Si Espanya no deixa auto governar-se Catalunya, Catalunya no deixa auto governar-se Espanya.

Parlament a l’Exili i no a la governabilitat d’Espanya

El Parlament Català segrestat és una pantomima autonòmica, un “#fakeparlament”, un engany per mantenir conformats els esclaus catalans. No es pot fer costat a la governabilitat d’un estat colonial contra nosaltres. Això és el que intenten superar els demòcrates d’Hong Kong. Ens ho empassarem nosaltres?

—————-

COMUNICAT DEL CONSELL LOCAL DE LA REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT:

Si Espanya no deixa auto governar-se Catalunya, Catalunya no deixa auto governar-se Espanya.

NO A LA INVESTIDURA DEL NOU PRESIDENT ESPAÑOL !

AMB EL NOSTRE NOM … NO !

NO DONEM SUPORT A LA GOVERNABILITAT D’ESPANYA SENSE L’AUTODETERMINACIÓ I L’ANUL·LACIÓ DE TOTES LES CAUSES DICTADES CONTRA L’INDEPENDENTISME SOBRE LA TAULA SIGNADES I FETES REALITAT
ABANS DE LA INVESTIDURA.

1 – Parlament a l’Exili. Si el Parlament català és fals i no pot parlar ni decidir tot el que molesti a Espanya, que actua com a poder colonial que el té sotmès, no renunciem com a Poble a cap qüestió que haguem de debatre i decidir i fem-ho a l’Assemblea d’Electes a l’Exili, constituïm el Parlament a l’Exili i denunciem obertament les actituts dictatorials i repressores del fals demòcrata estat espanyol i no “estat de dret”.

2 – Valia la pena votar per un fals parlament Autonòmic o un veritable parlament Català amenaçat, xantatjat, esclavitzat o en realitat un Parlament titella de l’estil del de “Vichy”?

3 – Està clar que Catalunya està sotmesa a un règim que nega la seva sobirania i que des del Principat com autonomia espanyola no tenim possibilitat de reeiximent, no ens queda altra solució per a expressar la nostra sobirania que fer-ho des de fora del sistema colonial espanyol, o sigui, de moment fins que no siguem independents, fer-ho des de l’exili a Waterloo.

4 – Estem segurs? de col·laborar i facilitar la governació d’Espanya mentre Espanya amenaça als nostres representants i impedeix el normal funcionament del Parlament Català, del Govern Català, dels Ajuntaments Catalans, del President de Catalunya.

5 – Estem segurs de donar suport a la investidura d’un President Espanyol que ens ha amenaçat amb nous 155, inhabilitacions, presó, multes, etc.? Que ens coarta la negociació per aquesta investidura negant ja d’entrada la primera de les condicions prèvies que li ha proposat ERC en el fet d’emprendre negociacions entre ambdós governs.

6 – Estem segurs de facilitar la formació del govern espanyol a canvi de fum, perquè després d’haver investit el President espanyol, res ens assegura que aquestes negociacions, la segona fase que proposa Rufian, serveixin per a res  ….  “ho hem intentat però no ha estat possible, no ens hem entès” molt bé, molt maco, però Espanya ja tindrà el seu flamant nou president i consegüent executiu i nosaltres, els catalans, ens quedarem sense res, sense bous i sense esquelles.

7 – En l’anomenat pacte de Pedralbes es va proposar constituir dues meses, una entre els governs i l’altra, la preferida d’Espanya, la mesa dels partits, per imposar el relat de que es tracta d’un conflicte domèstic dels catalans, és un error gravíssim perquè esdevindrien unes negociacions desequilibrades de dos contra un, de la Delegació Espanyola i els partits catalans pro 155 per una banda contra els independentistes a l’altra banda. Amb els equidistants, ningú amb dos dits de front, no hi pot comptar.

8 –  Podem fiar-nos d’entendre’ns en unes negociacions amb una gent que sempre interpreten el que s’ha parlat i decidit de forma diferent a com ho interpretem nosaltres els catalans? Si algú dubta aquesta realitat que es miri les declaracions de cada part en el Pacte de Pedralbes referent a les funcions de cada taula, en l’ordre de les decisions i actuacions i sobretot en el paper del “Relator” del qual, ara ni s’en parla? A més quan s’escriuen aquests pactes ho fan de tal manera que sigui interpretable de dues maneres totalment diferents i complaents a la pròpia interpretació de cadascú en el moment de la publicitat i en el moment de la signatura, diríem allò de “tots contents i enganyats” fins a l’hora de l’aplicació d’aquests pactes quan aleshores vindrien tots els ais i uis imaginables. (Escriure-ho, especialitat dels espanyols; llegir-ho amb complaença imaginativa i després plorar, especialitat dels catalans. Que ja ens coneixem, amics tots.)

9 – I finalment, suposant que tot fos correcte i en el procediment tot anés bé, deixem expressar els dubtes d’això “de que tot anés bé”, al Marchena li acaben de donar un premi per ser el jutge més demòcrata del món, més just i respectuós … quan tots sabem què va fer al Judici contra els catalans, com va ser de parcial, com va atacar els nostres representants, com va impedir proves, testimonis, projeccions de vídeos pertinents, etc, etc. Suposant que tot anés bé formalment, ens refiaríem de la gent del secular “donde dije digo, digo diego”?

10 – El famós seny català ens aconsella clarificar totalment les coses, no deixar-nos arrossegar per falses il·lusions i dir ben clar i alt que “si Espanya no deixa auto governar-se Catalunya, Catalunya no deixa auto governar-se Espanya” I auto governar-se vol dir fer-ho amb total seguretat jurídica o sigui sense ningú a la presó, ni acusat, ni jutjat, ni multat, ni amenaçat … pel fet d’exercir qualque activitat representativa o governativa, llevat, naturalment, d’actes de tràfec de privilegis, de robatoris, d’injúries, de corrupcions de tota mena i altres fets delictius aliens a la sobirania.

Joan Sabata, Josep Vilalta, Salvador Molins, …
Consell Local de la República Catalana Independent, del BIC
Berguedans per a la Independència de Catalunya
CDR*bic, CLR*BIC

—————–

https://www.vilaweb.cat/noticies/un-parlament-segrestat/

Resposta del Parlament Català a la Sentència contra els governants catalans convocants del Referèndum d’Autodeterminació Vinculant de Catalunya.

1 – Quaranta-quatre dies ha trigat el Parlament de Catalunya a aprovar una resolució de resposta a la sentència del Tribunal Suprem que condemnava els dirigents independentistes a gairebé cent anys de presó.

2 – Els tres partits independentistes van trigar a pactar el text de resposta, però el govern de Pedro Sánchez el va dur al Tribunal Constitucional espanyol perquè reiterava l’exercici del dret d’autodeterminació i reprovava la monarquia espanyola. Eren temps de campanya electoral, quan Pedro Sánchez, embriagat per les enquestes fetes a mida pel seu entorn, esperava guanyar el 10-N amb més comoditat que no ho va acabar fent i refusava de dependre dels vots de l’independentisme a la investidura.

3 – El Tribunal Constitucional va acceptar els incidents d’execució presentats per l’executiu de Pedro Sánchez i en va paralitzar els tràmits, tot advertint de possibles responsabilitats penals als membres de la mesa que presideix Roger Torrent.

4 – La decisió del TC és un atac clar a la sobirania de la cambra catalana i retalla la llibertat d’expressió.

5 – Els tres partits independentistes han provat d’esquivar la censura del TC amb filigranes retòriques i finalment han aprovat una resolució que no és el text inicial. Més o menys en té el mateix contingut, però en unes altres paraules pel que fa a la defensa de l’autodeterminació i el rebuig a la monarquia.

6 – El retard de la resposta no és fruit tan sols del desacord entre els tres partits independentistes, que es va acabar superant, sinó sobretot de la ingerència del Tribunal Constitucional espanyol, que ha obligat a refer el contingut de la resolució. Finalment, s’ha aprovat, després de donar-se suport mutu a les esmenes presentades separadament. Tant Junts per Catalunya, com ERC com la CUP han evitat de desobeir per esquivar les repercussions judicials que una decisió d’aquestes característiques implicaria per a la mesa, com per exemple la inhabilitació. El record de Carme Forcadell, empresonada per haver permès un debat, condiciona el dia a dia de la cambra catalana.

7 – Però els partits independentistes també assumeixen la censura com un fet ara com ara inevitable.

8 – La desobediència, després de l’aplicació de l’article 155, només l’ha practicada el president Quim Torra tot sol, i per això acabarà inhabilitat. Ni la seva formació, Junts per Catalunya, ni ERC ni la CUP, no han optat per aquesta via a l’hora de votar la resposta institucional al Tribunal Suprem, que arriba tard i escapçada per la por de la repressió.

9 – Els comuns, una vegada més, han exhibit la seva exquisida equidistància.

10 – No és clar, però, que l’esforç dels partits independentistes per a evitar la desobediència tingui els efectes desitjats, perquè igualment els partits unionistes consideren que el text aprovat és un desafiament al TC i, per tant, pot tenir conseqüències judicials.

11 – Ciutadans ha repetit el xou de les grans ocasions, abandonant el ple durant la votació.

12 – La voracitat repressora de l’estat no té límits, per molt que els partits independentistes s’esforcin a esquivar-la.

13 – La votació d’avui ha servit per a constatar una vegada més que al parlament no s’hi pot parlar de tot, que hi ha punts que són vedats per la justícia espanyola i

14 – que els partits independentistes renuncien a desobeir aquesta limitació de la llibertat d’expressió.

15 – Són les regles del joc que fixa el TC a instàncies del govern espanyol, que ara necessita els vots d’ERC per a continuar governant.

16 – Potser això hauria de formar part de la negociació de la investidura. Sánchez no pot demanar els vots d’ERC amb l’una mà i amb l’altra limitar la llibertat d’expressió al parlament.

17 – La inèrcia jacobina del dirigent del PSOE durant la campanya electoral li dificulta ara la investidura, perquè les seves iniciatives en campanya són mines que no pot desactivar.

18 – Caldrà esperar què decideix el TC sobre el nou text aprovat avui.

19 – Ara com ara, el parlament continua treballant sota llibertat vigilada, com si l’article 155 encara fos vigent, perquè la por de la repressió condiciona els temes que s’hi poden tractar.

Un parlament segrestat

La censura imposada pel Tribunal Constitucional espanyol condiciona la resposta institucional a la sentència del Suprem.

(Extret de l’Última de Pere Martí de Vilaweb

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *