2,5 milions de vots en bloc, lleials al mandat del 1r d’octubre: ‘És imprescindible guanyar per no perdre-ho tot’

 

Podríem fer del 14F, a la nit, el dia de la Independència de Catalunya?

Aquest títol no us en recorda un altre de Carles Muñoz Espinalt? ‘Podria ser el 1992 l’any de la Independència de Catalunya?’

No es tan sols el que facin els polítics sinó el que fem la gent, el poble.

Preparem-nos per sortir al carrer si s’alinien els astres i es passa en vots del mític 50+1, allò qua havíem d’haver fet el capvespre del 10 i el 27 d’octubre de 2017.

Aquests polítics valents poden unir-se en un sol grup? poden participar en algunes Primàries? Com pujaran del no res per poder entrar al Parlament? Si no ho fan es queden al meu nivell, ‘i sí …, i si …’  o  ‘cal i cal i cal’.

Guanyar?:  Sumar sense diluir. El 15F la Generalitat i el Parlament seran eines de país o eines de submissió? Si perdem per falta d’unitat o falta de fermesa, continuarem sense aquestes eines i n’haurem de crear o millorar i reforçar unes altres, … l’ANC, Waterloo, Consells Locals, CDR, Procés Constituent … tots són criticables i millorables … Necessitem valorar-nos, sumar-nos, ajudar-nos.

Salvador Molins, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC

pep fort

És imprescindible guanyar per no perdre-ho tot
per Pep Fort

“Ens calen polítics valents, disposats a fer efectiva la República Catalana, sense haver de defensar interessos més enllà dels de país”, Pep Fort

El passat 2 de novembre, 7 secretaris i secretàries nacionals de l’Assemblea, entre ells 3 membres del seu comitè permanent, decidíem dimitir. Els motius però, no vénen al cas en aquests moments i com vam dir al comunicat, no volem desprestigiar, criticar o crear mala maror en el sí de la entitat. Cadascun de nosaltres, els de dins i els de fora, teniu prou criteri per valorar el que succeeix en el seu si.

El fet és que els 7 dimissionaris hem optat per fer el que ja veníem fent des de fa anys, seguir treballant per la independència de Catalunya. Hem valorat les fortaleses i allò que podem aportar al moviment, també les debilitats i amenaces, i una vegada posades a la balança, creiem que tenim molt a aportar a un projecte de nova creació.

Portem des del primer dia reunint-nos amb partits extraparlamentaris, també algun que ja està al Parlament, organitzacions de tota mena i diferents entitats. Hi ha molta coincidència en el fet de que pensem que les properes eleccions del 14-F poden ser una de les darreres oportunitats per aquesta generació de veure la nostra nació lliure. Creiem que el 14-F és un caixa o faixa, que és imprescindible guanyar per no perdre-ho tot, que o entrem al Parlament i obrim una escletxa, o és la fi, al menys per una o dues generacions.

Hi ha hagut qui no ho ha llegit així i ha preferit fer una carta de futur al reis, altres han optat per callar i uns quants per intentar-ho de nou. Els actuals partits del Parlament han tingut 3 anys per fer efectiva la declaració d’independència del 2017 i ja en veieu els resultats. Per por, per incompetència, per impotència o per absoluta manca d ́interès, no s’ha dut a terme. No hem reaccionat ni tant sols quan es va inhabilitar al MHP Quim Torra per una pancarta. La majoria de la nostra classe política és incapaç de moure’s de la comoditat de la moqueta de 3 cm i la pagueta, un sou que val a dir que es van reduir un 25% durant 2 mesos, però que van córrer a tornar a apujar-se en plena pandèmia. Tenim un govern autoritzat pels jutges, que són qui realment treu i posa. Quan et peguen, si et poses de genolls i ajups el cap, arribarà un dia que no sabràs d’on et vénen els cops. Hem de recuperar la dignitat, posar-nos dempeus, amb gent valenta, compromesa, decidida, aixecar el cap i dir PROU !!

Necessitem fer foc nou. Necessitem obrir les finestres i deixar entrar al nostre Parlament (la seu de la veu i sobirania del poble) una nova forma de fer política, sense hipoteques, sense deutes amb ningú, sense motxilles carregades de favors d’altres. Hem d’acabar amb la gestoria que avui és la Generalitat i ser els gestors dels nostres propis recursos. Ens calen polítics valents, disposats a fer efectiva la República Catalana, sense haver de defensar interessos més enllà dels de país.

Per això treballem per promoure i donar suport a aquelles formacions polítiques que assumeixin explícitament aquesta proposta de mandat. Denunciarem públicament aquells que, tot i haver manifestat el seu compromís, l’incompleixin.

Faig una crida a aquelles formacions que volen presentar-se a les eleccions a fer-ho sota un paraigües comú i transversal, deixant de banda interessos personals o de partit i fer-ho en clau de país. Necessitem entrar amb prou força com per fer sentir la nostra veu. Encara hi som a temps.

PRESENTAR-NOS TOTS JUNTS A LES PROPERES ELECCIONS CATALANES PER A COMPLETAR LA DUI I FER EFECTIVA LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA:                                                     
People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY)

Afegeix un comentari