El sentit d’aquest nou Manifest. Per què molts encara no s’inscriuen al Consell per la República? Ara som 85.921

 

A tots els manifests, persones i col·lectius en defensa de la incipient República.
El sentit d’aquest nou Manifest.
Per què ens costa tant inscriure’ns al Consell per la República?   Ara som 85.921

“Els sotasignats, homes i dones amb trajectòries diverses, d’esquerres i independentistes, volem contribuir col·lectivament a la conformació del projecte emergent d’alliberament nacional que consolidi i complementi la línia d’actuació que menen Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i el Consell per la República. Amb aquesta finalitat, convoquem una assemblea oberta a celebrar a Barcelona el 29 de març vinent.”

https://blocs.mesvilaweb.cat/jrenyer/?p=285041

Resposta a Rafel Santapau:
https://blocs.mesvilaweb.cat/Rafel-Molina/?p=268958

Rafel Santapau, t’has descuidat un petit detall: “d’esquerres”, “manifest transversal de l’esquerra independentista”. Encara que tan de bo també s’hi sumin les centre dretes i dretes independentistes, perquè de veritat sigui totalment transversal.

La lentitud d’inscripcions al Consell per la República em fa pensar que alguns grups catalans independentistes consideren Waterloo com una part sectària adscrita al costat de Puigdemont i per això se’n senten allunyades.

Tenim un problema, Puigdemont era el President Legítim el 1r d’octubre del 2017 i ara és considerat President de la República a l’Exili, alhora Puigdemont pertany al PDCAT i Junts per Catalunya amb l’agreujant que Puigdemont és la vàlua que lliga actualment a l’independentisme gran part del que havia estat l’antiga CDC. No sé s’hi era certa aquella dita “sense Convergència no hi haurà independència”? De Puigdemont depèn, de moment, gran part de la cohesió d’aquest extens grup independentista.

També és natural que gran part del vot actual d’ERC se senti una mica apartada de l’acció actual fora del sistema espanyol, enfocada a la República a l’Exili i tot el que l’envolta.

Això és el que ens cal:

Fer veure a tots els votants del 1r d’octubre que per acomplir el seu Mandat -el Dret a Decidir ja decidit- ens cal L’ACCIÓ i LA CONSTRUCCIÓ DE LA REPÚBLICA FORA DEL SISTEMA ESPANYOL allunyats tan com sigui possible de les urpes espanyoles. Aquesta acció ha d’ésser per sobre d’interessos partidistes, la independència és el primer pas, sense el sentit de país i d’estat català no podem edificar res i per tant no podem avançar.

“Hem de recuperar l’autoritat i la moral” llegia abans d’ahir en una entrevista a una de les promotores de la immersió lingüística, perdoneu, ara no en recordo el nom.

Sí, la República Catalana Independent, a l’exili, és una qüestió d’autoritat i moral. No vam Declarar convençuts, molt abans del 1r d’octubre, que érem sobirans?   Doncs hem de complir!

Com que el Mandat de “Catalunya Estat Independent en forma de República” ens el vàrem donar entre tots per a tots, no sols l’han de complir Puigdemont i Junqueras sinó que l’hem de complir tots els votants del 1r d’octubre, i amb quina autoritat? -amb l’AUTORITAT MORAL d’un Poble Mil·lenari, una Nació sempre cridada a ser lliure i responsable, i el convenciment del Dret Universal de l’Autodeterminació dels Pobles que vam exercir i guanyar en Referèndum vinculant. Aquesta és l’autoritat que representen Puigdemont i tots els demés que conformen l’actual Consell per la República

És del tot necessari fer de la cúpula de Waterloo, del Consell per la República a l’exili de Waterloo o del Govern de la República a l’Exili, un òrgan totalment transversal i compartit per totes les forces independentistes, partits i no partits, la seva tasca és avançar en l’Edificació de la República Catalana Independent, per tant la República Catalana, de moment a l’exili, no és res conservador sinó revolucionari per naturalesa, pacífic naturalment, radical i revolucionari, radical perquè anem a l’arrel i revolucionari per proposar un canvi total alliberardor del nostre Poble.

Aquest ha d’ésser l’objectiu d’aquest darrer Manifest que ens ocupa i de tots els altres manifests que puguem fer en defensa, promoció i edificació de la nostra incipient República:

No desviar-nos de la Independència, no negar de fet el 1r d’octubre i el seu mandat, donar carta de naturalesa compartida entre tots a la necessària estructuració de la República Catalana Independent, estructuració d’institucions netament republicanes, nou cens i estructuració territorial (Consells Locals i/o Cèl·lules territorials de la República o per la República) estructuracions totes elles alienes als poders, institucions i sistema dependents de l’estat espanyol, “gracioses concessions de l’estat espanyol”.

Agraït pel teu article o escrit,
Salvador Molins, Consell Local de la República Catalana Independent, del BIC (Berguedans per a la Independència de Catalunya, 2002. Amics de Pere Esteve, en la memòria).

PS:  Pere Esteve el primer home que va abandonar la Convergència de Jordi Pujol per anar cap a la Independència, molt més tard el seguiria Alfons López Tena. Serien els dos primers símptomes visibles de les primeres esquerdes al fabulós mur de contenció que exercia l’autonomisme convergent. Més tard va ser Carretero qui va abandonar ERC. Fa poc l’alcalde de Montblanc. Recordo perfectament com si fos ara mateix aquell dia en que Pere Esteve, ja malalt, em va escoltar parlant de la independència. Recordo perfectament, com si fos ara mateix, quan em va convidar a fer l’ofrena floral a Rafel de Casanovas aquell 11 de setembre de 2003, mentre jo recollia signatures pel NO a la Constitució Europea que bandejava Catalunya i el català.

          
   

People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY) – RTR270BQ

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *