El 27 d’octubre del 2017, el millor dia de la nostra història recent, el dia de la DUI catalana que ens projecta al futur.

 

3r ANIVERSARI DE LA DUI CATALANA DEL 27 OCT DE 2017

El millor dia de la nostra història recent, primera resposta i confirmació del Parlament català al Mandat del 1r d’octubre. El dia de la DUI catalana que ens projecta al futur.

CATALANS LLIURES, TOTS JUNTS, CELEBREM AMB LA LLUITA PERSISTENT, DIA PER DIA, ANY PER ANY, AQUEST 3r ANIVERSARI DE LA DUI CATALANA DEL 27 OCT DE 2017 :

Aquest tercer aniversari de la  Declaració Unilateral d’Independència de Catalunya no és un dia trist, és un dia dur i esperançat, rememorem el millor dia de la nostra recent història fruit directe  de  la voluntat del poble català expressada amb infinita dignitat el 1r d’octubre  del 2017 en el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya vinculant.

Sense el 27 d’octubre, sense aquella DUI només seríem una malcriada i impertinent comunitat autònoma espanyola, egoista i quasi supremacista, doncs no! som una Nació i com a Nació tenim l’obligació d’ésser lliures i responsables enmig de la comunitat de les nacions amb igualtat de drets i deures i obligacions. El món amb Catalunya Independent i responsable serà un millor lloc per viure, valorar i defensar els drets i la qualitat de vida de molts més humans i pobles en camí d’alliberament i progrés. Fins i tot Europa i Espanya hi sortiran guanyant.

El Poble Català representat per l’ANC i el 130è President legítim i a l’exili de Waterloo, avui mateix estant donant la cara i movent projectes i realitats per edificar la República Catalana Independent declarada el 27 d’octubre del 2017, tot just fa tres anys. Tenim el mandat i la voluntat de fer-lo realitat dia per dia, cadascú de tots nosaltres.

Reafirmem el 1r d’octubre i Completem la DUI catalana del 27 d’octubre del 2017. Estem edificant el nou país  dels catalans. Visca. Les dificultats siguin quines siguin no ens aturaran.


Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC
Joan Sabata, Josep Vilalta. Salvador Molins, …
(Berguedans per a la Independència de Catalunya, 2002)

———

Per fer visible la persistència d’aquest convenciment, d’aquesta lluita i treball diari en compliment del Mandat del 1r d’octubre adjunto en aquest post d’aquest blog un comunicat actual de l’ANC i una carta de fa dos dies del Molt Honorable President Puigdemont.

L’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA ES MANTÉ LLEIAL AL 1r D’OCTUBRE

i es disposa i prepara per encarar les properes eleccions del febrer del 2021 al Parlament Català en aquest sentit.

Ahir, dilluns 26 d’octubre, vaig rebre el següent comunicat:

“ANC:

Hola, SALVADOR MOLINS i ESCUDÉ,

Avui, diumenge 25 d’octubre, ha tingut lloc el ple extraordinari del Secretariat Nacional de l’Assemblea per decidir com ha d’incidir l’entitat a les eleccions al Parlament de Catalunya. S’hi han presentat sis propostes de resolució, de les quals s’ha aprovat la presentada per la Comissió d’Estratègia i Discurs. També s’han aprovat quatre esmenes posteriors de propostes de resolució diferents que s’han afegit a la proposta anterior.

La proposta de la Comissió d’Estratègia i Discurs ha estat aprovada per majoria, amb  46 vots a favor, 20 en contra i 4 en blanc. Aquesta indica que l’Assemblea ha de recuperar el lideratge en acció política, de forma propositiva i proactiva.

En compliment del full de ruta, es farà compatible l’exigència als partits polítics d’un mandat cap a la independència, que inclogui la via unilateral amb la necessitat de preservar la plena independència de l’entitat dels partits polítics.

La proposta de resolució aprovada, amb les esmenes incorporades, contempla tres moments d’acció:  precampanya i campanya, fins a la constitució del Parlament, i un cop constituït el Govern.

Pel que fa a la precampanya i campanya destaca que es presentarà un  “Decàleg d’accions i principis” per avançar cap a la independència. Durant la campanya electoral es publicarà  una comparativa dels programes que presentin tots els partits independentistes, i es constituirà un grup de treball per analitzar i fiscalitzar els posicionaments del partits. Aquesta iniciativa permetrà que el cos electoral pugui ser conscient de la proximitat i sintonia entre les propostes de les formacions polítiques i el “Decàleg d’accions i principis”.

Tot això es farà  incentivant la participació activa i massiva de l’electorat independentista. Així, també s’activarà una plataforma de diàleg amb els electors mitjançant un web on aquests es podran adherir a un compromís amb el mandat del primer d’octubre.

L’Assemblea no participarà en més taules de cerca de la unitat estratègica amb els partits polítics que esdevenen exercicis retòrics balders. El mandat de la ciutadania ens exigeix fer la independència.

Després de les eleccions i fins a la constitució del Parlament, l’Assemblea pressionarà i es mobilitzarà perquè quan el Parlament investeixi el/la MHP no ho faci fruit de pactes parcials, sinó que contempli la màxima concentració de forces, per afrontar amb màxima unitat i responsabilitat compartida el repte d’encarar la ruptura democràtica i fer efectiva la independència, com més aviat millor. Aquest posicionament també es prendrà en la constitució de la mesa del Parlament.

Un cop constituït el Govern, es farà públic un informe trimestral de l’acció de Govern i del Parlament  d’acord amb el seguiment, avanç o possibles dilacions i retrocessos respecte al desenvolupament del “Decàleg d’accions i principis”.

Es convocarà un congrés internacional de precedents d’independències unilaterals entre març i maig del 2021, i fruit d’aquest congrés es publicarà un llibre blanc de les independències unilaterals.

A més, l’Assemblea, com una de les associacions civils més importants, bastirà un treball en xarxa amb el màxim d’altres organitzacions per preparar, des de la societat civil organitzada i mobilitzada, el suport necessari a l’acció de les nostres Institucions, o per estar-hi frontalment en desacord i exigir-ne la reversió.

Les 15 propostes d’accions seran consultades als socis en els propers dies, una per una.

Moltes gràcies!

#XarxaIndependència

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana”

————————

El diumenge, 25 d’octubre, el Diari El Punt-Avui va publicar set escrits enfront el tercer aniversari de la Declaració Unilateral d’Independència del 27 d’octubre del 2017 -DUI catalana en analogia a la DUI de Kossovo-. Avui adjunto el primer:

CARLES PUIGDEMONT

130 è  PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

’27 d’octubre del 2017, una jornada de dignitat’

CARLES PUIGDEMONT
130è President de la Generalitat de Catalunya

’27 d’octubre, una jornada de dignitat’

El mandat del Primer d’Octubre és vàlid;


la declaració al Parlament del 27 d’octubre és vàlida.

 

Des d’un punt de vista polític, els resul­tats del referèndum són vàlids, el man­dat del Pri­mer d’Octu­bre és vàlid, la decla­ració al Par­la­ment del 27 d’octu­bre és vàlida. Des­ple­gar la República Cata­lana com a estat inde­pen­dent, de ple dret i reco­ne­gut per la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal forma part del com­promís que vam adqui­rir els qui vam con­vo­car els ciu­ta­dans a les urnes. En aquests tres anys he pro­cu­rat que totes les acci­ons polítiques que he hagut d’assu­mir d’ençà la meva des­ti­tució il·legítima i il·legal for­min part d’aquest com­promís democràtic.

No van tro­bar les urnes per impe­dir el referèndum ni van poder atu­rar la decla­ració del 27 d’octu­bre al Par­la­ment, però és ben cert que la repressió arti­cu­lada en forma de causa gene­ral con­tra tot el movi­ment inde­pen­den­tista va fre­nar tem­po­ral­ment la cons­trucció d’un nou estat que havíem plan­te­jat en un esce­nari de nor­ma­li­tat democràtica a l’Europa del segle XXI. El nos­tre procés era i és alta­ment cívic, democràtic, no-vio­lent, i només pot cul­mi­nar-se si és d’aquesta manera. Però la res­posta de l’Estat no té els matei­xos com­pro­mi­sos amb la democràcia i la no-violència que la immensa majo­ria dels cata­lans expres­sem, i això cal tenir-ho en compte. Lamen­ta­ble­ment l’Estat no ofe­reix una via democràtica i dia­lo­gada perquè Cata­lu­nya exer­ceixi el seu legítim dret a l’auto­de­ter­mi­nació, i això va que­dar clar ara fa tres anys… i al llarg de tots aquests tres anys de dura repressió l’Estat s’ha encar­re­gat de recor­dar-nos-ho.

Hi ha la temp­tació que, tres anys després de la decla­ració d’inde­pendència feta des del nos­tre Par­la­ment legítim, ens abo­quem només a una mirada retros­pec­tiva i a una posició de defensa davant la repressió. És evi­dent que hem de saber d’on venim, i com més clar tin­guem allà on som forts i allà on som febles, molt millor. I és evi­dent també que hem de plan­tar cara a la repressió sense defa­llir ni un dia. Tot això ho hem pro­cu­rat fer des de l’exili a què ens va forçar el cop d’estat pro­mo­gut per Felip VI amb la com­pli­ci­tat de la cúpula judi­cial, els cos­sos poli­ci­als i l’apa­rell mediàtic que l’acom­pa­nya des del pri­mer moment. Però ens equi­vo­caríem peri­llo­sa­ment si només recordéssim i ens defenséssim. El que hem de tenir clar és que si tres anys després, mal­grat que no han esca­ti­mat recur­sos legals i il·legals, con­tro­lats o fora de con­trol, no han acon­se­guit el seu propòsit prin­ci­pal, és que el camí cor­recte con­ti­nua essent la paciència, la per­se­ve­rança i la pers­pec­tiva. Man­te­nir la posició mal­grat els durs atacs és, d’entrada, una con­dició indis­pen­sa­ble per con­ti­nuar avançant. L’Estat, i pot­ser en aquest propòsit no està sol, ha pretès des­mo­bi­lit­zar i desin­cen­ti­var jus­ta­ment aquesta posició. Però avui, mal­grat l’estig­ma­tit­zació i la per­se­cució sense pre­ce­dents con­tra un movi­ment democràtic i pacífic, la inde­pendència és l’única alter­na­tiva pos­si­ble de progrés social i naci­o­nal. En tres anys, l’Estat ha estat incapaç de for­mu­lar cap idea que cons­ti­tu­eixi una alter­na­tiva atrac­tiva, que pugui garan­tir els nos­tres drets naci­o­nals i soci­als com sí que òbvi­a­ment els pot garan­tir un estat inde­pen­dent. I en tres anys, l’inde­pen­den­tisme ha man­tin­gut la posició en cir­cumstàncies molt desi­guals i adver­ses: des de les elec­ci­ons del 21 de desem­bre, que van ser una pri­mera i con­tun­dent revàlida de l’1 d’octu­bre –i en unes con­di­ci­ons que merei­xen ser denun­ci­a­des sem­pre, amb can­di­dats a la presó, asset­ja­ment per­ma­nent con­tra les opci­ons inde­pen­den­tis­tes i una ver­go­nyosa pro­tecció i impuls de les can­di­da­tu­res uni­o­nis­tes– fins a les elec­ci­ons euro­pees i les elec­ci­ons legis­la­ti­ves espa­nyo­les. A cada urna, una prova superada. Amb les mans lli­ga­des a l’esquena i amb l’àrbi­tre en con­tra, com es va demos­trar clara­ment en el joc brut dels poders de l’Estat quan van anul·lar la nos­tra can­di­da­tura euro­pea i quan va impe­dir-nos acce­dir als nos­tres escons gua­nyats de manera democràtica i acla­pa­ra­dora a les urnes.

En el seu deliri auto­ri­tari, els diri­gents de l’Estat –el que es veu i el que no es veu, el que s’escull en elec­ci­ons i el que és herència del dic­ta­dor Franco– van ima­gi­nar que tres anys després del seu cop, l’inde­pen­den­tisme seria arra­sat, deca­pi­tat i liqui­dat. És evi­dent que el seu fracàs és notori. Han fra­cas­sat perquè la soci­e­tat cata­lana vol política i no tri­bu­nals ni poli­cies; la soci­e­tat cata­lana es manté per­se­ve­rant en la seva recepta política –referèndum i lli­ber­tat– per resol­dre el que sap que és un pro­blema polític. Man­te­nir la posició és clau per pro­gres­sar quan toqui pro­gres­sar. Va bé per resis­tir la repressió, i va bé per pre­pa­rar-nos quan superem aquesta etapa i ens dis­po­sem, tots junts –perquè ho hem de con­ti­nuar fent junts– a com­ple­tar el camí que vam ence­tar l’1 d’octu­bre del 2017 i que vam con­fir­mar amb la decla­ració d’inde­pendència de fa tres anys. Un camí irre­ver­si­ble, perquè els drets i la lli­ber­tat també ho són.

Con­tra el can­sa­ment, con­tra el desànim, con­tra la divisió, con­tra la por, els temors i les incer­te­ses que l’estratègia de la repressió ha per­se­guit obses­si­va­ment, man­tin­guem-nos en el nos­tre dret irre­nun­ci­a­ble a ser lliu­res, a viure en una nació lliure que pri­o­ritzi la justícia, el benes­tar i el progrés dels seus habi­tants, en con­vivència pacífica amb la resta del món.

Carles Puigdemont, 130è President de la Generalitat de Catalunya
27 d’octubre del 2020 – Tercer Aniversari de la DUI catalana.

——–

CATALANS LLIURES, TOTS JUNTS, CELEBREM AMB LA LLUITA PERSISTENT, DIA PER DIA, ANY PER ANY, AQUEST 3r ANIVERSARI DE LA DUI CATALANA DEL 27 OCT DE 2017 :

Aquest tercer aniversari de la  Declaració Unilateral d’Independència de Catalunya no és un dia trist, és un dia dur i esperançat, és el millor dia de la nostra recent història fruit directe  de   la voluntat del poble català expressada amb infinita dignitat el 1r d’octubre  del 2017 en el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya vinculant.

Sense el 27 d’octubre, sense aquella DUI només seríem una malcriada i impertinent comunitat autònoma espanyola, egoista i quasi supremacista, doncs no! som una Nació i com a Nació tenim l’obligació d’ésser lliures i responsables enmig de la comunitat de les nacions amb igualtat de drets i deures i obligacions. El món amb Catalunya Independent i responsable serà un millor lloc per viure, valorar i defensar els drets i la qualitat de vida de molts més humans i pobles en camí d’alliberament i progrés. Fins i tot Europa i Espanya hi sortiran guanyant.

El Poble Català representat per l’ANC i el 130è President legítim i a l’exili de Waterloo, avui mateix estant donant la cara i movent projectes i realitats per edificar la República Catalana Independent declarada el 27 d’octubre del 2017, tot just fa tres anys. Tenim el mandat i la voluntat de fer-lo realitat dia per dia, cadascú de tots nosaltres.

Catalans lliures!  Reafirmem el 1r d’octubre i Completem la DUI catalana del 27 d’octubre del 2017. Estem edificant el nou país  dels catalans. Visca. Les dificultats siguin quines siguin no ens aturaran.


Salvador Molins Escudé – Bloc del Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC

 

 


 

Afegeix un comentari