el dia del
referèndum votaran SÍ. Enfront d’aquests, seria "unionista" o "encaixista" aquella persona que optés pel NO. No hi ha més matissos.

El fet que ens vulguin prohibir d’exercir el nostre dret universal a
l’autodeterminació com a poble és un fort indici de la Gran Mentida. Que fins i tot criminalitzin l’exercici d’aquest dret, ja n’és tota una evidència. Que des dels estaments oficials i l’establishment mediàtic no es promouen enquestes on es
pregunti directament i explícitament a la ciutadania sobre el sentit del seu "vot" en un hipotètic "referèndum" d’independència, n’és un altre indici força revelador. I encara un indici més: tots els sondeigs que s’encarreguen de passar-nos per la cara, plantegen la "Independència de Catalunya" com un simple concepte abstracte o un exercici de teoria política, mai com una realitat possible d’aconseguir (tàctica bastant barroera, per cert). Ningú difon que 2 anys abans de la independència d’Eslovènia el percentatge d’eslovens que la veien factible era mínim, i el resultat del referèndum va ser espectacular a favor del SÍ. Quan es
veu com una cosa propera i factible, tothom s’hi apunta com si fos una allau.

Que el SÍ gairebé doblava el NO en les poquíssimes enquestes on es preguntava a la població del Principat sobre el sentit del seu vot en un referèndum, n’és una altra evidència claríssima que han volgut soterrar. Ha calgut que catalans com en
Jaume Sanz fessin gairebé arqueologia per a recopilar unes dades que, tot i ser públiques, no han estat mai publicitades, més aviat guardades en un calaix per tal que ningú les conegués.

La suma de tants indicis, de tantes evidències, ens dóna la ferma convicció que efectivament en som molts més dels que ens diuen. Un cop ens n’haguem adonat i ens disposem a actuar, intentaran dividir-nos (de fet ja ho intenten abans d’hora).

Però unint esforços cap a l’objectiu comú -la Independència com a resultat d’un procés 100% democràtic-, i obtenint el reconeixement internacional, no podran aturar-nos. Només cal que ens ho proposem, perquè la tenim a l’abast de la mà.

Tots podem difondre aquestes dades divulgant la presentació que acompanya aquest escrit. Tots podem fer que la locomotora que ja ha arrencat arribi a la seva destinació: la Independència.

Juan Manuel Rodríguez, 29 anys
Castelldefels (Baix Llobregat)
Conseller de Catalunya Acció