Com evitar matar el “procés de recuperació de la Independència de Catalunya?

  

I passant més a temes polítics…. Josep Maria Trabalon diu que fins a quin punt no hi ha una necessitat de tornar a generar un impuls per a sumar el màxim nombre d’institucions i organitzacions de tota mena que agrupi la gent del país que no ha dimitit?
—A mi m’agrada molt la història, i llavors acostumo a mirar-ho amb perspectiva. Quan ho faig, veig que estem malament, però que hi ha hagut moments que hem estat molt pitjor. I crec que, tot i les davallades després del 21 de desembre, hem avançat molt. Sobretot amb el Primer d’Octubre i la DUI, que en qualsevol moment podem reactivar. Ara… Per què els partits no van a l’una? Aquesta és la pregunta. I davant d’això, l’únic que puc fer és demanar als votants que exigeixin que els partits compleixin el mandat del 21 de desembre i que vagin a l’una. Se’ls ha demanat per activa i per passiva, i res. Primer els dèiem llista unitària, però llavors van dir que no. Després parlàvem d’unitat estratègica, però tampoc. Llavors ens van dir que hi hauria unitat d’acció, que tampoc no hem acabat veient per enlloc… I ara anem a les eleccions separats i a veure qui fot més l’altre… Això diu molt poc del sistema de partits actuals. En tot cas, tothom ha de fer la seva reflexió sobre per què creu que s’ha produït això. I en tot cas votar a les eleccions vinents per mirar que això no torni a passar. Una cosa és clara: que els partits ens han fallat, i haurem de veure què passa a les pròximes eleccions.

_____________________

‘LES ELECCIONS COM A PARANY SADUCEU’
per Ramón Cotarelo, extret d’ elMón

https://www.elmon.cat/opinio/eleccions-parany-saduceu_2123596102.html

“Hi ha malpensats que diuen que ERC necessita la convocatòria per començar la precampanya electoral”

ARTICLE:

Tothom dóna per cert que l’ordre social és sòlid i pot resistir atacs de tota mena sense enfonsar-se com si fos un castell de cartes. Acumulem experiències. Estem preparats. Tenim flexibilitat i capacitat d’adaptació. Confiem. Ens en sortirem.

Fins aquí les raons per a l’optimisme.

També se sap però que les societats no disposen d’una assegurança de vida i que romanen vives mentre siguin capaces de resoldre problemes que posen en perill la seva supervivència. És clar, la capacitat d’un problema de fer perillar la supervivència de la societat no depèn d’ella, sinó del problema i del nostre coneixement de la seva naturalesa.

L’única feina real i que se li gira als governs, a l’espanyol i al català, l’única opció, és garantir la supervivència de la societat. El gobierno va tenir un lleuger indici de la gravetat de la pandèmia i, d’acord amb la seva naturalesa, ho va afrontar com un problema de defensa “nacional”. Va declarar-li la guerra, va aprofitar per fer seves les competències dels que les tenien, va treure l’exèrcit als carrers, mentre integrava els militars a un comitè de crisi o alguna cosa així de boirosa, militars que van animar a la lluita contra la Covid-19 amb arengues casernàries. És a dir, com sempre, va fer el ridícul. Després, de mica en mica, la raó ha tornat al seu abast i, actualment sembla universal la idea que la pandèmia ha de combatre’s amb científics, no militars.

Doncs, és clar. Tota política ha de sotmetre’s a la lluita contra un problema que ens obliga a viure en situació d’incertesa perquè no es pot fer res més ni és raonable que s’intenti.

Tothom sembla entendre una cosa tan senzilla; tothom tret ERC que es nega a reconèixer la realitat, és a dir, que els seus 15 vots (que ni tan sols són 15) van servir per donar-los al gobierno, a la indescriptible parella de falsaris Pedro/Pablo i res més perquè després han esdevingut irrellevants. Un cop investit, el gobierno té garantits suports alternatius i no li cal ERC per a res. Amenaçar, com fa el VP Junqueras, amb trencar la legislatura si no hi ha diàleg, és una rebequeria de nens o un símptoma greu d’al·lucinació. La mateixa impressió que produeixen les darreres declaracions de Marta Vilalta. Malgrat la imatge gòtica de la dona, és difícil d’aguantar-se el riure sentint-la posar condicions al gobierno per tornar a un innecessari “sí” a la propera pròrroga de l’estat d’alarma o la resurrecció de la taula insepulta de negociacions fantasmagòriques. ERC ha esdevingut un zero a l’esquerra amb la “jugada mestra de la investidura”. És tot el que l’esquerra és capaç d’assolir: zero.

El que sí que s’entén molt bé és la petició de convocatòria d’eleccions. El que va fer el VP Junqueras proposant com data la fi de la pandèmia per disposar d’un nou govern i una renovada majoria parlamentària per afrontar la inevitable reconstrucció. Sembla raonable i ho és en principi, però té un petit inconvenient: el MHP Torra no pot convocar eleccions sense saber abans la data de la fi de la pandèmia, o sigui, que no es poden convocar eleccions en temps d’incertesa i que preval el criteri que la lluita contra la pandèmia és prioritària a qualsevol altra consideració.

Per què, doncs, insistir en les eleccions quan és clar que no es poden convocar encara que molts les volem?  Hi ha malpensats que diuen que ERC necessita la convocatòria per començar la precampanya electoral. Però això és d’una ingenuïtat celestial. ERC està sempre en campanya electoral; no viu per altra cosa perquè no és sinó una maquinària electoral per conservar la seva estructura de poder i repartiment de privilegis i sinecures entre els seus militants.

La petició d’eleccions, amb la qual ERC encapçala una reclamació de tota l’oposició contra si mateixa en tant que govern, no té res a veure amb la independència  (això per descomptat)  ni amb la pandèmia, ni amb “l’efectivitat” del govern.     Té només a veure amb l’únic obsessiu objectiu d’ERC:  enfonsar JxC  (“l’espai convergent”),  destruir la imatge del MHP Puigdemont,  acabar amb tota esperança d’independència de Catalunya i tornar a administrar una obedient autonomia catalana en comandita amb el PSC i els Comuns, els mateixos que han pujat al govern d’Espanya i ara els ignoren.

La reclamació d’eleccions sense considerar la circumstància de la Covid és una trampa saducea* per destruir l’independentisme. No oblidem que ERC pot forçar la convocatòria electoral amb un simple pas: sortint del govern i deixant-lo en minoria parlamentària. No ho fan perquè, com els saduceus i Felip V, volen aconseguir l’efecte, “sin que se note el cuidado”.

Ramón Cotarelo

Com evitar matar el “procés de recuperació de la Independència de Catalunya? (S.Molins, CLR*bic  i  CDR*bic.

    

  

 

PRESENTAR-NOS TOTS JUNTS A LES PROPERES ELECCIONS CATALANES PER A COMPLETAR LA DUI I FER EFECTIVA LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA:                                                     
People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY) – RTR270BQ

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *