Anar separats equival a donar el poder als altres “La unitat pels qui la volen”

“La unitat pels qui la volen” (Vicent Partal)
https://www.vilaweb.cat/noticies/la-unitat-per-als-qui-la-volen/comment-page-9/#comment-110027

Comentari de Salvador Molins i els membres del CLR*BIC a l’editorial de Vilaweb “La unitat pels qui la volen”:

Buf, arribo a temps.

Vull dir primer de tot que podríem comprovar a les hemeroteques com he defensat des dels projectes en que participo el que jo anomeno “Via Bàltica” (en certa manera en contraposició amb la “Via Catalana” del Win-Win i de la llei a la llei) fa molt temps, molt, crec que abans del 27S i tot, i repetint-me fins a la sacietat, fins fer-me pesat, com una màxima o eslògan de Catalunya Acció, associació que va néixer a cavall de l’octubre de 2004 i el febrer de 2005 i es presentava com Organització Política per portar Catalunya a la Independència en 10 anys o sigui pel 2014 aproximadament, l’eslògan era “Catalunya Acció, un far que assenyala el camí vers la Independència”.

És ara mateix, encara, que un servidor i la gent del BIC de Berga, Berguedans per a la Independència de Catalunya, 2002, defensem permanentment, com una balisa flotant prop del pol nord, una llum, una freqüència que ho va recordant persistenment: Via Bàltica, Via Bàltica, “Via Bàltica” … com allò que van fer els Països Bàltics a les primeres eleccions que hi van haver després de la Gran Cadena que els vorejava a tots tres, aleshores veient que els partits polítics no estaven per la feina, d’alguna manera és el que ens passa a nosaltres els catalans, repeteixo, al veure que no estaven per la feina van optar per fer una sola llista independentista amb un sol capdavanter i van guanyar les eleccions i l’objectiu que era un de sol, la Independència.

No és que l’ANC s’hagi de convertir en un partit temporal liderat per Paluzie o Soler, que també podria ser però crec que no superaria l’escull dels estatuts de l’Assemblea Nacional Catalana, sinó que una suma de partits més grans i petits, el Junts per Catalunya ja de si mateix és prou gran, però cal que sigui molt més gran tot plegat, sumant-hi també entitats com la mateixa ANC (49.530), cerqui un capdavanter o plana major de gran part de l’independentisme, plana major equitativa i lleial a si mateixa, i també lleial al 1r d’octubre “voluntat inalienable dels catalans”, que cerqui aquests capdavanters a Primàries, a Eines de País, en una taula rodona dels partits o a Waterloo (88.138), per donar alguns exemples, i constituís una nova alternativa a l’opció d’anar separats.

Anar separats ens aboca al fracàs, digui el que digui ERC, anar separats ens divideix a tots, cadascú de nosaltres té una confiança en un o altra partit i els vots es reperteixen en tres parts, el resultat és clar i ja l’hem experimentat, quan no ens passen davant “ciutadans” ens pacten els de Podem amb el PSC i amb el Valls, i tot a fer punyetes. Incapaços d’entendre’ns abans de les eleccions qui s’empassa que ens entendrem després? Partal ha parlat de la cessió vergonyant i “inacceptable” del poder de la Diputació de Barcelona al PSC/PSOE i de seguida hem de contrastar amb el cas de la cessió de fet de l’Ajuntament de Barcelona als enemics de la Catalunya plena i lliure ben conxorxats quedant un dels nostres partits amb cara de moniato. Dissimulant tan com vulguin però amb cara de moniato. El primer perjudicat de tot plegat nosaltres i Catalunya, com sempre Catalunya!

La nostra Catalunya, la Catalunya de Pau Casals, de Macià, de Prat de la Riba, de Companys, de Forcadell, de Cuixart i de Paluzie, i de tots els altres … voleu dir que no es capaç d’articular una coalició que es comportés en ordre intern com a sub parlament “de la incipient república” amb un programa conformat com unitat estratègica compartida? Vam ser capaços de “Pau i Treva” i del 1r d’octubre i no serem capaços d’això?

Tal com ens diu Partal en l’editorial d’avui “reformular el concepte” com per exemple la possibilitat de muntar unes normes d’actuació dins de l’estranya i nova coalició, uns protocols que evitin les divisions i malentesos del dia a dia, contemplant també la possibilitat de que es donés aquell fet que passa a les campanyes electorals dels EEUU en les que a voltes un candidat es retira i recondueix els seus suports a un altre candidat més ben situat, també contemplar la possibilitat d’una direcció compartida o que es vagi succeint en el temps, lleialtat per Catalunya entre tots.

I per acabar, si al final el Partit que vagi sol guanya, el nostre país no hi perdrà res, ningú haurà de renunciar al seu objectiu i el reforç pot ser mutu. Res farà tan bé a Catalunya i els catalans veure que la situació es redreça esperançadament, tot el contrari de sentir-se atrapats, vençuts, trists i desvalguts. A la que els capdavanters mostrin fermesa, humilitat, dignitat i unitat d’acció el País català es redreçarà tot seguit, resiliscents com som.

No defallim, la lluita i el treball per acomplir el Mandat del 1r d’octubre: Edificar la República Catalana Independent, tot just acaba de començar. Seguim persistents.

Josep Vilalta, Joan Sabata, Salvador Molins, Consell Local de la República Catalana Independent, del BIC. Berguedans per a la Independència de Catalunya, 2002. Amics de Pere Esteve en la memòria.

Afegeix un comentari