Viure i fer la Independència: El 1r d’octubre i Els Furs ‘Fueros de Navarra’

 

Catalans, fem vius els nostres ‘Drets i Constitucions’
Reafirmem el 1r d’octubre, complim-ne el Mandat.
Edifiquem llengua, nació, història …

Un Poble lliure recorda els seus Drets i Constitucions i els ensenya als seus fills i als nouvinguts a la nostra terra. No permetem que ens ho escamotegin, no ens permetem “ser el poble de l’oblit, incapaç d’entendre el valor de la cultura, de la memòria, del nostre patrimoni eteri i immaterial” com es lamenta Angel Rekalde**.

Complim el mandat del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya del 1r d’octubre del 2017, servem-ne el record viu i apliquem-nos en edificar la incipient República Catalana Independent que se’n desprèn, que en això es basa l’autèntica i més profunda sobirania, aquella que malgrat estar reclòs en el cul d’una presó ningú te la pot prendre, és la llibertat íntima i espiritual dels homes lliures ni que estiguessin lligats amb cadenes als rems d’una galera romana, ni que els seus braços estiguessin lligats o clavats en una creu.

El Primer d’Octubre, aquest del 2017, representa això, un vèrtex que rep la història, la vida, la tradició, la realitat de Catalunya que ve del passat al present en múltiples feixos d’espai, de temps i de llum, feixos gal·làctics i accelerats que interfereixen en un punt de la existència, la història, l’espai temps … “avui” i la projecten vers el futur imparable, continu … del demà, del demà passat i més enllà fins on la nostra mirada ja no hi arriba, on altres en seran els nous dipositaris.

Un poble lliure no ignora aquestes coses i les té presents, no les imposa, les ensenya i comparteix.

Complim el Mandat, nosaltres que l’hem emès, que el sentim i el compartim, mostrem-lo, ensenyem-lo, no esperem que ho facin aquells pobres, subjectes i presoners de les lleis de sa “graciosa concessió de sa graciosa majestat” estatut caduc i ple de lletra menuda pensada per tenallar-te, que quan vull te’l dono i quan vull te’l prenc.

Reafirmem un dia rera l’altre tot allò, passat, present i futur (l’anhel és futur, el gran i autèntic futur, que es fa i desfà dins l’infinit de l’experiència íntima humana de cadascú de nosaltres, un buit, un núvol, del tot i res que no té límits, immens i humil contingut, espera impacient, llum difusa, esperat i intuït retrobament) que ens fa persones i catalans.

La nació sencera, la llengua catalana, l’estat independent* i la constitució, catalana, breu, potent i urgent. *independent i confederal dels Països Catalans.

Les noves “Consultes”, els Consells Locals de la República, els CDR, els “Procés Constituent”, les eines de país, les ANC i ÒMNIUMS, els partits i els no partits, … són, som, els tutors d’aquest llegat, del llegat del 1r d’octubre i del compromís del 27 d’octubre, de la Independència que es fa i no es desfà fins a la seva implementació definitiva.

Com deia i venia dir Xirinacs: “Quan siguem lliures haurem de lluitar per a no malmetre aquesta llibertat i el respecte que se’n deriva” o d’una altra manera “lluitarem contra els nostres enemics i quan els vencem aleshores haurem de lluitar contra nosaltres mateixos per no perdre la humilitat i el respecte que ara defensem” les paraules no són aquestes però l’esperit amb que Xirinacs ho defensava sí que és el mateix.

Salvador Molins, Joan Sabat, Josep Vilalta, …
Consell Local de la República Catalana Independent del Bic, Berguedans per a la Independència de Catalunya.

“Viure i fer la Independència: El 1r d’octubre i Els Furs ‘Fueros de Navarra'”

—————-


Els Furs “Fueros de Navarra” 
Extret del Bloc de Jaume Renyer “L’esquerra de la llibertat”
https://blocs.mesvilaweb.cat/jrenyer/?p=285130
** https://blocs.mesvilaweb.cat/jrenyer/?p=285051

“5a  i  12a Tesi de Poverel:  Aplicable sobre la partició de la Nació Catalana”

“14a Tesi de Poverel sobre el Regne de Navarra: Què hi fem els catalans al ‘Parlamento Español’?”

“15a Tesi de Poverel: Què esperem els catalans per completar la nostra Constitució, la Provisional de la República Catalana o l’anomenada de l’Havana, els nostres “Drets i Constitucions” i per contraposar-la a la “Constitución d’un país aliè, es digui França o Espanya” imposada “por derecho de conquista” sigui l’any 1789 o el 1979 amb la “guillotina” o les pistoles sobre la taula de negociació.”

Moltes d’aquestes tesis defensades per Poverel són una gran lliçó pels catalans actuals perquè dibuixen els principis de la Nació lliure i sobirana, tan la Navarra com la Catalana.

“Polverel escribió uno de los mejores capítulos de  nuestra(*)  cultura política, en plena Revolución Francesa. Y sin embargo lo desconocemos; nos lo han escamoteado; somos el pueblo del olvido, incapaz de entender el valor de la cultura, de la memoria, de ese patrimonio etéreo e inmaterial”

(*Protocolos sobre la independencia del reino de Navarra y sus relaciones con Francia. Xabier Irujo (Nabarralde, 2020)


  


PRESENTAR-NOS TOTS JUNTS A LES PROPERES ELECCIONS CATALANES PER A COMPLETAR LA DUI I FER EFECTIVA LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA:                                                     
People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY) – RTR270BQPeople hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY) – RTR270BQ

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *