Taula de Diàleg, versió 2.0. Puigdemont es cola a la taula de diàleg. Sense Autodeterminació, sense desjudicialització, sense …

                                                                                                                                                                   

OMPTE, NO BADEM !

Aquest texts de Santiago Espot de l’any 2009 il·lustren el moment actual.

“Quan parlo d’aquestes coses (em refereixo a les relacions entre el govern de l’Estat i el de la Generalitat) recordo un article del catedràtic d’Economia Guillem López Casasnovas publicat el passat mes de gener. El seu contingut explica com un exalt càrrec català acostumat a negociar amb Madrid qüestions relacionades amb Catalunya li havia dit a l’autor de l’article que en una ocasió, i al final d’una conversa amb un secretari d’Estat on s’havien discutit coses referents al nostre autogovern, aquest li endegà aquest comentari:

“No te engañes, que en la elaboración del proyecto de ley de caza nunca se ha consultado al conejo.”

…/…

S’ompliran per art de màgia els carrers de Perpinyà, València o Barcelona de catalans tot exigint l’Estat català?
Seria la primera vegada a la història que això passés. Si la independència dels EUA no es pot entendre sense Thomas Jefferson, si la independència de Mèxic no es pot entendre sense Miguel Hidalgo, si la independència d’Irlanda no es pot entendre sense Michael Collins o si la independència de Croàcia no es pot entendre sense Franjo Tudjman, la independència de Catalunya no es pot concebre sense tenir al capdavant del país dones i homes disposats a fer els sacrificis que reclama un gest d’aquesta magnitud.”

Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció, 2009.
“És l’hora de la independència”  publicat al Llibre Discursos a la Nació “De Catalunya Acció a Força Catalunya”

————————–

Extret de L’última de Pere Martí:

Taula de Diàleg, versió 2.0.
Puigdemont es cola a la taula de diàleg amb Sánchez El president situa Puigneró, Artadi i Rius al costat del president Torra en la taula de diàleg, per garantir una negociació sense rebaixes.

“Aquesta setmana comença a caminar la taula de diàleg que van pactar el PSOE i ERC per garantir la investidura de Pedro Sánchez. El recorregut polític de la taula és incert, a hores d’ara, perquè el PSOE encara no ha presentat cap proposta. Del govern de Pedro Sánchez, només en sabem què no vol: no vol mediador, no vol cap referèndum d’autodeterminació i no vol cap amnistia. Amb aquest punt de partida maximalista del govern espanyol, serà molt difícil d’arribar a acords, i si n’hi hagués, no hi ha cap mecanisme, ara com ara, per a verificar que es compleixin, perquè ni socialistes ni republicans, per motius diferents, no consideren necessària la figura del mediador.

La segona batalla ha estat la composició de la part catalana de la taula, que ha canviat força respecte de les perspectives inicials. D’entrada, el govern català ha volgut tenir un gest envers els presoners i exiliats, nomenant per a la taula el president Carles Puigdemont, el vice-president Oriol Junqueras, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i el president de la Crida, Jordi Sànchez. No és tan sols un gest, és posar a l’ordre del dia de la reunió la situació dels presos i exiliats i la reivindicació de l’amnistia, encara que el PSOE no vulgui parlar-ne.

Com que aquests quatre membres no hi poden assistir, el president Quim Torra i el vice-president Pere Aragonès han comunicat que els rellevaran els consellers Jordi Puigneró i Alfred Bosch, juntament amb Elsa Artadi i Josep Rius en nom de Junts per Catalunya, i Marta Vilalta i Josep Maria Jové en nom d’ERC. Aquí hi ha un canvi important. Ja no serà una taula exclusivament de governs, sinó una taula amb partits, cosa que no ha agradat al PSOE. Jové i Vilalta són els qui van negociar l’acord d’investidura amb els socialistes espanyols i ja tenen experiència. Elsa Artadi va formar part de l’anterior taula de diàleg que va avortar Pedro Sánchez, i per tant coneix bé els interlocutors espanyols, especialment Carmen Calvo. La seva incorporació a la mesa significa un retorn a la primera línia després de refugiar-se en la política municipal. I Josep Rius és l’ex-cap de gabinet de Puigdemont, i un dels artífexs de l’estratègia política del president a l’exili. Tant Puigneró com Artadi i Rius són persones de màxima confiança de Puigdemont, juntament amb el president Torra.

La delegació de Junts per Catalunya també té dues claus importants. La primera és de partit. La designació dels membres de la taula demostra que Puigdemont manté intacte el lideratge sobre Junts per Catalunya, malgrat els intents interns i sobretot externs de desplaçar-lo. Tan importants són els noms que hi ha com els que no. Entre les absències es destaquen el de la consellera de Presidència, Meritxell Budó, i el del conseller de Territori, Damià Calvet, dos noms de pes. En un moment de refundació de Junts per Catalunya i pocs mesos abans d’una cita electoral, la lectura dels nomenaments és important. Si hi ha ningú que vulgui especular sobre futurs candidats, ací en té les primeres pistes.

La segona clau és sobre les garanties del diàleg. Puigdemont ha volgut posar a negociar persones de la seva màxima confiança per garantir que a la negociació es parli d’autodeterminació i amnistia i no derivi en una taula de traspassos autonòmics, com vol Pedro Sánchez amb la seva ‘agenda de retrobament’. Per a això ja hi ha la comissió bilateral mixta Generalitat-estat. Puigdemont pilotarà la taula, si més no la part de Junts per Catalunya, amb quatre persones de la seva confiança. I ho farà amb voluntat d’arribar a acords, sempre que la intenció del PSOE de negociar sigui sincera, cosa que encara s’ha de demostrar. En clau catalana, la bandera del diàleg ja no és únicament patrimoni d’ERC, sinó també de Junts per Catalunya i particularment de Puigdemont, disposat a tenir un paper important i desmentir aquells que l’acusaven d’entrebancar el diàleg. La presència de Puigdemont, mitjançant els seus col·laboradors, és una garantia que la taula no acabarà amb un acord en fals, en clau autonòmica. Sánchez no ha anat mai a Waterloo per reunir-se amb el president a l’exili, però ara el tindrà davant la taula.

L’entrada de Josep Maria Jové, processat per l’1-O, i de Marta Vilalta, alineada amb Marta Rovira i partidària de la unitat estratègica, garanteix una bona entesa entre els interlocutors. L’horitzó electoral complicarà la gestió de la taula de diàleg, perquè Junts per Catalunya i ERC es miren de reüll, però l’entesa sobre l’objecte a tractar de moment és unànime: autodeterminació i amnistia. El president Torra i el vice-president Aragonès assistiran a la primera reunió de demà passat, però no hi tornaran fins que no s’hagin de signar acords. Si hem de fer cas de l’immobilisme de què ha fet gala el PSOE fins ara, trigaran a tornar-hi.”

Pere Martí

“Taula de Diàleg, versió 2.0. Puigdemont es cola a la taula de diàleg. Sense Autodeterminació, sense desjudicialització, sense …” (Salvador Molins, CLR*bic, CDR*BIC)

——————–

COMPTE, NO BADEM !


Santiago Espot davant l’Audiencia Nacional Española, 2016



 


Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *