Siguem independents, posem tots l’Estelada, prou d’Espanya!

   

Obediència a Catalunya, al Mandat del nostre Poble, del 1r d’octubre del 2017, a les nostres lleis i prou!

Siguem independents, posem tots l’Estelada, prou d’Espanya!

“La bandera oficial de la República Catalana és l’Estelada”   (Constitució de L’Havana, 1928)

No ens deixem governar per la Injustícia espanyola i teocràtica. Fora jutges aliens, invasors i colonitzadors!

———————–

Els meus (nostres) Drets i Llibertats. La meva Constitució.

El Poble o Nació que posa massa esculls a la seva Independència es queda als llims de la llibertat i  per això mateix no esdevé lliure sinó esclau d’un altre Poble aliè:

Per això la meva Constitució, les meves -nostres- Constitucions Catalanes, han d’ésser i són senzilles i planeres, breus i intenses, lluny molt lluny d’un Estatut d’Autonomia ja matat i enterrat per sa mateixa graciosa majestat que l’interpretava com a condicionada concessió a miserable i insubmís i desagraït poble esclau en forma de comunitat autònoma segrestada. Lluny molt lluny d’un maldestre Estatut d’Autonomia segrestat, mutil·lat manta vegades, ribotat a tort i dret, ple d’articles i sub-articles que supuren riuades de lletra menuda, saba podrida i fastigosa d’un altre regne i estat que se’n creu i se’n sap amo i senyor absolut i repressor que ha fet còrrer al llarg dels segles la sang catalana a riuades ple d’odi i sense cap penediment. El mateix van fer en cada una de les seves possessions arreu del món, països de sud-amèrica, Cuba, Filipines, Canàries, i del 1936 al 1939, Andalusia, Extremadura, Madrid, fins arribar al Principat. Riuades d’odi sempre de Castella i els seus satèl·lits, i de sang, sempre d’altri, moltes vegades dels catalans, … esquelets i caps penjats dins de gàbies arreu dels Països Catalans, milers de penes capitals, etc. etc. Quan odi, quanta sang i sofriment, quanta revenja!  Algú no entén la voluntat de fotre el camp de les urpes d’aquesta maleïda gent?

Quina mania tenim els catalans actuals a cercar articles i sub-articles de mil Constitucions alienes?  ” ai que bé! ”  algunes traduïdes al castellà, quan tenim les autèntiques nostres escrites en la nostra honorable i mil·lenària llengua.

Per què molts catalans, fins i tot molts o alguns dels participants al Procés Constituent, busquen fora de casa el que ens és genuí i propi, i tenim més a prop del que mai ens arribem a pensar?

Vàris projectes de Constitucions Catalanes han estat redactats per significats patriotes  al llarg de la darrera centúria, la primera l’anomenada Constitució de l’Havana, totes elles només s’han de comparar, completar i actualitzar. Aquesta és la veritable i genuïna font de la nostra necessària Constitució Catalana.

Barcelona. Presentació de la proposta de Constitució Catalana liderada pel jutge Santiago Vidal,. Ateneu Barcelonés.

.

CONSTITUCIÓ PROVISIONAL DE LA REPÚBLICA CATALANA

Aprovada per l’Assemblea Constituent del Separatisme Català reunida a l’Havana durant els dies 30 de setembre, 1 i 2 d’octubre de 1928

Les delegacions del Separatisme Català de dintre i fora de Catalunya, convocades a la ciutat de l’Havana, sota la Presidència del senyor Francesc Macià, per a reorganització de les seves forces i per a definir cívicament els seus principis i els seus ideals patriòtics, proclamen davant del món la unitat espiritual indestructible de Catalunya, ratifiquen i declaren la voluntat i la decisió fermes  de  valer-se  dels  mitjans  revolucionaris per a independitzar-se de l’Estat espanyol, i acorden la següent Constitució, en nom del poble català, perquè aquest s’hi regeixi amb caràcter provisori, mentre no estigui en condicions de poder-se fixar i d’atorgar-se la seva llei fonamental definitiva.

Títol I

DEL RÈGIM POLÍTIC DE CATALUNYA

Article 1. El poble de Catalunya, en exercici del dret immanent que li correspon, de donar-se per voluntat pròpia i sense ingerències estranyes la seva organització política, es constitueix en Estat independent i sobirà, i adopta, com a forma de govern, la República tècnico-democràtico-repre- sentativa.

Títol II

IDIOMA, BANDERA I ESCUT

Article 2. L’única llengua oficial, a Catalunya, és la catalana.

Article 3. La bandera oficial de la República Catalana és la històrica de les quatre barres roges damunt de fons groc; amb addició, en la part superior, d’un triangle blau i amb una estrella blanca de cinc puntes al centre.

Article 4. L’escut nacional de Catalunya és anàleg a la bandera anterior.

Títol III

DEL TERRITORI CATALÀ

Article 5. El territori de la República catalana s’entendrà constituït pel que formen en l’actualitat

les anomenades «províncies» de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

Article 6. La capital de la República Catalana radicarà a Barcelona.

Article 7. Les actuals divisions provincials del territori de la República catalana, queden abolides; i en son lloc es restableixen les divisions naturals d’aplegament de municipis autònoms en comarques històriques de govern també autònom, que són les següents: Vall d’Aran, Ribagorça, Pallars, Conca de Tremp, Urgellet, Cerdanya, Vall de Ribes, Camprodon, Ripollès, la Muntanya, la Garrotxa, Empordà, la Selva, la Maresma,   Pla   de   Barcelona,   Llobregat,  Penedès, Camp de Tarragona, Tortosa, Ribera de Segre, Ribera de Sió, la Segaria, Pla d’Urgell, la Noguera o Vall d’Àger, Conca de Meià, Pla de Lleida, les Garrigues, Priorat, Gandesa, Ribera de l’Ebre, Berguedà, Cardener, Lluçanès, Moianès, Pla de Bages, Igualada, Conca de Barberà, Vallès, Plana de Vic i el Gironès, (Osona*).

Títol IV

DELS CATALANS

Article 8. Són catalans:

  1. A) Tots els nascuts en territori de Catalunya encara que de pares no catalans, en ella estiguin domiciliats.
  2. B) Tots els qui, havent nascut a Catalunya, resideixin fora d’ella i estiguin inscrits voluntàriament com a tals.
  3. C) Tots els qui, essent fills de pares catalans o de pare català o mare catalana, i havent nascut a fora de Catalunya, re- clamin la ciutadania catalana en arribar a la majoria d’edat.
  4. D) Els estrangers que hagin ajudat amb les armes o amb serveis insignes a obtenir la Independència o el progrés en qualsevol ordre de Catalunya.
  1. E) Els estrangers majors d’edat establerts a Catalunya per  espai  de  més  de  cinc anys, sempre que reclamin voluntàriament la nacionalitat catalana i sàpiguen parlar i escriure en català.

Article 9. Els catalans que en constituir-se la Independència de Catalunya es trobin a l’empara de ciutadanies  estrangeres  seran  considerats des del primer moment amb tots els drets de la ciutadania catalana, i podran acollir-se als beneficis d’aquesta en l’oportunitat que els convingui.

Article 10. La ciutadania catalana es perd:

  1. A) Per renúncia voluntària.
  2. B) Per conspirar o atemptar contra la independència de Catalunya.
  3. C) Per sentència que imposi pena infamant, mentre no s’obtingui rehabilitació conforme a llei.

Títol V

DRETS INDIVIDUALS I COL·LECTIUS

Article 11. La casa catalana és el fonament de les llibertats i el molt segur refugi dels catalans. Com a domicili de la família natural, la casa catalana és inviolable.

Article 12. La casa catalana està exempta d’allotjaments.

Article 13. Els jornals i sous, instruments de treball, els llibres, (ordinadors, mòbils, aparells de cal·lefacció i refrigeració*) els animals domèstics, les armes per a defensa, els vestits, les robes de llit, la pisa i els coberts de taula, no poden ésser embargats per contribucions, deutes ni per cap concepte.

Article 14. La propietat és inviolable, a Catalunya; i ningú no podrà ésser desposseït, sense coneixement  de  causa  ni  sentència  judicial  ferma, llevat que hi hagi motiu justificat d’utilitat pública. En aquest cas, deurà ésser satisfeta la corresponent indemnització, abans que la propietat sigui ocupada.

Article 15. En cap cas la propietat no serà intervinguda ni confiscada per motiu de delictes polítics.

Article 16. Tots els habitants de la República tenen el dret de reunir-se pacíficament i sense armes, i el d’associar-se per a qualsevol fi lícit de la vida.

Article 17. Tota persona podrà, lliurement, emetre les seves opinions, de paraula o per escrit, per mitjà de la impremta o de qualsevol altre procediment; sens perjudici de les responsabilitats que imposin les lleis quan per algun d’aquells mitjans s’atempti contra l’honra de les persones, l’ordre social o les institucions republicanes.

Article 18. La correspondència és inviolable, així com el secret dels documents privats.

Article 19. Cap autoritat no podrà prohibir, a Catalunya, la publicació, entrada i circulació de tota mena  de  llibres  o  impresos,  excepte  quan  es tracti d’obres o coses indecents, a judici de les autoritats respectives.

Article 20. A Catalunya és lliure la professió de totes les religions, així com l’exercici de tots els cultes, sens altra limitació que el respecte a les lleis morals, als bons costums i a l’ordre públic.

Article 21. Tota persona podrà entrar en territori català, sortir-ne, viatjar dintre els límits nacionals i canviar de residència, sense necessitat de passaport.

Article 22. Cap català no podrà ésser expatriat, per cap concepte.

Article 23. Tots els catalans són de condició igual, davant de la llei i del principi de dignitat humana. Per això la República catalana no reconeix títols nobiliaris, condecoracions, tractaments jeràrquics, ni privilegis personals.

Article 24. Sols els catalans podran exercir càrrecs públics de govern, justícia, armes, administració i ensenyament a Catalunya. S’exceptua l’ensenyança d’idiomes i d’especialitats tècniques, que podran exercir-la els estrangers capacitats.

Article 25. La majoria d’edat d’homes i dones comença als vint-i-tres anys*.

Article 26. Per a entrar en possessió dels drets polítics, ésser elector i elegible, desplegar funcions i obtenir càrrecs públics serà necessari ésser major d’edat i saber llegir i escriure en català.

Article 27. S’estableix a Catalunya la igualtat de drets civils i polítics entre l’home i la dona; i les lleis seran refetes a base d’aquesta equiparació.

Emperò perquè la dona de major edat i amb instrucció pugui exercir el dret d’ésser electora i elegible, deurà inscriure’s en el registre del seu municipi corresponent, a sol·licitud pròpia firmada, dintre del terme que fixi la Llei Electoral.*

Article 28. Cap llei no tindrà efecte retroactiu, excepte les penals quan siguin favorables al delinqüent o processat.

Article 29. La contractació que no perjudiqui tercer ni vagi contra els respectes morals i l’ordre natural és legítima, a Catalunya; i les obligacions de caràcter civil que neixin dels contractes, no podran ésser anul·lades ni alterades per cap poder de la República.

Article 30. Ningú no podrà ésser detingut sinó en la comissió flagrant d’algun delicte, i en els altres casos i formes que determinin les lleis.

Article 31. Tot detingut serà alliberat o lliurat al Jutge o Tribunal competent, dintre de les quaranta vuit * hores següents a l’acte de la detenció.

Article 32. Tota detenció es deixarà sens efecte o serà elevada a presó, dintre de setanta dues hores d’haver estat lliurat el detingut al Jutge o al Tribunal competent. Dintre del mateix termini es notificarà  a  l’interessat  la  providència  que  es dicti.

Article 33. Ningú no podrà ésser pres sinó a virtut de manament fundat, de Jutge o Tribunal competent.

L’acte judicial de presó serà notificat immediatament al presumpte reu, i, segons els descàrrecs d’aquest, dintre de les setanta dues hores següents a l’acte de l’empresonament, serà ratificat i reformat l’acte de presó.

Article 34. Ningú no podrà ésser processat ni sentenciat, sinó per Jutge o Tribunal competent, d’acord amb lleis anteriors al delicte.

Article 35. Cap acusat absent no podrà ésser sentenciat.

Article 36. No podrà imposar-se, per cap motiu, la pena de mort, ni penes de presidi de duració il·limitada.

Article 37. Cap català no podrà ésser lliurat a govern estranger, perquè el jutgi o castigui.

Article 38. Es prohibeix l’extradició per delictes polítics o comuns connexos.

Article 39. Ningú no podrà ésser condemnat a pena aflictiva i a multa, a l’ensems.

Article 40. Ningú no podrà sofrir presó per motiu de deutes.

Article 41. Ningú no podrà ésser sentenciat a confiscació de béns, excepte en el cas que es provi que la seva obtenció procedís de frau a l’Estat, a la Comarca, al Municipi o a tercera persona.

Article 42. Ningú no té dret maltractar els detinguts o presos. Són les presons per a custòdia i no per a mortificació dels presos. Els jutges, sota la seva responsabilitat, s’ocuparan que els presos no estiguin en calabossos obscurs, estrets o humits.

Els caps de les respectives presons s’ocuparan que els presos i condemnats rebin instrucció, si en manquen; aprenguin algun ofici pel qual se sentin atrets, i no manquin d’ocupació profitosa en hores laborables.

Article 43. Els menors de quinze anys sols podran ésser Jutjats per Tribunals de Menors, i reclosos en llocs especialment dedicats a l’efecte, d’acord amb legislació especial.

Article 44. Ningú no estarà obligat a pagar contribució ni impost que no estiguin legalment fixats.

Article 45. Una llei especial regularà la garantia de l’HABEAS CORPUS, a la qual podran acollir-se tots els individus que es trobin en perill de sofrir violència, coacció, il·legalitat, perjudici o abús de poder de qualsevol naturalesa.

Article 46. Les lleis que regulen l’exercici dels drets que aquesta Constitució garanteix, seran nul·les si els disminueixen, restringeixen o adulteren.

Article 47. L’enumeració dels drets garantits expressament per aquesta Constitució, no n’exclou d’altres que es derivin del principi de la sobirania del poble i de la forma republicana de govern.

Article 48. Es reconeix el dret de tot individu i dels seus parents, a demanar la revisió del judicament criminal del qual s’haguessin derivat sentència, condemnació i perjudicis injustos.

La hisenda pública deurà indemnitzar els danys i perjudicis, en aqueixos casos, a reserva de fer efectives les responsabilitats sobre la persona o béns dels funcionaris culpables de la injustícia; perquè (com resa la Constitució històrica de Catalunya), «el respecte als drets i llibertats dels catalans està garantit per la responsabilitat civil i criminal dels qui violen dites llibertats i drets».

…/…- fins a 16 pàgines A5.

https://simptomesindcat.blogspot.com/2020/02/la-constitucio-catalana-de-lhavana.html

———————-

Piulada al Twiter:

Obediència a Catalunya, al Mandat del nostre Poble del 1r d’octubre del 2017,
a les nostres lleis i prou!
Siguem independents, posem tots l’estelada, prou d’Espanya!
“La bandera oficial de la República Catalana és l’Estelada”   (Constitució de L’Havana, 1928)
No ens deixem governar per la Injustícia espanyola i teocràtica.
Fora jutges aliens, invasors i colonitzadors!

 https://simptomesindcat.blogspot.com/2020/06/obediencia-catalunya-el-seu-mandat-les.html
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *