Procés Constituent (4) “POLÍTICA D’IMMIGRACIÓ” (Catalunya Acció)

Política d’immigració
“TOT DRET IMPLICA UN DEURE ACOMPLERT”

Catalunya Acció, 2010

IDEES FONAMENTALS

– L’estat té el dret i la responsabilitat de decidir si admet l’entrada d’estrangers i en quines
condicions i nombre.

– L’acceptació d’immigrants no pot sobrepassar mai la capacitat d’integració del nostre poble, ni tampoc els límits sensats de capacitat màxima de població que el nostre territori pot mantenir. Contràriament al que sovint se’ns vol fer creure, la nostra societat no necessita cap percentatge d’immigrants. Un model econòmic basat en la immigració és inqüestionablement insostenible, i nacionalment suïcida.

– El nostre estat no obligarà mai ningú a venir. Per tant, l’immigrant ve per iniciativa pròpia, sigui per voluntat o forçat per unes circumstàncies de les quals l’estat català no n’és responsable directe. En conseqüència, l’immigrant haurà d’acceptar necessàriament les nostres normes de vida i haurà de demostrar una voluntat d’integració al país que li ofereix acolliment.

– Ningú no és esclau de l’estat català. Qualsevol persona, independentment de la seva nacionalitat, pot anar-se’n quan vulgui si així ho desitja.

– Les normes que regulin la immigració es guiaran pels principis anteriors i pel respecte a tots els pobles del món. Amb aquest darrer punt volem dir que l’autèntic ajut a la resta de pobles no consisteix en permetre que un molt petit percentatge d’estrangers tingui l’oportunitat de guanyar-se la vida lluny de la seva terra, sinó que caldria aconseguir que aquests pobles trobin la seva pròpia manera de prosperar per tal que ningú no es vegi forçat a haver d’emigrar.

PROPOSTES CONCRETES

1. Es crearà un organisme oficial que establirà anualment quines són les necessitats que el país no pot cobrir amb la seva població, i determinarà el perfil d’habilitats i coneixements de les persones a qui es donarà la possibilitat d’optar a un visat de treball.

2. L’entrada de persones al nostre país estarà regulada i sotmesa a la concessió d’un visat de treball, d’estudi, de residència, etc., que establirà clarament els deures i els drets dels immigrants i que tindrà una validesa temporal, amb possibilitat de renovació segons les necessitats del país i condicionada al compliment dels deures que s’hi detallen.

3. La recent gran arribada d’immigrants extracomunitaris ha estat exageradament massiva, i promoguda per les forces polítiques espanyolistes, amb la intenció de corcar encara més la difícil situació del poble català quan encara no havíem aconseguit integrar la totalitat, ni de bon tros, de l’anterior onada immigratòria d’origen espanyol que va arribar durant el franquisme. A les notícies sempre ens mostren els subsaharians que arriben amb penes i treballs, mig ofegats, a les costes canàries o andaluses, però a Catalunya tenim un percentatge altíssim d’immigrants llatinoamericans, i aquests, que parlen castellà, han vingut amb avió. Per això, i especialment en els moments de crisi i atur creixent actual, és
imprescindible tancar les portes a l’arribada indiscriminada de més immigrants.

4. S’evitarà la formació de guetos, i es farà tot allò que calgui per afavorir una integració ràpida i fàcil. Per tant, caldrà assegurar-se que els nacionals no posen pals a les rodes (per exemple, parlant-los en castellà) als immigrants que compleixin la seva part del tracte.

Caldrà ser molt rigorós a l’hora de tallar qualsevol brot de xenofòbia.

5. El possible acolliment de comunitats perseguides per estats opressors té unes
característiques especials, i haurà de ser convenientment estudiada i valorada segons cada cas.

6. Aquells immigrants que vulguin quedar-se, hauran de demostrar la seva voluntat
d’integració, començant per superar una prova de coneixement de la nostra història i de coneixement i ús de la nostra llengua. Fins que no hagin complert aquest requisit no podran demanar el reagrupament familiar, si hi tinguéssin dret, i tampoc la nacionalitat.

7. No s’acceptaran immigrants amb antecedents criminals. Tampoc no s’acollirà ningú d’aquells països que netegen l’historial penal del ciutadà una vegada complerta la pena, donada la dificultat que comporta poder valorar cada aspirant en aquests casos. Tot immigrant que cometi algun delicte considerat greu, o que cometi delictes menors reiteradament, serà repatriat.

8. Les nostres lleis hauran de ser un paradigma de justícia, però sense caure en la
pusil·lanimitat. No es permetrà mai que un immigrant tingui preferència davant d’un nacional, com passa ara massa sovint en determinats àmbits. En cas que calgui triar, en igualtat de condicions, tindrà preferència el nacional.

9. Es crearan vincles d’ajut al desenvolupament dels països que ho sol·licitin. Aquests ajuts no representaran un enviament de fons amb destinació incerta sinó que consistiran en col·laboracions a nivell universitari, fórmules imaginatives com ara intercanvis de formació per als estrangers a canvi d’estada de vacances dels nacionals, etc. L’objectiu sempre serà formar persones estrangeres per capacitar-les per a poder guiar la seva pàtria cap on considerin oportú. Es prioritzaran aquells països que demostrin un respecte pels drets humans i la convivència pacífica i respectuosa de tots els pobles.

10. Naturalment, hi haurà llibertat de culte i pensament. Igualment, qualsevol immigrant pot organitzar activitats tradicionals de la seva terra d’origen. En qualsevol cas, aquestes activitats no seran promogudes ni subvencionades pel govern català, ni seràn admeses en cas que contravinguin les nostres normes o representin un conflicte social justificat i insalvable.

11. És del tot impossible, i absurd, fer lleis i altres normatives que s’ajustin a totes les religions existens i a totes les que qualsevol persona pugui fundar en el futur. En un estat laic com serà el català, les normes s’establiran seguint exclusivament la raó, no pas la religió. Per posar un exemple, els menjadors de les escoles públiques decidiran els seus menús a partir de criteris exclusivament dietètics i gastronòmics.

12. En cap cas s’acceptaran pràctiques o confessions religioses que suposin una vulneració dels drets fonamentals de la persona o que llurs activitats o aplicació siguin contràries a dret i als usos i costums de l’estat. En aquests casos, l’estat tindrà potestat per adoptar i aplicar les mesures oportunes per tal d’evitar o punir, si cal penalment, aquestes pràctiques.

13. L’estat català, d’acord amb el principi consitucional de laïcitat, no preveu la cessió de sòl públic per a la construcció d’edificis on s’hi esdevinguin activitats de caire religiós, ni a escala municipal ni nacional.

  Organització Política per a la Independència

El moment fundacional de la República Catalana és el 27 d’octubre del 2017, amb la votació de la DUI al Parlament.

 

No hi haurà Estat Català Independent en forma de República si no completem la Declaració d’Independència del dia 27 d’octubre, la DUI i tots els requisits que la faran viable, àdhuc bancs, assegurances, reconeixement internacional i suport policial i militar:

Marta Vilalta, portaveu actual d’ERC s’equivoca. L’1-O no és El moment fundacional de la República Catalana, sinó que aquest moment fou el 27 d’octubre del 2017, quan es va donar compliment al mandat del Poble i al compromís de Carles Puigdemont de Declarar la Independència 48 hores després del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, havien passat 24 dies de les compromeses 48 hores quan es va votar i guanyar la DUI al Parlament Català, 72 vots afirmatius,  majoria absoluta -68 diputats- davant de tot el Poble català, uns, molts, darrera les balles vergonyoses que separaven el Poble del seu Parlament i els demés catalans ho vam veure i seguir per televisió.

https://www.vilaweb.cat/noticies/marta-vilalta-voluntat-de-fer-autonomisme-ni-una-voluntat-de-fer-republica-tota/

—————————–.

COMUNICAT DEL BIC

(Berguedans per a la Independència de Catalunya)

Actualment “CDR*bic”, Catalans -nacional i políticament- en Defensa de la República, Catalana i Independent”.

_______

1  –  Ens Reafirmem en el Sí al Referèndum “Vinculant” d’Autodeterminació de Catalunya del dia 1 d’Octubre de l’any 2017.
.
2 –  Ens comprometem i ens preparem per a completar el mandat de la DUI votada al Parlament de Catalunya per la Majoria de 72 diputats a primera hora de la tarda del dia 27 d’Octubre del mateix any 2017.
.
3 –  Creiem que és urgent l’hora en la que cal portar l’esmentada DUI al Tribunal de Dret Internacional de La Haia per a la seva aprovació i certificació, tal com es va fer en el cas de la DUI de Kosovo.
.
4  –  El darrer pas del “Procés de Recuperació de la set vegades centenària Independència de Catalunya (985-1714)” serà assolir l’Ingrés de l’Estat Català en forma de República en l’Organització de les Nacions Unides (ONU).
.
5 – La Majoria Independentista del 9N, del 27S, de l’1 d’octubre i del 27 d’octubre és plenament democràtica, legítima, legal i suficient. Que ningú s’equivoqui. Els enemics de Catalunya i de la seva plenitud malden per imposar el fals i erroni discurs del “no som prous”.
.
6 – Dins de les files independentistes se senten veus que pretenen que sense Referèndum acordat, completar la DUI que vàrem declarar no és un camí ni acceptable ni viable, i pretenen tancar així la via Unilateral. Res més lluny de la realitat quan ja les forces polítiques espanyoles han blindat i tancat tota via possible de diàleg entorn al Dret d’Autodeterminació de Catalunya.
.
7 – La Independència no es demana ni pidola, ni tan sols es negocia, amb Espanya segur que no!, la Independència no es pot assolir amb les lleis espanyoles, el PSOE la negociaria en pla decoratiu i després el TC, el PP i Cs se la carregarien de la mateixa manera que es van carregar l’estatut, per tant per poder donar resposta al mandat del Poble sols resta completar la Via unilateral que vàrem començar al Parlament Català a primera hora de la tarda del 27 d’octubre del 2017.
.
CDR*bic
(Berguedans per a la Independència de Catalunya)
(President  i  vocals)

 

 

Potser té raó Santiago Espot d’atacar als Borbons de torn i als ingenus de la carta.

“LA CARA FOSCA DEL PODER: BORBÒNIA SA”

 
(Potser té raó Santiago Espot
d’atacar als Borbons de torn i als ingenus de la carta)

LA CARTA DE LA VERGONYA

Un menyspreu més, la carta nomes ha servit per això. Crec que ja es hora de deixar de voler deixar en evidència un Estat que ja ho hem fet prou i obeir el mandat del poble i de les urnes en forma de República Catalana. Aquesta es la prioritat i no un altra.

Escriure una carta a Borbònia S.A.

per Joan Rovira

Els «copresidents» Torra i Puigdemont i l’expresident Mas ho haurien de saber: els reis no contesten mai les cartes que els escrivim. Melcior, Gaspar i Baltasar fan el mateix. Potser reben la carta, potser en fan cas o no, però mai, mai, no justifiquen ni els seus silencis ni les seves accions. I no te’n pots queixar, perquè els reis són irresponsables. Penalment, clar… Això ho saben tots els nens i nenes i és de suposar que els adults també.

Aquest és el conte infantil que ens expliquen les tradicions i la Constitució espanyola.

Per què els dos presidents perseguits i el president tolerat han comès aquesta ingenuïtat de manual?Primer, perquè alguna cosa han de fer si volen perforar el mur i justificar la calculadíssima operació de menystenir i provocar el rei (als Jocs de la Mediterrània o als premis orfes de Girona), sense excedir-se. Si el rei no contesta, jo no li adreço la paraula.

En segon lloc, busquen reconeixement: el que més mana d’una banda vol parlar amb el que més mana a l’altra banda. Totes les negociacions es basen en aquest principi, si no hi ha intermediaris que tinguin poders per negociar seriosament. Problema? No estem gens segurs de qui mana a cada banda. Això és un seriós obstacle per asseure’s a parlar, però ara per ara, a Madrid no hi ha ningú, ningú, que vulgui o pugui fer-ho. Potser més endavant? Possiblement sí, de temes menors, de distensió, de desinflamació, però no de la qüestió nuclear, en els dos sentits: la qüestió que és el nucli de la crisi i que al mateix temps és la bomba atòmica.

Aleshores, més enllà de les tàctiques i maniobres de rigor, per a què serveix escriure-li una carta a Felipe VI?
Anem a veure qui respon… Oh, sorpresa: Pedro Sánchez. El president del govern espanyol surt a «marcar paquet» i fer veure que és ell qui ha de donar permís al rei per dialogar. Per a això, s’empara en el vell conte constitucional: el rei regna però no governa, qui governa és el govern. Impecable argument si això fos una monarquia constitucional a la sueca. Però és a l’espanyola, i les coses funcionen d’una altra manera. Sánchez i Felipe VI fan comèdia.

El president espanyol, que no oblidem que va donar llum verda al 155 i vés a saber a quantes barrabassades més, ha protegit el poder ocult del rei i ha revelat, per si no ho sabíem, com funciona el règim. L’objectiu és continuar amagant qui mana realment a Espanya i dissimular l’extraordinària feblesa de la política democràtica. Quan es va adonar que l’abisme s’obria als seus peus, Felipe VI no va necessitar ningú per sortir a la tele i ordenar, ordenar amb totes les lletres, que es posés en marxa la maquinària repressiva. Ui, perdó, volia dir els mecanismes legals per preservar la legalitat… La de la llei de l’embut, més exactament.

Felipe VI personifica la covardia política de la monarquia espanyola, que mana amb tots els ets i uts, però ho amaga al poble espanyol perquè es cregui que això és una monarquia nòrdica. El rei mana absolutament en qüestions clau com Defensa, espionatge (CNI) i Afers Exteriors, on treu i posa ministres, càrrecs, polítiques… Ho fa a l’obscuritat, mentre es posa medalles per ser el rei més transparent de la història d’Espanya i lidera, des de l’ombra, l’operació Borbón-Urdangarín, una brillant estratègia de maquillatge per als ingenus que se la vulguin empassar.

I hi ha encara una altra qüestió fonamental en la qual el rei mana absolutament: l’ordre constitucional. A veure si ens aclarim: el dia que s’obrin les comportes de la reforma constitucional (que no veuran ni els nostres besnéts), automàticament apareixerà la qüestió essencial, la clau del sistema: la monarquia. Ho amaguen teatralitzant la sagrada unitat de la pàtria, però l’autèntic escull és posar a votació la monarquia. El rei té por a qualsevol esbós de reforma constitucional, perquè la riuada se l’emportarà: ningú no ignora que la monarquia no té cap mena d’autoritat moral, per bonica que quedi a les fotos.
La rebel•lió catalana té, doncs, una virtut afegida, que la fa encara més perillosa: està despullant el veritable esquema del poder espanyol, les argúcies de «Borbònia S.A». Està forçant que caigui el vel: la zona fosca del règim és la Zarzuela.
Potser no és tan ingenu escriure cartes a la «zona fosca de la força», encara que no les respongui ningú…

https://blocs.mesvilaweb.cat/ALBERT1969/?p=270115https://blocs.mesvilaweb.cat/ALBERT1969/?p=270115

Ens falten jutges, fiscals i advocats per la República. On és el Jutge Vidal?

Jo crec en el Jutge Vidal, sempre hi he cregut.
Vaig arribar escriure que ell, el Jutge Vidal podia preparar l’estructura d’estat català judicial i amb el referent bíblic vaig dir que ho podia fer en tres dies.

Santiago Vidal es va lliurar a la tasca de la Independència de Catalunya amb cor i ànima i s’hi va jugar amb molta dignitat tot el que li restava de la seva carrera judicial perquè l’enemic espanyol el va atacar amb tota la seva virulència.

De cop i volta els nostres processistes se’l van carregar. Per què? Voldria esbrinar-ho. Se sabrà mai? És com el cas JFK? Secret d’estat català? Tenim secrets, però de moment encara no tenim estat.

Salvador Molins, CDR*bic

El Llaç i la Creu tenen més força que la repressió i la presó. Catalunya venç. Està prop la Victòria … La nostra Independència !

GROC en defensa de la Independència de Catalunya i GROC en defensa de la llibertat dels catalans.

HEM DE TRANSFORMAR-NOS,
HEM D’ENPODERAR-NOS,
HEM D’ENTRENAR-NOS PER A SER PRESENTS I ACTIUS
AL LLOC OPORTÚ EN EL DIA OPORTÚ.

AQUELL MOMENT PROPER EN EL QUE ENS CALDRÀ FER ALLÒ QUE EL PASSAT 27 D’OCTUBRE DEL 2017 VAM DESCUIDAR PER ERROR, DUBTE O INDECISIÓ.

REFORCEM EL NOSTRE CARÀCTER, EL CORATGE,
LA DETERMINACIÓ, L’EMPENTA …

ESTIGUEM APUNT … EL TREN DE LA INDEPENDÈNCIA BEN AVIAT TORNARÀ PASSAR.

…………………………………………………………………………

Salvador Molins, CDR*bic, Conseller de Catalunya Acció, membre d’UPDIC, soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.

Claven 3.000 creus grogues a l’Alt Empordà i la Catalunya del Nord en protesta per “la mort de les llibertats”

 El Port de la Selva, Argelers de la Marenda i Cadaqués han estat les tres poblacions on s’ha fet la representació, que està previst que es reprodueixi a diverses poblacions de la Costa Brava

  • S’han repartit 3.000 creus entre El Port de la Selva, Argelés i Cadaqués ANDREU PUIG.
  • Planten creus grogues a Cadaqués, el Port de la Selva i Argelés ANDREU PUIG.
  • S’han repartit 3.000 creus entre El Port de la Selva, Argelés i Cadaqués ANDREU PUIG.
  • Planten creus grogues a Cadaqués, el Port de la Selva i Argelés ANDREU PUIG.

Les platges del Port de la Selva, Cadaqués (Alt Empordà) i Argelers de la Marenda (Catalunya del Nord) han aparegut plenes de creus grogues aquest dissabte per denunciar la “manca de llibertats que pateix Catalunya”. En concret, se n’han clavat 1.500 al Port de la Selva, 1.200 a Argelers de la Marenda i prop de 300 a Cadaqués. Una de les que hi ha participat ha estat la Blanca que explica que volien escenificar “la injustícia que s’està vivint a Catalunya”. “És una manera molt gràfica de mostrar-ho aprofitant que és Setmana Santa”, ha reblat.

Les creus les han fet els mateixos veïns i portaven escrit diferents missatges com “llibertat”, “justícia” o “democràcia”. L’acció s’ha fet aprofitant la nombrosa presència de turistes, a qui la representació ha agafat per sorpresa. L’Ida Andvad, una noruega que viu a Terrassa, reconeix que no en sabia res sabia i li ha semblat “impactat molt”.

Nova acció dels CDR’s per denunciar l’empresonament del govern destituït i els ‘Jordis’. Aquest cop a diverses platges de l’Alt Empordà i la Catalunya del Nord . Centenars de veïns han clavat creus grogues a la sorra i han escrit missatges en solidaritat als “presos polítics” i en contra de l’actitud del govern espanyol. En total se n’han repartit 3.000 entre El Port de la Selva, Argelers de la Marenda i Cadaqués. La representació s’ha fet de forma coordinada entre les tres localitats i ha causat la sorpresa de bona part dels visitants que s’han acostat a passar les vacances de Setmana Santa.

Una de les que ha volgut participar a l’acte al Port de la Selva ha estat la Blanca, que considera “molt adient” haver-ho representat amb creus, i reconeix que molts turistes els pregunten sobre el significat de l’acte. “Hi ha molta gent que ens demana el perquè i quan els ho expliquem se sorprenen”, comenta. Amb tot, deixa clar que es tracta d’una acció “completament pacífica” i que ningú els ha mostrat cap malestar.

Al Port de la Selva han estat una cinquantena de veïns els que s’han acostat. Molts d’ells són de localitats properes com Llançà, Figueres o Bàscara. Un cop han clavat les 1.500 creus, han cridat lemes com “llibertat presos polítics” o “Visca la República”. Tot plegat ha deixat una imatge “sorprenent i impactant” de la platja alt-empordanesa. L’Ida Andvad, una noruega que fa anys que viu a Terrassa, ha explicat que troba “molt bé” que es facin actes d’aquest tipus perquè “ajuden a prendre consciència” del què està passant.

En un comunicat el CDR ha explicat que es tracta d’una denúncia per “la mort de les llibertats civils i dels drets polítics”. “Ens mobilitzem per defensar els valors de la democràcia i la llibertat, i aconseguir un país més lliure, just, igualitari i solidari”, expressa el text.

Des de l’organització han revelat que les creus les han fet i pintat els mateixos veïns que aquest dissabte han anat a clavar-les a les diferents platges. Un cop fixades a terra s’hi han escrit missatges com “llibertat”, “via fora” o d’altres que recordaven als refugiats.

Acte itinerant

Segons han explicat fonts de l’organització la voluntat inicial era fer 8.000 creus i reproduir l’acte de manera simultània en diverses poblacions de la Costa Brava, però circumstàncies com la detenció de Carles Puigdemont va fer que s’avancés més del què estava previst.

Tot i això, els CDR’s expliquen que l’objectiu és que la representació recorri diversos municipis del litoral gironí. De fet, està previst que els convocants retirin aquest mateix dissabte al vespre les creus, i que en els propers dies es clavin en altres localitats fins a recórrer tota la Costa Brava.

————————–

El Llaç i la Creu tenen més força que la repressió i la presó. Catalunya venç. Està prop la Victòria … La nostra Independència !

Claven 3.000 creus grogues a l’Alt Empordà i la Catalunya del Nord en protesta per “la mort de les llibertats”

 El Port de la Selva, Argelers de la Marenda i Cadaqués han estat les tres poblacions on s’ha fet la representació, que està previst que es reprodueixi a diverses poblacions de la Costa Brava

  • S’han repartit 3.000 creus entre El Port de la Selva, Argelés i Cadaqués ANDREU PUIG.
  • Planten creus grogues a Cadaqués, el Port de la Selva i Argelés ANDREU PUIG.
  • S’han repartit 3.000 creus entre El Port de la Selva, Argelés i Cadaqués ANDREU PUIG.
  • Planten creus grogues a Cadaqués, el Port de la Selva i Argelés ANDREU PUIG.

Les platges del Port de la Selva, Cadaqués (Alt Empordà) i Argelers de la Marenda (Catalunya del Nord) han aparegut plenes de creus grogues aquest dissabte per denunciar la “manca de llibertats que pateix Catalunya”. En concret, se n’han clavat 1.500 al Port de la Selva, 1.200 a Argelers de la Marenda i prop de 300 a Cadaqués. Una de les que hi ha participat ha estat la Blanca que explica que volien escenificar “la injustícia que s’està vivint a Catalunya”. “És una manera molt gràfica de mostrar-ho aprofitant que és Setmana Santa”, ha reblat.

Les creus les han fet els mateixos veïns i portaven escrit diferents missatges com “llibertat”, “justícia” o “democràcia”. L’acció s’ha fet aprofitant la nombrosa presència de turistes, a qui la representació ha agafat per sorpresa. L’Ida Andvad, una noruega que viu a Terrassa, reconeix que no en sabia res sabia i li ha semblat “impactat molt”.

Nova acció dels CDR’s per denunciar l’empresonament del govern destituït i els ‘Jordis’. Aquest cop a diverses platges de l’Alt Empordà i la Catalunya del Nord . Centenars de veïns han clavat creus grogues a la sorra i han escrit missatges en solidaritat als “presos polítics” i en contra de l’actitud del govern espanyol. En total se n’han repartit 3.000 entre El Port de la Selva, Argelers de la Marenda i Cadaqués. La representació s’ha fet de forma coordinada entre les tres localitats i ha causat la sorpresa de bona part dels visitants que s’han acostat a passar les vacances de Setmana Santa.

Una de les que ha volgut participar a l’acte al Port de la Selva ha estat la Blanca, que considera “molt adient” haver-ho representat amb creus, i reconeix que molts turistes els pregunten sobre el significat de l’acte. “Hi ha molta gent que ens demana el perquè i quan els ho expliquem se sorprenen”, comenta. Amb tot, deixa clar que es tracta d’una acció “completament pacífica” i que ningú els ha mostrat cap malestar.

Al Port de la Selva han estat una cinquantena de veïns els que s’han acostat. Molts d’ells són de localitats properes com Llançà, Figueres o Bàscara. Un cop han clavat les 1.500 creus, han cridat lemes com “llibertat presos polítics” o “Visca la República”. Tot plegat ha deixat una imatge “sorprenent i impactant” de la platja alt-empordanesa. L’Ida Andvad, una noruega que fa anys que viu a Terrassa, ha explicat que troba “molt bé” que es facin actes d’aquest tipus perquè “ajuden a prendre consciència” del què està passant.

En un comunicat el CDR ha explicat que es tracta d’una denúncia per “la mort de les llibertats civils i dels drets polítics”. “Ens mobilitzem per defensar els valors de la democràcia i la llibertat, i aconseguir un país més lliure, just, igualitari i solidari”, expressa el text.

Des de l’organització han revelat que les creus les han fet i pintat els mateixos veïns que aquest dissabte han anat a clavar-les a les diferents platges. Un cop fixades a terra s’hi han escrit missatges com “llibertat”, “via fora” o d’altres que recordaven als refugiats.

Acte itinerant

Segons han explicat fonts de l’organització la voluntat inicial era fer 8.000 creus i reproduir l’acte de manera simultània en diverses poblacions de la Costa Brava, però circumstàncies com la detenció de Carles Puigdemont va fer que s’avancés més del què estava previst.

Tot i això, els CDR’s expliquen que l’objectiu és que la representació recorri diversos municipis del litoral gironí. De fet, està previst que els convocants retirin aquest mateix dissabte al vespre les creus, i que en els propers dies es clavin en altres localitats fins a recórrer tota la Costa Brava.

————————–

El Llaç i la Creu tenen més força que la repressió i la presó. Catalunya venç. Està prop la Victòria … La nostra Independència !

La restitució de Catalunya. La darrera cruïlla del poble Català: Independència o submissió.

1 - negresBASTI-3COL-DER

Restituïm la nostra universalitat. Llibertat plena i responsabilitat històrica. No volem sotmetre ningú, sols volem assolir la nostra plenitud com a Nació i constituir-nos de nou com estat català independent.

Els Quatre Pilars de la nostra acció per a una nova Renaixença. 

Primera imatge: aspecte actual de les Quatre Columnes. Fotografies dels darrers dies (any 1919) de la construcció de les Quatre Columnes projectades per en Puig i Cadafalch, en la qual les columnes encara estan envoltades de les bastides que van caldre per la seva construcció.
El 1928, les quatre columnes van ser enderrocades per fer mal a Catalunya, perquè el món no les pogués veure com a signe de catalanitat durant l’Exposició Universal del 1929. Quelcom semblant al que va passar als Jocs Olímpics de “Barcelona 1992”. Sempre es tracta d’ofegar Catalunya, intentar sotmetre-la i encara més, amagar la catalanitat i tots els mots com “Català, Catalunya, Països Catalans … “!

L’acció treu les cabòries

 Però si l’acció no és l’adequada la causa que provocava les cabòries persisteix. Per tant ens cal afinar l’acció convenient per a bé del nostre poble. Sabeu ben bé que Catalunya és el que més ens obsessiona als independentistes. No és res per a profit personal ni egoista sinó tot al contrari.

Al nostre torn, nosaltres, els independentistes,  tenim ben clar que l’acció obligada per quelcom extern a la pròpia determinació és una cosa que els catalans no acceptem ni podem acceptar de cap manera; des dels temps de la Confederació sempre ha estat així.

Catalunya Acció vol excel·lir en el servei a Catalunya i la seva gent i per això el seu objectiu principal és l’assoliment de la llibertat nacional, res possible o  impossible sinó just i necessari! o sigui … un dret de les catalanes i catalans, un deure de Catalunya a exercir!

Quatre són els pilars sobre els que hem de fonamentar la nostra acció:

El primer és la llengua.

El segon és la història.

El tercer és el Poble i el seu anhel de llibertat.

El quart és l’Estat català.

Aquests quatre pilars són veritables columnes catalanes sobre les que se sustenta el futur de la nostra Nació.

Les cabòries no són cabòries sinó veritable depressió dels catalans que estimen Catalunya, quan veuen com perilla la llengua, com aquesta necessita de la nostra acció positiva, intel·ligent i esperançada, quan veuen tanta deserció i ignorància.

Les cabòries són depressió manifesta quan catalanes i catalans conscients veuen com es calla i s’amaga la nostra venerable història, com si temessin -els cupables- que al mostrar-la se’ls veiés la seva  inoperància i mediocritat. -O és que l’amaguen per seguir ofegant al nostre Poble?

Què temen aquests porucs?

A qui s’han cregut aquesta gent que volen segrestar-nos l’ànima fins que no ens hi quedi ni un bri d’alè?

Els dos milions d’independentistes que vàrem votar el 9N i el 27S som conscients que a Catalunya li cal una “Nova Renaixença” el principal fruit de la qual ha d’ésser una veritable regeneració política; nous plançons polítics sans i forts, alimentats amb una nova saba fruit de la maduració política i nacional que ja molts patriotes assagen dia a dia.

La Primera Columna, El neguit de l’anhel contingut i  contínuament aixafat és imparable!   Brolla i brolla com una font. El Poble encara és viu i la cabòria provoca el neguit, i el neguit provoca la lluita: la perenne i incruenta lluita! … el foc de l’anhel, l’ànima de les guspires capaces de desvetllar “les tombes flamejants!”. Aquesta és la columna més alta! Aquesta l’han edificada les nostres matrius maternals!  amb el dolor dels seus parts i amb la serenor de les seves ensenyances.

En canvi la quarta columna no està feta ni de cabòries, ni de neguits, ni d’anhels …  sinó que han maldat per desfer-la a còpia de renúncies i enganys, a còpia de pors i traïdories!

La gent de Catalunya Acció, la gent de l’UPDIC i tants i tants patriotes d’arreu volem aixecar de nou les bastides per tal de, un dia molt proper, començar a fer pujar de nou aquestes velles i belles columnes!

Com catalans castellers, incansables i agosarats, reivindicarem la llengua! explicarem la història donant-la a conèixer insistentment als quatre vents!  alimentarem l’ànima del nostre Poble i aprendrem i ens entrenarem per tenir ben madur el nostre sentit d’Estat català!

 Així prepararem la nostra independència, així ens prepararem per l’exercici del nostre dret a la llibertat nacional!.

Salvador MolinsConseller de Catalunya Acció, membre d’UPDIC, soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.

Espanya en LI-QUI-DA-CI-Ó i el braç de Santa Teresa.

 
“Espanya en LI-QUI-DA-CI-Ó i el braç de Santa Teresa”

Els entesos diuen que Espanya i els espanyols veuen la Independència de Catalunya com una amputació.

Si Espanya fos musulmana, per lladre li tallarien un braç i després del dolor i la cauterització de la ferida no li passaria res, més encara, Catalunya és el braç de l’esquerra i Espanya del tot segur que és dretana com tot els d’esperit imperial.

Espanya sola, com el “manco de Lepanto” podria donar molt de sí. En realitat Espanya podria ser ben bé madura i lliure i no necessitar per a res de Catalunya. Quin goig alliberar-se dels catalans!

La Victòria de Catalunya no és destruir Espanya sinó tan sols alliberar-nos-en.

Un dels somnis d’Espanya m’imagino que seria fer coincidir la seva fisonomia amb la de la Península Ibèrica, però això ja fa segles que és impossible, els hi fallen Gibraltar i Portugal, i això per sort de molts ja és impossible.

Els Catalans d’avui hem de reafirmar-nos en el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya del prop passat 1 d’octubre del 2017, Referèndum vinculant de la voluntat del Poble Català, el seu Dret de Decidir inalienable com ho és de tot Poble i Nació.

I com a resposta vinculant hem de completar el que va mancar a la DUI catalana del 27 d’octubre del mateix 2017 per a fer real i palpable l’Estat Català Independent en forma de República.

Catalunya serà independent i tal com deia Mandela semblarà impossible fins que de cop i volta s’esdevingui,   i tal com va caure el Mur de Berlín també caigui el mur espanyol que empresona homes i pobles dignes i allibera els indignes.

Salvador Molins, CDR*bic, Conseller de Catalunya Acció, membre d’UPDIC, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM.

CALLA PONSATÍ !!! ???  versió 2.1 o 2.2  (Primer va ser el dia 10, ara el Pòker …)

Hem de ser fidels a la veritat però també hem de cercar i desenvolupar eines i idees que ens facin avançar. Dir que el català és una llengua espanyola és un parany i una trampa que ens havia parat la transició espanyola inclòs el Pacte Tarradelles – Suàrez del  que tan se’n parla ara per a promoció de terceres o mitges vies i desescalades de tensió per adormir i anular la nostra lluita, una tensió provocada per les forces antidemocràtiques promotores de l’odi i de l’anhelada fractura dels eterns enemics de Catalunya.

Si Torra vol tirar endavant i els demés anem trossejant-ho tot, com s’ho farà? Quina base tindrà per implementar la República naixent?

Ara l’eina primordial és reconquerir la moral de victòria, la confiança, la fe, la il·lusió que ens va donar força per arribar al Referèndum de l’Autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre del 2017, i la clarividència per completar i millorar tot el que no vàrem fer bé el dia de la DUI catalana del 27 d’octubre del 2017.

És veritat que hem fet coses malament, jo el primer, però no ens podem enfonsar ni tirar-nos per terra, seria el nihilisme absolut i no ens ho podem permetre. Ja no som al 1648, ni el 1714, ni el 1939, no som millors els catalans d’ara, gens millors, però també tenim virtuts i els temps han canviat, ara som a l’època de les versions informàtiques i tecnològiques, fins i tot Guttemberg s’està allunyant a marxes forçades, com un punt petitet que es fongués en l’infinit; quan jo tenia 12, 14, 18 anys els motlles tipogràfiques s’havien de desfer cada vegada que en volies fer un altre, en l’època del meu pare i el meu avi fins i tot cada pàgina d’un diari s’havia de fer cada dia i desfer-el tot seguit, no tenies prou tipografia -lletres i tipus de lletres- per anar guardant cada una de les pagines de cada un dels dies de cada any, després va venir la Linotípia, aquella màquina que feia ratlles de text en línies foses de plom, l’endemà havies de fondre el plom de text compost per tornar a refer noves línies de text, després, pocs anys després, ja vàrem invertir en una Fotocomponedora i tot seguit els ordinadors amb les seves versions millorades: PROGRAMA VERSIÓ 1.0, programa versió 1.1, programa versió 3,1 … etc.

Som a l’època de les versions millorades i millorables. Som República i si no ho som però ho volem i ens ho proposem, cada dia de nou, … aviat ho serem!

Jo no renunciaré, no hem rendiré, no m’aturaré!

Nosaltres ens reafirmem en la voluntat democràtica vinculant del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya del proppassat 1 d’octubre del 2017.

Nosaltres ens determinem millorar i preparar-nos per a completar i acabar la DUI catalana del 27 d’octubre del 2017.

Reforcem la nostra il·lusió, alimentem la nostra moral de victòria, coordinem-nos tots per units més que mai poder materialitzar l’Estat Català Independent en forma de República.

Tots junts, tots a l’una.

Salvador Molins, CDR*bic

 

La Majoria Independentista del 9N, del 27S, de l’1 d’octubre i del 27 d’octubre és plenament democràtica, legítima, legal i suficient. Que ningú s’equivoqui.

 

COMUNICAT DEL BIC
(Berguedans per a la Independència de Catalunya)

Actualment “CDR*bic”, Catalans -nacional i políticament- en Defensa de la República, Catalana i Independent”.
_______

1  –  Ens Reafirmem en el Sí al Referèndum “Vinculant” d’Autodeterminació de Catalunya del dia 1 d’Octubre de l’any 2017.
.
2 –  Ens comprometem i ens preparem per a completar el mandat de la DUI votada al Parlament de Catalunya per la Majoria de 72 diputats a primera hora de la tarda del dia 27 d’Octubre del mateix any 2017.
.
3 –  Creiem que és urgent l’hora en la que cal portar l’esmentada DUI al Tribunal de Dret Internacional de La Haia per a la seva aprovació i certificació, tal com es va fer en el cas de la DUI de Kosovo.
.
4  –  El darrer pas del “Procés de Recuperació de la set vegades centenària Independència de Catalunya (985-1714)” serà assolir l’Ingrés de l’Estat Català en forma de República en l’Organització de les Nacions Unides (ONU).
.
5 – La Majoria Independentista del 9N, del 27S, de l’1 d’octubre i del 27 d’octubre és plenament democràtica, legítima, legal i suficient. Que ningú s’equivoqui. Els enemics de Catalunya i de la seva plenitud malden per imposar el fals i erroni discurs del “no som prous”.
.

CDR*bic     (President  i vocals)


Moviment per a la Independència i Moviment per a la República coordineu-vos.


L’abast de l’escenari post PP
(2a part article Carles Castellanos)

 És evident que l’escenari que s’ha establert representa una modificació de l’eix fonamental de les premisses que marcaven la política espanyola,

un eix que s’ha definit com a basat en

l’exacerbació de les línies repressives

portades a terme des d’un comandament de tipus militarista:

el “comandament únic” dictava una ofensiva repressiva,
la transmetia al Virrei i a les forces d’ocupació
i mobilitzava
1 – el “franquisme judicial”,
2 – el “franquisme mediàtic”
3 – i el “falangisme de carrer”…

tot seguint una coordinació establerta força rígidament.

Aquesta línia de comandament ha sofert una certa interrupció en el nivell polític

però la pregunta que ens hem de fer és la següent: Quant de temps trigarà l’espanyolisme a refer la seva “línia de comandament” i continuar l’ofensiva repressiva? 

Les informacions que m’arriben no ens permeten de ser gaire optimistes perquè tot sembla indicar que la remodelació de les direccions ja ha començat.

Si ens hi fixem bé, els “poders fàctics” de l’estat espanyol, amb aquest desplaçament del PP no desitjat en un principi per ells mateixos, s’han alliberat d’un “pes mort” (d’un partit corrupte i mal vist internacionalment)

i ben aviat podran tornar a disposar-se “en posició de combat”

amb les forces que encara posseeixen i que mai no han perdut,

les forces policíaques, judicials, falangistes etc.

Que no s’enganyin, doncs, els polítics catalans ;

que seria bo que pensessin a posar-se també en “posició de combat” després d’aquest temps brevíssim en què l’anticatalanisme està refent febrosament els seus rengles.

La disputa fonamental que existeix entre el poder oligàrquic espanyol (organitzat al voltant de les jerarquies econòmiques, administratives, polítiques, militars, judicials i religioses espanyoles) i el poble català

és el d’una confrontació basada en l’ocupació,

una lluita contra l’ocupació que demana del nostre moviment per la Independència i la República la màxima organització, cosa que vol dir la màxima unitat del “trencaclosques” (aquí em remeto al meu article recent “partits, trencaclosques i unitat” ).

La nostra llibertat no sortirà del parlament espanyol

sinó de la nostra capacitat de desempallegar-nos de la dominació espanyola i dels seus monopolis extractius, és a dir que sorgirà de la força per a demostrar, com a poble, als poders espanyols que els convé més deixar-nos lliures que tenir-nos encadenats com a esclaus. La lluita continua.

Carles Castellanos i Llorenç, històric militant independentista, membre de l’ANC, militant de Poble Lliure, i professor de la UAB

Nota de Salvador Molins, CDR*bic, al respecte del que diu aquest article:

L’estat espanyol ja comença ensenyar les dents de nou:

1 – manteniment del control-fiscalització econòmic del govern català,

2 – cop d’efecte amb traïdoria -per l’esquena- i impunitat total contra els altres nois d’Altsasu.

3 – nomenament dels nous ministres de Pedro Sánchez-PSOE, “Borrel” …

4 – …

per la nostra banda el President Quim Torra, en l’entrevista televisiva de TV3 del diumenge 3 de juny, també va posar les seves cartes sobre la taula, el Referèndum de l’1 d’octubre i la Declaració d’Independència al Parlament del 27 d’octubre, i la voluntat de portar-les al seu acompliment.

No és cap secret, per a cap independentista o xarxes neuronals d’independentistes -DIVERSOS GRUPS, ANC, ÒMNIUM, CA, UPDIC, SI, la necessitat de sumar forces, coordinació, determinació i intel·ligents tàctica i estratègia, per a fer-ho amb èxit i recuperar així la nostra secular independència.

Com va dir Torra “en línia recta” creant nous moments i ocasions. Com dic jo “el tren de la Independència tornarà passar … estiguem apunt!”

Salvador Molins, CDR*bic, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM.

https://blocs.mesvilaweb.cat/anselm/?p=275872