PROPER GOVERN: Defensar la Llengua a totes. 1r valor de Catalunya.

 

COM DEFENSAR ELS DRETS DELS CATALANS

————————–

COSES QUE POT FER EL GOVERN CATALÀ EN FAVOR DE LA LLENGUA,
1r   Valor de Catalunya.

Nou govern 2021 … ?  (Properes eleccions)

Objectius primordials per urgència i conveniència:

1r Llengua (Prioritat primera)

2n Govern normal fet fins ara.

3r Per la República (Cedit a Waterloo)

Noves Conselleries:

1 – Conselleria de Presidència

2 – Conselleria de la Llengua  (Valor 1r)

amb departament d’inspeccions i multes proposicionals o coercitives. Promoció i defensa.

3 – Oficina de discriminació i maltractament lingüístic. Salvant les naturals distàncies seria com l’oficina del maltractament, massa sovint de la dona i els infants.

4 – TV de la República  Catalana Independent   (Vilaweb i/o algunes altres)

5 – Conselleria per la República (Waterloo)

——————————-

Pensament crític:  (Per què Ximo Puig del País Valencià va tenir iniciativa pròpia en el cas de la Pandèmia i Torra no? Torra sempre va anar a remolc de Madrid, ho dic sobretot per la compra de material per exemple. I en el tema de la llengua)

‘PROPER GOVERN: Defensar la Llengua a totes. 1r valor de Catalunya.’

Possibles mesures basades en la següent entrevista:

Òscar Escuder:
‘Hi ha por de fer polítiques decidides i desacomplexades a favor del català’

Entrevista de Vilaweb al president de la Plataforma per la Llengua arran de la publicació de l’InformeCAT 2020, que conté dades positives i altres de preocupants sobre l’estat de la llengua.

———————

https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-oscar-escuder-catala-plataforma-llengua/

Òscar Escuder (Barcelona, 1968) és el president de la Plataforma per la Llengua, que la setmana passada va presentar l’Informe CAT 2020, l’estudi anual que recull cinquanta indicadors sobre l’estat del català arreu del país. En paraules seves, la llengua té uns indicadors estables, però es troba en situació d’emergència.

Escuder demana a les institucions que espavilin i facin polítiques valentes de protecció i promoció del català, perquè no es fa prou.

COSES QUE PODRIA FER EL GOVERN CATALÂ EN FAVOR DE LA LLENGUA, 1r valor de Catalunya.

PREGUNTA:  “—Donant per fet que ni l’estat espanyol ni el francès faran res pel català, quines polítiques podrien fer els governs del país?

RESPOSTA:    (Els Números i parèntesis són de Salvador Molins, CLR*BIC)

1 – Poden fer polítiques de sensibilització, amb contingut pràctic i continuïtat.

2 – Per exemple, a Catalunya hi ha una llei del cinema aprovada el 2010 i que ha passat pel sedàs del Tribunal Constitucional. És veritat que el Constitucional va rebaixar la quota del català del 50% al 25%, però és que estem per sota del 3%. Tenim 22 punts de marge per córrer i obligar realment que les empreses compleixin la llei.

3 – Què paga el govern pel castellà o anglès i no pel català?   Podem anar a Netflix: la Generalitat de Catalunya ha gastat uns set milions d’euros per pel·lícules que no es veuen en català a Netflix. I no és culpa de Netflix, ni solament de la Generalitat, però es pot obligar les empreses a fer-ho, i no es fa.

4 – Les subvencions a la indústria musical i audiovisual tenen poc present la llengua.

5 – Una altra cosa pendent és el codi de consum, aprovat el 2010, que diu que tots els productes que es venguin a Catalunya han d’estar etiquetats en català. Això ho ha avalat el Tribunal Constitucional, però no es fa. S’incompleix la llei, i d’això fa gairebé deu anys. Les empreses ho incompleixen i ningú no hi fa res.

6  Això ho hem dit a tots els consellers d’Empresa, i no ens en sortim. (I als altres Conselllers i al President i Vicepresident, i als demés partits polítics, a l’ANC, a Waterloo?)

7 – Hi ha una certa por de fer polítiques decidides de debò i desacomplexades a favor de la llengua.

8 – Som els ciutadans d’Europa amb una llengua mitjana amb els drets més vulnerats. No pot ser que hi hagi discriminacions quan anem a la policia, al metge… Tenim un registre rigorós, de casos demostrats, però això és només la punta de l’iceberg.

9 – La majoria de gent no sap que té tot el dret de parlar en català a la policia o no s’atreveix a fer-ho, de manera conscient o inconscient. Tenim un pòsit de la història que se’ns ha quedat, i això ho hem de canviar.

(Problemes psicològics propis de maltractats? El subconscient de la repressió que històricament hem patit i encara patim. Us sona allò de «bombardar Barcelona -entenguis els catalans- cada 50 anys? Ara mateix des del setembre de 2017 se’ns bombarda cada dia!)

10 —Precisament reporteu un augment del 85,7% de denúncies per discriminacions lingüístiques de la policia envers els catalanoparlants, entre el 2018 i el 2019…—Sí, i n’hi ha a tot el territori. S’atempta contra els drets lingüístics i contra la dignitat de les persones en molts casos.

11 – Augmentar les ajudes: El govern espanyol ha invertit 384 milions d’euros en sis anys a subvencionar el cinema en castellà, i cap euro a subvencionar el cinema en català. Paguem els nostres imposts a l’estat, però no ajuden el català.

12 – No hi ha cap llengua a Europa que tingui deu milions de parlants i estigui tan desprotegida legalment com el català.

———————

ALGUNES ALTRES DE LES PREGUNTES I RESPOSTES:

“—La justícia i el món audiovisual són dues fortaleses inexpugnables per al català (no hi pot entrar o costa molt entrar-hi, una per *mandra/por… i l’altra per *economia) en la situació actual?

—Sí, això no és pas per una raó de mercat, en el cas de l’audiovisual, perquè el català té traves que llengües molt menors no tenen. I a la justícia el problema fa anys que s’arrossega. Allà on el català no té traves i té les mateixes oportunitats que una llengua normal, s’hi desenvolupa com a tal. A internet, Twitter, la Viquipèdia… Fins i tot, en la transmissió intergeneracional anem raonablement bé, però quan els estats poden influir directament, sigui l’estat espanyol o el francès, s’hi posen de valent. Lluitar contra això és molt complicat.”

“—El català es troba en una situació d’emergència, asseguràveu la setmana passada.

—La UNESCO diu que una llengua que es parla per sota del 30% del seu territori és en risc de desaparició. El català, si tenim en compte tot el territori de parla catalana, està per sota. Una altra cosa és que fa anys que estem més o menys així. L’emergència lingüística, salvant les distàncies, és com l’emergència climàtica. El món no està a punt de convertir-se tot en un desert, no som en aquest punt, però sí en un moment que els científics ens avisen que o bé fem polítiques de sostenibilitat o bé anirem pel pedregar. En el tema lingüístic és igual. Tenim una llengua mitjana, el català és entre les cent llengües més parlades del món, i som la desena llengua de la Unió Europea. No som una llengua petita, que és una de les coses que ens han volgut fer creure sempre. Si no posem remei en els referents culturals, en la justícia i el funcionariat, anem malament. Les xifres de la ciutat de València, on menys d’un 15% parla habitualment el català, són per posar-se a plorar, però hem de treballar perquè això canviï. La gent respon molt, però sobretot hem de demanar responsabilitats i feina efectiva als governs. És inadmissible que a les webs se separi el català del valencià. Si fos per ignorància, seria terraplanisme. Però no és ignorància, és voluntat de dividir.”

“—Quina interlocució teniu amb les Generalitats i el govern de les Illes?

—Ens reben i parlem, però una cosa és rebre’ns i parlar i una altra fer-nos cas i fer polítiques lingüístiques. Fa anys que ens volen fer creure que som una llengua petita i hiperprotegida, hipersubvencionada. I això és hipermentida. És exactament al revés. El govern espanyol ha invertit 384 milions d’euros en sis anys a subvencionar el cinema en castellà, i cap euro a subvencionar el cinema en català. Paguem els nostres imposts a l’estat, però no ajuden el català. No hi ha cap llengua a Europa que tingui deu milions de parlants i estigui tan desprotegida legalment com el català. El fet de no ser una llengua oficial de la Unió Europea és un handicap gravíssim. El perjudici més gran és que la Unió Europea té moltes lleis i directives que a la pràctica dificulten l’ús de llengües no oficials. Normalment aquestes normes fan referència a l’àmbit del consum, i es dificulta l’ús del català al propi territori.”

“—Què pot fer la gent per protegir i estimular la llengua?

—El més fàcil és parlar en català sempre i fer-lo servir a tot arreu. I després, tenir consciència lingüística a l’hora de prendre decisions. Tenim un ventall de situacions en què ho podem fer. Per exemple, comprar a llocs on l’etiquetatge, la web o la retolació siguin en català. I en altres situacions, com els tràmits administratius, quan parlem amb la policia o amb el jutge… Els notaris també tenen l’obligació de tenir tots els documents en català. I col·laborar amb organitzacions com la Plataforma per la Llengua.”

“—És més necessària l’acció individual o les polítiques de les institucions?

—En la situació que estem tot és necessari. Segurament, com més acció individual hi hagi, més farem veure a les institucions que si no fan res perdran vots, que a vegades sembla que sigui l’única cosa que els interessa. Històricament, les empreses han estat molt sensibles a rebre peticions de ciutadans perquè etiquetin en català. Això requereix un esforç, però els ciutadans sols no ho podem canviar tot. Cal que les institucions facin la seva feina. Als ciutadans no ens paga ningú per fer militància lingüística, als polítics sí que els paguem perquè prenguin decisions. Cal exigir que ho facin, i que ho facin bé.”

“Demanar-te, hom, que el que fas en català ho facis en castellà … És una d’aquestes situacions d’anormalitat que tenim. No m’imagino un youtuber danès pressionat per algú perquè faci els vídeos en alemany o anglès. En canvi, als catalanoparlants els passen coses com aquestes. Simplement volem que els catalanoparlants tinguem els mateixos drets que altres ciutadans d’Europa.

No volem ser un cas estrany ni una llengua a protegir, volem ser normals i tenir les mateixes oportunitats que tothom.”

“Atacar de nou la unitat de la llengua i l’autogovern: —Fa uns dies, el Tribunal Suprem espanyol va publicar una sentència contra el català. Quina valoració en feu?

—Dues coses. Una, evidentment és un atac a l’autogovern de la Generalitat Valenciana, però també al de Catalunya i al de les Illes. Dues, el Tribunal Suprem no demana als governs que es comuniquin per carta en castellà, és una sentència sobre procediments administratius, que n’hi ha pocs entre governs. Sí que n’hi ha més entre governs i ciutadans; per exemple, un ciutadà de les Illes que fes oposicions per a ser mestre al País Valencià. Ell pot presentar tota la documentació en català, però en canvi, segons la sentència del Suprem, seria il·legal que la Generalitat Valenciana li respongués només en català. Això no atempta únicament contra l’autogovern, sinó també contra el sentit comú. Una de les coses que diu la sentència és que la instrucció que va fer el govern valencià parlava de sistema lingüístic, i el Suprem diu que això no és cap concepte jurídic i, per tant, no es pot fer servir. Això és agafar el rave per les fulles, és aprofitar-se d’un defecte de forma menor per atacar la unitat de la llengua i l’autogovern, una vegada més.”

“Ajudes oficials:  —Quina interlocució teniu amb les Generalitats i el govern de les Illes?

—Ens reben i parlem, però una cosa és rebre’ns i parlar i una altra fer-nos cas i fer polítiques lingüístiques. Fa anys que ens volen fer creure que som una llengua petita i hiperprotegida, hipersubvencionada. I això és hipermentida. És exactament al revés. El govern espanyol ha invertit 384 milions d’euros en sis anys a subvencionar el cinema en castellà, i cap euro a subvencionar el cinema en català. Paguem els nostres imposts a l’estat, però no ajuden el català. No hi ha cap llengua a Europa que tingui deu milions de parlants i estigui tan desprotegida legalment com el català. …”

“Unió Europea: No hi ha cap llengua a Europa que tingui deu milions de parlants i estigui tan desprotegida legalment com el català. El fet de no ser una llengua oficial de la Unió Europea és un handicap gravíssim. El perjudici més gran és que la Unió Europea té moltes lleis i directives que a la pràctica dificulten l’ús de llengües no oficials. Normalment aquestes normes fan referència a l’àmbit del consum, i es dificulta l’ús del català al propi territori.”

Extret de l’entrevista de Vilaweb a Òscar Escuder.

 
   

PRESENTAR-NOS TOTS JUNTS A LES PROPERES ELECCIONS CATALANES PER A COMPLETAR LA DUI I FER EFECTIVA LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA:                                                     
People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY) – RTR270BQ

 

 

Afegeix un comentari