TRENQUEM LA DIVISIÓ. Lleials al 1r oct votem en bloc per aixecar la DUI i assegurar la llengua.

 

Som una Nació i al qui no li agradi que s’hi posi fulles.

(Comentari a l’Editorial de Vilaweb del 16 de novembre del 2017)

Aquest editorial em sembla una autèntica rendició. No hi puc estar d’acord.

M’ha agradat el comentari del Sr. Viñals. jo voldria molts vots pels que defensen la DUI, però els catalans el 2015 enlloc de votar Solidaritat van votar al Mas que no era independentista, només s’adaptava tard i malament als aires que corrien, cosa que els partits poderosos saben fer molt bé.

No veig prou determinació al Junts de Puigdemont, hi veig la voluntat d’anar allargant la situació, no la gent sinó els caps.

Hem de ser rebels d’esperit, no podem acceptar la derrota amb aquesta parsimònia i inútil bona fe. No podem pensar que sols Urquinaona ens salvarà tot i l’esforç i la lluita i el patiment. Només podem avançar amb la força de la voluntat, no podem donar-ho per perdut com respira l’editorial d’avui.

Necessitem capdavanters que no es resignin a administrar les engrunes que ens ofeguen.

No estic gens d’acord amb aquesta ruqueria, que es va posant de moda, d’això que en dieu ‘minoria nacional’!

Sabeu que són les minories nacionals? -les reserves índies són les minories nacionals, a l’americana o a l’europea tan se val, ésser estranger i presoner a casa teva, aquesta és la veritat d’aquesta mena de camí fàcil que se’ns vol vendre.

Som una Nació i al qui no li agradi que s’hi posi fulles. Val més morir com a Nació que viure com a minoria. Ningú ens regalarà res! Siguem nació encara que haguem de pagar l’exèrcit que no volem a preu d’espoliació. Potser sí que hauríem o haurem d’enviar ERC i Junts a l’atur. Allà ells mateixos, ja s’ho faran, … que continuïn aigualint, encara poden estovar-se més, tenen tres mesos per anar-se entrenant.

Crec que és bona l’estratègia d’aclariment que ens proposa l’ANC, es valenta i compromesa, tot i que els catalans no sé si en farem cas. Ja ho he dit abans, el 2015 enlloc de votar els independentistes de SI que ja tenien feta ‘La Llei per a la Independència’ vam votar els autonomistes enganyosament reciclats, creient-nos aquella màxima de ‘sense Convergència no hi ha independència’ que ara , ai las, estem de mala sort, se’ns ha canviat, per ‘amb ER_vergència no hi haurà independència’ perquè són un partit molt ÚTIL per crear la divisió i ajudar als nostres repressors i espoliadors manegant engrunes que no saben ni repartir equitativament.

Potser acabarem descobrint que el joc partidista no és bo per fer la Independència, els Països Bàltics prou que ho entengueren, ha de ser el Poble amb una ANC més valenta i decidida que presentés una sola candidatura amb un sol objectiu, un sol capdavanter, una sola estratègia, tots junts per aixecar la DUI i per assegurar la Llengua Catalana en el present i de cara al futur. De moment l’ANC no va per aquest camí.

Hem entès que sense unilateralitat no hi ha independència, hem entès que tot el que tenim, Generalitat i Parlament, són trampes espanyoles, encara ens falta descobrir que aquests partits i el partidisme en si no valen per a la independència. Quan temps tardarem a descobrir-ho?

Quin és veritablement el vot útil i eficaç? Junts, ERC, CUP, o DUI?

Jo llenço i torno a llençar la brama: Trenquem la divisió, 2,5 milions de vots lleials i conseqüents al que vam votar el 1r d’octubre del 2017 per aixecar la DUI i assegurar la Llengua.

Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC

——————–

PS1:  TRENQUEM LA DIVISIÓ. Lleials al 1r oct votem en bloc per aixecar la DUI i assegurar la llengua.

PS2:    Comentari de Carles Viñals:      15.11.2020  |  23:51

Les eleccions del 2015, les de “la independència vindrà en 18 mesos” i les del 21-D, les de “la restauració del govern legítim farà efectiva la república”, no tingueren RES de decisives. Ens feren creure que ho serien, que és molt diferent, i nosaltres ens ho creguerem perquè necessitàvem creure’ns-ho. Però ni en les primeres ni en les segones compliren les seves promeses i, en ambdues ocasions -és la meva convicció- els responsables foren els mateixos, tenen nom i tots el sabem.

Ara el Sr. Partal ens diu que les del proper 14-F no ho seran tant com aquelles; és a dir: seran encara menys decisives que les que no ho foren EN ABSOLUT per obra i gràcia dels covards i traïdors dels que, segons l’editorial, hauriem de deixar de parlar. Doncs bé, en honor al que considero una veritat inocultable, -ho considero un deure- en parlo i en parlaré.

Bó i admetent que dissortadament poden resultar tan absolutament inútils com les dues precedents, afirmo que, pel contrari, poden ser les primeres eleccions realment profitoses i decisives amb una sola condició, a saber:

Que els catalans que realment volem la llibertat ensorrem a les urnes els -repeteixo-, covards i traïdors que ens han enganyat durant tres anys i pensen seguir enganyant-nos, i votem els homes i dones que el cor ens assenyala com a lluitadors per la llibertat. Perquè hi són. Perquè els coneixem i els coneix també Espanya i els fa objecte del seu odi i persecució. I allà on s’equivoquen tants catalans, Espanya sempre l’encerta. Perquè no és veritat que “tots són iguals”.

I si no ho fem així, no seran només unes eleccions inútils i prescindibles, sinó la signatura de la nostra rendició; l’acceptació d’un destí plenament mereixcut. El límit a partir del qual haurem perdut definitivament l’autoritat moral de blasmar “els polítics”.

 

PRESENTAR-NOS TOTS JUNTS A LES PROPERES ELECCIONS CATALANES PER A COMPLETAR LA DUI I FER EFECTIVA LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA:
People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY) – RTR270BQ

Afegeix un comentari