RES A NEGOCIAR!!! Ni estats d’alarma, ni pressupostos, ni res!

.

GUERRA OBERTA sense complexes ni matisacions
contra Catalunya per l’espoliació i la unitat territorial espanyola actual.

https://www.vilaweb.cat/noticies/tres-apunts-durgencia-sobre-el-nou-muntatge-de-la-guardia-civil-contra-lindependentisme/  

Muntatges de la Guàrdia Civil permesos i organitzats
pels mateixos poders de l’estat espanyol.

La GC i la judicatura són ninots del sistema espanyol “la España de siempre”, són titelles que fan el paper barroer, ridícul fins a l’extrem, i destraler dels interessos de l’estat, de les clavagueres espanyoles, del “destino a la unidad de la mierda en lo universal”,
són com TEJEROS destinats al sacrifici de la pròpia dignitat per al TODO POR LA PATRIA de l’era “franco”

Qui mou els fils? ‘El Concejo de Estado, el Rey, El Presidente del Gobierno, los Jueces políticos, los fiscales políticos, los avogados del estado políticos, los partidos políticos y los españoles todos,…’ ‘L’estat, en conjunt i amb totes les branques’

Ara ja s’han tret les caretes i han caigut les màscares, ara ja es visualitza la guerra de sempre contra Catalunya i els catalans, ara sense màscares, ni complexes ni matisacions.

Als polítics espanyols els sembla veure la victòria a tocar i per això fan la tàctica de  ni pa ni aigua per l’enemic, i guerra per terra , mar i aire, com quan lluitaven contra ETA. El crit a la tropa és “Guerra sin cuartel !”  Uns quans Aznar o ell sol mouen els fils pel darrere, ja  va ser ell el General que movia els fils contra el País Basc. Ni que facin el ridícul. És allò de jo t’he enfonsat 10 baixells i 30 avions, … Només falta que te’ls cregui’s i ja hauràs vegut oli, hauràs donat carta d’autenticitat al seu fals discurs.

Per això Partal escriu:

1:  A la Guàrdia Civil no li para els peus ni el fet d’haver estat desacreditada i qualificada de mentidera pels tribunals espanyols, en relació amb operacions semblants.

2:  La responsabilitat política de la repressió és del govern espanyol. I tan sols si l’independentisme ho entén i actua en conseqüència podrà redreçar la situació i avançar.

3: El paper dels mitjans és imprescindible per a assegurar que els objectius d’aterrir i criminalitzar es compleixen. (Tècnica, tàctica, modus operatiu, … Dinàmica repressora

4: Només la independència frenarà la repressió i aquestes detencions poden ser importants perquè s’entenga. 

5: Perquè demostren que en aquest país no hi ha ningú lliure de la repressió i com més temps passe més gent serà detinguda.

6: Fa tres anys l’estat va respondre amb violència a les demandes de negociació, al referèndum i a la proclamació de la independència. I d’aleshores ençà la violència és la norma. I ho serà sempre. De fet el mes de desembre Òmnium va reportar ja l’existència de més de 2.500 represaliats en la causa general.

 

Dinàmica repressora:

1 – Una altra volta, la primera indicació que l’operació s’havia desencadenat ha partit de les pàgines d’El Confidencial, i això ja ha passat massa vegades per a no destacar-ho. 

2 – Utilitzant els mitjans, la repressió
–sempre barrejant hàbilment ideologia i corrupció–

marca públicament els detinguts,
estableix en l’imaginari col·lectiu el relat que li convé i
condiciona la manera com ho interpreta la societat.

3 – No és una qüestió de fonts periodístiques sinó d’utilitat. Són una peça imprescindible en l’objectiu d’acovardir la població i criminalitzar el moviment independentista. I un exemple nefast, professionalment parlant.

4 – La pilota, siga com siga, és a la teulada de l’independentisme, que tres anys després d’haver començat la repressió ja hauria de fer un tomb urgent en el seu comportament abans no siga massa tard.

5 – Com més s’agenolle l’independentisme més colps rebrà.

6 – Els partits sembla que no ho vulguen entendre.

7 – No hi ha un Pedro Sánchez bo, amb el qual cal negociar en una taula, i una Guàrdia Civil dolenta que vol fer sabotatge a la negociació. L’estat, en conjunt i amb totes les branques, és a l’altra banda. I l’independentisme, en conjunt i amb totes les branques, és en aquesta. Per més que els partits sembla que no ho vulguen entendre.

8 – Fa tres anys l’estat va respondre amb violència a les demandes de negociació, al referèndum i a la proclamació de la independència. I d’aleshores ençà la violència és la norma. I ho serà sempre. De fet el mes de desembre Òmnium va reportar ja l’existència de més de 2.500 represaliats en la causa general.


9 – Només la independència frenarà la repressió i aquestes detencions poden ser importants perquè s’entenga. Perquè demostren que en aquest país no hi ha ningú lliure de la repressió i com més temps passe més gent serà detinguda.

10 – Perquè l’octubre del 2017 Espanya va assumir, per primera vegada en la història, que tot això que passa a Catalunya ja és un enfrontament de caràcter nacional, entre una nació i una altra nació, no el debat intern sobre poder regional que sempre havia estat. I per això actuen en coherència. Com una nació que no vol perdre com a nació, no com un partit que pot guanyar o perdre sense fer perillar la nació, ni com una fracció amb interessos particulars, ni com un conjunt dispers que no té orientació ni guia.

11 – ‘No hi ha ningú lliure de la repressió’, només queda la implicació total tàctica i estratègica.

12 – Preparar-nos per les votacions del 14F. Santiago Espot o unitat total. Completar la DUI i Assegurar la Llengua.

Vicent Partal, Vilaweb

——————————

COMENTARIS:

 

JOAN RAMON GOMÀ                                                                                                                          28.10.2020  |  14:18

M’hi jugo un pèsol a que els partits autoanomenats independentistes li aprovaran a Sánchez l’estat d’alarma, els pressupostos i tot el que a Sanchez li convingui.

Ramon Perera    28.10.2020  |  16:40

Un moviment no pot ser efectiu sense organització. La organització que tenim és la dels partits polítics, però aquests partits polítics són fills del règim del 78.  Per tant, és urgent engegar una organització diferent.

jordi Rovira    28.10.2020  |  17:59

Tres apunts d’urgència ben poc urgents i molt meditats. Tan meditats que aprofiten un fet que ha eclosionat en un escenari cada dia més tensionat, per marcar una idea que va més enllà d’una línia editorial. Una idea que dóna pas a una estratègia que cal tenir en compte tot passant a ser de domini públic. Resulta doncs que aquest PSOE partit d’estat no controla l’estat. No el controla alhora que n’és deutor de vagi a saber què. No en controla alhora de buidar de contingut les atribucions d’una cúpula judicial fora de mandat. No ho controla deixant que quadres de forces armades i guàrdia civil es mantinguin al seu lloc quan haurien de ser dimitits. Les portes giratòries i l’enriquiment amb negocis al voltant de la gestió pública poden explicar moltes coses. Per exemple l’escandalós sopar a “plein air” en aquest Madrid irreductible. Al capdavall potser no sigui polítiques keinesianes contra polítiques liberals; sinó simplement polítiques ben fetes o mal fetes, en un context on potser hauran de ser combinades. Així doncs, reconeguda internacionalment com exemple de mala gestió de la pandèmia, la gestió espanyola es veu obligada a correcció. I el control exterior dels fons d’ajuts per la pandèmia es converteix en una mostra clara de desconfiança creixent. Els fets d’avui són lamentables, escandalosos, esperpèntics! Un atestat guardicivilesc que manté totes les característiques d’inventiva que porten al deliri. Aquesta política repressiva fins al paroxisme, aquest no control de les institucions de l’estat, aquest desgavell cada volta menys dissimulat són un camp ben adobat per una acció política de bloqueig. Comencem a estar carregats de raons, i comencem a tenir excusa i una aprofitable finestra d’oportunitat.
Continuo sense entendre a aquells qui fan campanya per les autonòmiques tot escudant-se en no voler ser autonomistes. Avui apareixen comentaris ben explícits al respecte. Potser alguns com jo mateix, acabem pensant que alguns sí ens volen trair. Volen trair la democràcia, l’alternança en el poder, la llibertat alhora de decidir programes polítics expressats en positiu ( i no pas la mirada ganyona i traïdora d’aquells que amaguen les propostes per injuriar al contrincant ). Alguns potser vulguin acaparar un moviment que és de molts. Així doncs, qui tingui una proposta, que l’explori i l’exploti; que la concursi i la guanyi. Tal i com fa aquesta editorial d’urgència. Tota la resta, només és expressió de poca convicció democràtica.

Carles Viñals   28.10.2020  |  17:26

Jo ho veig així: Espanya vol la mort moral i espiritual dels catalans i ens invita a que triem nosaltres mateixos entre dues vies o, millor dit, dues formes de morir perquè, tant sí com no, ens volen morts.

Via 1.- Els catalans no responen a les seves provocacions. Espanya anirà tallant un per un tots els caps que gosin cridar “Visca Catalunya Lliure” i es neguin a adorar el Moloch espanyol; des de Carles Puigdemont (en el moment que pugui), fins l´últim i anònim independentista. És la via que prefereix. La que li sortirà més barata, perquè la pagarem els decapitats. És, a més, la via legal (no cal que sigui legítima ni democràtica) a la que Europa farà la vista grossa. Resultat: Derrota i assimilació definitives de Catalunya sense vessar ni una gota de sang catalana ni, sobre tot, espanyola. Compten, i penso que no s’equivoquen, que aquesta és la vía que els catalans triarem.

Vía 2.-Els catalans (o una part d’ells) arriben a la conclusió que la vida que Espanya els permet de viure no mereix aquest nom, es cansen d’aguantar metxa i “responen” a la provocació. Espanya diu “alel.luia”; això és el que jo volía! i desferma una violència que tindrà dues conseqüències immediates:

a) Catalunya començaría a pagar de veritat el preu de la llibertat a la que té tot el dret, i Espanya començaría a pagar el preu d’una dominació a la que no té cap dret. Com que els qui pagaríen el preu més alt serien els catalans, a Espanya ja li estaría bé, tot i que no li agradaría ni de bon troç com la vía 1.

b) I això li aniría encara pitjor a Espanya, a Europa li sería més difícil mirar cap a una altra banda, perquè això seria quelcom més seriós que unes quantes àvies sagnant com a l’1-O, sobretot si en aquesta ocasió els catalans sortien al carrer no pas per tornar a casa per la nit a dormir, sinó per quedar-s’hi no un día ni dos, sinó el temps que calgués, i no només a rebre les hòsties, sinó a tornar-les, amb tota la mala llet del món, convertint el país sencer en un Urquinaona-2, on s’shi trobéssin homes i dones, vells i joves, i sortís el sol per on Déu vulgués. Ens farien mal, segur, potser molt de mal, però podrien acabar perdent per una raó molt senzilla; amb aquesta possibilitat no hi compten.

La tria és nostra.

Jaume Riu   28.10.2020  |  17:01

ACORRALATS, MALFERITS I HUMILIATS
Un gat acorralat, una fera malferida, un regne d’Espanya acorralat i malferit, una guardia civil humiliada…, tots aquests tenen el mateix comportament.
Això és el que poden fer i, ara per ara, no podem esperar res millor.
La visió positiva, la única, és que això que poden fer en la desesperació, només ens omple d’arguments, i cada cop ens fan més independentistes.

 

Berta Carulla     28.10.2020  |  18:06

Això és el començament de la batalla electoral contra el President Puigdemont i el seu espai, no el poden deixar vèncer, l’han de tombar, a males arts, com saben.

 

Josep Ramon Noy       28.10.2020  |  18:08

La situació és cada cop més clara. O el gobierno, PsoE i P.Sánchez van de bona fe en el diàleg amb Catalunya, i aleshores vol dir que no manen res de res, que només fan el pallasso mentre GC i fiscals fan el que volen o els mana algú altre. O van de mala fe i “deixen fer” a la GC i els fiscals com feien amb els Gal. En ambdós cassos no s’hi pot negociar res de res: o per inútils i ingenus, o per hipòcrites i cinics. El dilema és clar i la resposta només pot ser una lògicament: RES A NEGOCIAR!!! Ni estats d’alarma, ni pressupostos ni “nous” estatuts , ni res. Què queda? Confrontació pacífica i democràtica fins a les ultimes conseqüències. Fins a la independència.

 

Anna CASACUBERTA     28.10.2020  |  15:06

Com més el partits independentistes donin oxígen al “gobierno” de Madrid més forta serà la repressió. Cal que no aprovin ni els pressupostos ni l’estat d’alarma.

Berta Carulla   28.10.2020  |  18:06

Això és el començament de la batalla electoral contra el President Puigdemont i el seu espai, no el poden deixar vèncer, l’han de tombar, a males arts, com saben.

Josep Ramon Noy      28.10.2020  |  18:08

La situació és cada cop més clara. O el gobierno, PsoE i P.Sánchez van de bona fe en el diàleg amb Catalunya, i aleshores vol dir que no manen res de res, que només fan el pallasso mentre GC i fiscals fan el que volen o els mana algu altre. O van de mala fe i “deixen fer” a la GC i els fiscals com feien amb els Gal. En ambdós cassos no s’hi pot negociar res de res: o per inútils i ingenus, o per hipòcrites i cinics. El dilema és clar i la resposta només pot ser una lògicament:
RES A NEGOCIAR!!! Ni estats d’alarma, ni pressupostos ni “nous” estatuts , ni res. Què queda? Confrontació pacífica i democràtica fins a les ultimes conseqüències. Fins a la independència.

Albert Dasí       28.10.2020  |  14:52

M’agrada aquesta idea tan clara, que molts milers de valencians encara no tenen clara: és una nació contra una altra: és espanya contra nosaltres: contra tot, contra el camp, contra les taronges, contra el finançament, contra el corredor mediterrani, contra l’escola, contra la llengua… Però als valencians ens costa de despertar-nos del malson que espanya ens fa viure. Ah, però els imprevistos són del nostre costat!

Oriol Maynés      28.10.2020  |  15:32

La meva visió és una altra: el problema és que dins de l’estat hi ha un altre estat que ho controla tot. L’exercit, els jutges i les grans famílies franquistes no han deixat mai de controlar l’estat. Tenen a més un cos policial, la GC, que els hi permet marcar el tempo polític i fer i desfer segons les seves necessitats. Els governs espanyols de torn deuen saber d’aquest escenari i saben què poden fer i què no. És més, si faig volar la imaginació, els diferents presidents de govern espanyol deuen rebre una visita el primer dia del seu mandat per posar-los al dia. Així que allò de que “está todo atado y bien atado” era radicalment cert.

 

Josep Gualló         28.10.2020  |  15:32

ESPECTACLE PER PREPARAR EL PAS SEGÜENT

Detindran molta gent important i amb proves inventades, els tancaran a la presó per delicte de malversació. Recordem que aquest és l’únic delicte homologat per Europa.

El pas següent és enviar una euroordre de detenció contra el MHP Puigdemont pel mateix delicte.  Al·legaran que no té immunitat parlamentària ja que el delicte és anterior.

El necessiten tancat en una presó d’alta seguretat molt abans del 14 de febrer per poder orquestrar una gran campanya de desprestigi internacional contra la seva persona i el seu partit.

Saben que si guanya les eleccions amb prou majoria, ningú aturarà la independència.

Ara tot queda en mans dels advocats.

Rosa Gispert      28.10.2020  |  15:47

Cada agressió s’hauria de respondre i aquesta és molt grossa, a què esperen els partits a anunciar que votaran contra el pressupost espanyol?

A més, com que els acusen d’enviar diners a Bèlgica, fem-ho nosaltres també, 
fent donacions al Consell de la República.

Montse Milian      28.10.2020  |  14:50

Què més ha de passar perquè ERC i Junts vagin a una?

El 2017 i 2019 quan hi va haver actuacions d’aquest tipus els ciutadans, centenars o milers, ens vam concentrar davant d’Economia, Sant Jaume, on fos. Es plantegen els partits perquè avui no?   No es només la pandèmia el que deixa la gent a casa.

Josep Salart      28.10.2020  |  14:21

Això va bé per fer entendre els que volen diàleg o tauletes, o creure’s que la UE vol que arribem a un acord. Mai funcionarà amb les restes d’un imperi acostumat a fer-lo fora de tot arreu, matant.

L’Ibex mana, la GC i els jutges, tot jugant, executen als dèbils d’esperit. Nosaltres.

S’albira una solució:   que a les properes eleccions no es voti a ERC, autèntica empresa al servei de fer veure lo blanc, negre i cómplice no del gobierno español, de l’estado español. Com un partit com ERC, té un portaveu a madrid no independentista fins a la medul·la?

Si guanya algú que sigui capaç de treure la gent al carrer, cancel·lar els comptes bancàris, ingressar a l’ Agència Catalana i moltes més coses com bloquejar fronteres, ports i aeroports, ens en sortirem. Lluitant. Contrariament aquest que diguem que ens pot liderar provisionalment, ens dirà que ens ho fem amb vaselina i tot seguit els bielorussos, xilens i tota la gent valenta, quan els parlin dels catalans, uf, es petaran el cul.

—————————

PS: RES A NEGOCIAR!!! Ni estats d’alarma, ni pressupostos, ni res!

 

PRESENTAR-NOS TOTS JUNTS A LES PROPERES ELECCIONS CATALANES PER A COMPLETAR LA DUI I FER EFECTIVA LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA:                                                     
People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY) – RTR270BQ

 

Afegeix un comentari