Davant els atacs a la llengua: Reafirmem el 1r octubre, completem la DUI, persistim.

Concetrem-nos en la Independència.
Siguem l’Elefant Lliure. Persistim, no ens rendim.
Comentari publicat a l’editorial de Vicent Partal de Vilaweb:
“A l’Espanya radial…”

https://www.vilaweb.cat/noticies/a-lespanya-radial-el-catala-tambe-ha-de-passar-per-madrid/comment-page-5/#comment-109943

La pregunta que em faig és, com podríem passar d’ells sense jugar-nos-hi la vida? Què hem de fer perquè tot això els surti car?

Ja no tenen aturador, aniran apretant “el garrote vil”.

El pitjor cost per a ells és la nostra independència i en això ens hem de concentrar. El que passa que és esgotador, no paren de matxucar-nos, i cada moment hem de tornar a començar, au som-hi, tornem-hi, buf!   És un pols, hem d’aguantar i fer tot el possible per independitzar-nos.
Com? No se m’acudeix res més que mantenir-nos en la nostra decisió del 1r d’octubre.

Reafirmar el 1r d’octubre i fer tot el possible per completar la DUI del 27 d’octubre del 2017.

Veig en detalls per ací i per allà les ganes que tenen de que abandonem la unilateralitat, aquesta expressió concentrada en el Referèndum, ja fet, votat i guanyat sense el seu permís -unilateral- i d’una manera molt especial en la votació al Parlament Català de la DUI del dia 27-O, majoria absoluta de Diputats a favor, això és en essència una DUI guanyada pels diputats electes i legals, “la DUI -unilateral, això voll dir aquesta ‘U’- no és contrària  al Dret Internacional” dictaminaren els lletrats del Tribunal de Dret Internacional de la Haia, aquestes expressions -Referèndum d’autodeterminació i DUI dels catalans- i el que signifiquen i en realitat són ho tenen més clar ells que no pas molts dels nostres.

Tenim un peu a fora i no en som conscients amb la intensitat que ho hauríem de ser. Som aquell elefant que no gosa tibar, no gosa avançar.

Unim-nos, tots els que puguem, fem-nos elefant.

Al Consell per la República som 88.134, no som prous? Quants militants tenen JxCat, Esquerra i la Cup?

Fa no gaires dies algú es lamentava i jo també perquè Puigdemont no s’acaba de decidir actuar com President del Consell per la República, per què no avancem per aquí?   Ell pot representar el vincle de legitimitat, per què no el deixem a ell com a President de la República a l’Exili i escollim un primer ministre de la incipient República Catalana Independent?

Puigdemont mantenint-se sols com a President de la República podria fer tres coses, la primera de representació de President, la segona de diputat europeu, deia el comentari que ell s’hi sentia molt bé en aquesta tasca, i la tercera cosa estructurar els JxCat.

És molt important que Puigdemont doni forma aquest elefant, demanava unes condicions, que no es quedi en demanar, que les exigeixi.

Un elefant, “tots junts”, potser per fer-ho s’ha de desempallegar de JxCat o del Pdcat.

Esquerra no voldrà participar en un moviment electoral semblant, fa massa temps que ho diu i dubto que canviï.

Però s’ha de jugar a caixa o faixa, perquè a hores d’ara ha de ser un moviment electoral, les eleccions les tenim a sobre, i tots, Primàries també, hi hem de ser i qui no hi sigui que es quedi, ho dic sobretot per Esquerra que ara tira l’ham de la unitat estratègica …?  doncs ara d’unitat estratègica només n’hi ha una, apostar totalment per la Independència! No pas esperar que Sobiranies i PSC s’ho emportin tot, o esperar allò que deia ahir un tal Jordi Muñoz al qui Vilaweb va donar veu fa pocs dies, aquest escrivia: “Una hipotètica república catalana no podria consolidar-se com a república democràtica sense una bona dosi de consentiment dels perdedors.”

Consentiment dels perdedors? Presó per a la nostra gent, multes, aixafament constant de competències, agressions de tota mena i mil brutalitats, escanyament de la llengua, ofeg de l’ànima, l’orgull i la dignitat … quantes coses d’aquestes faran servir com a moneda de canvi en la famosa taula a mitjans de juliol?

El MHP Torra s’hauria de mantenir intransigent amb la voluntat del Poble expressada el 1r d’octubre i declarada el 27 d’octubre o se’l menjaran amb patates fregides, mentre els d’Esquerra hi posen una miqueta de Ketxup. I que no s’entretengui amb vuitanta punts que no serveixen per a res en mans d’una gent que fan  i desfan tan com els dona la gana.

No puc allargar-me més. Fem-nos elefant i tibem endavant, algú ens seguirà si no som nosaltres mateixos. Ella, en un dels comentaris anteriors, deia desobeïm tres o quatre vegades, jo hi afegeixo: tibem, tibem, tibem…

Reafirmem el 1r d’octubre, completem la DUI, cerquem suports per difícil que sembli, fins que portem la Declaració al Tribunal Internacional de La Haia tal com ho van fer els de Kossovo.

Per la llengua, per la llibertat, … persistim!

Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC.
Berguedans per a la Independència de Catalunya, 2002. Amics de Pere Esteve en memòria.

“Davant els atacs a la llengua: Refirmem el 1r octubre, completem la DUI, persistim.”

PS: Necessitem anar tots junts a les eleccions amb una mena de Confederació Republicana lleial al 1r d’octubre i a la DUI.

PS2: Com es fa la Independència: https://twitter.com/i/status/1272226128095305729

    

PRESENTAR-NOS TOTS JUNTS A LES PROPERES ELECCIONS CATALANES PER A COMPLETAR LA DUI I FER EFECTIVA LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA:                                                     
People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY)

 

Afegeix un comentari