La unitat del Poble del 1r d’oct. per ASSEGURAR LA LLENGUA. Votem en bloc una sola llista també per aixecar la DUI.

 

ASSEGURAR LA LLENGUA un afer que no podem oblidar més,
un compromís i un pacte de tot Catalunya, definitiu, sistemàtic i renovable.
Salvador Molins, CLR*CDR/BIC

la llengua és un projecte de país amb què tothom està implicat”
(Carme Junyent)

————————

Llibreta de vacances de Carme Junyent (12):
Apoderament lingüístic, un projecte de país
Sèrie d’estiu de Carme Junyent. Capítol 12

https://www.vilaweb.cat/noticies/llibreta-de-vacances-12/

Uns quants dels suggeriments que em van arribar per a tractar en algun article estaven relacionats amb la situació de la llengua catalana. Crec que aquest és un dels casos més clars de discurs clarament allunyat de la realitat i en què la negació dels fets ens ha portat a un carreró (potser) sense sortida.

Jo puc entendre que, si creus que has fracassat en un projecte, no ho vulguis reconèixer. Rectificar és una de les coses més difícils de fer i més encara si ho has de fer públicament. Però no puc entendre que, quan constates que les coses no funcionen, no modifiquis les actuacions. Dit en altres paraules, puc entendre que, amb tots els esforços que s’han fet per a recuperar la llengua, sigui molt difícil admetre que no han servit de gran cosa.

No puc entendre, però, que no s’hagi fet res per a rectificar aspectes substancials.

Qualsevol persona que, en qualsevol situació, es trobi amb els seus drets lingüístics conculcats, si intenta defensar-se, el més probable és que sigui titllada d’integrista, fanàtica o, en fi, tots aquests epítets que ja coneixem. És a dir, la persona que opta per la llengua marcada, queda ella mateixa marcada. I, en aquests casos, qui la protegeix? Com és que no hem aconseguit un ambient que ens permeti de sentir que quan parlem la nostra llengua fem la cosa més natural del món i no una reivindicació? Tant parlar de l’apoderament, per què no ens apoderem amb el nostre comportament lingüístic i aconseguim que no sigui percebut com una anomalia o, que no em facin riure, una imposició?

Reconec que jo mateixa apel·lo sempre a la responsabilitat del parlant. Ara mateix sóc a punt de treure un llibre amb el títol El futur del català depèn de tu. Però si ho faig és perquè crec que, si confiem en la política lingüística, en quatre dies ens quedarem sense llengua. I malgrat tot, jo espero que hi hagi una política lingüística que faci entendre que la llengua no és un apèndix gestionat des d’una direcció general sinó un projecte de país amb què tothom està implicat. Una mena d’immersió lingüística general. De la immersió en parlarem demà.

Carme Junyent

————————————–

PS 1:
Regeneració lingüística de la Nació Catalana:https://simptomesindcat.blogspot.com/2019/06/regeneracio-linguistica-de-la-nacio.html

PS 2: (Piulada)

Lleials al 1r d’oct, per ASSEGURAR LA LLENGUA, votem en bloc una sola llista, també per aixecar la DUI.

El 1979 vam veure a Berga que La Patum anava per mal camí i ens vam reunir en assemblea i vam cercar i aplicar petites i compartides solucions vàlides.

  

PRESENTAR-NOS TOTS JUNTS A LES PROPERES ELECCIONS CATALANES PER A COMPLETAR LA DUI I FER EFECTIVA LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA:                                                     
People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY) – RTR270BQ

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *