NI ACOTAR EL CAP NI DEMANAR PERDÓ. Parlar en català i Regenerar la Llengua.

 

HEM D’AUTO IMPOSAR-NOS

la diputada Erra, obligada a demanar perdó?
“Una altra mostra que l’independentisme institucional navega,  perdut i anèmic.”

“es construeixen polèmiques sobre temes que cap país seriós no posaria mai en joc, com ara la definició de la nació o el sentit de la llengua pròpia. Autèntiques animalades conceptuals que no resisteixen ni una anàlisi mínimament rigorosa, com ara defensar una suposada naturalitat del bilingüisme –negant, doncs, el conflicte lingüístic que els catalanoparlants, tots, hem de suportar dia a dia–, o atacar des d’un suposat independentisme el nacionalisme, com si l’una cosa no fos evidentment el ferment indispensable de l’altra,”

https://www.vilaweb.cat/noticies/debat-llengua-vergonya-intellectual-editorial-vicent-partal/

 

“Perquè això no és una qüestió d’entendre o desentendre sinó d’imposar-se. D’imposar una nació sobre les cendres d’una altra, que d’això tracta aquest conflicte que tenim latent de fa tres segles. Aquí, tal com ha explicat manta vegada Jorge Cagiao, hi ha una disputa pel territori entre dos nacionalismes. Entre dues nacions. Dues nacions que no s’agraden, que en algunes coses fins i tot es repugnen. Que tenen dues llengües diferents, una de les quals malda per exterminar l’altra, per més que la covardia o la por de la minoritzada fingeixi que no, que poden conviure amigablement i fraterna.

Per això trobo que, en comptes de fer pedagogia, és millor aprofitar aquest episodi desgraciat per fer un pas endavant. Perquè en realitat això no ha estat cosa de llengua, sinó d’identitat. Si de cas la virtut del xàfec ha estat posar de manifest que, per més esforços que es facin a ocultar-ho (el debat sobre la llengua s’amaga justament perquè és el tret més visible de les connotacions etnoculturals del xoc), en aquest conflicte hi ha elements de natura ètnica. No som als Balcans, no hi ha religió pel mig, però la confrontació és identitària, per més que la bíblia de la correcció política s’encaboti a negar-ho. Com més aviat ho reconeguem millor per a tothom.

https://www.vilaweb.cat/noticies/pedagogia-cap-cot-opinio-pau-vidal/

Toca decidir-se d’una vegada. Prou de la comèdia de fer pedagogia amb qui no vol anar a classe. Prou de demanar perdó per parlar la llengua imposada amb un accent que no els plau. Prou d’ocultar la por darrere un fals respecte guanyat amb la força de les culates. Prou de bona educació: les disculpes se les mereix qui ha estat injustament ferit, no qui t’esclafa el cap contra terra i encara es queixa que li embrutes les sabates.
… /…
Si imposes el català ets racista, si t’imposen el castellà ets racista igualment. Quin diàleg vols embastar a partir d’aquests raonaments? Més clar no ens ho poden dir: res d’entendre’s, el que volem és la rendició. Per tant, la nostra obligació és decidir què fem: ens rendim o plantem cara? Però prou de justificar-nos, prou de demanar excuses, prou de …”

Salvador Molins, CDR*bic, CLR*BIC

AUTO IMPOSAR-SE:
NI ACOTAR EL CAP NI DEMANAR PERDÓ.
Parlar en català i fer la Regeneració Lingüística de la Llengua Catalana:

https://simptomesindcat.blogspot.com/2019/06/regeneracio-linguistica-de-la-nacio.html

  

People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY) – RTR270BQ

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *