De plena actualitat: La Nació sencera. Consell per la República. El Relator i mitjancer.


LA NACIÓ SENCERA, LA LLENGUA CATALANA, L’ESTAT INDEPENDENT, LA CONSTITUCIÓ BREU, CLARA I URGENT:

..

“Entrem en la recuperació de la dimensió total de la nació catalana en l’actual etapa del procés independentista” No esperarem ningú en aquesta recuperació tal com no vam esperar ningú en la concreció del “Som una Nació” 

Josep Vilalta, Joan Sabata, Salvador Molins, …
Consell Local de la República Catalana Independent, del Bic

——————–

Antoni Castellà: “La figura del relator internacional és bàsica” – Més 324:

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/mes-324/entrevista-a-antoni-castella-diputat-i-portaveu-de-democrates-de-catalunya-la-figura-del-relator-internacional-es-basica/video/6030070/#.XkauD_lms6g.twitter

————————————

“Coincideixo plenament amb Vicent Partal que en la seva editorial d’avui a Vilaweb titula:

“Un respecte per Perpinyà, que no serà un escenari i prou”.

Hi vull afegir, però, algunes consideracions complementàries:

La primera, la recuperació de la dimensió total de la nació catalana superant, efectivament, el marc del Principat en la nova etapa del procés independentista que pot començar a partir de l’acte del 29.

La segona, la consolidació del Consell per la República com a institució de referència i agent estratègic clau de l’independentisme, clarificant d’aqueixa manera la via de la persistència del conflicte front a l’ordre estatal espanyol de la desconstrucció de la unilateralitat dels qui volen retornar a l’autonomisme.”

Jaume Renyer

Vicent Partal:

“Perpinyà no és un escenari perquè Perpinyà és Catalunya. I per tant la responsabilitat que tots tenim, o hauríem de tenir, amb Perpinyà no és comparable amb la que puguem tenir amb qualsevol població estrangera, per més amiga que siga. Perpinyà no és cap excursió. El dia 29 no hauríem d’anar a Perpinyà tan sols a passejar-hi, a escenificar el suport als represaliats i a continuar reivindicant la llibertat i la república com ho faríem en qualsevol altre lloc. La presència de tothom, com més gent millor, a Perpinyà hauria de ser també la reivindicació com a país i del país sencer del paper cabdal en el procés cap a la independència. El reconeixement i l’agraïment per tot allò que han fet, per tot allò que fan i per tot allò que sabem que faran sempre que calga. I l’afirmació pública que ens volem un dia junts i lliures, deslliurats de tot poder aliè, siga quin siga. Per això crec que no hi hauria d’haver espai per a cap mena de polèmica interessada. Per això m’entristeix la irresponsabilitat dels qui sense dissimular gaire voldrien que l’acte fos un fracàs.

La gent de Catalunya Nord lluita de fa segles per mantenir la catalanitat del país i per restar lligada al seu espai natural, trencat a banda i banda pel Tractat dels Pirineus. La frontera artificial que ens separa ha vist passar gent de l’una banda a l’altra i instal·lar-s’hi, amb tota la naturalitat del món, quan les coses anaven mal dades a l’altre costat. Molts dels Angelets de la Terra acabaren a Olot, com molts dels de la retirada del 39 acabaren a Prada. És cert que la força de dos imperis enormes ens ha pressionat fins a extrems insuportables. Però també és ver que no ens han pogut trencar encara. I aquest serà el missatge que com més lluït, esclatant i magnífic siga l’acte del 29 de febrer més clar i contundent resultarà.

La proclamació de la república i el colp d’estat del 155 han revifat al nord una solidaritat i un suport cap al sud que ha esdevingut alhora un ferment insospitat per a ells mateixos, per al seu futur. I això es palesarà també el dia 29 amb la presència multitudinària de catalans del nord als carrers de la ciutat donant la benvinguda a casa a tres dels exiliats que reconeixen com a propis, perquè ho són, i que respecten com a propis, perquè ho són.

Aquell dissabte no tothom ‘pujarà’ del sud. Entre Perpinyà i la frontera occitana hi ha poc territori, però de segur que hi baixarà gent de Salses i del Barcarès, de Baó i de Sant Llorenç de la Salanca, de Ribesaltes, de Baixàs i de tantes altres poblacions. Desempallegada de polèmiques partidistes, de rumors i conxorxes més o menys interessades. Hi acudiran amb les quatre barres pel país que és seu i esperant que tot el país que és seu veja en Perpinyà, ni que siga per un sol dia, la seua capital. Que la senta pròpia i l’estime. Que la reconega com a capital de la llibertat que s’ha guanyat a pols el dret de ser.”

Vicent Partal

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *