(2) Com ha de ser la República Catalana Independent. (1) EL 10N – ENS OBLIGUEU A VOTAR DIVIDITS. El vot útil no és ERC sinó la Unitat dels tres.

(1) ENS OBLIGUEU A VOTAR DIVIDITS

L’interès partidista d’ERC i l’error de deixar la Independència en mans dels Partits Polítics “sobiranistes”, que no pas independentistes, ens obliga a votar DIVIDITS i ens aboca de nou i un vegada més a la submissió a Espanya.

Em permeto una correcció. El vot útil no és ERC sinó la Unitat dels tres “ERC, JUNTSxCAT i CUP”: Mantenint-se lleials al Mandat del 1r oct. i actuant com a tals.

Deixant aquest trist fet per impossible, el país sempre ens falla per dalt, vull dibuixar una vegada més com ha d’ésser la República Catalana Independent del Mandat del 1r d’octubre:

(2) COM HA D’ÉSSER LA REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT:

(Llegir això és com veure d’una gerra d’aigua fresca i respirar aire català no contaminat)

CONSTITUCIÓ DE CATALUNYA
Per Francesc Aguilar i Domenjó

Nosaltres, el poble de Catalunya
Volent restablir els nostres drets sobirans, conscients de la nostra responsabilitat
envers les generacions futures i volent bastir una comunitat unida, pròspera, solidària,
oberta i respectuosa amb la dignitat humana i els drets fonamentals, ens donem la
present Constitució.

Preàmbul.

La Constitució que ens donem, s’inspira en els principis continguts en la Declaració
dels Drets de l’Home de 1789, en la Declaració Universal de les Nacions Unides
proclamada el 1948 i en la Convenció Europea dels Drets Humans de 1950.
Els poders públics tenen l’obligació de garantir i respectar aquests principis i els drets
fonamentals que s’estableixen en aquesta Constitució.

Títol I.- Principis Generals. La sobirania.

Art.- 1. L’Estat.
Catalunya és una república independent, democràtica, laica, social i de dret.

Art. 2. Exercici de la sobirania.
La sobirania nacional pertany al poble de Catalunya, que l’exerceix directament o
mitjançant els seus representants.

Art. 3. El territori.
El territori de Catalunya es correspon amb els límits geogràfics actuals de Catalunya,
que podrà establir majors vincles polítics, socials, econòmics, culturals i els que
convinguin amb els territoris de la resta de Països Catalans i de l’Antiga corona
d’Aragó.

Art. 4. La capital.
La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona o aquella decidida pel poder
legislatiu de Catalunya.

Art. 5. Llengua.
El català és la llengua pròpia, nacional i oficial de Catalunya.
L’occità, denominat aranès a l’Aran, és també llengua oficial en aquell territori.

Art. 6. Nacionalitat.
Una llei regularà les condicions d’adquisició, conservació i pèrdua de la condició
nacional de català.

Els ciutadans del País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya Nord, la Franja de
Ponent i l’Alguer tenen garantida la condició nacional de catalans, si ho sol·liciten.

Art. 7. Els símbols.
Els símbols de Catalunya són la senyera estelada, la festa nacional, l’himne nacional, i
aquells decidits pel poder legislatiu de Catalunya.

Títol II. Els Drets Fonamentals.

Art. 8. Dignitat humana.
La dignitat humana és inviolable.

Art. 9. Dret a la vida.
Tot ésser humà té dret a la vida.
La pena de mort, la tortura i el tractament inhumà o degradant són prohibits.

Art.10. Igualtat davant la llei.
Les dones i els homes són iguals davant la llei.
Ningú pot ser perjudicat o afavorit per raó del seu origen, la seva raça, el seu
naixement, les seves conviccions, les seves opinions o la seva situació social, o
qualsevol altra condició personal.

Art.11. La llibertat.
La llibertat individual està garantida.

Està especialment garantida:
a) La llibertat personal i la integritat física i moral.
b) El respecte a la vida privada i familiar.
c) El dret a l’honor i a la pròpia imatge.
d) La inviolabilitat del domicili, de la correspondència i de les telecomunicacions.
e) El dret de tenir i educar els fills.
f) La llibertat de pensament, de consciència i de religió.
g) La llibertat de tenir opinions, d’expressar-les i difondre-les.
h) La llibertat de premsa.
i) La llibertat d’associació, reunió i manifestació.
j) El dret de vaga i el dret a la negociació col·lectiva.
k) El dret a rebre educació i la llibertat d’ensenyament.
l) La llibertat a la creació artística i a la recerca.
m) La llibertat d’escollir i exercir una professió.
n) La llibertat d’empresa, comerç i indústria.
o) La llibertat de fixar el propi domicili.
p) La llibertat d’accés als càrrecs públics.
q) La llibertat lingüística.

Art. 12. Associacions i confessions religioses.
Les associacions i confessions religioses no fruiran de cap protecció especial i es
regiran per les lleis comuns i d’associacions.
Els rituals religiosos es mantindran en l’àmbit privat i de les llibertats individuals i
col·lectives. Els organismes de l’Estat es mantindran al marge.
Les autoritats civils i militars podran participar dels rituals religiosos a títol personal
però no en funció del càrrec públic o com a representació institucional.

Art. 13. Protecció jurídica.
Tothom té dret a obtenir una tutela judicial efectiva.
Tothom té dret a la presumpció d’innocència.
Tota persona detinguda ha de ser portada davant del jutge abans de les vint-i-quatre
hores següents a la seva detenció.
Tothom té dret al jutge natural predeterminat per la llei, a ser defensat per advocat, a
saber de que se l’acusa i a un procés públic, ràpid i just.
Les lleis penals i sancionadores no són retroactives.
Es prohibeixen els tribunals especials.
Tota persona injustament detinguda té dret a ser indemnitzada pel dany sofert.

Art.14. La prohibició de la censura.
La censura està prohibida.

Art. 15. Propietat.
El dret de propietat està garantit en la seva funció privada i social.

Art. 16. Matrimoni i comunitat.
El dret al matrimoni i a formar una família està garantit.
La llibertat de constituir altres formes de vida en comú diferent a la del matrimoni
monògam està garantida.
L’Estat garantirà els drets del menor d’edat

Art 17. Protecció del territori.
Tothom té el dret a viure en un medi natural equilibrat.
Els òrgans de l’Estat tenen l’obligació d’assegurar una utilització justa del sòl i una
ocupació racional del territori. Han de combatre el soroll i la pol·lució de l’aire; del
sòl i de l’aigua, i salvaguardar la flora, la fauna i la bellesa originària dels paisatges,
així com el patrimoni natural i arquitectònic.

Art. 18. La prohibició de la arbitrarietat.
Tothom té dret a ser tractat pels òrgans de l’Estat sense arbitrarietats i amb respecte a
les exigències de la bona fe.

Art.19. Drets polítics.
Els ciutadans tenen dret a participar en els afers públics.
Tota persona major de setze anys té el dret de prendre part en les eleccions, votacions
populars i referèndums, de ser elegit per ocupar càrrecs públics i de donar suport a
qualsevol iniciativa legislativa popular.
Una llei regularà els casos excepcionals en què una persona pot ser privada dels drets
polítics.

Art. 20. Iniciativa legislativa popular.
Cinquanta mil electors o cinquanta municipis poden demanar al poder legislatiu,
mitjançant una iniciativa legislativa popular, la promulgació, modificació o derogació
de disposicions constitucionals o legislatives.

Títol III. Els deures dels ciutadans.

Art. 21. Defensa de Catalunya.
Els catalans tenen el deure i el dret de defensar Catalunya.

Art. 22. Despeses públiques.
Tots els ciutadans han de contribuir al sosteniment de les despeses públiques.

Títol IV. L’organització de l’Estat.

Art. 23. Els Poders de l’Estat.
Els tres poders fonamentals de l’Estat són el poder legislatiu, el poder executiu i el
poder judicial.

Els poders legislatiu, executiu i judicial estan separats. Les lleis regularan els òrgans
que formaran cadascun dels poders de l’Estat així com la seva composició, atribucions
i funcions.

Art. 24. Els municipis.
Es regularan per llei les atribucions i funcions dels municipis i òrgans supramunicipals.

Títol V. Modificació de la Constitució.

Art. 25. Principi de llibertat per modificar la constitució.
La constitució pot ser modificada total o parcialment.
Qualsevol modificació ha de ser sotmesa a referèndum popular que s’haurà d’aprovar
per majoria simple de vots.

Art. 26. Modificació parcial.
La modificació parcial de la constitució s’adequarà a les normes que regulin el
procediment legislatiu ordinari.
La modificació parcial de la constitució pot versar sobre un o diversos articles però en
cap cas pot afectar a més d’una matèria.

Art.- 27. Modificació total.
La modificació total de la constitució podrà ser instada pel poble per via d’iniciativa
popular, o bé per l’òrgan legislatiu.

Disposicions transitòries i finals

Primera.- Aquesta Constitució deroga, en el territori de Catalunya, la Constitució del
Regne d’Espanya de 1978.

Segona.- Fins que no es dictin les lleis que regulin la composició, atribucions i funcions
dels poders legislatiu, executiu i judicial, aquestes atribucions seran exercides pel
Parlament de Catalunya, el President, el Govern de la Generalitat i els òrgans
judicials, en la forma establerta a la llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de
l’Estatut de Catalunya.

Tercera.- Queden derogades totes les normes jurídiques dictades pel Parlament de
Catalunya que contradiguin els principis i drets continguts en aquesta Constitució.

Quarta.- Entrada en vigor.
Aquesta Constitució entra en vigor l’endemà de ser ratificada pel poble de Catalunya
en referèndum.

 

  

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *