Ciència ficció o somnis fets realitat. El Canal de Berga. Interconnexió catalana del futur.

TRENS DE TUB BUIT PER INTERCOMUNICAR TOT CATALUNYA EN UNA MICRO XARXA?

Un greu problema: 30.000 catalans sense feina, quasi tot un sector industrial desballestat.

Avui és un dia trist i dolorós per a molts catalans i les seves famílies. Nissan tenca la factoria de Catalunya, amb l’afegit de la Crisi de la pandèmia.

No confio en el bon repartiment de les ajudes que la UE ha destinat per paliar la present crisi. No confio en l’Estat Espanyol que sembla ser qui ha de direccionar aquestes ajudes. Tots sabem lo de l’Eix Medfiterrani i mil coses més. No sé si molts de vosaltres sabeu un afer que va passar quan un empresari suís i un empresari català van sol·licitar el permís per crear l’empresa que havia de construir uns vehicles extraordinaris de primera categoria, em refereixo als Hispano-Suïssa. De Madrid els van dir que podrien construir-los si la factorí s’instal·lés a la capital espanyola, però l’empresari Suís va dir que es feia a Barcelona o no es faria. Aquella vegada elñs catalans vam tenir sort, però moltes vegades és a l’inrevés.

Quines possibilitats hi ha de demanar a la UE si podria fer un ajut especial en el cas català, per aquesta crisi sobrevinguda que se suma a la devallada econòmica provocada per la Pandèmia del Covid-19, vist que Catalunya és un país seriós que aporta capital molt per sobre del que rep. El seu dèficit fiscal amb Espanya dobla el dèficit fiscal dels Lands Alemanys envers l’Estat Federal Alemany.

 

Un exemple: El canal Industrial de Berga, el somni d’un home

Berga, a mitjan segle XIX, havia vist decaure la consolidació econòmica, sobre la base de la indústria cotonera i tèxtil, que s’havia adquirit a finals del segle XVIII. Per aquest motiu es pensà a fer arribar a Berga l’aigua del Llobregat i poder, així, revitalitzar econòmicament la ciutat. El 1885 el constructor d’obres Marcel·lí Buxadé, gràcies a la intervenció del diputat Manuel Farguell, va aconseguir la concessió per poder fer realitat el seu projecte. El finançament es buscà majoritàriament en les subscripcions populars; molt importants inicialment, però que no aconseguiren reunir el conjunt del capital. Finalment la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Berga, també varen concedir algunes subvencions.[1]

 

Una obra d’enginyeria molt complexa de l’any 1885 que segueix en servei 100 anys després.

El canal industrial de Berga té una llargada de 20.02 quilòmetres que recorren a través dels municipis de BergaCercs i Guardiola de Berguedà. Es tracta d’un canal de tres metres d’amplada i quinze de fondària, amb divuit salts projectats (tres en rendiment). Tot i que en un 65% discorre a cel obert, va caldre construir una trentena de túnels d’uns tres metres d’altura.[1]

S’adapta a les dificultats del relleu, encara que es va dissenyar intentant escapar dels problemes geològics, els obstacles naturals i les expropiacions forçoses. L’encert en el traçat ha quedat demostrat pel fet que cent anys després el canal encara està en servei.[1]

Municipi de Cercs

Dins del terme municipal de Cercs el Canal Industrial de Berga presenta interessants mostres d’enginyeria civil a banda de situar-se bona part del recorregut del mateix dins del terme municipal. Pel que fa a túnels i foradades, dins del terme de Cercs hi ha les del Far, la Cova, Bernat, la Consolació, la Casassa, Sargantana, la Rodonella, el Casó, el Falguerà, el Galló, el Pujolet, el Planes, la Guingueta, el Petit de la Comassa, el Gran de la Comassa, el Gall, el Barranc de Miralles, la Tossa, el Barranc de la Tossa, el Cargol i l’encreuament amb la carretera de Vilada. En total 21 de les 34 foradades totals del recorregut. Destaca entre aquestes la de la Consolació, originàriament de 400 metres però allargat fins a 800 a fi i efecte de poder creuar les instal·lacions mineres de Sant Josep.[2]

Pel que fa a ponts i viaductes, el municipi de Cercs té dues importants mostres d’aquests elements d’enginyeria civil de finals del segle XIX. D’una banda l’aqüeducte que salva el desnivell de la riera de Peguera i de l’altra el que salva el Torrent de les Garrigues. El primer està format per set arcs de llum amb volta de mig punt amb una caiguda vertical sobre el centre de la riera d’aproximadament 35 metres. Aquest és un dels elements d’obra més importants de tot el recorregut del canal.[2] Pel que fa a l’aqüeducte del torrent de les Garrigues, té una alçada similar al primer si bé la seva llargada és inferior. El suport del mateix es fonamenta en un sol arc de llum més ampla.[2]

L’amplada del canal varia segons l’indret havent-se pogut circular en determinats llocs i en èpoques concretes amb una petita barca de reparació. En l’actualitat bona part dels punts més conflictius de la seva estructura han estat fets de formigó, assolint una impermeabilitat del mateix força alta.[2

Un anàlisi amb un repunt de positivisme:

Avui, la notícia és Nissan i Jordi Goula* a la “Píndola de Vilaweb” fa el seu anàlisi econòmic i industrial, com té acostumat, i concretament diu:  “I, si no hi ha un miracle de debò, ara cal pensar en el futur. Què li passarà, a tota aquesta gent?  L’ideal seria trobar un sistema de reconversió de les factories que permetés una altra mena de producció i maldés per salvar el màxim nombre de treballadors possibles. No tinc cap dubte que les autoritats ja la deuen tenir al cap, aquesta possibilitat. O la hi haurien de tenir, perquè d’ençà de les retallades de l’empresa, el 2008, Nissan havia d’haver estat al punt de mira, amb una feina seriosa de recerca de solucions alternatives. Ara no hi veig cap més sortida que aprofitar això que hi ha construït per utilitzar-ho en una altra mena de producció. Sóc conscient que això és tan fàcil de dir com difícil de fer.

Per aconseguir-ho cal la concatenació de dos fets cabdals: imaginació i entrada de diners. De diners  en tenim pocs, però en aquests moments sembla que en podem aconseguir i quant a imaginació, potser és el moment de veure si a Catalunya en tenim tanta com hem dit i repetit. Sens dubte, és un cop molt dur per a la indústria catalana i en un dels tres pilars –conjuntament amb la química i l’agroalimentària– sobre els quals s’assenta. Una indústria que no podem deixar minvar més de cap manera, perquè ha estat el fonament de molts anys d’esforç col·lectiu del país i és un dels nostres trets diferencials. Sóc conscient que som en un moment molt difícil, amb molts maldecaps plegats al damunt, però també sé que hem estat capaços de superar situacions tan complicades o més que la present.”

Un somni de ciència ficció:

Agafant al vol el repunt final positiu de l’anàlisi de Jordi Goula, sobre el greu fet que ara aclapara sobretot als implicats directes, exposaré unes poques possibilitats per trobar una nova “sortida per aprofitar això que hi ha construït per utilitzar-ho en una altra mena de producció”.

Jo no sóc expert i només compto amb la meva imaginació, no us enfadeu si les opcions que escriuré semblen massa superficials o us semblen descabellades:

Fa molt temps, anys ja, que tinc una idea que crec que seria molt innovadora i de futur. Sé o crec que si assolim la Independència serà probablement realitzable pel fet de disposar en benefici de les nostres infraestructures gran part dels 16.000 milions d’euros anuals (quasi segur que comptat tot el que sabem, tot el que intuïm i tot el que no sabem, són més de 20.000 milions) el que Espanya se’ns emporta cada any.

Aquesta idea es tracta del següent:  Ja sabeu com estant els nostres trens i les nostres comunicacions. Doncs bé crec que la Catalunya del futur hauria d’estar intercomunicada amb una mena de trens llançadora del futur, unes menes de cabines de material plàstic adequat, amb quatre places cadascuna, algunes cabines de dues places, altres individuals, … que circulessin com una llançadora neumàtica o magnètica i que interconnectés tot el territori del Principat de Catalunya, per començar algunes rutes pilot. Mentre ho vaig escrivint m’adono de l’esbojarrat acudit, penso en els trens flotants de Los Angeles, penso en els trens magnètics del Japó, penso en els tubs de plàstic dels aquàriums, penso en alliberar-nos de la dependència dels combustibles sòlids. Cerco  al Google si els trens enlairats que vull dir són a Los Angeles i també trobo un nou projecte de la Xina que n’adjunto la imatge, el peu de fotografia diu: ”

La Xina començarà a col·locar vies experimentals de tub buit per a trens Maglev de 1.000 km/hora

La Xina començarà a col·locar vies experimentals de tub buit per a trens Maglev de 1.000 km/hora.

La intercomunicació futurista de Catalunya, no som al futur ja aquest 2020? passen coses de ciència ficció que no ens hauríem imaginat, la Pandèmia, la destrucció del Planeta, el desgavell espanyol, la nostra ruïna mentre no decidim abandonar l’estat espanyol, … una nau tripulada d’una empresa privada, el G5, innovacions secretes militars que no sabem quan tardarem a disfrutar-ne els seus beneficis pràctics, pacífics i quotidians, drons, nanorobòtica, agricultura del futur, energia eòlica, solar, …

La intercomunicació futurista de Catalunya, no ha d’anar a mil per hora, però sí més ràpida que no pas l’automòbil actual. I si el projecte d’Intercomunicació catalana fos més humil, tan sols trens actuals però arreu del territori? La idea d’aquest escrit era parlar com exemple positiu del Canal Industrial de Berga, infraestructura a favor de l’economia, de  la gent -aquests 30.000 famílies per exemple, i del país, però molt a prop del Canal Industrial de Berga i quasi seguint el mateix trajecte hi ha un exemple molt negatiu, el tancament de la línia ferroviària entre Manresa i Guardiola de Berguedà, l’any 1973.

 

Hi pot fer res el govern català?
I la Cambra de Barcelona?

UN pla de desenvolupament, …?

Què hi pot fer el Govern català, pot coordinar alguna estructura de país amb l’ajuda d’actors, bancs i financers estrangers? Crear un macro consorci, un macro projecte que mobilitzés aquesta gent en pes? Comptant amb tota la infraestructura i maneres de fer que deixa fora de joc, de moment, el tancament de Nissan de Catalunya i que cal protegir i reabilitar i mantenir actiu i productiu. Una vegada no fa gaire, bé … han passat com si res quaranta anys, sí que hi va fer:

El 5 de setembre de 1979 el restaurat Parlament de Catalunya va aprovar en una de les seves primeres decisions la creació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), una empresa pública que va absorbir la CGFC juntament també amb la companyia privada Ferrocarrils de Catalunya per a assumir així la gestió de les línies del Llobregat i el Vallès.

Fins aquí aquesta idea esbojarrada de la intercomunicació futurista de tot el Principat.

Altres idees: Components d’energies eòlica i solar, fer mòbils, fer drons petits, fer material quirúrgic, fer altres cotxes el·lectrics, fer ultralleugers, fer drons tipus elicòpter, fer barques d’esplai, … preparar empreses de fabricació i distribució de material de papereria, moltes papereries compren els seus productes a Màlaga i altres empreses espanyoles, alienes a Catalunya. fabricar contenidors de reciclatge, jo he vist molts contenidors fabricats a llocs de la península fora de Catalunya. Hem de comprar bates, guants, mascaretes, etc. a la Xina? …?

Finalment, la Xina fabrica cotxes semblants al Nissan? I el Porsche, el Ferrari, el Lamborgini, … algun altre empresa d’algun altre país li pot interessar instal·lar-se a Catalunya?

Us sonen les marques d’electrodomèstics, estufes, bicicletes, ventiladors, …?

Fabricar patins elèctrics, patins normals … electrodomèstics, …

Perdoneu el temps que us hagi fet perdre. Repeteixo les paraules de Jordi Goula:
“Sóc conscient que som en un moment molt difícil, amb molts maldecaps plegats al damunt, però també sé que hem estat capaços de superar situacions tan complicades o més que la present.”

Us desitjo que podeu superar i superem aquest moment.

Salvador Molins, Consell Local de la República Catalana Independent, del BIC,
Berguedans per a la Independència de Catalunya.

“Ciència ficció o somnis fets realitat. El Canal de Berga. Interconnexió catalana del futur.”

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *